20
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
ara
internacional DRET A DECIDIR
Blair Jenkins CAP DE LA CAMPANYA ‘YES SCOTLAND’
Estratègia “Hi ha molts indecisos i el tu a tu és la millor manera de convèncer-los” Arguments “Si Londres es reafirma en el neoliberalisme, molts votants, no necessàriament nacionalistes, podrien acabar apostant per la independència”
“Si continua la tendència actual a favor del sí, tenim molt a prop la victòria” ORIOL GRACIÀ GLASGOW
Falten poc més de set mesos per al referèndum de la independència d’Escòcia i el no continua al capdavant de les enquestes. Els sondejos, però, indiquen una tendència creixent del sí. En l’últim estudi publicat per The Hunter Foundation fa tot just una setmana, el sí obté el 29% del suport (tres punts més que al novembre), el no rep el 42% dels vots i un 29% es declara indecís. Blair Jenkins, cap de la campanya a favor de la independència, Yes Scotland, diu que aquests canvis formen part d’una “cursa de fons”. Som davant d’un punt d’inflexió? Fa temps que el feedback que rebem de les nostres agrupacions locals ens indica que l’opinió pública balanceja cap al sí. Si continuem amb aquesta tendència, tenim la victòria molt a prop. Però aquesta és una cursa de fons. Quina estratègia seguireu? Hem de mobilitzar les bases. La persuasió ha d’arribar a través de la família, entre els amics o en una reunió de veïns. Hi ha molts indecisos i el tu a tu és la millor manera de convèncer-los. ¿Servirà per compensar la falta de suport entre els mitjans? A Escòcia no hi ha cap gran diari explícitament independentista, més aviat al contrari. Potser en l’àmbit televisiu els mitjans són més imparcials. En canvi, som molt forts al Twitter i al Facebook, on superem de llarg la plataforma unionista Better Together. El 56% dels escocesos es queixen de falta d’informació. Ja hem distribuït informació en tot tipus de plataformes i a l’octubre vam presentar el llibre blanc, el document creat per donar respostes a gairebé totes les preguntes que els ciutadans es puguin plantejar sobre el futur d’una Escòcia independent. Però només un 14% dels ciutadans asseguren que n’han llegit algun capítol. Almenys saben on poden acudir si necessiten informació. Cal tenir en compte, a més, que un percentatge significatiu dels votants estan ocupats en el seu dia a dia i no decidiran el vot fins a l’últim moment.
Blair Jenkins és el cap de la campanya escocesa a favor de la independència, Yes Scotland. ACN Quin pes hi pot tenir l’economia? Escòcia ja comença a notar la recuperació econòmica. ¿Això impulsarà els escocesos a votar pel canvi o els farà enrere? És molt difícil de saber perquè en aquest referèndum la decisió no està condicionada per un partit polític en concret ni per una ideologia definida, sinó per un projecte transversal de societat i país. Aquest és un debat sobre el model de societat. Un model en el qual Anglaterra i Escòcia divergeixen. Des de l’època de la primera ministra britànica Margaret Thatcher, al Regne Unit hi predominen les polítiques conservadores. En canvi, Escòcia sempre ha mantingut el pes de les esquerres i la defensa de l’estat del benestar. L’actual primer ministre escocès, Alex Salmond, ha remarcat els valors socials del projecte independentista. Si Westminster es reafirma en les polítiques neoliberals, és possible que molts votants, no necessàriament nacionalistes, acabin apostant per la independència.
“Sóc a Facebook per espiar els meus fills: descobreixo més coses seves allà que a partir del que m’expliquen” SALMAN RUSHDIE ESCRIPTOR
Abans del referèndum, els escocesos estan cridats a les urnes en les eleccions europees del mes de maig. Serviran per reafirmar-nos en la voluntat de continuar a Europa i d’integrar-nos-hi ràpidament en cas de convertir-nos en un estat independent. José Manuel García-Margallo, el ministre d’Exteriors espanyol, ha dit que serà un procés llarg i ple d’obstacles. ¿Algú encara creu que la Unió Europea hi posarà entrebancs? Fa quaranta anys que Escòcia n’és membre i creiem que amb 18 mesos n’hi haurà prou per negociar-ne la reincorporació. Aquest estiu es commemora la Batalla de Bannockburn, del 1314, que va culminar amb una victòria d’Escòcia contra Anglaterra. ¿La història entrarà en debat? No ho crec, el nacionalisme escocès és poc èpic. Això no treu que tinguem una identitat molt marcada, que mai ningú no ha posat en dubte.
La història que realment comptarà en aquest referèndum és la dels últims quinze anys. La descentralització i la recuperació del Parlament escocès de l’any 1999 és clau per entendre on som. Una recuperació que va arribar amb polèmica pressupostària en la construcció del nou Parlament i una imatge de mala gestió. Però la gent ja ho ha oblidat. El Partit Nacional Escocès (SNP) és al govern d’Edimburg des del 2007 i, si els escocesos no haguessin tingut l’experiència d’un govern nacionalista, força popular segons apunten les enquestes, ara seria més difícil convèncer els ciutadans. El referèndum d’independència que finalment celebrarem al setembre és fruit d’una evolució natural: la creació del Parlament escocès va ser el primer esglaó, l’arribada dels nacionalistes al poder el segon i ara hem de pujar el tercer. És per això que no entenem la independència com un trencament radical, sinó com un pas més en aquest camí cap a l’autogovern.e