Llibret Abú Masaifa 2022 by Pablo Benito

Atipic ´

LLIBRE EN FORMAT DIGITAL

poner QR

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de lʼús del valencià. El present llibre s´ha presentat al Concurs de Llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Xàtiva. El present llibre participa en el Premis de les Lletres Falleres. www.lletresfalleres.info/ Les falles de Xàtiva són declarades Bé dʼInterès Cultural Immaterial i Festa dʼInterès Turístic Autonòmic, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. facebook.com/fallaabu.masaifa twitter.com/@AbuFalla intagram.com/@abumasaifa

Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, comunicació pública o transformació dʼaquesta obra només pot ser realitzada amb lʼautorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigiscaʼs a la delegació del llibret si necesita fotocopiar o escanejar part dʼaquesta obra. Els comentaris i opinions de cada col·laborador són propietat dʼell mateix i lʼassociació cultural Falla Abú Masaifa no seʼn fa responsable. Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la comissió del llibre de la Falla Abú Masaifa.

Edita/ Associació cultural Falla Abú Masaifa de Xàtiva. Delegades de llibret/ Daria Garcia i Olga Calvo. Coordinació/ Pablo Benito, Daria Garcia i Olga Calvo. Disseny, Maquetació, Portada i Contraportada/ Estudi de disseny Pau Esplugues. Col·laboradors literaris/ Juan Gabriel Figueres, Dafne Gómez, Verónica Pérez, Víctor Navarro, Juanjo Medina, José Luis Lagardera, Tomàs Palomares, Rafa Ramon, Jorge Llacer, Raquel Alfonso, Paco Sisternes, Letícia Garcia, Rafa Tortosa, Carme Diaby, Ximo Cerdà, Olga Calvo i Toni Cabo. Col·laboradors dʼil·lustracions/ Cesc Roca, Toni Cabo i Pau Esplugues. Esbossos monuments fallers/ Rafa Cheli i Xavier Gámez. Explicació monuments fallers/ Ximo Roca i Xavier Gámez. Supervisió lingüística/ Daria Garcia. Gestió publicitària/ Gloria Iniesta i Pablo Benito. Gestió fotogràﬁca/ Rafa Tortosa, Pablo Benito, Daria Garcia, Raquel Alfonso, Estudio Federico. Impressió/ Blau Verd impressors. Exemplars/ 720. Dipòsit legal / V360-2022.

ATIPIC ´ ·nO tIpiC . ´ ·dEsProveIT ¨ dels .

cAracTeRS tIpicS ´ ´ 5

el món faller és atípic?

Atípic és el nom d'aquest llibret, i és un llibret atípic per diversos motius. El primer, el més evident i el que tots sabem, és el llibret d'un any de falles molt atípic. Des d'aquell fatídic 10 de març que, malauradament, tots tenim gravat a foc, la festa de les falles ha canviat, ha hagut de reinventar-se, d'adaptar-se a la nova situació. A poc a poc, ens anem acostumant a vore falleres i fallers amb mascareta, actes amb distància i moltes altres coses que mai haguérem imaginat. Potser mai més tornem a viure les “típiques” falles d'abans. Potser el que ara considerem atípic, amb el pas del temps acabe convertint-se en allò més típic. No ho sabem, el temps dirà.

Atipic ´

Però, independentment d'aquesta nova manera de viure les falles que ens ha vingut imposada, si ho pensem bé... són les falles una festa “típica”? Ho han sigut alguna vegada? O, més bé, la paraula atípic sempre ha anat lligada a l'essència de la nostra festa? Aquestes i altres qüestions són les que hem tractat d'analitzar en aquest llibre. Com deiem a l'inici, aquest és un llibre atípic per diversos motius. Començant pels representants de la comissió que de segur ja conegueu, és clar, són les nostres falleres majors i presidents de 2020, aquells que van haver de despertar del seu somni de manera sobtada quan estava a punt de convertir-se en realitat. No és prou atípic que els representants d'una comissió fallera, desprès de quasi tres anys en el càrrec, encara no hagen vist lluint al carrer els seus monuments? I si parlem de monuments, parlem de llibret. Si tenim en compte que la funció principal d'un llibret hauria de ser

ser l'explicació de la falla, aquest torna a ser un llibret atípic. I no perquè no complisca amb aquesta funció, que ho fa, sinó perquè és el llibret explicatiu dels monuments que es plantaran (esperem que ara sí) en març de 2022, però aquests monuments ja van tindre la seua explicació al llibret de 2020, llibret que des de la perspectiva que tenim ara també podem considerar atípic, ja que és el llibret explicatiu d'uns monuments que no es van plantar.

Però, com deien abans, potser les falles no hagen sigut mai una festa típica, per això parlem també de comissions falleres que sempre han estat diferents al que considerem “típic”, monuments “atípics” plantats al llarg de la història tant a València com a Xàtiva i, com no, també de llibrets “atípics”. Ens plantegem si les falles són ja per deﬁnició una festa de costums atípics. Fins i tot, parlem de fotograﬁa fallera atípica i racisme o millor, antiracisme dins del món de les falles.

En deﬁnitiva, molt atípic tot.

A l'apartat infantil, hem volgut conèixer com han viscut aquests anys atípics de falles la gent més menuda de la comissió. A més, grans i menuts podrem gaudir de les aventures de Vicentet i Vicenteta, que continuen recorrent món, els jocs d'Abu i Masaifa, el còmic d'Amalberta i un conte també una mica “atípic”.

La fotograﬁa que segueix al cens de la comissió és també ben atípica. En aquest lloc hauria d'anar la típica foto que cada any ens fem tota la comissió just abans de cremar els nostres monuments. Aquest any eixa foto no existeix, però en aquest aspecte hem volgut ser típics i per això hem posat exactament el que hi havia el dia 19 de març de 2020 a eixe mateix lloc a l'hora de la cremà, sí, el carrer buit. Continuem amb un programa d'actes atípic, tant per la falta d'alguns dels actes típics d'abans, com per l'adaptació d'altres i, sobretot, per la incertesa de quines seran les condicions o si al remat es podran o no realitzar depenent de la situació sanitària. I acabem la primera part del llibret amb el record de l'entrega de premis més atípica que ha viscut el col·lectiu faller.

Finalment, trobarem els records típics i atípics de falleres i fallers. A més, pel que fa a l'estructura i disseny del llibret hem intentat també donar-li un aire diferent al que estem acostumats. En deﬁnitiva, hem intentat no fer el típic llibret de falla. Però... què és ser atípic sinó l'inici del canvi per a poder evolucionar? Sense gent atípica que en un moment determinat decideix no seguir les normes establides no hi hauria evolució. I sovint allò atípic acaba transformant-se en típic al llarg del temps, ﬁns que algú decidisca tornar a canviar les normes per continuar evolucionant.

Les diferents col·laboracions literàries ens parlen dels anys atípics que estem vivint i com està afectant això al món de les falles, de les conseqüències que han tingut per als tallers dels artistes fallers, comparem l'abans i el desprès en la

Esperem que gaudiu d'aquest a/típic llibret de falla.

nostra festa i analitzem quina és la nostra “nova normalitat”.

IN ´

dEX: 11

8 EDITORIAL.

39 CENS I RECOMPENSES

Atípic.

COMISSIÓ INFANTIL.

16 PRESIDENT.

41 FOTO COMISSIÓ INFANTIL.

Pablo Benito Climent.

43 QÜESTIÓ DʼACTES 2022.

18 FALLERA MAJOR. Laura Hernández Fernández.

48 PREMIS 2020. Premis obtinguts per la comissió.

21 MONUMENT GRAN 2022. Lema: No em faronetges. Artista: Rafa Cheli.

51 LLETRES a/TÍPIQUES.

22 EXPLICACIÓ MONUMENT

52 LLIBRETS ATÍPICS PER A

GRAN 2022. Ximo Roca.

CONTRARRESTAR EL SEU CARÀCTER CLÀSSIC. Juan Gabriel Figueres.

24 CENS I RECOMPENSES

55 FALLES ATÍPIQUES.

COMISSIÓ GRAN.

Dafne Gómez.

27 FOTO COMISSIÓ GRAN.

59 POEMA ATÍPIC PER A LA FALLA ABÚ MASAIFA DE XÀTIVA. Verónica Pérez.

30 PRESIDENT INFANTIL. Marc Santamaria Garcia.

61 UNS ANYS “ATÍPICS”.

32 FALLERA MAJOR INFANTIL.

Víctor Navarro.

Paula Martí Iniesta.

63 SÓN LES FALLES ATÍPIQUES?

35 MONUMENT INFANTIL 2022.

Juanjo Medina.

Lema: Hara Hachi Bu. Artista: Xavier Gámez.

EIXES TÍPIQUES FALLES

ATÍPIQUES QUE MAI HAURÍEM IMAGINAT. José Luis Lagardera.

37 EXPLICACIÓ MONUMENT INFANTIL 2022.

81 ELS FALLERES/ES A/TÍPICS.

144 EL DESPERTAR.

Tomàs Palomares.

Ximo Cerdà.

87 IL·LUSTRACIÓ CESC ROCA.

147VICENTET I VICENTETA SALVEN EL MÓN. Olga Calvo.

89 NOVA NORMALITAT ATÍPICA. Rafa Ramon.

151 PREGUNTEM?

93 LA PARADOXA FALLERA DE

155 PASSATEMPS ABÚ I

COSTUMS ATÍPICS. Jorge Llàcer.

MASAIFA. Toni Cabo.

97 BENEÏDA EVOLUCIÓ.

157 CÒMIC AMALBERTA.

Raquel Alfonso.

Toni Cabo.

99 DES DE LA FINESTRA.

159 GENT a/TÍPICA.

Paco Sisternes.

Fotos de fallers i falleres dʼAbú Masaifa.

103 SARS}CÀSTIC, EL VIRUS FALLER.

175 ESPAI PUBLICITARI.

Letícia Garcia.

105 NOVETATS, ESTÈTIQUES I CREATIVITAT PER FUGIR DE LA MONOTONIA DELS CADAFALS FALLERS. Rafa Tortosa.

139 LES FALLES I LʼANTIRACISME. Carme Diaby.

143 LLETRETES a/TÍPIQUES.

cOmiSsiO ´

MaJoR. 15

PRESIDENT. Pablo Benito Climent.

Estimats fallers i falleres, patrocinadors/es, veïns/es amics i amigues de la nostra falla, per 3r any consecutiu tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres com a president de la nostra comissió. Abans que res, m'agradaria donar-vos unes paraules d'ànim, sobretot a aquelles persones que han sofert, directament o indirectament la covid-19 i tot el que l'envolta, que tant de mal està fent a la nostra societat. Són moments difícils els que estem vivint ara mateix, degut a aquella pausa que vàrem haver de fer en les nostres vides, sobretot en les nostres vides falleres. Com sabeu, va ser un 10 de març de 2020 quan l'ambient de tristesa va traspassar les parets del nostre casal. Tot es va parar de sobte posant punt i final al treball que tan bé s'estava fent en l'any faller i privant-nos de la setmana més esperada de l'any. Per la situació creada, ha sigut molt difícil la direcció de la nostra falla, havent de viure la junta directiva situacions que mai haguérem pensat ni imaginat, però us puc assegurar que totes les decisions preses segons cada moment, han sigut pel bé de la nostra falla i dels nostres fallers. Estàvem davant d'un any perfecte, on estava acompanyant-nos tot, premis, bon ambient i, sobretot, bona gestió. Som conscients que al llarg d'aquest temps hi ha hagut moments en què potser molts dels nostres fallers no han comprés la situació que la nostra falla vivia i, per això, amb el cor en la mà, vull en nom de la meua junta i en el meu propi, donar-vos les gràcies, ja que sense vosaltres fallers la falla desapareixeria per sempre, sou el cor de la nostra falla que mai pot deixar de bategar. Però el col·lectiu faller tenim clara una cosa, que som capaços de tot, que mai hem perdut l'esperança i que, orgullosos de com hem actuat aquests temps de pandèmia, estem esperant que arriben les plantaes per a vore plàstics, tirades de grua i algun que altre bou. Per altra banda, no vull oblidar-me de tot allò que envolta les falles i que també està sofrint aquesta crisi sanitària i econòmica (artistes fallers, indumentaristes, floristes, coeters, etc...), a tots els enviem molta força i molts ànims. Als nostres representants, Laura, Paula i Marc, espere i desitge que l'esforç que heu fet fins ara continue en la recta final. Ara estem més a prop de poder gaudir de les tan desitjades falles, tornar-nos a reunir i viure de nou moments tots junts. Si alguna cosa ens caracteritza als fallers i falleres és l'esperit lluitador, ressorgirem de les cendres per a tornar a crear nous projectes i omplir de nou els nostres carrers de color, música i pólvora. I com últim recordar que no hi ha cosa més bonica que estar enamorat, així que vos desitge que visqueu les falles enamorats de la falla. VISQUEN LES FALLES, VISCA XÀTIVA I VISCA LA FALLA ABÚ MASAIFA!

FALLERA MAJOR. Laura Hernández Fernández.

RESILIÈNCIA, PERSEVERÀNCIA, SENTIMENT, TRADICIÓ. Paraules que tot faller o amant d'aquesta festa s'ha memoritzat durant aquests anys tan durs, en els que ens vam enlairar, però malauradament no vam poder arribar. Paraules que, a dia de hui, han immortalitzat la història de les falles com a sinònim de suport, lluita i constància. Un any més, estem fent història en aquesta trajectòria tan bonica donant la benvinguda a unes falles esperançadores, repletes de vida i color, unes Falles 2022 en què podrem eixir al carrer eixe 14 de març i veure les comissions plantant eixos monuments que havíem guardat, acompanyant-los de l'olor a pólvora dels petards que van llançant els xiquets. Una setmana intensa, que porta el treball i esforç de tot un any d'un col·lectiu que té com a principal objectiu la passió per reafirmar que les falles renaixen cada any i que aquest no anava a ser diferent. Unes falles, que fins ara han sigut atípiques, tornen per fer-nos somiar de nou, en el que afortunadament puc dir que el meu conte encara continua, per la qual cosa sols us demane que aprofiteu al màxim cada oportunitat que aquesta festa us ofereix i el guardeu en el vostre cor com l'inici d'una nova etapa. Immortalitzeu cada imatge, perquè ara sí, més que mai, falleres i fallers, xativins i xativines, amics tots de la comissió Abú Masaifa, per fi! ja és l'hora de començar a gaudir-les. Visca Xàtiva, visquen les falles i visca la falla Abú Masaifa!

monument 2022. Lema: No em faronetges. Artista: Rafa Cheli. Explicació: Ximo Roca.

AL POBLE ESTÀ DE MODA PREGUNTAR “I TU QUÈ VOLS?” PERÒ DESPRÉS EL QUE MANA FA EL QUE LI PASSA PELS O..S

1 a

E S C E N A :

PER DECISIÓ DELS VOTANTS UN PARELL DE MÒMIES TENIM, ROGER ELS HA BOTAT I S'HAN CAIGUT DEL CIM.

E L FA L C Ó D E L A C I U TAT É S A T Í P I C R E G I D O R QUE DEURIA ANAR DE DOS PERÒ AL TRES L'HAN ENVIAT.

E L N O U R E I D E C O M P RO M Í S U N G R A N R I D Í C U L H A F E T, N O S A P F E R N I U N PA S T Í S I LI HAN PEGAT UN BON PET.

P E R A L L Ò D E L A PA R I TAT E L G R A N R E I D E L A C I U TAT L E S L L I S T E S H A C O L · L O C AT COM EL PARTIT LI HA MANAT.

TAMPOC LA PEPERA ES LLIURA I JA NO SÓN CINC, SINÓ QUATRE, L A S E UA I M ATG E N O P I U L A I VA C A M Í D E L D E S A S T R E .

AL QUE HAVIA D'ANAR DE SEGON, EL QUE SEMBLA SABER-HO TOT, SENSE HAVER TRENCAT UN PLAT LI PLOU MOLT DE BOT EN BOT.

G A U D E I X E L G R A N FA R A Ó PERQUÈ EL POBLE ELS HA FERIT I AMB RAÓ O SENSE RaÓ EN MÒMIES S'HAN CONVERTIT.

LA GENT DEL CASC ANTIC AMB L'AIGUA ESTÀ QUE BUFA I E L R E G I D O R AT Í P I C SEMBLA QUE S'HO PREN A X U F L A .

2 a

E S C E N A :

I TU QUÈ VOLS? ÉS LA PREGUNTA QUE HEM DE FER-LI ALS F A L L E R S , SI VOLS FALLA AMB BONA PUNTA O UN CASAL DE BOTIFLERS.

BROLLA L'AIGUA A BORBOLLONS I P R OV O C A E N F O N S A M E N T S O S'ARREGLA PROMPTAMENT O A C A B A R E M M A L A M E N T.

U N A AT Í P I C A P R E G U N TA O POTSER NO HO SIGA TANT, HI HA FALLERS QUE NO PEGUEN C O L P I QUE SEMPRE ESTAN MAMANT.

LA CLEÒPATRA QUE ACOMPANYA D E FA L L E S É S R E G I D O R A , DE L'ALCALDE ARA ÉS C O M P A N Y A I DE LA FLAMA ÉS PORTADORA.

PER A TOT NO HI HA DINERS I HI HA FALLERS I FALLERS, UNS SÓN DE “MAMANDA” I RES M É S I ALTRES DE BON MONUMENT.

LA SENYORA REGIDORA H A D E I X AT E L S E U PA R T I T I S'HA PASSAT AL GRUP MIXT CERCANT UN MILLOR PROFIT. VEUREM SI LES FALLES CREMA O CAP A AMUNT LES ALÇA D O N C S L A J U N TA L O C A L F A L L E R A SEMBLA QUE VA UN POC D E S C A L Ç A .

3 a

E S C E N A :

LES FALLES SÓN PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT PERÒ NO FAN BON MATRIMONI AMB EL TURISME DE LA CIUTAT.

MOLT DE BOMBO LI DONAREN A AQUELLA DECLARACIÓ I ELS TURISTES ESPERAREN VO R E FA L L E S D E D E B Ò .

TO R N E M A P R E G U N TA R Q U È V O L S : UNES FALLES DE “MAMANDA”, O CULTURA I DIVERSIÓ EN LLOC D'ANAR FENT EL " G A M B A " ?

N O S T R E S FA L L E S S Ó N D O L E N T E S I NO SOLEN SER MOLT GRANS, NO ES LLIUREN -AIXÒ C O M E N T E N N I L E S FA L L E S D' E S P E C I A L . 4 a

A QUI MANA A L'AJUNTAMENT I EN EL NOSTRE MÓN FALLER UNA COSA ELS COMENTEM PER A NO FER UN FEMER.

E S C E N A :

R E S N O U H E U I N V E N TAT NI EN EL NOSTRE MÓN FALLER NI EN GOVERNAR LA CIUTAT NI A L'HORA DE FER I DESFER.

M É S L E S FA L L E S X AT I V I N E S A L T U R I S M E P O C C A S FA N , NO HI HA SENYALS QUE ALS T U R I S T E S INDIQUEN PER ON HAN D'ANAR.

P E R S E R U N S FA R A O N S NO SOU ELS HEROIS DEL MÓN I A L'H O R A D E VOTA R TA M B É U S P O D E N B OTA R .

LES POQUES QUE HI HA C O N F O N E N I ES PIXA EN ELLES EL GOS, MÉS QUE GUIAR-TE ET FOTEN I NO INFORMEN DE RES VALUÓS. 5 a

E S C E N A :

L'EGIPCI DE ROMÀ S'HA D I S F R E S S A T P E R E I X I R A L A C AVA LC A DA AMB UNA BONA MAMADA I C O M P L E T A M E N T B U F A T. AIXÒ ÉS MOLT MAL EXEMPLE PER A LA GENT MÉS MENUDA I QUE A LA GENT DE BON TEMPLE DEIXEN LA MAR DE FOTUDA. SI CANVIEN EL RAL·LI FALLER PERQUÈ AIXÒ ERA UN MERDER H A N D E F O T R E D E VA L E N T ALS QUI ALS ACTES VAN BEVENT.

É S AT Í P I C Q U E P E R S O N E S MADURES I AMB CERT TRELLAT PERDEN EL SENTIT COMÚ I ACABEN EL RAL·LI BUFATS.

Fallera major.

Delegat de casal.

Laura Hernández Fernández. President. Pablo Benito Climent. Vicepresidents. Andrés Luis Viñes Mas. Eric Almiñana Torres. Carles Torregrosa Calvo. b Ramón Madrid Cañas. b Rafael Ramon Cerdà. Enrique Ballester Sala. Secretària. Maria Sanchis Chàfer. Tresorera. Rebeca Garcia Garcia. Comptadora. Laura Sierra Sanchis Delegada infantil. Lara Fuster Fabra. Bibliotecària arxivera. Daria Garcia Boixader. Delegats de cavalcada gran. Gemma Climent Marzal. Bea Soro Ferri. Rafa Ramon Cerdà. Delegades de cavalcada infantil. Ainoha Madrid Muñoz. Raquel Hernández Pérez. Alba Fuster Fabra. Delegades de loteria. Rebeca Garcia Garcia. Mª Nieves Cayuela Vila. Delegats de presentació. Vicent García Pons. Rafael Ramon Cerdà. Daria Garcia Boixader. Organització i protocol dʼactes. Lola Fabra Peris. Amalia Sala Pérez. Delegada de joieria. Lola Fabra Peris. Delegats de monuments. José Cerdà Cerveró. Pablo Benito Climent. Rafael Ramon Cerdà.

Javier Moran Guerrero. Delegats de llibret. Daria Garcia Boixader. Pablo Benito Climent. Olga Calvo Martí. b Arxivera. Lola Fabra Peris Delegada de decoració monuments. Raquel Hernández Pérez. Delegats activitats diverses. Gerard Aparicio Martínez. Ada Serra Mira. Cinthia Sánchez Bellver. b Irene Lloret Peralta. Maria Sanchis Chàfer. Rafael Ramon Cerdà. Delegades de publicitat. Gloria Iniesta Soler. Teresa Alfonso Mahiques. Delegat de xiringuito. Javier Moran Guerrero. Delegat dʼactivitats esportives. Pablo Vidal Roca. Delegat de transport. Carlos Julbe Serrano. Vocals. Javier Pascual Bosch. Celia Gorrita Albiñana. Carmen Anaya Pérez. b Francisca Pardo Garcia. Nieves Vila Soro. Inmaculada Signes Gimeno. Emilia Soler Chapí. Laura Soler Guerrero. Mª del Carmen Solves Giménez. Mª Victoria Álvarez Gallego. Oscar Mompó Beltran. Mª José Tomás Vileu. Esther Gramaje Ballester. Vicente Perucho Poveda. Jorge Cerveró Tormo. Jose Miguel Pavia Terol. Ana María Fernández Álvarez. Noelia Tomás Vileu.

Mª José Ballester Reig. Francisco Javier Núñez López. Noelia Ortega Cabral. Alejandro Ballester Sala. Inmaculada Cabanes Martínez. Ana María Ceballos Sayago. Elena Ferrando Molina. Lorena González Morell. Andrea Pascual Pardo. Arturo Hernández Sanchis. Àngel Ferrando Molina. Joan Luzón Guarner. Enrique Ballester Sala. Saray Cabanes Martínez. Marta Cerdan Marzal. Sandra Diego Torres. Laura Gil Llorens. Eduardo Cerveró Adrià. Pau Calatayud Toledo. Eva Català Bosch. Desa Lara Simó. Ignacio Arriaga Perucho. b Fernando Gorba Martí. Isabel Guarner Chulià. Maite Lacosta Valverde. b Mª de las Nieves Toledo Pardo. Noemi Tomás Cuquerella. Angela Villa Castelló. Paula Diego Baldoví. Carmen Soler Burgos. Sara Giner Guarner. Ramón Calatayud Francisco. Javier Patiño Oleaque. Maria Perales Castells. Laura Sancho Perales. Alexandra Soler Sanchis. b Gemma Cruañez Miralles. Aloa Nadal Pérez. b Sara Trujillo Albiol. b Minerva Calatayud Martí. Ana Jiménez Toribio. Juan Pedro Luzón Gozalbes. Luis Martínez Almiñana. Aintza Martínez Calatayud. Clara Albert Ortolà. Marcos Carbó Gil.

Patricia Iborra Mollà. Aitor Marchirant Ferrer. Lucía Santos Casanueva. Sara Albuixech Francés. Anna Aragonés Marzal. Estela Fuentes Martí. Lucía Genís Oltra. Mª José Gorba Martí. Olga Martínez Sanchis. Joan Aznar Soler. Hector Bohigues Boscà. Álvaro Borreguero Morata. Carmen Carmona Valera. Sara Garcia Marín. Mª Jesús González Ortega. Pablo Hurtado Mullor. Rafael Llopis Llopis. Guillem Mateu Rubio. Àngela Mestre Chaveli. Alfred Miquel Pastor Torregrosa. Arturo Pellicer Maseres. Mireia Pérez Ferrer. Miranda Prats Cañadas. Víctor Sala Climent. Adrià Sanchis Pons. Carlo Squarcia Mateo. Irene Suñer Santamaria. Cristina Torres Martínez. Soﬁa Vila Padilla. Víctor Marco Martínez. Gloria García Iniesta.

ARGENT

FULLES LLORER

#tornarem a omplir el carrer dʼart i color.

cOmiSsiÓ iNfaNtiL. 29

PRESIDENT INFANTIL. Marc Santamaria Garcia.

Estimats fallerets i falleretes, sóc Marc Santamaria, president infantil de la falla Abú Masaifa. Ha passat molt de temps des que va començar el meu somni de ser president infantil de la nostra comissió i la veritat és que mai haguera pogut imaginar tot el que anava a passar durant aquest temps. Han canviat moltes coses des d'aquell moment en que es van suspendre les falles 2020, però el que es manté intacte és la meua il·lusió i les meues ganes de compartir amb tots vosaltres unes falles meravelloses i inoblidables, on la nostra fallera major infantil Paula i jo puguem representar-vos a tota la comissió infantil tal i com vos meresqueu (Ah..., i convidar-vos a aquell berenar que tanta il·lusió ens feia i vam haver de suspendre). Fa temps em preguntaren #ITUQUÈVOLS? I ara ho tinc ben clar, el que vull és que després de tot el que hem passat, tant cadascun de nosaltres com el món faller, a la pandèmia, per ﬁ gaudim d'aquesta festivitat tan meravellosa, tots junts i amb el mateix esperit de germanor de sempre. Sé que el que demane és complicat, i les falles d'aquest any no seran com les d'abans. Però diferents no vol dir pitjors, perquè sé que tots els fallers i falleres de la comissió ho viurem amb molta il·lusió i més ganes que mai, fent que siguen tan fantàstiques i apassionants com sempre. Per últim, també vull agrair el recolzament i l'estima que he rebut per part de Paula, Laura i Pablo durant tot aquest temps, tots junts #TORNAREM!!! Visca Xàtiva, visquen les falles i visca la falla Abú Masaifa!

FALLERA MAJOR INFANTIL. Paula Martí Iniesta.

Hola, em diuen Paula, tinc 15 anys i vaig a 4t de la ESO, molt atípic veritat? Que una xiqueta de la meua edat siga fallera major infantil. Jo no he sigut fallera des de xicoteta, ja que on jo vivia no hi havia falles. Vaig vindre a Xàtiva a viure ja fa cinc anys, i el primer que va fer la meua mare va ser apuntar-nos a la falla Abú Masaifa, ja que ella sí que ha sigut fallera des de sempre. Qui haguera dit que jo seria fallera major infantil durant quasi tres anys? Mai ho haguera imaginat! Quan vaig començar en aquest món no entenia res, però quan van arribar les falles em vaig enamorar d'elles, de cada acte, les vaig viure intensament i les vaig disfrutar amb molta il·lusió. Encara recorde quan va arribar el moment d'elegir les representants, Pablo m'ho va proposar i jo vaig acceptar amb tota l'alegria del món, ni m'ho vaig pensar. Enguany, per molt atípica que siga aquesta situació, tinc moltes ganes de viure aquesta experiència junt als meus companys Pablo, Laura i Marc. Estic segura que Marc i jo ho viurem amb més intensitat si cap, només pel canvi d'edat. A més, després de tant de temps, tota la meua comissió de segur viurà açò amb més il·lusió que mai. Vos demane des d'ací que esteu al meu costat com sempre ho heu fet. Us desitge a tots que passeu unes bones falles. Visca Xàtiva, visquen les falles i visca la falla Abú Masaifa!

monument infantil 2022. Lema: Hara Hachi Bu. Artista: Xavier Gámez.

HARA HACHI BU ÉS EL SECRET JAPONÈS QUE ENS ACONSELLA MENJAR SA PER A VIURE MÉS.

S A B I E S

Q U E . . .

