renaixement contra inquisició
aires nous
En el segle XVI, l’esperit crític de l’humanisme va topar amb la Inquisició. Nebrija, al centre de la imatge, fou un dels referents humanistes a la Península.
l’influent llegat literari de Cristòfol despuig i la seva lluita amb l’obscurantisme inquisidor
A
la Catalunya del segle XVI cada cop s’oïa parlar més castellà, sobretot a les grans ciutats. I la situació no diferia gaire al Regne de València. Així ho preferien els principals senyors i cavallers de l’època, que, davant la puixança econòmica i cultural de Castella, es vantaven del domini de la llengua de moda arreu d’Europa i Amèrica: el castellà. Fins i tot la literatura en català —que tant de ressò havia adquirit en el segle XV— anava en franca retirada, empesa per l’enlluernament del castellà i per raons mercantilístiques derivades de l’aparició de la impremta. Així, bona part dels escriptors del país havien deixat la llengua de Tirant per passar-se a l’idioma de la cort dels Àustria.
photoaisa
sense pèls a la llengua
54 Sàpiens
Però en tota regla hi ha les seves excepcions, i a la riba de l’Ebre l’intel·lectual tortosí Cristòfol Despuig s’aferrava al parlar del país. I així va deixar-ne constància expressa l’any 1577 en el pròleg del llibre Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa: “No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana, i també per no valer-me de llengua estranya per a ilustrar i defensar la naturalesa pròpia.” I unes pàgines més endavant, reivindicava en boca d’un dels personatges del relat: “No dic que la castellana no sia gentil llengua i per tal tinguda, [...] però condemne i reprove
parlar-la ordinàriament entre nosaltres, perquè d’açò se pot seguir que poc a poc se lleve de la rael de la pàtria i així pareixeria ser pels castellans conquistada”. Aquesta obra, escrita en forma de diàleg, traça la situació del català al segle XVI i permet constatar que, quatre segles més tard, la nostra llengua és presonera dels mateixos esculls. Ara bé, les reflexions lingüístiques que s’hi expressen només són un apunt en l’amalgama d’opinions polítiques, religioses i literàries que fan de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa un dels textos més rellevants i mordaços dels Renaixement català. Però, com es va escriure aquest relat? Quins interessos hi havia al darrere? Què se’n sap, del seu autor? El 6 de setembre del 1563, mentre passejava per Tortosa, Cristòfol Despuig va ser atacat amb trets de pedrenyal. Es va aixecar sense impremta un sometent general L’obra de Despuig és per tal d’atrapar els auel millor exponent en tors de l’atemptat, però català del pensament renaixentista, però la seva tothom tenia clar que publicació es va aquella acció no havia retardar més de estat fortuïta. I és que 300 anys. com passava a la majoria de grans poblacions catalanes, en el segle XVI Tortosa estava dividida en dos bàndols que lluitaven pel control de la ciutat. Aquelles disputes eren motivades, en bona mesura, per l’empobriment d’una part de la
prisma
En el segle XVI, l’intel·lectual tortosí Cristòfol Despuig qüestionà l’imperialisme de Castella i posà en dubte l’ètica del papat en el llibre Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Aquest obra, farcida d’opinions polítiques i religioses, el va convertir en un dels autors més mordaços del Renaixement català, però li va generar poderosos enemics en l’àmbit polític i en la Inquisició. Per enric querol i oriol gracià
Sàpiens 55