Tres Estrelles Michelin

TRES ESTRELLES MICHELIN JOAN ADELL ÁLVAREZ

14è PREMI DE POESIA JAUME BRU I VIDAL CIUTAT DE SAGUNT, 2011

!"#$%&'()*+,-..

Primera edició novembre de 2011 Š Joan Adell à lvarez Š D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 $S GH FRUUHXV ‡ %HQLFDUOy ZZZ RQDGDHGLFLRQV FRP ‡ RQDGD#RQDGDHGLFLRQV FRP Disseny: Ramon París Peùaranda Maquetació: Paßl Peralta Correcció lingßística Rosa Maria Camps Cardona Paper interior Editorial os de 100g Torras Paper coberta Conqueror Crema 300g Dipòsit legal: BI-2740-2011 ,6%1 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà , ja siga electrònic, mecà nic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

TAULA

Pròleg Laura Dalmau Fernà ndez

11

Tres estrelles Michelin Canvi d’hora /D SRU Equinoccial Canícula El meu estiu d’enguany Sobreprotecció La tela blanca Tu no hi ets (VSOtQ GH VHWHPEUH Tot Ês transparent Un prec ´,QWHUUXSWXV¾ Les dues tà pies L’alzina vella El violinista Tres estrelles Michelin Carrer avall Parc temà tic (O MHUVHL GHO PHVWUH Tardoral

17

19 20 21 22 23 24

26 27

29 30 31 32 33 34

36

[7]

Enllà de tu (O UHFRUGDWRUL La nostra cala Un mirall esmicolat L’última nadala Els camps de romaní Malenconia de gener Parc d’hivern (O OOLEUH GH OHV WDUGHV Endevinalla Soledat /HV GRW]H YDQ WRFDQW Assaig de rèquiem &DQoy GH EUHVVRO 8Q Q~YRO (O VRPQL GH OHV OORTXHV /D WULVWHVD GHOV PHXV YHUVRV $UULEDUj HO FDSYHVSUH

> @

37

39 40 41 42 43 44

46 47

49

Animal de records, lent i trist animal (VICENT ANDRÉS ESTELLÉS)

PRĂ’LEG

Per poder visualitzar l’estil de Joan Adell hem de tancar els ulls i endinsar-nos en la narrativa d’El nà ufrag (2007), El mossèn de les putes (2007), Puzles (2009) i Matins grisos ÀQDOLVWD GHO Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2010.

Ens trobem davant d’un autor amb una obra plenament actual i contemporà nia que ha sabut conrear amb èxit la narrativa, el conte i la poesia amb el Premi Literari Ciutat de Sagunt 2011.

Tres estrelles Michelin escomet una aposta literĂ ria, possiblement la mĂŠs personal.

El lector no trobarà sorpreses pel que fa a les motivacions del poemari. Adell agrupa les trenta-vuit poesies en un conjunt en què desenvolupa, en general, el tema apuntat en el poema introductori: el pas del temps.

Joan Adell encapçala Tres estrelles Michelin amb ‘Canvi d’hora’, un poema excel¡lent en el qual ens dĂłna totes les pistes del recull: “avui no ĂŠs un mal dia per morir-se, la mort arribarĂ una hora mĂŠs tard.

He baixat del tramvia amb la sospita que el vell de la vorera no fos jo UHĂ HFWLW XQ PRPHQW HQ HO FULVWDOO Âľ [11]

(Q HOV SRHPHV VXFFHVVLXV $GHOO UHà H[LRQD VREUH O¡HQ\RUDQoD GH la infantesa, el pas efímer de la joventut i el dol perpetu davant la mort. Tots aquests elements es complementen entre ells.

El ritme dels poemes, el ritme del sentit del llibre, ens subjuga D YLXUH HQ XQD FDUWRJUDĂ€D GH VHQVDFLRQV HQ TXq HOV VHQWLPHQWV s’escolen lliures en versos com ara: “un Ă DVKEDFN fugisser de la infantesa / que em llepa la memòriaâ€?.

Malgrat les vicissituds, el jo poètic pren partit de forma positiva davant el pas de la joventut: “cigales embogidesâ€? o “les papallonesâ€? representen un vitalisme intern que omple el paisatge poètic. Aquest que estĂ estretament vinculat a la plenitud de la vida i al seu carĂ cter: “Li he demanat al seny que faci migdiadaâ€?.