LES ALGUES SÓN MOLT RIQUES E N I O D E ?

E L J OV E P E N S A D O R X I N É S CONFUCIO RECOMANAVA MENJAR SA FINS A ASSACIAR-TE UN 80%, AIXÍ LES PERSONES V I U R I E N M É S .

EL WASABI POSSEEIX P R O P I E T A T S A N T I B A C T E R I A N E S ? uL'ARRÒS ÉS EL SEGON CEREAL MÉS CONSUMIT DEL MÓN?

AQUEST MESTRE VA TROBAR AMB AQUESTA PRÀCTICA EL SECRET DE LA LONGEVITAT PER A V I U R E M É S D E 100 A N YS. AQUESTA TÈCNICA TRASPASSÀ LES FRONTERES DE LA XINA I ARRIBÀ FINS AL JAPÓ, CONCRETAMENT A OKINAWA, AMB EL MANTRA “HARA HACHI BU” QUE ES REPETEIX ABANS DE C A D A M E N J A D A .

 E L P E I X É S F O N T D' À C I D S G R A S S O S O M E G A 3 ? LA LLIMA REFORÇA EL SISTEMA IMMUNOLÒGIC? LA SALUT MENTAL ÉS TAN IMPORTANT COM LA FÍSICA? EL MENJAR RÀPID ES CARACTERITZA PER CONTINDRE GRANS QUANTITATS DE G R E I X O S S AT U R AT S , COLESTEROL, SUCRE, SAL, I POQUES O CAP SUBSTÀNCIES S A L U D A B L E S ?

L A R E G L A F O N A M E N TA L É S MENJAR FINS A ESTAR PLE UN 80%, ADÉU AL SUCRE I GREIXOS, MENJAR SOPES, ALGUES, SOJA, MONIATO, ARRÒS INTEGRAL, R E S D E R E F I N AT S , M E N J A R CARN EL MENYS POSSIBLE I P R A C T I C A R I O G A . BÀSICAMENT MENJAR EL QUE L A M A R E T E R R A E N S P R O P O R C I O N A .

ELS GREIXOS AUGMENTEN EL RISC M A L A L T C A R D I O V A S C U

TRANS DE PATIR I E S L A R S ?

LES BEGUDES A BASE DE COLA TENEN EL PH MÉS ÀCID QUE EL D E L T E U E S T Ò M A C ?

OKINAWA ES DIU QUE ÉS LA POBLACIÓ MÉS LONGEVA DE LA T E R R A G R À C I E S A L A S E UA FAUNA, A LA SEUA VEGETACIÓ I AL SEU ESTIL DE VIDA TAN SA I S A L U D A B L E .

Fallera major infantil. Paula Martí Iniesta.

President infantil. Marc Santamaria Garcia. Vocals. Guillermo Fuster Alfonso. Carmen Pavia Solves. África Calatayud Sierra. David Núñez Pla. Nadia Sanchis Tomás. Alberto Marco Madrid. b Gerard Sanchis Tomás. b Xavier Moran Garcia. b Joan Santamaria Garcia. b Sara Giner Guarner. Ariadna Serna Tomás. b Alba Perucho Soler. Alma Gorrita Pujades. Marc Cerdà Álvarez. Paula Plaza Hernández. Vicent Plaza Hernández. Neus Vidal Anaya. b Cesar López Soler. b Sergi Patiño Gramaje. b Helena Arriaga Signes. Sofía Beltrán Giner. Carles Climent Fuentes. Alba Martí Iniesta. Francisco Martínez Santos. Mª Lucía Martínez Santos. Adrián Pavia Solves. Elena Beceiro Garcia. Regina Benavent Ortega. Maria Fornés Climent. Lola Garcia Richart. Luca Patiño Gramaje. Marcos Garcia Marín. Nico Guaita Ortega. Ainhoa Vercher Mestre. Lola Roca Fuster. Martina Arriaga Signes. b Daniela Julbe Soro. ARGENT

FULLES LLORER

#tornarem a omplir el carrer de llum i foc.

QUestiO ´ ¨’ (2022) dActEs. 43

 Dissabte, 29 de gener 2022. 20:00h ACTE D'IMPOSICIÓ DE BANDES A LES FALLERES MAJORS DE XÀTIVA, CORTS D'HONOR I FALLERES MAJORS DE LES COMISSIONS, al Gran Teatre de la ciutat.

Si ens deixa lʼÓmicronot.

Dissabte, 5 de febrer 2022. 19:00h CAVALCADA DEL NINOT, des d'Avinguda Selgas ﬁns Albereda Jaume I. Diumenge, 6 de febrer 2022. 18:00h CONCERT PASDOBLES FALLERS CIUTAT DE XÀTIVA, al Gran Teatre. Si ens deixa lʼÓmicronet. Diumenge, 13 de febrer 2022. 11:00h CAVALCADA DEL NINOT INFANTIL, des d'Avinguda Selgas ﬁns Albereda Jaume I. Dissabte, 26 de febrer 2022. 0 8 : 0 0 h M A C R O D E S P E RT À , p e l s carrers de Xàtiva. 20:00h CRIDA de les Falleres Majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de l'excel·lentíssim Ajuntament. 22:00h SOPAR DE LA CRIDA, al saló del Mirador en Benigànim.

No sé si necessite un abraç o un parell de cassalles.

Dissabte, 5 de març 2022. 19:00h BERENAR oferit per la Fallera Major Infantil PAULA MARTÍ INIESTA i pel president infantil MARC SANTAMARIA GARCIA, al casal de la comissió. Diumenge, 6 de març 2022. 12:00h DINAR POPULAR DE GERMANOR.

No vos ﬁeu massa de la gent que dina “ansalà” i en acabant sʼestaca mig braç de gitano.

Dimarts, 15 de març 2022. 17:00h VISITA de la Junta Local Fallera a la plantà dels monuments de la Ciutat. 22:00h Sopar junt als nostres monuments. 24:00h NIT DE LA PLANTÀ OFICIAL de les Falles de Xàtiva.

Germanor fallera ha de ser 50/50. Mentre un torra, lʼaltre planta.

Pura política Cassallera.

Dimecres, 16 de març 2022. 08:00h Despertà pel barri. 09:30h Esmorzar al casal. 14:00h MASCLETÀ, al Jardí de la Pau. 14:30h Dinar al casal per a la comissió infantil. 15:30h Dinar al casal per a la comissió major. 19:00h LLIURAMENT DE PREMIS, al Saló de Plens de l'Ajuntament. 22:00h Sopar de DISFRESSES al casal. 24:00h Discomòbil.

He donat positiu en ganes de Falles! Dijous, 17 de març 2022. 09:30h Esmorzar al casal. 13:00h Cercavila pel barri. 14:00h MASCLETÀ, al Jardí de la Pau. 13:30h Dinar al casal per a la comissió infantil. 14:30h Dinar al casal per a la comissió major. ??:??h ACTE ATÍPIC. 22:00h Sopar al casal. 24:00h Discomòbil.

Si Beethoven era tan bo per què no va fer Amparito Roca?

Divendres, 18 de març 2022. 09:30h Esmorzar al casal. 13:00h Cercavila pel barri. 14:00h MASCLETÀ, al Jardí de la Pau. 13:30h Dinar al casal per a la comissió infantil. 14:30h Dinar al casal per a la comissió major. 18:00h OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU. Al ﬁnalitzar l'ofrena de ﬂors, MASCLETÀ NOCTURNA al Jardí de la Pau. 22:30h SOPAR oferit per la Fallera M a j o r, L A U R A H E R N Á N D E Z FERNÁNDEZ. 24:00h Discomòbil.

Visca la Mare de Déu!

Sol i caloret.

Dissabte, 19 de març 2022. 12:00h MISSA EN HONOR AL NOSTRE PATRÓ SANT JOSEP amb el posterior TRASLLAT EN PROCESSÓ. 14:45h MASCLETÀ, al Jardí de la Pau. 15:30h Dinar al casal. 20:00h CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. 21:00h CREMÀ DE LA MILLOR FALLA INFANTIL DE XÀTIVA, amb la presència de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d'honor. 23:00h CREMÀ DE LA FALLA GRAN (hora aproximada en funció de l'ordre de cremà establert pels bombers). 00:00h CREMÀ DE LA MILLOR FALLA DE XÀTIVA, amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i la seua cort d'honor.

Igual cremem o igual no.

Divendres, 25 de març 2022. 2 0 : 0 0 h L l i u ra m e n t d e l P R E M I S CADAFAL 2022.

La realització de tots els actes està s u p e d i t a d a a l ' e vo l u c i ó d e l a pandèmia i a les normes i restriccions sanitàries vigents en cada moment.

El que diga el tio Covid.

UN ANY ATÍPIC... DE PREMIS.

Va ser l'entrega de premis més atípica de la història de les falles, atípica en tots els aspectes: per la data (20 de setembre), pel lloc (els jardins del palasiet), perquè era una entrega de premis sense premis als monuments, sense xarangues ni crits d'alegria de falleres i fallers, amb mascareta, gel hidroalcohòlic i distància de seguretat, el primer acte de falles “en temps de pandèmia”.

premi.

(2020)

Primera part de presentació.

Bé d’Interès cultural immaterial. Festa d’Interès turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

Per a la nostra comissió, a més, va ser atípica pel nombre de premis aconseguits. Fins a 12 banderins arreplegaren els nostres representants, mentre la resta ho celebràvem des de casa seguint l'acte a través de les xarxes socials. Després, no es podia baixar a la falla a celebrar-ho, simplement unes fotos atípiques al lloc on es planta el monument. Què bonic haguera sigut poder-ho viure un 16 de març!

premi.

(2020)

Cavalcada del ninot infantil.

Bé d’Interès cultural immaterial. Festa d’Interès turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

premi.

(2020)

Des d'ací volem felicitar a tota la comissió pel treball realitzat durant aquell exercici 2020, per la il·lusió, la dedicació i l'esforç de totes les persones que d'una manera o altra van participar en la preparació de cadascun dels actes perquè, més enllà dels premis, és la satisfacció del treball realitzat el que ens fa sentir orgullosos de la nostra comissió.

Carrossa de confecció pròpia.

Bé d’Interès cultural immaterial. Festa d’Interès turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

premi.

(2020)

Llibret de falles.

Bé d’Interès cultural immaterial. Festa d’Interès turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

premi.

(2020)

Secció 1a ninot falla gran.

Vehicle més resistent autos bojos.

Bé d’Interès cultural immaterial. Festa d’Interès turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

premi.

(2020)

classiﬁcat.

(2020)

Secció especial ninot falla infantil.

Campionat de dominó.

Bé d’Interès cultural immaterial. Festa d’Interès turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

premi.

classiﬁcat.

(2020)

Play-back infantil.

Campionat de futbet femení.

Bé d’Interès cultural immaterial. Festa d’Interès turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

premi.

classiﬁcat.

(2020)

Millor temps autos bojos.

Campionat de pàdel masculí.

Bé d’Interès cultural immaterial. Festa d’Interès turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

llETRES / ´ aTIPiQues . 51

LLIBRETS ATÍPICS PER A CONTRARRESTAR EL SEU CARÀCTER CLÀSSIC. Juan Gabriel Figueres, coordinador llibret AC Falla El Canet de Cullera.

En el món dels llibrets fallers trobem, tradicionalment, publicacions que sempre tenen la mateixa estructura: protocol, contingut i publicitat, amb el seu disseny particular. Quan fullegem Issuu per a veure que fa la competència, observem que, quasi sempre, estem veient el mateix, i comença a ser monòton aquest fet. No obstant això, sí que trobem saba nova o publicacions que són diferents, o inclús xicotets tocs de gràcia que fan que aquests llibrets tinguen un toc atípic. Aleshores, enumeraré exemples perquè comprengueu allò que vos estic contant. En primer lloc, si parlem de llibrets atípics, hem de parlar dels llibrets que formen part de la Federació de Falles Innovació i Experimentació (I + E), les quals tenen una idea clara del concepte de "diferent". Açò es mostra tant en els continguts com, sobretot, en el seu disseny, que dista molt del classicisme en ells llibrets de falla. Alguns exemples són els llibrets de la Falla Mossén Sorell-Corona, on vull destacar el llibret Tot el que sobra (2015), el qual incloïa separates en els seus continguts amb una enquadernació totalment innovadora del que coneixem habitualment; la falla Plaça de Jesús amb Liberum Libri (2020) amb un llibret que era un llibre de lectura; Castielfabib-Marqués de Sant Joan amb València en venda (2019) o Ripalda-Beneﬁciència-Sant Ramón en els exemplars des del 2016 amb la seua maquetació moderna i diferent. Dins d'I+E també es troba la Falla Penya El Mocador de Sagunt, una de les dues més destacades a escala autonòmica i que també ha sigut autoria d'alguns dels llibrets més atípics com, per exemple, Tirant de Lletres (2018), la col·lecció de literatura infantil i juvenil amb la qual va assolir el primer premi de la Generalitat Valenciana, que comptava amb un nombrós grup de col·laboradors i on destacaven les seues il·lustracions, de diversos estils, que feien que hi haguera una mescla una mica atípica. El llibret guanyador dels Premis de la Generalitat del maleït any 2020, el de la falla Plaça La Malva d'Alzira, també era atípic pel tipus de llibre que van fer. Amb una capsa de cartó, un llibret gran, un infantil, una guia de la Xarxa de Museus, i una guia didàctica, construïen una falla que simulava al Cavall de Troia, l'eix sobre el qual girava el llibret infantil. Tota una obra d'enginyeria que va fer que la resta de competidors ens posarem les mans al cap volent dir, com collons se'ls ha ocorregut? Així va ser. Atípic va ser el guanyador del certamen anterior, el de la falla Mosquit de Gandia. Tabú presentava diverses singularitats, entre les quals jo diria el format atípic que va presentar, un llibret allargat que trencava amb les formes clàssiques, complementat amb altres aspectes com la portada atípica i amb molta qualitat de Miguel H., i també amb altres aspectes com la maquetació, el muntatge fotogràﬁc, o l'organització dels continguts. Pel que fa al vessant estètic del llibret, podem trobar exemples atípics com els llibrets d'Eduardo Merello de Sagunt, que han passat de ser el llibret més gran del món (un A3, crítica als llibrets amb molt de volum), a un llibret allargat entre 2016 i 2020, passant per un llibret

t en desplegables; o el llibret de la falla Sant Valerià de Torrent, amb una portada que feia llum en 2020, un aspecte que li dona al llibret originalitat. Temàtiques atípiques també en trobem en els diferents llibrets. Podríem deﬁnir-les comaquelles que se n'ixen del guió habitual, és a dir, del tema de moda que és causat pels mitjans de comunicació o per la situació que es visca en l'actualitat. Per posar un exemple, tal vegada, tot aquell llibret que en 2022 no parle de la COVID-19, serà atípic, com per exemple, aquest d'Abu Masaifa. Valga la redundància. Alguns exemples poden ser, per exemple, Paremiologia... En Clau Fallera!, llibret editat per la Falla El Canet de Cullera en 2019 que posava en pràctica els refranys i les frases fetes dins de les diferents situacions que es viuen en el món faller; De Paella!, publicat per la Falla Taüt de Cullera en 2018 on es parlava sobre diferents aspectes d'anar de Paella; o el Diccionari de Carcaixent publicat per la falla Plaça Major d'aquesta localitat en 2020, llibret que emulava el diccionari de Francesc Ferrer Pastor, aquell que tots hem utilitzat per estudiar valencià, i que estava totalment format per deﬁnicions relacionades amb Carcaixent i amb la festa fallera. Per últim, a Xàtiva, encara que ja no és tan atípic, la publicació fallera de la falla Joan Ramón Jiménez, ha comptat tradicionalment amb dos volums, el llibret i el Verí del Foc, un fanzine sobre falles i cultura popular. Actualment, crec que no concebem aquest llibret sense els dos volums, ja que s'ha convertit en un element diferenciador respecte a la resta dels llibrets, i que manté l'essència de la festa fallera, ja que parla d'aspectes relacionats amb la festa de les Falles, un fet que, desgraciadament, està convertint-se en atípic, ja que els temes socials estan sent més habituals que els temes fallers. Queden pocs llibrets que mantenen eixa essència.

AC Falla El Canet de Cullera. Portada llibrets infantil i adult 2019.

FALLES ATÍPIQUES. Dafne Gómez, fallera de la Falla Plaça de Jesús i membre de la Delegació de Falla de Junta Central Fallera.

Quan es parla de falles diferents Mossén Sorell-Corona és la primera falla que em ve al cap. Òbviament abans varen haver moltes, però si alguna va trencar pel que fa a estètica d'una forma més salvatge va ser aquesta. Tal i com es deﬁneixen a la seua web són “la unió de la tradició, l'art i la cultura contemporània”. Les propostes d'aquesta comissió, sempre atrevides, valentes i arriscades, han trencat per estètica, pels materials utilitzats o pel seu missatge. Però, a més a més, són una comissió que destaca per la seua vessant més cultural, referència absoluta d'avantguarda al món faller. Dins d'aquest món de falles alternatives o experimentals com alguns les anomenen, encara que, personalment no m'agrada posar etiquetes, podem trobar altres falles icòniques que al llarg de la història han destacat. Plaça de Jesús, la meua falla. És altra de les comissions que, des del meu humil punt de vista, es podria considerar atípica. Ens agrada pegar una volta als nostres projectes, fer-los diferents i treballar-los conjuntament. Tot açò ens porta a estar organitzant actes durant tot l'any amb la temàtica del nostre cadafal, però també durant la setmana fallera organitzem activitats al voltant de la falla. Concerts de jazz, balls, cant d'estil, teatre... utilitzant, generalment, la falla com a escenari principal.

Falla Infantil Plaça de Jesús. Lema: Creixent des de dins. 4t premi, falles València 2021. Artistes: Els Germans JJ Garcia.

Castielfabib és altra de les falles que destaca per la utilització de materials diferents als generalment utilitzats, fusta, cartró i altres materials reciclats en els que han treballat, també acompanyat en ocasions de material audiovisual que completa i complementa la falla. A banda del material, les idees de les quals naixen els projectes de Castielfabib són senzillament fantàstiques i innovadores, fora d'allò comú, boges i amb un punt crític i satíric que, com les falles nomenades anteriorment, convida a la reﬂexió i genera debat.

Miguel Arraiz, arquitecte i faller d'aquesta comissió, és en gran part el “culpable” d'esta odissea i el mateix que junt a l'artista faller torrentí David Moreno plantaren en Nou Campanar, “Ekklesia”. “Ekklesia”, un projecte revolucionari que trencava totalment amb la imatge convencional i amb el que havia sigut Nou Campanar fins aquell moment. Pretenia comptar amb la participació de la major part de la ciutadania possible. Per això, en la seua realització participaren diferents centres de menors i menors en risc d'exclusió social. A més a més, es va convertir en una clara aposta pel patrimoni valencià degut al seu disseny i a la construcció del mosaic de Nolla que van incloure en la falla. Graffitis i tweets a les columnes recollien l'opinió de la societat i les 300 màscares rient representaven “el poder de la risa” com a eina per desactivar el poder. Una falla amb una forta crítica, que paradoxalment i valga la redundància, va ser molt criticada, però que sens dubte feia una gran labor d'inclusió social, convertint a la fins al moment atípica Nou Campanar, en altre concepte d'atípica. Portant-la d'un extrem estètic fins a un altre. Nou Campanar ens havia oferit fins al moment una exitosa vida en secció especial. Falles espectaculars, colossals, que seran recordades per a sempre. En 2008 plantaren la falla més cara de la història realitzada per l'artista Pedro Santaeulalia, amb el lema “Quant de conte”, tenia una altura de 30 metres i el seu cost era de 900.000 euros. La comissió va guanyar molts premis a la categoria especial, concretament sis anys consecutius aconseguint el màxim guardó de les falles. Aquesta comissió va tancar les seues portes, però aquest any les reobre de nou, qui sap que ens oferiran, estarem atents pel que puga passar.

Falla Nou Campanar. Lema: Quant de conte. 1r premi especial, falles València 2008. Artista: Pedro Santaeulalia. Cost: 900.000€.

Però no sols de premis viuen les falles i la grandiositat d'estes també passa per comissions com ara Bailen-Xàtiva, també coneguda com Falla Ferroviària que es caracteritza per la seua acció social. Són ja uns quants els anys que porten presentant falles solidàries i inclusives, dedicades a associacions relacionades amb l'ajuda a tercers o de persones amb familiars malalts. Han aconseguit distingir-se com una de les falles més compromeses socialment, junt a l'artista Raúl Martínez “Chuky” qui ha plantat en aquesta comissió falles dedicades a persones amb síndrome de Down o amb Alzheimer, entre altres. Compromesa al màxim, la falla Palleter al 2017 va “Plantar l'Esperança” un projecte per al seu cinquanta aniversari que tenia com a objectiu la lluita contra el càncer. La comissió va signar un conveni de col·laboració per unir esforços, recaptar fons i incentivar la investigació contra el càncer, en concret amb el projecte “cáncer de mama triple negativo”. El recolzament no sols es va limitar al monument, a més durant tot l'any es realitzaren activitats divulgatives. La plantà de la falla fou molt especial i emotiva amb dues-centes dones que pateixen o havien patit la malaltia plantant el cadafal. Un fet històric per la simbologia del gest. I si parlem de falles especials, o millor dit d'especial, hi ha una que dins de la secció sempre ha estat considerada com a tal, Na Jordana, amb els seus projectes fora de tot allò comú, no és una falla experimental, però sí inusual. Qui no recorda aquell Pinotxo imponent? Respectava tots els elements de la falla més tradicional i barroca i darrere de la innovació i la simplicitat de línies s'amagava una valenta crítica social de tots els aspectes de la realitat valenciana. L'artista Manolo Martín que va ser qui va realitzar-la comptà amb la col·laboració de Sigfrido Martín i Vicente Jarque. Aquell any, Na Jordana va rebre el segon premi de secció especial, sent Convent Jerusalem qui s'alçà amb el primer. No obstant, quedà com un fet anecdòtic, encara que polèmic, doncs possiblement “Pinotxada Universal” és una de les falles més recordades i emblemàtiques en la història fallera. Però, Na Jordana també destaca per ser una falla molt activa i cultural, i la podem trobar als primers llocs en premis de llibrets, presentacions o betlems. I no podem deixar de banda el seu acte per excel·lència, Tirant de Lletra, on tot aquell que vulga pot llegir algun fragment de l'obra més famosa de la literatura valenciana Tirant Lo Blanch. No sols al cap i casal ens nodrim d'aquestes falles, al llarg i ample de la nostra geograﬁa trobem pobles on existeixen comissions que solen ser notícia per les seues iniciatives, la seua forma de treballar, els seus cadafals o projectes socials i solidaris, com ara Falla El Mocador a Sagunt, Cronista a Torrent... entre d'altres. Alguns exemples de comissions atípiques per algun motiu o altre al món faller. Moltes d'elles lloades, altres fortament criticades, però cap ha passat indiferent i, per això, pel que causaren, pel que remogueren, formen part de la idiosincràsia fallera. Totes amb un component en comú, la falla com a mitjà de comunicació.

JO()

VOLDRIA

INTERVINDRE

LA¨#

MEGAFONIA. 58

Jo voldria intervindre la megafonia de la Falla Abu Masaifa, com el bàndol del meu poble, amb veu metàl·lica i impassible. Imagineu-vos, el dia del concurs de paelles a la manera de Maria Salgado poder dir: La sorra és incomptable. La poesia és incontable. La falla és comptable, vaja si és comptable. El que vaig fer anit no és en absolut contable. Els presidents són contables i força comptables. Per desgràcia, les presidentes també ho són. L'amor és incomptable, però sí contable. Els llibrets? Els llibrets no compten, i tampoc t'atreveixes a comptar les hores que es tarden a fer-los, per a que conten de què va la falla, la vida de la comissió, et caetera. Com els poemes, els poemes de vegades són comptables. Inclús, diuen que tel's poden contar, però, de vegades, mai se sap.

POEMA ATÍPIC PER A LA FALLA ABÚ MASAIFA DE XÀTIVA.

Verónica Pérez, poeta i docent.

RES FALLA SI LES FALLES NO “ FALLEN “

UNS ANYS “ATÍPICS”. Víctor Navarro, artista faller.

Corria el 10 de març de 2020 quan el president de la Generalitat Valenciana cancel·lava la celebració de les falles que estaven a punt de començar. En aquell moment, el nostre estat de shock i el desconeixement del que se'ns venia damunt ens va fer crear falses il·lusions sobre el futur més immediat, però el pas dels dies, l'avanç de la pandèmia, la incertesa i les males notícies, ens feien caure en un bucle de desil·lusió i desesperança com mai abans havíem experimentat, de la resta, ja tots coneguem la història. Sí, és veritat que 2020 i 2021 han sigut anys molt difícils per a tots, però jo parlaré des de la meua experiència com a artista faller, un sector que s'ha vist molt perjudicat durant aquests anys i que ha viscut reinventant-se contínuament. Durant aquests anys ens hem enfrontat principalment als tallers, a vàries dificultats que han minvat en algun moment la nostra preada professió. La falta d'ingressos, com retards en els pagaments per part de les comissions, sobre tot en Juntes Locals i la logística, amb tallers abarrotats de remats i figures plastificades que han fet que treballarem en unes condicions molt difícils, han sigut sens dubte el pa nostre de cada dia i la nostra gran preocupació. En el nostre cas, el fet d'haver renovat i inclús haver contractat comissions noves a València, ha possibilitat tenir una regularitat en els cobraments (gràcies a les subvencions que la Junta Central Fallera va atorgar a les comissions de València per a contractar les falles 2022). Així i tot, els ingressos han caigut més del 20% a l'any, pel que vam haver de reinventar-nos a fer ninots de regal, decoracions d'escoletes infantils, cafeteries, biblioteques, etc., el cas era intentar no parar en un moment tan delicat, crec que necessitàvem eixa activitat com l'aigua de maig. Si a això li afegim que les matèries primeres han sofert una escalada de preus durant el segon semestre de 2021, tenim el còctel explosiu perfecte per a fer trontollar els ciments de molts dels tallers. Però no ens posem dramàtics, també hem après coses bones durant aquests dos anys. Potser en aquest temps hàgem après a valorar-nos més, a considerar-nos el que som, professionals polivalents que podem fer moltes més coses que falles, encara que aquestes últimes siguen les que ens lleven la son, les que ens fan vibrar en cada projecte i les que volem seguir fent amb la complicitat i la confiança de les comissions que han demostrat amar la festa, estant en els mals moments al nostre costat. Potser hàgem comprès el més important, i és que les falles tal i com les coneguem actualment, no es concebeixen sense ARTISTES ni sense FALLER@S. Que uns necessiten dels altres i que cuidar-nos mútuament farà que les falles tornen a ressorgir amb tota la seua força i esplendor. Els que amem la festa ho meresquem, els que amem les FALLES ho necessitem, no deixem passar l'oportunitat de fomentar l'empatia, de canviar el que no funciona i de creure en aquesta festa com el que és, una festa única, LA NOSTRA FESTA.

SÓN LES FALLES ATÍPIQUES? Juanjo Medina, revista CENDRA.

Moltes vegades quan ens trobem, per casualitat o perquè la busquem, amb una falla que se n'ix de les línies marcades pels cànons habituals, sentim al seu voltant la ja desgastada frase «això no és una falla». Com si les falles atípiques no tingueren dret a la dita consideració. I per contra les falles «de tota la vida» sí compten amb la vènia del veredicte del gran públic, ja que responen, suposadament, punt per punt a l'ordre estètic establit. Mes, si fem un exercici de prudència, no asseverem que una creació efímera combustible és o no és una falla per la seua estètica i busquem en la memòria històrica falles que fugien de les línies imperants a cada moment, segur que ens podem emportar més d'una sorpresa. La gratitud d'esta ja dependrà dels esquemes mentals fallers de cadascun. Intentarem descobrir com moltes de les típiques falles no ho eren tant. Però primer, hauríem d'intentar concretar què és, o què ens han venut com, una «típica falla». El cànon dominant es va implantar en les dècades dels anys vint i trenta del segle passat, quan influenciades pels premis i modulades per la censura, les falles s'encaminaren cap a un model que continua marcant la pauta hui en dia. Aquella tipologia de falla es va conéixer com a falla artística, ja que en la seua creació manava la part artesana per damunt de la crítica que contenia. I quan eixa crítica estava present, era per a ser dolça, suau, i inclús desapareixia per a fer homenatge de personalitats o personatges, o bé per a convertir-se en cròniques costumistes o apologètiques d'un valencianisme folklòric i poques vegades reivindicatiu. Alhora les falles anaren guanyant en volum, i passaren d'un cadafal de poca alçada i un baix número de figures a construccions amb base, cos i remat. Estructura que, variant ben poc, ha arribat a l'actualitat. Eixa línia estructural es va convertir en llei després de la Guerra Civil, quan les autoritats del règim imposaren el prototip de com havia de ser una falla, buscant sempre l'excel·lència plàstica i fugint de tota crítica ̶encara que els artistes i guionistes prompte trobaren les fórmules per a burlar esta part de les disposicions̶; obviant, com havia quedat clar, tota referència al conflicte armat; contenint-se a l'hora d'exposar temàtiques pujades de to, com era habitual abans de la guerra; i reafirmant-se en l'estètica fallera basada en les falles artístiques abans explicades. Este estil va desplaçar qualsevol intent de manifestació artística divergent ̶quasi̶ fins a les mitjanies dels anys huitanta. En les anteriors dècades podem trobar diferents intents d'obrir les fronteres plàstiques de les falles, sense que quallaren, ja que els fallers som ̶generalitze̶ prou renuents als canvis o modificacions d'allò «de tota la vida»... Llavors, totes eixes falles que es desllapissaven de les imposicions, han segut i són considerades falles atípiques, encara que eixe és un anatema com a mínim qüestionable. Ens ho qüestionem?

