Llibret Abú Masaifa 2020 by Pablo Benito

falla abú masaifa llibret explicatiu 2020 El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del valencià. El present llibret s’ha presentat al Concurs de Llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Xàtiva.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. www.lletresfalleres.info/ Les falles de Xàtiva són declarades d’interès tutístic autonòmic. facebook.com/fallaabu.masaifa twitter.com/@AbuFalla instagram.com/abumasaifa Llibret en format digital

Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar part d’aquesta obra. Els comentaris i opinions de cada col·laborador són propietat d’ell mateix i l’associació cultural Falla Abú Masaifa no se’n fa responsable. Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la comissió del llibret de la Falla Abú Masaifa.

Editors / Associació cultural Falla Abú Masaifa Delegades de Llibret / Daria Garcia i Olga Calvo Coordinació / Pablo Benito, Daria Garcia, Olga Calvo Maquetació, Disseny Gràfic i Il·lustracions / Ade Mrz / Portada i Contraportada / Ade Mrz Col·laboradors Literaris / Alberto Ordiñana, Amparo Vidal, Chucky, Rafa Cheli, Juane Cortell, Xavier Herrero, Ramon Olivares, Xavi Ureña, Jose Angulo, Francis Guerrero, Venancio Cimas, Mario Gual, Ximo Esteve, Víctor Navarro, Paco Torres, Carlos Carsí, Tomàs Palomares, Rafa Tortosa, Jordi Maravilla, Joan Quilis, Alejandro Lagarda, Olga Calvo, José Luis Lagardera, Maria Beltran, Guillermo Delegido, Pere Fuset, Verónica Pérez, Sebas Marín, Jesús Peris, Vicent Gayà, Yolanda Pérez, Xavier Serra, Àngel Romero, Rebeca Quiralte, Letícia Garcia, Boro Císcar, Gemma Altur, Ximo Cerdà, Yelko Rodríguez, Toni Cabo Col·laboradors Il·lustracions / Toni Espinar, Juan Vázquez, Chucky, Diego Iglesias, Laura Peris, Judit Moya, Ceballos i Sanabria, Cesc Roca, Ramon Pla, Daniel Sanz, Paco Camallonga, Sergio Amar, Carlos Benavent, Josete Santaeulalia, Miguel Santaeulalia, Pau Esplugues, Laia Subaqua, Jose Gallego, Mario Gual. Explicació Monuments Fallers / Rafa Cheli i Xavier Gámez Esbossos Falles / Rafa Cheli i Xavier Gámez Supervisió Lingüística / Daria García Gestió Publicitària / Mª Jose Ballester Impressió / Paper Plegat Gestió Fotogràfica / Rafa Tortosa, Alberto Ordiñana, Pablo Benito, Daria Garcia, Estudio Federico i Oscar Pérez. Dipòsit Legal / V360-2020 850 exemplars 3

El llibret que teniu a les mans naix amb

vessants i hi ha diferents maneres de “volerfalla”. Els diferents agents de la festa potser volen falla de diferent manera... o tal vegada no. Què volen els artistes? Què volen les institucions? Quin és el model de falla que volem els fallers? Totes aquestes qüestions són les que ens plantegem en aquest llibre. Perquè quan parlem de falla no sols parlem de monuments, parlem de música, de pólvora, d’indumentària, d’art, de tradició, de cultura... d’una festa que manté vives tradicions i oficis únics, d’una festa única al món. I és cert que si hi ha una cosa que diferencia les falles d’altres festes i les fa úniques són precisament els monuments fallers. Són la seua màxima senya d’identitat. Sense les falles, aquesta seria una festa com qualsevol altra. Per això, hem volgut escoltar l’opinió dels que fan possible que cada 15 de març aquestes obres d’art efímer estiguen a les nostres places i carrers, els artistes fallers. Un total de 14 artistes han col·laborat en aquest llibret aportant cadascú el seu particular punt de vista. Diuen que el llibret és la part de la falla que no es crema, la part que queda per a la posteritat.

la intenció de respondre aquesta qüestió que ens hem plantejat enguany a la nostra comissió. Al llarg dels diferents actes i activitats de l’exercici faller però sobretot, amb aquest llibret, ens hem proposat esbrinar què és el que volen els diferents agents que participen en la festa per tal d’analitzar quina és la situació actual i, en conseqüència, el futur de les falles. Què és el que volem les falleres i els fallers del segle XXI? Volem mantindre l’essència de la tradició o evolucionar cap a nous models de festa? Té futur la festa de les falles tal i com la coneguem? Tots sabem que recentment les falles han estat reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO però... realment ens n’adonem del que això significa, de la riquesa d’aquesta festa i de tot allò que l’envolta? De segur que totes les persones que lligen aquestes línies, estaran d’acord en respondre a la pregunta de l’encapçalament amb un “volemfalla”. Sí, és clar,tots aquells que d’una manera o una altra estem vinculats a la festa de les falles “volemfalla”. Però les falles són una festa diversa, una festa amb múltiples

Analitzarem també la seua història, juntament amb el paper d’aquelles entitats que treballen per a l’estudi, el manteniment i la difusió de la festa, són la part més cultural, són els guardians de les falles. Ens plantejarem la diversitat i la igualtat dins del món faller. La nostra societat canvia i evoluciona cap a nous models i aquests canvis haurien de veure’s reflectits en la festa. Ens delectarem amb l’art de les il·lustracions. I els nostres representants en les institucions ens oferiran també el seu punt de vista. A la part infantil, coneixerem que és el que volen els menuts de la comissió, vorem la festa amb ulls de xiquet i escoltarem les seues propostes. A més, podrem gaudir i aprendre amb diferents històries i relats i, fins i tot, lluitarem junts contra el malvat Antifalla per aconseguir plantar el nostre monument infantil. Perquè els nostres xiquets i xiquetes també volen falla.

No sabem si haurem aconseguit contestar totes les qüestions que ens plantegem en aquest llibre, però almenys hem intentat oferir diferents punts de vista i diferents opinions. I responent a la pregunta que ens hem plantejat podem dir que per la nostra part volem tradició, volem monuments, volem eixa barreja d’emocions i sentiments que cada mes de març ens envaeix als fallers. Però també volem mirar al futur, volem una festa diversa i plural, una festa per a tots i totes, una festa moderna que evolucione cap a nous models però sense deixar mai de banda les més arrelades tradicions.

#volemmúsica #volempólvora #volemdiversió #volemindumentària #volemcomboi #volemcultura #volemfoc #volemart#volemllibret #volemguardians #volemigualtat #volemdiversitat #volemtradició #volemevolució #volemmonuments #volemfesta#volemfalla

ABÚ VOL FALLA

1 2 SALUTACIONS QUÈ VOLS... NO 1 6 IEMTUFARONETGES 2 0 CENS I RECOMPENSES

VOLEM LLETRES #ITUQUÈVOLS

33 35 39 53 65 71 73 74

Som falla. Rebequeta d’entretemps El moviment #ituquèvols? Daria Garcia Resultats enquesta #ituquèvols? Amparo Vidal i Alberto Ordiñana

I els fallers de fora de Xàtiva, què pensen? Amparo Vidal i Alberto Ordiñana Faller, Fallera #ituquèvols? Realment volem falla? Tomàs Palomares I tu què vols...? José Luis Lagardera Volem crítics, volem artistes, volem falla. Olga Calvo

ELS ARTISTES VOLEN…

79 81 89 95 99 103 107

El joker, el de la Mari. Letícia Garcia

Què hi volem? Volem falla! Verónica Pérez #VolemFalla Raúl Martínez “Chucky” De les falles no es pot viure, però vivim Rafa Cheli Xarrades Tamanyicolor Juane Cortell Protegeix al teu amic artista Mario Gual Volem la millor festa del món, les Falles Ximo Esteve El tamany importa? Volem tamany o qualitat? Víctor Navarro

109 111 115 117

127 147 151 155 161 165 175 179 181

Sí Paco Torres Volem falla o… volem falla? Carlos Carsí Vols qualitat o quantitat? Vicent Gayà I els artistes xativins... què volen? Alberto Ordiñana

VOLEM GUARDIANS DE LES FALLES

187 189 193 195

Volem llibret. Els llibrets de falla de Xàtiva Rafa Tortosa La memòria i el futur. Les falles, patrimoni i identitat Jesús Peris I tu què vols? Jo vull falla Jordi Maravilla Volem museu faller i xarxa de museus Joan Quilis Wiki-Falles Xavier Serra COMFET. Qui som? Boro Císcar Volem sàtira o censura? Yolanda Pérez Jo vull llibret Gemma Altur Cendra digital. Àngel Romero

VOLEM FALLES INLCUSIVES

Igualtat de la dona Amparo Vidal L’orgull LGTBIQ a les falles: L’aposta de Lambda per la visibilitat a través de les falles. El premi Arc Iris Alejandro Lagarda Una d’igualtat Sebas Marín La importància dels detalls Verónica Pérez

LES INSTITUCIONS VOLEN...

201 205 207 6

Què vol dir VOLEM FALLA? Pere Fuset Jo sí vull Maria Beltrán Les falles, una part del Consell de la Joventut Guillermo Delegido

ELS INFANTILS TAMBÉ VOLEN FALLA

VOLEM ART

212 213 214 215 216 217 218 219 220 221 222 223 224 225 226 227 228 229 230 231

2 3 4 SALUTACIONS HACHI BU. MENJAR 2 3 8 HARA SA PER A VIURE MÉS INFANTIL I 2 4 2 CENS RECOMPENSES

Exprimint a l’artista Juan Vázquez Cendres d’amor Daniel Sanz T’ho veus, volem igualtat Chucky Sí!!! Volem falla!!! Però... Diego Iglesias Del parot al robot Miguel Santaeulalia Volem innovació Paco Camallonga On comença tot Laura Peris Respecte per favor Carlos Benavent

246 249 255 257 259 260

VOLEM HARA HACHI BU?

Volem música en les falles Judit Moyà Volem falles igualitàries Sergio Amar

Il.lustració Paula Alfonso

264 268 270 A MASAIFA I ABÚ A 2 7 1 AJUDEM RECUPERAR LA FALLETA!! 2 7 8 ACOMIADAMENT REPRESENTANTS 2019 2 8 0 PREMIS FALLES 2019 2 8 4 VOLEM RECORDS COL·LABORADORS TAMBÉ 2 9 4 ELS VOLEN FALLA Oda al xoriço Letícia Garcia

#IELSXIQUETSQUÈVOLEN?

Volem sostenibilitat Laia Subaqua Volem bones falles infantils Ceballos i Sanabria Fem falla Cesc Roca Volem palets Josete Santaeulalia

L’opinió dels xiquets

La falla que jo vull...

Il.lustració África Calatayud

Cuinem falles Ramon Pla Invaders love Toni Espinar

Volem sarao!! Josete Santaeulalia Ales per a volar Jose Gallego Trona de foc Mario Gual Felip V genocida Toni Espinar

Hara Hachi Bu Toni Cabo El secret Ximo Cerdà Vicentet i Vicenteta coneixen Okinawa Olga Calvo El monument faller com a eina d’educació nutricional Yelko Rodríguez

A BÃ&#x161; VOL FA LLA

president PA BLO Benito i Climent Estimats Fallers i Falleres, és un honor presidir la que per a mi és la millor Falla, no de Xàtiva, sinó del món.

I no ho és pels premis que s’emporta, ho és per la gent que la forma.

Aquest any comencí aquesta aventura amb una supermotivació per portar la falla per un camí ple d’èxits i de feina ben realitzada. Però tot açò no podria ser si no fóra perquè estic acompanyat d’un gran equip, un equip que si no fos per ell, tot seria impossible. Un equip que sap ben bé el que VOL! Equip al que vull agrair tot el treball que està realitzant, ja que és molt difícil traure una falla avant. La falla suposa un projecte que dura tot l’any, i aquest no podria dur-se a terme sense tot el treball que es realitza dins i fora del casal. Abú Masaifa VOL mantenir el nivell dels llibrets, presentacions, cavalcades, festa i falles, on tots els fallers i falleres treballem durament tot l’any, mantenint la nostra mentalitat d’innovació, d’il·lusió i sobretot de superació any darrere any. És una sort i un privilegi ser president de falla, però ho és més ser president d’aquesta comissió. La Falla Abú Masaifa és més que una falla. És una fàbrica de somnis, d’alegria i de festa. Dirigint-me ara a les nostres falleres majors, Laura i Paula, i al president infantil Marc, vos demane que gaudiu al màxim durant tot l’any, i disfruteu i viviu les falles amb la màxima intensitat, ja que serà un record que guardareu per sempre al vostre cor. És un plaer compartir aquest any al vostre costat. I com a última cosa que vull recomanar als nostres fallers i amics; que no hi ha cosa més bonica que estar enamorat, així que vos desitge que visqueu les falles enamorats de la Falla. Visquen les falles, visca Xàtiva i visca la Falla Abú Masaifa.

fallera major LAUR A Hernández i Fernández Benvolguts fallers i falleres, xativins i xativines, amics tots de la comissió Abu Masaifa, ja estem a prop de

Falles! Per fi! Ja és l’hora de començar a gaudir-les.

Aquest any tinc el privilegi de dirigir-me a tots vostès com a Fallera Major d’una comissió que es caracteritza per la llavor desinteressada que realitza, any rere any, per mantindre viva l’essència de la nostra festa gran. Però, realment que són les Falles? Sóc fallera des que vaig nàixer, però reconec que encara em queden milers d’actes, experiències i emocions per descobrir, sols puc expressar que aquesta festa consisteix en 365 dies d’espera, de dedicació i d’esforç comú entre un grup de persones que comparteix la mateixa passió. També, són part de la reafirmació de la nostra història i de les nostres tradicions més arrelades, demostrant-nos cada any que val la pena tindre una família fallera, especialment, com aquesta. Tanmateix, les Falles destaquen per ser el pegament que uneix persones amb un mateix somni, tinc la sort d’haver format un gran equip junt a Paula, Marc i Pablo, els quals, avui, són un gran pilar en aquest exercici tan esperat. Finalment, he de confessar que podria passar-me hores i més hores redactant el que és aquesta festivitat, cosa que no faré. És per això que he de dir que ser faller o fallera és més que una afició, per damunt de tot és un sentiment molt intens que ens ensenya valors molt importants com és l’amistat, la devoció i la perseverança, entre d’altres. A més a més, ens fa créixer com a persones en un ambient d’estima on perdura tot l’any l’olor a pólvora i el ritme de les bandes de música. Sols dir que falta poc per a poder tornar a traure les nostres indumentàries valencianes, vestir-nos amb el nostre millor somriure i eixir al carrer amb eixos ulls brillants que sols les Falles aconsegueixen en nosaltres. Visquen les falles, visca Xàtiva i visca la Falla Abú Masaifa.

Falla Abú Masaifa 2020 Lema

I T U QUè VOLS... NO EM FARONETGES

I TU QUÈ VOLS? Al poble està de moda preguntar “I tu què vols?” però després el que mana fa el que li passa pels o..s.

1a ESCENA Per decisió dels votants un parell de mòmies tenim, Roger els ha tirat i s’han caigut del cim.

El Faraó de la ciutat és el bonic Cerdà que al Miquel s’ha carregat i el té de trofeu a la mà.

El nou rei de Compromís un gran ridícul ha fet no sap fer ni un pastís i li han pegat un bon pet.

A l’antic company de govern a l’oposició ha enviat i en lloc d’anar a l’infern de Director General ha acabat.

Tampoc la pepera es lliura i ja no són cinc, sinó quatre, la seua imatge no piula i va camí del desastre.

La Cleòpatra que acompanya de Falles és regidora, de l’alcalde ara és companya i de la flama és portadora.

Disfruta el gran Faraó perquè el poble els ha ferit i amb raó o sense raó en mòmies s’han convertit.

Veurem si les falles crema o cap amunt les alça doncs la Junta Local Fallera sembla que va un poc descalça.

2a ESCENA I tu què vols? és la pregunta que hem de fer-li als fallers. Si vols falla amb bona punta o un casal de botiflers.

4a ESCENA Mes les falles xativines al turisme poc cas fan. No hi ha senyals que als turistes indiquen per on han d’anar.

FINAL A qui mana a l´Ajuntament i en el nostre món faller una cosa els comentem per a no fer un femer.

Per a tot no hi ha diners i hi ha fallers i fallers, uns són de “mamanda” i res més i altres de bon monument.

Les poques que hi ha confonen i es pixa en elles el gos, més que guiar-te et foten i no informen de res valuós.

Res nou heu inventat ni en el nostre món faller ni en governar la ciutat ni a l’hora de fer i desfer.

3a ESCENA Les falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat però no fan bon matrimoni amb el turisme de la ciutat.

5a ESCENA L’egipci de romà s’ha disfressat per eixir a la cavalcada amb una bona mamada i completament bufat.

Molt de bombo li donaren a aquella Declaració i els turistes esperaren vore falles de debò.

Això és molt mal exemple per a la gent més menuda, i que a la gent de bon temple deixen la mar de fotuda.

Nostres falles són dolentes i no excessivament grans, i no es lliuren -això comentenni les falles d’especial.

Si canvien el ral·li faller perquè això era un merder han de fotre de valent a qui als actes públics va bevent. Tornem a preguntar què vols: unes falles de “mamanda” o cultura i diversió sense tindre que fer el "gamba"?

No cregueu que per ser Faraons sou els herois del món perquè a l’hora de votar també us poden “botar”.

Recompenses

argent

or 18

fulles llorer

cens i recompenses

Abú Masaifa 2020

FALLERA MAJOR LAURA HERNÁNDEZ FERNÁNDEZ PRESIDENT PABLO BENITO CLIMENT

DELEGADES DE CAVALCADA GRAN GEMMA CLIMENT MARZAL OLGA CALVO MARTÍ VICEPRESIDENTS ANDRÉS LUIS VIÑES MÁS DELEGATS DE PRESENTACIÓ ERIC ALMIÑANA TORRES VICENT GARCÍA PONS VICENT GARCÍA PONS RAFAEL RAMÓN CERDÁ RAMÓN MADRID CAÑAS DARIA GARCIA BOIXADER SECRETÀRIA ORGANITZACIÓ I PROTOCOL D’ACTES MARÍA SANCHIS CHÁFER LOLA FABRA PERIS SOTSECRETARI AMALIA SALA PÉREZ RAFAEL RAMÓN CERDÁ DELEGADES DE LOTERIES REBECA GARCÍA GARCÍA TRESORERA Mª CARMEN OSMA BELDA LAURA SIERRA SANCHIS Mª NIEVES CAYUELA VILA COMPTADORA DELEGADA DE JOIERIA LUCÍA SANTOS CASANUEVA LOLA FABRA PERIS DELEGADA INFANTIL DELEGATS DE MONUMENTS LARA FUSTER FABRA JOSÉ CERDÁ CERVERÓ PABLO BENITO CLIMENT DELEGADES DE CAVALCADA INFANTIL AINOHA MADRID MÚÑOZ DELEGAT DE CASAL RAQUEL HERNÁNDEZ PÉREZ JAVIER MORAN GUERRERO ALBA FUSTER FABRA 19

DELEGATS DE LLIBRET DARIA GARCIA BOIXADER PABLO BENITO CLIMENT OLGA CALVO MARTÍ

VOCALS CLARA ALBERT ORTOLÁ SARA ALBUIXECH FRANCÉS Mª VICTORIA ÁLVAREZ GALLEGO CARMEN ANAYA PÉREZ ANNA ARAGONÉS MARZAL IGNACIO ARRIAGA PERUCHO JOAN AZNAR SOLER ALEJANDRO BALLESTER SALA ENRIQUE BALLESTER SALA JOSE BARBERÁ REGUILLO EVA BELTRÁN ADRIÁ HECTOR BOHIGUES BOSCÁ ÁLVARO BORREGUERO MORATA INMACULADA CABANES MARTÍNEZ RAMÓN CALATAYUD FRANCISCO MINERVA CALATAYUD MARTÍ MARCOS CARBÓ GIL CARMEN CARMONA VALERA EVA CATALÁ BOSCH ANA MARIA CEBALLOS SAYAGO MARTA CERDAN MARZAL MIGUEL ÁNGEL CERVER COPOVÍ EDUARDO CERVERÓ ADRIÀ JORGE CERVERÓ TORMO GEMMA CRUAÑEZ MIRALLES PAULA DIEGO BALDOVÍ SANDRA DIEGO TORRES ANA MARÍA FERNÁNDEZ ÁLVAREZ ELENA FERRANDO MOLINA EMPAR FORNÉS CLIMENT ESTELA FUENTES MARTÍ SARA GARCÍA MARÍN LUCÍA GENÍS OLTRA LAURA GIL LLORENS MARÍA GINER CASTELLÓ LORENA GONZÁLEZ MORELL

ARXIVERA LOLA FABRA PERIS DELEGADA DECORACIÓ MONUMENTS RAQUEL HERNÁNDEZ PÉREZ DELEGATS ACTIVITATS DIVERSES GERARD APARICIO MARTÍNEZ ADA SERRA MIRA CINTHIA SÁNCHEZ BELLVER IRENE LLORET PERALTA MARÍA SANCHIS CHÁFER RAFAEL RAMÓN CERDÁ JOAN FAYOS BOSCÁ DELEGADES DE PUBLICITAT MARÍA JOSÉ BALLESTER REIG TERESA ALFONSO MAHIQUES DELEGAT DE XIRINGUITO JAVIER MORAN GUERRERO DELEGATS ACTIVITATS ESPORTIVES MIRIAM QUILES GIMÉNEZ PABLO VIDAL ROCA DELEGAT DE TRANSPORT CARLOS JULBE SERRANO

MARIA JESÚS GONZÁLEZ ORTEGA FERNANDO GORBA MARTÍ MARIA JOSE GORBA MARTÍ CELIA GORRITA ALBIÑANA ESTHER GRAMAJE BALLESTER ISABEL GUARNER CHULIÁ ARTURO HERNÁNDEZ SANCHIS PABLO HURTADO MULLOR PATRICIA IBORRA MOLLÀ GLORIA INIESTA SOLER ANA JIMÉNEZ TORIBIO MAITE LACOSTA VALVERDE DESA LARA SIMÓ JUAN PEDRO LUZÓN GOZÁLBES RAFAEL LLOPIS LLOPIS AITOR MARCHIRANT FERRER LORENA MARÍ MADRID LUIS MARTÍNEZ ALMIÑANA MARÍA MARTÍNEZ DOMENECH OLGA MARTÍNEZ SANCHIS GUILLEM MATEU RUBIO ÀNGELA MESTRE CHABELI OSCAR MOMPÓ BELTRAN ALOA NADAL PÉREZ FRANCISCO JAVIER NÚÑEZ LÓPEZ NOELIA ORTEGA CABRAL FRANCISCA PARDO GARCÍA VIFRE PARDO SORIANO JAVIER PASCUAL BOSCH ANDREA PASCUAL PARDO JOSE MIGUEL PAVIA TEROL ALFRED MIQUEL PASTOR TORREGROSA JAVIER PATIÑO OLEAQUE ARTURO PELLICER MASERES MARÍA PERALES CASTELLS MIREIA PEREZ FERRER VICENTE PERUCHO POVEDA REMEDIOS PLA PERUCHO

MIRANDA PRATS CAÑADAS ELOY RICO HORCAJUELO VICTOR SALA CLIMENT CARLA SANCHEZ OSMA ADRIÀ SANCHIS PONS LAURA SANCHO PERALES CRISTIAN SANTACATALINA VICO JOSE SIERRA SANCHIS INMACULADA SIGNES GIMENO JUANJO SIGNES GIMENO CARMEN SOLER BURGOS EMILIA SOLER CHAPÍ LAURA SOLER GUERRERO ALEXANDRA SOLER SANCHIS MARI CARMEN SOLVES GIMÉNEZ CARLO SQUARCIA MATEO IRENE SUÑER SANTAMARIA Mª NIEVES TOLEDO PARDO NOEMI TOMÁS CUQUERELLA Mª JOSÉ TOMÁS VILEU NOELIA TOMÁS VILEU CARLES TORREGROSA CALVO SHEYLA TORREGROSA SANCHIS CRISTINA TORRES MARTÍNEZ SARA TRUJILLO ALBIOL SALVADOR VICEDO CANET ANTONI VIDAL REMÓN SOFIA VILA PADILLA NIEVES VILA SORO ANGELA VILLA CASTELLÓ

PROGR A MA D ´ACTES

Dissabte 09-11-2019

22:00 h NOMENAMENT DE LES FALLERES MAJORS 2020 de la Falla Abú Masaifa, Laura Hernández Fernández i Paula Martí Iniesta.

SETEMBRE

Diumenge 22-09-2019

11:00 h MIG ANY FALLER INFANTIL, a l’albereda Jaume I.

DESEMBRE

Diumenge 15-12-2019

Dissabte 28-09-2019

18:00 h CONCERT DE PASDOBLES, al Gran Teatre.

21:30 h MIG ANY FALLER, a l’estació d’autobusos.

GENER

Diumenge 12-01-2020

18:00 h PROCLAMACIÓ DE LES NOSTRES FALLERES MAJORS, Laura Hernández Fernández i Paula Martí Iniesta, al Gran Teatre de la ciutat.

OCTUBRE

Diumenge 06-10-2019

11:00 h CAVALCADA DEL NINOT INFANTIL.

FEBRER

Dissabte 19-10-2019

Dissabte 1-02-2020

19:00h CAVALCADA DEL NINOT.

20:00 h PROCLAMACIÓ DE LA FALLERA MAJOR DE XÀTIVA I LA SEUA CORT D’HONOR, al Gran Teatre de la ciutat.

NOVEMBRE

Divendres 08-11-2019

Diumenge 2-02-2020

21:30 h COMIAT DE LES FALLERES MAJORS 2019 de la Falla Abú Masaifa, Lara Fuster Fabra i África Calatayud Sierra.

18:00 h PROCLAMACIÓ DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL DE XÀTIVA I LA SEUA CORT D’HONOR, al Gran Teatre de la ciutat.

Diumenge 9-02-2020

20:30 h. INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DEL NINOT. En finalitzar es dispararà un “Castell de Focs d’artifici”. 22:00h SOPAR de la Crida.

9:30 h RAL·LI FALLER AUTOS LOCOS

Dissabte 15-02-2020

9:30 h OFRENA D’OUS A SANTA CLARA 12:00 h DANSES POPULARS A LA MURTA 14:00 h (aproximadament) Dinar de les PAELLES de Murta Maravall.

MARÇ

Diumenge 8-03-2020

10:00h ROMERIA A SANT JOSEP 12:00h DINAR POPULAR DE GERMANOR.

Diumenge 16-02-2020

11:00 h RAL·LI FALLER INFANTIL, a l’albereda Jaume I.

Dissabte 14-03-2020

18:00h Berenar oferit per la Fallera Major Infantil PAULA MARTÍ INIESTA i pel president infantil MARC SANTAMARIA GARCIA, al casal de la comissió.

Diumenge 23-2-2020

11:00 h PLAYBACK INFANTIL. Dissabte 29-02-2020 08:00 h. MACRODESPERTÀ, pels carrers de Xàtiva. 19:00 h Lectura acta PREMIS EXPOSICIÓ NINOT i XXV CONCURS MAQUETES, a les portes de l’Ajuntament de la ciutat. 20:00 h CRIDA de les Falleres Majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de l’excel·lentíssim Ajuntament.

SETMANA FALLERA

14:30 h Dinar al casal per a la comissió major. 17:30 h VESPRADA DE VISITA A LES FALLES. 22:00 h Sopar al casal. 00:00 h Discomòbil.

Diumenge 15-03-2020

22:00 h Sopar junt als nostres monuments. 00:00 h NIT DE LA PLANTÀ OFICIAL de les Falles de Xàtiva.

Dimecres 18-03-2020 9:30 h Esmorzar al casal. 13:00 h Cercavila pel barri. 14:00 h III MASCLETÀ, al Jardí de la Pau. 13:30 h Dinar al casal per a la comissió infantil.

Dilluns 16-03-2020

8:00 h Despertà pel barri. 9:30 h Esmorzar al casal. 14:00 h I MASCLETÀ, al Jardí de la Pau. 14:30 h Dinar al casal per a la comissió infantil. 15:30 h Dinar al casal per a la comissió major. 19:00 h LLIURAMENT DE PREMIS, a les portes de l’Ajuntament. 22:00 h Sopar de disfresses al casal. 24:00 h Discomòbil.

Dimarts 17-03-2020

9:30 h Esmorzar al casal. 13:00 h Cercavila pel barri. 14:00 h II MASCLETÀ, al Jardí de la Pau. 13:30 h Dinar al casal per a la comissió infantil. 24

01:30 h (hora aproximada del dia 20) CREMÀ DE LA MILLOR FALLA DE XÀTIVA, amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i la seua cort d’honor.

14:30 h Dinar al casal per a la comissió major. 18:00 h OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU. 22:30 h Sopar oferit per la Fallera Major, LAURA HERNÁNDEZ FERNÁNDEZ. 24:00 h Discomòbil.

Divendres 27-03-2020

20:00 h Lliurament del PREMIS CADAFAL 2020.

Dijous 19-03-2020

12:00 h MISSA EN HONOR AL NOSTRE PATRÓ SANT JOSEP amb el posterior TRASLLAT AMB PROCESSÓ 14:45 h (hora aproximada). IV MASCLETÀ, al Jardí de la Pau. 15:30 h Dinar al casal. 21:00 h CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. 22:00 h CREMÀ DE LA MILLOR FALLA INFANTIL DE XÀTIVA, amb la presencia de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d’honor 00:00 h (hora aproximada). CREMÀ DE LA FALLA GRAN.

VOLEM LlETR ES #IT UQUÃ&#x2C6;VOLS

ELS ARTI STES VOLEN...

VOLEM GUAR DI ANS DE LES FA L L E S VOLEM FALLES I NCLUSI VES

LES IN STI TUCIONS VOLEN... VOLEM ART

#ITUQUÈVOLS 3 3 . Som falla.

3 5 . El moviment #ituquèvols? 3 9 . Resultats enquesta #ituquèvols?

5 3 . I els fallers de fora de Xàtiva, què pensen?

6 5 . Faller, Fallera #ituquèvols? Realment volem falla? 7 1 . I tu què vols...? 7 3 . Volem crítics, volem artistes, volem falla. 7 4 . El joker, el de la Mari. 29

POESIA LÍR ICA

SOM FALLA Som el foc, la flama, la veu i la paraula. Som de nit, som de dia, som rebels en vela. Som revolució, som història, som la llum i la passió. Som alegria. Som el riure. Energia. Emoció. Som festa. Som cultura. Som llibertat i pura autenticitat. Som vida. Som la nostra llengua. Som falleres. Som fallers. Som falla, VOLEM FALLA! Ho som. Ho sentim. Ho vivim, ho volem!

- LA DOLÇA INTENSITAT DE LES PARAULES – • REBEQUETA D’ENTRETEMPS •

EL MOVIMENT #ITUQUÈVOLS?

OPINIÓ

Daria Garcia Coordinadora del llibret AC Falla Abú Masaifa El moviment #ituquèvols té el seu origen allà pel mes de juny, quan fèiem les primeres reunions per decidir sobre quin tema tractaria enguany el llibret de la comissió. Després de valorar i descartar altres opcions, la idea sorgeix a partir de la presència en aquell moment del moviment #Volemfalla als diferents mitjans de comunicació. Els artistes volen falla, i els fallers què volem? - va ser el primer que ens vam preguntar. Els fallers volem falla o sols volem festa? A quins aspectes de la falla donem més importància? I la resta d’agents que participen en les falles, què volen? A partir d’ací van començar a sorgir les preguntes i, a poc a poc, la idea de crear un moviment que arreplegara i ampliara el #Volemfalla va anar prenent forma. Calia posar nom a eixe nou moviment i estava clar, si anàvem a preguntar a cadascú que és el que vol, doncs #ituquèvols. El següent pas va ser el disseny d’un logotip que identificara el moviment #ituquèvols. Havia de ser un disseny que reflectira pluralitat i diversitat i, sobretot, no havia de ser un dibuix explícit sinó suficientment abstracte com per a que cadascú poguera vore en ell el que creguera convenient, reflectint així les múltiples vessants

de la festa i les diferents opinions que generen. És a dir, cadascú veu i entén la festa de les falles des de la seua perspectiva i, per això, cadascú pot vore una cosa diferent al nostre logotip. A partir d’ací un dels projectes més ambiciosos i que ens va dur més temps va ser l’elaboració de l’enquesta dirigida tant a fallers com a no fallers de dins i fora de Xàtiva. Una enquesta àmplia que arreplegara les opinions d’aquells

que tingueren a bé contestar-la en el major nombre d’aspectes possible. Aquesta tasca ens va dur fins al mes de novembre quan vam decidir que per fi havia arribat el moment que el nostre projecte es fera públic. Era l’hora del llançament a través de les xarxes socials, juntament amb la difusió de l’enquesta. Les reaccions no es van fer esperar. Hem de dir que tant la repercussió del moviment com la resposta a l’enquesta van superar prou les nostres expectatives inicials. En els dos mesos que va estar activa més de 700 persones van contestar la nostra enquesta, majoritàriament fallers, però també no fallers, de Xàtiva i d’altres poblacions. Tot un èxit, al nostre parer. Paral·lelament, el moviment #ituquèvols va començar a estar present a tots els nostres actes i esdeveniments. Per al comiat i nomenament de les falleres majors de la comissió vam crear un photocall amb el logo del #ituquèvols, on tots els assistents podien fer-se la seua foto per a desprès pujar-la a les xarxes socials, multiplicant així la seua difusió. Mentre l’enquesta continuava en marxa i, a poc a poc, anàvem definint l’estructura definitiva del llibret i tancant les col·laboracions, va arribar el moment de plantejar un tema per a

la presentació de les falleres majors. Com que a eixes altures ja havíem pogut comprovar la bona acollida que havia tingut el moviment, la decisió va ser fàcil, #ituquèvols havia de ser el tema que ens acompanyara al llarg de tot l’exercici faller. I així va ser, des de la decoració de l’entrada i el pati de butaques del teatre, fins al discurs dels presidents, passant per l’apropòsit o el quadre plàstic, tota la presentació va girar al voltant del moviment #ituquèvols. Ara ha arribat el moment que el nostre llibret veja la llum, el moment de donar a conèixer tota la tasca realitzada, els resultats de l’enquesta, les opinions i els punts de vista dels diferents agents. Esperem que tota aquesta feina servisca almenys per a donar a conéixer les diferents postures i opinions i per fer que cadascú de nosaltres es pregunte a ell mateix ituquèvols? I desprès que? Doncs, després serà el moment de començar a actuar. Diuen que el que alguna cosa vol, alguna cosa li costa. Per tant, caldrà treballar i lluitar per allò que volem. Perquè si realment volem falla, en el sentit més ampli de la paraula, sols nosaltres podem aconseguir que aquesta festa única perdure al llarg del temps.

RESULTATS ENQUESTA #ITUQUÈVOLS?

INVESTIGACIÓ

Amparo Vidal i Alberto Ordiñana Fallers És l’hora de donar a conèixer els resultats de l’enquesta del #ituquèvols?, la qual vam llançar el 30 d’Octubre de 2019. Per a aquells que encara no coneguen aquest moviment, va ser creat amb la idea de continuar i ampliar el #volemfalla, creat per persones relacionades amb la festa que tracten de posar en valor la Falla com element diferenciador i eix principal d’aquesta. El #volemfalla és genial, tots estem d’acord amb les seues bases, tots volem falla! Però les falles també porten associats o adherits molts altres aspectes. Alguns d’ells són elements històrics que han evolucionat al llarg dels anys, altres són actes nous, o vells…, altres són personatges importants de la festa que poden continuar sent importants o no en un futur… Però el més important de tot, va ser la idea de poder saber realment què pensen els fallers (xativins i forasters) i els no fallers de totes aquestes qüestions. Som conscients de les limitacions de l’enquesta, molts haureu pensat en més respostes per algunes preguntes o que podríem haver fet més preguntes inclús, però sota la nostra voluntat de coneixement no tenim cap arrel professional per fer un estudi sociològic complet i per açò, tal volta, ens deixarem alguna pregunta interessant.

L’enquesta va estar activa durant dos mesos, sent al llarg del primer quan més gent va participar, segurament degut a la novetat i el “boca a boca” que va provocar la notícia. La participació final va ser més alta del que inicialment esperàvem, aplegant als 725 enquestats. No analitzarem massa els resultats, cadascuna de les preguntes amb els seus resultats aporta molt més del que puguem afegir-ne, però en aquesta pregunta 0 sí que puguem afegir que 485 dels enquestats foren de Xàtiva (66.8%) i 240 de fora de Xàtiva (33.2%), i dins dels enquestats xativins, 47 són no fallers i 438 són fallers. Aquests 438 constitueixen una mostra prou representativa de tots els fallers adults de la ciutat, ja que representen prop del 22% del cens faller adult (en l’actualitat som a Xàtiva prop de 2000 fallers/es adults). Aquests són uns magnífics nombres de participació, que fan que les respostes siguen prou representatives del pensament de la majoria de les falleres i els fallers. L’enquesta està dividida en 4 apartats: 1. Aspectes Generals. 2. Junta Local Fallera. 3. La festa de les Falles. 4. La política i les Falles.

Bloc 1: Aspectes Generals Eres de Xàtiva?

FALLERS/ES DE XÀTIVA De quina falla eres?

1. #VolemFalla és un moviment creat per persones relacionades amb la festa que tracten de posar en valor la Falla com element diferenciador i eix principal de la festa, el coneixes?

2. Ocupes en l’actualitat algun càrrec de la directiva de la teua falla?

3. Quants anys eres faller/a? De tots els enquestats, el 42% porten més de 20 anys de fallers, sent aquest el grup més participatiu.

4. Per què eres o per què t’apuntaries a la falla? En aquesta qüestió es reparteix entre 3 grans grups la raó del perquè els fallers s’apunten a una o altra falla, sent aquests grups la família, els amics i/o parella i el bon ambient, i deixant enrere el tradicional “per ser la falla del barri”.

5. En quina d’aquestes activitats t’agrada més participar?

Aquesta qüestió de segur que aporta sorpresa als lectors. Quasi la meitat dels enquestats afirma que en el que més li agrada participar és en les activitats durant l’any, fer cavalcades, preparar el llibret, la presentació…però la realitat és que fer aquestes activitats cada any és més complex degut a la baixa participació i l’alta exigència, a més a més segurament per l’alta oferta social. 6. Les falles no són únicament festa, quins són per a tu els dos aspectes més importants? (marca màxim dues caselles)

Clarament, les falles són el més important per a la festa, seguides de la indumentària.

7. Dels aspectes a valorar pels jurats en les Falles, quin és per a tu el més important? (marca màxim dues caselles)

Segons el s enquestats, els aspectes més importants a l’hora de valorar una falla són la pintura i acabats i la originalitat, quedant en últim lloc el tamany (altura i volum). 8. Si anares a triar Falla, què seria el més important per a tu?

Bloc 2: Junta Local Fallera de Xàtiva La Junta Local Fallera de vegades no té al seu abast el pensament de la majoria dels fallers i falleres de la ciutat per poder canviar un acte de sopar a dinar o d’un dia a altre. De segur que podem extraure conclusions sobre els actes que organitza la JLF que poden ajudar a millorar-los o entendre com són vistos pel col·lectiu faller. 9. Els últims anys s’han produït molts canvis en la festa, quins són els que més t’agraden? (marca màxim dues caselles) Dels últims actes modificats, els més valorats són la realització de l’ofrena a l’interior de la Seu i l’augment de les activitats per als infantils. Deixant en últim lloc el canvi de model per al ral·li humorístic.

10. Creus que hauríem de canviar les Falleres Majors de Xàtiva en altra data? (en l’actualitat el comiat-nomenament és en novembre)

Analitzant aquesta qüestió, el 54.2% dels enquestats no canviarien el moment d’elecció de les Falleres Majors de Xàtiva front al 45.8% que sí ho faria per alguna altra data.

11. Creus que hi ha algun acte que la Junta Local hauria de canviar? (marca màxim dues caselles)

12. En un hipotètic cas que canviaren la visita oficial a les Falles, quina opció seria millor? Aquesta qüestió segur que no és la primera vegada que la sentim, però què pensen realment els fallers? Doncs que els actes de falles estan bé així i que un 58.8% dels enquestats no canviarien la visita oficial a les falles del dia 17 de març. 13. Estàs d’acord amb l’actual sistema de jurats per a les Falles?

