QuarantasisContes

Quaranta-sis contes i un gelat Vicent Marçà Il·lustració Canto Nieto Postfaci Manel Garcia Grau Proposta didàctica Mònica Agramunt i Roser Fabregat

ra m

•

cció ·le

Fe

• La

Col

Sèrie Groga, 1 [a partir de 12 anys]

benicarló

onada

, 2008

edicions

Col·lecció dirigida per

Josep Manel San Abdon

Segona edició: octubre de 2008 Primera edició: abril de 2005 © Vicent Marçà i Duch (hereus) © D’aquesta edició: Onada Edicions Edita: Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com Disseny de la col·lecció: Ramon París Penyaranda © Il·lustració de la coberta: Canto Nieto © Proposta didàctica: Mònica Agramunt i Roser Fabregat Correcció lingüistica: Carles Lluch Impressió Gràfiques Bobalà ISBN: 978-84-96623-29-3 Dipòsit legal: L-1296-2008

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

QUARANTA-SIS CONTRES I UN GELAT Índex

Prefaci Anna Marçà

1. Conte 2. Misteri 3. Impossible 4. Sense la lletra A 5. Indecisió / dubte 6. Numèric 7. Tal com jo ho he viscut 8. Trabucacions 9. Cap arrere 10. Horòscop 11. De cap manera 12. En vers 13. Nota fúnebre 14. La policia investiga 15. Animal 16. De colors 17. Olors 18. Exactitud 19. Vegetal 20. S+12 21. V+5 22. Sorollós

9

13 14 17 20 22 24 26 28 29 30 31 32 34 35 39 41 43 45 47 49 50 51

23. Les lletres ballen 53 24. De cinc en cinc 54 25. Personificació: el gelat conta la seua vida 56 26. Teatre 58 27. Les paraules ballen 62 28. Com conta la galleta el que va passar 63 29. Un poc passota 66 30. Cal·ligrama 68 31. Els personatges 69 32. Estadística 73 33. Màgic 75 34. Anuncis breus 80 35. El psicòleg 83 36. En altres llengües 87 37. A, E, I, O, U 89 38. Enfadat 90 39. Programa de televisió 91 40. Opinions diverses 99 41. Ambpa lapa pe 107 42. Expressions minúscules 108 43. Amb molt de tacte 109 44. Definit 111 45. Un somni?

112 46. Diccionari (edició especial per al conte) 115 Postfaci Manel Garcia Grau 129 Proposta didàctica 133

PREFACI

U

na xiqueta, Maria, entra en una gelateria i es compra un gelat de kiwi, però just en el moment en què intenta agafar-lo, un altre xiquet engrapa el con i, tossuts, abans se’ls desfà la bola que aconsegueixen decidir a quin dels dos pertany el gelat.

Això és tot.

Aquest llibre, si es vol mirar així, podria acabar ací mateix, perquè de contingut, podríem dir que no en té més. Però el que us proposa el meu pare, l’autor, és un joc només apte per als atrevits, per a tot aquell que decidesca deixar les idees preconcebudes enrere i vulga encetar un llibre des d’una visió diferent, menys embotida de tòpics.

Ja feia quasi deu anys que mon pare havia començat a escriure, una passió tardana que l’atrapà de valent i el convencia alguns dies a quedar-se fins a les quatre de la matinada teclejant històries. Es va iniciar amb llibres juvenils, que ben aviat va anar alternant amb infantils, explosions de fantasies i d’imaginació, i algun per a adults, sempre amb un toc d’ironia i fins i tot surrealisme. Però quan ja en portava uns vint, va decidir que volia anar un poc més enllà, volia experimentar. El cap

9

li bullia d’idees, però necessitava una nova forma per a plasmar-les. I la solució li vingué, com sol passar, llegint.