Primeres referències. Els primers imputs que trobem de la Festa de les Falles, es remonten a entre mitjans i finals del segle XVIII, quan eren típiques les falles adossades a les façanes. Sembla que la cremà d'aquelles falles produïa desperfectes a les cases, i per tant el Corregidor de la Ciutat de València de 1784 promulgà un edicte prohibint la plantà dels cadafals en el seu lloc tradicional i obligant a fer-ho en les places i els creuaments amples de carrers. D'esta forma, les falles canviaren per primera vegada i el producte resultant fou falles amb quatre punts de vista, canviant l'única lectura frontal que tenien fins a eixe moment. Les falles varen ser atípiques per primera vegada. Després, les fonts ens parlen de falles protagonitzades per un ninot, amb els versos adherits a la base, als cantons i les parets dels voltants. La base forrada de paper pintat, on es podia ampliar la història contada per la falla, i que cobria el material combustible que donaria ànima al foc. I un ninot de cos de fusta i palla, robes de paper i una carasseta de cartó com a font d'expressivitat. En no pocs d'aquells cadafals el ninot era típic que tinguera moviment, per mitjà de jocs de corrioles i contrapesos, que milloraven el discurs del conjunt, com les falles dels carrers de Flassaders i Taverna Roja –l'actual d'Escolano- en 1789, Pl. de les Barques 1852, Cadirers i Pl. de Pertusa en 1864, o Pl. de l'Espart en l'any 1866. Amb el temps, i segons referències extretes dels relats dels viatges per la península d'alguns i algunes personalitats estrangeres, que vingueren a conéixer estes latituds a principis del segle XIX, els cadafals fallers continuaven tenint una estructura semblant, amb canvis subtils com el dels vestits dels ninots, que passaren a ser robes velles. També ajudà a fer que guanyaren realisme el fet de canviar la típica carassa de cartó per la de cera, que acabà sent el cap sencer, a més de les mans. Açò reforçava el paper del ninot en representar l'acte per al qual estava pensat. L'introductor de la cera va ser l'artista Antonio Cortina que la introduïx adaptant tècniques d'imatgeria religiosa en l'any 1863, i que fon clau, per implementar l'estil naturalista que tenien les falles, allunyades del fet grotesc, fins que en 1872 es planta a la plaça de Bous de València una falla, els ninots de la qual, comparaven dues famílies, una del moment i l'altra de principis de segle, basades en treballs de l'il·lustrador satíric Ortego. Des de mitjans de segle, les falles van guanyant en volum, fent-se assídues falles d'entre sis i deu metres d'alçària, i les que passaven la desena de figures, com les plantades en l'Hort de Soguers en 1867 i que comptava amb catorze figures, o dos anys després a la plaça de Bous amb dotze ninots, representant una escena de la comèdia Un pacto con Satanás, com era típic, aprofitar les comèdies, sarsueles, operetes i obres teatrals de més èxit per a conformar els argumentaris fallers. Entre segles, les falles transiten per un espai temps que no les fa canviar en excés. Això sí, trobem falles que trenquen amb la típica norma, com falles publicitàries, falles dissociades, en dos o tres grups, i inclús en totes les escenes repartides pels carrers de la contornà, com la de la Pl. de Pellicers de 1932, El Comte Zeppellin visita les Falles, de Manuel Villasalero, amb dos cossos, un d'ells un globo zepellin enlairat, clarament separats.

I també falles mòbils, que eren passejades pel barri i falles que recordaven els arcs del triomf tan habituals per a celebrar qualsevol efemèride, que agafaven esta morfologia per a entre altres coses permetre el pas de diferents línies del tramvia, com la plantada en 1913 a la plaça de l'Arbre, baix el lema Mel de la terreta, dels artistes C. Roda i A. Fontelles.

Falla Plaça de Pellicers. Lema: El comte Zeppellin visita les falles. Artista: Manuel Villasalero. Any: 1932. 11é premi amb dotació de 250 pessetes.

Perquè els artistes tingueren molt a vore també en els canvis que anaven patint els cadafals. Alguns, professionals d'altres disciplines, puntualment, i potser, per a cobrir períodes de poca feina als obradors, es dedicaven a la construcció de falles. Fusters, ebenistes, pintors, escultors religiosos, caricaturistes, tapissers, escenògrafs o palmiters, que amb el pas del temps formaren els primers equips amb l'únic fi de construir una falla. I que amb el pas del temps, ja a finals del segle XIX, farien aparéixer la figura de l'artista faller, així les típiques falles, toscament construïdes pels veïns i els membres dels embrions de comissió, a ser contractada la realització dels cadafals als nous artistes. Com no podia ser d'altra manera i buscant més contractes, els artistes cada any milloraven la qualitat dels seus treballs, i les comissions buscaven el reconeixement, però de vegades per les crítiques que es llançaven, des de les falles contra l'estament polític, provoca que les

impost(1) o censurant-les(2) ja sobre l'esbós o una vegada plantades, la qual cosa acabà per produir un altre canvi important en l'estil de fer falles. Els artistes busquen més qualitat en els seus treballs, de la mà de les comissions, en un clar exercici d'autocensura, comencen a deixar de banda els temes controvertits, almenys de forma clara, per tal de fugir del control de l'Ajuntament, Arquebisbat o Diputació, i guanyarse el reconeixement del públic, o els premis que començaren a instaurar-se a ﬁnals del segle XIX, primer per penyes d'amics, revistes i entitats com Lo Rat Penat en 1895, o per part de l'Ajuntament de València, quan en 1901 s'instaurà el concurs de falles que encara perdura. A partir d'este moment, les falles atípiques ̶les més treballades artísticament̶ s'imposaren a les típiques, que encara conservaven cert nivell crític i humorístic. Així, començà a fer-se normal el plantar falles apologètiques, homenatjant a qualsevol personatge amb un mínim de rellevància en la societat del moment o criticant les poques ganes dels polítics en fer eixos reconeixements a nivell ciutat, com la plantada al creuament dels carrers na JordanaBurjassot en 1907, amb el lema Glòries valencianes, exalçant les ﬁgures de Sorolla, Benlliure, Giner i Llorente. Les falles atípiques, també conqueriren el màxim guardó de l'Ajuntament, com en 1912, quan la falla plantada a la Pl. de Mariano Benlliure, que feia publicitat del paper de fumar «Che» guanyà a les falles que sí responien als cànons establits, com la de la Pl. del Dr. Collado, La sicalípsis a la orden del día, la coneguda falla de La Margot.

Falla Pl. del Dr. Collado. Lema: La sicalípsis a la orden del día, la falla de la Margot, 1912.

(1 )En 1882 l'Ajuntament puja a 30 pessetes la quantitat a pagar per tal d'obtindre el permís per a plantar falla, doblant la xifra respecte a l'any anterior. En 1885 es tornà a pujar l'arbitri ﬁns a les 60 pessetes, el que provocà que només es plantara una falla i a extramurs, al carrer Cervantes. En 1886 València no té falles. En 1887 la quantitat a pagar baixa a només 10 pessetes i es planten 30 falles, encara que s'instauraren altres impostos si la falla tenia banda de música, 5 pessetes, o volia disparar focs artiﬁcials, 50 pessetes. Per qüestions polítiques deixaren de plantar-se falles en 1896, per no ser autoritzades ni per l'alcalde ni pel governador, per tal que no serviren d'estímul als contraris a la Guerra de Cuba. (2) Vos recomane llegir l'article de Salvador Ciscar “Anotacions i marques de la censura en els esbossos de falles (18881971)”, publicat al llibret de la Falla Ramon i Cajal 2014, de Torrent, València.

En la dècada següent els artistes es deixen influenciar per les corrents artístiques que anaven sorgint. D'esta manera es varen vore falles amb motius inspirats en l'art déco per a decoracions i escenografies, combinades amb figures de tall naturalista, com les falles Pl. de la Mercé de 1935, La pometa d'Eva, de l'artista Ricardo Seba i Pallàs o Blanqueries de 1933 que tingué per lema ¡Que perdut està el món!, a més de falles com Guillem Sorolla, també de 1933, La Valencia moderna davant l'Estatut, d'Enrique Barón i L'extranger tot ho envaix, Pl. del Mercat Central 1935, de l'artista Vicente Benedito, o Castelló i Adjacents on Álvaro Ponzáque plantà Mercat de flors en 1934, apuntaven traces de cubisme. Per últim, alguns artistes es deixaren encervellar pels paràmetres del surrealisme, el més clar exemple en esta època fou la falla El canó del mort, G. V. Ramon i Cajal-Troia de 1934. També eren típiques les falles amb gran contingut sexual, insinuants o sense gens de por, en les quals la dona i els col·lectius homosexuals sempre tenien les de perdre, inclús en els argumentaris d'algunes falles infantils. Canvi de paradigma. Després de la Guerra Civil, i per imperatiu de l'autoritat, les falles devien tornar a ser les típiques que parlaven de folklore, tradicions i personatges populars. Estaven vetats els temes relatius al conflicte, ni per a fer més sang en els vençuts ni per enaltir als vencedors ̶encara que en este punt si podem trobar certa iconografia superlativa, l'anomenada escultura azul, que aprofità la imatge megalòmana del règim com a font d'inspiració en algun cadafal, com I a pesar de tot... amunt, Espartero-G. V. Ramon i Cajal en 1945, o Pl. Cabdill de Juan Huerta, plantada en 1958 baix el lema Ayuda a Valencia̶ i tampoc estaven permesos els continguts sexuals, tant en voga, com ja hem vist, en el període d'abans de la guerra. L'artista més influent d'este període fou Regino Mas, a qui se li encomana, i recomana, abanderar el canvi estètic i argumental dels cadafals, cuinant-se les bases del que serien les falles dels següents anys, i inclús fins hui en dia. Els nous criteris es generalitzaren ràpidament i crearen una uniformitat plàstica. Només alguna excepció de caricatura sòbria per part del mateix Mas, i alguna crítica mordaç i atrevida, fugiren a l'embafament que durà unes tres dècades. Però algunes coses sí que canviaren, obviant tipismes, i evolucionant cap a noves formes de fer o de pensar els cadafals. Per exemple, noves tècniques en el modelat dels ninots, que en estos anys encara es feien amb mans i caps de cera i algunes vegades de cartó, i que a finals dels anys cinquanta es començaren a modelar totalment en fang. Deixant a banda els típics vestits de roba real, feta ex-profeso per a les figures. El primer ninot fet emprant esta tècnica fou un bomber de la falla La vida es un comercio, Arxiduc Carles-Xiva de 1953, dels artistes Juan Huerta i Enrique Viguer. Dos anys després per a la comissió Av. de José Antonio-Duc de Calàbria Huerta plantà Animales, la considerada com la primera en què es va utilitzar el cartó per a gran part del modelatge de figures, unes figures, que amb una caricatura i modelat senzill, amb menys quantitat de detalls, permetien un buidatge en escaiola dels positius fets en fang. Eixa caricatura anà fent-se habitual en els treballs d'artistes com Salvador Debón o Modesto

González, que partint d'un plantejament naturalista, anaren estilitzant l'escultura de les peces ﬁns a acabar oferint cert histrionisme en alguns dels seus treballs, en falles com A la caça!, Pl. del Pilar de 1968, el primer, iQue monos estem..!, plantada pel segon per a Na Jordana en 1956, i qui va explotar la caricatura grotesca fou José Martínez Mollá, en exemples com La publicitat, Bailén- Xàtiva 1973. Una altra excepció fou la falla esbossada per Salvador Dalí per a les festes de 1954, una concessió al surrealisme, per tal de donar visibilitat internacional a la Festa, aproﬁtant el tiró del pintor català, i que no va convéncer a ningú, a pesar del bon treball d'Octavio Vicent.

Però qui va tocar tots els pals dels diferents corrents, i va encetar un camí de renovació estètica sense igual al món faller fou Ricardo Rubert, potser l'artista més malentés al seu moment i qui més va buscar l'expressió plàstica a les falles de mitjans del segle XX. Rubert innovà, entre altres conceptes, en el que es batejà com a falles desintegrades que permetien al públic passejar per l'interior de les falles, els acabats dels ninots en serradura o paper de

diaris internacionals, fer de la plantà una performance fent als operaris treballar vestits de toreros, o suspendre en l'aire per mitjà de cables el remat de la falla plantada en la Pl. del Cabdill en 1964, Pese a tantos, amb la que va tancar una trajectòria que començà a ser valorada com calia amb el pas del temps. Després d'uns inicis dins del tipisme, amb falles com Pegant-li voltes a la trompa, Pl. de Jesús de 1949, començà una depuració de l'escultura basant-se en els dibuixos dels personatges de TBO La família Ulises, en la falla Pl. de la Mercé de 1959 que tingué per lema Llaves; va acabar per aplicar pautes de psicodèlia, Abre geanològic de la por, plaça del Mercat Central 1962; surrealisme, Consecuencias, Almirall Cadarso-Comte d'Altea del mateix any; o avantguarda com Gepes acabades d'eixir de l'ou, plantada també en la plaça del Mercat Central en 1963. Un artista que ha segut referent de fer falles típiques ha segut Vicent Luna, qui començà en obradors com el de Regino Mas de qui absorbí totes les pautes de com construir una falla, però que es va deixar embolicar per alguns corrents com la psicodèlia, almenys en el remat de Parotets i marotetes o El jarrón de los sentidos, Pl. del Mercat Central 1969, i que també va experimentar amb algunes tècniques noves ̶entre cometes̶ com emprar monyo natural o robes tractades per a endurir-les, per tal de dotar de més realisme a les figures de les seues falles. Novetats que canviaren conceptes. Sense solució de continuïtat, les falles continuen embevent-se dels diferents estils que arribarien d'artistes que començaren a destacar per la seua singularitat, com ara vorem, i també per l'esperit de canvi que comença a nàixer dins d'algunes comissions que a més d'una renovació estètica, busquen un canvi en els continguts i en el dia a dia de la Festa. Aquests canvis començaren a produir-se en falles com la coneguda com King-Kong, en 1978, i continuaren amb altres com Camí de Moncada-Pintor Jacomart, Arrancapins o Palleter-Erudit Orellana, les quals des dels anys huitanta buscaren nous camins per a expressar-se. I encara que els cadafals no canvien de manera radical, sí que van oferint alternatives estètiques que a més se sostingueren des dels obradors, quan ja als anys setanta es comencen a experimentar una sèrie d'evolucions tècniques, aprofitant nous materials, que com una gota malaia anirien facilitant alguns girs plàstics que serien definitius.

Falla Jacinto Benavent - Reina Donya Germana. (Falla King-Kong). Any: 1978.

El ja nomenat Martínez Mollá va ser el primer a acabar sencer un ninot amb fibra de vidre, i guanyar l'indult a la ciutat de València amb ell. Va ser en l'any 1977, per la Pl. del Pilar, amb el dolçainer i tabaleter, que hui es conserven sense desperfectes al Museu Faller. La fibra de vidre o el polièster permetia guanyar en volum i força per als grans remats, estalviant material, pes i temps de producció, el problema ̶conegut anys després̶ eren les males conseqüències per a la salut dels treballadors que provocaren els catalitzadors amb què s'havien de treballar estes fibres i els residus inhalats en tallar-les o escatar-les. Un altre material que seria clau en la realització de les falles a partir dels anys noranta, però que començà a introduir-se en els setanta, fou el poliestiré expandit o suro blanc. En principi es va utilitzar per a fer escenografies, motllures o detalls d'algunes figures, però a poc a poc va anar guanyat protagonisme, i més des que Miguel Santaeulalia el va gastar per a unes cares del ninot que presentà a l'Exposició de 1984, El fantasma d'Hisenda(3), per a la falla Bailén-Xàtiva. Quatre anys després, Vicente Almela plantà La mar de falla, per la comissió Espartero-Gran Via Ramon i Cajal la primera falla modelada quasi completament en pantex. Passat el temps vindria el primer ninot indultat fet completament en suro, Amb cucs de seda, d'Agustín Villanueva Collar, esbossat per Rafael Boluda i modelat per Lluís Moran, per al cadafal ¡Ya semos europeos!, de 1990 també per a Na Jordana, o la primera falla de secció especial tota modelada amb este nou material, per Santauelalia, i de nou en Na Jordana, El verí del teatre, de 1994. Ara, les típiques falles es realitzen amb materials que ni s'imaginaven quan va nàixer la Festa, i amb tècniques inversemblants per als primers artistes. I algunes de les falles creades en aquest context s'han erigit, per a molts, en els models a copiar a l'hora de buscar o fer una falla de tota la vida. Perquè un dels avantatges que se suposava a este canvi, era la fi del tant desacreditat refregit, però amb el pas dels exercicis i la invenció de nous processos de disseny i producció, una falla de secció especial cap en la butxaca del pantaló de qui la vulga construir. (3) El grup va aconseguir el premi al millor Ninot de la Secció Especial, i va ser indultat pel Gremi d'Artistes Fallers.

En els mateixos anys sorgiren també les figures de dos artistes que acabaren per ser els referents de la innovació estètica fallera, Manolo Martin i Alfredo Ruiz. Els dos comencen fent típiques falles, sense escapar a cap dels cànons imaginables, però plantejaren nous reptes i els dos anaren abandonant el clàssic estil imperant per a modificar tots els conceptes. En les mitjanies de la dècada dels huitanta Manolo Martín aportà la col·laboració de professionals d'altres disciplines, així en 1986 i 1987 dóna volum als dibuixos de Sento Llobell per als cadafals Una estoreta velleta i Perquè el foc siga només un espill En 1988 és Antonio Ortiz «Ortifus» qui dissenya els personatges de Ho tenim tot davall, però..., falla amb la qual Martín tancà la seua trajectòria a la falla municipal. Aquests treballs també serviren per a recuperar els ninots vestits amb roba, de la mà del dissenyador Francis Montesinos. Uns anys més tard, Martín tornà a plantar, esta vegada per a Na Jordana, falles dissenyades per artistes plàstics. Per a esta trilogia, les seues últimes falles, col·laborà de nou amb «Ortifus», Mutacions, any 2000; donà cos als dibuixos de Sigfrid Martín Bengué, Pinotxada universal, en 2001; i va tancar en 2002 amb La Transició, dissenyada per Chema Cobo. Pel que fa a Ruiz, qui partia d'un modelatge senzill, ja des de les seues primeres falles infantils i la falla d'examen per a ingressar al Gremi, Este perro mundo, Marqués de Montortal-José Esteve de 1972, eliminant tots els detalls superflus buscant unes línies netes de tot allò que sobra i que tindrà un primer punt d'inflexió en la falla Natura morta, Pl. del Pilar 1982, amb guió i esbós de José Soriano Izquierdo, basat en una imatge de l'il·lustrador Bruce Pennington, una escultura senzilla, una pintura suau i un remat que partia de la base del cadafal, trencava la inèrcia del moment. Esta depuració dels elements va continuar en 1984 amb Utopia... ja!, plantada amb un estil semblant per a Espartero-Gran Via Ramon i Cajal, i acabant este primer canvi estilístic en 1987 amb Evolució i... revolució, que plantà per a la comissió Hta. Mariner-M. Simó, i on trencà amb tots els plantejaments propis i generalitzats. Després vindrien propostes com I la gent passa..., Espartero-G. V. Ramon i Cajal de 1993, amb un encertat modelat i una pintura en grisos, que donava força a tot el conjunt; o Elegia II, on una figura d'una embarassada de color blanc, feia exaltació de la vida, Quart-Palomar 1999, serviren al seu autor per anar buscant la depuració de línies, a més d'afegir-ne una càrrega filosòfica per a fer pensar al públic, que sembla haver aconseguit amb els seus últims treballs, utilitzant geometries bàsiques, algunes només amb alguna peca de gran format. Ditirambe, proposta vitalista en roig per a Quart-Palomar en 2001; Redolant la roca, Blanqueries 2002; Concepte, precepte i afecte en rectangle horitzontal roig, plantant per a la comissió Corona en l'any 2008; i per últim Després de la desena musa, Pl. de Jesús en 2013, són els màxims exemples d'estes atípiques ̶i indigeribles̶ falles per alguns, o senzillament de la nova forma de fer falles per a altres. Sempre s'ha de deixar clar que la línia entre típica i atípica és molt difusa, i així ho demostren artistes com José Luís García Nadal, Rafa Ferrando o Daniel Zafrilla, els quals partint des d'una confecció clàssica del cadafal ̶recordeu: base, cos i remat̶ oferixen noves tècniques, conceptes, acabats o temàtiques, que desafien els paradigmes.

Zafrilla començà amb una factura de línies modernitzades per a, a poc a poc, depurar la imatge dels seus cadafals i els missatges que aquests oferien, alguns amb forta denúncia social, com Mai més...esclava te done, Lepanto-Guillem de Castro de 2004, o Insomni plantada per a Ripalda-Beneficència-Sant Ramon en 2007. García Nadal combina figures acabades en textures, o pàgines de diaris com ja feia Rubert, al costat de ninots de factura clàssica, unes i altres destacaven pel compromís social que reflectien. De la seua exigua producció destaquem Carcaixent-Compromís de Casp de 2001, III Mil·lenni, o les plantades per a Pl. d'Espanya als anys 2002 El futur és dona i 2006 Recuperem la memòria. Per últim en esta trilogia, Rafa Ferrando aportava pintura suau de colors plans, modelats senzills, sense elements innecessaris però amb un moviment i plàstica envejables i oferint arguments reflexius al voltant de la condició humana. Alguna de les seues falles varen ser Café del temps, café de l'espai, de 2003 per a Dr. Garcia Burstenga-Vte. Barrera; Terratrémol d'amor al camp de batalla, del mateix any per a Serrans-Pl. dels Furs o bé Setze voltes al Sol, plantada en l'exercici 2005 en Pl. del Patriarca. Abans d'aquests anys, i com impuls definitiu a les falles atípiques, aprofitant la inèrcia afavorida pels artistes que plantejaven estètiques diferents i les comissions que els donaven espai a les seues demarcacions, es convocà en 1990, per part de l'IVAJ, el Concurs de Falles Experimentals, que seria el precedent de l'actual Concurs de Falles Innovadores i Experimentals que des de 1999 convoca l'Ajuntament de València, amb certa desídia en alguna convocatòria i sembla que certa revalorització. En un principi les falles guanyadores ̶els projectes es presentaven en forma de maqueta̶ es plantaven al passeig de l'Albereda, fins que des de 1994 el premi es començà a dotar amb un premi de 500.000 pessetes, fent que algunes comissions s'oferisquen per a plantar les falles guanyadores. La primera fou en 1995 de l'artista Oscar Mora, baix el lema Made in Xina, plantada per Universitat Vella-Pl. del Patriarca. Amb aquest al·licient, noves comissions es plantegen canviar els registres formals, i s'apropen a idees més revolucionàries, de vegades de la mà dels artistes que contracten. Algunes comissions sorprenen entrant en el camp innovador, com Convent de Jerusalem, Mantis viatgera, d'Agustín Villanueva en 1993 o l'Antiga de Campanar amb el quadrienni de Ramon Espinosa, adaptant l'estètica dels il·lustradors Roger Dean o Boris Vallejo, per a plasmar una iconografia propera a l'erotisme i la violència apocalíptica. Són els anys d'Aberracions, 1987; La història abominable, 1988; o Lluites de sempre, 1990. A més, altres comissions seguiren l'escola iniciada anys abans ̶i com ja he comentat̶ per les falles que trencaren amb el fet establit. Així, falles com Albacete-Marvá, Mossén Sorell-Corona, Lepanto Guillem de Castro, Pl. del Patriarca, Ripalda-Beneficència-Sant Ramon, Quart-Palomar, Pl. de Jesús, Vall de Laguar o Nord-Dr. Zamenhoff, entre altres, plantaren falles atípiques, algunes esporàdicament, altres durant uns anys, per a retornar a les falles tradicionals, i algunes d'estes continuen abanderant l'estètica més avantguardista de la festa, però totes han servit d'estímul perquè comissions com Castellfabib-Marqués de Sant Joan, Borrull-Socors, Pintor José CapúzFontanars, o les puntuals irrupcions de Pl. de la Mercé en un parell d'ocasions, o Nou Campanar, comissió que tancà la seua trajectòria, paradigma de falla canònica, amb dos falles atípiques plantades en 2014 i 2015.

En moltes d'estes comissions ha plantat Anna Ruíz, qui des del seu domini de l'escultura i una concepció trencadora dels cadafals, ha marcat la pauta als últims anys. Compromís social, nous conceptes temàtics que busquen colpejar la consciència del públic, fent que pense, així com noves tècniques productives i materials poc utilitzats, normalment matèries primeres naturals com fusta, paper o cartó, són els pilars bàsics de la seua producció. Entre els seus treballs més coneguts trobem Rebel·lia, M. Sorell-Corona de 2010, en què fa gala de la seua escultura més clàssica; Espai públic del mateix any, i plantada junt amb Giovanni Nardin, per a Pl. de Jesús, convertint la falla en una plaça més del barri, recuperant així l'espai que la comissió li lleva a la ciutat, o bé la plantada al mateix emplaçament en 2014 baix el lema Repetixes o qüestiones?, on va esculpir un cap de grans dimensions amb cartó corrugat, però amb un resultat magníﬁc. O D'amors, Lepanto-Guillem de Castro, 2017, on tots els ninots estaven despullats i es buscava la interacció del públic, en una falla que parlava de les llibertats de cadascú per triar, viure i transmetre els seus sentiments més íntims. També a Lepanto, però en 2021, plantà Eufòria. El ja nomenat Giovanni Nardin, també aporta un canvi estètic, basat en el domini de la fusteria, i els jocs que amb ella es poden fer, plantejant falles com A per tot, Lepanto-Guillem de Castro, 2012, Sentit únic?, Ripalda-Beneﬁcència-Sant Ramon, 2016, on la falla es convertia en un balancí, concepte que reutilitza en 2021 per a Xiva- Fco. de LLano amb Ona la seua ona.

Falla Lepanto-Guillem de Castro. Lema: A per tot. Any: 2012. 3r premi falles experimentals. Artista: Giovanni Nardin.

Dues comissions que han apostat clarament per la renovació estètica són Mossén SorellCorona i Castielfabib-Marqués de Sant Joan, la primera sent l'abanderada de la renovació durant més de tres dècades, i la segona plantant projectes de professionals allunyats del món faller, com també fa Corona en els últims anys. Així, s'han pogut vore projectes com els

dissenyats per Ibán Ramón i Dídac Ballester l'any 2013, Ornament i delicte, realitzada per l'artista Emilio Miralles; en l'artista urbà valencià Escif en 2015, Todo lo que sobra, que va ser passada a volum per La Comissió; o pel dissenyador gràﬁc Javier Jaén per a 2016, Patrias de nailon, creada per l'artista faller José Lafarga. Per a 2021 María Pradera y Lorena Sayavera, Estudio Yinsen, plantejaren Jo per a ser feliç vull un camió, a la que va donar forma el taller de Manolo Martín.

Falla Corona. Lema: Ornament i delicte. Artista: Emilio Miralles. 2013.

Pel que fa a Castielfabib, No prestes atención al hombre detrás de la cortina, de Miguel Arraiz, fou en 2011 la primera de les falles que canviaren el tipisme estètic a esta comissió. Després vindrien altres com Xavier Laumain - Romain Viault (Arae Patrimonio y Restauración) que en 2017 planten Postnatura; Flor sense arrels, de María Oliver Sanz - Javier Molinero Domingo (Sr. Mixuro), de 2015; D'on no hi ha, no es pot traure, plantada en 2019 també per Arraiz; i Prime time, d'Alejandro Martínez del Río (Senyora Martínez), per a este últim exercici de 2021.