14. Creus que per triar president de Junta Local Fallera, hauríem de votar tots els fallers i falleres adults?

15. Què et sembla sols votar al president de Junta Local Fallera?

Tan per a la qüestió 14 com la 15, les dades es poden resumir en #VolemVotar.

16. Actualment, sols poden haver en l’executiva de la Junta Local Fallera de Xàtiva 2 persones de la mateixa comissió, et sembla bé?

17. Veus a la Fallera Major de València com a la Fallera Major de tots els fallers? La Junta Central Fallera, encara que al seu organigrama té una delegació que s’encarrega de les Juntes Locals, no té cap autoritat “legal” sobre aquestes, però de sempre s’ha depès d’ella per aconseguir les recompenses (bunyols) a l’igual que els censos. Per això, pot parèixer que les Falleres Majors de València són les falleres majors de tots, no sent així en realitat, encara que molts poden veure-les així per ser la ciutat on es concentren la major part dels fallers i el turisme. No obstant, la majoria dels enquestats de Xàtiva pensen que la Fallera Major de València és tan sols la Fallera Major del seu poble i no la de tots.

18. Com veuries tindre Faller Major que represente a la població? Els enquestats #VolenFallesIgualitàries. 19. Com veuries no tindre Fallera Major de població? Tan sols el 25% dels fallers afirmen poder viure sense representant de la població.

Bloc 3: La festa de les Falles 20. Què et pareix com gestionem actualment les cavalcades? (marca màxim dues caselles)

Pareix que l’actual organització de l’acte de les cavalcades cada any rep menys interès, per això quasi la meitat dels enquestats (49.1%) pensa que hem de canviar-les per fer-les més atractives al públic, seguit de tornar a ficar-les al mes de març. 21. Estàs d’acord amb l’eliminació del ral·li?

22. Quina opció creus que podria ser bona per canviar-lo i no eliminar-lo?

Aquest any s’ha eliminat el ral·li humorístic tal com el coneixíem, passant a fer-se uns “autos locos” que no tenen res a veure. Pareix que els fallers/es no volien la seua eliminació, encara que afirmen que s’hauria de canviar per fer-lo en un circuit tancat abans de fer-lo desaparèixer. 46

23. En la teua comissió, a quina partida destinaries més pressupost? Per ordre d’importància econòmica: - Falles - Activitat fallera al llarg de l’any - Setmana fallera

24. Què et sembla que les comissions aposten pel ninot de l’exposició reduint el pressupost de la Falla? És evident que a la majoria dels fallers/ es no els agrada veure un ninot que no és acorde al seu monument.

25. Com a faller/a, quina importància li dónes a guanyar?

26. Creus que les dos Falles haurien de participar en la mateixa secció? Clarament, els enquestats estan contents amb l’actual sistema per assignar les falles a les diferents seccions, sent cadascuna d’elles independent de l’altra.

Bloc 4: Falles i política 27. Quin grau d’importància creus que tenen les Falles per a l’actual Ajuntament?

28. Quina nota ficaries a la implicació dels anteriors anys de l’Ajuntament cap a les falles? (del 0(mal) al 10(excel·lent)) Ponderant els resultats de l’enquesta, l’actual Ajuntament obté una nota de 5.52.

29. Què et sembla que ens deixen el teatre però no podem cobrar l’entrada?

30. Creus que l’Ajuntament, a banda dels 90.000€ que assigna a la JLF i els premis econòmics dels monuments, hauria de regalar les teles o els vestits de les Falleres Majors de Xàtiva i corts d’honor com ho fan en altres poblacions? La majoria dels enquestats (59.8%), pensen que l’Ajuntament hauria de regalar el vestit oficial de les Falleres Majors i la cort d’honor, o almenys donar-los diners. 31. Què penses que és el més important que hauria de fer l’Ajuntament pel col•lectiu faller? (marca màxim dues caselles) 1. Acondicionar o construir un lloc per fer les presentacions i tots els nostres eventes (Sala polivalent) 2. Acondicionar un lloc per què puguem fer els dinars/sopars tots junts. 3. Fer-se càrrec del museu faller. 4. Deixar-nos naus del poligon per poder fer les carrosses i les cavalcades. 5. Aportar l´IVA dels monuments per fer-los millors. 6. Llevar els premis econòmics de les Falles. 7. Res, el que fan ès prou.

Hi ha tres opcions molt igualades: - Acondicionar un lloc per a què puguem fer els dinars/sopars tots junts., - Deixar-nos naus del polígon per poder fer les carrosses i les cavalcades. - Acondicionar o construir un lloc per fer les presentacions i tots els nostres events (Sala polivalent).

32. En l’actualitat, per a les Falles grans, hi ha premi econòmic als guanyadors de cada secció i per a tots els d’especial. Per als infantils, tan sols per als guanyadors de cada secció. Què et sembla? Hi ha un 31.8% que pensa que les falles infantils també haurien de tindre aquests premis econòmics i un 39% que pensa que haurien de ser premis per a totes les comissions en forma d’ajuda, pagant un percentatge del pressupost. 33. Creus que el regidor de Falles de l’Ajuntament hauria de ser realment el president de la Junta Local Fallera de Xàtiva? Clarament, la majoria dels enquestats no volen barrejar falles i política.

34. En altres poblacions deixen portar orquestres o dj al carrer en la setmana de falles a les comissions, et sembla bona idea?

INVESTIGACIÓ

I ELS FALLERS DE FORA DE XÀTIVA, QUÈ PENSEN? Ací no podem dir que tinguem una gran participació, suficient per extraure conclusions, ja que tan sols 240 persones han respost l’enquesta. No obstant, estem molt agraïts i contents de tots aquells que l’han realitzat, aportant el seu granet d’arena. En la taula següent teniu les dades de participació per poblacions. En total, ha participat gent de 67 poblacions de tota la Comunitat Valenciana i, fins i tot, de fora d’ella.

Bloc 1: Aspectes Generals 1. #VolemFalla és un moviment creat per persones relacionades amb la festa que tracten de posar en valor la Falla com element diferenciador i eix principal de la festa, el coneixes? Si ho comparem amb les respostes a nivell local, els enquestats de fora de Xàtiva coneixien més el moviment #VolemFalla (64.7% front al 52.4% dels xativins).

2. Ocupes en l’actualitat algun càrrec de la directiva de la teua falla?

3. En quin grup d’edat et trobes?

4. Quants anys eres faller/a? A l’igual que ocorre a Xàtiva, la majoria dels enquestats afirma dur més de 20 anys com a faller/a. 5. Per què eres de la teua falla? En aquesta qüestió, ser de la falla del barri augmenta respecte a Xàtiva, quedant-se com la tercera opció més votada. Però als dos casos, la majoria afirma apuntar-se pels amics o parella.

6. En quina d’aquestes activitats t’agrada més participar? Clarament, per als enquestats de fora de Xàtiva, les activitats al llarg de l’any com les cavalcades, presentació, llibret… són també aquelles en que més els agrada participar. 7. Quin grau d’importància té que les Falles foren declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO?

8. Les falles no són únicament festa, quins són per a tu els dos aspectes més importants? (marca màxim dues caselles) Les falles continuen sent l’aspecte més important, però a diferencia dels enquestats a Xàtiva que assenyalen com a segon aspecte més important la indumentària, els enquestats de fora de Xàtiva reparteixen en tres opcions els vots, valorant la pirotècnia, la indumentària i la sàtira com altres parts fonamentals de la festa.

9. Dels aspectes a valorar pels jurats en les Falles, quin és per a tu el més important? A l’igual que en l’enquesta local, la pintura i els acabats són el més important, deixant els altres aspectes en clar empat i amb tan sols un 3.3% dels vots el tamany, sent el menys important per als enquestats. 10. Si anares a triar Falla, què seria el més important per a tu?

Bloc 2: Juntes Locals 11. Quina nota ficaries a l’actual Junta Local del teu poble (0 molt mal, al 10 excel·lent) Les Juntes Locals dels pobles enquestats, obtenen una mitja de 5.83.

12. Què et semblen els actes que organitza la teua Junta Local Fallera?

13. Estàs d’acord amb l’actual sistema de jurats per a les Falles? La majoria dels enquestats no està d’acord amb el seu actual sistema de jurats per a les Falles.

14. Creus que per triar president de Junta Local Fallera, hauríem de votar tots els fallers i falleres adults? A l’igual que a Xàtiva, els fallers/es #VolenVotar.

15. Creus que s’hauria de fer una Federació de Juntes Locals per coordinar tota la resta de Juntes locals de les poblacions? Clarament, la majoria pensa que hauríem de crear una Federació de Juntes Locals per coordinar-les totes.

16. Veus a la Fallera Major de València com a la Fallera Major de tots els fallers? Per als enquestats de fora de Xàtiva, la majoria pensa que la Fallera Major de València és la Fallera Major de tots, a diferència de Xàtiva on la majoria pensa que tan sols es la fallera major del seu poble.

17. Com veuries tindre Faller Major que represente a la població? De nou, els enquestats #VolenFallesIgualitàries.

18. Com veuries no tindre Fallera Major de la població? Ací clarament hi ha diferència front al resultat obtés a Xàtiva, el 48.5% afirma que no veu necessària la figura de la Fallera Major de la població.

Bloc 3: La festa de les Falles 19. Et sembla que ha baixat la participació en els concursos en què necessiten treballar molta gent?

20. En la teua comissió, a quina partida destinaries més pressupost? A l’igual que ocorre a Xàtiva, les tres partides fonamentals són: - Falles - Setmana Fallera - Activitats durant l’any

21. Què et sembla que les comissions aposten pel ninot de l’exposició reduint el pressupost de la Falla?

22. Com a faller, quina importància li dónes a guanyar?

23. Creus que les dos Falles haurien de participar en la mateixa secció?

Bloc 4: Falles i política 24. Quin grau d’importància creus que tenen les Falles per al teu Ajuntament?

25. Quina nota ficaries a la implicació dels últims anys del teu ajuntament cap a les falles? (del 0(mal) al 10(excel·lent)) Els ajuntaments dels pobles enquestats, obtenen una nota mitja de 5.88 en referència a les falles.

26. Creus que el teu ajuntament aporta suficients diners per a les falles? Clarament, la majoria dels enquestats (70.1%) afirma que els seus ajuntaments haurien d’aportar més diners a la festa de les falles.

27. Què penses que és el més important que hauria de fer l’ajuntament pels fallers?

Molt semblant a les respostes de Xàtiva, els aspectes importants que hauria de fer l’ajuntament segons els enquestats són aportar l’IVA de les falles i construir un lloc per fer actes fallers com les presentacions.

28. Creus que el regidor de Falles de l’ajuntament hauria de ser realment el president de la Junta Local Fallera?

I de nou, obtenim que els fallers no volem barrejar falles i política.

Conclusió final

Tant per als enquestats de Xàtiva com per als de fora, podem concloure que apleguen a aquesta festa generalment de mans dels amics o parella, família i pel barri, donen molta importància al vot i volen ser partícips de les decisions importants que envolten la festa, com elegir el representant de tots els fallers i falleres (president de JLF). Els agrada participar tot l’any en les diferents activitats de la festa, i no sols la setmana de falles. Generalment, tots els enquestats demanen una major participació en l’àmbit econòmic i en l’àmbit participatiu dels ajuntaments, però sempre separant falles i política. Són temps de continuar treballant i d’evolucionar, segurament moltes d’aquestes qüestions/propostes es poden posar en marxa i fer que la festa cresca cada dia més. La festa de les falles ha d’anar acord amb el temps en què vivim, i per això els enquestats volen festa d’igualtat. Entre tots i totes haurem de preocupar-nos de fer açò cada vegada més gran, ja que el que queda molt clar és que totes i tots #VolemFalla.

FALLER, FALLERA #ITUQUÈVOLS? Realment volem falla?

INVESTIGACIÓ

Tomàs Palomares Coordinador llibret A.C. Falla Reis Catòlics de Silla remei que apuntar-se, quadrilles d’amics que s’apunten tots a la falla.... en fi, diferents casos que fa que aquest grup tan heterogeni forme una comissió amb diferents interessos. Hi ha el que sols vol estar en la falla per passar-ho bé, tindre orquestres i discomòbils, i beguda cada dia. Hi ha el que prefereix que els xiquets estiguen entretinguts tot el dia amb moltes activitats. Hi ha qui en vestir-se de faller o fallera per a l’ofrena o per a les cercaviles té prou, i estan també, com no, els que pensen que la falla és l’element principal de la festa i volen fer sempre la millor falla possible.

Realment sabem si volem falla? A banda de la nostra opinió personal, dins d’un col·lectiu heterogeni com sol ser una comissió fallera, podríem mesurar si realment la nostra comissió vol falla i fa l’esforç suficient per a donar valor a la falla davant altres elements de la festa. No hi ha fórmules matemàtiques que ens donen en exactitud quan una comissió fallera vol o no falla, i tampoc podem mesurar-ho per nombres absoluts, no sempre qui més es gasta en falla, és la comissió que més vol la falla, així que tractarem de vore de quina manera alguns paràmetres ens permeten mesurar eixe sentiment per la falla, d’una manera el més objectiva possible i independentment de la grandària de la falla que es plante.

Per tant, quan una junta directiva fa un pressupost per a un exercici, el que ha de fer és tractar d’acontentar a la major part possible de la comissió per a que tot el món se senta integrat, i és realment eixe pressupost el que ens va a indicar en quin grau una comissió vol o no falla. I, com hem dit abans, no sempre el que més inverteix en falla és sempre el que més falla vol, el nombre de fallers i falleres que tinga una comissió marca molt el que es pot invertir en falla, però tindre més membres en la comissió no vol dir que es vulga més falla. Per exemple, vol més falla i inverteix més de manera relativa

El primer que hem de tindre en compte és que les falles són col·lectius heterogenis, i no totes les persones que componen una comissió tenen el perquè tindre els mateixos interessos. Hi ha qui sent la falla quasi com una religió i mai canviarà de falla passe el que passe, hi ha els que són fallers o falleres perquè tenen amics o amigues en la comissió, també estan els pares que s’apunten espentats perquè els fills o filles volen ser fallers i no els queda més

al seu pressupost una xicoteta comissió de 50 fallers que inverteix 7000 € en les dues falles que una de 500 fallers que inverteix 30000 € en les dues falles.

un percentatge mínim, podríem dir que una comissió vol falla. I el bo de tot és que no cal inventar la roda, els criteris que busquem ja estan aplicant-se en falles i juntes locals de diferents poblacions de la nostra comunitat, per tant el que anem a fer és veure’ls i utilitzar-los per poder dir amb tota la raó si la seua comissió vol o no falla.

Així que hem de buscar criteris que ens permeten saber en números relatius quan es gasta una comissió en la falla, i si se supera

Percentatge de les quotes anuals.

superior al 30% del pressupost d’ingressos de la comissió per a eixe exercici, una vegada deduïdes les despeses d’adquisició, lloguer i condicionament del casal. S’entén que el pressupost d’ingressos comprén les quotes, el benefici de la loteria i, si escau, la subvenció de l’Ajuntament. La justificació d’este punt s’haurà d’efectuar mitjançant declaració jurada i responsable del president de la comissió, i la Junta Executiva de Junta Local Fallera pot efectuar un control a posteriori. Les comissions que no ho justifiquen o que no arriben al 30%, no poden participar en els concursos de monuments, en l’Exposició del Ninot i en el d’Enginy i Gràcia, tant grans com infantils, organitzats per la Junta Local Fallera. De la mateixa manera, no poden obtenir cap altre premi ni ajudes destinades al monument faller de qualsevol altre organisme o entitat, tant pública com privada, de la ciutat de Torrent.”

Hi ha falles que han començat a indicar en els seus estatuts un percentatge mínim en la inversió en falla, per a assegurar-se que un canvi de Presidència o de Junta Directiva no puga dur un canvi de rumb i una disminució d’inversió en falla. Aquest és el cas de la falla Borrull – Socors, que en una assemblea on va participar més del 80% de la comissió, varen aprovar invertir en falla com a mínim un 20% de les quotes anuals. Es va prendre com a referència sols els ingressos per quotes i no el total d’ingressos, perquè els ingressos que no són quotes, poden ser molt variables d’un any per a l’altre, i així el mínim a gastar-se és una quantitat fàcil d’obtenir a principi de l’any faller que és quan es contracta la falla. Percentatge d’ingressos anuals. En Torrent varen aconseguir arribar a aquest consens d’un percentatge mínim d’inversió a nivell de Junta Local, i varen aprovar en juliol de 2017 una modificació en els estatus que assegura que les falles de Torrent volen realment falla, ja que si no arribes a aquest mínim, no pots participar en el concurs de falles.

La inversió per persona fallera i mes. La inversió per persona fallera i mes es calcula dividint la inversió en les falles entre el nombre de membres d’una comissió, i posteriorment es divideix el nombre resultant entre les 12 mensualitats en les que se sol dividir la quota anual, d’aquesta manera sabem quants diners aporta mensualment cada membre de la comissió directament a la falla. Aquesta mesura no s’aplica en cap Junta

En la normativa de Torrent s’indica que: “El cost dels monuments fallers en el seu conjunt per a cada exercici faller haurà de ser

Local, però sí s’han fet estudis en València, i la mitjana sol estar sobre els 3€ mensuals per persona fallera, per tant un valor de 4€ mensuals o superior seria un molt bon valor que indicaria que realment es vol falla.

mínims dels 3 paràmetres treballats i, si no és així, el primer que podem fer els fallers que volem falla, és tractar de convèncer a la directiva i a la comissió de la necessitat d’augmentar el pressupost en falla. Vos puc assegurar que és el que tractaré de fer jo en les reunions on preparem el proper pressupost.

Aquests són tres criteris amb els quals, coneixent el pressupost de la nostra comissió, podrem obtenir fàcilment la resposta de si la nostra comissió vol o no vol falla. Jo ja els he tret en la meua comissió i la veritat és que, lamentablement, no som una comissió que vullgam falla, i així cal reconèixer-ho:

Per altra banda, també com a membres d’una comissió que en aquest cas, a més, forma part d’una Junta Local, podem promoure mesures que tracten de millorar la situació del sector, com per exemple la que ja aplica la Junta Local de Torrent. El que està clar és que els organitzadors dels concursos són les Juntes Locals o Junta Central, i aquestes estan formades per les falles, que són qui aproven les diferents bases dels concursos, per tant, depèn de nosaltres.

• Segons el criteri que utilitza la Junta Local Fallera de Torrent, la meua comissió inverteix el 21% en falla, per tant si fórem una comissió de Torrent no podríem participar en el concurs de falles. • En la meua comissió la inversió en falla suposa el 22,9% dels ingressos en quotes, per tant, sí que compliríem el criteri que la falla Borrull Socors ha afegit als seus estatus. • Finalment, la despesa en falla és de 34,70 € per persona, per tant, sols estem 1,30 € per davall de la mitjana de València, i estem en menys de 3 € per persona i mes. Encara que en aquest paràmetre pense que un número acceptable seria a partir de 4 € al mes per persona, és a dir 48 € a l’any.

Així que recorda faller, fallera, si vols falla depèn de tu. #ituquèvols? Bibliografia Article “L’equilibri de la Festa” Llibret A.C. Falla Reis Catòlics 2019 https://issuu.com/a.c.fallareiscatolics/docs/llibretfrc2019/64

Aleshores, si feu aquest càlcul en la vostra comissió, el desitjable és superar els valors

MICROR R ELAT

I TU QUÈ VOLS...? José Luis Lagardera Periodista i coordinador del llibret d l´A.C. Falla Selgas-Tovar de Xàtiva

Aquesta és una història qualsevol d’una persona qualsevol que un dia va decidir ser artista faller. Malgrat els entrebancs que hui per hui ha de patir. Entrebancs des de les pròpies comissions. Entrebancs des d’un recolzament institucional que no existeix. Tant de bo ens n’adonem a temps de la importància de la seua tasca, i passen de ser “qualsevol” a punt de tancar el seu taller, a ser artistes reconeguts amb nom i cognoms. Les falles serem el que els fallers vulguem que siguen. I falla implica anar de la mà dels artistes fallers.

La pregunta sempre l’havia acompanyat. “I tu què vols ser quan sigues major?”, quan encara era un simple nen, amb tants somnis per complir. “I tu què vols estudiar?”, quan va acabar l’ensenyança obligatòria i havia de decidir el seu futur. “I tu què vols cobrar?”, entrevista rere entrevista de treball, cercant una oportunitat de mostrar la seua vàlua. La seua personalitat feia saltar espurnes. El que no haguera imaginat mai era que al simple contacte amb eixa festa, tots els dubtes esclatarien de colp. Vull ser artista faller. Vull estudiar la festa i crear obres d’art suspeses en l’aire, combinant la tradició amb les noves tendències. Vull cobrar, simplement, el que em pertoca com qualsevol altre treballador. Com una persona que desenvolupa la seua activitat artística, que vol viure d’ella dignament i seguir desenvolupant-la per molt de temps.

VOLEM CRÍTICS, VOLEM ARTISTES, VOLEM FALLA

OPINIÓ

Olga Calvo Historiadora i fallera d´Abú Masaifa

Algú va dir una vegada que l’art no és un espill per reflectir la realitat, sinó el martell per trencarlo. És per això que la recerca artística de la bellesa sense contingut crític i social està buit, no pot arribar a ser sublim, sinó solament mediocre. Clar que volem falla, però quin tipus d’artistes volem? Artistes-tècnics que solament són ensenyats a modelar suro, que estan mal pagats i que no tenen ni llibertat creativa ni temps per desenvolupar el seu treball? O artistes amb totes les lletres?

una petita i privilegiada part de la societat, però es van trencar les cadenes que lligaven les portes d’eixe espai i l’art va començar a ser cosa de tots. Amb tota la importància que en té el monument com a catalitzador de les propostes del poble, com a impressionant moviment artístic únic en el món, com és possible que es rebutge en pro d’unes instàncies que no tenen res a veure amb nosaltres, els i les falleres? El casal, els dinars i la diversió no tenen que menysprear-se perquè és la manera en la què ens coneguem i en la què fem falla i poble. Però ficar tot això per damunt dels monuments, per damunt dels artistes? Això és un greu error que passarà factura a la nostra festa, que ja n’està passant factura.

A més a més, les falles són una ferramenta artística que pertany al poble, que li permet poder expressar-se en l’espai públic i sobretot de manera col·lectiva. En els dies que corren on la individualitat és la bandera més gran, fins i tot açò està en perill. Els últims reductes comuns desapareixen o es fiquen en qüestió. Per això és tan important reivindicar la falla, les falles, la festa del poble. Falla és casal, falla és l’art que emana d’eixe casal, el crit col·lectiu d’un poble que vol gaudir i que no es conforma amb el que hi ha. És lluita i és diversió. És la sublimació d’allò col·lectiu. I avui dia semblen més importants certes “necessitats” individuals sobre que tots puguem gaudir d’unes impressionants obres d’art al carrer. És la col·lectivització de l’art del que estem parlant. Les valencianes i valencians d’antuvi van trobar una manera d’expressar-se com mai abans s’havia pogut fer. Perquè l’art era un espai reduït al que solament tenia accés

Per descomptat no és necessari eliminar els nous models d’oci, però sí que hem d’aprendre a combinar-los, tant econòmicament com en el pes social que els donem, amb el que costa alçar i posar en valor una obra artística de tal calibre com és un monument faller. Tot està inventat i tot està per inventar, diuen que la imaginació és una de les millors ferramentes de canvi, així que haurem de carregar-nos de les millors idees per anar cap avant sempre i mai no haver de retrocedir. Volem falla, volem expressar-nos, volem que els oficis relacionats amb l’art faller no s’acaben mai. Volem que hi haja laborals justos per als artistes, per a les modistes, per a tots aquells i aquelles que amb el seu esforç, amb el seu treball, amb el seu art donen vida a la millor festa del món.

POESIA SATÍR ICA

EL JOKER, EL DE LA MARI Per Letícia García Que « la naranca nace verde i el tiempo le da color però el que nace gilipollas no lo madura ni Dios» de tots els savis cultivats és ben sabut i conegut, el gran amic el Botifarra ens ho canta com ningú, doncs a les falles diria jo que esta dita popular de veres és ben present i està molt ben encertà. Què per què este atac tan directe, us preguntareu, no tinc cap motiu ni raó defensable, sols escolteu, sols volia deixar clara la meua sincera postura i explicar-ho en aquests versos sense cap censura que el temps de vituperi ja fa anys que el vam sofrir i ara no em calle ni un pèl per la mare que em va parir. I ara deixe anar, com qui no ve la cosa, una dòcil ironia, el Superman, que amaga la seua vertadera identitat i mai la diria, el Pere Pa que amb 50 anys és el més ninot de tota la comissió, la Ventafocs que perd les bragues en una solemne presentació, la Malèfica,una malvada bruixa i més d’un encanteri maligne o l’Espiderman que es puja per les parets quan sona el nostre himne. No és intenció meua fer llistat de personatges de ficció encara que hi ha un que posseeix una potent arma de seducció, eixe és Batman, superheroi misteriós i sense cap singular poder capcot negociant amb el seu batmòbil, així és el nostre President. Però en tota bona història d’acció ha d’aparèixer un fastigós rival i aquí el Joker, pallasso de naixement, fa la seua entrada triomfal.

El Joker és un malnom que ell mateix s’ha agenciat però sempre serà el de la Mari, fill únic i malcriat. Personatge pallasso, bromista a mala llet i malfeiner, us avise en gràcia perquè no es fieu d’aquest burlaner. Amb cara de no haver trencat un plat de la dot de la iaia és egoista, gandul i garrepa, no li envieu feina que es desmaia. La Mari és una santa però el Joker no té consciència, li agrada la festa, li xifla la gresca, això és una evidència, però treballar per a la falla això ja no és del seu grat, si la feina és a migdia ell replica que dormir és sagrat, gran predicador que no para ni la taula per dinar però a l’hora de omplir la panxa s’assenta i a callar. S’ha d’escriure pel llibret, s’ha de preparar la presentació, hem d’arreplegar els ramells per l’ofrena i netejar per a l’ocasió, ni per al teatre ni per fer la paella per dinar s’alça el desgraciat. Valent personatge, cul de gosarro amb eixe somriure descarat. El Joker sols mostra interès per jugar a cartes, siga al bac o al truc i, com bon comodí de la baralla, destaca per no moure ni el maluc. I la naranca continua verde i el de la Mari no madura amb els anys encara que jo em pose a recitar ací amb vostès milers de refranys que amb eixe somriure estúpid mal pintat amb colors d’ironia tots sabem que per dins és un malparit amb molta falta d’alegria. Personatges de ficció bons, roïns i descarats hi ha a totes les comissions però fes-te un favor, no sigues el Joker i contesta’m sense por, i tu què vols?

E L S A RT I ST E S V O L E N. . .

7 9 . Què hi volem? Volem falla! 8 1 . #Volemfalla.

8 9 . De les falles no es pot viure, però vivim. 9 5 . Xarrades Tamanyicolor. 9 9 . Protegeix al teu amic artista. 1 0 3 . Volem la millor festa del món, les Falles. 1 0 7 . El tamany importa? Volem tamany o qualitat? 1 0 9 . Sí. 1 1 1 . Volem falla o ... volem falla ? 1 1 5 . Vols qualitat o quantitat? 1 1 7 . I els artistes xativins...què volen? 75

QUÈ HI VOLEM? VOLEM FALLA! Per Verónica Pérez Lloret Què va a ser? Volem un ninot de fusta? Volem un remat ben alt? Ben ample, tot d’escuma albirat des del campanar. Volem un artista o un ninot de palla? Volem un creatiu? Un geni de l’art? Més estimem una mamelluda o una bonica vareta que faça soroll en crepitar? Volem seguir fent falles perquè un preu tot val si ho vols comprar. Procura que siga just, si vols veure, a la plaça, ben plantat el cadafal. Volem seguir amb la falla, la borumballa, la tradició, l’escarni i la sàtira, l’any comença amb la ignició. Volem famílies amb xicalla, regidories festives i conseqüents amb qui ompli puntualment els carrers de nous forments engrescant la canalla. Amb maneres festívoles siga el poble adult o el jovent. 77

POESIA LÍR ICA

OPINIÓ

#VOLEMFALLA Raúl Martínez “Chuky” Artista Faller Molt abans de #Volemfalla… fa ja uns anys enrere, certes persones interessades en la FALLA, detectàrem un deteriorament important en l’interès i l’afecte que se li brinda a l’element diferenciador de la festa, la Falla. En definitiva, que eixe element cultural, artístic i artesanal, que plantem i cremem als carrers de València, perd valor social. En infinitat de llocs es fa ressò d’aquest desencant, en articles de premsa festera, reunions professionals, tertúlies o conferències en casals, programes de ràdio o televisió, etc. I és molt més acusat aquests darrers cinc anys. Diguem que es palpa en l’ambient. Però encara que aquesta sensació existeix són pocs i dispersos els focus d’acció que pareixen actuar al respecte, hi ha un cert “meninfotisme general”.

Certes persones que estem dins de l’ambient faller intentem, de forma espontània, reunir a més persones que detecten aquesta carència social i comencem a parlar i a donar forma a un missatge clar i senzill que pegue un toc d’atenció i una alarma a tota la resta de societat fallera i no fallera. Per a això es comencen a recopilar dades per diferents parts, tant a valencians que no són fallers però sí que viuen amb les falles i a més els agraden, com als propis professionals del sector i fallers de cens. I alguns exemples de conseqüències d’aquest desinterès que de seguida trobem són: - Falta d’educació sobre la cultura valenciana i la festa en l’educació reglada. Sobretot en educacions secundàries. Aspecte essencial per a poder amar la falla és conèixer-la amb certa profunditat. -Falta d’educació no reglada, des de casals i/o entitats de la festa, sobre la falla. -Descens o manteniment any rere any del capital invertit per un gran nombre de comissions falleres en la Falla, així com una “desafecció emocional” palpable (una mitja d’un 5% dels fallers s’interessa de motu

Aquesta pèrdua de valor ve donada per tres vessants principalment, la de la societat valenciana (incloses autoritats públiques), un percentatge elevat de fallers/es i una gran part d’artistes fallers i professionals del gremi. En aquests tres grans grups s’entrellacen una sèrie de causes-efectes que ens porten cap a una lenta però constant extinció de la FALLA.

actual globalitzada. Una etiqueta (hashtag) que poguérem utilitzar en qualsevol xarxa social per a poder localitzar ràpidament missatges de recolzament cada vegada que parlem de la falla. Aquest grup de persones que abans nomenàvem comencen a treballar i a desenvolupar solucions creatives, senzilles i directes. Sempre amb un esperit voluntari que prima sobre la professionalitat. Comença la feina.

proprio per la FALLA). - Tancament de més d’una vintena de tallers fallers en els darrers 4 anys. Així como una pèrdua de professionals qualificats en altres especialitats (il·lustradors, escultors, fusters, etc.) que aporten qualitat artística a la FALLA i acaben emigrant a altres camps laborals amb major solvència i tracte. - Falta d’interès en creativitat, innovació i desenvolupament en els tallers fallers. Generalment per falta de recursos i per la duresa de l’ofici. - Turisme en la setmana fallera i adjacents de poca qualitat, que es veuen atrets per la festa en el carrer més que per la part cultural. - Alt percentatge de la societat valenciana es posiciona indiferent o enfrontada amb la festa de les FALLES. Alguns arguments són el tancament de carrers, la contaminació acústica i la falta d’obertura de les comissions en la festa.

Ja teníem clar que és un moviment de recolzament i defensa de la FALLA como element central i diferenciador de la festa. I que hi havia que començar a moure’l per les xarxes. Inicialment decidírem realitzar dues fases per a llançar l’etiqueta, una primera en la que la etiqueta tindria un caràcter personal #QUIEROFALLA, #VULLFALLA i #VULLCFALLA que mostren la teua iniciativa personal per adherir-te a aquest desig/actitud/moviment de mantenir viva la

En resum, una situació agitada i inquieta que molts pensem que manté una direcció clara cap a una desaparició de la FALLA. Alguna cosa cal fer...

Per què i com naix #VOLEMFALLA?

S’arriba a la conclusió entre aquest grup inicial de persones que és necessari tenir una etiqueta que definisca aquesta alarma festiva, sobretot pensant en la nostra societat

FALLA, i una segona fase a les x setmanes d’haver llançat i promogut la primera part,

que denotara unió, germanor, etc, on ja ens pròpia carpeta de descàrrega. Es tracta d’una detectem i identifiquem com a iguals i anem llicència CC tipus: RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL (BY-NC) . tots a una: #VOLEMFALLA. Una vegada ja tenim enllestides la causa i l’etiqueta, toca donar-li un poc més de forma redactant un text senzill i directe que explique la base d’aquest moviment: el manifest #VolemFalla. Aquest és un treball conjunt, es redacta el manifest, es revisa per un bon nombre de persones i es corregeix de forma intensiva per a, posteriorment, maquetar-lo amb la finalitat de poder lliurar-lo a totes les persones interessades en vore’l. El millor moment per a llançar el missatge era just en finalitzar l’exercici faller de 2018, a mitjan abril, just en el moment en què les comissions falleres es recomponen i poden decidir com administrar els seus recursos, activitats, etc., podent reflexionar i reaccionar al respecte.

Els únics requisits que demana la dita llicència són que s’utilitze de forma responsable com a recolzament a la FALLA i que no pot tenir retribució econòmica dita acció. En facebook i twitter teniu el primer post fixat amb l’enllaç de descàrrega a la carpeta, i es sol·licita també a tota persona que ens envie un mail solicitant-lo. Facebook: @QuieroFalla Correo: @Quierofalla@gmail.com Instagram: @VolemFallA Twitter: @Quierofalla

A partir d’ací tot el que s’ha realitzat és de forma lliure, no s’han de donar explicacions a ningú ni a res. Dit d’altra manera, pots descarregar tot El caràcter creative commons (CC). el material i fer adhesius, camisetes, pancartes o Com puc aportar a #VOLEMFALLA? pastissos, el que se t’ocurrisca. Seguidament decidírem que el moviment havia de tindre un caràcter lliure, que tot el món Exem. La maquetació del manifest i el que vullguera aportar poguera fer-ho, ja fora “restyling” del logotip i tipografia el va realitzar utilitzant l’etiqueta o realitzant accions físiques un reconegut dissenyador gràfic per pròpia amb el material creat. Per tant, vam crear una voluntat com a recolzament a la FALLA de carpeta de descàrrega amb tot el material gràfic forma voluntària i anònima. creat, en diferents formats per a que qualsevol persona el poguera descarregar i utilitzar. Per Per a què serveix #VOLEMFALLA? a això se li dona llicència lliure que ve en la #Volemfalla no és la solució definitiva de

pràcticament ninguna de las deficiències anteriorment mostrades. Les solucions han de donar-se per les entitats corresponents a cada aspecte de la festa i la societat valenciana. Però sí que pensem que pot ser un element que engreixe la maquinària, per a que funcione millor i de manera més eficient. Una ferramenta de difusió que ens recorde constantment la importància que mereix la FALLA i totes les persones que la fan possible. El simple fet de que existisca ja és motiu de tertúlia i per tant és sempre positiu. Segur que tu pots ajudar en alguna cosa, per xicoteta que siga. Pot ser tan senzill com utilitzar el hashtag cada vegada que puges una foto de falles, parles sobre elles o realitzes un escrit. Per a no estendre’m més, m’agradaria tancar aquest article informatiu amb unes preguntes que m’agradaria que reflexionareu. Quin és el sentit de la Falla? I els seus aspectes positius A qui pertanyen les falles? Com vegeu la falla d’ací a 3 anys? I d’ací a 10? I a 20? I recordeu… Moltes xicotetes flames il·luminen la situació i ajuden a trobar-nos en el camí. Moltes xicotetes flames provoquen un poderós incendi.

6 TIPS #VOLEMFALLA

3. Simbiosis temàtica entre les activitats culturals i les falles. Es pot elegir una temàtica conjunta anual, la qual es reflexe en la falla, i que s’aplique a diferents activitats durant l’exercici faller. En fer això converteixes l’any sencer en “l’any de X” i això es queda en el record, a més de que fem que tot gire entorn a l’element més important de la nostra festa, la falla. Posem un exemple: la falla parla sobre l’horta valenciana, podeu dedicar-li la setmana cultural a eixa temàtica, en la presentació fer alguna actuació sobre el tema, en els playbacks o teatre aplicar-ho, realitzar tallers o visites a l’horta, disfressar-se d’eixe tema, etc. Eixe any serà recordat sense dubte com l’any de l’horta. El diàleg entre la comissió i l’artista per a definir un tema sempre és positiu, l’artista pot oferir idees creatives per a les activitats i les comissions són el múscul que pot fer-les realitat.

Volem oferir-vos sis consells senzills i econòmics enfocats a la comissió fallera, que posarien en valor l’eix principal de la nostra festa, la Falla. 1. Exposar en el casal els esbossos de les falles durant el seu exercici. És molt interessant que dediqueu un xicotet espai en el casal per a col·locar els projectes de l’exercici, una vegada presentats. Es poden penjar emmarcats i així en el mateix acte de presentació es poden canviar els nous pels vells i aquests regalar-li’ls a la FM o col·locarlos al costat de les fotos de la FM d’eixe any, per exemple. És a dir, convertir-ho en un acte més, donar-li valor i tindre’ls a la vista de tot el món durant tot l’any. Així tant fallers com visitants sabran de que tracten i com seran les seues falles. 2. Tenir en el casal ninots ben exposats. Els ninots són obres artístiques de pura artesania. Tenir ninots en un casal el vesteix d’art. Es pot rescatar algun del foc per tenir patrimoni artesà. Parleu amb el vostre artista i de segur que prepara algun per a desprès ser rescatat del foc amb les mesures o característiques que necessiteu. Cada vegada que visiten el nostre casal gent que no coneix molt les falles o als infantils en edat d’aprendre podeu explicar-los de quins materials es fan i com es treballen. Sempre és fascinant.

4. Col·loca una foto de la falla junt a les fotos del quadre d’honor. En la majoria de casals actualment trobem exposats dos elements principalment, les fotos de les falleres o quadre d’honor de cada exercici i els banderins dels premis obtinguts. No fa tants anys enrere també es col·locava junt amb açò l’esbós de l’artista o la foto de la falla d’eixe any. Açò s’està perdent, i és molt important recuperar-ho.

Si la teua comissió fallera ja compleix qualsevol d’aquests consells… Enhorabona! Sou una comissió realment compromesa amb la falla que li doneu la importància que es mereix en el vostre casal. Si per altra banda algun d’aquests punts es poden incrementar o millorar… no va a costar molt. Ja voràs! #VOLEMFALLA

5. Visitar en diverses ocasions el taller faller al llarg de l’exercici. Per a poder donar-li valor a una obra artística i artesanal s’ha de vore de primera mà com es fa, com es pensa, es dissenya, es construeix i s’acaba. Per això recomanem que s’organitzen una sèrie de visites al taller de l’artista. Sempre sense interrompre els temps de treball i amb consentiment previ. Poden ser visites sols amb infantils o sols amb majors, inclús conjuntes, però sempre amb un enfocament didàctic. No solament la visita oficial anual, on no sol haver-hi massa temps per a una exposició i diàleg de l’ofici. També es pot fer un taller o demostració de l’artesania en el casal. 6. Gaudir de la gran nit de la plantà. Últimament la gran nit de la plantà es desvirtua lleugerament amb una nit de festa sense més, però s’ha d’enfortir la tradició i crear una nit especial on la festa real siga plantar la falla, decorar-la amb mim i dedicació. Ensenyant als més joves com es fa i de quina forma poden ajudar. Estudiar quina pot ser la millor forma de decorar la vostra falla i demarcació amb l’estètica de la falla. Que siga una nit de germanor i felicitat conjunta. El treball en la falla ens uneix.

OPINIÓ

DE LES FALLES NO ES POT VIURE, PERÒ VIVIM, LA QÜESTIÓ ÉS DE QUINA MANERA Rafa Cheli Artista Faller Aquesta és una frase molt quotidiana als nostres tallers des de fa dècades i fins a hui en dia. Pareix ser que les coses no milloren sinó que anem arrere.

màquines són per a generar beneficis, en la nostra no, en la nostra ens salva el pressupost, ens permeten, en cas de tindre fresadora baixar els nostres costos i així fer més viable el sustentar el taller.