Un dia em va demanar on tenia un llibre que li havia deixat uns anys abans, perquè recordava que l’autor feia justament el que ell pretenia: experimentar. Va ser d’aquesta manera com Raymond Queneau i el seu Exercicis d’estil es van convertir en els companys de mon pare durant un parell de mesos: anaven junts a tots els llocs, i algun secret es devien confessar, perquè van començar a aparéixer notes i més notes entre les pàgines del llibre, amb idees a mig pastar o simplement paraules que de segur amagaven el fil que condueix a tot el cabdell d’imatges. D’aquesta relació va sorgir la idea que més tard es convertiria en el llibre que teniu a les mans. Mon pare volia fer els seus exercicis d’estil, a la seua manera. I la seua manera era ben evident.

Amb la seua experiència de tota la vida com a mestre i mitja com a pare sabia de sobres que els xiquets i les xiquetes tenen (o teniu) més recursos dels que ens imaginem els adults i, sobretot, que tenen una curiositat voraç, un apetit per coses noves que no sempre es veu assaciat. Per tant, va cometre una gran irreverència i va dedicar als xiquets un llibre basat en la forma, convençut que són (o sou, clar) capaços de captar les subtileses que els proposa i que fan que cadascun dels quaranta-sis contes, tot i ser el mateix, siga únic, nou, diferent, sorprenent.

Així, a Quaranta-sis contes i un gelat trobareu la història que van viure en primera persona el gelat i la galeta; veureu els mateixos fets descrits amb els sentits, deixant-vos portar per les olors, els sabors o els colors; podreu, sense saber-ne gens, llegir en altres idiomes o 10

veure la història dibuixada; per si algun apartat no us queda clar, teniu un diccionari on consultar cadascuna de les paraules que apareix en el conte; fins i tot jugareu a trobar la història amagada. En realitat, tot el llibre és un joc, com no podia ser d’altra manera, és el que més agrada als xiquets. És clar que amb aquesta decisió mon pare no va deixar de banda el sector adult. Mai no ho ha fet. Com ja s’ha vist, tenia una certa predilecció per l’atreviment, i per això mateix clamava a tot aquell que el volguera escoltar que la literatura és literatura i prou, sense qualificatius, i que per tant els seus llibres no eren literatura infantil, ni juvenil, sinó literatura que, a més, també podien llegir xiquets i joves.

Així doncs, Quaranta-sis contes i un gelat és un llibre per a xiquets, i per a xiquetes, i per a adults, i per a joves, i per a alts i baixos i lletjos i no tan lletjos.

Només cal una condició: que us atreviu a jugar.

Anna Marçà

11

1. CONTE

M

aria entra a la geladeria. Demana un gelat de kiwi. El dependent el prepara. Quan es gira i l’allarga, ella estira la mà però un altre xiquet l’agarra alhora. Es miren. Discuteixen sobre qui n’és el propietari. Cap dels dos no hi vol renunciar.

El gelat es desfà entre les mans.

13

2. MISTERI

F

eia dies que li semblava que la seguien. Caminava atemorida i es girava de tant en tant… però no veia ningú.

A les nits somniava que un desconegut li robava alguna cosa especial i ella patia. Sentia un gran pesar al cor per allò estimat que li furtaven i es despertava sobresaltada.

Aquell matí ennuvolat, va entrar a la geladeria intranquil·la. De poc havia estat que no l’atropellara un cotxe en el pas de zebra que hi havia prop de l’establiment.

Va demanar un gelat de kiwi encara tremolant de l’ensurt. El dependent li va preguntar de quin tamany el volia.

—Mitjà –va contestar Maria.

—No el vols menut? La galleta ha eixit més bona, m’ha dit el pastisser que ens les porta.

Maria va recordar una pel·lícula que havia vist feia dos dies en què moria el protagonista pel verí mesclat en unes galletes minúscules.

14

—No, el vull mitjà, d’aquests d’ací.

L’home va alçar una cella, només una, la xiqueta ho va notar. Què devia voler significar aquella expressió de disgust? Que li havia trencat el pla malèvol que tenia ordit contra ella?

El dependent va agafar la maquineta que sembla una estisora amb mitja esfera buida a la punta i la va introduir a la capsa, quasi plena de gelat verdós.

Ella no li apartava la mirada de damunt.