Falla Castelfabib - Marqués Sant Joan. Lema: No prestes atención al hombre detrás de la cortina. Any: 2011, lʼarquitecte Miguel Arraiz va dissenyar i construir la falla.

En este extens llistat, que potser ja t'està embafant, lector pacient, podríem nomenar les falles de Vicent Martínez que unixen l'estètica de Carlos Correda La batalla dels colors de 2010, per a Av. Malva-rosa-A. Ponz-Cavite o Filtres, plantada en Cuba-Lit. Azorín en 2018, esbossada per Juan Ramón Vazquéz. També les de comissions que planten falles atípiques, com Alfara del Patriarca-Gil Sumbiela o Jesús Morante i Borràs-Caminot, El Mocador de Sagunt o Misser Rabassa-Poeta Maragall. O bé el treball d'artistes com els Germans García Pérez, Ricard Balanzà, Marina Puche, José Latorre i Gabriel Sanz, Raúl Martínez «Chuky» o els dissenyadors Okuda, Pichiavo, Escif o Dulk. I moltes més falles, artistes i comissions.

Falla Cuba - Literato Azorín. Lema: Filtres. Artista: Vicent Martinez. 2018.

Entre tots ells i elles, les falles continuen en la seua evolució plàstica, i encara que vos semble estrany, quan d'ací a mig segle algú estudie les falles que ara ens són contemporànies,i pegue la brasa als lectors de llibrets com jo vos l'estic pegant, diran que cadafals com la majoria dels que vos he nomenat ̶i tants que m'he deixat a la carpeta de possibles afegits̶ eren les falles típiques del moment, i les atípiques seran aquelles que es planten trencant conceptes a ﬁnals d'este segle, no sabem quines temàtiques o materials utilitzaran els fallers i falleres del futur per a expressar-se, però segur que sentiran d'algun vell faller, que potser encara no ha nascut, la frase «això no és una falla»... Perquè, si s'heu quedat amb la copla, les falles que han trencat els esquemes, no eren falles de tota la vida, formant després el model estètic a seguir, deixant pas a altres cadafals, que no eren falles, que acabaren sent icones de l'art clàssic faller i així, en un cicle sense ﬁ. Que per a mi, demostra que cap falla és o deixa de ser-ho pel simple fet d'oferir una estètica que se n'ix de la normalitat. Però, què és normal?

Bibliograﬁa. -Alborch Mallol, G. (2009): La pintura en les falles: història i evolució. Llibret de la Falla Comte de Salvatierra-Cirilo Amorós. València, Associació Cultural Falla Comte de Salvatierra-Cirilo Amorós. -Ariño Villarroya A. (dir.) (1993): Los escultores del fuego. Introducción a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia. València, Diputació de València. -Català Gorgues, J., (2008): Falles i art: 40 anys transitant per la frontera, Editorial de la Universitat Politècnica de València. València. -Ricard Català Gorgues, R., (2015): Visions sobre les falles del XIX en les cròniques viatgeres. Dins Revista d'Estudis Fallers núm. 20. València, Associació d'Estudis Fallers, pp. 67-89. -Colomina Subiela, A. (2006): La conservació del ninot indultat. Estudi tècnic i criteris de restauració. Gandia, CEIC Alfons el Vell. -Mas Zurita, E. i Vitores Mas, J. (2012): Els terrisers del foc: Sena, Noguera i Palos. Fusters en les falles de la segona meitat del segle XIX. Dins Revista d'Estudis Fallers, núm. 17. València, Associació d'Estudis Fallers, pp. 56-64. -Ovejero Olmeda, P., (2016). 1954: La falla de Salvador Dalí. Dins Revista Cendra- Suc de Falles, núm. 19. Associació Cultural Malalts de Falles. València, pp. 30- 35. -Sanchis Ambrós, M. (1999): Regino Mas. Historia de una época. València, Albatros. -Soler i Godes, E. (2000): Las fallas de Valencia: notas para su historia (1849-1936). València, Albatros. (2001): Las Fallas 1940-2000. València, Albatros.

EIXES TÍPIQUES FALLES ATÍPIQUES QUE MAI HAURÍEM IMAGINAT. José Luis Lagardera, periodista i faller.

Atípics. I no, no em referisc a que anem al restaurant que podem trobar a la Baixada de l'Estació de Xàtiva. Atípics són els temps que ens estan tocant viure. Qui ens anava a dir que hauríem d'eixir al carrer amb una mascareta ocultant el nostre rostre? Nosaltres... que abans miràvem amb curiositat i ens feia certa gràcia veure a tots aquells turistes xinesos que la portaven. Ara allò estrany és no portar-la. Alguns, fins i tot han arribat a agafar-li estima (especialment a l'hivern, quan és una bona aliada contra el fred). Qui ens anava a dir que anàvem a viure una pandèmia? Nosaltres, que estudiant els llibres d'història veiem tan lluny aquell 1918 en que la grip va assolar el món, o que ens sonava molt de passada el que era la pesta bubònica o el còlera. El coronavirus ha fet trontollar tot el que coneixíem. I evidentment, això també ha afectat al món de les falles. Recordeu on vos va pillar la notícia? On vau veure la compareixença del president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig mentre baix es podia llegir “SE SUSPENEN LES FALLES 2020”? A Xàtiva acabàvem de presentar el llibret oficial de les falles de la ciutat, al saló d'actes de l'Antic Hospital, i a l'ambient ja es podia respirar un regust a tragèdia. La situació havia anat agreujant-se amb el pas dels dies, i tot feia presagiar que alguna cosa estava a punt de coure's. Això sí, ningú s'atrevia a aventurar que les falles anaren a caure tan sols cinc dies abans de la setmana gran. “Això és impossible, ja està tot preparat, els monuments a punt d'eixir al carrer, les neveres i els magatzems plens de menjar i beguda... Això és senzillament impossible”. La notícia va caure com aigua gelada, però tan sols quatre dies després es va declarar a Espanya l'Estat d'Alarma, amb prohibició d'eixir al carrer excepte pels casos degudament autoritzats. La por s'instal·lava entre el col·lectiu faller, perquè els casos començaven a augmentar i eren molts els que havien acudit a les mascletades de València durant aquells primers deu dies de març i també havien assistit al dinar de germanor de les falles de Xàtiva que va reunir a centenars de persones al pàrquing del pavelló de voleibol de la ciutat. Del goig i la festa a trobar-se tancats a casa per un període de més d'un mes i mig. Va ser molt dur. Però com que els primers dies eixe tancament era la novetat, la setmana fallera va passar entre reunions telemàtiques, vídeos còmics, records en forma de fotografies i música als balcons que van aconseguir que visquérem un dia de Sant Josep ben diferent. Les falles de 2020 al mes de març no van existir, d'acord. Però calia ara buscar una data per a la celebració de la festa. Les previsions més optimistes aventuraven que les falles podrien celebrar-se al pont de maig o durant l'estiu, perquè aquest anava a ser un virus que es podria controlar en un parell de mesos (que il·lusos vam ser, mare). La Junta Central Fallera i València van agafar la bandera i decidiren que la millor data era el mes de juliol, durant la Fira de Juliol que se celebra a la capital, sense tenir en compte les sensibilitats i les opinions de la resta de municipis on es planta falla arreu de tot el País Valencià.

S'imagineu unes falles durant el mes de juliol a Xàtiva a 35 graus a l'ombra? Les lipotímies a la Baixada de Sant Josep es contarien per desenes. Per “sort” aquest debat va durar el temps just que van tardar els experts en adonar-se'n de que açò no era un virus passatger. Que el viatge anava a ser llarg. Atípic va ser aquell any 2020, en que per primera vegada des de la Guerra Civil no es van veure monuments plantats als carrers. El temps passava, i les onades anaven succeint-se mentre tots nosaltres tractàvem de fer surf entre cresta i cresta. I mentrestant, tots havíem d'anar improvisant el que fèiem amb la festa. Cremarem en 2021? Contractem artistes per a 2022? Cobrem la quota sencera, mitja o no cobrem res? Rebrem ajudes municipals? Podrem obrir els divendres? Ens permetran fer algun acte aviat? I com que el temps anava passant i la cosa no millorava, arribava el moment de pensar en les falles de 2021. Tots vam creure cap al mes de setembre que la cosa anava a millorar i que en març del passat any tornaríem a gaudir de la nostra festa, tal vegada no com la coneixíem, però sí amb plenes garanties de continuar cap endavant. Però els mesos de desembre i gener van ser dantescs, amb un augment estratosfèric de contagis després de la celebració dels Nadals que va obligar fins i tot a tancar perimetralment Xàtiva i a tornar a baixar la persiana de l'oci i l'hostaleria de la ciutat. La festa tornava a quedar relegada a un segon plànol, fent valdre el criteri sanitari, i de nou es va suspendre la setmana fallera. Tampoc hi hauria falles en març de 2021. Això sí, ací a Xàtiva una menuda flama es va encendre durant eixos dies. Amb motiu del dia de Sant Josep es va permetre fer una ofrena a la Mare de Déu dins de la Basílica de la Seu, a porta tancada i amb l'assistència de les màximes representants falleres de la ciutat, la Junta Local Fallera i les falleres majors i presidents de les distintes comissions. Va ser, de nou, una cita atípica, ja que eixe dia era moment de desfilar en romeria des de l'ermita de Sant Josep, amb la música donant color als carrers i amb un sol radiant donant la benvinguda a la primavera. En lloc d'això, la tradicional ofrena de cada 18 de març va efectuar-se amb un dia de retràs, i amb uns pocs testimonis presencials (ja que va ser retransmesa en directe a través del canal digital 10 TV).

Passà març de 2021 i el col·lectiu faller s'emplaçà al mes de maig, junt amb la mesa de seguiment amb Sanitat, per veure si la situació millorava i es podien plantejar unes falles en setembre i octubre, unes dates atípiques però que podrien servir com a baló dʼoxigen al sector. 78

Finalment la Generalitat Valenciana va donar llum verda a la celebració de les falles en aquest període de temps, amb evidents limitacions, però permetent que es pogueren cremar els monuments del 2020 i realitzar certs actes. Ara la pilota es trobava al teulat dels diferents municipis, que havien de decidir què feien. Es van anar succeint les reunions i coneixent les decisions. Alguns municipis com Borriana, Sueca, València, Torrent o Alzira (aquesta última de forma parcial) van decidir que sí plantarien en aquella atípica data. Altres com Cullera, Tavernes, Gandia o Dénia van decidir esperar a 2022. A Xàtiva, l'assemblea de presidents es va reunir a finals del mes de maig, després d'una primera reunió en la qual es van posar les condicions damunt la taula per a que les falles les portaren als seus casals i pogueren així emetre el seu vot. El 31 de maig es va decidir per majoria que NO se celebrarien les falles a Xàtiva –segona ciutat en començar a plantar falles històricament just per darrere de València- tampoc durant el 2021, emplaçantse a 2022. Algunes falles van mostrar públicament el seu recolzament a la celebració de la festa, emparant-se en la reactivació econòmica del sector però també en la reactivació de l'activitat fallera, que es trobava en una clara letargia des de 2020; mentre que altres van defensar el seu vot negatiu exposant arguments vinculats a la situació sanitària, a la impossibilitat de pagar dos monuments en sis mesos o a la manca de confiança en viure unes falles a ple rendiment. Eixe ple rendiment tampoc arribarà aquest any 2022. La pandèmia continua present, i això obliga a repensar alguns actes multitudinaris i d'aglomeracions com la recorreguda o l'entrega de premis. Altres com la Crida o el dinar de germanor també sofriran canvis substancials. Tornaran a ser unes falles atípiques, com ho hagueren estat les de setembre, però havent perdut sis mesos i l'oportunitat de reactivar les falles de Xàtiva. Pel camí s'ha intentat tímidament revifar la festa, amb la celebració dels Jocs de Saló, però fins i tot l'assistència als casals els divendres continua sent molt allunyada de la que era fa dos anys. La velocitat de creuer es va començar a agafar en gener amb l'acte d'imposició de bandes i la posterior organització de cavalcades i Crida, però la prova de foc arribarà ara en març. Falles que es troben dos anys guardades als tallers hauran d'eixir al carrer, llevar-se la pols i lluir amb la màxima dignitat possible. Segurament l'estat d'algunes no siga el desitjat, però no hem d'oblidar que aquestes falles 2022, com els dos exercicis anteriors, seran unes falles completament atípiques.

ELS FALLERES/ES A/TÍPICS. Tomàs Palomares, coordinador llibret AC Falla Reis Catòlics de Silla.

En aquest article anem a tractar de descriure de manera satírica, a tota la fauna i flora que podem trobar dins d'un casal faller de qualsevol falla de qualsevol localitat de la nostra Comunitat. Anirem descrivint uns diferents rols que no són excloents entre ells, una persona podria perfectament identificar-se en més d'un rol, i també, al llarg de la seua trajectòria fallera, podria passar d'un rol a altre, a vegades conscientment i altres vegades sense donarse compte, la vida pega moltes voltes i mai saps en quin rol pots acabar. Vos anirem descrivint els rols de manera jeràrquica, començant per la presidència, seguint pels càrrecs directius, i acabant pels perfils de faller ras, de comissió. Esperem que vos agrade aquesta classificació i no vos enfadeu massa quan vos identifiqueu en un rol o un altre. La Presidència. Per a les persones que alguna vegada en la seua vida decideixen exercir la presidència d'una comissió, el primer que cal és aplaudir-les i animar-les, perquè qui no ha estat mai en aquesta situació no sap en l'embolat en què es fiquen. Recordeu que és imprescindible que la nit de l'elecció de presidència, tota la comissió els diga que poden comptar amb ells per al que siga, que allí estaran quan faça alta, així la nova presidència, se'n va a dormir eixa nit pensant que té el suport de tots i va a ser un any fàcil..... en fi, el primer any et puc assegurar que t'ho creus, després ja no cola tant.

 Presidència caradura: És aquella en què la persona que ocupa el càrrec sols es preocupa per eixir en les fotos, en xarxes, i anar als actes a acompanyar a la Fallera Major, bàsicament la Presidència és com si fóra una segona Fallera Major. La falla es dirigís de manera autònoma perquè hi ha una bona directiva que sap el que cal fer, i cadascú fa la faena que li pertoca, sense fer massa cas a la persona que en teoria dirigís, però que no s'assabenta de res. Tindria igual que exercira la presidència de la comissió una granera.

 Presidència delegadora: La persona que exercís la presidència té un bon equip de treball, una bona directiva que fa la faena, i la presidència està coordinant la faena de les diferents delegacions, solucionant problemes que puguen sorgir, sap el que passa en cada delegació, i el que passa en la falla. Controla, però la faena la fan les delegacions.

 Presidència cagalló per séquia: Dit d'altra manera sol davant el perill. La presidència cobra quotes, fa llibret, gestiona la loteria, fa els guions de les presentacions, prepara els berenars d'infantils, baixa els divendres abans del sopar a preparar les taules i de pas li pega una agranadeta al casal, perquè aquesta setmana ha fallat la de la neteja. El dia de la seua elecció de presidència va acabar amb l'esquena roja de tantes palmades de falleres i falleres diguent-li que contara amb ells per al que vulguera, però a l'hora de la veritat està més sol que la una.

Aquests perﬁls de presidència poden compondre una escala del 0 al 10 de manera que cada persona que ocupe el càrrec hauria de poder saber en quin valor de l'escala està, i treballar per a anar al valor de l'escala en què li agradaria estar. Caradura 0 1 Res de feina

Delegadora 3 4 5 Un poc de feina

Cagalló per séquia 6 7 8 9 Molta feina

El perfil presidència caradura serien els valor del 0 al 2, on la feina per a la presidència és inexistent, el perfil presidència delegadora serien els valors del 3 al 6, on hi ha feina, però cal saber organitzar-se i delegar en la resta de persones, i a partir del valor 7 entrem ja en perfil de presidència cagalló per séquia, on potser acabes atrapat en un bucle de faena que t'acabe absorbint la vida. Els rols directius.

 El/la pesseta o la/l'euro: El nom depén del temps que duga sent tresorer o tresorera de la comissió. Sempre va retallant despeses de tots els llocs, controlant que tot el món vaja al dia, i que estiga tot al corrent de pagament. Mesura la superfície de la falla per a no comprar ni sorra ni gespa de més. Sempre té un pressupost més barat que el que tu dugues per a qualsevol activitat, detecta les ofertes de cadires i taules plegables a quilòmetres. Veure un número roig a ﬁnal de l'exercici li suposaria un atac d'ansietat, o estigmes en la pell, com a mínim. Així que no gasteu més del que toca que no podem jugar amb la seua salut.

 La secretaria enciclopèdica: Coneix ﬁns l'última coma dels estatuts de la falla, dels estatuts de la Junta Local i del reglament faller de Junta Central. Pren nota en l'acta de tot el que passa en la reunió sense que li passe per alt res, apunta ﬁns quan algú diu "que no acabem?, va o em gite". Si hi ha un acord que va en contra d'algun estatut o contra algun acord anterior se li encenen els ulls i sona una alarma en la reunió, de seguida et cita l'article que s'està vulnerant. Sí, és com penses, no se li'n passa una.

 Els i les gihadistes del protocol: Sí, és el que penses, gaudixen cridant l'atenció a tot el món, i ﬁxant-se en elements als que ningú li dóna importància: la caiguda del mocador del president, l'altura de les bandes de les Falleres Majors, que la mantellina estiga en un pic perfecte, la distància entre falleres en les cercaviles, tu un poc més avant, tu més darrere, mira la línia, i sobretot, sobretot els que més els agrada és aconseguir que cap home puga escapar-se als bars del recorregut a fer-se la cassalla durant l'ofrena.

 Els i les amants de la falla: Solen ser les persones que s'ocupen de contractar l'artista faller i estar pendent del que puga necessitar. Et donen el minut i resultat del mercat de ﬁtxatges d'artistes, en l'àmbit local i en les millors seccions de València, els més avançats pentinen el mercat per a buscar la jove promesa que ara encara podries contractar, però com pegue la petardà en un poble faller important ja va a ser impossible. Cada any van de jurat a altres poblacions, la falla és la seua raó de ser. Lamentablement, no hi ha més d'un o dos per falla, i hi ha falles que no en tenen cap. 82

 Els delegats i delegades ocupats: Cada vegada que cal fer alguna cosa són els primers a contestar en el grup de whatsapp de la directiva que ells no poden acudir hui, que treballen. La presidència ha preguntat qui pot anar a fer la tasca, no qui no pot, però res, ells han d'informar a tots que no poden, ha de quedar constància de que no poden. Després dona la casualitat que, quan hi ha convidades, ranxades o festes vàries, eixos dies sempre els tenen lliures.

 Els delegats i delegades fantasma: És una variant del rol de delegats i delegades ocupades, aquesta variant tampoc fa res, com els ocupats, però mai diuen que no poden en el grup de whatsaspp, de fet realment no diuen res i tampoc baixen a cap junta en tot l'any, però quan arriba el sopar de directiva que paga la presidència, de sobte apareixen al teu costat, i és quan et donen un esglai de mort.

 Els i les membres de Junta Local (o federació o interagrupació): Depenent de la falla on estigues i la importància que se li done des d'eixa falla a la Junta Local, federació, interagrupacio, o el que siga del poble, poden haver dos variants. Si penses que la teua Junta Local treballa per les falles i que aporten molt al món faller de la localitat, aquestes persones, que envia la presidència, són persones serioses, amb gran bagatge faller, o com a mínim treballadores. Si, en canvi, penses que la Junta l'únic que val és per a gestionar mal gestionats els concursos del poble i per a organitzar mal organitzats dues gales i sopars a l'any, aquestes persones solen ser huits i nous i cartes que no lliguen, és a dir, te'ls lleves de damunt perquè no estiguen bambant pel casal. Aquest rol al ﬁnal és a gust del consumidor.

 Els delegats i delegades que sempre estan disponibles per a tot: Fa més qui vol que qui pot, i aquestes persones són un clar exemple, té igual que siguen delegats o delegades d'activitats diverses i els demanes alguna cosa de festejos, d'infantils o de la delegació que siga, sempre apareixen al minut d'obrir la persiana del casal, a ajudar al que faça falta. Són una espècie en extinció, cada vegada en queden menys d'aquests, perquè com malauradament no hi ha molts, sempre acabes carregant-los amb la faena de tots, i arriba un moment que quan et dones compte ja s'han cremat, i evolucionen a delegat/ada fantasma o ocupat. Cal cuidar-los molt.

 Els imprescindibles: Hi ha dos rols sense els quals és molt difícil fer qualsevol acte, ja que fan falta per a preparar-ho i muntar-ho tot, quan no estan el món es para, i no es pot avançar en la preparació de res.

 El/la del material: És l'encarregat de fer l'organització i inventari del magatzem i el que sap on està tot el necessari per a muntar la carpa, la festa de sant Joan o qualsevol acte faller. El problema és que l'inventari i la ubicació de les coses sols les sap ell o ella, ja que està en el seu cap, no hi ha cap document o fulla on hi haja res apuntat. Els altres poden anar a buscar un tornavís, i tindre'l davant i no veure'l. En la meua falla abans de la pandèmia enviarem a buscar unes alicates a un faller per a acabar de muntar la carpa, i no tornà a casa fins al final del confinament.

 El/la de la música: L'altre imprescindible, ningú assaja per a fer les presentacions, els playbacks o el teatre ﬁns que ell no arriba, ja que l'equip de música és eixe gran desconegut per a la resta de la comissió, que no són capaços de connectar la taula de potència a l'ampliﬁcador i als altaveus. Moltes vegades és simplement per desinterés, no siga cosa que aprengues i et toque fer-ho a tu. Els altaveus Bluetooth són el seu gran enemic, perquè pot suposar la seua desaparició.

 El/la del Facebook: Figura emergent dins del món faller, és una de les més volgudes, ja que tots volem estar en les fotos de les xarxes. Quan passeja amb la seua màquina de fotos, tot el món ﬁca el seu millor somriure, i amb un poc d'alcohol també fan moltes ximpleries. Si la persona encarregada és un poc espavilada, podria traure's la quota debades fent xantatge als fallers per a no publicar determinades fotos.

 Senyor Pirotècnic, pot començar la mascletà: Això sí que no falla, en totes les falles hi ha un boig de la pólvora, més estranyament una boja, que és el que s'encarrega de tot el que tinga metxa. Tira les traques en les presentacions i proclamacions, repartís els petards per a la despertà, i el seu moment culminant és la cremà de les falles. Mira a la falla com si fóra un enemic, com un torero a porta gaiola, i fica la seua mestria posant les traques i bengales, i la gasolina en llocs estratègics, perquè la falla creme com toca. La seua frustració més gran és quan acaba la traca de la cremà i no es veu ni una flama, és el seu moment "terra traga'm", el pitjor que els pot passar, un malson. Quan passa això a l'any següent en el moment de la cremà la falla pega un esclafit que s'alça dos metres de terra.

 El Casaler/a: Vaig a ser sincer, per a aquest rol sols són vàlides les dones i els homes abstemis, així que vos recomane que deixeu la barra en mans de dones, perquè jo no sé vosaltres, però jo no conec a cap home abstemi. Els rols de la comissió.

 La Fallera Major perpètua: Va ser Fallera Major, i tingué un any inoblidable. I no patisques que si se t'oblida, ella te'l recorda. Ja siga per a bé o per a mal, qualsevol situació que es viu en la falla la compara amb la mateixa situació viscuda en l'any que va ser Fallera Major. La majoria de les seues converses comencen en: Doncs en el meu any.... i ja pot seguir per, això es feia d'altra manera, la falla era més bonica, ho passarem molt bé en aquest acte, es vestiren més fallers..., sol estar en contra de qualsevol millora, o innovació, perquè en el seu any no es va fer. El problema sol vindre quan 2 o més persones tenen aquest rol en la comissió, si es ﬁquen a parlar entre elles entren en un bucle inﬁnit capaç de matar d'avorriment a qualsevol persona que les senta.

 Els i les protagonistes: Volen estar en tot, volen presentar la presentació, la proclamació, els fallers d'honor, la presentació interna, i cada vegada que hi ha un micro lliure allí estan que segur que tenen una cosa per a dir.

Si hi ha grup de playback i/o de dansa i participen en ells, sempre han d'actuar en primera ﬁla. Si un dia vas a la falla i no estan, ﬁns els trobes a faltar.

 Els fallers d'una nit: En aquest rol, no és que no siga inclusiu, és que els casos que conec i que em conten d'altres falles, que són uns quants, són tots homes. Venen al casal per primera vegada el dia 15 de març a la nit, et paguen la quota en efectiu, arrepleguen el bo de beguda de deu consumicions, que gasten sencer eixa mateixa nit, juntament amb dos bons més dels que es paguen, a les dues del matí ja van que no s'aclarixen, però aguanten com un campió fins que acaba la festa a les 4, i inclús l'allarguen en el pub, fins a les 6 del matí, que és quan acaben per a ell les falles de l'any en curs, ja que del pet i del constipat ja no són persona fins al dia 20 de març.

 Els festers i les festeres: Són una variació dels fallers d'una nit, però de llarga duració, moderen el ritme la primera nit, el que es permet gaudir de cada nit de la setmana fallera. Aquesta variant es beu la quota directament. Algunes i alguns d'ells apareixen abans del 15 de març, un mes abans més o menys, solen aparéixer per febrer, encara que també fan aparicions estel·lars en sant Joan i el mig any. Conta la llegenda que la llum del sol els crema, per això apareixen sempre quan aquest s'amaga.

 Els eterns cabrejats: Va fer una proposta en l'any 94 que estava en directiva i no li va paréixer bé a ningú. Des d'eixe moment és un negacionista, res li pareix bé, i ho qüestiona tot, així i tot ací estan, que no s'esborren, cada any a seguir queixant-se. Les seues frases favorites són: que facen el que vulguen, jo no vull saber res, i amb mi que no compten.

 La clientela: Són falleres i fallers que pensen que són els clients d'una empresa d'esdeveniments. Com ells paguen es pensen que els altres estem per a organitzarho tot i fer tota la faena, i ﬁns i tot servir-los a ells, no són conscients que en la falla tot el món paga, i els membres de la directiva no cobren. Sols els falta demanar els fulls de reclamacions. La cara la tenen forrada de baqueta.

 Els pares/mares caldosos: Enguany és l'any del seu fill o filla, i no volen perdre's res, primera fila en presentació, proclamació, assistència a tots els actes, gal·les, i tot el que faça falta. Cal tindre'ls contents, encara que si ocupes la presidència alguns anys veuràs que hi ha de diversos tipus. Els millors són els que tot els pareix bé, aprecien la faena que es fa per part de la comissió i són capaços de comprendre les errades que puguen haver-hi. Hi ha altres que a la mínima et munten un ciri i es queden més amples que llargs, en aquests casos cal anar amb compte, perquè segurament a partir d'eixe moment ja tot els pareixerà mal.

 L'oposició: Persona o grup de persones que sempre estan en contra de tot el que s'aprove en directiva, poden tindre motius personals amb la presidència, o de vegades és que simplement tot els pareix mal, siga el que siga, la data de la presentació, el decorat, el berenar dels infantils, la decoració de halloween, tot els pareix mal, i així li ho fan saber a les persones encarregades de l'activitat concreta i a

la presidència. No patiu que si alguna cosa els pareix bé no ho diran mai a ningú. El millor que pot passar amb ells és que per alguna casualitat de la vida, algú d'ells acabe arribant a la presidència, si passa això no deixeu passar l'oportunitat de venjar-vos i feu tot el possible per fer que siga una presidència cagalló per séquia.

 Les amigues de la Fallera Major: S'emocionen com les que més quan la seua amiga ix elegida com a Fallera Major, en eixe moment es conjuren per a acompanyarla a tots els actes, i vestir-se sempre que ho faça ella. Moltes d'elles descobrixen eixe any que el dia 19 de març al matí hi ha missa, les podeu identiﬁcar fàcilment, són les que duen les ulleres de sol vestides de fallera.

 Ajudants per obligació: Aquest rol agrupa als familiars dels representants (pares i mares de falleres majors o presidents infantils, parella de la Fallera Major, parella de presidència, etc.) Sol tindre una duració màxima d'un any. A no ser que sigues la parella de la presidència, que pot repetir-se en diferents exercicis. Solen ser persones que normalment no col·laboren massa en la falla, i eixe any els tens disponibles per a preparar les presentacions, les proclamacions, adornar la carpa, ja que és un any important per als seus familiars i volen que isca tot bé. Cal esprémerlos bé, perquè segurament mai més tornaran a treballar per la falla, encara que hi ha comptades excepcions que els agrada i a l'any següent es fan de la directiva. Si diuen la frase "Quines ganes tinc que acabe l'any!" és que estem aproﬁtant-los com toca, si tens la presidència i no els has sentit dir eixa frase, continua manant-los faena que encara la faran. Si l'any que arriba a la presidència una persona de l'oposició, la seua parella diu aquesta frase, és que s'ha aconseguit que l'oposició tinguera una presidència cagalló per séquia. Aquesta és la nostra particular a/típica visió dels diferents rols que poden haver en una comissió fallera, has trobat ja el teu?