Quan temps enrere començaren els artesans com Miguel Santaeulalia a utilitzar el suro, pareixia que allò era una revolució, molt més còmode de treballar, menys pes, la possibilitat de modelar coses directament sense fer un motlle que es rendibilitzara anys després..., però ens vam enganyar nosaltres mateixos i la pressió de la competició ens va ennuvolar la vista. Aleshores, en compte de passar de fer el remat de 4 metres, com teníem una matèria primera més lleugera passarem a ficar-li un metre més, aquest problema ha continuat fins a dia de hui, la possibilitat i mestria que tenim en l’ofici de que d’un tros de suro i en un matí traus una figura ha menyspreat el poder del modelat exclusiu. Si això ho sumem a que és art “per a cremar” tot juga en la nostra contra per ficar-lo en valor i preu adequat al mercat comercial.

La realitat no és altra que des de fa anys i des que es va deixar l’època de venda de cartró (època en la qual els tallers ens sustentàvem d’una manera molt més lleugera), tot això sumat a que hui en dia tenim les mateixes obligacions fiscals i laborals que qualsevol empresa, està molt bonic açò de fer falles, però cara al “fiasco” som una fàbrica més. Abans d’endinsar-nos en matèria econòmica de càlcul de costos pegarem un repasset “baix la meua opinió” a com fer front a aquest problema, i el que no ho faça, com diuen els avis “el cementeri està ple de valents”. Òbviament la solució passa per les mans dels artesans, però de ben segur necessitarem la ajuda del nostre client, i tan important, faller censat i el seu pensar racional.

En el moment que passarem a ficar fresadores 3D en els tallers, com en tota indústria les

La gran part de culpa és el bucle que portem

any rere any, la necessitat de tornar a entrar pagaments de firma de falla, per a salvar eixos piquets que sempre ens queden cada any.

no, ens barallem durant l’any per a salvar el pressupost del taller i traure ixes falles creades per nosaltres per a gaudi de tots al carrer. Doncs eixe és el principal problema dels artistes, que AMEM la nostra professió, ens xiflen les falles i fem cadascú en el nostre taller el tetris professional per traure eixes falles somiades i recompensar a eixos fallers que aposten per tu any rere any.

És ben dur firmar 13 falles amb un pressupost de 180.000 euros i ja estar resant per a que ens demanen figures de fresa o de tall, o que ixquen faenes extres per poder fer front als pagaments de cada mes. Coses que juguen sempre en la nostra contra en temps que perdem per fer les falles, sempre tot per a última hora, no ho fem per gust

De ben segur moltes vegades és el desconeixement per part dels clients de les nostres penúries econòmiques (quelcom al que estem acostumats). Arribats a aquest punt no volem més diners, sinó fer jornades normals (que per a nosaltres serien 9-10 hores de dilluns a divendres) i poder tindre els caps de setmana per als nostres amics i famílies. Agraïm moltíssim quan ens conviden a presentacions d’esbossos o projectes, una cosa que des de menudet era una data assenyalada per als projectes d’especial, avui en dia s’ha perdut eixe potencial, doncs tots fan presentacions, i de veres que agraïm el convit però també és més cosa de falla. Per exemple, si fem 13 falles en un any, són 13 divendres que tens ocupats a més de la despesa que suposa, i a més d’arribar tard a casa i haver de matinar al dia següent. Per una altra banda estan les visites de falla, entenem i comprenem que la gent vol vore la seua falla, però són 13 diumenges més sense poder fer plans com qualsevol altra persona:

un passeig en moto, anar a fer esclata-sangs o anar a pescar… És una dura forma de viure treballant en este bellíssim ofici, 7 dies a la setmana i l’esforç físic i mental que suposa, perquè marge de descans no tenim i més en temporada de desembre a març quan l’horari laboral es torna imprescindible minut a minut.

Anem a ficar un exemple, una falla de 10.000 euros per treballar, comptarem la fabricació, amb l’IVA a banda, el transport i el guardar la falla: Una figura de fresa d’un tamany mig de 1,70 m la compres a un preu raonable de 90€. L’escultor hauria d’estar amb ella unes 4 hores per traure el detall que tocaria. El preu d’aquest professional si el tens en plantilla pot estar al voltant de 9-18 €/h depenent del tipus de treball i el que li cundixca a cadascú, en este cas per arrodonir comptarem 10€/h. Desprès de l’escultor passaria al fuster que un parell de hores segur que necessita i una mitja entre peu de fusta i posar bastiment podríem parlar d’un preu de fusta de 10-12€ més les dos hores de feina a 10€, ja estem en 30€. Una vegada posat el bastiment ha de tornar l’escultor per refer la figura als detalls i una horeta segur que cau,10€ més. L’empaperador estarà mínim 4-5 hores per 10€ seran 50€, preparar la ferramenta, cartró, engrut i demés, un mínim de 5-6€ de material, desprès tenim el massillòleg (aplicador de massilla), a vegades farà falta i a vegades no, però sempre cal repassar un poc, 10€ més. Desprès quatre passades de pasta gotelé, mínim 20 min per figura i passada (1,5hx10€=15€), sense nomenar els canvis meteorològics que es poden donar i retardar la feina. Desprès l’escatador estarà entre 6-7 hores per deixar una bona feina (7x10=70€). Desprès una bufadeta i donarem fixador i pintura per tornar a massillar qualsevol error, mínim 1

Volem que es respecten els nostres complicats horaris, volem que es cuide l’artista en este aspecte. De ben segur un artesà satisfet vos puc assegurar que es nota en el treball en la plaça. Sense pegar-li més voltes farem un repasset a l’escàndol de diferents parts de la falla.

horeta més (10€), i desprès passa al pintor que si vol deixar una bona tasca haurà de fer mínim 6 hores per figura (l’hora de pintor sol estar en 18€ x 6h=108€). Si comptem les pintures i vernissos estaríem comptant sobre 10€ per figura i després el plàstic que també és temps comptat i a guardar en magatzem si disposes, o a un racó del taller ocupant espai de treball.

mínim 3 persones per a eixa falla i estem 4 hores més desplaçament. Podríem estar comptant una jornada laboral per persona més el benefici igual com havem ficat dalt, el dia d’un treballador hauria d’estar al voltant de 120€-160€ per 4 persones son 640€. Estaríem parlant de que una falla de 10.000€ faria 5,5m d’alt i portaria 4 figures al voltant i alguna cosa d’escenografia.

Què costa una figura 1,70m mig acabada? Doncs bé, el preu de la figura seria 451€ (però compte! això seria el preu de cost), faltaria sumar el benefici, com en totes les altres faenes. Anem a comptar un 30% que seria el més coherent, la figura resultaria en 586,30€. A este preu hauríem d’afegir, com en totes les feines, gestió de residus. Si en uns neumàtics son 3€...imagina en una falla.

Com podeu vore i comprovar al carrer eixes mides rarament es treballen i els preus dels treballadors i demés estan molt justets, doncs ens agradaria poder donar pagues extres de nadal i estiu, i fer que treballaren encara més agust del que es treballa. Si a tot això comptem una part tan important com és l’amortització de taller, perquè ací els números ja vegeu com estan, però això sempre i quan no es trenque cap màquina ni tingues un problema de cap tipus amb un material que ha fallat, o de clients que no sempre compleixen amb els pagaments. Òbviament ja hem vist amb 10.000 eurets que es podria fer, però ara falta comptar el on? Perquè tots necessitem un taller, i que estiga legalitzat i en condicions, per la nostra seguretat. De ben segur que hauríem de llevar algun metre més d’alçària i un parell de ninots. Aleshores, desprès de tota esta debacle econòmica, amb 10.000€ serien 4 metres d’alçària i tres ninots per a estar en les mateixes condicions que qualsevol empresa.

Per fer un centre de falla i baix les mateixes disciplines dalt citades, caldria comptar per a un centre de falla d’uns dos metres i un remat de 3,5m i en càlcul de costos estaríem al voltant d’uns 5500-6000€ (els costos es compliquen per complexitat de les peces i envergadura). Hauríem de fer alguna cosa d’escenografia per acompanyar les figures, recordem que tenim un pressupost de 10000€. Per una altra banda desplaçament per fer el muntatge, com en altres feines hores de persones i dietes més hotels si és necessari, materials per portar a terme la tasca i vehicle propi o de lloguer. Anem a comptar d’anar

Però com bé diuen molts, tots tenim problemes en els nostres negocis, el que hem de fer és ficar solucions. Doncs bé, hem començat per reduir mides, cosa que no és del grat de ningú, però és sols el principi de la crisi del sector.

es qüestió de qui paga ni de qui mana sinó de l’amor a les falles, a allò nostre, perquè som valencians i fem coses úniques. Ens falta posar-les en valor i que estem orgullosos d’elles i dels que les creem.

“La pèrdua d’il·lusió”

En conseqüència, què volem els artistes? Consciència i respecte al treball que es fa, que igual que els fallers volem vore un bon treball a la plaça. És el nostre aparador i la finestra al treball, no sempre segur, de l’any següent.

Eixe és el vertader problema de les falles, que cada volta som més els que ens pugem al carro de fer faenes fora de les falles i, poc a poc, ens anem llevant moltes falles de damunt, doncs sabem de què som capaços i ens agrada viure com a tots, i arribarà el moment que no quedaran artesans i es convertirà en una vessant més de reforç d’un taller, i es perdrà eixa màgia que tenim els que #volemfalla. Qualsevol que tinga una empresa sap que estos números són molt justets per sustentar un taller o negoci, per tindre estos preus et veus obligat a tindre en plantilla un escultor, un fuster que sóc jo, pintor que en el meu cas sóc jo, una persona per manejar les màquines de suro i mínim 2 persones d’empaperat i escatat i demés, i com no, una peça clau, la meua dona en oficina, i quan toca empaperar que va com un coet. És per això que per viure de açò hem de firmar molt per mantindre el taller amb tota aquesta gent i que siga defensable.

Volem falles, volem art i sobretot volem gaudir!

Si en alguna cosa no he estat encertat, ho sent molt, demane disculpes, però estem dolguts pel nostre ofici i l’estat en el que es troba, i no

XARRADES TAMANYICOLOR

OPINIÓ

Juane Cortell Artista Faller Hola! Sóc Juane Cortell de Carcaixent, també conegut al món de les falles com a Tamanyicolor, expressió utilitzada en l’àmbit de la taronja que deixa palès com m’agraden les falles. Vos escric amb la intenció d’explicar què són les Xarrades de Tamanyicolor, com naixen, amb quina finalitat i com han anat consolidant-se amb el temps com un event més per als que ens agraden les falles.

s’acabà, continuàrem la tertúlia al bar Els germans, on decidírem donar-li continuïtat a l’any següent. En 2015 la criatura va fent-se gran, comencen a vindre amics de València, Borriana, Alzira... fórem unes quaranta persones i es notava que hi havia gent molt habitual en tertúlies falleres, com el crític de Borriana Quino Puig o de València Hernan Mir i Manolo Sanchís. Els temes a tractar eren diversos, des dels premis de les falles d’especial del present any fins com de complicat era firmar falles per als tallers més xicotets. Pel que fa a la gastronomia d’aquella nit, el pernil continuà sent l’eix vertebrador de les Xarrades i en acabar sopàrem una paella.

Tot començà en 2014, just en passar falles, en eixe període que els artistes tenim d’ansietat per vore les falles que s’han plantat, per contractar les falles de l’any següent, per discutir si els premis estaven ben donats, etc... Ahí se’m va ocórrer de quedar amb gent que conec que li agraden les falles per a xarrar d’aquests temes mentre ens menjàvem un pernil, altra de les meues passions. Eixa primera xarrada érem uns 20 participants i el model de funcionament, per a que es feu una idea, va ser com una reunió d’alcohòlics anònims, cadascú es presentava a la resta i comentava què li agradava o no de les falles, a partir d’ahí jo com a moderador anava traguet temes on cadascú opinava. Quan el pernil

En 2016 la cosa se’n va anar de mare! La difusió a les xarxes socials va fer que molta gent s’apuntara prèviament, més de 100 inscrits previs i uns 120 al final de la nit. Front aquesta barbaritat ens vam replantejar el tema gastronòmic i parlàrem amb la gent de la falla Cánovas del Castillo per a que ens

a detall diré que l’amic Malat de falles va retransmetre per streaming via Twitter. Però si alguna cosa vull ressaltar d’aquest any per damunt de tot, fou que un dels assistents a les Xarrades fou el gran Pepet de Borriana, per a mi el més gran!!! Quina il·lusió quan el vaig vore entrar al meu taller i poder xarrar amb ell. En 2017 el nombre d’assistents fou d’uns 80, després de l’any anterior ens veiérem obligats a limitar la participació perquè era important mantindre l’essència de les xarrades, que tots puguen participar i opinar. Aquella nit, a banda de les típiques discussions dels premis tant a València com als diferents pobles molts dels quals estaven representats des de Borriana fins a Dénia, un dels temes principals fou com de complicat estava sent per a la majoria de tallers no tindre pèrdues. Molts mantenien que es feien animalades de feina per uns preus molt inferiors i això era insostenible. Com sol passar en aquestes coses, els diferents punts de vista crearen un debat apassionant on la finalitat era defendre el monument i fer possible que siga factible continuar fent falles per part dels artistes. Aquest any el pernil continuà present, el sopar fou una “torrà” d’embotit i el detall per als assistents una botella de vi.

prepararen un menú i ens proporcionaren les taules i cadires per a tanta gent, això sí, el pernil continuava present. El muntatge fou espectacular, taules parades amb decoració, un escenari amb decorat i llums de colors, samarretes personalitzades amb un logotip brindat per un assistent il·lustre com és el genial Ortifus. La varietat dels assistents era molt gran: artistes de totes les categories, crítics de falla, presidents i delegats de monuments de falles, treballadors dels tallers, etc. Cadascú aportava la seua impressió i l’experiència fou molt enriquidora. Com

En 2018 s’estabilitzà el nombre d’assistents i vingueren uns 70, pense que és la quantitat ideal tant per a les xarrades com per a les converses prèvies i posteriors. Segur que entre conversa i conversa alguna falla firmarà al seu artista, cosa normal quan s’ajunten comissions i artistes al mateix lloc. Aquest any el tema principal continuà sent la dificultat per tirar endavant per a molts tallers, calia buscar solucions entre tots, sobretot comissions i artistes, si realment #volemfalla. Aquest fou el lema de les xarrades i la impressió de la samarreta que se’ls va regalar als assistents.

i per això es busca una data com és un mes després de la cremà per a fer les Xarrades, quan l’any faller torna a néixer. Des de fa tres anys hem atorgat un xicotet premi anomenat el “tamanyet d’or” a persones que creguem que fan una gran tasca de difusió a les xarxes socials del monument faller. En 2016 fou Vicent Gayà, en 2017 Juan Sánchez, en 2018 a Ángel Romero i en 2019 a Xavi Serra (malalt de falles). Vull agrair a tota la gent que ha participat aquests anys a les Xarrades i, com no, a la comissió Abú Masaifa de Xàtiva per deixarme escriure al seu llibret. G r à c i e s ! ! !

Aquest any 2019 estrenàvem nau, canviàvem d’ubicació, fórem unes 100 persones, i el tema estrela, per suposat, va ser el volem falla. Van participar moltes persones pertanyents a comissions falleres, les quals ens recolzaven en que el centre de la festa és la falla, ens donàrem compte que açò està canviant i que hi ha moltes comissions que aposten per tindre una bona falla. Va vindre gent des de Dènia fins a Sagunt, tot gent que envolta la festa de les falles. Sobretot la gent que ve és gent que VOL FALLA.

#VOLEMFALLA

Les Xarrades no tenen altra finalitat que ajuntar a gent de tots els àmbits a qui ens agraden els monuments fallers. Durant tot l’any no és fàcil coincidir

PROTEGEIX AL TEU AMIC ARTISTA Mario Gual Artista Faller Em diuen Mario i sóc artista faller. I ho sóc des que tinc ús de raó, des de molt xicotet, sempre he sentit fascinació per la falla, per la seua creació, per la idea, pel modelatge, per la pintura, per tot. Jo no tinc tradició familiar en aquest ofici, però quelcom molt fort em va envair des que tenia uns set anys, i sempre vaig saber, no vaig voler, vaig saber, que anava a ser artista faller.

OPINIÓ

una visió més objectiva i més madura, veient per damunt del xiquet xicotet que hi ha dins d’un i que està entre il·lusionat i acollonat quan s’aproxima una presentació d’esbossos. Les falles han viscut i viuen una enorme crisi, i aquesta crisi ha revolucionat el sector i ho segueix fent encara, ja que dóna la sensació de que el món de les falles viu ‘’a rebufo’’ de com existeix el món real, la crisi va tardar un parell d’anys en arribar al sector i, per descomptat, encara no se n’ha anat. Gran part del problema està en el desconeixement de les comissions sobre el que comporta aquest treball, moltes d’elles encara veuen com un favor amb el que has d’esforçar-te, el fet de que et deixen fer la seua falla, ni de lluny tenen un especial respecte perquè sigues un artista contrastat i amb experiència, ni molt menys coneixen la teua obra, més enllà de premis importants aconseguits. Tot això, sumat a la desafecció de moltes comissions pel monument, ha deixat a l’ofici d’artista faller en absolut perill. És dificilíssim arribar a final de mes, i un compta amb jornals, amb gent que és de plena confiança i als qui vol i amb els qui duu anys i lustres treballant, i ni molt menys vol pagar-los un míser sou per un treball que realitzen molt conscienciosament i cada dia,

Un mai sap quin va a ser el seu camí, ni si va a triomfar o a fracassar, tots tenim por al fracàs, a que en realitat, la idea no funcione i tot es faça malbé, a tindre que buscar un altre treball, a prendre el cartell de la derrota laboral i a arrossegar-lo com qui es converteix en un empestat. Però a pesar d’això, el somni es segueix, perquè és més fort que la por, perquè la il·lusió està en cada matí, en cada cafè, en cada conversació, el futur et saluda amb la seua mà, oferint-te una perspectiva de felicitat on el teu somni s’ha complit. Els inicis són difícils però també divertits, i durant aquest temps mai vaig imaginar la quantitat de persones que trobaria en el meu camí disposades a ajudar-me, i enormement agraït, un continua endavant. I un bon dia arriben les grans categories, d’or i argent, i una vegada allí, un es fa més conscient, i té

donant cent euros més’’ i demés frases de “cunyat”, demés sobrades i demés faltes de respecte, que es viuen com agressions personals quan en este ofici un està venent part de la seua ànima, i no solament un producte. El problema en aquest ofici són els fallers, que no tenen ni idea del que val, ni del que costa, ni del mèrit que té fer una falla, i segon, el problema és dels artistes que, víctimes del seu somni, s’empenyen en posar més, en fer més hores i en tornar-se bojos, en una cosa que els va a costar una fortuna acabar, i que no va a guanyar un bon premi perquè amb eixos volums es impossible acabar bé, i en aquest treball, els defectes resten deu, mentre que les bondats sumen un. sense descans. Un compta amb impostos que assassinen cada trimestre, i que et deixen preocupat i, moltes vegades, desesperançat de que d’açò siga possible traure uns pocs diners en net per a poder tenir parella i ferse algun viatge de tant en tant, desprès de las inacabables hores de dissabtes i diumenges al taller...

Malgrat això, tot té solució menys la mort. Per a tu, amic artista faller que estàs llegint aquestes línies, vull que sàpigues que et comprenc, que et recolze, que eres valuós i que se t’aprecia i se t’admira moltíssim més del que tu t’imagines, i que a partir d’ara ha arribat el nostre moment, i que se’ns va a respectar per com som de grans, primer fent entendre a les comissions que som realment artistes, que la nostra artesania valdria milions fora d’ací, i que per a salvar les falles cal salvar als qui les fan, i això s’aconsegueix invertint, així que en aquest punt tot depèn

Però sobretot, un no compta, en la seua majoria, amb el recolzament de la comissió, ‘’estira’t, home, posa-li un parell de figures més i puja-li un parell de metres que t’estem

del teu carisma, de que vages a les falles explicant la teua proposta amb contundència i conscienciosament, explicant-los que les falles es fan a la mesura de cada plaça, perquè en cada lloc no pega el sol de la mateixa forma, ni les finques són iguals, ni hi ha arbres, i cada lloc ens inspira d’una determinada forma, sols nosaltres sabem el que queda bé ací o allà perquè per a alguna cosa portem anys plantant, així que ací el que manes eres tu perquè és el teu treball i estàs ací perquè tens talent, donant-li el valor que correspon i fent respectar l’ofici que dona nom a aquesta meravellosa festa.

Benvolgut amic faller i benvolgut amic artista, tot açò s’arreglarà, però depèn de tu i de mi. No em digues això de ‘’és que si jo pose menys i el veí posa més guanyarà ell’’. La revolució la comença un. Un. Fes-ho tu, t’anirà bé, guanyaràs premis, el teu veí et seguirà i poc a poc començareu a sanejar el taller i a poder viure millor. I tu, benvolgut faller, fulleja revistes, pàgines web, fes amics entre els artistes, respecta’ls i consciencia als teus fallers de que el col·lectiu té un problema, protegeix al teu amic artista, i sàpigues que si ens recolzes i ens dones un, rebràs deu, perquè així som els artistes, quan ens aprecien ho donem tot, i tenim moltíssim que guanyar, la teua comissió la primera.

I segon, sabent mesurar els volums, tu saps que si fas deu, es converteixen en dotze, i el procés es desparrama, pots programar set, que es convertiran en nou, i que decorant, acabant i posant-li il·lusió, es convertiran en onze, gràcies a l’acabat i al detall, que és al cap i a la fi, el que es premia, la salsa. Els fallers voran un treball sublim i acurat, i tu, havent restat eixe material i eixes hores d’acabat, que has contrarestat amb les teues hores, el teu bon gust i el teu toc final, acabat amb temps i amb ganes, en la soledat del teu taller que tant t’inspira, es convertiran en una fotografia de referència, amb dos fallerets davant, en el casal d’una falla. I ja veus tu què fàcil és passar a la història, i què peculiar.

Mai vaig a deixar d’amar el meu treball i, amb ell, tot el que comporta, la meravellosa gent a la que conec, els amics que faig, tot el que modele i pinte i com de gran això em fa sentir, i sobretot, el fet d’estar complint el meu somni, perquè un és més autèntic quant més es pareix al que ha somniat d’un mateix. Gràcies per aquest espai per a poder expressar-me, sempre és un plaer dir el que pense. No perdem la fe perquè el millor sempre està per vindre. Bones falles 2020.

100

VOLEM LA MILLOR FESTA DEL MÓN, LES FALLES

OPINIÓ

Ximo Esteve Artista Faller i Portaveu del Gremi d’Artesans de València La veritat, a l’hora d’enfrontar-me al full de paper per a fer un article, sempre em plantege el mateix dilema: de què parlar per a no tornar a repetir el mateix? Difícilment una persona com jo, que he treballat tota la meua vida, des dels 16 anys fins ara, en açò de fer falles, més de 43 anys fent el que més m’agrada que és dissenyar i crear figures i falles, no pot estar lluny de parlar del que m’apassiona.

premis i reconeixements, però és una cosa que he assumit. Però, no vull parlar massa de mi o de les meues falles, més de 250 grans i un centenar de menudes, el cert és que fa 7 anys torní, després de 20 anys, a involucrar-me de nou a la Directiva del Gremi d’Artistes Fallers de València, ara com a Secretari General. Lluitar per la dignificació de l’ofici, d’intentar fer-lo rendible econòmicament i no veure com tanquen o s’arruïnen els companys o acaben devent diners, ha estat el motiu de barallar-me amb polítics i certes agrupacions de Falles.

Són molts anys, moltes alegries, molt de patir calor i fred, hores de treball a un ofici, el d’artista faller, poc agraït pel públic, un públic, faller o no, que a penes ens coneix, que no coneix com es treballa una falla, que mai han tingut el desig de passar pels tallers i “emmarranar-se” a escatar, empaperar, pintar, rascar suro....

Crec que un treball com el nostre, únic al món i des de fa 4 anys Patrimoni Immaterial de la Humanitat, hauria d’estar més protegit, som artesans purs, treballem per a una festa amb pressupostos que no pugen quasi en 10 anys i tractar-nos com a empreses industrials no ens fa cap favor.

És impossible valorar una cosa que no es té ni idea de com es fa. En aquests anys de treball he intentat fer-ho el millor possible, amb pressupostos no molt alts, i no per ganes, per desgràcia tindre clar que les falles han de ser una crítica de barri o de poble, de l’Estat o global no és del gust de tots i sí, he patit una mena de “censura” o de no estar nomenat, tot i tindre un bon palmarès de premis i reconeixements. Tal vegada escriure els versets i crítiques en idioma valencià normatiu també a València ha estat mal vist i una mica privat de

Volem introduir nous mercats més enllà de les falles, construccions d’escenaris per a Festivals Musicals com el “Medusa” a Cullera o el “Tomorrow Land” a Barcelona o Brussel·les, fer parcs d’atraccions com férem el “Parque Warner” a Madrid o “Terra Mítica” a Benidorm, o el “Gulliver” al riu Túria, redones

101

com s’han fet a València i Castelló a càrrec d’escultors afamats com Ripollès, construir estands de fires de mostres a tota Espanya, logos i figures representatives de marques comercials, decorats de cine i televisió. L’àmbit de treball és immens i prou desconegut per a la gent. Però, més enllà de la qüestió laboral ens preocupa la desaparició progressiva de la falla.

està molt bé, atraure a la joventut a base d’entreteniment estaria correcte si, a la mateixa vegada, l’essència de la falla com a comissió fora també compassar aquest pressupost amb un monument digne paral·lel a la gent que compon la citada comissió, el que no sempre es produeix. A València ja no es fan quasi despertades, ni cercaviles, i si es fan, s’alcen quatre, clar, si la carpa es tanca a les 4 del matí, difícil és tindre ganes de matinejar i més cansats i a vegades un tan “perjudicats”. La realitat és que les despeses

Les comissions estan enfocades a fer festa, begudes, música i gresca. Tot això

102

en beguda, carpes i grups o actuacions han llevat eixa alegria de fer més falla i, a més a més, a la gent jove no se li ha ensenyat a valorar-la.

Fogueres, desitgem que ens escolten i creguen que és possible pegar-li la volta a la deriva que ha agafat la festa i es posen les piles en dotar d’ajudes a comissions i artistes per seguir fent el que ens diferencia de la resta de festes al món, la Falla! Per a oferir les màximes garanties a les comissions dels agremiats que signen amb elles, tenim un segur de responsabilitat civil per si tinguérem qualsevol problema a la plantà o als transports. També crearem un Facebook i una Web on trobar als agremiats artistes i on tots podem posar les nostres obres de falles i d’altres àmbits per promocionar personal i col·lectivament l’ofici.

Proposem visites de xiquets als tallers, com si fóra una activitat fallera més, fins i tot certificada, i que tingueren un palet de premi per durla a terme, una visita pràctica, on l’artista els mostrara les diferents facetes del treball i els posara a fer cosetes perquè s’adonaren de la dificultat d’aquest. En cas de no fer res al respecte, en 10 anys, els tallers es quedaran a la meitat i les falles baixaran en volum i qualitat a causa de la falta de diners per fer alguna cosa més gran i treballada. Nosaltres estem fent els deures com a Gremi, duguem una Escola de FP o mòdul d’artista faller i constructor d’escenografies, cada any ixen uns quants xics i xiques amb ganes d’intentar entrar al mercat de les falles, però, no apareixen més falles cada any.

A la fi, crec que hem de dialogar, fer un Congrés Faller on trobar solucions a aquesta que és “La Millor Festa del Món”, on dotar-la de futur i dignitat i deixar als nostres fills i nets un demà d’orgull per tal de ser fallers i valencians i cuidar del nostre patrimoni cultural, històric i festiu.

També tenim un Museu actualitzat i poc reconegut i visitat a la Ciutat de l’Artista Faller a Benicalap (València), on mostrar a valencians i estrangers el nostre treball i visites a les Naus de Falles i un Saló on fer actes i menjars o sopars de germanor i una nau on fer exposicions al servei de tot el que vullga llogar-la a preu mòdic per fer qualsevol mena d’activitat. Tenim contacte amb tots els grups polítics de València, amb Juntes Locals i Ajuntaments de tota la Comunitat on es fan Falles i

103

104

OPINIÓ

EL TAMANY IMPORTA? VOLEM TAMANY O QUALITAT? Víctor Navarro Artista Faller Molt s’està parlant de tamanys i metres aquests darrers dies. Pareix com si de sobte, a tots ens abellira l’estranya sensació de tindrela més xicoteta que l’altre, i és que en qüestió de falles, como en la vida mateixa, no es tracta de tenir més metres, sinó de saber usar bé els nostres atributs més preats: l’ ingeni i el bon gust.

conscienciats, som els primers que estem posant fre a aquestes males pràctiques, junt amb els fallers i falleres que xafen els tallers i que saben realment de la dificultat i sacrifici del nostre treball, comprenent que som professionals que ens entreguem moltíssimes hores al dia, amb passió per mantindre vives les nostres vides (la de les nostres famílies i les falles).

Desprès d’esta gastada metàfora en relació al nostre ego, propose fer una reflexió en veu alta, una reflexió on TOTS I TOTES els artífexs de la festa, ens replantegem que volem fer amb ella.

Parlar de metres no és la panacea, ni tan sols sé si és una bona mesura, però alguna cosa cal fer per a que els tallers no es convertisquen en quelcom marginal, on ningú vullga teballar i, per tant, la festa fallera como a tal acabe dessagnant-se internament pel seu excés de meninfotisme, provocant una hemorràgia dolorosa en la nostra cultura i en el nostre mode de vida, en la nostra terra.

Pel que a mi em toca, com a artista faller, diré que la nostra situació no es fàcil, en moltes ocasions incòmoda i inestable, però poc ajudem quan som els primers que entrem en el joc de menyspreu cap a la nostra professió, regalant treball, hores i hores de son, acceptant concursos d’esbossos o competint en condicions distintes amb altres professionals per la pressió de les falles. I la major part de les vegades per la nostra pròpia exigència i egocentrisme de ser els millors. Afortunadament cada vegada més

Uns, els més melancòlics parlaran de materials d’antany com la solució, sincerament no ho crec, altres de que si la tecnologia va matar l’artista, jo ho anomene adaptació, altres que si baixar volums és la solució. Jo crec sincerament que hi ha una cosa molt més senzilla i efectiva a la vegada, que està per

105

damunt de tot el que anteriorment hem citat, el sentit comú, el menys comú dels sentits, però que si volem revertir la situació per a poder seguir sent una de las millors festes del món, hauríem d’aplicar-lo des dels mateixos tallers, sentit comú i Excel, eixa meravellosa fulla de càlcul que amb quatre fórmules ens permet saber el que ingressem i el que gastem, com qualsevol empresa, com qualsevol economia familiar, per modesta que siga, perquè per molt artistes que siguem, no deixem de tindre xicotetes empreses, i les xicotetes empreses han de generar beneficis, PER FAVOR!… Quin sentit té altra cosa?

Cada vegada que tanca un taller honest, cada vegada que un faller@ ningunea y critica el treball d’un professional honrat i dedicat, cada vegada que el mateix professional accepta prostituir-se en el plànol empresarial de la paraula, cada vegada que ocorre açò, no hi ha metres suficients per a mesurar la nostra estupidesa, ni com de “burros” podem arribar a ser, per això abans de que siga tard, por favor REFLEXIONEM TOTS I TOTES LES QUE AMEM LES FALLES! I prenguem mesures, d’eixes que no necessiten de ningun metre i sí de molt de consens i comprensió.

106

OPINIÓ

Sí Paco Torres Artista Faller

Volem tradició, volem innovació, volem llibrets, volem festa, volem indumentària, volem pasdoble del faller i volem mascletà. Volem falla. A més d’artista, també sóc faller, i em donaràs la raó en que volem que els nostres fills visquen les mateixes alegries que nosaltres vivim en els nostres casals, i volem que arribe a ells la mateixa emoció en ofrenar a la Verge que ens van contagiar els nostres pares, mares, iaios i iaies. Però, volem falla de debò? O s’ha convertit en una mera frase feta que manca de significat? És només una “etiqueta” per a xarxes socials? Voler falla és crear un marc en el qual els artistes ens sentim lliures creant. Sent nosaltres mateixos, evolucionant i creixent segons avança la nostra experiència. Voler falla és confiar. Volem experimentar, volem innovar. Com a artistes, som inquiets per naturalesa, volem veure, provar, sentir, amb les nostres obres.

107

Voler falla també és voler que vegeu, proveu i sentiu amb les nostres obres. Volem que gaudiu amb la nostra crítica i que sigueu crítics amb nosaltres. Volem veure-vos vibrant en la plantà, que compartiu amb nosaltres l’emoció de veure culminada una obra que és també vostra. Que sense els fallers que ens recolzen no hauria pogut existir. Però també és saber que el procés comença molt abans de la plantà, que els tallers estan vius i viuen tot l’any.

arribarà el foc i tornarem a començar. Voler falla és també voler sembrar el camí que continuaran recorrent moltes generacions després dels que hui llegim aquest llibret.

Volem falla és que gaudiu de la màgia de l’art efímer. De gaudir de l’ací, de l’ara. I després

Volem falla? Sí, rotund, sense condicions. Volem falla.

Volem tradició, volem innovació, volem llibrets, volem festa, volem indumentària, volem pasdoble del faller i volem mascletà. Ho volem tot, però no podrem gaudir de tot això com ho fem si no protegim l’element més important de la festa: la falla.

108

VOLEM FALLA O… VOLEM FALLA?

OPINIÓ

Carlos Carsí Artista Faller “Volem Falla”. Tots els fallers (jo inclòs) “Volem Falla”, però em faig una pregunta: què és la falla per a cadascú dels fallers? Evidentment, per a mi la falla és l’eix central de la festa, la raó del fet que la festa de les falles haja sigut declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I és que, a diferència d’altres festes arreu del món, el que fa única a esta festa nostra és això, el que li dóna el nom, “la falla”. Baix el concepte del “Volem Falla” pense que es poden reunir moltíssimes idees o criteris, i cadascun diferent per cada faller que preguntarem. No tenim més remei que acceptar que sí, que tots els fallers “Volem Falla”. Però tots els fallers estan disposats a sacrificar el mateix valor econòmic? Per a mi el “Volem Falla” és tan general que no es defineix en sí mateix com deuria, sabent de sobra i molt bé la bona intenció del seu manifest. A pesar de ser una bona idea per a una campanya de conscienciació al voltant del fet que la falla és l’element més important de la festa, i que tots es podien emparar baix ell, hi ha fallers que “Volen Falla”, però no invertir en ella, i en canvi tenim a altres que també “Volen Falla” i es deixen la vida per a poder traure el màxim partit al pressupost

per a destinar-lo a ella. Els dos casos “Volen Falla”. Per a mi, com artista faller, “Volem Falla” vol dir apostar pel nostre treball. I no sols en tema de pressupost. Pense que les hores baixes que el nostre ofici està travessant no es poden solucionar d’una altra manera que contant amb l’ajuda dels fallers i, com no, dels estaments públics. La solució ha de sorgir d’entre tots els agents de la festa. Crec que molta part de la culpa la tenim nosaltres, els artistes fallers, per no valorarnos el suficient. Per deixar-nos portar pel “verí” dels premis, a voltes arribem a fer autèntiques barbaritats, abocant als companys a fer-les també si volen estar en la lluita pel desitjat palet. El “verí” del premi acaba per ser el “verí” mortal de la serp que mossega el coll del professional. Una altra mesura que és molt important és la d’acotar les categories per pressupost. És a dir, ficar unes mides màximes, com a molts concursos artístics i com en la categoria de falles infantils. Voler tindre esta mida no és voler omplir-se les butxaques, sinó intentar no fer eixes barbaritats que es fan o que a voltes es diuen per als pressupostos que es manegen. He de dir que jo sóc el primer

109

al que li agrada fer falles enormes, però evidentment amb un pressupost adequat per a fer-les. No es pot continuar en l’ona de la dècada dels 2000, on el pressupost més econòmic en València era com el més car d’ara. Els materials pugen de preu a un ritme desmesurat i cada volta són més els impostos als quals hem de fer front per a mantindre els nostres tallers en uns mínims legals. Sóc conscient, ja que ho he patit com a membre directiu i vicepresident d’una comissió, que més no es pot esprémer els diners en les falles, i és d’agrair el treball desinteressat que els fallers fan perquè nosaltres puguem plantar el nostre treball al carrer. Per tant, altra solució passa perquè l’administració faça oferta de tota classe d’ajudes per a les

falles, i directament als mateixos artistes. Per exemple, exempció d’IVA o bonificacions. I per això és indispensable la unió entre tots. Hi ha moltíssimes mesures que s’haurien de consensuar entre tots, i que per desgràcia, en la meua opinió, ja arribarien massa tard. És més, pense que ni arribaran. Són molts els problemes en la festa que tenen més prioritat que el verdader problema: la supervivència d’un ofici únic, que fa que la millor festa del món siga única. Cada dia són més els companys que tanquen la porta, molts més amb motius per a fer-ho i moltíssims més que estan valorant fer-ho en este moment. Algun dia, per desgràcia molt proper, la professió d’artista faller serà una espècie extingida, desapareguda, esborrada de la faç de la terra fallera per la nostra culpa, la de

110

tots. I serà la nostra culpa perquè, malgrat que es veu com els problemes l’acorralen, continuem enarborant dos paraules, “Volem Falla”, però buides de significat real. “Voler Falla” és “Voler als Artistes Fallers”. Eixa és la seua significació. Tant de bo no siga massa tard. Tant de bo.

111

112

VOLS QUALITAT O QUANTITAT?

OPINIÓ

Vicent Gayá Artista Faller És el 8 de març i acabe d’arribar a l’hotel. Fa Fred. Però és tanta la il·lusió que supera a tot. Deixe les meues coses a l’habitació de l’hotel, em penge la meua càmera al coll i comencem l’aventura.

molts tallers i els artistes hagen de treballar per a altres, o directament en un altre ofici. El problema, per dir-ho d’alguna manera, és que els artistes amen tant açò que no miren la seua economia ni el seu temps, i intenten fer la millor falla possible, i any rere any veuen que cada vegada posen més i més i ells segueixen i segueixen fins que al final açò explota. I açò a mi em dol moltíssim perquè sóc un gran amant de les falles des de xicotet.

Arribe a la Plaça del Pilar i ja han arribat les primeres peces de la falla. Segur que és una gran Falla, amb qualitat i quantitat, em dic a mi mateix. Després em dirigisc a la Plaça de Convent de Jerusalem, i els grans volums ja es poden veure. Què “fallón”! Amb qualitat i quantitat. Faig una xicoteta parada per a esmorzar i agafar forces. Em dirigisc posteriorment a la Plaça de Cuba-Literat Azorín, on el seu artista ja ha descarregat les primeres peces. Es pot veure que la Falla té molta qualitat i quantitat. Llavors apareix al meu cap la següent pregunta: Vicente, tu que vols, QUALITAT O QUANTITAT? És a dir, un “bomboncito” de falla o una castanya (encara que tinga menys qualitat).

Fa uns 20 anys enrere jo anava a València a vore falles i no coneixia a quasi ningú, era un més que anava per les places buscant la millor foto de les peces i també de l’artista perquè per a mi un artista era molt més que una estrela de cine. Amb els anys van arribar les xarxes socials i el cas que més m‘alegre va ser el d’Andrés Martorell. Jo el tenia com un déu, l’artista dels artistes, “el mestre de mestres”, des de feia molts anys les seues falles m’encantaven i un dia per Facebook em va escriure en una publicació i em va dir que les fotos eren molt bones, que havia fet un gran seguiment de la plantà i que li agradaria conèixer-me. Això va ser una de les millors coses que m’han passat en els falles i hui per hui tinc una gran amistat amb ell.

El tema de la qualitat i quantitat és el detonant de que desgraciadament estiguen tancant

113

Però , tornant al tema de la qualitat i quantitat, jo personalment, Vicente Gaya, pense que les falles haurien d’anar cap a la línia de la qualitat, que les Comissions Falleres es decanten per un monument de menors dimensions, però de gran qualitat de modelatge, pintura i acabat final.

Per això, des d’aquestes línies, vull animar als artistes fallers, que són el vertader esperit de la millor festa del món, les Falles. Visquen les Falles!

Malgrat tot, aquest sempre serà el gran debat.

114

I ELS ARTISTES XATIVINS...QUÈ VOLEN?