En poetes com ara Joan Adell perviu aquest gest romĂ ntic, el diĂ leg entre el mĂłn dels somnis i la realitat com en el cas del poema ‘Les dues tĂ pies’.

I tot seguit descobrim un altre dels conceptes clau en aquest poeta, el de l’amor per la famĂ­lia: “I quan us miro, lloques zeloses, / sento la temptaciĂł de trencar l’encĂ­s / abans no us desperti l’esvoletec / de la llocada quan s’esmuny del niuâ€?.

Trobem rastres de la mateixa idea quan Adell ens descriu la sobreSURWHFFLy HQ XQ YHUV GHĂ€QLWRUL ´OD PjJLD PHQWLGHUD GH O¡LQYHQWÂľ Els versos de Tres estrelles Michelin parlen en un to de conversa FRQĂ€GHQFLDO L PRVWUHQ XQ JUDQ ULJRU IRUPDO PLWMDQoDQW OD WULD GH les paraules. Un exemple el trobem en el poema ‘La tela blanca’, aquesta tela blanca que resta desada en el “darrer refugi de tots els destorbsâ€?.

D’altra banda, el sexe en què “em fondrĂŠ dins l’orgiaâ€? i el cristall es contraposen a la idea de la maduresa, “del meu estiu madurâ€?,

[12]

i del pas del temps. Una tensió que llisca en aquest llibre amb contradiccions com ara “és un camí plaent. / I temo fer-lo”.

D’altra banda, es fa del tot necessari arribar a la descripció d’un paisatge comú i real, Blanes. Amb una veu calidoscòpica, Adell s’endinsa en la platja amiga, damunt la pinassa, el vent, l’alzina vella i les acàcies, que van marcant la seva existència: el dol perpetu davant la mort.

En aquest cas, el jo poètic agafa una pàtina simbòlica amb l’alzina vella que fascina: “Vetust testimoni discret i callat”. La crema de la fusta de l’alzina simbolitza la força i la resistència davant les adversitats transformades en guspires. Com deia el químic francès A.L. Lavoisier, “la matèria no es crea ni es destrueix, sinó que canvia d’un estat a un altre”. I aquesta llei és la que emana de molts poemes de Tres estrelles Michelin.

‘Els camps de romaní’, poesia sobre els records d’una persona estimada als volts de Nadal, passa a formar part d’aquest “llibre de les tardes” que l’autor ens construeix en els últims poemes.

Perquè el títol ha de convidar a una saludable confusió, Joan Adell ens presenta Tres estrelles Michelin emprant un joc semàntic. El número tres trepitja els límits fràgils de la tercera edat.

I és que la vida, tot i tenir el seu límit, segueix sent bella per a Adell.

En el poema que s’anomena ‘Tres estrelles Michelin’, s’hi pot observar la quotidianitat que envolta el jo poètic per tractar de respirar la realitat de la vida, sense estirabots.

Adell no entén l’amor en un sentit únicament sentimental, sinó que va més enllà. És un amor cívic, de reivindicació: “Si tenen sort, les rates del carrer / avui podran regar / el seu sopar exclusiu amb un bon vi”.

[13]

Constantment, els poemes de Joan Adell s’encaminen cap a la vellesa. El poema que tanca el llibre rememora aquest camĂ­ que MD V¡HQĂ€OD UHUH ´HO OOLEUH GH OHV WDUGHV WDQ VDEXWÂľ La poesia de Joan Adell exposa una veritat extreta de la pròpia experiència compartida en el punt de la mateixa soledat humana: “Tot seguit, / llegirĂŠ amb displicència l’últim fullâ€?, diu en el poema ‘ArribarĂ el capvespre’.

Joan Adell ha experimentat la plĂ cida ‘estrella’ de la maduresa DPE YHX SUzSLD Ă LUWHMDQW DPE OD PRUW DPE HOV OODYLV REHUWV “Flirtejo amb ella des del primer dia, OD WLQF SURPHVD GHV GHO QDL[HPHQW Âľ (O ULVF GH O¡DSRVWD pV HO VHX JXDQ\ XQ Ă LUWHLJ TXH $GHOO YLX DPE la serenor de la maduresa.

Laura Dalmau FernĂ ndez

[14]