Cesc Roca, il·lustrador xativí.

NOVA NORMALITAT ATÍPICA. Rafa Ramon, treballador social i faller dʼAbú Masaifa. Dimarts, 11 de març a la vesprada, roda de premsa del President de la Generalitat. La roda de premsa més seguida pel col·lectiu faller, en la qual es comunicava la suspensió de les festes josefines sense data prevista per a reprendre-les. Eixe dia no sabíem el que ens canviaria la vida al món faller. Els engranatges del món faller paren per complet. Falta d'informació, incertesa, però sobretot, falta de comunicació fiable i organitzada. En aquesta situació cada Junta Local ha de gestionar la situació pel seu compte, la situació sanitària obliga a que així siga, depenent del nombre de població, percentatge de positius a cada municipi, depenent dels actes que cada Junta Local tinga en determinada data de l'any. I així aflora la necessitat de trobar una figura que englobe a les falles dels diferents municipis de la província. Un organisme encarregat d'organitzar i centralitzar les diferents realitats que es viuen a cada municipi, ja que el dessagnament que s'ha viscut amb les cancel·lacions, una darrere d'una altra, sense coordinació, sense un pla organitzat de com procedir, sols va aconseguir desesperació, derrotisme i fer una caiguda en cadena com si fórem fitxes de dòmino, augmentat la crispació i deixant en evidència que fora de la capital, cadascú va per lliure i sense ningú al capdavant que ajude al nombrós col·lectiu que som les falles municipals. Hauríem d'aprendre de les vivències, i aquesta que ens ha tocat viure, la que ha fet tremolar el ciments del món faller, hauria de fer-nos reflexionar al respecte. L'estructura organitzativa no estava preparada per a una crisi com aquesta, de fet, ningú ho estàvem, però per al que sí s'hauria d'haver estat preparat és per a reaccionar, a promoure canvis, a fer d'aquesta situació una millora, i no ha sigut així després de quasi dos anys. Pel que fa a la realitat atípica de les comissions, ha sigut un colp molt fort i molt profund. La relació interna al casal bloquejada, els intents de mantenir-la per streaming sols han fet que confirmar la necessitat de compartir espai que tenim els fallers. La falta d'una normativa clara i específica que regule el col·lectiu faller davant una situació extrema com la que hem viscut, ha quedat evident. Un casal no s'assembla en res a l'hostaleria, on ens classificaren en certes regulacions, un casal no s'assembla en res a unes oficines, on ens classificaren amb horari d'obertura de casal, ja que ni som un lloc de copes ni som un espai administratiu on es tramiten solament gestions. Un casal és un espai de vida, de cultura, d'interactuar, assajar sainets, crear cavalcades, carrosses, promoure obres literàries, llibrets, organitzar col·laboracions benèfiques entre d'altres.

Un casal és un espai de vida i de cultura valenciana en tot el seu esplendor, per això SOM PATRIMONI de la UNESCO, allò que tant ens ha costat i allò que tan fàcil han oblidat certs agents implicats en la gestió d'aquesta situació. Per això els fallers som els que sabem que les relacions socials són l'essència d'un casal. I sense casal, el col·lectiu cau lentament, com l'arena entre els dits quan l'agafem a la plaça el dia de la plantà. Els divendres al casal, la partida al truc, dòmino, o parxís, els fonaments de tota comissió fallera van quedar desfets. Amb aquesta pèrdua del dia a dia acaba repercutint en els ingressos, al no haver moviment. Si no hi ha moviment, per què s'ha de pagar quota? -es pregunten els fallers. Sols el sentiment, el sentir la comissió com a part d'un mateix, ha fet mantenir un “privilegi” del qual no es podia gaudir, però clar, açò no tot el món està disposat a sostindre-ho als seus muscles, ni es pot deixar el present i futur de les falles en mans del sentiment faller. Quan per fi els engranatges comencen a rodar, poc a poc, a l'igual que la vida social en quasi tots els aspectes, es comprova com afecta realment aquesta nova realitat, i fins on arriba. Les principals fonts d'ingressos que ajuden als fallers a poder pagar la quota, i a les comissions a augmentar el nivell d'ingressos per a fer front a les despeses que abasta una comissió fallera queden mermades per la poca activitat social que continua havent, la venda de loteria i de rifes viu per la relació física al barri, i amb les persones que no formen part del cercle estret de cadascú, i aquesta situació fa veure que la normalitat continua estant molt lluny, toca adaptar-se al respecte, buscar alternatives, facilitar tràmit... Açò unit a tant de temps sense actes, sense partides al casal i ara de forma intermitent adaptant-nos als canvis que marca la situació sanitària. Davant aquesta realitat, què pot fer una comissió? Com aconseguir recuperar una normalitat que després de dos anys continua sense existir? Els monuments tancats, i a l'espera de poder ser contemplats pel món, JA VAN A COMPLIR DOS ANYS! Una situació mai vista, una situació que mai havia passat fins ara per la ment de ningú. Aquesta limitació econòmica, aquesta incertesa constant, la pèrdua de confiança després de tants canvis a l'últim moment, ha fet que el distanciament siga molt gran. Les disputes a les xarxes socials han sigut terribles, i la realitat és que ningú tenim la culpa. Però hem hagut de gestionar-ho sols, improvisant, adaptant-nos i buscant alternatives a com gestionar el pressupost, la convivència fallera, a mantenir encès l'esperit faller que ha quedat congelat.

Comissions, cadafals, indumentària, música i pólvora són elements de la festa que necessiten estar units, que junts formen les falles, és una cosa que ninguna part hem d'oblidar, ens necessitem i és necessari tornar a retrobar-nos. Vivim una realitat atípica, una convivència distant que està molt lluny del que ens caracteritza. Les falles han viscut situacions difícils amb anterioritat, i les han superat, a l'igual que superaran aquesta situació que ens toca viure. Les normes són iguals per a tots, que ningú dubte que cap faller pensa el contrari, i ens hem d'adaptar, com així estem fent. No està a les nostres mans posar limitacions o llevar-les, això es decisió dels encarregats de cada branca afectada. El que sí que està a les nostres mans és com jugar amb les cartes que tenim, aconseguir traure el màxim proﬁt dins les possibilitats que ens permet aquesta normalitat atípica. I com en una partida de truc, saber jugar amb una mala mà pot ajudar-te a guanyar la partida. I els millors jugadors del truc som els fallers. Ho aconseguirem? Jo, estic segur que sí.

VaM seR,

som (20) i serEm. 91

LA PARADOXA FALLERA: DE COSTUMS ATÍPICS. Jorge Llàcer, mestre, antic faller dʼAbú Masaifa i amant de les falles. De bell nou, les Falles han estat un toc diferent. Aquesta situació ha marcat un abans i un després en les nostres vides, una manera distinta d'afrontar el dia a dia. Els costums i els hàbits han estat malmesos i hem hagut d'ajustar-nos a les noves situacions, als nous temps, conviure amb les restriccions i adaptar-nos, fins i tot, a la manera de relacionar-nos. Ben cert és que amb el pas del temps aquestes pràctiques, que hem hagut d'anar incorporant en les nostres vides, han començat a diluir-se en algunes ocasions, però en altres, en canvi, han vingut per a quedar-se. Segurament moltes són, i variades, les opinions sobre aquestes. A tots ens ha aplegat eixa sensació de controvèrsia involuntària, d'inquietuds latents, de cansament reiterat..., sensacions que auguraven un futur incert i continuen a hores d'ara. Res a dir sobre el que ja se'n sap. En qüestió, tots sabem com ha afectat tot açò a les nostres festes, als casals, a les jornades festives, al reguitzell d'activitats falleres arreu dels nostres pobles i, en conseqüència, com ha actuat el col·lectiu faller davant aquesta situació? Sense fer una radiografia exhaustiva de quines han estat les claus principals de la seua supervivència, clarament, moltes comissions ho han sofert amb baixes de membres, ajornaments d'activitats, cancel·lacions de presentacions i, el que més dol, tancaments de casals per sempre. Però a dia de hui podem esbrinar amb certesa que les falles estan més vives que mai, que afronten nous reptes que caldrà enllestir però que una volta més han demostrat l'esperit faller per damunt de qualsevol cosa, fins i tot d'una pandèmia. Rau ací, per tant, la raó per la qual aquest col·lectiu ha sobreviscut a aquesta pandèmia. Cal dir que, com en qualsevol crisi, l'èxit o superació d'aquesta passa per reinventar-se, per deixar enrere hàbits i costums que fèiem i que s'han hagut de modificar; de reorganitzar activitats culturals en l'àmbit faller, i també, per desgràcia, de suprimir-ne d'altres incompatibles amb la nova etapa que encetem. Amb tot açò esdevingut, el col·lectiu faller s'ha descaragolat davant qualsevol situació rocambolesca. Els valencians i les valencianes tenim moltes maneres de viure la festa, en concret la fallera. Molts són els costums diferents que fallers i falleres duen a terme durant tot l'any. Parlem de costums atípics, sí, així és, aquesta paradoxa caracteritza el col·lectiu faller en gran part per dues raons. La primera seria perquè tot i tractar-se d'una cultura arrelada, tradicional i ferma en l'imaginari valencià, conté moltes xicotetes accions atípiques que fallers i falleres contribuïm de manera especial. En altres paraules, que no faríem tenint en compte el sentit faller. Prova d'això són les mil maneres que hi ha de viure la festa. De totes les classes, sobre indumentària, de monuments, de monyos, de llibrets explicatius, a les presentacions, en les cavalcades, arreu de tots els casals... Moltes maneres distintes que alhora configuren el teixit faller. Anem per feina.

No hi ha divendres que passe sense haver baixat al casal i reunir-se amb els amics i amigues. Soparet de recapte i partideta al truc. I promptet a dormir que a l'endemà una altra volta toca Falla, una altra volta? Així és, toca visita al taller de l'artista. I cap allà que van a vore com va el monument. Hi ha qui no viu les falles com toca si no va de visita un dia al Cap i Casal. Eixe dia és sagrat, dona igual que ploga, neve o pedregue; uns dies abans de la pròpia setmana fallera, moltes comissions arreu de les poblacions valencianes viatgen en grups per visitar les Falles de València. Durant aquest viatge, els vagons van de gom a gom, visita als principals monuments fallers, mascletà, Museu Faller i alguna berbena al carrer de comissions padrines. Cita ineludible que any rere any s'ha consolidat i al mateix temps vertebra la festa fallera entre localitats. I és que arran d'aquestes visites s'han creat vincles entre comissions del Cap i Casal i poblacions limítrofes i d'altres més llunyanes com Alzira, Xàtiva o Gandia. Tant és així que aquests vincles entre comissions s'han consolidat fins al punt que organitzen actes entre dues o més comissions de poblacions diferents. També trobem durant la setmana fallera qui les viu amb un toc especial, distint, cridaner..., per què no, atípic. Dia de la plantà, la comissió està immersa en que el monument quede preparat abans que passe el jurat a l'endemà. En arribar la matinada, cansats pel treball fet durant la plantà, membres fallers se'n va a casa, però alguns, no ho fan. Solen quedar-se fins que arribe el jurat, voltant per la plaça, pel carrer, per l'avinguda... molt a prop del monument; quasi enfront mateix d'ells, amb l'ull de gairó, mig adormit per no haver fet com la majoria va fer a la matinada. Què no havia tingut prou ja! Doncs, no, atípicament, volia conèixer el jurat de primera mà, des de la distància; vore les seues impressions, les sensacions només alçar els ulls cap al monument, la lectura entre llavis... molt a l'aguait. No em digueu que no és una manera atípica de viure les Falles! I ja que som al monument, parlar del cadafal ens du clarament a la infinitat de propostes artístiques que presenten any rere any el gremi d'artistes. En aquest cas, és obvi que l'enginy i l'originalitat són els estendards d'aquesta part creativa. Tot i que molts ninots s'encapçalen en el que entre entesos del gremi anomenen motlles, i pot semblar el mateix ninot en una falla que una altra, s'ha de dir que ací entra en joc la creativitat, la diversitat estètica i l'enginy. Així, la construcció de les falles ha passat de la reproducció de ninots, en tècnica de la vareta, també amb motlles i suro blanc i que encara es ben treballat arreu dels tallers dels artistes, fins a filigranes tecnològiques on la impremta digital apuntala creacions vertaderament impressionants. Un altra dosi atípica que rebaixa el costum de ninots repetitius i escenes sovintejades. Amb açò de la pandèmia és de costum reinventar-se i, per això, molts artistes i comissions falleres han apostat per monuments cada vegada més enginyosos i reivindicatius, de vegades fins i tot, trets de concurs i polèmica servida. L'enfocament que les Comissions fan sobre els seus llibrets explicatius cada volta percep un enginy més pulcre. Hi ha de tot tipus, tots contribueixen a enriquir el teixit literari faller. Són aquells llibrets trets del costum, aquells que travessen la línia de la reiteració literària i que la fan més noble. Associacions com ara ADEF (Associació d'Estudis Fallers) vetllen perquè els llibrets trenquen eixe costum literari i siguen la punta de l'iceberg per

aprofundir en reflexions falleres capaços de prestigiar de rigor científic al col·lectiu faller. La riquesa en la indumentària fallera va ser un crit des de ben entrats els anys noranta, pioners com ara el xativí Rafael Cerdà Grau, entre d'altres, s'esgolaren amb certesa sobre les peces de roba que havien de portar. El tratge negre, imposat per tintes neofranquistes de la mà de Martí Belda primer a València, va passar a la història donant pas a una indumentària tradicional, original, valenciana i arrelada amb consonància a la cultura de la barraca. Gràcies a persones com el iaio Rafael s'ha recuperat la terminologia de la indumentària tradicional, paraules tradicionals que el seu desús les hagueren portat a l'oblit i, en canvi, aquesta recuperació les ha reviscolat: faltriquera, gipó, tapins, guardapeus, lligacalces, saragüell i moltes més. Pareu i penseu la quantitat de manies que tenim quan ens vestim amb cadascuna de les peces que configuren alguns dels tratges tradicionals. Hi ha qui les lligacalces li han de caure per la part externa de la cama, a altres han de fer-li bagueta. Hi ha qui el mocador se l'ha de treure per fora, també està qui el vol enrotllat tapant-li el mig front o aquell que el vol amb doble nus caigut darrere del bescoll. I per no parlar-ne en les manies que tenim les falleres quan es fan els monyos. En fi, una varietat de costums atípics que fallers i falleres tenim en aquesta ocasió en la manera de vestir-se. D'altra banda, també entra dins d'aquesta paradoxa entre atípic i costum l'activitat que ocorre als casals llevat d'un divendres qualsevol. Així mateix, parlem d'un dia entre setmana (que es pot perllongar durant vàries setmanes) sobre les deu de la nit, i ens tornem a veure al casal, ara per preparar la cavalcada del ninot. Una tasca de moltes hores, d'enginy, de debat alternatiu, de fins i tot discussions amb l'única premissa de dur endavant un teatre, una carrossa, un esbós, una crítica fallera... Però que amb moltes ganes, fallers i falleres treuen les forces per dur-ho endavant. No em digueu que això no és atípic! El mateix ocorre quan s'apropa la presentació de la Comissió. Quants dies de nits fredes, tard, després d'un dia de treball personal, acares les deu de la nit com si foren les nou del matí cap al casal per assajar l'obreta de teatre o sacsejar el guió de l'apropòsit... Quines ganes senyor! Però quin gust de vore a tota la gent allí present, debatent sobre com elaborar el cap d'un elefant per a la cavalcada infantil, o assajant deu voltes la mateixa escena de la presentació; mentre altres, intenten enllestir un llistó a la carrossa o com altres dues falleres treuen comptes sobre el pressupost del llibret d'enguany. Per no parlar-ne de les meticuloses normes de la loteria de Nadal. Açò són falles, ací és on es projecten les cavalcades, on s'inicien les primeres idees de la setmana fallera, on es basteix la presentació de la Comissió, on s'esbossa la idea del llibret explicatiu, on es desperten les idees sarcàstiques que donaran lloc a la crítica fallera representada en vers; on sorgeixen les idees maquiavèl·liques per treure endavant econòmicament la comissió... En definitiva, la interacció entre les persones de Falla, les que senten passió per aquesta festa. Tots aportem un granet de falla que configuren eixe teixit faller del qual parlàvem. I d'ací naix el sentit de la festa. I és que les falleres i fallers atípiques són els qui vertaderament reuneixen les condicions per dur a bon port una Comissió Fallera.

BENEÏDA EVOLUCIÓ. Raquel Alfonso, fotògrafa creativa.

Hem evolucionat! Vivim l'era de la comunicació, de la imaginació i la fantasia. És tan fàcil trobar la recepta de la paella a internet com imatges d'un unicorn; hem passat d'haver d'esperar cada nit per gaudir de “El show de Joan Monleon” a vore el dia a dia d'Eugeni Alemany des del nostre smartphone. Per aquest motiu... per què continuar conformant-nos? Per què capturar amb la càmera el que ja veiem? Deixem-nos dur de la fantasia i la imaginació, aprofitem les ferramentes que la tecnologia ens ha oferit. Beneïda evolució que m'ha permès canviar colors i formes al meu capritx amb Photoshop. Així que, de la mateixa forma que un monument faller, cadascuna de les fotos que faig també necessita oferir un contingut, un missatge, necessita transmetre i comunicar un significat, que no tot siga l'estètica per l'estètica, que cadascuna de les meves fotos siga una declaració d'intencions. Descompondre a l'espectador de forma deliberada, que s'haja de prendre uns segons per a ubicar-se dintre de la fantasia que oferisc, haver de situar el contingut implícit i al connectar amb el missatge transmès, poder-la gaudir. Però, fins i tot la fotografia que realitze ha evolucionat. Ja no utilitze la fotografia d'autoretrat com exercici d'autoconeixement, ni com reflex de la meva ànima, tampoc per a practicar noves tècniques i diferents tipus d'il·luminació. De fet, em fotografie per a contar una història utilitzant-me a mi mateixa. Apliquem aquesta evolució a tots els àmbits que ens envolten: ja han evolucionat els materials dels monuments fallers, fins i tot la indumentària amb la que vestim en aquestes dates i la forma en que ens pentinem, evolucionem també la forma en que mostrem aquestes festes. Beneïda evolució.

DES DE LA FINESTRA. Paco Sisternes, carnisser del barri. Porte 26 anys vegent des de la meua finestra el barri, i més concretament el carrer Abu Masaifa, nom que donà peu al naixement d'aquesta falla. No és una finestra qualsevol, és l'aparador del meu negoci, des d'on he vist al llarg del temps fer finques, obrir negocis, bancs, peixateries, carnisseries, bars, perruqueries, forns, llar de jubilats, lloc jove, etc... També he vist tancar alguns d'el... Des de la meua finestra també he viscut les activitats festeres al barri nord-oest, lloc on es planta la falla Abu Masaifa. Ixe carnestoltes al barri on davant de la finestra es concentra la xicalla disfressada i la batucada preparada per fer la desfilada i donar vida al barri i diversió a la gent, acabant amb un bon berenar al casal de la comissió. Sopar de Sant Joan a la pista, on gràcies a la associació de veïns del barri es concentra la gent per passar una nit a la fresca amb bona companyia. Sainets al costat del local de l'associació i un llarg etc. Des d'ací vull donar les gràcies a la associació per les activitats que realitzen al llarg de l'any, ara que no les hem tingut ens hem donat compte de l'esforç que realitza. Però, sobretot, el que més he viscut són les falles, ixes que envaeixen de festa, alegria i olor a pólvora la ciutat de costat a costat. Com alguns sabreu he sigut faller d'una comissió amiga d'aquesta. He viscut les falles des de molt endins, ja que els càrrecs que he representat en les falles de Xàtiva m'han fet viure les falles d'una manera diferent, treballant per les falles…, que no tot és festa (com diu una cançó “mira si he corregut terres”). Les vivències viscudes han marcat i han incrementat en mi eixe sentiment faller. Ixa setmana fallera on es tallen carrers per traure els ninots i complements que el dia 15 donaran forma i color als monuments que són l'essència de la festa fallera. El veïnat renegant per no poder passar per deixar el cotxe al seu garatge, repartidors que no saben per on anar per servir als seus clients, com es diu en falles, ja està l'avinguda de les falles tallada. Aquesta es configura per la falla Molina-Claret, Ferroviària, Joan Ramon Jiménez i la nostra Abu Masaifa, on es fa un tall de carrers que es converteix en una avinguda fallera per a recórrer i gaudir d'eixos monuments fallers. El març del 2020 va ser un any atípic, ja que degut a un bitxo, covid-19, que no sabem d'on va eixir, després d'un dinar de germanor fallera, ens digueren que les festes quedaven suspeses… un “palo” per a molts no poder traure els cadafals al carrer per celebrar les falles, ixes falles que al novembre del 2016 van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un toc de queda on quedà el carrer molt trist i ens trencà eixa vida normal que portàvem, on la gent eixia al balcó o a la finestra per aplaudir, o per llevar-nos alguna cosa del que portàvem dins, i vist el que hem vist, com instint animal que tenim, ens hem adaptat a les circumstàncies. I si hem de fer unes festes diferents les farem, unes falles sense correguda,

una ofrena amb limitació de gent, una baixada de Sant Josep limitada, ho farem!!!, però mai més sense cremar falles, ja que és per això pel que som patrimoni, i això és l'essència de la festa fallera i constituïx un motiu d'orgull per a la ciutat, ja que va ser on es plantà la primera falla fora del cap i casal, fa més de 156 anys.

També des de la finestra a la que puguem accedir tots i totes, com són les xarxes socials, hem vist que al 2021 s'han cremat falles a València, Gandia, Alzira, Torrent, Borriana, Sagunt, Sueca, en setembre i octubre, ciutats on les seues Juntes Locals Falleres estan enclavades al g-8, (grup de J.L.F. més fortes de la comunitat valenciana), com també la de Xàtiva. Eixa finestra ens informà de que en reunió de presidents, la Junta Local Fallera de Xàtiva prenia la decisió de que no se cremaren els monuments. Pense que havent un superàvit de l'assignació per a la J.L.F. s'hauria d'haver fet dos monuments per part de l'Ajuntament, un gran i un infantil per fer la festa de les falles i finalitzar l'any, ja que com es diu, de les cendres d'enguany renaixen les de l'any que ve. Tots els actes al voltant són molt relatius i en cada població són diferents, ja que la finalitat de les nostres associacions és el plantar falla, tota la resta que es fa no està estipulat a cap lloc. També dir que, si es decideix no cremar falles i deixar-les en “stand by”, tampoc s'hauria d'haver portat a terme les representacions de les nostres falles per altres llocs, ja que quan es reprenguen les falles a la nostra ciutat es tornaran a repetir aquests actes amb els mateixos protagonistes. La meua finestra està enclavada en la demarcació de 2 comissions, on es fan 2 despertades, ixes que quan estic obrint el negoci en la setmana fallera sent el soroll de la música i l'olor a pólvora de la despertà, que demane que em tiren un “masclet” per sentir eixe soroll i olor que m'envaeix el cos i em diu que ja estem en falles. Gaudeix-les com mai, viu-les intensament, ja que falles que passen falles que no tornen. Sé d'eixe sentiment faller contingut, reprimit, concentrat que es porta dins i que té ganes d'explotar i viure com cal la millor festa del món. Visquen les falles!!!!!

100

101

SaRs}CasTiC , ´

eL viRus fAller. 102

Ja he estat infectat per eixe virus faller, avisaré a Sanitat sols si és menester.

Episodis de comboi, balls descompassats, lleu esquinç de genoll i discursos embarbussats.

Em trobe acalorat, luxuriosament eufòric, feliç i entusiasmat i, com no, metafòric.

El tractament està clar, ral·lisatil, paelletamol, cassalla per xuclar, cavalcada plus i ofrenadol.

Doctor, estic preocupat! El palet m'hauré de clavar i si he d'estar conﬁnat em pilla sense sopar.

Humor àcid acetilsalicílic, Mascletàmax i plantàfol, dos mil·ligrams de xarop etílic, beguda spiritual i cremaetzol.

Peceerre positiva, he de ser dràstic, la prova es taxativa, tinc el virus Sars-càstic.

Fluid hidroalcohòlic prendràs, la gola desinfectaràs, la distància no mantindràs i amb tots al casal soparàs.

Els símptomes són evidents, molta congestió casal, alguns calfreds coents i afonia bilateral.

Faràs ús del mocadoret al coll, cap o boca, a l'espai tancat i obert, fes-ho, no sigues bajoca!

Febra del dissabte nit, pensaments descabellats, trastorn mental ﬁngit i secreció de trellats.

I com no, et vacunaràs amb l'Abumasaifer, l'única vacuna eﬁcaç per gaudir del virus faller.

Letícia Garcia, mestra i satírica fallera.

103

104

NOVETATS, ESTÈTIQUES I CREATIVITAT PER FUGIR DE LA MONOTONIA DELS CADAFALS FALLERS. Rafa Tortosa, coordinador dʼEl Verí del foc. «La festa de les falles es la que més m'emociona i més inyors desperta en la meua ànima en dolsos recorts d'una infantesa dijosa, cuant de la ma dels meus pares anava seguint el itinerari pera vóreles “totes”. Les que més m'agradaven eren les de moviment. ¡Cuántes preocupacions me portaven aquells menejóns que pegaven els ninots i que yo atribuïa a un mecanisme diabòlic!...[...] La falla deu ser de moviment, com les antigues, aon la sàtira i el bon gust s'agermanen: res de figuras decorativas que li donen aspècte de panteó i espirit de fossar. Això tan quet, tan mut i tan coent, no podem sentiro mosatros. D'eixes falles noves, al·legòriques, pretensioses i “decoratives”, tinc la seguritat de que no s'enrecorda ningú d'un any pera l'atre, com ocorria d'aquelles ̶ de les qu'encara hui en rememoren algunes̶ que tant fem riure a ans, intrigar a atres i malair a quí, per no obrar rectament, era exposat a la vergonya pública sobre aquelles inmortals plataformes i qu'un foc justicier convertia en cendra»(1). Este meravellós escrit d'Enric Malboysson Ponce de 1922, que publicà a la revista Pensat i Fet, fa una excel·lent síntesi de l'evolució patida pels cadafals fallers en les primeres dècades del segle XX. No obstant, l'interès en reproduir este text radica en dos observacions. La primera, aquella descripció en recordar les falles en moviment, una peculiaritat necessària per emfatitzar la crítica a la qual al·ludia aquella única escena definida per pocs ninots de mínima qualitat artística però enorme sàtira. La segona de les observacions es centra en la capacitat de retindre en la memòria aquelles falles que ens han resultat curioses, excèntriques, distintes o que han aportat alguna qualitat diferent que encara no s'havia contemplat. En definitiva, recordem aquelles falles que ens han cridat l'atenció per qualsevol peculiaritat amb la discriminació d'oblidar aquelles que ens aporten poca cosa. Hom pot fer un exercici de memòria recordant falles plantades i de ben segur que arriba a un llistat de cadafals bastant semblant al que puga fer una altra persona, en el qual s'inclourien falles de primers premis ̶aquelles que sorprengueren per la seua qualitat artística, volum i composició̶, algun segon premi mereixedor d'un escaló més i altres falles que sorprengueren per la seua excentricitat, per sortir d'aquella tipologia de falla a la qual estem acostumats.Pràcticament és impossible retindre en la memòria les 980 falles grans plantades a Xàtiva però de ben segur, com diem, s'hi recorden aquelles falles que per la seua novetat, la projecció d'estètiques diferents o la introducció de tecnologia en la seua representació han sabut atraure a la gent per a posteriorment assolir-se en l'imaginari faller i col·lectiu dels socarrats.

(1)”Les falles de moviment”, Enric Malboysson, Pensat i Fet, 1922.