ENTR EVISTA

Alberto Ordiñana Faller

A estes altures del llibre, sabem que el lector ja té clar el nostre moviment #ituquèvols? amb el que intentem aplegar a tots els agents participants en la festa de les falles per conèixer les seues inquietuds, pensaments, pors..., i un dels grans protagonistes a les falles són els nostres artistes. Sense ells no serien possibles les falles que coneguem avui en dia, i per això hem entrevistat a 6 artistes locals per conèixer el que pensen sobre les últimes notícies relacionades amb les falles i algunes de les qüestions que també vàrem realitzar als fallers de la ciutat.

Ramón Olivares (RO) Artista Infantil Xavi Herrero (XH) Artista Gran i Infantil

Xavi Ureña (XU) Artista Infantil Jose Angulo (JA) Artista Infantil

Francis Guerrero i Venancio Cimas (QF) Artistes Gran i Infantil 1. Quants  anys portes  plantant falles? Recordes  per què  i com vas començar aquesta trajectòria professional?

meua trajectòria professional va començar des de ben menut, aproximadament als 12 anys amb la realització de maquetes de falla per al concurs. M’agradaven molt les falles i a partir d’ací vaig estar col·laborant amb diversos artistes locals i com que m’agradava tant aquesta feina vaig estar ensenyant-me i formant-me fins a 2010 que vaig decidir fer el meu primer monument propi.

(RO) - Fa 26 anys que estic fent falles, i tot va començar quan era faller d’Espanyoleto. A Francis Guerrero, Miquel Grau, Rafa Aguado i a mi ens agradava molt fer cavalcades, presentacions i tot el que comporta l’exercici faller. La comissió ens va proposar fer la falla infantil a nosaltres, i com la ignorància diuen que és molt atrevida ens vam dedicar a fer la falleta. Després d’aquell any Francis i jo vàrem seguir fent falles fins que vam acabar cadascú anant pel seu compte.

(JA) - Porte més de 36 anys, vaig haver de fer la falleta infantil de la plaça Sant Jaume, ja que en aquella època els pressupostos eren molt curts. Jo era faller de la mateixa comissió i vaig haver de fer-la sense pràcticament mitjans i amb la idea que tenia del que havia vist en algun taller d’algun artista xativí, tenint jo 14 anys.

(XU) - Porte plantant falles en l’àmbit particular des de 2010, aquestes falles compliré deu anys fent falles pel meu propi compte. La 115

(XH) – Porte 30 anys com a professional i 4 anys abans ja vaig fer la meua primera falla infantil. Vaig començar per vocació.

destinen dins de la partida pressupostària de cadascuna i dins dels límits de cada comissió, un percentatge equitatiu al que baix el meu punt de vista hauria de ser el pressupost per al monument faller, i també hi ha altres falles que podrien destinar més del que destinen al seu monument. Això ja és decisió de cada comissió, ja que cada comissió és totalment lliure per a poder destinar el seu pressupost econòmic en allò que crega convenient.

(QF) - Portem 5 anys com “Que Calor fa en Falles”, però per separat portem molts més anys. 2. Creus que les comissions de Xàtiva aposten el que poden amb els monuments? O haurien de fer un major esforç? (RO) - Pense que a Xàtiva les falles si pogueren gastar-se més diners en el monument ho farien, però el cens faller que hi ha no és molt elevat, per la qual cosa les falles fan el que poden, però sí que farien més si pogueren.

(JA) – Crec que hi ha de tot un poc, crec que sincerament moltes comissions haurien de fer un major esforç. (XH) - Com a tots els pobles hi ha de tot, algunes aposten molt i altres el justet. Es deuria fer un major esforç, ja que la falla és l’eix central de la festa.

(XU) - Pense que algunes comissions de Xàtiva sí que aposten pel monument i li

116

(QF) - Sí crec que les comissions de Xàtiva fan el que poden per a aquests temps que corren, però hi ha comissions que es podrien esforçar més en el monument.

invertint una bona quantitat en els premis econòmics, crec que s’hauria de invertir com en altres poblacions o en la capital, en l’iva. Aportar l’iva o un percentatge del monument faller com fan en València que és un 8 o 10% i d’aquesta forma també les comissions es veurien obligades a declarar els pressupostos reals de les falles.

3. Creus que l’ajuntament pot fer alguna cosa més per millorar els monuments? (RO) - L’ajuntament l’únic que pot és aportar més econòmicament amb els premis, valorarlos més, encara que els últims anys ja està fent un gran esforç valorant els premis de cada secció amb dotació econòmica, ara sols falta que cada any aquesta poguera elevar-se un poc.

(JA) - No conteste, deixem en interrogant, és una cosa a la que no li fique cap valor, ja que són les comissions les que haurien de tindre el fons o l’ànim de fer per la falla i no dependre d’uns i d’altres. (XH) - Sempre podria ajudar un poc més.

(XU) - Sí que crec que l’ajuntament pot fer alguna cosa més per a millorar la qualitat dels monuments fallers. Encara que s’està

(QF) - Últimament l’ajuntament de Xàtiva està portant-se prou bé en eixe tema, encara 117

que les comissions falleres aporten als monuments. Dins de tot aquest problema, ha sorgit no fa massa dies, unes mesures i grandàries aprovades pel Gremi de València i recolzades per Borriana i Alacant, per a cada secció (almenys en València capital). Què penses d’aquesta mesura? Els pobles deuen també adaptar les seues seccions (o pressupostos) a una grandària i altura establida?

que es podria modificar la forma de repartir els diners, com donar un percentatge del preu de la falla com es fa a València i així totes les falles rebrien diners i podrien dedicar-los als monuments. Tal com està ara es premia més a les 6 o 7 falles que més pressupost es gasten. 4.  Avui en dia es parla molt sobre la qualitat dels monuments, i sobretot sobre la continuïtat de la professió com a artista faller a causa dels alts costos dels materials, junt amb el pressupost actual

(RO) - Si els gremis de València, Borriana i Alacant ho han decidit, doncs tindrem que acoblar-nos al que diuen, i si en infantil acaben fent el mateix, encara que és més difícil que en un monument gran, també ho farem. (XU) - Pel que fa al tema de les mesures que s’ha adoptat últimament en la capital, crec que cada artista és el que millor sap fins on poden aplegar les seues limitacions econòmiques i les seues limitacions dins dels monuments fallers i el que deuen fer. Realment és una imposició que crec que es trasllada als monuments grans, ja que en infantils des de fa molts anys en la majoria de pobles són de 3x3, aleshores és una cosa que afecta més als monuments grans. I pel que fa a traslladar-ho als pobles, hauria de ser una mesura a tindre en compte per a què no es disparara tant el tema de

118

volums, de mesures, però realment torne a dir que cada artista és el que deu de saber i el que deu posar els seus límits i volums. No obstant, crec hi ha moltes altres formes de posar solucions a la decaiguda que està haguent als tallers fallers i que està afectantnos a tots. Malauradament cada vegada hi ha menys tallers i menys gent professional que es dedica al món de les falles, degut a que la situació econòmica és insostenible. Crec que les primeres que han de posar de la seua part són les comissions i valorar el treball que tenen,amb el pressupost que tenen, i moltes vegades no demanar més del que l’artista està fent, perquè com he dit cada artista sap i posa en les seues mans el que ha de fer conforme al pressupost econòmic que se li ofereix per part de la comissió.

(QF) - Pense que tot el que siga per a millorar la qualitat és benvingut. En els pobles hauria d’implantar-se? Doncs depèn del poble i la quantitat de falles que tinga. 5. Amb les falles infantils, la limitació fa anys del volum sembla que ha portat a una composició abarrotada o apilotonada que si no s’estudia bé, pot dur a tapar-se alguns ninots. Òbviament, amb pressupostos alts, creus que podria passar el mateix amb les falles grans? Amb el mateix, hipoteca aquesta mesura el risc o la possibilitat de fer composicions més arriscades amb elements esvelts i més alts?

(JA) - Donades les actuals circumstàncies en què es troba el món faller i sobretot l’ofici d’artesà podrien adaptar-se volums i mides en funció dels preus. En els pobles considere que evidentment també. (XH) - Crec que la contenció en grandària és una forma de fer més rendible el treball, estaria bé que a tots els pobles es fera també un esforç per poder fer que aquesta feina tinga una rendibilitat que assegure la continuïtat dels tallers.

(RO) - En falles grans no és igual, perquè dins de les mesures que puguen ficar baix de les

119

(QF) - Una falla amb 4 ninots pot estar millor que una amb 10, depèn de la qualitat que li dónes, no té perquè una falla d’elevat pressupost tindre una muntonada de ninots i mesurar 20 metres, amb menys i millor acabat també compleixes. Nosaltres preferim 5 ninots ben acabats que 10 fets un desastre.

bases sempre queda un espai que et diga vaig a obrir la falla que tampoc va a passar res, en una infantil que és 3x3 ahí sí que no pots fugir. (XU) - Crec que en els monuments grans seria més difícil arribar a eixe aturament i a eixe apilotament de què parlem en els monuments infantils, ja que en els monuments grans l’espai és més gran i seria molt difícil arribar a eixe aturament. En infantils al ser 3 metres moltes vegades es dóna més importància per part dels artistes a la quantitat en lloc de la qualitat i crec que és un aspecte que deuríem tindre en compte sobretot els artistes infantils, ja que hauríem d’acostumar als fallers i públic a oferir qualitat i no quantitat. Però deuríem de començar a oferir la qualitat que un treball requereix.

6. Per poder prosperar amb trellat, #ituquèvols? (RO) - Jo vull que les comissions es gasten diners en les falles, però també entenc que el faller que es gasta uns diners vol arribar i tindre tota la seua beguda, hi ha que volen tindre bona presentació, que volen tindre bones cavalcades, aleshores dins de cada comissió han d’aportar uns certs diners a cada partida, perquè un faller no pot baixar al casal a menjar d’entrepà de casa, perquè baixara un dia i a l’altre anirà a una altra falla.

(JA) - Si el volum i mides són acords als preus evidentment amb més preu augmentaria també el volum i la mida, per la qual cosa no veig que afectara la composició i risc dels monuments, perquè seria una cosa proporcional i evitaria eixos desfases que ocorren ara, ajudant a una major igualtat i competitivitat dels artesans fallers que lluitarien amb més igualtat de condicions.

(XU) - Per a poder prosperar amb trellat, realment el que demane és que tant el públic en general com els mateixos fallers sàpiguen valorar el nostre treball, el treball que fem a les seues falles tenint en compte el pressupost econòmic, sent conscients del pressupost econòmic amb el qual compten cadascuna de les comissions que ens

(XH) - És una possibilitat.

120

(XH) - Jo crec que el que estaria bé seria que les comissions respectaren el treball de l’artista i que el nostre futur no depenguera del premi que tinga la falla.

contracten, i han de ser conscients del que poden arribar a tindre amb eixe pressupost. Per una altra part parle de valorar els treballs i sense deixar de banda els premis, jo sempre he dit que el millor premi és que una comissió estiga contenta i estiga satisfeta amb el teu treball, a tots ens agrada guanyar, a tots ens agrada que ens valoren el nostre treball i a tots ens agrada guanyar premis, però sí que és de veres que per a nosaltres és un al·licient molt fort que una comissió sàpiga valorar que el teu treball estiga ben fet independentment del premi que guanyes.

(QF) - Doncs que totes les empreses que fan falles, perquè al final açò és una empresa (i el que no ho veja així està perdut!) estiguem en les mateixes condicions, així tots tindrem les mateixes despeses i partirem del mateix lloc.

(JA) - Reconeixement dels treballs ben fets i donar-li gran importància a l’apartat d’un jurat qualificat, i sobretot el suport de les comissions falleres als artistes fallers.

121

122

VOLEM GUARDIANS DE LES FALLES 1 2 7 . Volem llibret. Els llibrets de falla de Xàtiva.

1 4 7 . La memòria i el futur. Les falles, patrimoni i identitat. 1 5 1 . I tu què vols? Jo vull falla. 1 5 5 . Volem museu faller i xarxa de museus. 1 6 1 . Wiki-Falles. 1 6 5 . COMFET. Qui som? 1 7 5 . Volem sàtira o censura? 1 7 9 . Jo vull llibret. 1 8 1 . Cendra digital.

123

124

Volem llibret ELS LLIBRETS DE FALLA DE XÀTIVA

A SSA IG

Rafa Tortosa Coordinador d'El Verí del foc «Al escriure este llibret no m’animat atra pretensió que la de donar publicitat á la falla de la plasa de la Trinitat, pera qu’este lluminós espectacle aplegue als ohuits de tots els aficionats á la broma y jaleo de les festetes, imitant en asó lo que acostumen a fer en atres parts» (Bellver, 1866).

Així és que si volemfalla, en conseqüència, podem també dir que volemllibret. El llibret és el suport literari del cadafal, aquell que explica i relaciona la falla. I també el podem considerar com la part no-efímera de la falla, allò que no es crema. La necessitat de fer llibret, de voler llibret, està condicionada per les premisses inherents a les quals es va crear el llibret. L’aparició del llibret té la necessitat d’explicar i relacionar la falla, aquella foguera simple, de pocs ninots, la qual tenia la necessitat d’entendre’s. Així sorgiren les explicacions falleres apegades a les cantonades dels carrers on es plantava la falla. Els llibrets han sigut la seua evolució i ha tingut diverses intencions i pretensions. Blai Bellver, fa 154 anys, apart d’explicar de què anava la falla, va tindre la pretensió de donar publicitat a la falla, que arribara a tothom. Gràcies a les capacitats tècniques de la impremta, amb la reproducció ràpida i múltiple, les publicacions podien arribar a més gent i, conseqüentment, tot allò escrit. I aquest és un dels factors que comportaren l’èxit dels llibrets de falla.

Amb aquestes paraules, Blai Bellver començava l’apartat de les Advertències interessants del llibret La Creu del Matrimoni, lema de la falla que s’anava a plantar a la plaça de la Trinitat de Xàtiva l’any 1866. Amb aquest extraordinari llibret, les falles de Xàtiva començaven un excel·lent camí de literatura fallera. És evident que la llavor de Blai Bellver, amb la iniciativa de voler promocionar, plantar, relacionar i explicar les tres falles de mitjan segle xix, ha estat present en les posteriors generacions falleres de la ciutat i que, en tot moment, han tingut present conrear literatura al voltant del foc satíric i exposar-la extraordinàriament en els seus llibrets fallers. I tot, a pesar de l’ombra latent condicionada per la prohibició efectuada a Blai Bellver de no plantar les falles de 1866 i 1867 així com decomissar, per part de les autoritats civil i eclesiàstica, els llibrets de falla editats en la seua pròpia impremta. I és que aquesta ombra va durar quasi setanta anys. Dins del context del present llibret, que gira entorn el fenòmen de Volemfalla, cal considerar que falla i llibret contenen una estreta relació.

En aquest sentit, les falles de Xàtiva han assumit esta indestriable relació entre cadafal i llibret, i en tot moment han tingut en consideració les principals qualitats del llibret de falla, com puguen ser allò d’explicar i relacionar la falla, el fet de ser un llegat literari de les falles així com comportar-se com un contenidor cultural, a

125

més de ser autèntic promotor de la llengua dels valencians. En definitiva, sempre s’ha tingut la premissa de voler llibret.

llibre extraordinari radica en la nova concepció de llibret i la seua extensió de 70 pàgines, en una època on encara conviuen els plecs solts amb l’aparició dels primers llibrets, els qual responen a l’enquadernació d’aquestos plecs solts, principalment. Els anys centrals del segle xix, respecte a la literatura fallera, comporten aquesta evolució, ja que com apuntem, «els diversos formats van coexistir durant moltes dècades fins que es va consolidar el quadern imprès o llibret com a model» (Marín, 2010:14).

La pretensió del present assaig es centra en justificar aquestes consideracions al voltant del llibret de falla en cada època en les quals les falles han viscut i patit diverses convulsions socials i polítiques, aspectes que s’han vist reflectits en els seus cadafals i, en conseqüència, en la seua versió escrita. Les explicacions falleres, evidentment, han estat fortament condicionades però també els temes del escrits, els formats d’escriptura i, malauradament, la llengua usada amb caràcter impositiu. Vegem-ho detingudament.

En aquest sentit, les intencions de Blai Bellver no es centren en recollir l’explicació i relació de la falla sinó que volen aportar més literatura popular, amb la inclusió del Viatge a l’infern, un Conte Fantàstic inspirat en la Divina Comèdia de Dante i que va carregat de crítica satírica. També pretén ser un esplèndid complement de l’explicació fallera i de la temàtica escollida, on l’autor desplega una crítica misògina de la institució matrimonial i de les noves modes i fórmules afrancesades que seguien les dones, però també d’institucions i estaments com ara els governs i polítics corruptes, els militars o l’Església. Afegir que el llibret va estar escrit, principalment, en valencià.

Blai Bellver i La Creu del Matrimoni. Un extraordinari inici (1866-1867) L’any 1866, Blai Bellver i Tomàs intenta plantar una segona falla a la plaça de la Trinitat de Xàtiva. L’èxit experimentat al cadafal La peixca de l’aladroc, amb la seua plantà i cremà la vespra de sant Josep de 1865, farà que el projecte faller dirigit per l’impressor del carrer Vallès augmente en consideració. No tindrà prou amb la falla i la distribució de fulls promocionals durant els dies precedents de la festivitat que confeccionarà un llibret explicatiu de la foguera monumental. L’afició per la literatura popular i el fet de tindre al seu abast una impremta moderna comportarà que Blai Bellver confeccione aquest llibret de falla. Del seu obrador va eixir a la venda un extraordinària tirada d’exemplars que expliquen la falla de La Creu del Matrimoni. El fet de ser un

A més a més, presenta una estructura ordenada dels elements literaris, on segueix els passos de la vella retòrica, que d’altra banda seguien els autors de romanços i col·loquis (Martínez Revert, 2010: 150). Es distribueix en tres blocs: 6 pàgines inicials per explicar tot allò que volen fer — demanar l’atenció, demanar perdó dels possibles

126

lapsus linguae i deixar constància de l’autoria i els drets—, a més d’algunes consideracions o Advertensies interesants; 52 pàgines que contenen el conte amb el famós viatge a l’infern; el tercer bloc, de 8 pàgines, es correspon amb els versos que expliquen les distintes escenes del cadafal i que segons l’enquadernació —8 pàgines són el resultat de doblegar dues vegades un full— podria haver-se tractat també com un plec solt que haguera pogut ser repartit o venut a la mateixa plaça de la Trinitat el dia de la funció, cas d’haver-se autoritzat a plantar la foguera monumental.

saber donar-li a la falla una dimensió nova i ambiciosament singular però divertida» (2014).

També cal destacar la part gràfica del llibret amb la incursió d’una vintena de gravats, els quals van estar realitzats magníficament per Manuel Bellver, germà de l’impressor. Cal remarcar que aquest llibret és extraordinari ja que en aquella època i en les següents, no trobem cap projecte literari similar a les falles de València. De fet, els llibres de Bernat i Baldoví arriben, com a molt, a setze pàgines. I és que la llavor de Blai Bellver davant la literatura fallera és bastant considerable. Com bé diu Jesús Huguet, «si Bernat i Baldoví ha de ser considerat el primer autor literari de les falles, a Blai Bellver caldria que se l’anomenara l’autèntic protagonista original de la confecció i conjunció de literatura i llibret. Tots els llibrets posteriors, deixant a part la borumballa protocol·lària que cada dia obstaculitza més la divertida lectura de continguts, són en certa manera deutors de la idea de l’impressor i escriptor xativí que va

Foto. Coberta del llibret de falla La creu del matrimoni, representà en la falla de la plasa de la Trinitat en l’añ 1866, obra de Blai Bellver.

El llibret, després de ser publicat, va eixir a la venda en diversos punts de la ciutat. Un dels exemplars va arribar al Palau Arquebisbal (Navarro Cabanes, 1924). El prelat el donà a llegir a l’Arquebisbe de València, Mariano Barrio Fernández. Com que no coneixia molt

127

bé el valencià, només va llegir la part castellana del conte i l’explicació fallera. L’arquebisbe diu que va trobar «chistes y equívocos malsonantes, zahiere, ridiculiza y alienta a la impureza, a la lascivia, sembrando la desconfianza para con la mujer y queriendo alejar del matrimonio...», i afirma que ha trobat «palabras y escenas las más repugnantes que no pueden menos de ofender los oídos». L’Arquebisbe feu seua la censura, i feia publica la condemna al Boletín Oficial Eclesiástico del dia 16 de març. En efecte, el llibret fou censurat per «herético, impío, escandaloso, obsceno, inmoral, injuriosos al matrimonio, al estado eclesiástico, al celibato y a las personas piadosas y timoratas». Aquesta condemna fou reproduïda al Diario Mercantil de València, el 16 de març de 1866, que conclou amb:

No tardà el Capità General de València en remetre una ordre escrita a l’alcalde de la ciutat, En Vicent Pérez, dient que no havent-se sol·licitat cap autorització, «he venido en prohibir la representación de la expresada falla, bajo la mas estrecha responsabilidad de V. al propio tiempo que la circulación del folleto, disponiendo V. se recojan todos sus ejemplares y queden a mi disposición». L’Alcalde, fent cas a l’autoritat competent, va decretar la retirada dels exemplars —34 exemplars del llibre i 19 del prospecte es van confiscar (Martínez Revert, 2010: 156)— i va fer-li arribar a Blai Bellver la «prohibición de llevarla a efecto», referint-se a l’exposició i cremà de la falla (Sanchis Martínez, 1996: 40). El fet de l’amistat amb l’alcalde així com el prestigi de l’impressor fou que les represàlies foren testimonials davant les autoritats de València.

«Nos, pues, prohijando la censura en todas sus partes, prohibimos la lectura, y condenamos con todas las calificaciones mencionada el folleto titulado “La Creu del Matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l’añ 1866”. Prevenimos á los señores curas que lean y hagan saber esta nuestra carta de prohibición desde el púlpito, en el primer dia festivo, á los fieles todos, encargándoles que los ejemplares que tengan en su poder los entreguen á su párroco respectivo ó confesor para que nos los remita. Suplicamos encarecidamente al ilustre señor alcalde y ayuntamiento de Játiva, por las entrañas de Jesucristo, no permita se representen en ese suelo tradicionalmente religioso y moral las impúdias escenas que contiene el folleto que acabamos de condenar».1

A pesar de tot allò que passà el 1866, Blai Bellver torna a promoure una falla per a la plaça de la Trinitat el 1867 i que va comptar amb l’edició d’un altre llibret. Eclipses del Matrimonio és el títol de la publicació, la qual versarà sobre la mateixa temàtica que l’any anterior i pràcticament amb la mateixa disposició de les escenes. Si l’any anterior parlava del matrimoni i l’infern, en Eclipses del Matrimonio agafarà les etapes del matrimoni comparant-les amb les etapes de la lluna. En aquest cas, la publicació estarà composta per 12 pàgines, en les quals combina el valencià i el castellà segons les intencions crítiques que realitza i a qui les realitza. De fet, Bellver comença el llibret fent referència als fets ocorreguts l’any anterior i dirigint-se de forma implícita a

Citada a Ramírez i Aledón (1991: 48).

128

tots aquells que li van posar els entrebancs en la llavor d’erigir la falla. Aquest llibret, apart d’explicar la falla, com diu Antoni Martínez Revert, «és un al·legat contra la intransigència i intolerància amb què se’l va tractar arran de la carta episcopal (2010: 156)». Tot seguit, després d’explicar el cadafal faller, l’autor s’acomiada de tota promoció fallera amb uns versets:

Ràpidament, l’agutzil municipal es presentava a la impremta Bellver per recollir els 196 exemplars impresos existents. Sembla que la falla no arribà a plantar-se. Tots els fets ocorreguts durant aquestos anys provocaren, possiblement, que els ciutadans de Xàtiva no s’atreviren a promoure cap cadafal faller i hagueren de passar més de 65 anys per veure una falla pels carrers de Xàtiva.

«Al vore en molts la costum de buscar en interés diversions, més á la llum que no ataque als seus dinés;

República, valencianisme i llibrets de falla (1933-1936) Les falles tornaran a Xàtiva l’any 1932 amb la falla de la Música Vella, promoguda i realitzada per Paco Climent Mata, aleshores president de la societat musical. La celeritat en promoure aquesta falla va condicionar l’absència d’un llibret que explicara la falla. És l’any 1933 quan es planten de forma reglada les primeres falles a Xàtiva i quan apareixen els primers llibrets explicatius de l’època moderna de les falles de la capital de la Costera. De fet, el primer llibret de falla es correspon amb la publicació que duia per títol Festividad de las Fallas, on apareixia la foto de la Fallera Major, el programa de festejos, els esbossos de les dos falles grans que es van plantar aquell any i la seua explicació. Estem davant un llibre atípic, atès que es mostren dos explicacions i relacions de la falla i també el podríem tractar com un llibre oficial, però no està editat per cap ens oficial que promoga la festa sinó que va estar editat per l’anomenat Comité Fallero de Xàtiva, que pensem que va ser una gestora formada per membres de les dos comissions falleres, la de la plaça de Blasco Ibáñez i la de Méndez Núñez.

Buscant també economia, creem que son prou festetes el dirlos en este dia com als chiquets... ajonetes. Y si hia que es queixe i clame perqu’es pobra festeta, qu’es fasa pendre... y que mame del pesó d’una carreta. Que mosatros, pos estem empalagats d’estes miques, desde huí, ya sols farem alguna festa... á les chiques (Bellver, 1867)». A pesar de la prudència de Blai Bellver, intentant en tot moment complir la llei d’impremta vigent, l’Alcalde de la ciutat prohibirà la venda i distribució del llibret Eclipses del Matrimonio al·ludint delictes sobre diversos articles.

129

Les explicacions de les falles van estar signades per Bernardo Sifre Masià i per Alfredo Sendín Galiana, poetes habituals en aquesta època de la Segona República. Aquest any també es publica el primer llibret infantil corresponent a la Falla de la Humanitària, que es vendrà al preu d’un xavo i es componia del programa d’actes, l’explicació de la falla i uns versets dedicats a la Bellesa Infantil.

amb la reivindicació d’un estatut autonòmic i la defensa i promoció del valencià. En aquesta línia van anar els llibrets de falla editats, com el de la falla de la plaça d’Emilio Castelar— de la Bassa a l’actualitat—, de 1934, on el seu pròleg finalitza amb aquestes paraules: «Vixquen estes festes que tots les atmiren! ¡Son típiques i honren el Pais valencià! ¡Faran que d’el orbe a Valencia se chiren! per vore les falles que l’art consagrá».2

Durant aquests anys de l’època de la ii República, les comissions falleres confeccionaren simples llibrets que contenen l’explicació de la falla i, a més a més, comença a introduir-se l’esbós de la falla —bé a l’interior o a la portada—, les fotografies de les falleres majors i l’aparició de poesia lírica dedicada a exaltar a la fallera major o a les glòries valencianes. També veiem els primers saludes, programes de festejos així com la inserció de publicitat per sufragar l’edició. Tot plegat, conformen un llibret de falla on el seu format és menut —un quart de foli aproximadament— i on trobem l’interés d’utilitzar el valencià.

En quant a l’ús del valencià, cal nomenar el

Respecte a la llengua i la resta de símbols del valencianisme emergent, cal destacar la llavor del Centre Valencianista de Xàtiva, atès que va convocar, des de 1934, el concurs de llibrets, premiar a les tres millors fallers a més de ser un dels organitzadors de la festa fallera a Xàtiva. I és que durant aquests anys les falles foren un dels principals focus de valencianisme, tant cultural com polític. Sembla que tots volgueren acudir a la festa per promocionar la identitat valenciana

Foto: Coberta del llibret de la Plaça Emilio Castelar i adyacéns 1934. AMX, FS-22. 2Llibret de la Plaza Emilio Castelar i adyacéns, Xàtiva, 1934. Amx, fs-22.

130

llibret de la plaça dels Enríques de 1934, el qual va estar signat per Gonçal J. Vinyes. Portava per lema A la lluneta estic: m’en ric, m’en ric i va estar mereixedor del primer premi al millor llibret atorgat pel Centre Valencianista de Xàtiva. Gonçal Vinyes va ser un sacerdot preocupat per la seua terra i la seua població, en la qual va desenvolupar diverses activitats com ser l’encarregat durant aquells anys de les excavacions arqueològiques de la Cova Negra, Cronista Oficial de la ciutat, Arxiver Municipal o director del setmanari catòlic El Obrero Setabense, on va escriure nombrosos articles d’arqueologia, d’història i poesia així com va difondre actes en favor de l’Estatut d’Autonomia i notícies sobre l’aprovació de les Normes de Castelló de 1932. Aquesta inquietud per la llengua pensem que va ser el que el va impulsar a realitzar el llibret de falla, atès que el valencià de l’explicació està bastant normalitzat, i a més a més, l’autor es va prendre la deferència de col·locar notes al peu explicant o traduint al castellà les paraules més desconegudes per la gent (Bolinches Vidal, 2004: 88). Inclús afegeix una nota a la fi del pròleg de com es pronuncien certs sons en valencià:

Has de conèixer també, que en nostra parla no hi ha signe de “ñ”, quin sò te la “n” “y”, com anyà».3 Per últim, cal destacar d’aquests llibrets la llibertat en l’elecció de les temàtiques exposades en les explicacions falleres relacionades en el llibret. Trobem nombroses referències als alcaldes i dirigents de la ciutat, a personatges destacats així com a altres polítics de l’escena espanyola. Un clar exemple el trobem al llibre de la falla d’Emilio Castelar, al qual hem fet referència anteriorment. Una de les purnes del llibret es refereix a Manuel Azaña, president de la República, en la seua visita a Xàtiva: «En Eixátiva una hasaña un tal Asaña a comés. En eixe hom res m’extraña, pues en el resto d’España no deixà en son puesto rés».4 Llibrets de falla condicionats pel règim (19421975) Després de la Guerra, l’oficialitat de les falles a Xàtiva es produeix el 1943, però hem de ressenyar que el 1942 la falla de la plaça de Màrtirs de la Revolució —actualment de sant Jaume—, va publicar un llibret explicatiu, el qual ja contempla una estructura bàsica d’allò que serà un publicació anual de qualsevol comissió fallera, que contindrà l’inherent explicació de la falla i la presència d’un saluda o pregó, un programa de festejos —en aquest cas en vers—,

«Lector: hora es ya de que sapiam llegir valencià. El sò de la “j” i “g”, no siguent de gola, es “ch” suau, com en Frància es fa. En veritat, no està be que lo nostre fem malbé mentres honrem lo d’allà. 3Llibret de la Plaza de Enriquez, Xàtiva, 1934. Amx, fs-22.

4 Llibret de la Plaza Emilio Castelar i adyacéns, 1934. Amx, fs-22.

131

distintes composicions poètiques d’aspectes relacionats amb les falles, el barri o la ciutat i que són signades per gent pròxima a la comissió, la contínua presència de publicitats i la utilització de l’esbós com a dibuix principal de la coberta. A més a més, els llibrets acolliran la presència de la foto de la Fallera Major i la dedicatòria en forma de vers i, a poc a poc, va apareixent la relació de membres de la comissió fallera i els seus càrrecs directius, aspectes que aquest primer llibret no contempla.

llibrets solen estar escrits en valencià, bé amb la utilització de la poesia satírica en l’explicació de la falla com en altres composicions, o bé amb els escrits més corporatius com el saluda, el programa de festejos o la relació dels membres de la falla. A poc a poc, certes parts del llibret, i d’acord amb les directrius establertes pel règim, aniran redactant-se en castellà, principalment el llistat dels membres de la falla i de la cort d’honor, els anuncis publicitaris —malauradament, hui en dia també és una pràctica habitual— i les col·laboracions escrites en prosa. Dels llibrets consultats només hem trobat un llibret escrit completament en castellà i aquest es correspon amb el de la falla infantil de l’Ardiaca de 1944, atès que en lloc d’aparèixer l’explicació de la falla, que duia per lema Cuentos infantiles, apareix un conte dirigit als infants sota el títol La Princesa Irma y el Paje Nelú en el País del Oro, text que ocupa quasi tot el llibre atès que es completa amb unes versades titulades Calvario de los falleros, les quals ocupen l’última pàgina i descriuen les peripècies fetes pels xiquets de l’Ardiaca a l’hora d’aconseguir plantar la falla. En aquest sentit, cal afegir que els llibrets de falles infantils d’aquestes dècades centrals del segle xix, utilitzaran més el castellà que els llibrets de falles grans. Quant als llibres oficials, editats per la Junta Local Fallera, l’idioma utilitzat serà el castellà, llevat d’algunes versades explicatives dels cadafals fallers i alguna col·laboració en forma de vers. Tot allò oficial, com els saludes, programes de festejos i altres escrits obviaran per complet la llengua dels valencians. Robert Martínez ja ens ho indica dient que és «una

De les esplendoroses falles de 1943 ens han arribat molts llibrets els quals segueixen aquesta mateixa estructura. Són simples llibrets, de menut format, alguns dels quals comencen a tindre col·laboracions que s’afegiran a l’explicació de la falla, la qual seguirà sent l’alma matter de la publicació. Aquests escrits extra tenen la peculiaritat d’estar escrits en forma de vers i quasi sempre estan signats pel mateix autor de l’explicació de la falla. A poc a poc trobem escrits redactats en prosa i, principalment, hi són en castellà. Cal destacar les primeres col·laboracions de persones alienes a les falles en els llibrets, aspecte que es produix a la publicació de 1946 de la falla de la plaça del Cabdill —La Bassa, actualment— atès que als seus fulls escriu un article el cronista oficial de la ciutat, Carlos Sarthou (Martínez Canet, 1998:60), així com el llibret explicatiu de la falla del Cid de 1946, que acollirà un article de l’erudit local Ventura Pascual i Beltran, qui signa La primera falla de Játiva. Cal dir, que en aquesta dècada dels quaranta, els

132

forma clara de marcar dos espais diferenciats per a les dues llengües; l’oficialitat per al castellà i el món lúdic per al valencià» (1998:60). Del tema de la llengua hem de recalcar una curiosa referència apareguda al Llibre de la Fira de Xàtiva de 1945 on es publica un article de Manuel Salazar i José Chocomeli que duia per títol Definición, crítica y juicio de los llibrets de falles de Xàtiva. Aquests van estar els encarregats de jutjar les publicacions per a la concessió dels premis tot manifestant que «tema que merece singular atención es el que se refiere al lenguaje vernáculo que, a nuestro juicio, debe ser utilizado atendiéndose al hecho histórico del estado actual del dialecto en esta comarca, huyendo de toda introducción extraña, innovación cultista o exhumación de arcaísmos. De no aunar los criterios al respecto, se reincidiría en el lamentable mosaico dialectal de estas publicaciones, que ni cultos ni profanos entienden sirviendo de mofa a unos y de desconcierto a otros». Els poetes que habitualment escriuen en aquesta època són Julià J. Piera, Alfredo Rizo, Francisco Martínez o Bautista Vaya. Cal afegir a Llorenç Martí Talens, Enric Camanyes Úbeda, Vicent Vidal Escorcia, Bertomeu Murillo i Pepe Santamaría, els quals signaran l’explicació de la falla així com altres versos i històries falleres. José López Sellés també serà un col·laborador habitual en els llibrets amb escrits al voltant de les falles i la ciutat.

Altres, però, busquen il·lustradors i pintors de la ciutat per conformar un dibuix per a la portada, entre les quals destaquen les realitzades per Paco Climent Mata i José Garcia Tortosa Vèrnia, excel·lents il·lustracions que les impremtes de Xàtiva repetiran al llarg dels anys, aprofitant el clixé i modificant només el nom de la comissió i l’any. Altra cosa a destacar de les publicacions

Dels llibrets d’aquesta època cal tindre en consideració la part gràfica, centrada principalment en l’esbós aparegut a la coberta.

Foto: Coberta del llibret de la plaça de Sant Jordi 1946, obra de Vernia. AMX, FS-22.

133

falleres de postguerra són els llibrets de la falla del carrer José Espejo, tant els promoguts pels adults com dels xiquets; sobretot en la redacció del programa de festejos, amb la utilització de recursos humorístics i satírics per llistar els actes a realitzar durant els dies de falles. Un clar exemple és el programa de festejos que recull el llibre de la falla infantil de 1948, que per al dia 17 ens diu que «el president, qu’es tan salao, fará donatiu a tots els membres d’esta Comisió de un despertadors pa que no s’adorguen en les despertaes» o «A les sèt d’hara, que son les sis de antes i les huit de después, el invent d’esta Comisió, despertá per la Banda que prosedix de la Polinèsia Antropofoguia Chass, dirichida p’el mestre “Antidiluviasuperferolitiquifláuticamente”, etc... pegarem la bòlta al ruedo i a vore si traguem alguna orella (duro)...».

delicada en quant a la seua utilització i, com diu Joan Fuster, el valencià ha estat «una llengua postergada, acorralada al reducte folklòric». La fi d’aquesta època, en els anys setanta, comportarà una grata competició en el premi del millor llibret, on les falles del Raval i Cid-Trinitat coparan els primers premis en els anys setanta. Cal fer esment que les bases del premi del llibre eren bastant simples i allò que es valorava era l’explicació de la falla, on es tenia en compte l’enginy, la gràcia i la sàtira per desenvolupar tot allò que l’artista faller tenia la intenció de fer crític.

Com a conclusió dels llibrets d’aquesta època, hem de destacar que els llibrets compliran amb les premisses establertes, atès que la major part de la publicació està reservada per a l’explicació i relació de la falla reforçada gràficament amb la presència de l’esbós. Cal valorar l’esforç dels poetes i versadors —i, evidentment dels artistes fallers—, en conformar un text enginyós i crític, amb la perícia d’acomplir i sortejar les premisses dels que practicaven la censura, a pesar de les descafeïnades i acotades temàtiques a les quals es podien adreçar, un cercle on escollir entre estraperlo, aspectes socials i morals o les dificultats per plantar una falla. A més a més, la presència del valencià —consideracions gramaticals a banda— ha estat emprat en un alt percentatge, mantenint-lo viu a una època

Foto: Coberta del llibret de la falla Cid – Trinitat 1978. Arxiu X. Sánchez

134

Transició literària a les falles democràtiques (1976-1987)

Aquesta comissió només va durar cinc exercicis, de 1982 a 1986, però va deixar als llibrets de falla bona empremta d’allò que volia aconseguir, «amb l’ànsia per demostrar que les falles eren recuperables des d’un punt de vista cultural (A. Garzó, 2012: 89)». El pròleg del llibret de 1982 marca les intencions d’aquesta comissió fallera, on s’afirma que «encetem amb aquest llibre una tasca que ja és vella però que no està de més el tornar-la a reprendre». Parlen de participació, de transgressió, d’una festa popular i oberta. Les distintes publicacions de la falla Jaume I utilitzen un valencià normatiu quasi perfecte i plantegen un producte acurat. A més a més, van comptar amb uns excel·lents col·laboradors com Joan Fuster, Sanchis Guarner, Pérez Contel, Joan Monleón, Lluís el Sifoner, Ferran Belda, Ximo Corts, Joan Ramos, Vicent Andrés Estellés, Melchor Peropadre o Vicent Soriano.

L’inici dels huitanta veurà que la publicació per excel·lència de les comissions falleres continua amb la seua línia habitual, encara que ja tindrem una millora quant a la qualitat d’impressió, on alguns dels esbossos —situats en la coberta del llibret com a tònica habitual durant èpoques— seran ja a color. Les fotografies de les Falleres Majors també milloraran considerablement, i s’afegirà tota la informació referent a la comissió infantil, integrada en l’adulta a finals dels seixanta. El format dels llibrets comença a engrandir-se, i es passa del format estandarditzat de mig foli (A5) al format de foli (A4). Respecte el contingut, els distints apartats començaran a fer ús del valencià altra volta i vorem la inclusió, a poc a poc, d’altres textos d’opinió o de record, principalment. La majoria de les estructures dels llibrets hi són semblants, d’acord amb les directrius i modes que les impremtes dictaven. Però arribem al 1982, i amb la creació de la falla Jaume I, sorgirà una nova concepció del llibret faller. Neus Castellano defineix perfectament aquest canvi «...el llibre explicatiu a Xàtiva no pateix un canvi substancial, ni en la forma ni en el contingut, fins que l’any 1982 comença a funcionar la comissió de la falla Jaume I. Les propostes solitàries d’aquest col·lectiu, que plantarà falles de les mal anomenades experimentals, caigueren com una bomba atòmica en el món faller xativí que encara es mirava amb massa freqüència, enlluernat i acrític, en l’espill de València» (1999: 182).