—Els assassins –pensava– actuen com la gent normal per passar desapercebuts, però hi ha algun detall que els delata. Si el veig fer qualsevol moviment sospitós me n’aniré a un altre lloc.

Tampoc no era cap necessitat urgent prendre’s el gelat.

El gelader es va arrimar amb el con de galleta quadriculada i la bola verda al caramull. Allargà el braç per sobre el taullell, ella també… però una tercera mà va intentar agarrar el gelat abans. Les mans s’entremesclaven sostenint el con amb la bola fresca de kiwi.

—Eh! Què fas?

—Jo l’he demanat primer.

Va mirar el xiquet que havia parlat i li disputava el gelat. Una tremolor la va recórrer de cap a peus. Tenia la cara del que la feia patir en els somnis!

El dependent va somriure.

—Deuen ser còmplices? –va pensar–. He de ser valenta. En el malson m’acovarde, però ara faré front.

15

Va tossir lleugerament, per aclarir la veu.

—El gelat és meu! –va dir amb seguretat–. Tinc proves que l’he demanat.

—A mi no m’emboliqueu, eh? –va comentar el gelader amb les mans enlaire.

El xiquet es posà l’altra mà a la butxaca i ella va entreveure sota la roba un objecte amb punta. I si duia un ganivet?

—No podràs contra mi! –li va soltar aquell adversari obstinat.

Eren exactament les paraules del misteriós lladre del somni. Maria confiava a despertar d’un moment a un altre. Tot allò devia estar somniant-ho.

Una veu potent la va fer espavilar-se.

—Discutint, discutint, s’ha fos. Ja no teniu gelat!

16

3. IMPOSSIBLE

E

ra un estiu extraordinari. No s’avorria per les vesprades com els anys anteriors. Havien transcorregut vint dies de vacances i Maria no havia tingut cap disgust ni amb els amics ni amb els pares –que ja és dir.

Aquell matí calorós va decidir entrar a la geladeria que trobava en el camí d’anar a la platja. Tenia fama d’elaborar els gelats més gustosos de la comarca.

—Bon dia.

—Bon dia, xiqueta. Què desitges?

—Un gelat de… de kiwi, en tenen?

—No, però te’l fabricarem ara mateix.

Dit i fet. L’home va agarrar quatre peces de fruita d’una cistella, les va llançar a un company i aquest les va introduir en la màquina peladora, espremedora, geladora.

—Vol dir que no m’hauré d’esperar massa?

—De cap manera. Si tardem més de noranta segons, et donem un val i pots vindre tots els dies a per un gelat gratuït per a tu i per a dos acompanyants.

17

—Quant em costarà?

—No res. Els gelats de kiwi són regalats.

—Quina alegria. I els de taronja?

—També.

—Com pot ser?

—Tots els gelats de fruita seran gratuïts des d’aquest estiu. S’ha comprovat que són saludables i ajuden a tindre bon humor.

—Ah!, no ho sabia.

—Doncs, sí. Ací acudeixen metges de molt de prestigi i s’emporten quilos i quilos de gelats per als seus hospitals.

—I vostés de què viuen? Si regalen els gelats…

—No tots, no tots… Només els de fruita. Si ens n’hagueres demanat un de fantasia ja t’haguera tocat pagar. Aquesta temporada els que més cars venem són els contralapor.

—Com ha dit?

—T’emportes un gelat contralapor i a la tercera culleradeta no hi ha fantasma ni monstre que et plante cara.

Raó tenia el dependent. Quan just havia transcor­ regut mig minut, ja eixia pel tub de la màquina una pasta fresquíssima amb olor a kiwi que va introduir delicadament en el forat d’un con de galleta.

—Ací tens el gelat que tu volies.

En aquell moment un xiquet va allargar la mà per agarrar-lo també. Hi havia un gelat de kiwi i dues mans sostenint-lo. Maria i el xiquet es miraven però la sorpresa de la situació els havia deixat sense paraules.

18

—No patiu –va dir el gelader en veure’ls indecisos–. En farem un altre ara mateix!

I es va fondre aquell primer gelat mentre naixia una amistat.

19