105

L'objectiu d'este treball ha estat una recopilació d'estes falles que, en el seu moment, aportaren aquella novetat que esdevingué majoritàriament en èxit. La majoria dels cadafals ja han estat referenciats magníficament per altres autors com Josep Sanchis Martínez (1992 i 2020), Joan Quilis Ródenas (2020) o per Guillem Alborch Mallol i la resta de l'equip de redacció del llibret de Molina̶Claret (2005). No obstant, calia fer una recopilació ordenada amb l'aportació de nova documentació i bibliografia. En este estudi, com apuntava el periodista Malboysson amb les falles de fa més de cent anys, no hi poden faltar les que contemplen moviment ni tampoc aquelles falles d'estètica distinta a la convencional. A més a més, cal incloure aquelles falles que suprimiren, en certa manera, les seues tanques i, en conseqüència, obriren els cadafals als observadors. No cal oblidar aquella falla ambulant ni la falla disgregada, dos icones de la història fallera de Xàtiva. Enginy en moviment. Dotar de moviment al ninot de la falla ha estat una pràctica realitzada des de fa més de 150 anys. Vicent Boix ja ho relatava el 1864 en un escrit que va estar reproduït el 1916 a la revista Pensat i Fet. El xativí reflectia el luxe del moviment que tenien algunes figures: «Les fogueres (falles) se reduixen, pues, en el dia, a un entaulat en forma de carafal format de parets de llèns o paper, que cubrixen el combustible que té que ardir; y damunt se pòsa, o be una o be moltes figures, que representen alguna escena de costums, o algun personage típic, aplegant el lujo en estos últims añs hasta l'extrem de que les figures siguen de moviment, y estiguen vestides en propietat y encara en gust la major part»(2). Cal recordar que a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX predominava la falla de tipus teatral, atès que l'estructura del cadafal n'era d'una cara amb l´ús d'un entarimat bastant alt. Les falles fan la sensació de ser un escenari on els ninots representen personatges i situacions versemblants, però sempre transformades per la caricatura i la deformació grotesca (Borrego i Hernàndez, 1999:328). Aleshores, no és estrany que la instal·lació de ninots mòbils a les falles fóra ja un costum ben arrelat que ajudaria a entendre allò susceptible de ser criticat mitjançant moviments precisos ̶de cames, braços, caps, boques o de tot el cos̶, que reforçaren l'explicació visual i literària de l'escena (Lloret, 2019: 196). Cal tindre en compte la tradició de les titelles, la fabricació i la manera d'articular-se, inclús els coneguts com autòmats, els quals a base de mecanismes s'hi podien menejar i que possiblement inspiraria als creadors dels ninots que s'hi manejaven. Així entenem que crear ninots de falla que tingueren moviments no seria gens complicat (Quilis, 2020: 157). Clars exemples són cadafals plantats a València a mitjan del segle XIX com el de la plaça de Bous de l'any 1866, que sota el lema El ball dels negres, estava format per 9 figures en moviment, el mateix nombre d'uns negres que a finals de l'estiu anterior anaven pels carrers de València divertint les gents amb els seus balls grotescos, sense més instrument que un bombo (Berenguer Marí, 2003: 64). També, les úniques falles que es plantaren a

(2) “Sobre l'orige de les falles (Una falla del sigle XVII)”, Vicent Boix, Pensat i Fet, 1916.

106

València l'any 1867, exemple d'excepcionalitat, foren la ubicada a l'hort de Soguers o d'en Cendra, organitzada per la Asociación Industrial y Filantrópica del Gremio de Sogueros, que tenia 14 ninots en moviment i la de la plaça de Bous. També podem citar la falla del carrer dels Cadirers de 1864 on els ninots ballaven, la de la plaça de Pertusa de 1864 on els ninots feien malabarismes o les titelles que es movien de la falla de la plaça de l'Espart de 1866. Tota esta febra pels automatismes a les falles va perdurar fins ben entrat el segle xx, quan les falles comencen a ser monumentals, on preval la vessant artística del cadafal. Els premis condicionen i provoquen este canvi que comportarà la recerca d'artistes i minvarà l'aspecte satíric que hi havia estat present. Estèticament les falles configuraran una altra tipologia i, a poc a poc, passarà a ser rodada amb la presència de més escenes recollides sobre un coronament com a peça principal i destacada. Des d'aleshores el moviment a les falles serà testimonial i puntual. I és així, de forma puntual, com ha aparegut el moviment a les falles de Xàtiva, qualitat que no ha proliferat entre els artistes ni les comissions falleres. En pocs casos, almenys que es tinguen documentats, s'ha tingut l'enginy d'usar mecanismes per aportar dinamisme als cadafals. No obstant, com s'hi pot apreciar, hi són de sobra coneguts. La primera vegada que trobem referències d'una falla en moviment als carrers de Xàtiva és a la plaça de Sant Pere l'any 1935. La idea va ser de Francisco Climent Mata qui va construir el cadafal que duia per lema La música en decadència. Sobre un elevat entarimat es disposava al centre de la falla un gran aparell de ràdio sobre el qual apareixia una ballarina, la qual girava al ritme de la música. Com comenta Enric Camànyez, «hi havia una dansarina que no parava de pegar voltes i re-voltes, dit ninot anava incrustat amb una fusta al repeu de dita falla, i u de la comissió o qualsevol, al so que tocava la ràdio, li pegava voltes al nano a dit ninot (1976). Estos moviments mecànics acompanyats de so musical eren per tal de criticar l'aparició de la ràdio i a la música de jazz que en ella s'escoltava i que tanta llanda donava. A més a més, posava èmfasi en el perill que corrien els músics davant d'este aparell amb la crisi de la bona música, dels compositors i dels músics, idea que és plasmada a la publicació oficial mitjançant un verset que acompanyava a l'esbós de Climent:

«La Radio ha invadit tots els racons de la terra, i el músic mig oprimit ha declarat fer la guerra, a este invent malait».

Respecte a la falla, que va obtenir el tercer premi, la premsa deia que estaven encantats de contemplar «una sátira pura, ﬁna, intencionada y bien desarrollada sobre “la decadencia de la música”. ¡Bravo amigo Climent!»(3). (3)El Radical, 30 de març de 1935. BIBLIOTECA MUNICIPAL DE XÀTIVA (BMX).

107

Esbós de La música en decadència de F. Climent Mata (Sant Pere, 1935). AMX

108

Ni cal dir que esta innovació va ser tot un èxit amb l'acceptació del veïnat i públic visitant (Sanchis Martínez, 1992). Este èxit va provocar que Paco Climent projectara una altra falla amb esta peculiaritat. I a la mateixa plaça Sant Pere, l'any 1936, es va plantar un avió amb hèlices, dos ales i tensors al més alt de la falla, el qual anava pegant voltes (Camànyez, 1976). A la revista Xàtiva Fallera, on va aparèixer la relació de tots els esbossos de les falles, sota el de la falla de la plaça Sant Pere, apareixia un verset explicatiu de la falla: «L'aviació hui va molt alta i és del món l'admiració; però hi ha qui pren té-malta, puix te l'arròs en un racó!...».

Esbós de L'aviació de F. Climent Mata (Sant Pere, 1936). AMX

109

Cal donar un salt de més de quinze anys per tindre documentada una altra falla amb moviment. Serà a la plaça de Sant Jordi on Antoni Grau Tomàs plante l'any 1952 el cadafal Problema resolt, que com apunta Josep Sanchis «l'artista per mitjans manuals feia moure lleugerament dos grans braços de cartó i fusta que eixien de baix d'una reproducció del campanar de la Seu situat al cadafal de la falla»(4). Evidentment, aquell moviment dels braços del campanar de la Seu humanitzat es feia d'acord un entramat de corrioles i cordes, el qual era accionat per una persona des de dins de la falla, el qual era substituït per una altra quan s'hi cansava (Sanchis Martínez, 1992).

Problema resolt d'A. Grau Tomàs (Sant Jordi, 1952). ARXIU RT Cinc anys després Antoni Grau Tomàs recorria al moviment per a confeccionar la falla de Sant Jordi. Aquell 1956, el lema escollit va ser Tod per diners, una grandiosa falla que va sorprendre el veïnat de la ciutat, el qual no volia perdre's aquell magníﬁc cadafal tan ben executat per l'artista ni la ja no tant innovació del moviment de les tallades del meló. I és que aquell any, la falla presidida per Fernando Segura Coll, va apostar molt fort per la falla. L'esbós ja deixava clar el gran projecte a realitzar. Fins i tot, segons la documentació remesa a l'ajuntament amb motiu de la revisió i censura, existeix un paper amb els dibuixos d'una ampliació de la falla amb la presència de més ninots i una descripció de les quatre escenes, la qual va estar segellada el 7 de març de 1956(5). Destaca la tercera escena on es

110

descriu que «Un artista que se lleva el premio de las fallas y al lado otro artista con una palera en las manos», crítica en relació al que va ocórrer l'any anterior quan els artistes Ramon Morell i José Camarasa van denunciar davant l'Ajuntament el plagi de la falla realitzada per Antoni Grau a la plaça de Sant Jordi i que va ser mereixedora del primer premi (Tormo, 2005). Aquell any, el nivell de les falles fou elevat i, com deia la premsa, «el jurado se ha visto en un aprieto para adjudicar los seis premios del Ayuntamiento, pues unas fallas los merecían por presentación y otras por su gracia, y destacando por su fino arte la infantil de la plaza del Españoleto (primer premio) y la gigantesca, con 48 ninots, del modesto barrio de la plaza de San Jorge, con otro primer premio»(6). La falla, coronada pel dimoni amb un imant sobre les set tallades de meló, feia referència als set pecats capitals amb crítiques a les pràctiques monopolitzadores com ara un acord entre forners per a unificar el preu del pa o la introducció de la venda a crèdit. De fet, el comerciant és una figura molt criticada ja que en general s'identifica comerciant amb acaparador. La crítica deia:

«O la borsa o els diners ﬁgura molt important que representa al comers i al gran negosi que es fa. Entre sellos i matrícula i contribució elevada viu i triunfa el comers i està en la cama en alt».

A les fotograﬁes que van immortalitzar esta ﬁta de les falles de Xàtiva s'hi pot apreciar que el lleuger moviment de les tallades del gran meló de tot l'any va patir algun inconvenient, atès que alguna d'elles es va trencar i ja no s'hi va poder moure més. Per últim, afegir que esta falla també podria tindre un altre moviment com apunta Mariano González, qui compta que el gran dimoni, vestit de roig, com cal, aüssava i baixava els braços traient una rastrera de monedes d'or d'un cofre de pirates (González i Baldoví, 1987).

(4)“Les falles, d'ahir a hui”, Noticia 7, 20 de març de 1991, p. 10. BMX (5)LG 1698/2, ARXIU MUNICIPAL DE XÀTIVA (AMX) (6)Las Provincias, 21 de març de 1956. HEMEROTECA MUNICIPAL DE VALÈNCIA (HMV)

111

Tod per dinés d'A. Grau Tomàs (Sant Jordi, 1956). ARXIU RT La darrera falla amb moviment que tenim documentada és la realitzada per Miguel A. Gosalbes Moracho l'any 1991 per a la Falla República Argentina. Duia per lema Campanades de campanya, que tenia per coronament un guerrer que eixia d'una campana trencada i que acaronava una ballarina, la qual tenia moviment circular entorn el seu eix. Com comenta Josep Sanchis «una polea i un motor elèctric que produïa la rotació a les revolucions marcades, per al bon efecte de la dansa. Formava el mecanisme que componia aquell moviment (1992)». Després de tants anys de no poder observar una falla amb esta peculiaritat, este esdeveniment era notícia a la premsa local, on s'hi destacava que «por primera vez en Xàtiva una falla tendrá un remate en movimiento, lo que supone una auténtica novedad, que únicamente ha sido vista en la ciudad de Valencia»(7). A la notícia s'especificava que la ballarina tenia huit metres d'alçada i més de 200 quilos de pes. A més a més, afirmava que el moviment era possible gràcies a «unos motores colocados en el interior de la falla, que han sido especialmente estudiados para que surjan el efecto deseado». Per a l'artista, esta innovació significava «una clara superación en mi carrera, y al mismo tiempo dar a las fallas de Xàtiva una mayor importancia en cuanto a su calidad».

(7) “Una bailarina dará movimiento a una falla”, Noticia 7, 13 de març de 1991, p. 22. BMX

112

Malauradament, a pesar d'haver-se estudiat a consciència el projecte, la ballarina va deixar de funcionar el primer dia de falles. La falla, en la vessant crítica, versava sobre la propera campanya electoral. Respecte al coronament, amb la ballarina i el guerrer, l'explicació de la falla ens deia que: «Contra la permanència De la ballarina al poder, S'oposa amb resistència Un rabiós guerrer. A l'oposició contraresta Una subtil ballarina Que va guanyar en conquesta Una alcaldia divina. Amb el seu ball ha aconseguit La ballarina municipal Que els guerrers s'haguen unit Per a fer-li'l passar mal».

Campanades de campanya de M. A. Gosalbes Moracho (R. Argentina, 1991). ARXIU RT

113

Estètiques transitant per l'excentricitat. Hom està acostumat a contemplar una composició de la falla, de caràcter piramidal, on s'hi definix una estructura central, la qual està configurada per un cos central: la base ̶un objecte quotidià, personal o arquitectònic, entre d'altres̶, sobre el que sobreïx el coronament de la falla ̶ una figura que respon a un ninot de grans dimensions, una cap humà o la presència d'animals preferentment humanitzats̶. D'acord el pressupost o segons es determine al projecte, esta estructura central variarà en volum, en nombre de figures i estructures o, segons convinga, s'afigen contra-remats que sorgixen del propi cos central o des d'algun lateral. La falla s'hi completa amb les escenes, disposades sobre una base o sobre terra, les quals s'hi plasmen al voltant del cos central. La falla sol tindre una cara principal però pot ser apreciada des de qualsevol perspectiva, atès que s'hi pot rodar. Respecte el model morfològic ̶estructura, disposició i composició̶, esta pot ser una definició vàlida de falla convencional on caldria analitzar i discernir amb profunditat aspectes escultòrics i pictòrics. Com s'hi ha apuntat, este model tradicional és el que es repeteix any rere any, el qual s'imposa en la majoria dels casos sense absorbir, en cap moment, una innovació estètica i, perquè no, artística. Esta opció tipològica dels cadafals continua present en els nostres dies i que, com ben bé defineix Alejandro Lagarda (2015), es correspon a un model hegemònic, «un model de falla majoritari però no únic ni canònic, que aposta per una estructura ascendent i el contingut de la qual es desenvolupa segons el model de “tema i variacions” des del remat a les escenes, independentment del seu desenvolupament plàstic o estètic, però sense trencar l'estructura i amb la premissa d'un contingut i desenvolupament expressats a través de la figuració». No obstant, podem trobar diverses propostes que no responen a una tipologia tipus, i que moltes d'elles podrien ser considerades com a falles resposta al model hegemònic. Una de les primeres referències es produeix l'any 1974. Després de sis anys confiant amb l'artista faller Antoni Grau i Cros, els membres de la falla de la plaça de l'Espanyoleto, sota la presidència de Joan Tormo, estimaven fer-se la falla per primera vegada. Per on ens fan passar era el lema de la falla d'aquell any, la qual va estar realitzada a un baix comercial del carrer Honorat Juan, el cartró dels ninots va estar facilitat pel mestre Vicent Lluna i la fusta fou adquirida a Banyuls, amb un pressupost de 40.000 pessetes (Roca Chorques, 1990: 34). L'experiència de construir-se la falla es va repetir els següents cinc anys. Respecte a l'estructura, el cadafal tenia una estètica basada en les construccions fetes per Ricard Rubert Andrés al cap-i-casal amb esbossos de José Soriano Izquierdo, com per exemple Gepes acabades d'eixir de l'ou (Mercat Central, 1961) i Arbre genealògic de la por (Mercat Central, 1962). Estèticament, potser siga el cadafal més interessant dels cinc signats per la comissió de manera consecutiva, per l'estructura dels quatre arcs i el moviment dels cavalls cap a fora. Fou una idea que contraposava tot allò que s'hi estava realitzant en aquell moment.

114

Per on ens fan passar de La Comissió (Espanyoleto, 1974). ARXIU RT Altra falla recordada va ser la de 1976, titulada Un poble somniador, que tenia com a remat el Portal del Lleó amb la font al costat. Arran aquesta falla va nàixer una iniciativa, encapçalada per López Sellés, de recaptar fons destinats a alçar una altra vegada el portal del Lleó. Després d'aquest període, esta comissió ja no es va atrevir més a realitzar la falla i va optar per contractar artistes fallers. En l'execució d'estes falles va formar-hi part Paco Roca Chorques, en aquell moment component de la comissió, el qual va començar a prendre contacte amb el món artístic faller. El 1979, el barri de Sant Feliu contemplava una nova estètica de falla. La comissió fallera assumia la construcció dels seus cadafals fallers d'acord amb el seu tarannà transgressor i innovador. Els fallers i falleres de Sant Feliu sempre han tingut l'empresa de cercar noves formes d'actuar i el trencament amb d'allò establert per la majoria. El període dels huitanta és un extraordinari exemple amb la realització de falles i llibrets de renovada estètica on s'imposa la innovació. Com relata José Antonio Roca (1998: 37), esta innovació va estar gràcies a «un grup de gent aglutinada al voltant de Joan Rubio El Nene ̶qui tenia inquietuds artístiques motivades pels seus estudis de Belles Arts̶, i comptant amb el recolzament i la conﬁança de la resta de la comissió». Joan Rubio Garcia va estar l'alma mater dels projectes, a més de pensar les idees era qui dibuixava els esbossos i les sensacionals cobertes dels llibrets d'aquells anys (1977-1981 i 1983-1987). A la majoria d'estos exercicis va estar el secretari de la comissió encara que alguns anys el seu càrrec a la directiva apareix com a artista. 115

Este interessant període (1979-1982, 1985-1986) es va iniciar amb el cadafal Un cert ﬂaire on la peça central n'era una defecació coronada per un campanar de la Seu humanitzat, amb la qual el barri es va convertir en un excusat (Gandia, 1998: 6). Va destacar per la seua crítica mordaç i reivindicativa, de caràcter quotidià, local i del barri, la qual fuig de les crítiques trivials que apareixien habitualment durant aquells anys de la transició. També destaca pel canvi estètic del cadafal, on aquella gran caguerada és la protagonista d'una crítica que visualment és assimilada. Encara que desconeixem temes crítics al·ludits per la falla, pot ser que un d'ells estiguera en la defensa del medi ambient atès que va ser anomenada com a la primera falla radioactiva del País Valencià (DD AA, 2005: 44).

Un cert ﬂaire de La Comissió (Sant Feliu, 1979). ARXIU RT Els cadafals que seguiren a Un cert ﬂaire responen a estètiques convencionals, menys atrevides que l'inicial on cal recordar Qüestió de pes (1981) amb l'elefant i el rotllo de paper higiènic i La guerra dels mons (1982) amb l'ovni i l'avió. No obstant, la més recordada de les plantades al costat de la plaça de l'Om serà la de 1985, coneguda per tothom com la “falla dels palos”. Estructures va estar el lema d'un cadafal on l'estructura principal està formada per llistons de fusta conformant formes geomètriques. Al voltant d'estes estructures apareixien ninots sense caps ni mans, el quals estaven literalment vestits amb roba. Estos ninots, confeccionats al casal de la comissió, foren conformats amb una estructura a la qual disposaren roba d'ús que fou tractada amb resines per endurir els teixits.

116

A pesar de la mancança de l'explicació de la falla al llibret, amb l'aparició només de l'esbós, sembla que la falla feia una reflexió de l'estat actual de la societat. Este cadafal amb una nova plasticitat, suggeria «un realisme crític com a renovació del compromís social existent i que s'hi tractava d'una aproximació progressiva a la cultura del País. Els pantalons, jaquetes i altres elements, imprescindibles en la nostra societat com a hàbits establerts ens mostren l'home buit, pulcre, desconegut, i amb una presència que està a punt d'arribar, o ha passat de llarg. Després, les “estructures” creaven una fantasia poètica, física, cultural, càlida i sobretot mental. És com si la història es convertira en una insignificant i al mateix temps sobre acollidora torre de punt d'eixida. Un espai on el domini de les estructures és el principal protagonista (Soriano, 1986)». Amb allò de la nova plasticitat, Vicent Soriano incideix en el mèrit que ho mostre una falla, amb el fet de traure la cultura al carrer i popularitzar l'art i afirma que «el sentit de les noves falles no pot ser mai “una revolució pendent”, sinó una realitat present, que sense cap dubte significarà que alguna cosa està canviant. Ja veureu com la història ens dóna la raó». La falla, una vegada plantada, va patir un allau de crítiques negatives per una part dels que la visitaren així com part del col·lectiu faller que no entenia l'estètica del cadafal al·legant que la comissió fallera de Sant Feliu s'havia calfat poc el cap i amb quatre fustes ho havien apanyat. Amb tot açò, Luis A. Pardo Simón, al llibre de l'any següent, es defensava d'esta interpretació fallera amb què «dintre de les nostres possibilitats que tenim ho hem intentat» i és que, a pesar de les limitacions econòmiques, «durant molt de temps vam estar plantejant-nos la possibilitat de poder fer una falla diferent, alguna cosa que mai no s'havia vist, i arribarem a l'acord de fer aquell monument que va impressionar a propis i estranys» (1986). I com hem apuntat anteriorment, el mateix faller afirmava que «dintre del nostre carisma de joventut, hem intentat sempre anar contra eixes costums que es consideren falleres, i que pel pas del temps s'ha vist que no conduïen només que a deixar la festa fallera cada vegada més anquilosada».

Estructures de La Comissió (Sant Feliu,1985). ARXIU RT

117

La majoria dels projectes fallers que s'hi mamprenen per la comissió solen tindre un motiu econòmic. Este és un bon exemple, ja que aquell any 1985 la comissió va prendre la decisió de «prescindir dels artistes amb qui s'havia comptat i plantar, amb la ﬁnalitat de sanejar la malparada economia de la falla» (Roca, 1998:38). A pesar de l'èxit de la falla, almenys de portes cap a dins, no va haver-hi continuïtat de projecte alternatiu. L'any 1986, la mancança econòmica era latent i va estar un altre any, el darrer, què la falla de Sant Feliu s'hi va fer la falla però sense la direcció de Joan Rubio i amb un cadafal, La borratxera, amb una composició convencional. És de súmmum interès l'encetada dècada dels huitanta on la democràcia, a poc a poc, s'instal·la en la societat. La recerca de la llibertat estableix noves idees i inquietuds que semblen no ser assumides per part de la societat. El món faller és un exemple d'esta transformació social i, perquè no, política. La falla Sant Feliu, com s'ha pogut comprovar, ha estat una comissió inquieta en la recerca de noves formes de veure la festa així com l'efímera comissió fallera de Jaume I. Una comissió que, des de la seua constitució l'any 1981, va estar rodejada de polèmica atès que va patir el rebuig de part del col·lectiu faller en voler el naixement d'una nova comissió, encara que «no és desgavellat pensar que darrere d'aquest refús també estaven altres motius de tipus social, noves idees que incomodaven un col·lectiu rígid i ranci dominat per forces molt conservadores a l'ús de l'època (Sánchez Pérez, 2009:47)». Malgrat els problemes de constitució, a més de la ubicació de la falla, el 1982 aconseguiren plantar-la a la plaça de Santa Tecla, cadafal encomanat a Roberto Andrés. L'artista de Carcaixent va repetir l'encàrrec, el qual ja va poder plantar la falla a la demarcació de l'Albereda, davant del bar Las Vegas. A partir del tercer any, la mancança econòmica de la comissió s'hi va ajuntar a l'ímpetu dels membres de la comissió en transmetre els seus ideals mitjançant els cadafals i els llibrets editats(8) els tres darrers anys d'existència de la falla amb la qual cosa van tindre la consideració d'obrar les falles plantades. Per la seua estètica, ens sembla interessant referenciar les falles de 1985 i 1986, que com les falles de Sant Feliu, van conformar, paral·lelament, una nova estètica i, sobretot, intenció crítica que va estar motiu de debat i polèmica. Tat·lin va estar la proposta de 1985 i responia a una rèplica del projecte del monument anomenat La torre de Tat·lin en homenatge a la Tercera Internacional, un ediﬁci que mai no es va construir. De ben segur, que la seua espiral, amb les seues formes rectilínies, foren les que decidiren a la comissió a fer aquest projecte pensat pel faller Enric Gimeno així com el fet de comptar amb poc pressupost, fet que s'explica al llibret de la falla: «Com cada any es posarem, a pensar en el que-fer, “una cosa barateta”, deia Rafa Balaguer», aleshores president de la comissió. També es recull com s'inicià el projecte: «En plànols, dibuixos i papers, Enric Gimeno aparegué. es reunírem aquesta volta, ja, en el nou casalet. (8) Sobre els llibrets de la falla Jaume I, podeu consultar a Agustí Garzó (2012).

118

“He pensat” ̶va començar̶ “copiar una escultura, que en París s'havia de fer, en un moment d'apertura”.» “Jo, crec, que és fàcil de fer tot va en maderes i per cert no posarem, ni miqueta de paper”. La crítica de la falla va ser de caràcter local centrada en la dimissió de la regidora de Fira i festes; les nomenades persecucions a l'alcalde per part d'una mare i una ﬁlla; la roïna Fira d'Agost o la mala gestió del president de la JLF: «¡Oh! President, tira ja les toalles, que hi ha millor que tu per a les falles».

Tat·lin de La Comissió (Jaume I, 1985). ARXIU AMOR AMORÒS El 1986, els membres de la comissió de Jaume I van realitzar Troya, el qual va estar el darrer cadafal plantat per la falla Jaume I. Una reproducció del Cavall de Troia feia de coronament amb l'objectiu d'aconseguir un cos central voluminós a base de llistons i taulers. A l'interessant llibret publicat hem trobat pocs versos explicatius però que porten un missatge lapidari amb una crítica sobre l'actualitat d'aquell moment: «Entre els Troians i els del Raval, canvia res en la local. La tele marinera, i la faena perrera. A casa aniràs, el dinar no tindràs i tele menjaràs. Entre l'IVA i l'OTAN pel c…, ens donaran. Per anar per un carrer empedrat, un bac ha pegat. De la dictadura eixiràs i de la censura no t'escaparàs. Esta tia ha caigut, buscant el canvi faller que ha hagut».

119

Decididament, a pesar del seu ímpetu, els grecs de la falla Jaume I no pogueren conquerir aquella Troia fallera tancada de ment i posaren ﬁ a una conquesta que, a poc a poc, s'hi va fent a base de menudes batalles.

Tat·lin de La Comissió (Jaume I, 1985). ARXIU AMOR AMORÒS Una dècada hagué de passar per a què els carrers de Xàtiva pogueren acollir una nova proposta d'estètiques diferents. El barri del Raval acollia Els triomfs no sols venen de París, un cadafal realitzat per la pròpia comissió fallera. La falla va estar un gran èxit per la seua vàlua innovadora i que, a més a més, aconseguí el premi d'enginy i gràcia. Tenia com a cadafal una reproducció fidedigna de la Torre Eiffel(9) i els ninots estaven fets de tauler de fusta amb cares de gent de la ciutat. La idea i direcció del projecte va estar a càrrec de Pepe Castells i va comptar amb una seriosa organització amb la distribució de tasques: netedat i ordre de subministrament, comptabilitat d'hores, transports, cap de personal, aprovisionament de material, andamis i filmacions, marcador de ninots, encolat i empaperat i pintura, cap de taller, matxaca i recader, coordinador del tall i confecció, idees i secretaria direcció, explicació de la falla, il·luminació de la falla, muntatge i nivell, muntatge ninots, encarregat de fusteria i cremador oficial. (9)Sembla que va ser la segona vegada que s'hi va plantar a Xàtiva una falla amb la reproducció de la Torre Eiffel. Manolo Blanco i Sancho, l'any 1974, va plantar a la demarcació de la falla J. R. Jiménez el cadafal Tot de París, on la reproducció de la torre parisina formava el centre de la falla sustentant-se sobre un gran cascavell. A la cúspide de la torre apareixia una cigonya. El projecte fou molt estudiat per l'artista xativí amb la confecció de plànols sobre paper mil·limetrat per conformar un tramat de fusta idoni i fidedigne a l'original. Este tipus de corrent, anomenada monumentalisme, va estar molt de moda els anys seixanta i setanta al cap-i-casal, consistent a construir a escala els edificis i escultures més importants. Exemples d'este estil, amb la reproducció de la Torre Eiffel són el cadafal que duia per lema No a la píndola i plantat per Arturo Martínez Areal l'any 1969 a l'encreuat de carrer de Baix ̶ Mesón de Morella que, per la seua disposició amb la torre i la cigonya, sembla ser la font d'inspiració de Manolo Blanco i, principalment, la plantada a la plaça de l'Ajuntament l'any 1966 per José Barea Sánchez sota el lema de Ahí queda eso, la qual tenia una altura de 32 metres. També, el 1929, Carlos Cortina Beltrán va plantar una reproducció de la Torre Eiffel a la plaça de Mariano Benlliure, una falla que duia per lema El concurs de les belleses.