Foto: Coberta del llibret de la falla Jaume I 1985. Va aconseguir el primer premi. Arxiu X. Sánchez

135

Cal insistir en la importància dels llibrets d’aquesta efímera comissió fallera, atès que van crear un punt d’inflexió en la concepció de les publicacions falleres anuals de Xàtiva. Agustí Garzó ho definix perfectament, i quan parla del llibre de Jaume I de 1982, reflexiona que «en el context d’aquelles primerenques actituds de dignificació de la festa, quan tot estava per fer, llegir aquella primera publicació fa que l’opinió siga una altra: molt probablement aquell llibre podria estar considerat el pioner dels grans i renovats llibres de falles posteriors» (2012:93).

la falla República Argentina en el premi al millor llibret de falla és indiscutible, atès que ha aconseguit el màxim guardó en dèsset ocasions dels darrers 34 anys (1986-2019).

Del llibret al llibre (1988-2007) Arran l’aparició d’aquests llibrets, les altres falles de Xàtiva obriran les portes a confeccionar llibrets amb noves idees, nous formats i la recerca d’importants signatures del món local i faller. El 1987, la falla República Argentina, amb un jove equip de redacció format per Josep Lluís Fitó, Jesús Fèlix Soler, Elies Barberà, Vicent Tormo o Guillem i Emili Navalón, entre d’altres, comencen a polir un nou producte faller, amb canvi de format i una estructuració on ja serà habitual l’apartat d’Afers fallers així com un apartat de narrativa fallera. Anys més tard, el 1997, apareixerà el suplement satíric El Gautxo, un producte que serà una referència per a altres comissions. El llibret Argentina ha estat un referent durant els darrers trenta anys a causa de la qualitat en els estudis fallers i les narratives, sabent escollir encertadament la temàtica a tractar en cada moment, l’aparició de noves dades fins el moment desconegudes i l’elecció de signatures d’indiscutible qualitat. L’hegemonia que manté

Foto: Coberta del llibre de la falla República Argentina 1989. Arxiu RT

La competitivitat dels cadafals entre la falla R. Argentina i les comissions falleres d’Espanyoleto i J. R. Jiménez es veurà també en la competició dels millors llibrets a finals dels huitanta i inicis dels noranta, on s’aconseguixen unes publicacions molt cuidades quant a la maquetació i la diversitat de material tractat. En aquestes publicacions apareixerà per primera vegada la unitat temàtica del llibret tant en l’explicació de la falla com dels articles dels col·laboradors i, fins i tot, en el disseny interior. La dècada dels noranta serà la consolidació definitiva dels llibrets de falla de Xàtiva, i es convertirà en un referent en tot el territori valencià. A l’edició anual de R. Argentina li ixen dos fortes competidores com són les publicacions de les falles de Ferroviària i Benlloch–Alexandre VI.

136

La falla Ferroviària crea un nou producte que «a banda de tindre cura del grafisme o del disseny, i d’incloure articles de temàtica fallera, van començar a introduir estudis que parlaven de la festa des del punt de vista etnogràfic, dels personatges que donaven nom als carrers del barri, així com a fer monogràfics sobre personatges històrics lligats a la ciutat, com ara Jaume I o els Borja. I a més, es tenia molta cura en l’ús la llengua, s’usava un valencià normatiu que, malauradament en aquell temps, no era gens habitual en la majoria de publicacions falleres de la ciutat» (Pla Mateu, 2017:369). I és que aquest llibre de Ferroviària, resseguint a Cèsar Pla, aleshores uns dels coordinadors de la publicació, «va aconseguir acabar amb molts prejudicis i recels que la gent del món de la cultura tenia respecte a les falles. Per primera vegada, escriptors, filòlegs, historiadors, etnòlegs, professors universitaris, etc. que s’havien allunyat d’aquest tipus de publicacions començaren a escriure en un llibret de falla». Així és que als inicis de la dècada dels noranta, els llibrets de Ferroviària foren els autèntics referents de la literatura fallera de

la ciutat, on aconseguiren tres primers premis consecutius (1991-1993), a més del de l’any 1997, i el primer premi del Concurs de llibrets per la promoció i ús del valencià, organitzat per la Conselleria d’Educació, en la primera edició que es va convocar l’any 1993.5

Foto: Coberta del llibre de la falla Ferroviària 1993. Arxiu RT

5 La relació entre els premis de l’ús del valencià en el llibrets de falla de la Conselleria de Cultura i la falla Ferroviària, la recull Cèsar Pla: «Respecte als premis que la Direcció General de Política Lingüística va establir el 1993 per a premiar el millor llibret de falla, tot apunta que en la creació dels guardons els fallers de la Falla Ferroviària van tenir una complicitat indirecta, ja que en les vespres de la presentació del seu llibret l’any 1992, en l’edició comarcal de Levante-EMV, es parlava d’aquest acte i alhora, en la secció de les tafaneries es feia un comentari de les diferències existents entre la gramàtica que usava una falla centenària de Xàtiva i la Falla Ferroviària i animava la Comissió a sol·licitar una subvenció a la Direcció General de Política Lingüística, que per aquells anys comandava Jesús Huguet. Alguns membres de la Comissió, arreplegant l'envit llançat pel diari anàrem a sa casa d’Alberic per convidar-lo a la presentació. No estava a casa, però li deixàrem l'exemplar d'aquell any. Huguet, al cap de poc temps feia uns comentaris en un mitjà de comunicació sobre la qualitat dels llibrets de falla, i posava com a exemple alguns dels que feien les falles de Xàtiva. Un any més tard es creaven els premis i el llibre o el llibret de la Ferro es va alçar amb el guardó» (2017: 371).

137

D’altra banda, i arran la voràgine d’excel·lents publicacions falleres que s’estava produint a Xàtiva, la falla Benlloch-Alexandre VI creava una altre producte literari. Com bé diu Joan Quilis, alma mater d’aquesta publicació, la comissió de Benlloch «es va unir a aquesta tendència el 1992, any en què es pot dir que es passa del llibret faller al llibre de falles. El canvi va eixir bé ja que s’obtingué el tercer premi al millor llibre de Xàtiva. Possiblement, aquest inesperat guardó i comptar amb membres interessats clarament per fer cultura, va crear en la comissió un interès per apostar per un llibre de qualitat, a una època on, malgrat fer-se unes estupendes edicions, encara la competència no era massa forta, doncs poques comissions competien pels guardons. Aconseguirem estar entre els millors un grapat d’anys, concretament, des de 1992 fins a 1998» (2017: 373). Aquests llibres, de voluminós format i acurada edició gràfica i impressió, contemplen un excel·lent contingut, on la part protocol·lària i l’explicació fallera és acompanyada per un barrejat d’articles que versen sobre les falles amb altres estudis sobre l’aspecte cultural de la ciutat i d’altres vinculats al barri. I són aquests últims els que han creat una mena de marca de la casa a aquest llibret de falla, atès que ens han fet redescobrir molts aspectes fallers, i no tant, del barri del mercat. Tots els esforços realitzats per Joan Quilis, Vicent Palop, Manel Torregrosa o José M. Benet, han tingut la major recompensa en forma de premis, atès que s’aconseguí el primer premi de llibret de falla l’any 1995 i el primer premi del Concurs de la Conselleria de Cultura a l’edició de 1996.

Foto: Coberta del llibre de la falla Benlloch 1996. Arxiu RT A la fi del segle xix, els llibrets de les falles de Xàtiva milloren considerablement gràcies a les noves tecnologies i tècniques d’impressió, on ja totes les publicacions tindran les cobertes i fotografies de les falleres Majors a color i, dins de les possibilitats econòmiques, oferiran un digne llibret. Espanyoleto, Selgas-Tovar, MurtaMaravall o Sant Jordi intenten millorar la seua publicació amb articles d’opinió estructurant els llibrets per apartats. Però la publicació que sorgeix amb força serà la de la falla Molina– Claret gràcies al treball de Guillem Alborch, qui donarà un nou aire als llibrets de falla, on es partix de la confecció i disseny del llibre i

138

s’adapta el contingut literari d’una forma correcta, intencions que perduren a l’actualitat. Algunes edicions tracten temes amb una certa novetat que són agafats amb gran interès. Aquesta publicació va aconseguir el primer premi al millor llibret de falla durant els anys 2002, 2003 i 2006.

sobre la festa del foc. Dels llibres de la falla de Sant Feliu cal destacar el de l’edició de 2001, any que la comissió va celebrar el 25 aniversari de la falla infantil, una proposta gestionada per Alberto Llopis i Paco Vila amb el disseny gràfic de Xavi Sellés. Un extraordinari projecte literari —«una proposta divertida, plena d’interés i de valors formatius» com es descriu al mateix llibre—, que ha estat enfocat exclusivament als més menuts, com diu l’escrit de la seua presentació, A mena de justificació, «en un any on se celebra un aniversari infantil, tot allò que es pensa vol tenir un mateix objectiu: els xiquets». Les publicacions de 1999, 2000 i 2001 van estar mereixedores del primer premi al millor llibret de falla de Xàtiva.

Foto: Coberta del llibre de la falla Molina – Claret 2006. Arxiu RT També hem de destacar els llibrets confeccionats per la falla de Sant Feliu durant els anys inicials del segle xxi. Alberto Llopis i Marc Gandia són els encarregats de conjuntar un llibret, que tot fugint d’ampliar els apartats característics dels llibrets, aconsegueix ajuntar signatures de gran qualitat que expressen l’opinió sobre temes de la festa, investiguen sobre ella o altres que narren contes

Foto: Coberta del llibre de la falla Sant Feliu 2001. Arxiu RT El 2002, la falla J. R. Jiménez també comença a editar un nou producte faller «amb la intenció d’aconseguir un llibre que entrara per la vista, amb una bona cura gràfica i unes remarcades

139

la conjunció indestriable de cadafals, llibret i altres activitats complementàries. I així han estat les 13 edicions (2007-2019), on s’ha aconseguit exposar, tractar i analitzar temes interessants, que en tot moment hi foren nous i actuals. Les intencions d’aquest projecte literari-faller, com s’apunta a l’editorial del número 10 d’El Verí del Foc, es va pretendre que «naixquera com una publicació que fóra un referent a les falles, on tingueren cabuda les principals signatures del món literari faller, que servira per promocionar la nostra llengua i que tractara temes d’actualitat a més de poder complir un buit bibliogràfic. A més a més, volíem que la nostra comissió de J. Ramon Jiménez fóra una falla que promocionara la cultura dins del món de les falles, una vessant necessària i destacada si volem que com a col·lectiu faller siga reconeguda per tot arreu la festa de les falles. Seguim pensant que les falles són un vehicle per arrossegar la cultura valenciana, i és el principal pilar per aconseguir la desitjada declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat».

pretensions: producte fresc i lleuger. I sempre amb l’intent de carregar un contingut ple de sàtira, posant especial interès en l’explicació de la falla a la qual se li van dedicar més pàgines amb el recurs de l’humor» (Tortosa, 2017:354). A aquesta edició li seguiren dues més, amb característiques semblats, i que van tindre la intenció d’incorporar una temàtica única en el contingut del llibret i, potser, hagen estat l’embrió de les edicions posteriors. Projectes culturals i literaris de les falles (2007-2019)

És l’any 2007 quan el llibre de la falla Joan Ramon Jiménez estrena un nou format. Per una part es manté el típic llibret faller, on s’explota sempre la temàtica del cadafal, i per un altra, la creació de la publicació El Verí del Foc, un fanzine on es troben els articles d’investigació i de divulgació. Cal posar èmfasi en aquest esdeveniment, ja que es crea una nova concepció del llibret, on tot el contingut gira entorn el cadafal faller —inclús ambdós cadafals: gran i infantil—. El fet de tematitzar un llibret de falla no és cosa nova, de fet ja s’havia produït anteriorment aquest intent — edicions de Molina-Claret o R. Argentina, per exemple—, però cal recalcar en el fet de la seua continuïtat, de la premissa i intenció així com de la seua evolució per aconseguir-ho. A més a més, la concepció del llibre de falla s’ha vist modificada per un projecte cultural amb

I aquesta és la tendència dels llibrets de falla de Xàtiva, inclús d’altres localitats falleres, cadascú amb el seu projecte identitari però dotant al llibret d’una temàtica, amb un contingut —literari i gràfic— que reforce les intencions de l’explicació de la falla.

140

les falles de Xàtiva estan d’enhorabona. Aquest fenòmen creat al voltant dels llibrets de falla, amb l’edició de publicacions de gran qualitat creativa, literària i gràfica ha calat en les comissions falleres de Xàtiva. Cada vegada hi són més les que tenen cura per la seua publicació. De fet, el premi del millor llibret de falla està cada vegada més obert. A les referides publicacions de la falla J. R.

L’èxit del llibret de falla de J. R. Jiménez ha estat recompensat en forma de premis, on s’ha arribat a aconseguir el màxim guardó en la competició del llibret de falla de Xàtiva en quatre ocasions: 2012, 2013, 2015 i 2017, així com mantenir-se entre els deu primers en els premis de la Generalitat. Actualment, respecte a les publicacions anuals,

Foto: Arxiu RT. El Verí del Foc núm. 7

Foto: Coberta del llibre de la falla J. R. Jiménez 2013

141

relacionant i explicant la falla. De fet, aquesta es veu augmentada amb tota una sèrie d’escrits que complementen perfectament els versos, sinopsis o textos expositius del cadafal a erigir. Per tant, la continuïtat temàtica del contingut demostra que s’està parlant sobre allò que ens vol dir el cadafal i es pot arribar a la mateixa finalitat que tenen els versos explicatius. De la mateixa manera, el llibret actual també compleix la llavor de llegat literari de falles, atès que la seua documentació ha estat augmentada amb la publicació d’imatges i memòries anuals que plasmen els exercicis fallers de forma encertada. Amb l’aspecte de la llengua, ni cal dir que la normalització i normativització està completament assolida en els llibrets de falla de la capital de la Costera. No obstant això, caldria treballar més l’apartat de les publicitats i aconseguir que hi foren en valencià a més d’intentar donar-li un altre aspecte més atractiu.

Jiménez cal afegir els excel·lents treballs literaris de la falla República Argentina, que a pesar de renovar el seu equip de coordinació, any rere any mantenen la qualitat que han mantingut durant els darrers trenta anys. De la mateixa manera s’hi troba la publicació de Benlloch–Alexandre VI, on Joan Quilis seguix coordinant interessants llibrets que recullen treballs d’alt interès. I no cal oblidar el darrer llibret guardonat amb el primer premi, el de la falla Selgas–Tovar de la mà de José Luis Lagardera, qui ha sabut configurar, en pocs anys, una excel·lent publicació amb el tractament d’interessants temàtiques i aconseguir un equilibri entre la part gràfica i l’escrita. També destacar els treballs de les comissions d’Abú Masaifa i d’Espanyoleto, que any rere any, presenten interessants llibrets de falla amb continguts interessants. A més a més, cal posar èmfasi en altres projectes de llibrets de falla, com ara els de Molina-Claret o Sant Jordi entre d’altres, que sense grans pretensions, són interessants propostes que destaquen puntualment per la seua cura, pel tractament de noves i renovades temàtiques o per l’aportació de dosis de creativitat. Arribat a aquest punt, l’actual, de tot allò analitzat en aquesta època més pròxima, els llibrets de les falles de Xàtiva solen assolir sobradament les premisses establertes per a aquest tipus de publicacions, ja que continuen

142

Coda És per això, que en el seu conjunt, els llibrets de falla de la nostra ciutat són extraordinaris i han sabut, en tot moment, aconseguir la seu funció. Han estat, i són, el complement perfecte dels cadafals fallers i, a més a més, han aconseguit captar l’atenció del món cultural, artístic i literari xativí i valencià. I per suposat, no han tingut cap dubte en conrear la nostra llengua. El valencià ha estat present, sempre que ha pogut, en els llibrets de falla i la seua qualitat ha estat el reflex de la seua situació en l’àmbit social i polític. Ni cal dir que la normalització i normativització lingüística, en aquestes latituds del sud, no han patit cap conflicte, i així és com les falles de Xàtiva, amb el seus llibrets i en tot el que fan, han entès que la millor forma de defensar el valencià, és el seu ús i el seu aprenentatge.

En diverses ocasions, per contrarestar la globalitat fallera alimentada indiscutiblement per la contínua imitació de tot allò que es fa al cap-i-casal, així com pel constant defecte d’inferioritat que pateixen les falles de Xàtiva davant la València fallera i la seua Fallera Major, hem posat com a arguments la idiosincràsia de les falles de Xàtiva, és a dir, allò que ens diferencia. La romeria a Sant Josep del dia 19 de març i la conreada literatura fallera han estat els principals factors que ens fan únics. Respecte a la literatura fallera, després d’analitzar els llibrets de falla i conformar el present assaig, pensem que cal reafirmar-se amb aquesta tasca de relacionar i explicar la falla i moltes coses més. Per als fallers i falleres de Xàtiva, els preocupats pels llibrets de falla, n’és un orgull l’aventura literària i fallera de Blai Bellver així com el legat dels llibrets fallers, des d’aquells anys trenta fins els anys huitanta de la passada centúria. I per suposat dels magnífics llibres —llibrets ja sembla un mot romàntic—, que els darrers trenta anys s’han realitzat, unes publicacions que evoquen qualitat literària, artística, gràfica, històrica, bibliogràfica, periodística... i, en definitiva, molta creativitat.

Tot plegat, volem llibret.

143

Bibliografia

Martínez Revert, A. (2010): La impremta a Xàtiva. La tipografia de plom des de Bali Bellver fins als nostres dies, Matéu editors, Xàtiva.

Bellver Tomàs, B. (1866): La Creu del Matrimoni, Impremta i Llibreria de Blai Bellver, Xàtiva. Facsímil, Junta Local Fallera de Xàtiva, 2007. (1867): Eclipses del matrimonio, Impremta i Llibreria de Blai Bellver, Xàtiva. Facsímil, Junta Local Fallera de Xàtiva, 2008.

Navarro Cabanes, J. (1924): “Un llibret de falla condemnat per l’Arquebisbe”, Pensat i Fet, març 1924, València.

Bolinches Vidal, J. A. (2004): «El valencià de Gonçal Vinyes», Llibret Explicatiu Falla Benlloch 2004. A. C. Falla Benlloch–Alexandre vi, Xàtiva, pp. 87-89.

Pla Mateu, C. (2017): “La Falla Ferroviària, un punt d’inflexió en els llibrets de falla”, Una eina per canviar el món? L’educació, què collons! , AC Falla Raval de Sant Agustí, Cullera, pp. 368371.

Castellano Tudela, N. (1999) : “Del llibret explicatiu al llibre expiatori. 25 anys de bibliografia fallera a Xàtiva”, Falles a Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 181-190.

Quilis Ródenas, J. (2017): “El llibre de Benlloch: la unió de cultura i falles”, Una eina per canviar el món? L’educació, què collons! , AC Falla Raval de Sant Agustí, Cullera, pp. 372-375.

Garzó Sanchis, A. (2012): “Quan Fuster va escriure a un llibret de Xàtiva”, El Verí del Foc, núm. 63, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2012, pp. 88-93.

Ramírez i Aledón, G. (1991): “La Condemna episcopal de La Creu del Matrimoni, en 1866”, Falla Ferroviària 1991, Falla Ferroviària, Xàtiva, pp. 46-49.

Huguet, J. (2014): “Dels origes de la literatura fallera” [recurs en línia] <http://jesushuguetpascual.com/dels-origesde-la-literatura-fallera/> [7 de gener de 2019]

Sanchis Martínez, J. (1996): Història de les Falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, Xàtiva.

Marín, J. Ll. (2010): Sàtira i Falles. Les explicacions falleres de Bernat i Baldoví, Universitat de València, València.

Tortosa Garcia, R. (2017): “Amb dosis de Verí (del Foc) este llibre és letal!”, Una eina per canviar el món? L’educació, què collons! , AC Falla Raval de Sant Agustí, Cullera, pp. 354-361. Llibre de la Fira de Xàtiva 1945.

Martínez Canet, R. (1998): “Literatura fallera de postguerra. 1933-1955”, Argentina. Llibre Explicatiu Falla República Argentina, Falla República Argentina, Xàtiva, pp. 56-63.

Col·lecció de llibrets de falla de l’Arxiu Municipal de Xàtiva (FS-22), de la Biblioteca Municipal de Xàtiva, de l’arxiu particular de Pepe Castells i de Rafa Tortosa.

144

LA MEMÒRIA I EL FUTUR. LES FALLES, PATRIMONI I IDENTITAT Jesús Peris Universitat de València / Associació d’Estudis Fallers

OPINIÓ

Però si des de la universitat rara vegada es mirava cap a les falles, a l’inrevés tampoc es pot dir que es prodigaren massa els contactes. El blaverisme, com a bon moviment populista, tenia un component anti-intel·lectual molt important, molt potent. I només el fet de parlar valencià amb correcció, de voler conrear la llengua en tots els seus registres i àmbits possibles d’ús, era motiu de l’expulsió d’aquesta comunitat imaginada, recolzada en l’auto-odi i que reduïa el valencianisme a una successió de gestos folklòrics superficials, però amb una interioritzada diglòssia que s’estenia també a allò cultural. Tot el que venia de la universitat era “catalanista”, suprema paraula per convertir en aliè el propi, per sabotejar qualsevol intent de vertader redreçament nacional.

L’Associació d’Estudis Fallers, l’ADEF, va nàixer l’any 1990. Així com qui no fa la cosa estem a punt d’arribar als 30 anys d’existència ininterrompuda. Tota una fita. I tot eixe temps dedicats a la recerca sobre la festa i a la divulgació. Moltes coses han canviat des d’una data ja tan llunyana, i ens agrada pensar que la nostra associació ha col·laborat encara que siga d’una manera xicoteta i humil en aquest canvi. Fa 30 anys no sovintejaven els estudis rigorosos sobre la festa de les falles. Els investigadors i investigadores no semblaven adonar-se de l’interès que un fet cultural com la festa de les falles presentava. Els episodis de la encara recent “batalla de València”, quan la festa va convertir-se en braç armat de les forces més reaccionàries de la ciutat tampoc havien ajudat massa, encara que aquesta utilització populista és en ella mateixa un objecte d’estudi gens menyspreable: com la dreta, la reacció, l’espanyolisme més barroer havien reeixit a hegemonitzar la festa per excel·lència de les classes populars valencianes. I com l’esquerra -i els intel·lectuals- ho havien permés, barrejant derrotisme amb una mena de cosmopolitisme sobreactuat que de vegades semblava el classisme dels desclassats.

Per això era tan necessària l’Associació d’Estudis Fallers. Perquè calia d’una banda pensar les falles amb rigor, mostrar el que tenien d’objecte de recerca i reflexió, no ja digne sinó profund, rellevant i oportú. I calia fer aquest acostament des d’un plantejament pluridisciplinari: des de la història, la filologia, els estudis culturals, la sociologia... Però d’altra banda calia no tancar els resultats d’aquestes investigacions en les quatre parets de l’acadèmia, en publicacions de circulació restringida. Calia enfrontar els prejudicis i la incomunicació i fer tasca constant de

145

146

divulgació: en forma d’exposicions, de xarrades, de col·laboracions amb comissions falleres com aquesta que el lector té entre les mans. Perquè no només s’anaven a trencar així prejudicis i prevencions, sinó que el poble valencià, els fallers i falleres, podien retrobar l’autoestima i dotar l’orgull de contingut. Hui en dia tenim clar que les falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat: ho ha dit la UNESCO i sembla que tots i totes -o si més no la gran majoria- ho tenim clar. Però per arribar ací alguns valencians i algunes valencianes s’ho hagueren de creure primer: que les falles eren un patrimoni cultural digne de la salvaguarda global: original, valuós i entranyable. I puc dir que l’ADEF va estar en aquell camí des del principi. Retrobar els motius per a l’orgull, retrobar la genealogia d’aquesta festa de les classes populars que esdevingué festa major per voluntat del poble, que es reconeixia en ella, que s’expressava en ella. Però també mirar a la cara els antifallers, els senyorets desubicats i sense pàtria, els botiflers insospitats, per dirlos: açò és la nostra cultura popular, la nostra cultura nacional-popular, com diria Gramsci, que de vegades sembla que la busqueu i sou incapaços de reconèixer-la tenint-la davant del nas. I mostrar-los també que d’aquesta matèria està feta la nostra identitat, els nostres somnis i els nostres anhels. I això, que és una de les coses que ens fa ser nosaltres, és patrimoni preciós, herència i llegat, d’un poble lliure i sorneguer. Alegre i combatiu.

Des d’aleshores, s’ha fet molt de camí. Hui les falles són objecte de cursos de postgrau i de cursos universitaris online. Hui les falles són percebudes com cultura viva, com sociabilitat popular, com camp cultural, com instal·lació artística popular i arrelada. Van superant-se estereotips, velles percepcions limitadores. Però encara queda molta tasca per fer. I moltes reflexions necessàries que fer-se: respecte a la igualtat entre els gèneres, respecte al respecte al medi ambient, respecte a la sostenibilitat. Perquè de vegades allò massiu pot ser el contrari d’allò popular. I per reflexionar, per tirar endavant, cal tindre perspectiva, conèixer d’on venim, conèixer on anàvem i no va poder ser. I recuperar gestos, i potser dimensions. I que la festa de barri siga festa de barri. Conèixer bé la festa, el seu procés històric que ens ha portat fins ací és la condició de possibilitat de fer-la evolucionar de manera coherent, que canvie si ha de canviar, però sent més ella mateixa, sent fidel al seu origen. Per això és tan important conèixer la història, l’arxiu, el patrimoni cultural acumulat per les dècades i les generacions: perquè, com passa moltes voltes, també ací la memòria és el que fa possible el futur.

147

148

OPINIÓ

I TU QUÈ VOLS? JO VULL FALLA Jordi Maravilla Administrador del Blog Corredor de Falles En realitat hauria d’haver escrit Jo sempre he volgut falla. Potser perquè era originari d’una població on la festa de les falles des que tenia ús de raó sempre havia segut viscuda més que com una festa, com un festeig secundari que sobrevivia per inèrcia perquè la festa gran del poble, o millor dit les dues festes principals, són a Setembre i les falles per Març. La festa de les falles, doncs, quasi era un xicotet tast en comparació a la resta de poblacions veïnes i ja no diguem de València i no només pel major nombre i volum dels cadafals fallers de la capital. Des de fa més de 10 anys, aquella festa secundària, que tingué una dècada daurada en els ’70, ha renascut i amenaça a la festa gran, tant per nombre de participants, com per comissions, com per tindre cada vegada un calendari més ampli al llarg de l’any, però els cadafals plantats cada més de Març continuen tenint un volum molt menut i un pressupost molt baix. Ara bé, anem a pams, com voldria un servidor que foren les falles? O què voldria jo que fóra el centre d’atenció de la Festa de les Falles? Òbviament la falla, que és allò que els va donar origen. En primer lloc qualsevol proposta és inviable sinó es destina un major percentatge del pressupost total de les comissions als propis cadafals fallers. Això hauria d’eixir de per

se, sense ajudes, subvencions, ni altres al·licients econòmics externs, no obstant s’hauria d’estudiar eixa possibilitat que, fins fa molt poc, només s’aplicava a València i a partir de 2020 també començarà a fer-se a Alzira -amb les diferències pressupostàries relatives a la diferència de població-. Per posar un exemple, és moralment més important que una comissió invertisca 18.000€ tenint un pressupost total de 40.000, ja que destina un 45% del total, que una altra que haja destinat 26.000€ per als seus cadafals, però tinga un pressupost total de 70.000€, amb la qual cosa s’hauria gastat un 37%. En ambdós casos estaríem parlant de pressupostos amb cert respecte pel cadafal, però he escoltat situacions reals de boca d’artistes fallers en els que la comissió no ha gastat ni el 15% en els dos cadafals, fet absolutament escandalós que em fa replantejar moltes coses. Ens pot agradar o no, ho podem trobar moralment reprovable o pel contrari pensar que poden fer el que els done la gana, perquè són els seus diners, però arribats a eixe punt, podríem plantejar la possibilitat que un percentatge de

149

comissions en lloc de plantar falla, plantara portada de barraca com fan en Alacant. Tot i que afortunadament no és el cas de Xàtiva, ni tampoc de la majoria de poblacions, és cert que especialment a València i potser en alguna gran població valenciana on es celebra la festa de les falles, hi ha espais urbans on, o bé hi ha una gran desagregació social producte de migracions massives que provoquen una difícil per no dir impossible adhesió a la festa, ja que bé per motius econòmics o per culturals no poden o no volen participar en ella. D’altra banda, existeix una altra segregació social econòmica d’espais urbans, generalment de nova construcció, amb una difícil o nul·la sociabilitat, producte del propi disseny d’eixes unitats habitacionals i els seus corresponents entorns -urbanitzacions tancades, absència de xicotet comerç, escassesa de xicotets establiments on tindre contacte proper, etc,... per contra presència de grans superfícies comercials o desplaçaments a eixes superfícies-. Tant amb la primera com amb la segona situació, és obvi que seran casos de difícil sociabilitat, per tant s’imposa la necessitat d’incorporar d’alguna forma part d’eixa societat a la comissió o/i involucrar al veïnat a la comissió i ací ja entraria la reflexió sobre si cal que siguen fallers o es poden buscar noves fòrmules per a trencar amb el cercle. Dins les noves possibles activitats d’acostament o reacostament de les

comissions falleres al seu veïnat o neo veïnat sempre he contemplat un parell de possibilitats relacionades amb el cadafal faller, en primer lloc la participació concreta en l’apartat del cadafal faller, que òbviament hauria de regular-se d’alguna forma i en aquest punt vull recordar el cas de la Falla Na Jordana que a banda de ser faller ofereix o va oferir la possibilitat de ser Amic, amb la qual cosa no s’és faller però es manté un altre tipus de vincle. Aquesta nova figura d’amant de les falles que no fóra exactament faller, participaria de les respectives visites de la comissió als tallers dels seus artistes o artista si fera les dues, així com la participació en el trasllat dels ninots a l’exposició o a gaudir del procés de la Plantà en directe. Es podria estudiar si a banda d’eixa participació eixes persones podrien rebre algun dinar o sopar d’homenatge -podria ser la nit de la Plantà o un dia qualsevol al taller de l’artista per exemple- així com rebre obsequis com el llibret d’eixe exercici, la insígnia, etc... I no voldria tancar la proposta sense oblidar el potencial que ens brinden les noves tecnologies, cosa que podria fer eixamplar la base de seguidors del cadafal faller i d’una comissió en particular, però això ja caldria explorar-ho en una segona fase. Un àmbit cabdal per assegurar la promoció del coneixement del cadafal faller i trencar amb l’endogàmia fallera és la transmissió i el gust per l’art faller als més menuts, que

150

no deixen de ser el futur de tota societat. Hi ha moltes propostes o variables en eixe camp, òbviament tenint en compte que les Falles són una de les tres festes valencianes Patrimoni de la Humanitat, els propis plans curriculars de l’ensenyament de la Conselleria corresponent ja ho haurien de preveure, però com probablement ho faran de passada o no ho faran, jo propose realitzar fins i tot una unitat didàctica al voltant només del cadafal faller – inspirantse per exemple en la Guia Didàctica que acompanyava a l’exposició El Llibret de Falla. Explicació i relació de la festa 18502014 de Josep Antoni Fluixà- si aquella anava dedicada al llibret, també es podria fer una altra dedicada al cadafal faller, amb una breu història del cadafal faller i de la seua evolució, dels artistes més representatius de cada època, etc... amb un especial interès per l’evolució de les falles i artistes xativins. Després podrien incloure’s un apartat sobre les fases de realització, materials, etc... finalment activitats de reforç, d’ampliació, etc,... En casos on es compta amb un Museu Faller com és Xàtiva, fins i tot es podria fer al mateix Museu, sent els escolars els que es traslladaren, en altres poblacions, es podria fer en la mateixa escola en una època propera a la setmana de falles, perquè tingueren una major curiositat. Cal tindre en compte que per la seua riquesa de components, les falles tenen una gran transversalitat que arriba

a quasi totes les assignatures, plàstica, història-o ciències socials-, llengua, però fins i tot matemàtiques. Una darrera proposta és que hi haja un augment de col·lectius d’estudis de falles com l’Adef de València, però a nivell comarcal, com el Col·lectiu d`Estudis Fallers de Dénia i la Marina Alta, el Comfet de Torrent o Col·lectiu d’Estudis Faller de Torrent, però encara manquen a moltes comarques com la Costera, la Ribera, el Camp de Morvedre, la Plana Baixa, etc, òbviament tindria un efecte multiplicador, tindre a totes les comarques on es planten falles, grans museus comarcals, aspecte complicat en algunes ocasions, per l’escassesa poblacional, com podria ser el cas de Xàtiva, però en altres per la manca d’unitat com passa a la Ribera -Museu d’Alzira, Museu de Cullera, Museu de Sueca- on en lloc d’unirse les diferents juntes locals, cadascuna va a la seua. En eixos museus es podria fer una tasca impagable en favor del cadafal faller i en alguns casos com Gandia o Borriana ja s’està fent alguna cosa en eixa direcció, fent que els Guardians de la Memòria siguen actius. Però al remat, el que importa no és el que vulga jo, sinó tu que m’estàs llegint, i tu què vols?

151

152

VOLEM MUSEU FALLER I XARXA DE MUSEUS

INVESTIGACIÓ

Joan Quilis Coordinador del llibret d´A.C. Falla BenllochAlexandre VI de Xàtiva

No sé quant de temps el museu faller de Xàtiva va romandre tancat, però en aquest període, hi ha hagut temps per a una avaria, que hauria pogut ser catastròfica per al contingut i hi hagué un canvi d’imatge en les vidrieres que donen al carrer Moncada. Afortunadament el Museu Faller torna a estar obert al públic. Fem un poc de memòria. El museu faller de Xàtiva, ubicat en el nº 32 del carrer Moncada, naix en març de 2015, com a conseqüència d’una promesa electoral feta 20 anys abans i repetida diverses vegades en tot aquest temps, en el 2007, el lloc que es va prometre, on anava a ubicar-se era un dels edificis restaurats per a l’exposició “La Llum de les Imatges”. En el 2011, en un nou recordatori de la promesa, la seu es va traslladar a l’edifici dels jardins del “Palasiet”. Però al final el museu s’instal·là en un baix del carrer Moncada, un lloc no massa adequat i amb multitud de caresties i sobretot amb molta falta d’espai (l’antic PROP). Així i tot, es fa un recorregut museístic per les falles de Xàtiva molt interessant. Però naix sense cap organigrama ni estructura de treball. Dóna la sensació que el concepte en què les autoritats volien crear aquest museu era el d’un lloc on emmagatzemar ninots i amb poques pretensions més. Durant molt de temps va romandre obert al públic, però les persones que estaven al seu servei lamentablement no eren les més indicades per a fer una tasca allí, fins que va ser tancat i així va romandre a l’espera d’una nova obertura que afortunadament ja s’ha

Temps arrere podíem llegir a la premsa (1), que la regidoria de Turisme del nostre ajuntament estava estudiant crear una entrada única per a poder visitar: el castell, els museus d’arqueologia de l’Almodí i el de Belles Arts de la Casa de l’Ensenyança, i es pretenia incloure també l’entrada del museu de la Col·legiata i algun que altre monument. D’aquest abonament quedava exclòs el museu faller, la qual cosa prova el poc interès que desperta aquesta col·lecció per a les autoritats de la ciutat. Malgrat açò, en el mes d’octubre, llegíem (2) que una de les prioritats de la Regidoria de Falles en la present legislatura era posar en valor aquest museu. En primer lloc s’ha de dir que la titularitat del museu que estem tractant és de l’ajuntament, encara que és el president de la Junta Local Fallera qui va en representació del museu quan hi ha algun esdeveniment relacionat amb aquest. En cap reforma dels estatuts fallers es diu res del paper que té o ha de tenir la Junta Local Fallera respecte al museu. Igualment, en cap “Comissió Permanent de Modificació dels Estatuts” s’ha proposat, per cap comissió fallera, que haurien de ser les més interessades en que aquest servei fucionara, fer alguna cosa per a participar, potenciar i donar activitat al museu.

153

produït i el museu torna a ser visitable. Els que defenem la cultura en les falles pensàvem que la creació d’aquest museu, encara que precari, podria ser un primer pas, que calia formar-lo i que després de la seua creació, ja es continuaria treballant per ell. Quasi sis anys després l’única cosa que s’ha fet ha sigut un canvi en la façana i una promesa on s’afirmava que es potenciaria, però s’ha de dir que no sols l’Ajuntament ha tingut abandonat el museu, també els propis fallers, ni la Junta Local Fallera ni les comissions han

4/1988, d’11 de juny, en el seu títol IV “Dels museus i les col·leccions museogràfiques permanents”(3), en el seu article 69, ens parla i defineix les col·leccions museogràfiques. Les característiques d’aquestes són: el tindre uns fons reduïts, escassesa de recursos o manca de tècnics competents al seu càrrec. Aleshores, a Xàtiva tenim un museu o una col·lecció museogràfica? Nosaltres de moment continuarem nomenant-lo com a museu. Continuarem parlant un poc de legislació. El Consell Internacional de Museus (ICOM), defenia en agost de 2007 (4), els museus com: Una institució permanent i sense finalitat de lucre al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, que adquireix, conserva, investiga, comunica i exhibeix el patrimoni tangible de la humanitat i el seu entorn amb fins d’educació, estudi i gaudi. Actualment l’ICOM està treballant en una nova definició, aquesta s’hi tenia previst que s’aprovara el setembre de 2019, però no va eixir avant. De totes maneres quan s’aprove la nova definició s’ha de suposar que no alterarà molt el contingut i significat de la que coneguem de 2007, ja que des de 1974, que es va fer la primera, han anat fent-se modificacions i les variacions de les diferents definicions no han alterat el contingut i significat d’aquesta. La Llei del Patrimoni Cultural Valencià, Llei 4/1988, de l’11 de juny, que ja hem nomenat, ja havia definit, en l’article 68, el concepte de museu, venia a dir, més o menys, el mateix que l‘ICOM.

fet res per ell. Cal aclarir un concepte abans de continuar. Realment el nostre museu pot ostentar aquesta denominació? Per a poder dur aquest nom fa falta alguns requisits, com tindre un horari d’obertura i tindre personal tècnic superior al front d’aquest, si aquests requeriments no es compleixen, la denominació passa a ser col·lecció museogràfica. La Llei del Patrimoni Cultural Valencià, Llei

154

La llei valenciana ens diu: Són museus les institucions sense finalitat de lucre, obertes al públic, l’objecte de les quals siga l’adquisició, la conservació, la restauració, l’estudi, l’exposició i la divulgació de conjunts o col·leccions de béns de valor històric, artístic, científic, tècnic, etnològic o de qualsevol altra naturalesa cultural amb fins d’investigació, gaudi i promoció científica i cultural. Com podem apreciar les dues definicions són molt paregudes. L’ICOM no fa diferència en els tipus de museus o col·leccions, mentrestant la Llei del Patrimoni Cultural Valencià sí que ens parla de diferents tipus de conjunts o col·leccions. Per tant, les dues definicions són vàlides per a tot tipus de museus: belles arts; arqueologia; etnogràfic; etc., i òbviament, també per als museus fallers. Però centrem-nos en els museus fallers, que és el que ens interessa, i més en concret, en el de Xàtiva. Si apliquem la definició exposada més a dalt, al nostre museu es compleix íntegrament? Alguna part d’ella pense que sí, com ser una institució permanent i sense finalitat de lucre al servei de la societat. Però si anem als apartats d’adquirir, conservar, investigar, comunicar i exhibir, crec que no es compleixen aquestes premisses i si anem a la finalitat d’educar, estudiar i gaudir, pense que també s’ha dotat d’aquestes finalitats. El museu faller de Xàtiva manca de molts conceptes que la definició de l’ICOM i la llei valenciana anomenada proposen, com fer adquisicions. El gros d’aquest museu són els ninots que les diferents comissions o els artistes

fallers han aportat per a la seua formació. A partir d’ací, les noves incorporacions són els nous ninots que cada anys són indultats i alguna donació feta per algun artista faller. A banda, s’intenta recuperar algun element relacionat amb les falles? Ja siguen fotografies antigues, bandes antigues, indumentària antiga, banderins i estàndards antics, llibrets antics... Crec que no. Si parlem de conservació, existeix algun protocol per actuar amb els ninots o amb la resta d’elements si pateixen algun deteriorament? Què haguera passat si l’avaria de la que hem parlat més amunt haguera afectat al contingut del museu? Respecte a la investigació, en els quasi sis anys d’existència del museu no s’ha editat cap estudi, catàleg, llibre, ni un tríptic informatiu. Açò s’agreuja més encara si pensem que hui en dia no fa falta editar en paper i que les

155

publicacions es poden editar i descarregar des de les pàgines web, i encara és més greu, quan estem veient que tots els anys un gran nombre de comissions de la nostra ciutat, fins i tot amb menys mitjans i pressupostos, estan publicant articles d’investigació en els seus llibres. Respecte a la comunicació, són poques les que es fan, sols quan hi ha algun esdeveniment, com la incorporació dels nous ninots i les fotografies de les Falleres Majors. Són comunicacions fetes per la Junta Local Fallera, que en realitat no sabem quin és el seu paper dins del museu. Respecte a exhibir, sí, hi ha una col·lecció permanent, que pot ser interessant, però els museus viuen també de les exposicions temporals i a eixe respecte no s’ha fet res, ni hi ha res previst a la vista. Però tot no és negatiu i afortunadament el nostre museu forma part de la xarxa de museus fallers, creada en 2016, on a banda del de Xàtiva, també estan integrats el de Gandia, Alzira, Cullera, Borriana i els dos de València, el del gremi de l’artista faller i el museu faller de la Junta Central Fallera. En febrer de 2018, els museus que formen part de la Xarxa Valenciana de Museus Fallers es varen reunir en el Museu de l’Artista Faller de València per a signar un protocol per a potenciar aquesta xarxa i difondre la festa fallera. L’objectiu era establir una col·laboració de tots els museus implicats per a realitzar treballs d’estudi, investigació, catalogació, difusió i interpretació, per a permetre una xarxa de Museus Fallers i

Col·leccions Museogràfiques reconegudes (5). Possiblement aquest protocol, el qual va ser signat pel president de la nostra Junta Local Fallera, estiga encara en fase embrionària, però esperem que no passe massa temps i que prompte podem començar a veure algun resultat. Llegíem en la premsa temps arrere (6), una proposta molt interessant la qual un sector del món faller defensa, i que en alguns rogles ja s’havia comentat, com és la integració del museu faller en una col·lecció etnològica més ampla, on les diferents festes de Xàtiva tingueren cabuda i en especial les falles.