120

Conceptualment, la intenció de la falla radicava en què «tothom vol aconseguir l'èxit en qualsevol de les facetes de la vida, però l'èxit no es troba al voltar d'un cantó, no es pot obtenir en un obrir i tancar d'ulls. És necessari esforçar-se i per tant: l'èxit no ve de París». Amb esta declaració d'intencions, l'explicació inserida del llibret contemplava, amb el binomi de París i el ciclisme, diversos esforços per criticar els polítics on «hi ha qui s'apega a roda»; als membres de la JLF on alguns «són novicis en la tasca, i no volen fracassar, però hi ha uns quants “membrillos” que difícil ho estan passant»; als mestres del ciclisme com Roldán, De la Rosa i Conde; als mateixos fallers o als qui treballen als mitjans de comunicació. El propi Pepe Castells era conscient de la grata experiència viscuda i aﬁrmava que «vam plantar una falla que recordarem durant molts anys per diversos motius: va ser la falla de més altura plantada mai a Xàtiva, la seua estructura era innovadora (ninots, pintura, bases...), vam guanyar una menció honoríﬁca al ninot presentat a l'exposició i vam obtenir el premi a l'enginy i gràcia de les falles de Xàtiva, però en realitat la major satisfacció va ser el reconeixement de tota la gent que ens va visitar: fallers, periodistes, polítics. A la televisió i al diari es va parlar de la falla del Raval i tots van saber apreciar l'esforç que havíem realitzat (1997)».

Collage amb distintes instantànies d'Els triomfs no sols venen de París de La Comissió (Raval, 1996). CONTRACOBERTA DEL LLIBRET DE LA FALLA DEL RAVAL DE 1997.

121

L'èxit aconseguit amb la Torre Eiffel va provocar una continuïtat en la idea d'escometre projectes amb certes estètiques diferents a les convencionals i amb un alt contingut d'originalitat. I així fou que els anys 1997 i 1998 els projectes van nàixer des de dins de la comissió sota la idea i direcció de Pepe Castells però realitzats per l'artista faller Miguel A. Gosalbes Moracho. La mobilitat de la vida s'hi va plantar el 1997, la qual estava formada per tres grans arcs que suportaven una cúpula de forma hexagonal, la qual deixava veure al rei Felip V penjat, cap per avall, d'una grua de la construcció amb la peculiaritat de què el monarca Borbó utilitzava un mòbil. La falla duia com a tema monogràfic la mòbil-mania que estava tant de moda i que, fins i tot, ha fet canviar els costums de la gent. Les diferents escenes criticaven esta moda des de distints aspectes: marujas-line; forci-line; Marxa-tel, paisa-tel; Rifa-tel; cagalloni-tel o mòbil-inmòbil. Si falla l'equilibri, va ser la tercera de la trilogia de les falles innovadores de la comissió del barri del Raval. Un castell de cartes de la baralla espanyola conformava el cos de la falla amb ninots de fusta bidimensionals. Aquell mateix any de 1998 poguérem apreciar una altra proposta diferent als carrers de Xàtiva. La falla Molina-Claret plantava Salve's qui puga, executada al taller de Miguel A. Gosalbes Moracho sobre una idea d'Enrique Climent i que va comptar amb l'ajuda dels fallers de la comissió, amb el resultat d'un cadafal de grans proporcions malgrat el reduït pressupost (DD AA, 2005: 44). Es tractava d'un coet espacial en el moment de l'enlairament, atès la típica presència d'una estructura lateral com a base de llançament. Segons el lema de l'explicació la destinació del coet estava clara: Salve's qui puga, tots a la Lluna i així poder enviar «a tot aquell pendonet que de la vida fa runa». Es tractàvem temes com el problema de l'abocador del Carraixet, els nous membres de la JLF, la sempre batalla entre els grans partits polítics, la grua municipal i el seu quefer o el laberint que s'havia creat al barri per facilitar l'entrada al pàrquing de la glorieta. Hagueren de passar uns quants anys per poder contemplar una alternativa estètica en els cadafals fallers de la capital de la Costera. I va ser una altra proposta sorgida des d'un casal faller. En este cas, els fallers i les falleres del Barri del Carme plantaren el 2004 el cadafal Typical Spanish que tenia com a peça principal una reproducció del famós bou d'Osborne. La proposta va resultar atractiva davant l'imponent reclam comercial i pel fet de ser visitable on la gent hi podia interactuar i fer-se fotos en panells on es van pintar divertits cossos on els més atrevits s'hi posaven darrere i guaitaven el cap. Els ninots exposats a la base del bou estaven realitzats amb tauler de fusta, on es va retallar la silueta i es van pintar i caracteritzar polítics i personatges de la vida social xativina així com membres de la comissió. A més a més, s'hi va reproduir, a un dels laterals, la taquilla de la plaça de bous de Xàtiva. En definitiva, va estar una proposta atrevida amb resultats excel·lents quant a la idea, l'alternativa estètica i la proposta crítica ja que va estar farcida de bona sàtira. A més a més, cal recordar que va estar inserida en la secció especial, la qual cosa va suposar un revol en el col·lectiu faller.

122

Typical Spanish de La Comissió (Verge del Carme,2004). ARXIU RT Malauradament, este projecte només va durar un any a pesar de l'intent de l'any 2005. Es ben sabut que este tipus d'iniciatives suposen una gran organització i sacrifici per part dels membres de la comissió i a pesar dels bons resultats que s'hi puguen aconseguir, solen sorgir friccions al dedicar-li moltes hores o veure el projecte des de distintes perspectives. En este sentit, la falla de Verge del Carme va voler repetir experiències però amb la contractació d'un artista faller. Les idees de l'alcalde va ser la proposta de 2005 que va signar Francis Guerrero amb la realització d'una nòria de fira com a cos central i casetes al voltant. El llibre de falla va estar concebut com un llibre de Fira, tot carregat de sàtira i crítica. Mostra d'açò és el títol del llibre Fira de març, Xàtiva, del 15 al 19, per privilegi d'Alfons I (El xaparro), que ja donava mostra de la línia en què estaven basats el cadafal i la pròpia publicació, on irònicament l'Ajuntament tractava de crear una segona fira a Xàtiva, en este cas en març, i així poder desfer-se de les falles. Este segon projecte no va tindre tant d'èxit com l'anterior on sembla que van haver-hi desavinences entre l'artista i la comissió amb el projecte i la seua projecció en el carrer. Altres propostes a destacar d'esta primera dècada del segle XXI, són les plantejades per Xavier Herrero Martínez per a la falla de Murta̶Maravall. L'any 2003 va plantar Viatge a la Lluna (2003) on proposa un viatge espacial amb un acabat que ens recordava un còmic de Tintin atès la disposició com a coronament d'un coet espacial pintat en roig i blanc. D'estètica diferent també va ser Qüestió d'ous, plantada l'any 2006, on els ninots obeïen a ous

123

humanitzats per fer crítica local jugant amb l'arrel d'ou amb els títols de les escenes. Finalment, l'any 2008 es va plantar Una ciutat de joguet, amb la particularitat de què els ninots eren reproduccions a major escala dels famosos playmobils. El coronament obeïa a una grua de la construcció la qual “plantava” la paraula Xàtiva. Tractava temes locals referents a la construcció com els PAI's que s'hi projectaven a la ciutat o la reforma de la plaça de bous, entre d'altres.

Una ciutat de joguet de X. Herrero Mart´nez (Murta̶Maravall, 2008). ARXIU RT La proposta de concepcions i estètiques alternatives al model convencional de cadafals fallers, com hom ha pogut apreciar, respon a propostes sorgides dels propis falleres i fallers. No obstant, en tot este seguit de projectes, podem trobar la trilogia fallera de l'artista faller Ignacio Ferrando Tamarit, la qual va poder ser observada a l'encreuat de la Falla MolinaClaret els anys 2008, 2009 i 2010. Als carrers de Xàtiva es va poder gaudir de la característica obra de l'artista valencià, qui ja acumulava una gran trajectòria al cap-i-casal en demarcacions com l'avinguda Peset Aleixandre̶En Guillem Ferrer, Jacinto Benavente–Reina D. Germana, Serrans̶P. Dels Furs, Cadis̶Dénia o Portal de Valldigna̶Salinas. Ferrando destaca per crear unes falles d'estil molt personal, fàcilment reconeixible i amb una forta càrrega crítica (Marco, 2021: 109). El 2008 vam poder presenciar el seu modelatge característic i la seua disposició disgregada amb el cadafal Terra de Caín, el qual feia referència a la guerra civil espanyola amb la disposició d'un cos amb dos caps que representaven els dos bàndols de la contesa. L'explicació de la falla, resolta molt bé per Ximo Roca davant el delicat tema, feia similituds entre allò que va passar i el present, sobretot en el vessant polític on «molt poc trellat en tenim, perquè hem arribat a l'extrem, de fer com va fer Caín i tots ens traicionem». Esta Terra de Caín va estar seguida per Lluna Negra, cadafal que homenatjava el quatrecents aniversari de l'expulsió dels moriscos des d'una perspectiva crítica i amb el segell de Ferrando. El cadafal s'hi presentava amb una espècie de monòlit sobre el qual apareixia el bust d'un morisc i les diferents parts de la lluna, tot plegat per donar-li sentit al lema escollit.

124

Altra vegada Ximo Roca posava la part literària de la falla, qui fa una exposició reﬂexionant sobre els aspectes més interessants «del legat cultural i històric que els sarraïns deixaren» com ara el paper de Xàtiva i l'escriptor Ibz Hazm. També parla de la «gran hipocresia» que s'hi produix en la celebració de la festa dels Moros i Cristians o de la manipulació de molts episodis de la història.

Terra de Caín de I. Ferrando Tamarit (Molina̶Claret, 2008). ARXIU G. ALBORCH La trilogia va concloure amb Saga 2010, que com el mateix artista definia era com «Aventura 2010, en el sentit de les epopeies nòrdiques, en aquest cas l'epopeia és la de Xàtiva. És un passeig per l'essència de Xàtiva, la seua història, el seu passat... mirant al futur amb una actitud optimista i positiva encara que, alhora fent la crítica que calga, com correspon a tota falla (Baraza, 2010:32)». En este cas, Ferrando es va centrar més en un aspecte local a diferència dels anys anteriors en què havia tractat temes més genèrics. Respecte a l'estructura de la falla, esta girava entorn la figura d'un pensador que s'hi recolzava sobre un pedestal. Ximo Roca feia similitud amb la ciutat i s'hi preguntava si Xàtiva està dormint: «Xàtiva dormint està sobre els pilars del passat. o ens fiquem a caminar o tindrem un futur cremat». Altres aspectes recollits a la crítica eren l'autoritarisme amb què Alfonso Rus governava la ciutat, la sempre inútil discussió entre Falles o Fira, la pèrdua d'oportunitats per part del consistori, el canvi de jaqueta per part dels polítics o la mancança d'investigació a l'hora de retolar els nous carrers de Xàtiva. Per cloure amb falles d'estètica diferent, cal referenciar tres cadafals plantats a la darrera dècada. La primera d'elles va ser realitzada per Manolo Blanco Climent per a Selgas̶Tovar l'any 2011, on no destacava per la seua tipologia sinó per presentar-se l'absència de color

125

Duia per lema Quin moment ens espera i es presentava com un cementeri amb un coronament que representava un pedestal sobre el qual hi havia l'escultura d'una fallera, com si fora un panteó funerari. Tractava sobre els problemes que tenia el col·lectiu faller davant la crisi patida, els quals eren representats amb creus i làpides.

Quin moment ens espera de M. J. Blanco Climent (Selgas̶Tovar, 2011). ARXIU RT El joc dels escacs va estar plantat al barri del Carme l'any 2015, cadafal que va ser realitzat per la comissió fallera, la qual va voler evocar el treball realitzat el 2005. La composició del cadafal responia a un gran tauler d'escacs on sobreeixien les ﬁgures del rei i la reina com a coronament, les quals responien als càrrecs de president i fallera major atès que les ﬁgures d'escacs presents al cadafal representaven membres del col·lectiu faller xativí així com a artistes fallers locals. Cal afegir que tots estos ninots, plasmats de forma bidimensional amb tauler de fusta i amb l'ús de blanc i negre com a color, estaven caracteritzats d'acord amb l'ús de l'estil del còmic. També destacar la seua forta crítica, eina habitual en les falles projectades pels membres de la falla Verge del Carme.

El joc dels escacs de La Comissió (Verge del Carme, 2015). ARXIU RT 126

La darrera de les falles plantades a Xàtiva amb una estètica fora de l'habitual ha estat Llavors, obra de Josep Almiñana Garcia per a la comissió de la Falla J. Ramon Jiménez l'any 2019 i responia a una al·legoria a la vida i, com escrivíem al llibret explicatiu, «la llavor és l'inici de qualsevol vida, aquella que tots hem rebut per part d'altres persones o esdeveniments passats. L'artista té una llavor, la qual està basada en altres artistes; els fallers conreen una llavor recollida per la gent major de la falla o els nostres ﬁlls planten la seua llavor conﬁgurada per tot allò que transmetem els pares». El coronament de la falla era el bust d'un pensatiu xic que a les seues mans acollia la llavor. José Ramón Cerdà ens deia que:

«Amb delicadesa i estima, plantarem entre tots la llavor. Esperant veure com germina, en aquest Planeta captivador. La llavor... és l'essència de les coses, l'element germinador de vides meravelloses».

Les diverses escenes, com un continu de la vida, ens mostrava La collita, com l'hora de recollir allò que sembres; Amb Nifunifà, la collita a fer la mà, considerant els nostres ﬁlls com un prototip que passa «per damunt de l'educació»; La llavor que està per vindre, escena en la qual hi havia una dona embarassada, ninot presentat a l'exposició; La llavor de quatre anys, escena que feia crítica als partits polítics i tot allò que havien plantat en quatre anys i Cal cuidar la llavor, on el poeta ens deia que:

«Hem de cuidar la llavor, perquè és el futur del present. I no et faràs cap favor, si en plantar-la, et fas absent».

El cadafal, encara que responia a una disposició convencional, tenia una estètica diferent quant el modelatge i la pintura utilitzada en els ninots. Almiñana barrejava ninots deﬁnits físicament amb altres més desﬁgurats per ressaltar allò exposat.

127

Llavor de Josep Almiñana Garcia (J. R. Jiménez, 2019). ARXIU RT Falles visitables. Visitar cada any la falla del Cid̶Trinitat a la plaça embrió de les falles de Xàtiva potser siga una acció romàntica. A mi em sembla. Contemplar el modest cadafal faller a un entorn emblemàtic del nucli antic sense tanques però respectant l'obra efímera i la seua acurada decoració és un fet agradable i que, com una acció urbanística, fusiona la falla amb l'entorn, sense barreres i sense esculls, tot lineal. I és així com les falles s'hi senten més acaronades pel seu hàbitat natural: el carrer. Les comissions, any rere any, estenen les tanques al voltant dels seus cadafals per protegir la seua vàlua i impedir actes vandàlics. Clar, sembla que ens hem acostumat a veure les falles des d'una tanca sense poder acostar-nos un poc més als ninots i sense poder interactuar amb ells. La sensació que transmet la falla de la plaça de la Trinitat ben bé hi podria ser aconseguida en altres indrets de la ciutat. No obstant, al llarg de la història de les falles hem pogut aconseguir esta sensació o, almenys, un generós tast. La falla plantada a la plaça del Mercat de 1943 ho va aconseguir, atès que n'era visitable. Possible mercat al pateix puesto va ser el lema de la falla realitzada per José Castelló Morant, qui va plantejar un mercat on s'hi trobaven les parades i els comerciants així com els que acudien a comprar. La gent interactuava amb els ninots como si foren també clients del mercat. La falla, que va guanyar el primer premi, plantejava com a crítica la de crear un nou mercat d'alimentació i feia ressò de les relacions socials que existien en este lloc ja que «sempre habut así costum de pasechar p'el Mercat i asó es prengué tan afort fenseu tots com a obligat». També criticava que hi havia xiques que anaven a pescar nóvios.

128

La premsa feia ressò dels premis i explicava les falles. Sobre la del Mercat deia que «es una animada sátira del proyecto del Mercado Central, con la novedad de que el público puede recorrer el interior de la falla y acercarse a las revendedoras de las paradas»(10).

Possible mercat al pateix puesto de José Castelló Morant (Mercat, 1943). ARXIU FAMÍLIA CASTELLÓ-MORANT Dos dècades més tard, el 1968, Antoni Grau plantejava a la demarcació de la falla República Argentina una falla visitable. Entre dos grans llibres se sustentava el centre de la falla, sota el qual es deixava un espai on la gent hi podia passar. A les portes d'este espai hi havia un cartell que deia “Exposició d'art modern”, i és que, efectivament, a l'interior de la falla s'hi va instal·lar una exposició de quadres humorístics, d'autors com ara Pepe Grau o Antoni Grau. L'exposició s'hi podia visitar a certes hores (Sánchez Pérez, 1994:40).

Coses de hui d'Antoni Grau Cros (R. Argentina, 1968). ARXIU RT (10) Las Provincias, 20 de març de 1943.

129

Una idea semblant és la que va plantejar M. A. G. Moracho a la mateixa demarcació per al projecte de 1989. Retorn a l'antic era el lema d'aquella majestuosa falla que reproduïa el campanar de la Seu de 16 m. d'altura i que va aconseguir el primer premi. L'artista faller aﬁrmava que «és una idea que portava ja madurant molt de temps però que per qüestions de pressupost no havia pogut fer perquè duu molta estructura de fusteria per a que dins no s'estiga estret i es puga entrar com si estigueres en ta casa, ¿Per què? Perquè ja fa anys que ho vaig vore a València i em vaig quedar asombrat de l'impacte que podria tindre a nivell de Xàtiva ja que pocs fallers de Xàtiva visiten les falles de València. S'ha comentat que algunes falles ja ho van fer ací, inclús República Argentina un any tenia un bar pel qual es passava. El que enguany es podrà visitar no es això, sinó un recinte tancat que tindrà porta d'eixida i un altra de entrada en el que es visitarà i es coneixerà la falla per dins. Conèixer la falla per dins, de la fusteria, conèixer les misèries de la falla per dins perquè és el que no es veu, la part oposada del que es veu per fora: cartó sense pintar, tatxes doblades, fusta, etc. Això és interessant que la gent puga conèixer com és una falla per dins»(11). Efectivament, la idea va ser oferir a l'interior de la falla una mostra del procés d'elaboració i construcció, des de l'entramat de fusta, passant pel cartó ﬁns la pintura. Malauradament, la forta pluja d'aquell any va impedir que la falla poguera ser visitada per dins atès que estava tot fangós i haver-hi molts cables elèctrics pel mig (Sánchez Pérez, 1994:61).

Possible mercat al pateix puesto de José Castelló Morant (Mercat, 1943). ARXIU FAMÍLIA CASTELLÓ-MORANT Una altra de les falles visitables va ser Xàtiva nit i dia, un cadafal de Xavier Herrero Martínez plantat per a la falla de Sant Feliu l'any 1998. Tenia també com a cadafal la reproducció del campanar de la Seu que era suportat per una mà feta amb la tècnica de vareta i que, possiblement, siga un dels escassos casos que una falla conté alguna peça realitzada sota esta tècnica. (11)“Entrevista a M. A. Gozalbes”, República Argentina. Diari commemoratiu del XXV aniversari de la falla República Argentina, 5 de març de 1989, p. 9.

130

Aquella falla va estar realitzada per a commemorar el 25é aniversari de la comissió amb l'interés de realitzar alguna cosa distinta. De forma conjunta i consensuada, per part d'artista i comissió, s'arribà a la realització del projecte que s'executà. El propi Xavier Herrero escrivia a l'explicació de la falla que «no s'ha d'oblidar que en aquest barri es plantaren unes de les falles més originals i sorprenents de Xàtiva, molt abans que d'altres se les donaren d'originals. Per tant, recuperant el temps perdut i aproﬁtant l'esdeveniment, els oferim una falla amb l'esperit de les d'abans, amb l'ànim de sorprendre i agradar». La falla, que responia a un conjunt de cases i carrers en la seua base, podia ser visitada com si uns turistes visitaren la ciutat, ja que la crítica versava sobre este tema. La idea de falla visitable s'hi va estendre a tot el carrer per poder acollir una exposició retrospectiva dels 25 anys de la comissió amb imatges de cadafals i falleres majors. Falla i exposició estigueren acotades i presentades per un arc que donava la benvinguda al visitant. Cal afegir que el fet de realitzar la mà en vareta, apart de l'acabat, va ser el d'il·luminar-la des de l'interior. La falla, per la seua originalitat, va ser mereixedora del premi d'enginy i gràcia.

Xàtiva, nit i dia de X. Herrero Martínez (Sant Feliu,1998). ARXIU RT Una altra de les comissions que va preparar a consciència el seu 25é aniversari va ser la falla J. Ramon Jiménez. El 2003, els Germans Colomina van executar magníﬁcament el cadafal Far West Xàtiva, que va ser mereixedor del primer premi de la secció especial i d'enginy i gràcia. El cadafal fou decorat per la comissió amb la construcció d'un fort, al més pur estil de l'oest americà, per conformar un tancat de la falla amb la peculiaritat de tindre dues portes, una davant i altra darrere, des d'on la gent podia accedir al llarg del dia i visitar la falla des d'una posició més pròxima. A l'interior del fort es van muntar uns panells amb la història de la falla al llarg dels 25 anys.

131

D'una forma semblant, els membres d'esta comissió mamprengueren un projecte per a què la falla de 2004 fora també visitable. Aneu-se'n a fer la mà...r va ser la falla realitzada l'any 2004 pels Germans Colomina, els quals van revalidar el primer premi. En aquest cas, enfocada en l'entorn marí, la decoració va consistir en la realització d'una tarima que li pegava la volta a la falla, amb la sensació d'estar per damunt de l'aigua, atès que l'escenograﬁa de la falla s'hi plantejava a la mar. La passarel·la fou realitzada amb palets amb una barana realitzada amb xarxa provinent de les utilitzades en obra com a protecció. Malgrat el mal oratge, que va deslluir les falles d'aquell any, s'hi va poder visitar la falla per dins.

Aneu-se'n a fer la mà...r dels Germans Colomina (J. R. Jiménez, 2004). ARXIU RT La falla viatgera. Com ve diu Joan Quilis, la falla guanyadora de les falles de 1952 «possiblement siga una de les falles més curioses i originals de tota la història de les falles de Xàtiva (2007)». La falla portava per lema Tot fem... i fum, la qual va ser obrada per Antonio Grau Tomàs al porxe de sa casa i muntada a la plaça de bous. La peculiaritat d'esta falla és que va ser plantada sobre la plataforma d'una camioneta Chevrolet, la qual la convertia en ambulant i es va mostrar pels carrers de Xàtiva així com pels pobles de la Costera. La seua arribada era sorprenent i estranya, i gràcies a aquell original emplaçament ̶el camió̶ molts pobles tingueren una falla als seus carrers encara que fora per unes hores. El cadafal faller va estar realitzat per a la comissió fallera Foc i Flama, constituïda únicament aquell exercici faller. Després de cadascun dels diversos tours que va patir durant els dies de falles, la falla estava situada a la plaça de sant Francesc, davant de la seu de la Societat Musical de La Nova ̶El bar Mirabar̶, directius de la qual n'eren els promotors de la falla. La comissió fallera estava presidida per Manuel López Vera i formaven part de la directiva Enrique Terol Guinart, Roberto Cortés Llorens,

132

Rafael Martínez Alemany, José Mira Company, José Moscardó Caldes i Vicente Bellver Blat, entre d'altres. Cal destacar, com a anècdota de la comissió, que fins i tot tingueren un himne de la falla el qual fou composat per Pablo Carbonell, aleshores director de la banda(12). L'himne començava amb la següent estrofa: «Es la penya Foc i flama un pomell de socarrats que la vida se la passen entre juergues i sopars». Per cremar-la, es va descarregar i s'ubicà davant del quarter que ocupava el convent de sant Francesc ̶va haver-hi de demanar permís als militars̶, i es va botar foc per la part de dalt on hi havia un ninot en forma de coet. Este esclatà amb dotze eixides i al fer-ho el mascle s'encengué la resta de la composició (Martínez Segrelles, 1982). Per últim, apuntar que la crítica versava sobre el fem i altres components que es qualificaren com a tals: conserves, tabac, etc. A més a més, en l'explicació de la falla també va tindre cabuda la crítica cap els propis membres de la comissió, els quals foren plasmats amb jeroglífics amb l'objectiu d'esbrinar qui era cadascun dels membres.

Tot fem...i fum d'A. Grau Tomàs (Foc i Flama, 1952). ARXIU RT Una falla disgregada pel barri. Per a l'exercici de 1945/1946 es constituïa la comissió de las Fallas de la Plaza de San Jorge i calles Blanca̶Bernissa̶Capuchinos. Resulta curiós que el nom de la comissió indique en plural allò de Fallas, però que té l'explicació que, en aquell any, la gent de la barriada va voler aglutinar en una mateixa entitat la festa fallera del barri, ja que en anys anteriors hi havia hagut activitat en els diferents carrers del barri ̶Vernissa, Llibertat, Blanc i Caputxins̶ tant en consideració de majors com infantils encara que mai a la mateixa plaça de Sant Jordi o de la Galera. (12)Informació facilitada per Lola Novella Ventura al seu canal de Facebook.

133

La comissió fallera va estar presidida per José Pelegero Franco i va tindre en la directiva a Vicente Úbeda, Antonio Ferrero, José Calatayud, Francisco Gimeno i José Vila. Respecte al cadafal, motiu que ens interessa, este va tindre la peculiaritat d'estar disgregat en els distints carrers que conformaven la comissió. Així és que, sota un mateix projecte, cada carrer va tindre la seua falla. El lema de la falla fou Força Atòmica i l'artista faller en realitzar-la va ser José Camarasa: «Força i més força fan falla, ̶falla que no està falla̶ ¿De la Bomba Atòmica es tracta?... Cavallers, ¿què passarà?» Així que, com diu el llibret explicatiu, hi havia falla i llurs derivats, en el qual tenen cabuda tres explicacions falleres: la de la Falla de la plaça de Sant Jordi, sota el lema de Força Atòmica; la de la falla dels carrers Blanc i Vernisa (derivà de la de Sant Chordi) amb el lema de Força contínua i la de la falla del Carrer Caputxins (derivà de la de Sant Chordi) que duia per lema Força de necessitat. Com s'ha pogut observar, la temàtica girava entorn a l'actualitat d'aquell moment, amb la bomba atòmica i jugava amb les diferents formes de la força. En la falla de la plaça Sant Jordi hi havia com a coronament un globus terraqüi sobre uns llibres i damunt d'ell un savi amb la sorpresa de l'invent. A més a més es criticava l'estraperlo i la nova posició dels llauradors, els embarassos no desitjats, la desgràcia de demanar almoina o l'arribada de l'electricitat. La falla dels carrers Blanc i Vernissa estava constituïda per una brega entre llauradors sota una estructura per emparrar: «No t'adorgues, llaurador no t'achiques, ves avant, que aquell que primer carrega may li falten els lligams. Viu, com viuen els rentites, estraperlecha en lo camp i te pasarás la vida, dichós i en la cama en alt». Finalment, la falla del carrer de Caputxins responia a una dona asseguda manejant un molinet de cafè «en funcions de molí gran, desfent daxa, ¿oh, prodigio i quines coses se vorán!», tot per criticar com es convertien les cases en molins improvisats davant la prohibició d'utilitzar els existents. Així que aquell 1946 al barri es van plantar tres falles, cadascuna en un carrer però que compartien projecte i temàtica, aspecte que també s'hi va reﬂectir en el magníﬁc llibret editat, del qual també destacava l'excel·lent coberta realitzada per José Garcia Tortosa Vèrnia.

134

Força Atòmica de José Camarasa (Sant Jordi, 1946). AMX Coda. Estadísticament ha hagut un escàs percentatge de falles que hagen mostrat novetats en la seua exposició al carrer. De ben segur que queden altres per referenciar com les falles de Paco Roca plantades a l'Espanyoleto l'any 1986 en incorporar llums a alguns elements del cadafal; fer que de la representació de la font del Lleó brollara aigua a la falla de 1976 de República Argentina, obra d'A. Grau Cros; posar-li un xorret d'aigua al xiquet que pixava, ninot representat a la falla de Sant Pere de 193, posar-li llum a un far representat a la falla Ferroviària de 2005, obra dels Germans Colomina o altres exemples d'incorporar so, bombolles o fum als cadafals fallers. A tall de conclusió, podem aﬁrmar que les alternatives al model convencional de les falles han estat escasses on, any rere any, s'elegix el model convencional de falla, la qual cosa suposa una mancança d'atreviment i risc en els plantejaments artístics. Comissions i artistes s'inclinen per un model que té més capacitat a l'hora d'aconseguir els premis i, en conseqüència, no arrisquen en plantejar noves estètiques i disposicions que obriguen el ventall a noves tendències artístiques i tipologies morfològiques. A més a més, caldria plantejar-se la incorporació de noves tecnologies en els cadafals: llums, so, pantalles i altres recursos que alteren la monotonia a la qual, malauradament, estem acostumats. I si ens plantegem eliminar les tanques, de ben segur que les falles estaran més integrades en el seu entorn i tothom podrà gaudir millor d'elles.

135

BIBLIOGRAFIA BARAZA, L. (2010) : “Entrevista a Ignacio Ferrando Tamarit, l'artista de la falla d'enguany”, Molina̶Claret 2010, AC Falla Molina̶Claret, Xàtiva, pp. 31-32. BERENGUER MARÍ, A. (2003): “Les falles de la plaça de Bous de València”, Revista d'Estudis Fallers, núm. 8, ADEF, València, pp. 61-73. BORREGO I PITARCH, V. i HERNÀNDEZ I MARTÍ, G. M. (1999): “Teatre a les falles” dins ARIÑO, A. (dir.): El teatre en la festa Valenciana, València, Consell Valencià del Cultura, p. 327-336. CAMÀNYEZ ÚBEDA, E. (1976): “Breu història de les falles de Xàtiva”, Llibret explicatiu de la falla del Cid 1976, AC Falla Cid-Trinitat, Xàtiva. CASTELLS, J.. (1997): “Una falla per a recordar”, Falla Raval, AC Falla del Raval, Xàtiva. DD AA (2005): “Alternatives a la tradició”, Molina ̶ Claret. 2005. Qüestió d'estètica, A. C. Falla Molina ̶ Claret, Xàtiva, pp. 44-49. GANDIA, M. (1998): “25 anys tocant el tamboret”, Falla Sant Feliu. 25 aniversari. 1974-1998, AC Falla Sant Feliu, Xàtiva, pp. 6-7. GARZÓ SANCHIS, A. (2012): “Quan Fuster va escriure a un llibre de Xàtiva”, El Verí del Foc, núm. 6, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 88-93. GONZÁLEZ I BALDOVÍ, M. (1987): “Records fallers”, Xàtiva en Falles 1987, Junta Local Fallera, Xàtiva, sp. L A G A R D A P É R E Z , A . ( 2 0 1 5 ) : “ A n o t a c i o n s p e r a u n a t e o r i a d e l ' a r t d e l e s f a l l e s ”. http://unnouparot.hol.es/2015/04/anotacions-per-a-una-teoria-de-lart-de-les-falles/ [Última consulta: 8 de desembre de 2016] LLORET I ESQUERDO, J. (2019): Els titelles al País Valencià, Universitat d'Alacant, Alacant. MARCO, J. V. (2021): “Ferrando Tamarit, Ignacio dins Ressenyes biogràﬁques d'artistes fallers i foguerers en actiu”, Espurna creativa. Falla El Mocador 2021, AC Falla Penya El Mocador, Sagunt, pp. 42-245. MARTINEZ SEGRELLES, V. (1982): “Falles en el temps”, Llibre explicatiu Falla República Argentina 1982, Falla R. Argentina, Xàtiva, sp. QUILIS RÓDENAS, J. (2007): “Els primers premis de les falles de Xàtiva (I). Dels inicis a la consolidació, de les falles de la República a les falles del franquisme (1934-1963)”, Llibre explicatiu Falla Benlloch 2007, AC Falla Benlloch̶Alexandre VI, Xàtiva, pp. 82-90. CASTELLS, J.. (1997): “Una falla per a recordar”, Falla Raval, AC Falla del Raval, Xàtiva. DD AA (2005): “Alternatives a la tradició”, Molina ̶ Claret. 2005. Qüestió d'estètica, A. C. Falla Molina ̶ Claret, Xàtiva, pp. 44-49. GANDIA, M. (1998): “25 anys tocant el tamboret”, Falla Sant Feliu. 25 aniversari. 1974-1998, AC Falla Sant Feliu, Xàtiva, pp. 6-7. GARZÓ SANCHIS, A. (2012): “Quan Fuster va escriure a un llibre de Xàtiva”, El Verí del Foc, núm. 6, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 88-93. GONZÁLEZ I BALDOVÍ, M. (1987): “Records fallers”, Xàtiva en Falles 1987, Junta Local Fallera, Xàtiva, sp. L A G A R D A P É R E Z , A . ( 2 0 1 5 ) : “ A n o t a c i o n s p e r a u n a t e o r i a d e l ' a r t d e l e s f a l l e s ”. http://unnouparot.hol.es/2015/04/anotacions-per-a-una-teoria-de-lart-de-les-falles/ [Última consulta: 8 de desembre de 2016] LLORET I ESQUERDO, J. (2019): Els titelles al País Valencià, Universitat d'Alacant, Alacant. MARCO, J. V. (2021): “Ferrando Tamarit, Ignacio dins Ressenyes biogràﬁques d'artistes fallers i foguerers en actiu”, Espurna creativa. Falla El Mocador 2021, AC Falla Penya El Mocador, Sagunt, pp. 42-245.

136

MARTINEZ SEGRELLES, V. (1982): “Falles en el temps”, Llibre explicatiu Falla República Argentina 1982, Falla R. Argentina, Xàtiva, sp. QUILIS RÓDENAS, J. (2007): “Els primers premis de les falles de Xàtiva (I). Dels inicis a la consolidació, de les falles de la República a les falles del franquisme (1934-1963)”, Llibre explicatiu Falla Benlloch 2007, AC Falla Benlloch̶Alexandre VI, Xàtiva, pp. 82-90. ̶ (2020): “El moviment en les falles”, Falles a Xàtiva 2020, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 156-159. ROCA CHORQUES, F. (Coord.) (1990): “Historial faller plaça Espanyoleto”, Falla Plaça Espanyoleto. XXX aniversari 1965-1990, AC Falla Espanyoleto, Xàtiva, pp. 15-65. ROCA, J. A. (1998): “Monuments Fallers: 25 anys de creació artística”, Falla Sant Feliu. 25 aniversari. 1974-1998, AC Falla Sant Feliu, Xàtiva, pp. 36-38. SÁNCHEZ PÉREZ, J. (1994): “Tres voltes deu”, Argentina. 30 aniversari 1964-1994, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 3560. ̶ (2009): “Falla Albereda Jaume I (1982-1986)”, El Verí del Foc, núm. 3, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 47-49. SANCHIS MARTÍNEZ, J. (1992): “L'ús de la tecnologia a les Falles de Xàtiva”, Xàtiva en Falles 1992, Junta Local Fallera, Xàtiva. ̶ (2020): “Curiositats històriques de les falles de Xàtiva”, Falles a Xàtiva 2020, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 153-155. SORIANO, V. (1986): “Una nova plasticitat a les Falles”, Sant Feliu Xàtiva, AC Falla Sant Feliu, Xàtiva. TORMO, I. (2005): “La falla del plagi”, Llibre explicatiu Falla República Argentina 2005, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 105-109.

LLIBRETS I REVISTES FALLERES. Revista Xàtiva Fallera, 1935 i 1936. Fiestas de las fallas en Játiva. 1936. Del 17 al 19 de marzo, Comité Central Fallero. Falla República Argentina 1989, 1991. Falla Sant Feliu 1985, 1986, 1998 i 1999. Falla Jaume I 1985 i 1986. Falla del Raval 1996, 1997, 1998 i 1999. Falla Molina̶Claret 1998, 2008, 2009 i 2010. Falla Verge del Carme 2004 i 2005. Falla J. Ramon Jiménez 2020.

137

138

LES FALLES I LʼANTIRACISME. Carme Diaby, conferenciant i tallerista.

El fet que jo estiga escrivint aquest article, en aquesta taula, en aquest poble i en aquest idioma és degut al viatge que va emprendre el meu pare per poder tirar endavant la seva família. Una mica per casualitat i una mica per tossut, el meu pare va trobar feina en el taller d'escenograﬁa dels germans Castells. El resultat d'aquesta connexió, curiós, va ser que una petita criatura de Senegal es digués Carme. Els meus pares sempre diuen que quan vaig aterrar a Catalunya i vaig veure moltes cares blanques plorava. Després, al viure a Can Castells vaig estar envoltada de gent blanca, i m'hi vaig acostumar. Això provocava que quan venia gent de la comunitat del meu pare, se'm fes estrany i també plorés. He crescut amb dues cultures, sí, una situació molt atípica. Tot i això, la primera reacció que vaig tenir a l'arribar a Catalunya m'ha anat perseguint en vàries formes al llarg de la meva vida. El meu color de pell, el meu cabell, la manera d'expressarme... Moltes vegades m'he plantejat com encaixar amb tanta diversitat. De fet, vaig començar a viure situacions atípiques des de molt petita, la primera va ser amb sis anys, estava de colònies amb els meus companys, aquell dia estàvem molt contents perquè per esmorzar teníem una tassa de Cola Cao, però just quan la professora ens va començar a posar el Cola Cao a les nostres tasses de llet, va començar a cantar la cançó del Cola Cao, "yo soy aquel negrito del África tropical que cultivando cantaba la canción del Cola Cao" i tots els meus companys van riure mirant-me i assenyalant-me. En aquell precís moment vaig entendre que el meu color de pell era molt més que negra, que socialment no era acceptada. Com podia sentir-me segura si els meus companys de classe que en aquell moment eren molt importants per mi em veien diferent? Com podia sentir-me segura si la persona adulta que se suposa que era la persona que ha d'ensenyar els valors també va ser còmplice de les rialles? Doncs resumint els meus sentiments, em vaig sentir completament sola i desemparada. Molt atípic però, per desgràcia, és una situació molt comú que pateixen els infants racialitzats. Després d'aquest episodi vaig parlar amb els meus pares, ells van dir-me que la meva pell és preciosa i que havia d'estar molt orgullosa de les meves arrels, vam tenir una conversa molt bonica, ells estaven curant les seves ferides i les meves en una sola tarda. Però el temps passa i cada vegada em vaig trobant diferents situacions atípiques, la pregunta que sempre em fan quan vaig a llocs és: Què bé que parles el català!, amb una expressió de sorpresa i un to amb una mica d'ironia . He estat tota la meva vida justiﬁcant que parle bé el català com tots els joves catalans perquè també soc, d'aquí. De fet, molts joves racialitzats i immigrants patim la síndrome d'Ulisses, on vivim ens veuen estrangers i quan anem al país d'origen dels nostres pares tampoc ens consideren d'allà. Això és una situació molt difícil per nosaltres perquè sentim que no tenim identitat.

139

De fet, quan vaig sentir la història de la Mayu Ruiz Bustamante, en aquell moment una de les candidates a Fallera Major de València, de la Falla Portal de Valldigna i Salinas del barri del Carme, vaig buscar informació i vaig veure una foto d'ella on transmetia el seu orgull per les falles, però això no va impedir que molta gent li enviés missatges racistes, pel simple fet que el seu origen és equatorià. Inclús, va haver de lidiar amb comentaris com "desentona amb les altres candidates", el racisme una vegada més va atacar amb ràbia. Com pot ser que es tracte diferent a una dona que té il·lusió, força, valentia i que sent que les falles són la seva tradició? Aquest fet va fer despertar a molta gent, perquè la Mayu és el reflex que la societat encara és racista, i més amb l'ajuda d'alguns suposats polítics que fan encara que molta gent es recolze en el seu discurs. Hem de canviar i començar a integrar d'una manera natural a tothom, perquè al final la multiculturalitat fa que tots guanyem en saviesa. Les falles són molt més que una tradició, són considerades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El cas de la Mayu no ha de quedar desplaçat, al contrari, ha d'ensenyar-nos que compartir les tradicions ens fa més forts. La importància de tenir més referents dins de tots els àmbits fa que els nens també tinguen més motivació per poder seguir endavant amb els seus somnis. També vull donar un punt d'esperança, la reacció que va tenir tot el voltant de la Mayu ha fet que pense que no tot està perdut, que hi ha esperança, cada vegada més hi ha gent que reflexiona sobre els seus privilegis i lluiten dia a dia contra les injustícies. En aquest cas ha sigut molt clar, la mobilització del poble valencià contra el racisme ha fet reflexionar i canviar moltes dinàmiques. Perquè al final, la condició sexual, les creences o la procedència no ha de ser motiu per poder excloure a ningú, al contrari, com més representació hi haja millor. Hi ha molta gent que ha demostrat que encara que el racisme estiga dins la nostra societat, el canvi està sent molt més potent, la mostra d'això és que les falles han demostrat que el racisme no hi cap dintre de la seva filosofia i que el seu antídot ha sigut i serà l'antiracisme.

140

141

142

llETRE TE S

/ ´ aTIPiQues . 143

EL DESPERTAR. Ximo Cerdà, cientíﬁc, mestre, escriptor i il·lustrador de llibres infantils.

L'espècimen V-I-100 va obrir els ulls i una encegadora claredat el va enlluernar momentàniament. Va necessitar un temps perquè els seus sentits s'acostumaren al nivell de lluminositat ambiental. ̶Prenga-ho amb calma ̶va dir una veu que no va ser capaç de reconèixer̶. Els primers moments poden resultar prou traumàtics. Però l'experiència és que de seguida passen. Notava els membres entumits, un estrany buit a l'estómac, i el cap li donava voltes. Per sort, la vista començava a reaccionar; una sèrie de taques començaven a perfilar-se i adquirir entitat al seu camp de visió. I, la veritat, tampoc no era una visió que l'entusiasmara. La veu que havia escoltat pertanyia a un home d'uns trenta anys, bru, alt, perfectament afaitat, enfundat en una mena de mono blanc. Blanc, com la sala blanca on estava, poblada de mobles blancs plens d'instrumental blanc que no era capaç d'identificar. Blanc, tot blanc. La paraula “garrul” va parpellejar en algun racó de la seua ment. ̶Benvingut ̶va dir el tipus de blanc, que exhibia un somriure perfecte als llavis. Un somriure que feia mal rotllet̶. Vostè és l'espècimen V-I-100. ̶Vicent? ̶va aconseguir preguntar. La seva veu sonava ronca i rasposa. ̶V-I-100 ̶va precisar l'altre̶. És el seu identificador únic al registre del sistema. Vostè ha estat creat emprant enginyeria genètica i se li han incorporat característiques morfològiques i epigenètiques perquè represente de manera tan ajustada com siga possible un típic individu de principis del segle XXI, procedent de l'àrea T-R-Ta. ̶Terreta? ̶va tornar a preguntar. ̶T-R-Ta ̶va puntualitzar el seu interlocutor̶, abans anomenada Comunitat Valenciana. ̶Som al segle XXII ̶va intervenir una segona veu̶. Concretament, al 2154. Va girar prou el cap per descobrir qui era el tercer participant d'aquella estranya conversa. Es va emportar una petita alegria en comprovar que, en aquesta ocasió, era un participant femení. Una dona. I quina dona! Alta, rossa i de cabells llargs que, no obstant, deslluïa a l'estirada cua que coronava el seu cap. També semblava tenir un pit més que generós, però d'això no podia estar segur, ja que venia enfundat en un mono blanc, molt similar al del seu company, que mantenia les corbes ocultes a tota inspecció. Una llàstima. ̶La nostra societat ha avançat fins a aconseguir la seva versió més perfecta basant-se en els preceptes de la ciència i la tecnologia ̶va explicar la rossa̶. Cada aspecte del nostre dia a dia ha estat dissenyat per estar lliure de conflicte, violència i, potser el més important, patògens. ̶No volem viure una altra pandèmia com la que va arrasar el món entre el 2019 i el 2049 ̶va apuntar l'home. El comentari devia tindre alguna gràcia, perquè la rossa va somriure un poc més. ̶Vostè forma part d'un projecte humanitari de recuperació de caràcters típics, gràcies al qual ja hem aconseguit portar al present certs exemples de societats ara per ara extintes.

144

̶Concretament, 99 ̶va apuntar ella. ̶Exacte. 99, entre les quals hi ha, per exemple, texans, mahorís, siberians, francesos del Loira i esquimals de vuit generacions. ̶Tots ells s'han adaptat al present amb un èxit notable, hem de dir.. ̶I com és el present? ̶va preguntar. ̶Oh, li encantarà ̶va dir ella, amb un entusiasme que semblava una mica ﬁngit̶. Ens alimentem directament de llum solar, i no ens cal beure: obtenim la nostra hidratació de la pròpia humitat ambiental. Tenim un programa d'oci perfectament dissenyat pel govern mundial a base de sèries de realitat virtual, i amb la nostra electricitat corporal alimentem robots que fan tot el treball físic per nosaltres. ̶I ens reproduïm per espores! ̶intervingué l'home, amb una alegria incomprensible. ̶Per espores? ̶Potser havia cridat un poc en preguntar allò. ̶És clar. És la forma més òptima d'esquivar virus, bacteris i altres patògens. L'aïllament és la base de la nostra pervivència social. El so va arribar amb claredat a les seues orelles. Tan clarament com el tuf que l'acompanyava. Tots dos, home i dona, van arrufar les celles i van desviar la mirada cap a la part baixa de la seva esquena. ̶Això és…? ̶l'home gairebé no gosava preguntar. ̶Havíem sentit parlar d'ells, però… ̶a ella tampoc no li resultava senzill. ̶Se senten llegendes sobre la seva existència… ̶Però pensàvem que eren brolles de gent gran… ̶És un pet ̶va sentenciar ell, amb desvergonyiment̶. Més concretament, un pet matiner. Típic d'on provinc. Ho haurien de provar. I un somriure, burleta i desaﬁador, se li va dibuixar a la cara.

145

146

VICENTET I VICENTETA SALVEN EL MÓN. Olga Calvo, historiadora i fallera dʼAbú Masaifa. Hola, sóc Vicentet, se'n recordeu de mi? Sóc aquell xiquet alegre i viatger que amb la seua cosina ha estat vivint unes aventures increïbles en els últims anys. Bé, doncs com que ja tinc 12 anys, enguany us contaré jo mateix la gran història que he viscut juntament amb la meua cosina i els meus amics. Tot va començar quan tornàvem d'Okinawa allà pels finals de 2019, férem una xicoteta estada a Wuhan perquè realment és una ciutat per veure-la. És gran, gran, molt gran, amb zones verdes que no te les acabes i el seu horitzó termina a la mar. En saber que hi havia una ciutat tan bonica en el nostre camí la gent gran del viatge decidí que era el millor lloc per fer la primera paradeta abans de continuar amb el llarguíssim viatge de tornada a casa que teníem per davant. En l'actualitat, aquesta ciutat segurament no us sona de res, però si la meua cosineta i jo no ens haguérem endinsat en la major aventura de les nostres vides ara mateix tindríeu el nom d'eixa ciutat gravat a foc en les vostres ments. I és que al gran port i els grans mercats de Wuhan, on es troben persones i mercaderies de tots els llocs del món va començar a escampar-se lenta però inexorablement un bitxet ben perillós que amenaçava a les persones de tot arreu amb una malaltia terrible i el canvi de costums a cada espai del nostre planeta. I, a més a més, sabeu què estava en perill d'acabar-se i de canviar completament? Les Falles, i això és una cosa que no podíem permetre. Bé, la cosa va succeir de la següent manera: la meua cosineta Vicenteta i jo ens vam perdre pel gran mercat perquè estàvem en la lluna de València, però com sempre anem agafats de les mans no ens vam separar en cap moment l'una de l'altre. Buscant els pares i mares que ens acompanyaven vam topar-nos en un raconet un xicotet però molt bonic ting, era de color roig i tenia uns llums taronja també molt xicotets, però que feien una llum molt intensa i cridanera. Ens va fascinar i clar, la nostra curiositat ens va fer arrimar-nos a veure què i qui hi havia dintre. Ens va sorprendre una àvia molt baixeta però a qui la cara se l'il·luminava per la saviesa. I tan sàvia era que sabia tots els idiomes del món, i no sols això, també coneixia el futur. Vam assentar-nos als coixins que hi havia a terra al voltant d'un foguer on ella col·locà una marmita de cristalls de colors preciosos, intensos; verd, groc, rosa... les parets es van il·luminar amb el reflex de les infinites tonalitats de la gran olla. Hi va llençar unes herbes dins i amb un quasi perfecte valencià ens va explicar que el passat ja no existeix, per tant no ens ha d'aturar perquè ja no es pot canviar, sols podem aprendre d'ell, també que el present és el que ocorre en el mateix moment que parlem i vivim i que ja podem fer alguna cosa més per transformar-lo, però que el futur existeix en cada decisió que estem prenent ara mateix i nosaltres tenim la capacitat i la responsabilitat de canviar-lo per poder millorar nosaltres i el nostre entorn. Després ens va seguir explicant que aquelles paraules les aniríem entenent conforme ens férem grans i just en eixe moment concret ens començà a contar el que anava a passar al món els propers anys, si no ho aconseguíem canviar. 147

Una malaltia arrossegaria a moltíssima gent arreu del món als hospitals i per no contagiarnos més els metges i els governants decidirien que el millor que podíem fer seria quedar-nos a casa. Fer les classes amb l'ordinador, els pares i mares també treballarien a casa des d'oficines que crearien a les cuines i els menjadors, “s'imagineu això, xiquets?”, ens preguntava l'àvia sàvia. A més a més, com dèiem abans, ens passaríem dos anys sencers sense poder baixar al casal i sense vestir-nos o fer-nos els monyos!! Això no podia passar, era una cosa inimaginable i anàvem a fer tot el possible perquè ningú no ens deixés sense falles. En les imatges que vèiem en la gran i acolorida marmita de la dona podíem observar tot allò horrible que ella ens anava relatant. I, per descomptat, vam veure el primer home que va agafar la terrible malaltia que anava a canviar a la resta de la humanitat. Què se'ns va ocórrer? Doncs anar a buscar-lo, òbviament. Abans, clar, havíem de buscar les nostres famílies i amics perquè no es preocuparen per nosaltres i perquè una tasca tan difícil no podíem assolir-la soles, necessitàvem fer pinya. Aleshores vam trobar els grans i la resta dels nostres amics i, com és normal, van tardar un poquet en creure tot allò que els estàvem relatant, però com que estaven prou avorrits doncs no els anava malament endinsar-se en una aventura com aquella. Vam començar a buscar l'home en la zona de peixateria del gran mercat perquè en les imatges és allí on se'l veia en un primer cop. Però ja no hi era allí, per la descripció que li férem a la peixatera ens va dir que ja hi havia estat, feia un parell d'hores. Vicenteta i jo pensàrem que la millor manera de trobar-lo seria dividir-nos en grups de tres, i així tot ho faríem més ràpidament. La tia Maria, Vicenteta i jo anàvem tots junts, i amb tranquil·litat però sense aturar-nos vam traçar un pla. El primer seria saber com es deia l'home i bé, la carnissera del costat de la peixateria sabia qui era aquell home misteriós i, no només això, sinó també on treballava. Vam anar al port que és on ell tenia la seua xicoteta tenda de pesca, però ja estava tancada, així que havíem d'esperar al dia següent. Ens trobàrem amb tota la resta del grup i al proper dia no es podeu imaginar el que va ocórrer. Ens vam plantar les quinze persones que érem en la tendeta del que ja era per a nosaltres el nostre amic. Hi havia un cartell en xinés que vam traduir gràcies a una aplicació del mòbil, beneïda tecnologia! Ai, però no van ser bones notícies el que hi ficava, l'home estava malaltet. Què hi faríem ara? Vam buscar per tot arreu algú que el conegués i ens digués on vivia, o un lloc on poder trobarlo, però tot va ser inútil. Un poc abatuts per les circumstàncies vam fer parada per dinar en un local on feien una sopa de fideus boníssima. La jove cambrera no parava de plorar, així que li preguntàrem en un idioma mesclat entre el valencià i el xinés que què li passava. Ella ens contà que son pare s'havia alçat amb una febra molt forta i que no sabien com podien fer alguna cosa per ell perquè mai no l'havien vist així. Aleshores vam pensar que tal vegada estava parlant de l'home que buscàvem. Li'l vam descriure i, efectivament, tot semblava indicar que era ell. Ens va dur a la casa però vam recordar que l'àvia sàvia ens digué que aquesta nova malaltia era extremadament contagiosa i que d'allí és d'on venia la seua perillositat. Així que no vam entrar, li demanàrem que traguera el cap per la finestra del pis de dalt de la xicoteta i tradicional casa xinesa on vivien.

148

I eureka! Era ell! Li vam explicar tot el que havia de fer per no ficar-se en perill a ell mateix i als demés. Li demanàrem per favor que no fiqués un peu fora de casa per no contagiar a ningú, també li recomanàrem que truqués a l'hospital per contar el que li ocorria i així poder-se curar sense anar-hi, solament amb les recomanacions mèdiques que li donaren per telèfon. L'home, miraculosament va fer cas a uns xiquets desconeguts, que érem nosaltres, clar. I així és com tots junts vam parar la pandèmia mundial de la COVID-19”. Bé, profe, se m'ha escoltat bé? L'ordinador de ma mare té el micròfon un poc espatllat. Espere que us haja agradat la meua història, classe, i que el proper curs podem estar tots junts a l'aula i no veure'ns i escoltar-nos online. El què he aprés escrivint açò no és solament que amb treball en equip podem salvar-nos de qualsevol cosa, fins i tot d'una pandèmia com és la que enfrontem ara mateix, sinó també que la imaginació i les històries que ens inventem jugant, escrivint, llegint, etc. ens poden salvar d'estar tristos i d'estar sols. Que tingueu un any el més normal possible!

* VicEnTet * VicEnTeta . 149

150

PreGunteM 151

COM HA VISCUT LA GENT MÉS MENUDA AQUESTS ANYS DE FALLES ATÍPICS? Aquesta és la pregunta que hem fet enguany als nostres xiquets i xiquetes. Els hem demanat que ens contaren quines coses atípiques, estranyes, diferents o divertides han fet durant aquests dos anys per a celebrar les falles. Aquestes són les seues respostes:

Els presidents, falleres majors infantils i tots els

Paula, la fallera major infantil.

Marc, el presi.

xiquets i xiquetes que van voler participar vam fer un concurs de preguntes sobre les falles. Ho vam fer per videocridada i jo quasi no en vaig encertar cap. També, durant el conﬁnament, vam fer vídeos cantant i actuant amb les nostres famílies i després els enviàvem a un grup que teníem amb amics de la falla. Ens vam riure un muntó, va estar genial.

Una cosa atípica que vaig fer va ser que l'any passat en falles vam fer l'ofrena però no hi havia públic i no vam desﬁlar, i això per a mi va ser molt estrany.

En març de 2021 ma mare em va portar a l'exposició

Alba, 8 anys.

del ninot de València i era estrany perquè anàvem amb mascareta. A més, durant aquests dos anys sense falles he trobat molt a faltar als meus amics, vestir-me de fallera i la xaranga.

En falles de 2020 ens vam inventar una cançó i encara que no podíem eixir al carrer anàvem tot el

Xavi, 9 anys.

dia a casa amb la roba de la falla. En 2021 em va agradar molt un concurs online que vam fer sobre falles amb una aplicació que es diu kahoot. També era molt estrany fer les reunions de la falla online en lloc de baixar al casal, però m'agradava perquè almenys així ens podíem vore.

152

Vam fer una falla del coronavirus el meu germà, ma mare i jo. La vam fer amb un globus, paper i pintura. Encara la tinc guardada i la vull cremar quan hi hagen falles.

Joan, 9 anys.

Eren les meues primeres "no falles", i la meua mami

Lola, 1 any.

amb tan sols 6 setmanes em va vestir de fallera per anar a la Mare de Déu i veure l'ofrena que havien fet els representants de les comissions de la ciutat. L'endemà va ser el meu bateig, era el dia de Sant Josep. Diferent però, com no, especial.

El dia de Sant Josep vam vestir una nina de fallera.

Carmen, 13 anys. Adrian 8 anys.

David, 11 anys.

Vaig tocar “Paquito el xocolatero” amb el meu clarinet des del balcó de casa a l'hora del passacarrer.

153

La meua tia i jo vam fer les falles en bixquert en el forat de l'arbre que se'ns va caure. Ho vam fer reciclant material, amb cartons i fusta, i ho vam cremar. La meua tia i jo, com que som falleres, vam cantar al voltant de la falla i la meua iaia es va cremar mitja sabatilla. També vam fer una globotada

Neus, 5 anys.

fóra la mascletà.

África, 12 anys.

major per a vore des de casa la cremà de la

explotant globus abans de la cremà de la falla com si

Jo em vaig ﬁcar la banda de quan vaig ser fallera meditadora.

154

Abú i Masaifa han quedat per vore els elefants, però primer Abú ha d’arribar ns a la cabanya. Saps quin és el camí que ha de seguir per arribar-hi?

155

còmic Amalberta. Títol: Selﬁ. Autor: Toni Cabo.

156

157

158

gent /´ . aTIPiCA 159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

~€

eSpAi



PuBliCiTaRi. 175

176

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

201

202

203

204

205

206

207

208

209

210

211

212

213

214

215

216

217

218

219

220

221

222

223

224

225

226

227

228