Però per aquesta proposta faria falta un lloc adequat. A Xàtiva tenim molts immobles abandonats que podrien albergar aquest museu. Però açò és una proposta i no sabem si alguna vegada es podrà fer realitat, però valdria la pena plantejar-la, perquè el resultat

156

seria molt interessant i atractiu. Però fins que arribe eixe moment, què podem fer ara? Tots sabem que les falles de València són les que més turistes i visitats arrastren i amb això no podem competir, però les falles de Xàtiva tenen la seua peculiaritat que cal explotar, com pot ser la romeria que es fa a Sant Josep el 19 de març, l’acte de la visita de falles, o ser bressol d’un personatge tan important en les falles, ja no sols de Xàtiva sinó en general, com és l’impressor Blai Bellver, perquè no es treballa sobre aquests temes? En alguns ambients fallers s’ha parlat de poder crear una espècie de grup o comissió interdisciplinària, de treball, que podria ser autònom, però dependre o bé de l’ajuntament o bé de la Junta Local Fallera, aquest grup treballaria i proposaria coses per a fer en el museu. Es podria fer: una catalogació de tots els elements que el componen, crear una biblioteca de temes fallers i relacionats amb el foc, organitzar exposicions temporals i conferències, editar catàlegs i publicacions relacionades amb la festa fallera. Esperem que la promesa de la regidoria de

Falles no caiga en l’oblit 20 anys més com va passar amb la promesa de la creació del museu i que en poc de temps puguem gaudir d’ell a ple rendiment i que les propostes de la Xarxa de Museus Fallers de València comencen prompte a veure’s i donar fruits. Notes bibliogràfiques: .-1: Levante El Mercantil Valenciano. Edició La Costera- La Canal- La Vall d’Albaida. Dijous, 7 de novembre de 2019. Pàg. 31. .-2: blog.xativa.es/es/2019/10/18/ .-3: DOCV nº 3267 de 18 de juny de 1998. Llei 4/1988, d’11 de juny del Patrimoni Cultural Valencià. .-4: El País. Dissabte 07 de setembre de 2019. .-5: https://www.efe.com/efe/comunitatvalenciana. Efe València 17 de febrer de 2018. .-6: Levante El Mercantil Valenciano. Edició La Costera- La Canal- La Vall d’Albaida. Dissabte,2 de novembre de 2019. Pàg. 27.

157

158

WIKI-FALLES*

OPINIÓ

Xavier Serra Creador de Malalt de Falles el 26 de Gener de 2009 A estes altures sembla difícil trobar algú que no sàpiga que és la Wikipèdia. Per si de cas encara no esteu assabentats, és una enciclopèdia virtual a Internet en què tothom pot participar i compartir el seu coneixement. Segons paraules del seu cofundador Jimmy Wales, el projecte constitueix “un esforç per a crear i distribuir una enciclopèdia lliure, de la més alta qualitat possible, a cada persona del planeta, al seu idioma”, per a lograr “un món en què cada persona del planeta tinga accés lliure - i debades - a la suma de tot el saber de la humanitat”.

apartat a banda, però tampoc és que siga per a tirar coets...

Les Falles com a patrimoni cultural formen part d’eixe saber de la humanitat. I com a tal apareixen a l’enciclopèdia virtual per excel. lència. Una altra cosa ben diferent és com eixe patrimoni es tracta a la Wikipèdia...

Si algú vol saber d’història fallera, quant a premis, monuments guanyadors, artistes, tècniques, etc., es pot oblidar. No apareix ni una sola referència a les Falles Infantils, a artistes com Regino Mas... i actes centrals com la plantà ocupen poc més d’un miserable paràgraf. Ni pensar en pirotècnia, perquè no es troba més que dues referències mínimes a Nit del Foc i Mascletà.

La festa fallera apareix a aquesta enciclopèdia en Internet en moltes llengües, pero ací ens centrarem només en les dues llengües oficials del País Valencià: valencià i castellà. Si ens posem al lloc d’una persona que vulga documentar-se o senzillament conèixer un poc més de la nostra festa, pobreta d’ella... ja que, per exemple, l’argument central de les Falles, que és el monument, només ocupa un paràgraf a l’entrada “Fallas” en castellà. En la versió en valencià, afortunadament, té un

I així podria seguir fins omplir moltes línies i línies, però no és la finalitat d’aquest post. L’objectiu real d’aquest article és conscienciar al món faller, a les institucions, i a tot aquell interessat pel patrimoni festiu que representen les Falles sobre la importància de difondre 159

160

amb quantitat i qualitat als nous mitjans de fallera un coneixement universal i accessible comunicació, com ara Internet, tot allò que són a tot el planeta. les Falles. La Wikipèdia hui en dia és eixa eina dinàmica i La festa del foc és tan gran que requeriria una accessible per tothom. La Junta Central Fallera enciclopèdia física i real on recollir totes les hauria de liderar un projecte junt a institucions dades, història, tècniques, artistes, comissions, consolidades com l’ADEF, les universitats i actes i un llarg etcètera. Estic segur que les pròpies comissions falleres per volcar tota qualsevol persona que estima esta festa té en la festa fallera a la xarxa des d’una vessant sa casa una biblioteca fallera plena de llibres rigorosa, científica i divulgativa. Aquest projecte d’aniversaris, de recerca, d’història que recullen inclouria tot el saber faller existent a dia de hui. una part d’aquests conceptes. Les accions que ha pres Junta Central Fallera Les Falles tenen un volum d’informació, dades, fotografies, articles, revistes i moltíssim més d’on tirar mà per a desenvolupar un projecte ambiciós per donar a conéixer la festa. També perquè els propis articles servisquen als valencians per a saber més del que tots els anys veuen al carrer i que li donen la importància d’allò que en gran mesura no arriben a comprendre.

Allò ideal seria crear una gran Enciclopèdia Fallera amb el mateix caracter lliure i obert que té la Wikipèdia. La creació d’eixa enciclopèdia que juntara tot el saber faller seria un projecte ambiciós que caldria plantejar-se amb un termini no molt llunyà donat el caracter efímer de la festa. Però ja que aquest suposaria un gran esforç i el seu format en paper limitaria la seua difusió a un àmbit molt reduït, cal ser més dinàmic. Una via molt atractiva suposaria emprar les eines que les noves tecnologies posen a les nostres mans per fer de la festa

en aquesta direcció són molt escases, per no dir nul·les. L’organisme faller no s’ha caracteritzat per prendre iniciatives dirigides a difondre i estendre el coneixement de les Falles amb els mitjans actuals. Ara les eines ja existeixen. Falten les ganes i la voluntat de dur-ho a terme. Crear una Wikipèdia Fallera dins del projecte global de la Wikipèdia suposaria donar un colp de mà importantíssim perquè un patrimoni festiu com és la festa fallera passara a formar part d’eixe saber de la humanitat. Les Falles se situarien per fi al capdavant de l’actual societat de la informació. * Text publicat al blog Malalt de Falles el 26 de Gener de 2019 URL original: http://www.malaltdefalles. com/2009/01/wiki-falles/

161

162

OPINIÓ

COMFET, QUI SOM? Boro Císcar Membre de COMFET La Comissió d’Estudis Fallers de Torrent és una associació cultural privada independent i sense ànim de lucre, creada amb l’objectiu de recuperar i difondre la festa de les falles a Torrent. Està formada per membres independents de les falles de la ciutat amb el propòsit de difondre la història local de la ciutat, des d’un punt de vista etnogràfic, prestant especial atenció als estudis sobre la festa fallera de la capital de l’Horta Sud. D’entre les tasques que desenvolupem destaquem els estudis i investigacions sobre la festa, però també esdeveniments per a difondrela, com ara xerrades, col·loquis, exposicions al voltant del nostre patrimoni festiu i cultural.

J. Ramón Sanchis -a través de l’Ajuntament de Torrent- va editar un catàleg històric de llibrets de Torrent amb motiu de l’exposició bibliogràfica de llibrets de falla torrentins que es va muntar quan es compliren els XXV Jocs Florals de la Falla Ramón y Cajal. Passats els anys, en febrer de 2014 es va presentar la seua reedició, però amb les fitxes catalogràfiques dels que han arribat a les nostres mans, en la major part procedents de l’Arxiu Municipal de Torrent, de l’Arxiu de la Junta Local Fallera de Torrent, de les diverses comissions falleres, així com de particulars. La delegació d’Arxius i Biblioteca del consistori, junt amb la Comfet van treballar per ordenar, catalogar i contextualitzar-los. En el catàleg es poden consultar articles rescatats, com ara: “Els pallassos, un precedent de les falles torrentines” (de J. R. Sanchis), “Les falles

Entre totes les activitats en què participa la COMFET destacarem amb caràcter anual les Setmanes Culturals de la falla Sant Roc, des de 2012, Jornades Culturals agrupació de falles de Torrent, Xarrades a la Setmana Cultural de la Falla Barri Cotxera i exposicions. Publicacions de la COMFET Catàleg de llibrets. LXXXV anys de llibrets de falla torrentins (1928-2013). En 2001, l’arxiver Bibliotecari de Torrent,

163

de Torrent a través de la premsa històrica” (de S. Ciscar), “La falla del carrer Cambrils de 1928 i Miquel Mora Muñoz” (de J. R. Sanchís) i un estudi sobre la història dels llibrets de falla de la ciutat, “Història i evolució dels llibrets de falla a Torrent” (de A. Sánchez).

facilitat l’exemplar. Coordinació d’El Granerer en col·laboració amb LFT Des de l’any 2007 la Comfet ha publicat articles d’investigació en la revista oficial de les falles de Torrent, El Granerer, i anys després, a partir de 2011, s’ha encarregat de coordinar-la junt amb la Junta Local Fallera de la ciutat amb l’objectiu de dotar-la de millor qualitat i contingut per tal d’afavorir la difusió de la festa fallera. D’entre els articles d’investigació, podem destacar:

El material més antic que recull el catàleg correspon a la falla plantada al carrer de Cambrils l’any 1928 i el més modern a les falles de 2013. Els criteris seguits per a la catalogació bibliogràfica responen a la descripció tant de la coberta com de la portada, respectant la informació i l’ortografia que figura en els llibrets, separant els diferents nivells i renglons per barres, indicant les mencions de responsabilitat tant de l’autoria, com de direcció, seguint amb el lloc d’impressió, l’editor, l’impressor i l’any, tot això en lletra cursiva, després van el nombre de pàgines o fulls, les dimensions en milímetres de l’alçària i amplària, el depòsit legal, i per a finalitzar s’indica l’arxiu o particular que ha

“Anem a tombar les falles. Torrent 1957”, de Salvador Císcar. “La falla plantada a Torrent en 1900”, de Salvador Císcar. “Repàs a la secció especial de 2009”, d’Aitor Sánchez. “Repàs a la secció primera”, de J. Fdo. Andreu “L’aparició en premsa del primer monument faller al 1900”, de Salvador Císcar. “40 aniversari de les falleres majors de Torrent”, d’Aitor Sánchez. “Una dècada de Cremà municipal. La història de les falles municipals de Torrent”, d’Aitor Sánchez. “Torrent estrena música per a reines”, d’Aitor

164

Revista d’Informació Fallera (RIF) En 2010 un dels projectes que va ficar en marxa la Comfet va ser la creació d’una revista fallera per a Torrent, RIF. En principi va nàixer amb l’objectiu de mostrar els concursos, actes principals i activitats de les comissions, per a aprofundir en articles d’investigació sobre la festa. Al primer número de la revista es va publicar un editorial on la Comissió d’Estudis Fallers de Torrent indicava la raó de ser de la mateixa que no era altra cosa que investigar i recuperar tot allò que s’ha relacionat amb la nostra festa:

Sánchez. “Pintant Torrent: Falles i Art. Artistes i falles torrentines”, d’Aitor Sánchez. “Cartells de foc”, d’Aitor Sánchez.

“D’entre els molts reptes que es van fixar per a este fi, hui podem presentar el núm. 0 de la Revista d’Informació Fallera (RIF). Esta publicació naix després d’un acord de col·laboració entre la Junta Local

“El Granerer, 40 aniversari. La veu de la festa”, d’Aitor Sánchez. “40 anys de poesia al Granerer”, de Robert Gómez. “Història i evolució dels Llibrets a Torrent”, d’Aitor Sánchez. “El Granerer i la Torre: gestació de les icones falleres de Torrent”, d’Aitor Sánchez “Història de la redacció de l’Expedient de Festa d’Interés Turístic Autonòmic”, d’Aitor Sánchez. “La Crida a Torrent: 40 anys de litúrgia fallera”, d’Aitor Sánchez.

165

Fallera de Torrent i la Comissió d’Estudis Fallers de Torrent, i té per objectiu mostrar l’actualitat fallera, junt amb els treballs de recuperació de la nostra història. Sobra dir que sense el suport de les empreses col·laboradores, no haguera sigut possible dur a terme este projecte, i aprofitem l’ocasió per a sol·licitar el compromís de les nostres institucions per a poder mantindre la periodicitat de la naixent publicació. Com a inici del nostre camí no haguérem trobat millor motiu que l’elecció de la nostra Fallera Major, i desitgem que este breu núm. 0 siga del seu grat.” Finalment, la complexitat de finançament del projecte en plena crisi va obligar a suspendre l’edició de la RIF, la seua curta vida no va donar cabuda a aquest tipus de materials d’investigació, però si de caire cultural, com concurs de teatre i entrevistes a candidates a falleres majors i representants. Finalment, es van publicar els següents números: ● Número 0. Setembre de 2010 ● Número 1. Octubre de 2010 ● Número 2. Juliol de 2011 ● Número 3. Octubre de 2011 Esperem que algun dia -en temps millors- es torne a recuperar esta revista d’informació fallera de la capital de l’Horta Sud. Memòria del Foc Amb motiu de l’exposició que commemorava el 50 aniversari de 8 comissions de Torrent, la COMFET va elaborar un llibre catàleg amb la història d’estes comissions falleres. El llibre, com així havia estat exposat en la mostra, és un recorregut per la història de les falles de Torrent des dels seus inicis, amb la fundació de les primeres comissions a partir dels anys 40 del segle XX i el conegut com boom faller el 1969, i el naixement de les huit comissions que enguany complixen mig segle de vida. A més a més, inclou articles sobre la indumentària tradicional, la indústria de la pirotècnia a Torrent, l’evolució dels llibrets, així com un relat biogràfic de l’escultor Vicent Pallardó, artista faller de referència instal·lat des de ben jove a Torrent.

166

Exposicions a l’EMAT

Cent anys de premsa fallera Data

4-14 de març de 2013

Espai

Espai metropolità d’Art de Torrent (EMAT)

Comissaris

Federació de Falles Benicalap-Campanar i COMFET

Torrent va inaugurar l’exposició “Cent anys de premsa fallera” a l’EMAT, una oportunitat de contemplar l’evolució de les publicacions i revistes que al llarg de la història han servit de difusió de la festa. A partir de la commemoració del centenari de la revista Pensat i Fet, es va fer repàs de totes les publicacions falleres i també es destacà les falles de Torrent, amb publicacions com: El Torrentí, Torre, BIM, i els quaranta números de la revista oficial de les falles de la capital de l’Horta Sud, El Granerer. Més de 200 obres originals i valuoses il·lustracions cedides per col·leccionistes particulars i artistes. Amb un desenvolupament cronològic es va concretar una valuosa selecció de dibuixos originals que, majoritàriament, van ser publicats en alguna de les revistes exposades o van ser imatge original de la portada. El visitant també va poder contemplar una selecció de números originals d’aquestes publicacions, completada per nombroses reproduccions de portades i dibuixos, constituint el fil conductor d’aquesta manifestació cultural.

167

LXXXC anys de llibrets de falla torrentins (1928-2013) Data

4-14 de març de 2014

Espai

Espai metropolità d’Art de Torrent (EMAT)

Comissaris

José Ramón Sanchis i Salvador Ciscar (COMFET)

Dels records fallers d’un any només queda el llibret. Tot es crema, excepte el testimoni gràfic i literari que ha evolucionat al llarg dels anys. Torrent en aquestes falles de 2014 sobrepassarà la barrera dels 1.000 llibrets editats per les comissions falleres de la ciutat al llarg de gairebé un segle d’història, per això del 4 al 14 de març, l’EMAT acull una mostra representativa d’aquest gènere, al costat de l’exposició del Ninot. S’hi podrà observar el primer llibret de la capital de l’Horta Sud, datat el 1928, el del carrer Cambrils (actual carrer Mare de Déu de l’Olivar). Però, a més, es podran contemplar altres joies literàries, com els primers llibrets de la falla de la plaça, de l’Avinguda, o de Ramon i Cajal a la dècada dels 40 i 50. Es tracta de la coneguda com a primera època de les falles de la ciutat i d’entre les pàgines dels seus documents destaca la idiosincràsia pròpia de la festa en aquell moment, així com els problemes diaris dels torrentins que veien el seu reflex en el monument: dosi de crítica, poesia i humor que ens mostra una altra cara de la cultura popular torrentina. Una altra de les joies que alberga aquesta exposició és la mostra original del primer llibret infantil de 1944, també del carrer Cambrils. Es tracta d’un tríptic de 140 x 73 mm. on es recull l’explicació del referit monument infantil. Un destacat especial el protagonitza la revista fallera El Granerer (nascuda el 1973)

168

editada per Junta Local Fallera i que a dia de hui continua sent el llibre oficial faller de les 29 comissions de la ciutat. En total, més de 400 llibrets originals exposats en 20 vitrines i un recorregut històric a 18 panells informatius ens mostraran a curiosos i visitants els primers esbossos, fotografies i documents d’aquesta exposició que recull 85 anys d’història, gràcies a l’esforç de la delegació d’Arxius i Biblioteca de l’Ajuntament de Torrent, que ha treballat de manera conjunta amb la Junta Local Fallera per a completar el catàleg de llibrets de falla que ja va editar el consistori en l’any 2001.

Arxiu gràfic i documental de la Junta Local Fallera Data

2-14 de març de 2015

Espai

Espai metropolità d’Art de Torrent (EMAT)

Comissaris

José Ramón Sanchis, Salvador Ciscar i Aitor Sánchez (COMFET)

Els primers censos fallers, esbossos inèdits, objectes de falles desaparegudes a Torrent, vestits de falleres majors de la ciutat i fotografies són algunes de les curiositats que es van poder veure a l’exposició “Arxiu gràfic i documental de la Junta Local Fallera”, a la sala EMAT fins al 14 de març de 2015. La mostra es va dividir en quatre parts: ‘Falles de paper’ rescata l’arxiu documental de la Junta Local Fallera, amb censos fundacionals de comissions de la segona època, com els primers de la falla de la Plaça (la més antiga de la ciutat), o la desapareguda falla de Sant Pere Alcántara ; així com la història del I Congrés faller i el naixement del Reglament (amb carnets de congressistes, esmenes i intervencions dels assistents). La mostra analitza la creació i evolució de la imatge de JLF: el seu escut creat per Antonio Fernández Balbuena fins el redisseny actual de 2010, obra del dissenyador Eugenio Simó. A ‘Falles al carrer’ els curiosos trobaran tresors com l’esbós de l’extinta comissió fallera de ‘Les Graneotes’ i interessants esbossos, realitzats a mà de falles de la ciutat, acompanyats per la seva fotografia al carrer. Per la seua banda, ‘Falles en Fotogrames: Arxiu gràfic’ treu a la llum fotografies de Falleres Majors de comissions de Torrent de totes les dècades i de Falleres Majors de la ciutat, que mostren l’evolució del vestit de valenciana i connecta amb l’última branca de la mostra.

169

‘Falles de seda’, en què grans panells de fotografies mostren les primeres instantànies datades de dones torrentines vestides de valenciana. Es tracta de fotos de segle XIX i principis del XX, ordenades cronològicament i que fan un repàs a l’evolució en el vestir fins acabar amb la foto de la primera fallera major que va tenir la ciutat, Amparín Miquel, en 1944. Aquest apartat salta a tres dimensions amb l’exposició de vestits originals, cadascun d’una dècada: els 70, 80, 90 i 2000, cedits per Falleres Majors de Torrent (Pili Blanquer FMIT 1987, Mari Carmen Esteve FMT 1989, Cristina Garcia Anchel FMIT 1998, Silvia Poveda FMT 2003, etc). Aquesta exposició, comissariada per José Ramón Sanchis, Salvador Ciscar i Aitor Sánchez (COMFET) tenia un doble objectiu: posar en valor el patrimoni documental de les Falles de Torrent, i d’altra demanar la col·laboració de tots per descobrir i conservar la història de la festa.

Memòria del foc Data

13 d’octubre de 2017 al 9 de març de 2018.

Espai

Espai metropolità d’Art de Torrent (EMAT)

Comissari

COMFET

El projecte de l’exposició era crear un centre d’interpretació efímer de la festa de les falles de Torrent, en el qual els visitants viatjaren a través de la història de les falles de la capital de l’Horta Sud. Un viatge des dels inicis de la festivitat del foc, quan els veïns i veïnes cremaven, durant la vespra de Sant Josep, ninots fets de palla (pallassos), fins a la festa total i institucionalitzada de l’actualitat. L’exposició girava al voltant del monument faller i dels seus artistes; de la literatura popular i festiva; del llibre; de la riquesa del patrimoni de la indumentària tradicional i de la història de la indústria pirotècnica a Torrent. Per això, la mostra acollia una gran quantitat d’objectes

170

com documents, fotografies, audiovisuals, vestits regionals i curiositats del nostre patrimoni faller. Completava l’exposició un documental que es projectava durant tot l’horari d’obertura i un espai central dividit en huit seccions on cadascuna de les huit comissions que celebraven el 50 aniversari van disposar d’una zona expositiva amb vitrines i un monitor per mostrar aquelles fotografies, documents i objectes que estimaren oportuns. Redacció de l’Expedient de les falles de Torrent com Festa d’Interès Turístic Autonòmic. Les falles de Torrent van rebre el 6 de març de 2015 el millor regal a les portes de la festa gran. El Ple del Consell va aprovar declarar Festes d’Interès Turístic Autonòmic, de conformitat amb el Decret 119/2006, de 28 de juliol, del Consell, regulador de les Declaracions de Festes, Itineraris, Publicacions i Obres Audiovisuals d’Interès Turístic de la Comunitat Valenciana. Així doncs, la festa més multitudinària de la capital de l’Horta Sud va rebre aquest reconeixement per la seua demostrada antiguitat amb més de 100 anys d’història, l’arrelament, valor cultural i tradició, així com singularitats pròpies de la festa, com el Trasllat de la Mare de Déu o el succés de la Tombà de les falles en 1957. Una comissió d’experts, integrada també per membres de la COMFET, va estar treballant durant tot un any per confeccionar l’expedient basat en 13 punts que es subdivideixen en altres fins a un total de més de 1.000 pàgines amb annexos i material audiovisual on es recopila la història i evolució de la festa fallera a la capital de l’Horta Sud. Així doncs l’expedient consta de: l’informe per a la declaració de les falles, el certificat d’antiguitat, periodicitat de les festes i cens faller. Així com un informe de l’atracció de visitants, estimat en 133.663 persones durant els dies grans, que poden gaudir de nou allotjaments hotelers a Torrent, Alaquàs, Aldaia i Picanya i 111 establiments de restauració a Torrent d’acord amb les bases de dades de Turisme. Col·laboració en Bé d’Interès Cultural Després de la declaració com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic, el següent pas va ser la declaració de Bé d’Interés Cultural, junt amb la resta de poblacions falleres amb més antiguitat. Així ho ha decidit el Consell Valencià de Cultura durant el ple del mes de juny de 2015, en què s’ha incidit que, per poder ser considerades BIC, aquestes festes havien de reunir els requisits de celebrar totes elles des del segle XIX, així com tenir una Junta Local Fallera. L’informe ha estat redactat pel membre de la institució Francisco Pérez Puche, que ha incidit en les seues conclusions en que en la

171

història, desenvolupament i projecció de les festes falleres d’aquestes cinc ciutats valencianes es troben «sobrades» raons artístiques, literàries, musicals, associatives, populars, gastronòmiques, humorístiques i de manteniment de tradicions que «acrediten el mèrit que les avala per rebre aquesta distinció». Així mateix, l’informe del CVC considera que aquesta declaració BIC ha de tenir com a conseqüència «un major coneixement de la festa per part dels valencians i una atenta difusió per part de les autoritats locals, provincials i autonòmiques». Premi COMFET En 2017 la COMFET va convocar amb la col·laboració de la Junta Local Fallera de Torrent i el patrocini de l’Ajuntament de Torrent, la I edició del Premi COMFET al millor contingut infantil en un llibret de falla de la Comunitat, premi integrat dins dels convocats per la Federació Lletres Falleres. Este premi té com a finalitat reconèixer la qualitat dels continguts i del disseny des del punt de vista pedagògic, didàctic i cultural en l’apartat infantil del llibret o en el llibret infantil independent editat per les comissions falleres. La concepció global dels treballs presentats ha de dirigir-se a un públic infantil. Una de les característiques més singulars del premi és la composició del jurat que valora els llibrets presentats i que està format per dos membres amb formació relacionada amb la docència, pedagogia o especialistes en continguts infantils, un dissenyador gràfic i 3 xiquets, triats per sorteig entre les comissions no participants, que són els que més pes tenen en la valoració del jurat.

172

OPINIÓ

VOLEM SÀTIRA O CENSURA? Yolanda Pérez Vicepresidenta de Junta Local Fallera de Xàtiva

socials i amb el “summum respecte”, i en la que qualsevol referència fora de to és criticada i pot acabar fins creant un vertader problema, la sàtira, tal i com l’entenem, ha deixat pas a una simple crítica del que passa al voltant d’un poble o ciutat, sempre amb respecte de no ferir la sensibilitat de ningú o ninguna. Aquest fet ha derivat en que al voltant de la majoria dels monuments trobem les mateixes referències als mateixos problemes.

Quan parlem de sàtira i busquem la seua definició trobem que està definida com: Discurs o composició literària en prosa o vers, en què es critiquen agudament els costums i els vicis d’algú amb intenció moralitzadora, lúdica o merament burlesca. Atès a aquesta definició, a qualsevol literari o persona propera al món faller, li ve al cap com, des dels primers temps que es planten monuments al carrer, aquests han anat acompanyats, i van, de textos que volen reflectir algun aspecte relacionat amb el lloc on es viu o assumpte social.

Caldria recordar que la vertadera essència de la sàtira era plantejar problemes o parlar de persones importants de forma graciosa, sense arribar, és clar, a ser una crítica destructiva. Antigament, qualsevol

Però si tornem enrere veurem com els textos que acompanyaven als monuments o a les diferents escenes han anat evolucionant i de parlar de forma burlesca sobre algun membre del poble o de la mateixa comissió, o parlar arran del que mancava al poble, s’ha passat exclusivament a parlar de problemes socials, polítics i econòmics. Poques són les comissions que continuen amb eixa vessant satírica i burlesca que caracteritzava els textos al voltant del monument. I és que, des de fa un temps, en què pareix que la societat “ha degut” sensibilitzar-se amb problemes 173

174

tema era tractat i acceptat per tots aquells que es veien reflectits en ell. De vegades era fins i tot important aparèixer als escrits de la crítica d’una falla com a senyal de que s’era important dins de la societat.

tant, absents als seus escrits. I es que el terme “empatia”, tan arrelat a la societat i que ens fa pensar com ens sentiríem si fórem nosaltres els criticats, ha abocat en la crítica “blanca”, ja que ningú vol vore’s a un monument i menys si s’enrecorden de nosaltres satíricament.

Podem recordar com algunes comissions han introduït revistes dins dels seus llibrets expressament per a tractar temes de forma satírica o es publicaven mensualment revistes expressament amb eixe fi.

Però analitzant l’evolució i la nostra societat, serà possible que la sàtira pròpiament dita torne a formar part del món faller? o definitivament ha derivat en una mera exposició dels problemes als nostres llibrets i als cartellets dels monuments? Podrà la societat tornar a acceptar que quan es parla i es caracteritza a una persona no és amb maldat, sinó una forma graciosa de reflectir la repercussió que eixa persona té en un lloc i moment determinat?

Podem preguntar-nos en quin moment i perquè es va passar dels escrits satírics i graciosos a ser simplement una crítica de la societat on es reflecteixen els problemes més rellevants, sense posar massa el dit en la llaga, com es sol dir? Podem retrocedir a finals dels anys 90 per a fixar-nos que ja la crítica local se suavitza degut a que a la societat comença a instaurar-se la idea de que “el respecte” cap a qualsevol àmbit és un valor fonamental i desemboca a que qualsevol tipus de crítica que no siga “blanca”, és impensable i censurada pels polítics i part de la societat. Abans podíem vore referències a personatges públics nacionals o locals en situacions gracioses dins dels monuments o reflectits a les seues crítiques. Actualment són escassos els monuments als quals podem vore aquests tipus de ninots i, per

El temps ho dirà, però personalment crec que no estem actualment preparats per a que ningú ens recorde què podem millorar com a persones o professionals, qualsevol paraula que no siga per a premiar o aplaudir es considera fora de lloc i malsonant. La sàtira poc a poc serà part de la història de les falles i malauradament les nostres futures generacions, si no li posem remei, no coneixeran la vertadera essència de les crítiques a les falles.

175

176

OPINIÓ

JO VULL LLIBRET Gemma Altur Presidenta de Lletres Falleres

assaig, sàtira, il·lustració, investigació, disseny, teatre... entre altres modalitats que donen forma als Llibrets. La tasca per a dur endavant uns premis comporta la col·laboració de molta gent, a la qual els hi estem molt agraïts per la seua dedicació. Comencem preparant les nostres bases, buscant o renovant amb els patrocinadors dels premis, que sense ells no seria possible la dotació econòmica d’aquests. Presentem en públic les noves bases, amb les dades corresponents i les modificacions pertinents.

I jo què vull? Jo vull Llibret. Perquè el Llibret és l’únic element que no es crema després d’acabar un exercici faller i aquest guarda les nostres memòries. En parlar de Llibret Faller em venen al cap moltes coses, però ací us vaig a parlar de la federació a la que pertanyem un col·lectiu de persones de les quals una de les nostres passions compartida és el Llibret. Aquest és el novè any que realitzarem la convocatòria dels premis de les Lletres Falleres. Uns premis que han anat consolidant-se.

I ara ens ve la millor part, quan comencem a rebre els treballs, uns treballs que passem als membres del jurat d’una manera anònima i ells realitzen les valoracions pertinents per arribar al colofó final. La Festa de les Lletres Falleres. Un acte que tanca amb l’exercici faller i on es reconeix el gran treball que les comissions falleres han realitzat. Valorant amb detall cada un dels premis que atorguem. En aquesta festa es donen a conèixer les comissions falleres i els guardonats, els autors i col·laboradors que donen llum a cada text literari, imatge, disseny... amb la finalitat de donar vida al Llibret de Falla com una eina lingüística i artística.

Ara fa nou anys que es va crear la Federació de Les Lletres Falleres. Una federació molt humil on el protagonista era el Llibret Faller. Aquesta Federació en una curta edat ha anat creixent a una passa molt gran, creant nous premis, donant-se a conèixer i expandint-se per tot el nostre territori per a donar visibilitat al gran ventall que podem trobar en un llibret de falla. Darrere d’aquesta federació hi ha un gran grup de gent que s’encarrega d’organitzar i difondre tot allò que duem a terme. Però, què són les Lletres Falleres? Doncs són poesia,

177

Cada any, el nombre de participants ha anat creixent, sent aquesta edició passada de quasi 600 treballs repartits entre els premis que atorguem. Ara bé, un dels nostres reptes a part d’augmentar la participació, és l’increment de la participació de les dones. Ja que aquest any era d’un 21% més, respecte a les darreres edicions. Per tant, des d’ací, animar més si cap a que aquest percentatge siga major.

llibrets fallers, com bé he dit, són poesia, sàtira, assaig, disseny, il·lustració… i un llarg etcètera. Però sobretot els Llibrets de falla són Cultura Valenciana. Un vehicle de comunicació que, com sempre diguem, és allò que perdura després d’un exercici faller. Des d’ací, animar a la gent a participar, a seguir treballant per la nostra llengua a seguir fent falla i viure de la millor manera la nostra festa, la Festa Fallera.

Tots i totes els qui treballem pels nostres llibrets sabem que no són un grapat de lletres i explicacions dels monuments. Els

178

OPINIÓ

CENDRA DIGITAL Ángel Romero Creador de Cendra Digital

de record de cadascuna. L’arribada de les noves tecnologies i l’auge d’internet va portar la creació de les primeres webs d’informació fallera a les que seguia amb devoció, ja que era la manera (sense comptar periòdics i ràdio) de poder estar al dia durant l’any del que ocorria en les Falles. Però trobava a faltar alguna que es dedicara per complet al mal anomenat “monument” i als artistes fallers, sent un tema tractat de manera prou superficial i quasi de passada. El naixement de Cendra Digital comença a gestar-se l’any 2008 quan alguns amics, sabent de la meua afició per l’art efímer, m’insisteixen en que cree una pàgina web dedicada a l’essència de la festa fallera. Un poc reaci al principi per la responsabilitat i temps que comporta mantenir un projecte d’aquest tipus, vaig acabar il·lusionant-me amb la idea i vaig decidir portar-la endavant. Desprès d’alguns mesos de preparació, el 16 de novembre de 2009 naix Cendra Digital. Sense saber molt bé si el projecte anava a funcionar o si a la gent li podia interessar una cosa així, em vaig fixar un període de prova fins el mes d’abril de 2010, moment en el que decidiria si continuaria l’aventura o no. La resposta del públic i l’experiència va sobrepassar àmpliament –per a bé- totes les expectatives. Això em va servir per a

Des que m’arriba la memòria sempre m’han apassionat les Falles. Tant, que durant l’any portava fidelment el compte enrere dels dies que faltaven per al començament de les Falles. L’arribada al quiosc d’“El Turista Fallero” era tot un esdeveniment ja que per fi podia descobrir els esbossos del que anava a plantar-se al carrer, i també conèixer el nom de l’artista responsable. El següent gran moment era quan apareixien les primeres peces en els distints encreuaments i places de València i els meus pares m’acompanyaven a vore-les, podent seguir el procés de la plantà quasi a diari. Del 16 al 19 de març recorria amb els meus pares i el meu germà la ciutat visitant el major nombre possible de falles. Sempre portava amb mi “El Turista Fallero” en la mà i feia una creu en cada falla que visitàvem. Això servia per a saber el nombre exacte que havíem vist eixe any, convertint-se a la llarga en un joc i a la vegada un repte: cada any hi havia que superar la xifra de falles vistes de l’any anterior. Ja d’adolescent, tot eixe caldo de cultiu va portar a intentar vore anualment totes les falles que es plantaven i tenir una fotografia

179

180

descobrir que existeix una gran quantitat de gent que comparteix la mateixa passió e interès. Què és el que pretenc transmetre amb Cendra Digital? Cendra Digital és en essència una web molt personal en la que plasme el que a mi m’agradaria vore com a usuari: el procés en els tallers, la presentació dels esbossos de les falles, el seguiment a l’instant de la plantà, les fotografies de les falles i fogueres, les exposicions del ninot… I per suposat, donant importància als artistes fallers. Són els grans artífex de tot i és important donar-los visibilitat. De fet, per a molts són els nostres ídols.

El secret dels deu anys de vida de Cendra Digital no és altre que compartir una passió, el que més m’agrada, amb els altres. És el reflex i el resultat de l’afició que tinc des de menut i que està present dia a dia durant tot l’any. Amb això m’agradaria que els que senten el mateix amor por les falles troben un lloc en el que poder sentir-se identificats, i en el que també puguen estar informats. I per una altra part, aportar el meu granet d’arena per a que altres persones descobrisquen este univers únic d’art efímer, s’apropen, i arriben a valorar-lo i voler-lo.

181

182

VO L E M FA L L E S I N C L US I V E S

1 8 7 . Igualtat de la dona.

1 8 9 . L’orgull LGTBIQ a les falles: L’aposta de Lambda per 1 9 3 . Una d’igualtat.

la visibilitat a través de les falles. El premi Arc Iris.

1 9 5 . La importància dels detalls.

183

184

POESIA LÍR ICA

IGUALTAT DE LA DONA Per Amparo Vidal

Incansables lluitadores, inassolibles treballadores, mai ben remunerades, mai suficientment valorades. Han presidit falles, governs i estats però mai aquesta Junta Local, mai aquesta ciutat. Sense les dones res existiria, tampoc cap home, tampoc cap vida. Hui que ens alcem i lluitem, amb tristesa recordem a les nostres avantpassades que vivien aixafades sense cap força ni cap dret.

185

186

L’ORGULL LGTBIQ A LES FALLES: L’APOSTA DE LAMBDA PER LA VISIBILITAT A TRAVÉS DE LES FALLES. EL PREMI ARC IRIS Alejandro Lagarda Guia Turístic

OPINIÓ

nascut a València en 1986- convoca el Premi Arc Iris per a aquelles falles que, dins de l’enginy i la crítica, millor reflectisquen la diversitat sexual, de gènere i familiar. Després de desset edicions, han sigut moltes les comissions de València que s’han volgut sumar a una aposta ferma per la visibilitat en el context de la falla, permetent una major acceptació i deslligant, finalment, a les falles d’uns clixés allunyats d’una realitat afectiva i sexual molt diferents. En aquest sentit,

El gran salt cap a la visibilitat i l’acceptació de l’homosexualitat en España a inicis del segle XXI, amb grans fites com l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe en 2005, no ha tingut un reflex directe o ferm –excepte comptades1 excepcions- en les Falles. És tot just arran de l’any 2000 quan l’expressió To come out of the closet (“Eixir de l’armari”) troba iconogràficament un calc semàntic en les falles i esdevé motiu d’una crítica més tolerant i menys excloent2. Amb tot, en els cadafals fallers segueix regnant una subcultura reaccionària sense majors problemes, sense voler assumir la importància que les falles poden adquirir com a transmissores de valors d’acord amb la majoria social, a través d’una crítica constructiva que permeta fer visible el col·lectiu LGTBIQ, amb la finalitat de superar un rebuig que les falles han alimentat constantment. Les crítiques del col·lectiu gai han estat freqüents, davant l’absència d’una sensibilitat en les escenes que els faça veritablement partícips a través del reflex del col·lectiu en l’obra fallera com un procés integrador. Des de l’any 2003 Lambda3 –Col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals

187

escenes guanyadores ha permès una amplitud en la visió del fet homosexual en el context de les falles. Així, trobem no únicament escenes que mostren a parelles homosexuals gaudint de la seua condició sense majors problemes (2006, Santa Maria MicaelaMartín l’Humà, Aquí no hay quien viva, de Vicente Almela); la identitat sexual (2007 Na Jordana Friqui, friqui show, de Vicente Llácer amb un Dorian Gray el reflex del qual en el retrat és una dona); la discriminació en l’àmbit laboral (2011 Arxiduc Carlos-Músic Gomis, Cartes, e-mails i SMS, de Joan Vicent Garí, amb un homosexual que és acomiadat del treball per estar casat amb un altre home); la invisibilitat de l’homosexualitat en el món de l’esport, un autèntic tabú (2012 santa Maria Micaela-Martin l’humà, S’alça el teló, de Francisco Giner) o l’acceptació del matrimoni entre persones del mateix sexe (2013, Avinguda Regne de ValènciaDuc de Calàbria amb L’aliança atlàntica, de “Malditos Falleros”, de Sergio Musoles, amb un sergent i un general que s’intercanvien l’aliança després de l’amor sorgit en l’exèrcit, un altre espai en el qual l’homosexualitat és invisible, amb polèmiques com la mesura del “Don’t ask, Don’t tell” en l’exèrcit nordamericà). La Falla Cadis-Retor Femenia-Puerto Rico ha aconseguit tres vegades el Premi Arc Iris i és una participant habitual en els premis (2008, 2009, 2014). Destaca, sens dubte, la seua escena de 2014 L’orgull gall de “Gallina

s’ha passat d’un tractament vexatori a una crítica blanca o a un contingut apologètic en el tractament del fet homosexual, bisexual o transsexual a través d’aquests premis. La presència d’un palet sempre ha estat un bon al·licient en l’àmbit faller. Fet que, en el cas del Premi Arc Iris, ha promogut un major acostament a tractar la realitat homosexual des d’una perspectiva radicalment oposada. Fomentant, al seu torn, un contingut crític contra la discriminació o contra aquells contextos socials en els quals les diferents tendències i identitats sexuals segueixen sent rebutjades. La diversitat en l’exposició del tema en les

188

vella fa bon brou” feta per la pròpia comissió. D’una manera esquemàtica i molt original, sis estilitzats galls amb els colors de la bandera gai representaven al seu torn a aquells països en els quals l’homosexualitat segueix sent penada pels governs. Veiem, per tant, que aquest tipus d’escenes no pretenen una simple apologia sense més de la realitat LGTBIQ i el gir absolut d’un tractament vexatori i difamatori a una exaltació sense contingut de la diversitat sexual. Del que es tracta ací no és de lloar pel simple fet de ser LGTBIQ. Com sí es criticava abans per ser-ho. Allò que esdevé veritablement important és criticar aquelles situacions de desigualtat o discriminació, a més amb una economia de recursos lloable i un gust en el tractament que hauria d’ampliar-se a la resta de propostes falleres al marge dels premis. No obstant açò, tant en els Premis Arc Iris en particular com en el tractament de la diversitat sexual en general en l’àmbit faller, les grans absents segueixen sent les lesbianes i els i les transsexuals. Mentre l’home homosexual és cada vegada més acceptat -o fins i tot requerit- com a reclam a partir d’una visibilitat creixent en la societat de consum, la dona lesbiana i la realitat transsexual segueixen sense tenir veu en moltes ocasions en els mitjans de comunicació, la ficció audiovisual o la cultura popular. Tot i ser una realitat acceptada als casals, ha estat ben difícil que els referents i visibilitat LGTBIQ

travessen els seus murs i passen a lluitar per una igualtat i visibilitat major en el conjunt de la festa, reivindicant el seu just espai i els seus necessaris referents. 1 Com en la falla infantil de Víctor Valero “Mua, mua” per a Palleter – Erudit Orellana en 2006, amb una parella de dos homes besant un xiquet. 2 En el cos central de la Falla Av. França-Prolongació Passeig de l’Albereda de 2001 es representava un gran armari del qual eixien maniquins identificats amb les caretes de reeixides personalitats de la vida social i cultural valenciana. L’artista Cris Tadeo recorregué també a un armari ple de calaixeres i recobert de plomes, com a coronament de la falla Sant Miquel- Pl. Vicent Iborra de 2000. Igualment l’artista Toni Fornés aconseguí l’any 2004 el premi Raga al grup més satíric que concorregué a l’exposició d’aquell any amb un conjunt que representava un hippie i un guàrdia civil besant-se a l’endins d’un armari. 3 A més d'aquest Premi, Lambda ha col·laborat per la igualtat i la visibilitat del col·lectiu amb campanyes com el repartiment de preservatius en la mascletà o contra el cant "Maricón el que no bote” per part de les xarangues en múltiples actes fallers.

189

190

OPINIÓ

UNA D’IGUALTAT Sebas Marín Faller i activista de Lletres Falleres

un home…? - “Acabáramos”, no voldràs tu que esta falla tinga Faller Major, no? Això faltava. - Almenys es podria preguntar. - Però què vols? Que un tipus es disfresse de fallera? - Però per què? No pot un home, vestit de faller, representar la comissió? - Tu flipes, penses que en tot el poble hi haurà un “trans” que… - No sigues trompellot, per què no puc jo representar la comissió que porte al cor? - No seràs “sarasa”? - No t’importa una merda la meua orientació sexual. Només m’agradaria que es poguera plantejar que els hòmens puguen, si volen, representar la comissió. - Per això que es facen presidents, com ha estat sempre. - Però la presidència és un càrrec de gestió no representatiu. - Clar, amb responsabilitats, un treball d’homes. - Per favor, hi haurà dones més preparades per a gestionar una associació cultural… i homes que només volen representar la comissió! Què és el que no entens? - Que les coses sempre s’han fet així. I el que no entenc és que vulgues canviar-ho tot. - A veure, que estem al segle XXI i fins i tot tenim govern de coalició progressista a l’Estat. - Ara ho entenc tot, els comunistes a les falles… “Pa morir-se!”

- Una persona fallera, un vot. - Em cague en la participació del proletariat faller! - Per què no podem votar totes les persones falleres? - Perquè no estan preparades, deixa que els presidents voten representant la comissió. - Ah, que els presidents estan preparats? - Clar, són presidents. - I presidentes. - Però, poquetes… - Vols dir que sent majoria de dones en les falles les decisions les prenen els homes - Com tot en la vida. - Puff, i dius tu que els presidents pregunten a la comissió abans de votar. - No els fa falta, ja coneixen el que pensen els fallers. - I les falleres? - També. - És que les falleres són majoria i sense preguntar… podrien ser opinions diferents. - De sempre ha estat així, i així funciona. A més, què vols votar tu? - Les decisions importants. - Important? L’únic important és que la setmana de falles no falte menjar i beure. Punt! - Per favor, que no som un club gastronòmic. Coses importants: qui és l’artista faller, les mides de la falla, si ens representa una dona o

191

Una conversa qualsevol, un dia qualsevol, en un casal qualsevol, entre persones falleres qualsevols…

Si no volem discriminar ningú, lògicament on fica “president” perquè en l’època en què es va escriure sempre eren hòmens, hauríem de ficar “president/presidenta” o directament “la presidència”, que és pel que hem optat a Borrull Socors.

Ja fa més d’un any de l’eixida a premsa de la proposta de la comissió de la falla Borrull Socors de que (pensant en uns estatuts igualitaris) qualsevol persona de la comissió poguera optar a ser representant major (i votarem tots els fallers) i, malgrat el temps, encara em demanen col·laboracions per als llibrets, per a articles de revistes, etc., parlant de la temàtica (serà el problema de la fama, d’eixir al telediari de La 1). L’any passat van ser vora vint col·laboracions les que vaig fer del “temita” i enguany anem en camí. Serà que la igualtat està de moda? O és el morbo, que encara perdura en les ments malaltes de les persones?

Seguint amb eixa dinàmica, ens trobem en la paradoxa de llevar exclusivitats, com ara, que només les dones han de portar flors a la Verge dels Desemparats o que la figura de la Fallera Major la pot ostentar qualsevol membre femení de la comissió. Aleshores, si lleves la paraula “femení” ens queda que qualsevol membre de la comissió podrà ostentar la representació major. Vols dir que qualsevol home pot ser Fallera Major? En fi, que ja he tingut prou de parlar de representants majors i cal deixar que parlen ells, que parle esta societat i la igualtat siga una realitat. I a veure si l’exercici vinent em demanen una col·laboració que siga per parlar de la prohibició de les mascletades amb soroll, perquè molesten als animals!!

Mira ja que estem, aprofite per a parlar del meu llibre, de coses que sí són importants (la igualtat no és que no siga important, és que ja hauria d’estar superada). Coses com les limitacions d’alçada de les falles, o la qualitat dels guions de falla, de l’enginy i la gràcia, de la grandària dels llibrets, de la qualitat literària, de la crítica, de FALLES, en majúscules.

Moltes gràcies.

Per tancar el tema, si qualsevol falla repassara els seus estatuts i intentara adaptar-los al segle XXI, farien una redacció inclusiva i es trobarien amb un resultat paregut al nostre.

192

OPINIÓ

LA IMPORTÀNCIA DELS DETALLS Verónica Pérez Escriptora i docent

a les juntes, era un espai de socialització masculí. Una vegada incorporades les dones, aquestes mamprenen tasques reproductives i de cures, de cures de la xicalla i d’esdeveniments on té lloc menjar, etc. També se n’ocupen del protocol, no pas mai de plantar la falla, la foguera, etc. Si pareu atenció, potser es complix el fet que si hi ha qualsevol activitat infantil, són les dones les que es queden vigilant que a la xicalla no els passe res. Quan passem a un altre plànol, el de la família de les falleres majors, la cosa de les cures no canvia. En el cas infantil, la major part de vegades era estrany veure un pare veient a la seua filla en un acte oficial de falles. Pel que fa a la qüestió dels càrrecs, seria una circumstància molt feliç que una xiqueta aspirara a ser presidenta de falla, a portar delegacions, a banda de ser fallera major. Mentre escrivia aquest article, la falla Na Jordana anomenava a la seua primera presidenta infantil. Seguint en la qüestió dels càrrecs, en aquest paràgraf pararem atenció al tractament d’aquests. No seria la primera vegada que a un acte oficial, a les presidentes de falles se’ls atorga, a manera de detall un pomell de flors, cosa que normalment es fa amb les falleres majors. M’agradaria veure com es

En els últims anys estem sentint per part de diferents integrants de col·lectius relacionats amb les falles la campanya “Volem falla”. D’aquesta manera, podrem esbrinar amb facilitat que aquesta reivindicació malgrat que té diferents angles, queda resumida en una reivindicació de sostenibilitat per a les falles. Aquesta sostenibilitat no només es tradueix en el fet que aquestes siguen menys agressives per al Medi Ambient, més aviat focalitzen la seua voluntat en romandre durant molt més temps. En poques paraules, que es puguen sostenir moltíssims anys més. Una de les arestes per les quals podem abordar aquesta gran campanya és la d’unes falles com a espai de seguretat per a les dones. No simplement pel que fa a la seua integritat, més bé, en referència al fet que les dones trobem la falla com un cercle on desenvolupar-nos sense cap entrebanc. Per començar per una de senzilleta, la figura de la fallera major no és l’única que hauria de ser sotmesa a necessàries actualitzacions del sistema. Fem un poc d’història, fins ben entrats els 70, comptàvem que a penes les dones baixaven a la falla, i molt menys

193

194

regala el mateix pomell als seus homònims masculins. O, simplement, podrien no regalar-los res ni a president ni a presidenta. Tornant al tema de Falleretes Majors Infantils, crec que és de vital importància treballar en la conciliació de la vida escolar i la fallera. D’aquesta manera, que la Cort d’honor de la Fallera Major Infantil no haguera de perdre escola per tal d’anar a actes oficials. Estan perdent un temps de la seua infància que no podran recuperar, no furtem a les xiquetes aquest aspecte de la seua vida que tant les determinarà al seu futur. Parlant de la cort, observe que de tant en tant, són tractades amb cert paternalisme finisecular. Trobe que, com a representants de la ciutat, devien ser considerades amb cert respecte. No se’ls ha de regalar peluixos com si foren xiquetes. Moltes són grans professionals als seus sectors i aquest contrast de tractaments entre ambdós móns resulta una mica estrident. Són dones adultes, que fan la declaració d’hisenda, paguen factures, tenen obligacions familiars, responsabilitats. Regalar-los aquestes coses nega una gran part del que són. Traça una escletxa molt gran entre el seu paper al món real i el construït a la vida fallera efímera. M’agradaria també que poguera existir la figura de faller major, amb igual representativitat, i llevar els rols de gènere

per sempre més d’aquesta figura. Observem que hi ha una comissió fallera a València que va fer l’anunci de manera ben sorollosa però la figura no té una pràctica real. No acudeix a presentacions, no du a terme una praxi de representativitat. És una pena obrir el meló i deixar l’afer entre Alfafar i Benetússer. A tall de conclusió, voldria finir amb la idea que les falles són un lloc tan plàstic que realment existeixen tants tipus de comissions com ampla és la nostra realitat quotidiana. El que m’agrada realment de les falles, els espais de socialització que propicia, no massa factibles per a determinades situacions, tipus maternitat, conciliació, creació d’una tribu en què xiquets i xiquetes no són separats i juguen junts, aprenent a respectar-se, jugant, sent sabedors que estan construint, any rere any, una comunitat. La sostenen, són el seu futur i l’estimen.

195

196

L E S I N ST I T U C I ON S V O L E N. . . 2 0 1 . Què vol dir VOLEM FALLA? 2 0 5 . Jo sí vull.

2 0 7 . Les falles, una part del Consell de la Joventut.

197

198

OPINIÓ

QUÈ VOL DIR VOLEM FALLA?

Pere Fuset Regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València.

“Si volem falla, protegim els artistes. Si volem falla, dediquem-li més esforç, més recursos. Potenciem la cultura de la falla. Fem-ho pels artistes fallers, però, sobretot, fem-ho per la nostra festa.” Què vol dir Volem falla? Sumar-se al Volem falla ha de ser alguna cosa més que compartir un cartell en les xarxes socials o posar-se una xapa. Sumar-se a això ha de ser donar-li contingut i reivindicació. En l’Ajuntament de València hem posat en marxa una comissió de seguiment de les Falles com a patrimoni immaterial de la humanitat. Una comissió en què estan representades les comissions falleres, sectors com el mateix Gremi d’Artistes Fallers, indumentaristes, professionals com els músics, la pirotècnia, associacions de veïns, investigadors o les universitats, entre altres. I s’estrenava amb bon peu: fent un decàleg de bones pràctiques per a posar en valor la falla. Són deu idees, algunes de les quals ja estan posant en pràctica moltes comissions falleres, per a posar en el centre de la festa la falla, allò que ens fa únics i singulars. Idees

com ara respectar i no tapar la falla, deixant contemplar-la, fent que qualsevol element d’il·luminació, decoració o tanques no eviten que el gran públic puga disfrutar de la falla. Idees com ara acostar les falles de manera inclusiva a persones amb qualsevol tipus de diversitat funcional. O deixar l’entorn de la falla més nét i, per tant, no utilitzar-lo per a dur a terme altres tipus d’activitats. Com ara adaptar la falla al seu marc, perquè les falles són art públic al carrer. No tapar la falla amb els premis, utilitzant altres estructures per a fer-ho. Evitar que una falla, que està pensada per a cremar-se, puga ser mutilada en el moment de la cremà. Mesures, en definitiva, que moltes comissions falleres ja estan fent i de les quals preníem nota per a distribuir-les entre la resta de les comissions i el gran públic en el programa de festes. Però cal anar més enllà per a fer efectiu eixe Volem falla. Si volem falla, hem d’entendre que les falles són art. I que l’art és plural i divers. I la gent que les fa són artistes i, per tant, cal respectar eixa diversitat, eixa pluralitat que hi ha en la falla. No podem ni devem tolerar escoltar mai més “això no és una falla”. No ho escoltem en el cine. Heu escoltat alguna

199

vegada “això no és una pel·lícula”, “això no és un programa de televisió”, “això no és un quadre”, “això no és una cançó”? Les falles són diverses, les falles són plurals, com qualsevol altra manifestació artística. Com vaig llegir en un vídeo, l’únic límit per a la creació és la imaginació, la dels artistes, que s’han de fer respectar, i que els fallers i les falleres hem de potenciar com el gran tresor de la nostra festa. Les falles no es venen al pes ni per volum. Sé el que és ser president, anar al taller i preguntar “quants ninots tindrà?, quant farà d’alt? o quants volums tindrà?”, i dir “tira-li més”. L’esforç dels fallers i les falleres es vol veure recompensat amb grans monuments que puguen sorprendre el nostre públic, però hem de ser conscients que les falles no es venen al pes ni per volum. No compten només els materials. El treball també compta. El guió també compta. Les idees i l’originalitat, també compten. El treball de l’artista faller també té un preu i hem de saber reconèixer-lo. A València, gràcies al diàleg i al consens entre els agents fallers que, quan volem, som capaços de posar-nos d’acord, hem tingut una nova classificació de les falles amb nou palets i més diners en premis. Això també ha comportat que, després d’uns quants anys d’estar congelat, d’estancament i, fins i tot, de baixades, haja tornat a pujar

un poquet el total del pressupost de les comissions gràcies a eixe esforç que fan els fallers i les falleres. És moment que anem més enllà, per exemple, des de l’Ajuntament de València, a través del procés de selecció de la falla municipal, acabem amb el concurs d’esbossos, acabem amb eixe treball especulatiu que demana als artistes que treballen dades i, si m’agrada, ja et pagaré. Crec que és important que condisca l’exemple. I això també passa perquè els artistes – i han de ser valents i valentes, i sé que els demane molt – col·laboren i que, quan algú els demane participar en un concurs d’esbossos, diguen que no, que el seu treball s’ha de respectar, s’ha de fer valdre. Hem de confiar en la capacitat dels artistes per a crear art. Fins i tot, per a col·laborar

200

amb altres disciplines. Per què no? Clar que sí! Benvinguts siguen aquells arquitectes, aquells guionistes, aquells dibuixants de còmics, aquells escriptors... Benvinguda siga tota aquella gent que fa art i que vulga participar del nostre món, del nostre huité o nové art, del món de les falles. Benvinguts siguen, perquè això també demostrarà la versalitat dels artistes fallers, la seua capacitat per a treballar també, per què no, en l’arquitectura, en el disseny, en el teatre i en tantes altres arts, perquè els artistes fallers porten fent-ho molts anys. De la Ciutat de l’Artista Faller han eixit escenaris de Hollywood, i la història no es para i els artistes fallers continuen fent grans creacions que desprès omplin teatres, omplin festivals, omplin centres comercials. En definitiva, omplin d’art altres espais, a més de fer falles. D’altra banda, crec que hem de demanar als fallers i falleres que ens mullem i incrementem els pressupostos de les falles. Tot és important: les revetlles són importants, perquè la nostra és una festa, les llums són importants, la música és important, les mascletades són importants, però només hi ha una cosa imprescindible i és la falla. Hem de dedicar més esforç a la falla, perquè és el sentit de la nostra festa. Des de l’Ajuntament de València ho hem fet: després d’alguns anys de pressupostos

municipals. En som conscients. També som conscients que per a les comissions falleres això és un esforç: han de vendre loteria, han de desplegar cada vegada més la creativitat per a tirar avant amb la falla, arribar a tot i acontentar a tots. Però no ho oblidem: no servirà de res l’increment de la falla municipal si això no es tradueix en un increment de la resta de les comissions falleres. No parle només de la secció especial o de la secció primera, parle de tots i de totes. Sóc conscient que no és fàcil, però amb la nova classificació hem aconseguit una fita històrica, que hi haguera un mínim, que tots estiguérem d’acord en el fet que calia un pressupost mínim per a participar en el concurs de falles. Però eixe mínim encara no és suficient, per això cal anar incrementantlo progressivament, tant com siga possible, de manera consensuada, ordenada, perquè volem apostar per la falla. Això és Volem falla. Si volem falla, protegim els artistes. Si volem falla, dediquem-li més esforç, més recursos. Potenciem la cultura de la falla. Fem-ho pels artistes fallers, però, sobretot, fem-ho per la nostra festa.

201

202

OPINIÓ

JO SÍ VULL María Beltrán Regidora de Falles. Ajuntament de Xàtiva.

de Falles a l’Ajuntament de Xàtiva és un repte; i mai plourà a gust de tots, menys quan arrossega a milers de persones cadascuna amb unes preferències, i moltes opinions. Però aquesta enquesta crec que servirà, i de molt. Obtindre els resultats serà un plaer per a poder analitzar-los, i fins i tot poder modificar alguns dels aspectes que moltes vegades penses que estan bé, o com s’han fet així durant anys, per què canviar-los? El meu objectiu no serà el de respondre a través d’aquest escrit a aquest qüestionari; però ja que tinc l’oportunitat m’agradaria oferir algun que altre punt de vista sobre les preguntes de l’enquesta; o millor, sobre les possibles respostes o solucions. És clar que les falles no són únicament festa, i només cal estar la setmana de falles per a poder observar en major o menor mesura els diferents monuments de la ciutat, i també al llarg de tot l’any cadascuna de les iniciatives que tant la Junta Local Fallera, com cadascuna de les comissions de la ciutat realitza. Arrere van quedar ja les opinions que els fallers només busquen festa, perquè si així ho pensen no saben realment tot l’esforç i treball que realitza el col·lectiu. Molts són els canvis que s’han produït al llarg d’aquests últims anys. La societat, el col·lectiu va canviant, i amb això tot el relacionat amb la festa fallera. Quedar-se

#Ituquèvols? És la iniciativa que ha posat en marxa la comissió de la Falla Abú Masaifa per al seu llibret de 2020; dins d’una plataforma sorgida en 2018 i que va nàixer a València: Volem Falla. En aquesta, l’objectiu és recuperar el model anomenat ‘Falla’. Aquest moviment pretén rescatar i mostrar un major interès per la part essencial de la festa. Escriure una publicació per a un llibre de falles sempre és un repte; però quan et demanen que ho faces i hi ha una plataforma formada…, i que donarà uns resultats que determinaran el que pensa una gran majoria del col·lectiu faller de la ciutat és una responsabilitat. #Ituquèvols? és una iniciativa que pot determinar un abans i un després en el futur del món faller xativí. És atrevit, i al mateix temps, enginyós comptar amb l’opinió dels qui formen part del col·lectiu més nombrós de la ciutat de Xàtiva. Les meues respostes no es van fer esperar; perquè encara que ara tinc acta de regidora, i la delegació de Falles a la ciutat, sempre ho he dit i continuaré fent-ho al llarg d’aquests pròxims quatre anys: sóc fallera. Afrontar un càrrec com és el de la delegació 203

estancat en el que es realitzava fa 10 anys seria una reculada absoluta.

termini. Com ja he dit, serà important per a mi cadascun dels resultats que s’obtinguen d’aquesta enquesta. Així que donar-los les gràcies als caps pensants d’aquesta iniciativa, i dir-los que jo sí que vull. Vull falla.

D’altra banda, la figura del president de la Junta Local Fallera de Xàtiva ha d’existir. Comptar amb un regidor o regidora que exercira també aquesta figura polititzaria el món faller xativí, i és un dels aspectes que més m’agraden d’aquest col·lectiu; la poca política municipal, i la molta política fallera que té aquest gran grup a la ciutat. Davant la pregunta de què penses que és el més important que hauria de fer l’ajuntament pel col·lectiu faller?’ Jo les clicaria quasi totes. Les marcaria per a poder realitzar-les, però la realitat és que hi ha complicacions, i quasi totes elles són econòmiques. D’aquesta pregunta, estic desitjant veure el resultat. Quant a la importància que tenen les Falles per a actual ajuntament… no sabria respondre a aqueixa pregunta, però puc assegurar que per a la regidora de falles, tenen molta. I la tenen no sols pels assoliments que es puguen aconseguir, sinó per la importància que li he donat a les xicotetes coses com ajudar al fet que el dia a dia siga més suportable; i que tots i cadascun dels components d’aquest col·lectiu siguen igual d’importants. Sempre he cregut que lluitant pel més xicotet es poden arribar a realitzar importants objectius a llarg

204

LES FALLES, UNA PART DEL CONSELL DE LA JOVENTUT. Guillermo Delegido Faller i President del Consell de la Joventut

OPINIÓ

passant pels sindicats, Scouts, Juniors, la Muixeranga, SPAX i moltes més. Però no ens podem oblidar del col·lectiu més gran de la nostra ciutat i que aglutina a molts i moltes joves com és la Junta Local Fallera. El jovent està molt present en les comissions falleres, ja que fins a 31 anys es considera legalment jove, i els i les joves estan presents tant a la comissió major com a la infantil. Molts actes del col·lectiu faller són com els coneguem gràcies a “l’aportació” que fem els joves. L’alegria, l’entusiasme, la diversió desenfrenada... són gran part de l’aportació que el jovent fa al col·lectiu faller. Seria el mateix una cavalcada, un mig any, un germanor sense membres joves? La resposta és no, perquè gran part dels joves tenen una singular manera de viure la nostra festa, beure sense mirament, abusar dels horaris i dels nostres veïns i “tiren del carro” com ningú ja que tenen les energies carregades al 100%. Però quina relació té el Consell de la Joventut amb la Junta Local Fallera? La seua relació és una molt senzilla, compartim problemàtiques; la problemàtica a l’hora d’aconseguir els nostres fins, les crítiques a les que estem sotmesos, però sobretot compartim la problemàtica de l’associacionisme. Les associacions necessiten dels seus associats o de

El Consell de la Joventut de Xàtiva és una entitat que aglutina totes les associacions en les que hi ha una representació juvenil, associacions juvenils o associacions prestadores de serveis, entenent per jove fins a 31 anys. És cert que molta gent no coneix què és el Consell o no sap quines són les seues funcions, però des del passat juny estem intentant, des de la nova permanent (Junta directiva o executiva en el món faller), que tota la ciutadania de Xàtiva sàpiga, almenys, que existeix el Consell de la Joventut. Si ens parem a pensar un poc quines associacions formen part actualment del Consell, ens adonem que són moltes, des de les associacions polítiques juvenils, 205

voluntaris, de gent que dóna el seu temps lliure, o no tan lliure, per la seua associació i que per desgràcia no són tan senzilles de trobar. Vivim un moment en el que l’associacionisme està molt debilitat, la gent no vol cedir el seu temps, responsabilitzarse d’un col·lectiu o ser el cap visible, per això, a les poques persones que donen aquest pas se les ha de valorar. El CJX té l’obligació de realitzar campanyes o donar eines per tal de que la gent jove s’empodere i crega que són joves amb capacitat de gestió, mostrar que formar part d’una manera activa de l’associacionisme és beneficiós per a un mateix, però sobretot per a enriquir-se personalment enfrontant-se a problemes reals. Açò, en el cas de les falles és un assumpte complex, ja que els càrrecs

importants de les falles estan reservats per a la “gent de tota la vida” i si se li ocorre a algun jove donar el pas de presentar-se a president o dir que vol ser tresorer, secretari o vicepresident... estarà qüestionat i sotmès a una fiscalització per part de la gent més veterana (sé del que parle). Jo sóc faller des que vaig nàixer, i quan tenia 21 anys vaig decidir presentar-me a presidir la meua falla, Sant Jordi. Potser ho vaig tindre més senzill per la confiança i relació que tinc amb tots els fallers, però seria el mateix si es presentara un xic o xica de 21 anys fallera des de fa 4 anys? Estic segur que no rebrien el mateix suport. Si ens parem a pensar un poc, podem adonar-nos que hi ha comissions que han experimentat un canvi en els últims anys, i en la gran

206

majoria hi ha una persona jove al capdavant de la comissió, com bé en Raval, Sant Jordi, Sant Jaume, inclús aquesta comissió, Abu Masaifa, entre altres. Hem de tindre la capacitat de començar a confiar en el jovent de les nostres associacions, i això suposa que nosaltres, els joves, hem de demostrar les nostres capacitats. Hi ha temps per a tot, per a la festa, per a la tradició, per al comboi... tot és compatible. Hem de perdre la por a canviar els costums, “tota la vida ha sigut així” però pot millorar-se. No he viscut res més gratificant que el reconeixement de la meua comissió per haver demostrat que fer les coses d’una manera diferent i des d’una perspectiva jove era possible. La meua trajectòria en eixos 2 anys va ser de donar peu a la gent jove, sabent que hi havia possibilitat de que no eixiren coses com estaven planejades, però algun dia hauria de produir-se el relleu de la gent que porta tota la vida treballant per la gent que té una nova il·lusió dins de la comissió. Si em pregunten, i tu què vols? La meua resposta és que vull una inclusió de la gent jove en les comissions, tant d’ells com d’elles, persones que som el futur, però també el present. Tenim formació, però sobretot tenim il·lusió per fer les coses d’una manera diferent i adaptada als nous temps. També vull que no hi hagen reticències a que la

gent jove participe, prenga decisions i aporte el seu punt de vista ja que al final serem nosaltres els que ens tindrem que fer càrrec, per això cal trobar un equilibri, arribar a un enteniment entre “tota la vida ha sigut així” i “això està antiquat”. Són maneres distintes de veure la festa, però entre totes i tots, majors i joves, tenim l’obligació de trobar una solució pel bé de la festa i de la societat. Per tots aquests motius el Consell de la Joventut de Xàtiva és una eina per aglutinar totes les inquietuds del jovent de la nostra ciutat, en aquest cas el de les falles de Xàtiva. Podem fer moltes coses junts i que ixquen beneficiades ambdues associacions.

207

208

2 1 2 . Juan Vázquez- Exprimint a l'artista 2 1 3 . Daniel Sanz- Cendres d’amor 2 1 4 . Chucky- T’ho veus, volem igualtat 2 1 5 . Diego Iglesias- Sí!!! Volem falla!!! però... 2 1 6 . Miguel Santaeulalia- Del parot al robot 2 1 7 . Paco Camallonga- Volem innovació 2 1 8 . Laura Peris- On comença tot 2 1 9 . Carlos Benavent- Respecte per favor 2 2 0 . Judit Moya- Volem música en les falles 2 2 1 . Sergio Amar- Volem falles igualitàries 2 2 2 . Laia Subaqua- Volem sostenibilitat

2 2 3 . Ceballos i Sanabria- Volem bones falles infantils 2 2 4 . Cesc Roca- Fem falla 2 2 5 . Josete Santaeulalia- Volem palets 2 2 6 . Ramon Pla- Cuinem falles 2 2 7 . Toni Espinar- Invaders love 2 2 8 . Josete Santaeulalia- Volem sarao!!!! 2 2 9 . José Gallego-Ales per a volar 2 3 0 . Mario Gual- Trona de foc 2 3 1 . Toni Espinar- Felip V genocida 209

A JU

A LÂ´

EZ U ZQ T IN IM

N PR EX

TA IS

210

211

L IE

Â´A

HO Tâ&#x20AC;&#x2122;

C HU S,

U VE

KY VO

M LE

A U IG

AT LT

212

GO IE

213

SÍ

VO !!!

IG L

!! A! L L

I ES

...

Ò ER

EL U IG M

LA A

EU T

TA RO

N PA

SA EL D

A LI

T BO RO

214

C PA

215

O LL IN

C VA O

IÃ&#x201C;

R U LA

N O

IS Ã&#x2021; EN M

PE O

A C

216

EN AV

217

N BE

C PE

VO FA

YA O M

C SI Ã&#x161; M

D JU M LE VO

S LE

ES LL

218

R SE

M LE

219

R A

TÃ&#x20AC;

SU LE VO

A U AT Q IT IL BA IB EN SO

220

221

A EB

O LL

S LE

C ES

A FA

C M FE

A LL

222

223

TE SE

N Ã&#x201C;

A PL EM IN U

M C

ES LL

224

N PI

225

VE LO

TE SE

TA N

LE VO

LA EU

A LI

226

SÃ&#x2030;

227

GA S

O EG L L

R PE

A M

L E D

A GU

A N RO

R T

228

N PI

ES P

LI FE

229

R O

N GE

230

231

PRESIDENT INfantil MARC SANTAMARIA GARCIA Hola, sóc Marc, President Infantil de la falla Abu Masaifa de l’exercici 2020. Donat que enguany la nostra comissió ha llançat el moviment #ituquèvols, m’agradaria aprofitar aquestes línies per explicar-vos que és el que jo VULL. En primer lloc, VULL dir-vos que és un honor i em fa molta il·lusió poder representar als xiquets i xiquetes de la meua falla, ja que sóc faller d’aquesta comissió des de sempre i visc les festes falleres amb molta alegria i il·lusió. VULL que aquest any siga inoblidable per a mi, i passar-ho molt bé, ja que en aquesta aventura estaré acompanyat per Paula, la Fallera Major Infantil. Tot i que no ens coneixíem molt, en aquests mesos ja he descobert en ella una gran fallera, amable, sempre amb un somriure a la cara i amb la que em divertisc molt en tots els actes als que participem junts. També VULL donar les gràcies a Laura i Pablo, Fallera Major i President de la comissió, per estar sempre que els necessite, aconsellant-me i ajudant-me, a més de tenir-los sempre al costat, pendents de mi i de Paula. Així que espere que tots junts visquem grans moments fallers que es queden sempre als nostres records. Per últim, però no menys important, també VULL animar a tota la comissió infantil a gaudir d’estes festes, baixar al casal, participar en tots els actes i fer falla tots junts, ja que som la millor comissió. VULL donar les gràcies a tots els que han fet que aquest desig meu siga possible. Bé, jo ja he dit el que volia dir-vos... #ITUQUÈVOLS? Visquen les falles i visca la falla Abú Masaifa!!!

232

233

fallera major INfantil PAULA MARTÍ INIESTA Hola, em diuen Paula, tinc 13 anys i vaig a 2n de la ESO. Jo no puc dir que sóc fallera des de xicoteta, ja que on jo vivia no hi havia falles. Vaig vindre a Xàtiva a viure fa quasi tres anys, i el primer que va fer la meua mare va ser apuntar-nos a la falla Abú Masaifa, ja que ella sí ha sigut fallera des de sempre. Quan vaig començar en aquest món no entenia res, però quan van arribar les falles em vaig enamorar d’elles, de cada acte, les vaig viure intensament i les vaig disfrutar amb molta il·lusió. Quan va arribar el moment d’elegir els representants d’aquest any, el president m’ho va proposar i de seguida els meus pares em van preguntar #ITUQUÈVOLS???? Jo vaig respondre ràpidament, ser Fallera Major Infantil. M’he adonat al llarg de l’any faller que les falles no són sols quatre dies, sinó tot l’any, l’esforç de tots els seus membres fa que cada acte brille per ell mateix, per la qual cosa vull donar les gràcies a cadascun dels membres d’aquesta comissió. Aquest any estaré molt ben acompanyada, vaig a tindre al meu costat a tres fallers des que van nàixer, Pablo, Laura i Marc. Vull demanar-los que m’ajuden, a ells i per descomptat a tota la comissió. Des d’ací també vull demanar a tots els membres de la comissió infantil que participen i gaudisquen de tots els actes amb mi, m’agradaria transmetre’ls, i que ells també ho facen, l’emoció i felicitat que sent. Us desitge a tots que passeu unes bones falles. Visca Xàtiva, visquen les falles i visca la Falla Abú Masaifa.

234

235

Falla InFANTIL ABÚ MASAIFA 2020 HARA HACHI BU MENJAR SA PER A VIURE MÉS

Artista: Xavier Gámez Assesora Lingüistica: Daria García

236

237

Hara Hachi Bu és el secret japonès que ens aconsella menjar sa per a viure més. El jove pensador xinés Confucio recomanava menjar sa fins a assaciarte un 80%, així les persones viurien més. Aquest mestre va trobar amb aquesta pràctica el secret de la longevitat per a viure més de 100 anys. Aquesta tècnica traspassà les fronteres de la Xina i arribà fins al Japó, concretament a Okinawa, amb el mantra “Hara Hachi Bu” que es repeteix abans de cada menjada. La regla fonamental és menjar fins a estar ple un 80%, adéu al sucre i greixos, menjar sopes, algues, soja, moniato, arròs integral, res de refinats, menjar carn el menys possible i practicar ioga. Bàsicament menjar el que la mare terra ens proporciona. Okinawa es diu que és la població més longeva de la terra gràcies a la seua fauna, a la seua vegetació i al seu estil de vida tan sa i saludable.

238

Sabies que... ... les algues són molt riques en iode? ... el wasabi posseeix propietats antibacterianes? ... l’arròs és el segon cereal més consumit del món? ... el peix és font d’àcids grassos Omega 3? ... la llima reforça el sistema immunològic? ... la salut mental és tan important com la física? ... el menjar ràpid es caracteritza per contindre grans quantitats de greixos saturats, colesterol, sucre, sal, i poques o cap substàncies saludables? ... els greixos trans augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars? ... les begudes a base de cola tenen el pH més àcid que el del teu estòmac? ... l’actor del personatge de ficció Willy Wonka va patir obesitat infantil causada per consum excessiu de sucre?

239

ARGENT

CENS INFANTIL I RECOMPENSES FALLERA MAJOR INFANTIL

CARLES CLIMENT FUENTES

PAULA MARTÍ INIESTA

ÀNGEL FERRANDO MOLINA MARIA FORNÉS CLIMENT

PRESIDENT INFANTIL

GUILLERMO FUSTER ALFONSO

MARC SANTAMARIA GARCIA

MATEO GARCÍA COLLADO DANIELA GARCÍA NADAL

VOCALS

LOLA GARCIA RICHART

HELENA ARRIAGA SIGNES

SARA GINER GUARNER

MARTINA ARRIAGA SIGNES

ALMA GORRITA PUJADES

DAVID BARBERÁ GINER

ALMA GRAU LACOSTA

MARC BARBERÁ GINER

CÉSAR LÓPEZ SOLER

ELENA BECEIRO GARCÍA

JOAN LUZÓN GUARNER

SOFIA BELTRÁN GINER

ALBERTO MARCO MADRID

ALBA BENAVENT ORTEGA

ALBA MARTÍ INIESTA

REGINA BENAVENT ORTEGA

AINTZA MARTÍNEZ CALATAYUD

LEYRE BENITO SANCHIS

CLAUDIA MARTÍNEZ LACOSTA

SARAY CABANES MARTÍNEZ

FRANCISCO MARTÍNEZ SANTOS

ÁFRICA CALATAYUD SIERRA

MARIA LUCÍA MARTÍNEZ SANTOS

PAU CALATAYUD TOLEDO

XAVIER MORAN GARCIA

MARC CERDÁ ÁLVAREZ MARC CERDÁ BARBERÁ

240

DAVID NÚÑEZ PLA

LEYRE PARDO GIMENO

CARMEN RODRÍGUEZ GIMENO

SERGI PATIÑO GRAMAJE

NADIA SANCHIS TOMÁS

LUCA PATIÑO GRAMAJE

GERARD SANCHIS TOMÁS

ADRIÁN PAVIA SOLVES

JOAN SANTAMARIA GARCIA

CARMEN PAVIA SOLVES

ARIADNA SERNA TOMÁS

IGNASI PÉREZ CERVERÓ

ÁLVARO SIGNES QUILES

NICOLAU PÉREZ CERVERÓ

TRIANA SIGNES QUILES

ALBA PERUCHO SOLER

CARLA TAENGUA SAEZ

PAULA PLAZA HERNÁNDEZ

AINHOA VERCHER MESTRE

VICENT PLAZA HERNÁNDEZ

NEUS VIDAL ANAYA

241

242

246. HARA HACHI BU. 249.EL SECRET. 255.VICENTET I VICENTETA CONEIXEN OKINAWA. 257. EL MONUMENT FALLER COM A EINA D’EDUCACIÓ NUTRICIONAL. 259 IL.LUSTRACIÓ PAULA ALFONSO 260. ODA AL XORIÇO.

243

244

245

246

EL SECRET

Ximo Cerdà Científic, mestre, escriptor i il·lustrador de llibres infantils

Per descomptat, hi havia un secret darrere d’aquella envejable resistència: el hara haxi bu, el famós mètode japonès per viure més, i millor. I no engreixar. “Menjar menys per viure millor”, deia aquell mantra que repetien, rigorosament, abans de cada àpat. La tècnica consistia a ingerir aliments sense arribar a saciar-se del tot sinó parant-se el més exactament possible al vuitanta per cent de la capacitat. Això s’unia a altres condicionants, com ara consumir aliments naturals, locals i de temporada. Bròquil, espinacs, pebrot i ceba eren els productes estrella. La carn havia de reduir-se, així com el sucre i els greixos. I el menjar s’havia d’efectuar amb repòs i atenció. Tot un cúmul d’elements que la iaia havia sabut sublimar fins a fregar la perfecció.

La iaia Yashida havia mort. Però no estaven tristos. Evidentment sentien cert pesar, això era inevitable. Sabien que anaven a trobar a faltar a aquella dona encongida, de caminar pausat i paraules comptades, dosificades a comptagotes, però plenes de saviesa. Ara la iaia ja no hi era, però hi havia diversos factors que li treien dramatisme a l’assumpte. Tots eren conscients que la iaia havia viscut una vida plena, farcida de benediccions. Havia vist néixer, créixer i prosperar diversos fills, una dotzena de néts i una bona col·lecció de besnéts, alguns dels quals ja gairebé arribaven a l’edat adequada per començar a plantejar-se donar pas a una nova generació. Havia viscut moments durs, és clar, però de tots ells havia aconseguit sortir, amb el temps, amb un somriure a la boca i una lliçó apresa. Una més, de moltes. Moltíssimes. I és que els déus, en la seua inescrutable saviesa, havien beneït a aquella dona cauta i discreta amb una sorprenent longevitat.

El jove Shiro reflexionava sobre tot això en les exèquies funeràries de la seua àvia, on li presentaria els seus respectes i li brindaria l’últim adéu quan, entre els assistents, un rostre va captar la seua atenció. No coneixia aquell home alt, de pell fosca i gest afligit. Segurament hi havia moltes altres persones en aquella cerimònia a qui Shiro tampoc coneixia. Però una cosa distingia aquell home de la resta.

Cent vuit anys, ni més ni menys. 247

Els seus trets no eren orientals.

posició discreta, Shiro va veure com aquell home entrava al local i rebia la salutació de tots els treballadors. Prompte va deduir que no es tractava d’un qualsevol: era, ni més ni menys, que l’encarregat d’aquell restaurant.

Shiro es va veure instantàniament picat per la curiositat. Què feia un occidental allà? La iaia Yashida era molt tradicional. Tot just ixia de casa, i es relacionava exclusivament amb els veïns de tota la vida. A més, aquell home donava mostres d’estar visiblement afectat pel decés. Per què? Quin tipus de relació podia haver-los unit? Intrigat per tots aquells interrogants, es va disposar a desentranyar aquell misteri.

Aquella va ser la gota que va fer vessar el got. Incapaç de reprimir ni un minut més la seua curiositat, va decidir revelarse davant d’aquell home i plantejar obertament la seua pregunta. –Disculpe... –Sí? –Acabe de veure’l en el funeral de la meva iaia... L’interpel·lat va caure en el compte de seguida. –Oh! Ets el nét de l’anciana Yashida? T’acompanye en el sentiment. Shiro va agrair el gest de condol, però de seguida va tornar a la càrrega. –Li faria res dir-me de què coneixia a la meua iaia? L’home no va poder amagar la sorpresa que li provocava aquella pregunta. –Estàs de broma? La teua iaia era una de les meues clientes més fidels! Shiro va obrir els ulls de bat a bat. Quina classe de coses sense sentit estava dient aquell home? La iaia mai hauria

En acabar la cerimònia es va posar a seguir el desconegut. Des d’una distància prudencial va veure com s’allunyava de la casa i es dirigia al centre de la ciutat, al carrer de les botigues. Feia uns quants anys que el progrés havia desembarcat a la seua preciosa vila, trastocant la seua essència i convertint-la en una curiosa amalgama on les tradicions més ancestrals d’Okinawa es conjugaven amb les últimes influències en termes de tecnologia, moda i vida moderna. Aquell lloc ara bullia d’activitat. El desconegut es va internar en la multitud fins a trobar el seu destí: una hamburgueseria pertanyent a una gran cadena nord-americana. Des d’una

248

trepitjat un d’aquells llocs. Mai. –Crec que s’equivoca. –Impossible! –va insistir–. Però si fins m’havia parlat de tu en alguna que altra ocasió! Tu ets l’otaku, no? El que dibuixa mangues... –Eh ... sí, sí ... –va assentir, perplex. –Menuda era, la teua iaia! I menudes panxades es pegava, els dimarts a la nit! El seu favorit era el Maxi Big Pack, encara que tampoc li feia fàstics a un Royal Deluxe amb doble de patates o a un Mac Flip Flop. No sé com no rebentava. Dues o tres vegades em va tocar portar-la a casa en el meu cotxe perquè la vella no era capaç de donar ni un pas, de tant com havia menjat. –Portar-la a casa? –allò era inaudit–. Però si la meva iaia no ixia d’ella. Està segur que parlem de la mateixa persona? –No és la casa de les teules verdes, als afores? –Eh... sí, en efecte... L’home va esbossar un gest d’evidència. –Ja et dic. Jo mateix vaig haver de portarla en cotxe. Dimarts passat, sense anar més lluny. A les dotze menys quart. –Dotze menys quart! Però si ella es retirava a la seua habitació a les sis i no tornava a sortir fins les huit del matí de l’endemà! –Ara entenc per què havia d’entrar per la

finestra. He, he, he, què pocavergonya, la vella... La revelació va caure com una llosa sobre l’atònit Shiro, que amb prou feines podia donar crèdit. –Llavors –va dir, tractant de recapitular–, m’està dient que la meua iaia s’escapava de casa tots els dimecres a la nit... –Els dimarts –va precisar l’home–. Els dimecres anava a l’italià del costat. Va haver de reprimir-se per no proferir una exclamació. –L’italià del costat! –Clar! –va respondre com si fos una cosa evident–. Vincenzo, l’encarregat, també li té molt d’afecte; lamentablement, no ha pogut anar al soterrament. Li ha sabut fatal. –Els dimarts i els dimecres ... –va mussitar Shiro, una mica marejat. –Sí. Ah, bé, i els dilluns es feia un kebab

249

al marroquí de la cantonada, però els dijous preferia cuina francesa. Encara que mai ens va ocultar que, de totes, la seua favorita era la taverna espanyola del final del carrer. –Taverna? Espanyola? –Shiro va sentir que estava a punt de desmaiar-se. –Sí, l’encarregat és un tipus molt simpàtic, d’una ciutat anomenada Xàtiva. La teua àvia es tornava boja per les cassoles d’arròs al forn i pels alls tendres amb botifarra. Això sí que era la seua perdició! No és que li sentara massa bé; després se li feien unes digestions molt pesades, i es tirava uns pets... No et vull ni contar. Com era, la teua iaia, xaval... –va dir, fent-li palmadetes a l’esquena–. La trobarem molt a faltar, per ací. I tant. Shiro va guardar silenci. Era molta informació per assimilar en un moment. Massa. Sentia com si el món sencer donara voltes al seu voltant i ell hagués perdut el seu punt d’ancoratge. L’home va percebre l’astorament a la cara i va voler ajudar-lo. –Puc fer alguna cosa per tu? –va preguntar, amb la seua millor disposició. Shiro tot just encertava a respondre. Va empassar saliva i, de la seua boca, va emergir una feble pregunta.

–Pot ...? Pot posar-me un Maxi Big Pack, si us plau? Amb doble de patates. L’home va assentir. –Per prendre ací o per endur? –Per prendre ací –va respondre Shiro, gairebé sense pensar. El desconegut es va posar un vistós davantal i es va internar a la cuina.

250

251

252

VICENTET I VICENTETA CONEIXEN OKINAWA Olga Calvo Historiadora i fallera d´Abú Masaifa

sé que tots els que esteu llegint estes estranyes paraules també s’ho esteu preguntant, què és això? El primer que els van ensenyar no va ser a cuinar exactament, sinó a fer meditació. A parlar amb els cos per aprendre a escoltar-lo. Van seure a terra, amb les cames encreuades, i van ficar-se tots a fer “uuuummm”. Els més entremaliats van començar a fer la punyeta, però els nostres cosinets no, ells van fer tot el que el xef deia. I sabeu què van aprendre gràcies a estar tan atents? Doncs que aquesta cultura de l’alimentació t’ensenya a menjar de manera humil, sense abusar-ne. Amb ella aprens a escoltar el que el teu cos necessita per donar-li el justet per viure. Aleshores, ja no podrien fartar-se d’arròs al forn al casalet? Això sí que havien de meditar-s’ho. Clar que el que havien aprés en l’altre viatge va ser a respectar les tradicions estrangeres sense necessitat d’adoptar-les o de copiar-les i molt menys de modificar-les. Així que van continuar escoltant tot allò que la

Se’n recordeu d’aquesta parella de cosins fallers als qui el que més agrada és viatjar i festejar les tradicions dels països estrangers? Doncs, no us ho aneu a creure però Vicentet ja ha complit deu anys! Els majors estan meravellats de com de bé s’ha portat el darrer any, així que entre tots els pares i mares li han regalat a ell i a tota la colla de la falla un viatge al Japó. No podia haver millor lloc per dur-los, ja que els xiquets estan ben encisats amb tots els dibuixos de manga que es fan a Japó. Si voleu saber què van fer i tot el que van descobrir allà no us perdeu ni una línia. Els primers dies van estar dedicats als dibuixos i als recreatius, clar els nens estaven al·lucinats amb tot allò. Però la gran sorpresa va ser el taller de cuina que el famós xef Nobu Matsuhisa els va oferir a l’hotel. Amb ell van aprendre a fer sushi i, a més a més, els va ensenyar què significa allò del Hara Hachi Bu. I jo

253

que a banda de menjar baix la cultura del Hara Hachi Bu, mai no ha tingut l’estrès que tinguem a Occident, perquè viu del seu propi hort i d’un treball en una xicoteta escola local. No té les necessitats de compres compulsives, de guanyar molts diners per ser feliç, perquè ella no és feliç veient com creix la cartera, sinó mirant com creixen les seues roselles. Ella els va explicar açò, que la felicitat està en allò que cultives al teu voltant, i no en allò que compres. I sobretot, que una persona feliç i que cultiva amor al seu voltant, viurà molts anys en harmonia. Aquest viatge no els ha dut solament a conèixer altra cultura i altra forma de menjar i viure, sinó que els ha fet pensar en el que volen quan siguen grans. Ser feliços, poder viure creativament i sobretot sembrar bondat i coses boniques al seu voltant. La qüestió de menjar poquet ho deixen als d’Okinawa.

gent d’Okinawa tenia per contar-los. Després de les classes al voltant del Hara Hachi Bu van anar a un restaurant tradicional on es servís tot allò que entra en aquesta dieta. A més de ser una dieta en la que no es menja massa, per no dir que es menja el que dura una bufa, els plats s’elaboren sobretot amb verdures i un poquet de peix, les sopes i les algues hi predominen. Heu de recordar que el Japó és una illa, per tant el contacte amb el mar és continu i majoritàriament l’aliment que s’extrau d’allà és la cosa més normal. Ara bé, què no es mengen ni un dolcet després de dinar? Això ja és massa, amb el que li agraden als nostres xiquets les coques. Mentrestant cal dir que la resta de la colla havien passat de tot açò de la cultura gastronòmica i estaven al cinema veient pel·lícules manga sense parar. Però els nostres cosinets són tan curiosos i estaven tan fascinats amb allò de que els japonesos mengen quatre coses mal comptades que van anar a casa de la persona més vella d’Okinawa. Perquè es diu que hi ha una relació molt estreta entre que es menge així i que es visca fins el cent i pico d’anys. Kane Tanaka és una dona de 116 anys

254

EL MONUMENT FALLER COM A EINA D’EDUCACIÓ NUTRICIONAL Dr. Yelko Rodríguez Carrasco Profesor de Nutrició i Bromatologia, Universitat de València

respecte les proporcions adequades és indispensable per a un òptim creixement i per al manteniment de la salut. A més, és imprescindible que la dieta siga variada i que s’acoste en la mesura que siga possible al patró de la dieta mediterrània. Existeixen aliments que han de ser ingerits diàriament, i que s’inclouen en la Piràmide de l’Alimentació Saludable, com són els derivats de cereals de gra sencer i creïlles, verdures, hortalisses, fruites, llet i derivats lactis, i oli d’oliva verge extra. Alguns aliments, concretament, llegums, fruita seca, peixos, ous i carns magres o blanques, es prendran alternativament diverses vegades a la setmana. S’aconsella moderar el consum de carns grasses, roges i processades, pastisseria, brioixeria, sucres, així com productes i begudes amb sucres afegits. És important mantindre una adequada hidratació, practicar diàriament exercici i ajustar la ingesta d’aliments i begudes d’acord amb el nivell d’activitat, per a

Un xiquet que ha aprés a menjar correctament durant la seua infància i adolescència tindrà més probabilitats de seguir, en l’edat adulta, una dieta sana i equilibrada i aquesta conducta és, sens dubte, la millor eina de prevenció de molts trastorns i malalties. El missatge de cultura nutricional és important però també ho és la manera en què es transmet. El discurs verbal tradicional sobre el que és bo i dolent per a la salut entre els més xicotets no està funcionant. Per això cal buscar estratègies amb les quals s’arribe a educar millor en nutrició; i en aquest sentit utilitzar el monument infantil com una alternativa més d’EDUCACIÓ NUTRICIONAL és una gran eina per a difondre els principis bàsics de la nutrició! Una dieta equilibrada en la qual l’aportació dels diferents nutrients

255

Per a menjar bé cal comprar i cuinar bé. En gran manera, som el que mengem!

mantindre el pes corporal saludable. Marcar un horari en l’alimentació diària és molt útil perquè les digestions es realitzen de manera pausada, correcta i regular. També ajuda a previndre una ingesta calòrica excessiva i, per tant, redueix el risc d’obesitat.

256

U PA

257

ODA AL XORIÇO Per Letícia Garcia

Senyores, senyors, gent del carrer i lectors diversos hui m’he decidit a escriure aquests versos mira que no m’agrada i queda mal dir-ho però aquest escrit li’l dedique al senyor xoriço. Xiquets i xiquetes, al pati de l’escola o al parc del carrer quines marranades mengeu voldria jo saber, que a mi la iaia «m’endolsava» un bon berenar la barra sencera amb xoriço regalimant. Oh xoriço! quina delícia i quin primor, quan entre pa i pa el clave sense por, oh xoriço! quin menjar més exquisit, per a la bona salut és gran requisit. Cassoles d’arròs al forn, olleta de cigrons, arròs amb penques i potatge de fesols, ben condimentat amb el seu greix desmesurat no és per res però el menjar, com ha canviat! Mireu el que us he de dir, l’entrepà és sagrat ja siga en «foiegras», pernil dolç, o millor el salat. Però famolencs del xoriço! No és cap atrocitat que l’estómac s’ompli amb menjar de veritat. Oh xoriço! quin sabor més explosiu que arriba innocentment a ser agressiu, amb força a la boca m’embafes i fins i tot els budells m’esclafes. 258

Feu-me un favor i no es feu un embolic atents tots que xoriço no és xoriç, ací ens atipem del xoriço picant l’altre deixa’l per als covards. I parlant de covards i maldits malgastem el vocable també amb els bandits. Al meu poble no fan més que dir que lladre és el «menjaor» de xoriço que no compartix. Oh xoriço! l’únic embotit suculent que si pels llavis xorra acaloradament no et dona temps ni a netejar ja que amb el pa l’has de mullar. De tots és sabut que el xoriço és gran aliment encara que no siga amic del bon alé. Ja siga xoriço ibèric o de cantimpal ens agrada menjar-lo en Pasqua i en Nadal. Aquells que no tinguen gust de menjar tot allò que en aquesta oda he explicat ni es xuclen els dits fins tenir-los arrugats ni tenen cor ni coneixement ni estan ben acabats. Oh xoriço! Posem fi a esta oda espurnejant, una reflexió a aquesta noble salsitxa picant, qui no estime el bon menjar, saps què et dic? que això és com fer caqueta però cap a dins (impossible). 259

260

264. L’OPINIÓ DELS XIQUETS. 268. LA FALLA QUE JO VULL... 270. IL.LUSTRACIÓ. ÁFRICA CALATAYUD.

261

L´OPINIÓ DELS XIQUETS I els xiquets... què volen? En un llibret dedicat al #ituquèvols?, on ens hem proposat conèixer les opinions i les necessitats dels diferents agents de la festa, no podíem deixar de preguntar també als menuts de la nostra comissió. Com sempre diem, ells i elles també tenen molt a dir, i a nosaltres ens agrada escoltar-los, perquè són el futur però també el present de la festa. Per aquest motiu, i per segon any consecutiu, hem demanat les seues opinions en aquest espai del llibret. Enguany, com no podia ser d’altra manera, els hem preguntat què volen ells i elles de les falles.

PER QUÈ T ‘AGRADA SER FALLER/FALLERA? SOFIA, 10 anys: Perquè m’agrada molt la festa i l’ambient faller. ÀFRICA, 10 anys: M’agrada ser fallera pel bon ambient de les falles, la música, els meus amics tots junts al casal, tirar coets, vore els monuments que omplin la ciutat de color i tota la tradició que desenvolupa. En resum, sóc fallera per tot el que aporten les falles. GUILLERMO, 11 anys: M’agrada ser faller perquè és un sentiment que em fa disfrutar la festa, els balls, visitar llocs... PAULA, 7 anys: Perquè m’agrada estar en els meus amics de la falla. ALBA, 11 anys: Perquè m’ho passe bé i per la festa. PAULA, 13 anys: Perquè disfrutes molt de cada acte amb els demés xiquets i xiquetes. ALBERTO, 8 anys: Perquè fem cavalcada, cremem la falla i tot això. JOAN, 7 anys: Perquè fem festa. MARC, 13 anys: Perquè considere que és una festa superdivertida. ADRIAN, 6 anys: Perquè faig amics. XAVI, 7 anys: Perquè m’agrada baixar al casal a jugar amb els amics i eixir de faller, i també m’agrada anar a vore falles. VICENT, 5 anys: Perquè em divertisc.

CARMEN, 11 anys: M’agrada ser fallera perquè és una sensació única i sols els fallers som capaços de viure-la amb tots els sentits, l’olor a pólvora, eixes mascletades, eixos vestits i adreços que per on passem la gent es queda mirant-los, baixar al casal , fer cavalcada, fer barri i ajudar en tot el que pugues . Totes estes coses i més són les que em fan ser fallera . DAVID, 9 anys: Perquè tire molts coets i m’agrada molt vestir-me de faller. NEUS, 3 anys: Perquè sí. ALBA, 6 anys: M’agrada ser fallera perquè em vist, perquè em faig el monyo, perquè m’agrada posar-me les pintes i també perquè m’agrada molt eixir en la presentació. ARIADNA, 8 anys: Perquè m’agrada vestir-me de fallera, fer-me el monyo i vore com es crema la falla. MARTINA, 6 anys: Perquè hi ha molta gent en la falla i hi ha moltes cançons i m’ho passe molt bé. ALMA, 5 anys: Perquè ma tia és fallera.

262

QUÈ ÉS EL QUE MÉS T ‘AGRADA DE LA TEUA FALLA, O DE LES FALLES EN GENERAL? SOFIA, 10 anys: Que tinc molts amics. ÀFRICA, 10 anys: El que més m’agrada de les falles és estar amb les meues amigues i amics. GUILLERMO, 11 anys: El que més m’agrada de les falles en general és l’entrega de premis, eixe moment en el que el jurat decideix com ha quedat la teua falla perquè és un moment a la vegada d’alegria i impaciència per saber com ho han valorat. PAULA, 7 anys: Els coets i els monuments. ALBA, 11 anys: L’ofrena. PAULA, 13 anys: La setmana fallera, i de la meua falla el que més m’agrada és l’ambient de la gent. M’agrada molt que la gent tinga companyonia i respecte pels demés. ALBERTO, 8 anys: Anar al casal i jugar amb els amics. JOAN, 7 anys: Els monuments que fem perquè són molt guais. MARC, 13 anys: El que més m’agrada és l’entrega de premis i la cremà. ADRIAN, 6 anys: Jugar amb els meus amics.

XAVI, 7 anys: Jugar amb els altres xiquets. VICENT, 5 anys: Eixir a fer barri. CARMEN, 11 anys: El que més m’agrada de les falles és col·laborar a la falla i passar-ho d’allò més bé. L’acte que més m’agrada és l’ofrena a la mare de Déu i també la baixada de Sant Josep. DAVID, 9 anys: El passacarrer, baixar a dinar i jugar amb els altres fallers. NEUS, 3 anys: Vestir-me de fallera i ballar a la recorreguda. ALBA, 6 anys: El casal, el berenar infantil i els meus amics. ARIADNA, 8 anys: M’agraden els ninots, vore com planten la falla, tirar coets amb els meus amics, dinar en la falla, jugar amb els amics, l’ofrena, la baixada de Sant Josep i vore la mascletà amb els meus amics de la falla. MARTINA, 6 anys: Quan es cremen les falles. ALMA, 5 anys: La cremà de la falla perquè estem tots junts ballant i cantant.

263

CANVIARIES O AFEGIRIES ALGUNA COSA A LES FALLES? SOFIA, 10 anys: No, m’agrada la meua falla com és ara. ÀFRICA, 10 anys: No canviaria res de la meua falla, vaig nàixer sent així i per això no canviaria res. GUILLERMO, 11 anys: Sí, jo afegiria una cosa més per als homes en la seua vestimenta de faller, afegiria que les faixes no foren com són ara que es tenen que nugar, que foren com el cancan que hi ha ara nou de les dones que té velcro. PAULA, 7 anys: Afegiria més jocs en el casal. ALBA, 11 anys: Unes olimpíades infantils. PAULA, 13 anys: No canviaria res perquè són genials tal i com són. ALBERTO, 8 anys: No canviaria res, està perfecte. Però afegiria un campionat de futbet per a xiquets. JOAN, 7 anys: Faria un camp de futbol en el casal. MARC, 13 anys: Faria que les falles foren més llargues per a poder disfrutar-les durant més temps. ADRIAN, 6 anys: Està tot perfecte, però afegiria un campionat de futbet infantil.

264

XAVI, 7 anys: Podríem fer una presentació infantil i una major, i que en la infantil sols eixiren xiquets i férem un apropòsit els xiquets... També fer un campionat infantil de jocs de saló amb quatre jocs: dards, dominó, bac i parxís. VICENT, 5 anys: Canviaria que no ens barallarem. Afegiria fer manualitats al casal. CARMEN, 11 anys: El que canviaria de la meua falla és que baixara més gent a fer falla perquè falles són tot l’any, no sols la setmana de falles. DAVID, 9 anys: Sí, que duraren més. NEUS, 3 anys: Jo ficaria castells inflables per a botar perquè jo ja sóc major i botaré moooolt aaalt. ALBA, 6 anys: Sí, més dies de falles. ARIADNA, 8 anys: Poder fer una despertà infantil, un ball infantil en falles, fer un curset de cuina i que hi haguera fallera del foc una altra vegada. MARTINA, 6 anys: M’agradaria fer manualitats. ALMA, 5 anys: En la meua falla ficaria un dia olímpic de jocs per a xiquets.

265

LA FALLA QUE JO VULL...

La falla que jo vull és la que és ara mateix, en la que hi ha magnífiques i úniques persones, en la que tots aportem coses pensant pel bé de la falla i sempre apostant pel futur, assumint que els xiquets som el futur d’aquesta gran festa. Per això intenten que aportem cada vegada un poc més ja que cada vegada baixen menys xiquets a la falla.

La falla que jo vull és la que tinc perquè pense que fem moltes coses: dinars, berenars, jocs, disfresses, xocolatada, eixim a les cercaviles i tirem molts coets. Tenim un casal superxulo i al costat un parc genial. Per totes aquestes coses m’encanta la meua comissió i per això és sempre ABU MASAIFA.

A mi m’agradaria que tots els xiquets fallers baixaren més a disfrutar i jugar durant l’any a la falla, i no sols ho feren la setmana fallera, ja que és molt bonic i únic créixer al costat d’aquesta gran família fallera, en la que sempre pots confiar i sentir-te bé. En resum, JO VULL FALLA! Àfrica Calatayud (10 anys)

David Núñez (9 anys)

La falla que jo vull és una falla amb tots fent cavalcada, presentació i sempre que digueren a fer barri estigueren tots disposats i preparats per a fer barri i no pensar quina excusa dic ara per a no anar. També m’agradaria que feren, almenys una vegada al mes, alguna activitat per als xiquets, i així quan aplegaren falles conèixer-nos més. Carmen Pavia (11 anys)

La falla que jo vull té un casal molt gran i té un camp de futbol en el casal per a poder jugar tots, xiquets i majors. Vull que hi haja una zona de videojocs i una altra de tranquil·litat. També vull una zona per a fer deure. Vull també que hi haja un gimnàs. Que hi haja una zona decorativa i una zona de cine. I que també hi haja un mural per penjar els dibuixos de tots els xiquets. Vull que els dos monuments siguen molt alts per a que es puguen vore de més lluny i que la falla infantil siga de l’època dels pirates. Vull que s’organitzen uns jocs olímpics de xiquets i que el que guanye siga el president infantil i la fallera major infantil de l’any següent. I que s’organitze una competició de videojocs. Ara que ja t’he dit el que jo vull, #ITUQUÈVOLS? Joan Santamaria (7 anys)

La falla que jo vull és una comissió en la que els fallers i falleres fan sempre falla tots junts, una comissió on tots viuen cada moment amb passió i il·lusió, però sobretot, una comissió que no sols viu les falles, sinó que les sent i les du al cor. També m’agradaria que les falles duraren més dies, per gaudir-les més temps amb tots els membres de la comissió, vivint la festa al carrer i fent música i soroll. Encara que per a mi les falles no duren sols 4 dies, duren tot l’any. Jo ja he dit el que vull, ara et toca a tu, # ITUQUÈVOLS? Marc Santamaria (13 anys)

266

La falla que jo vull té molta música, moltes rises i molts amics. I això és el que tinc en la falla Abú Masaifa. Martina Arriaga (6 anys)

La falla que jo vull és la falla Abú perquè allí tinc tot el que vull en la meua falla somiada. Tinc als meus amics fallers, a gent amable, divertida i amb la que cada any faller és inoblidable. Tinc diversió assegurada en cada moment, i si tinguera que elegir entre altres comissions elegiria aquesta meravellosa falla, la falla Abú Masaifa. Paula Martí (13 anys)

La falla que jo vull és una falla en la que sempre baixaren els xiquets al casal. M’agradaria que feren un campionat de xiquets que es diria “DDPB”, perquè jugaríem a dards, dominó, parxís i bac. També m’agradaria que férem dibuix lliure al casal. I que tots els anys plantarem falles xules, tant la falla gran com la infantil.

JO VULL

Xavi Moran (7 anys)

La falla que jo vull és una falla gran, amb molta gent i molta música. Guanyar el primer premi i que tot el món la poguera veure. Visca la meua falla! Alba Perucho (6 anys)

267

D YU TA LA YS

268

Xiquets i xiquetes, Masaifa i Abú necessiten la nostra ajuda!!!

Mentre estaven menjant-se la paella amb el senyor Kong, ha ocorregut una cosa terrible! Antifalla, el conegut villà del món faller, s’ha emportat el nostre monument infantil del taller de l’artista. Per als que no el conegueu, Antifalla és un ésser malvat que odia la diversió, però sobretot les falles i tot el que té a vore amb elles. I pareix que ha tornat a fer una de les seues! Si no aconseguim salvar la falleta, el dia 15 de març el nostre monument infantil no podrà estar al carrer i els xiquets i xiquetes de la Falla Abú Masaifa ens quedarem sense l’element més important de la nostra festa. Antifalla ha enviat un missatge a Abú i Masaifa on diu que la falleta està tancada en un lloc amb un cadenat amb set claus. Per a poder recuperar-la hem d’aconseguir descobrir 7 codis, un per a cadascuna de les claus. A continuació, teniu les pistes que ha enviat Antifalla per a poder descobrir els codis. De segur que amb l’ajuda de totes i tots aconseguim descobrir-los i així portar la falleta a temps per a la nit de la plantà.

ENDAVANT AMICS! ENTRE TOTS HO ACONSEGUIREM!!! 269

a ics! J re m a Hola it el nost leg heu l òmic? c

Els protagonistes del còmic que enguany trobareu al llibret són Abú i Masaifa, dos amics fallerets amb els que esperem viure moltes aventures d’ara en avant. En aquest primer còmic, els nostres amics han conegut Confuci (el sr. Kong). Confuci va ser un gran pensador xinés les ensenyances del qual promouen valors tan importants com el respecte, l’honestedat, l’educació i la bondat. Confuci també va crear el Hara hachi bu, el secret per a menjar sa i viure més, que enguany és el tema de la nostra falla infantil.

1 és el ic El co AR típ J N E úi el M nom d ià al que Ab sr. valenc onviden al fa c Masai Kong. a clau di de l

270

El co di de la cla és el u n o m OBJE dels D 2 C OS de la TES car a i que a ndumen cterístic s parei xen a tària àrab comi l’escut de ssió. la

La nostra comissió es va fundar l’any 1985 i el seu nom es deu al carrer on es planta la falla, el carrer Abu Masaifa. Però... qui és aquest personatge? Sabíeu que a Xàtiva es va instal·lar la primera fàbrica de paper d’Europa allà pel segle XI? Doncs Abu Masaifa és el nom (probablement inventat per l’historiador Carlos Sarthou) de la persona d’origen musulmà que seria qui va instal·lar a Xàtiva aquell primer molí paperer. I per això, a l’escut de la nostra comissió apareixen dos elements àrabs en referència a aquest personatge.

Ab qu ú Ma è em sai fa eix sona ... de en om a mi ?

271

ll Jo vu s ol buny te! la i xoco

la cla El codi d e u iaia d 3 és el N OM d e Shi del d e iverti ro, el prota la t g que p conte onist o infan deu llegir “El secret a ” e til d’ aque n la part st lli bret.

Hara Hachi Bu és, com ja sabem, el mètode japonès creat pel pensador Confuci per a menjar sa i viure més. No obstant, la nostra dieta mediterrània també és una molt bona manera d’alimentar-se correctament de manera sana. Per a créixer sa i fort és important menjar tot tipus d’aliments, encara que alguns com les fruites i les verdures s’han de prendre molt sovint i altres com els dolços només de tant en tant. Per a saber amb quina freqüència hauries de prendre cada aliment és molt útil consultar la piràmide dels aliments. Ah! i també és molt important practicar esport i beure molta aigua.

Què

us se m A mi bla la fa l m’en cant leta? a!

4 clau a l e d AL i El cod de l’ANIM ós om esb és el n areix en l’ els p d que a scle d’un u . s al m atge n o s r e p

272

Un esbós és el dibuix que fan els artistes fallers abans de fer una falla. En l’acte de nomenament de les Falleres Majors, els esbossos es presenten a tota la comissió per donar a conèixer com seran els monuments que es plantaran eixe any. L’esbós també apareix al llibret de la comissió al costat de l’explicació de la falla. Enguany, la nostra falla infantil porta per lema “Hara hachi bu, menjar sa per a viure més” i és obra de l’artista Xavier Gámez. Amb l’esbós del llibret podeu fer-se una idea de com serà esta falleta i els ninots que tindrà (sempre i quan aconseguim alliberar-la de les mans d’Antifalla, clar!)

2 3 4

Per a trobar el codi de la clau 5 haureu de resoldre correctament el següent encreuat. El codi és el NOM que apareixerà a les caselles ombrejades, i de segur que us sona a FALLA!!

5 6 7 8

1. Acte amb el que cada any donem inici oficialment a les falles. 2. Nom del president de la comissió. 3. Nom de Fallera Major. 4. Peça d’indumentària valenciana que porten al cap els xics. 5. Nom del president infantil. 6. Espectacle pirotècnic que té lloc tots els dies a les 14h durant la setmana fallera. 7. Nom de la Fallera Major Infantil. 8. País on està ambientada la falla gran d’enguany. 9. Element que posa fi a la vida d’un ninot la nit de la cremà. 10. País on està ambientada la falla infantil d’enguany.

9 10

273

au la cl l e d de di El co el NOM que 7 és japonès a de ma mèto eix de le leta serv stra fal . o la n guany n e d’

274

Antifalla continua fent de les seues intentant per tots els mitjans que no aconseguim recuperar la falla infantil. Ara no se li ha ocorregut altra cosa que modificar alguns elements de l’esbós per tal que no la reconeguem. Sabries diferenciar l’esbós autèntic del fals? Troba les 5 diferències.

El codi de la clau 7 és un LLOC. Quina illa ja ponesa és coneguda per tin dre la població més longev a de la Terra? (PISTA: Ll ig l’explicació de la falla infantil al llibret).

ue en q n e Diu a illa la st aque u més de vi gent anys! 100

En tots els llibrets de falla, junt a l’esbós apareix l’explicació de la falla. Aquesta mateixa explicació també es posa desprès en diferents cartellets al voltant del monument, i serveix per a que tots els qui visiten la falla puguen saber què és allò que ens vol explicar l’artista. En el cas de les falles grans, l’explicació sol ser una crítica a personatges o esdeveniments de l’actualitat, mentre que en el cas de les falles infantils, les explicacions són més de tipus didàctic, és a dir, la seua finalitat és ensenyarnos alguna cosa. Així que, xiquets i xiquetes, si voleu aprendre coses ja sabeu que quan aneu a vore falles heu de llegir els cartellets.

Amigues i amics, de segur que heu aconseguit descobrir els 7 codis per rescatar la nostra falleta i vèncer el malvat Antifalla. Si és així, no podem perdre més temps! Anoteu les solucions, entregueu el fullet als delegats de llibret de la comissió i rebreu el regalet que Abu i Masaifa han preparat per a vosaltres en agraïment per la vostra ajuda.

275

ACOMIA DA MENT R EPR ESENTA NTS Som Àfrica, Guillermo i Lara i hem de dir que quan ens varen proposar escriure unes paraules sobre el nostre any, se’ns van passar pel cap els moments no tan bons d’aquest: el mal de cap pels monyos, el mal de peus, el cansament, el “em molesta el tratge”.... i un llarg etcètera... Però no poguérem evitar recordar també eixos moments que ens han emocionat, les persones que hem conegut, les experiències que hem viscut i els records que sens dubte ens emportem. Fent així que equilibràrem la balança. Ha sigut un any molt intens, en el que hem assistit a molts actes i en el que hem compartit molts moments junts, ens hem rist, ens hem divertit... i fins i tot hem plorat alguna que altra vegada... Però aquest any tan especial, no haguera pogut ser possible sense l’ajuda d’aquells que han estat al nostre costat. Gràcies a les nostres famílies, per acompanyarnos durant tot aquest any, donar-nos suport en tot moment i aguantar els nostres dies roïns. Gràcies als nostres amics, els que ja formaven part de les nostres vides i els que hem conegut aquest any, els quals ens han regalat moments inoblidables.

Gràcies a aquells membres de la comissió que han estat sempre disposats a tirar-nos una mà, especialment a Rafa i a Pablo. A tots aquells que han treballat en cavalcades, en presentacions, en llibret, en protocol.... en totes i cadascuna de les tasques necessàries per portar endavant una comissió. Heu fet que tot estigués perfecte, mantenint viva l’essència de les falles i a la volta fent-nos sentir molt especials. Sols tenim paraules d’agraïment. Si ens parem a pensar, podríem recordar alguna cosa especial de cada acte al que hem assistit. Els nervis del dia 16 i l’orgull que sentírem de pertànyer a la nostra comissió en baixar de l’ajuntament amb tots els premis. L’emoció del dia 18 en entrar a la seu rodejats de tots aquells que ens transmetéreu la vostra estima i admiració. La tristor del dia 19 de març quan tocava acomiadar-nos dels nostres monuments, per tal de donar pas a les flames. I així molts sentiments més que ens han envaït durant tot un any i que ens haguera agradat poder contar-vos, però ens pareixia una cosa impossible de fer en tan sols uns fulls. Es per això que arribat el moment, sols ens queda dir...

A DÉU A L NOSTR E VOLGUT

276

2019

2019!

277

2019

PR EMIS

PREMI

35é

A la promoció de l’ús del valencià FALLES 2019

278

279

280

281

282

VOLEM RECORDS

283

284

285

286

287

288

289

290

291

ELS COLÂ·LA BOR A DOR S

292

TA MBÃ&#x2030; VOLEN FA LLA

293

C/ Sanchis Guarner, 4 655 611 658 (Comandes per WhatsApp)

294

295

BAIX

296

297

Saló de Banquets

Ara també celebració d’aniversaris i dissabtes sopars amb parc infantil

Ctra. de Rotglà, s/n Tel. 96 223 06 53 Mòbils: 605 25 22 54 - 605 25 22 55 46815 LA LLOSA DE RANES (València) 298

299

Ctra. La Pobla Llarga-Sumacàrcer, s/n 46270 Vva. de Castellón 300

Tel. 96 245 26 72 - Móvil 650 588 500 saucosl@hotmail.com

amb les falles

Pol. Ind. La Vila, C/ La Vall d’Albaida, 3 46819 NOVETLÈ - Tel. 96 228 01 27 pedidos@paperplegat.com 301

Avenida de la Cañada, 52 28823 Coslada (Madrid) Teléfono: +34 916 602 000 Fax: 916 741 769 Web: www.man-mn.es 302

TU CARNET EN TIEMPO RECORD CURSOS CAP, CURSO CARRETILLERO, CURSOS PERMISO A SIN EXAMENES VEN E INFORMATE SIN COMPROMISO ESCULTOR ESTEVE 14 BAJO

CANONGE LLOPIS

XÁTIVA, TELF 667680770

GENOVÉS, TEL 658486203

WWW.AUTOESCUELASAETABIS.COM 303

304

Os desamos felices fiestas Alimentos Básicos para el Consumo congelados

secos

fríos

Distribución HORECA

Congelados Ángela, S.L. · C/ Palanqueta, 4 · 46820 Anna (Valencia) marketing@congeladosangela.es · 962210080 Ext1 Anuncio Falla Ángela 20x20 para 2020.indd 1

305

3/2/20 7:37

306

307

Ctra. Llosa de Ranes, s/n Tels. 96 227 06 86 - 96 227 02 18 Fax 96 228 11 10 (Oficina) 46800 XÃ&#x20AC;TIVA (Valencia) 308

MOTORFAS Ctra. Llosa de Ranes, s/n. Tel. 96 277 06 86 - Fax 96 228 11 10 46800 XÃ&#x20AC;TIVA (Valencia)

309

96 228 02 80 605 20 27 90 Avda. Selgas, 9 bajo-derecha 46800 XĂ tiva xativalanguagecentre@yahoo.com

310

311

Col·laboració anònima Gràcies!

312

LUIS VIÑES BENLLOCH – ANDRÉS VIÑES MAS Nº Colegiado 3253

Nº Colegiado 9342

Peritaciones y Valoraciones

lvinesbenlloch@gmail.com www.peritacionesvines.com

Peritos Tasadores en Siniestros de Automoviles

Peritos Tasadores Averías Mecánicas

Peritos Tasadores en Riesgos Patrimoniales (IRD)

Damos servicio de peritación a entidades Somos un despacho cualificado para la Damos servicio, tanto a entidades aseguradoras aseguradoras, asi como a clientes particulares que elaboración y reclamación técnica de todo tipo de como a particulares de cualquier tipo de siniestro requieren de nuestros servicios, tratando de en hogar, comercio, PYMES y comunidades. averias mecanicas. ajustar al máximo la reparación de su vehiculo Para ello contamos con personal cualificado y con Facilitamos con máxima prontitud el alcance de Para ello contamos con las principales experiencia para realizar el cometido de dichas los daños, reserva de los mismos, asi como las plataformas de valoración de daños existentes hoy circunstancias del siniestro funciones. en dia (Audatec, GTEstimate…)

C/SARRIERS, 6 BAJO- 46800 XÀTIVA (VALENCIA)

TELF. 962280902 . 649721854 . 670372975

313

314

315

316

317

318

yoga y bienestar YOGA, YOGA EMBARAZADAS, YOGA TERAPÉUTICO, YOGA NIÑOS, PILATES, TAI CHI, CHI KUNG

TERAPIAS NATURALES

av. ausias march, 3 - xàtiva 647 18 52 86 - 695 31 61 83 www..dayayoga.es

FABRICACIÓN Y VENTA DE ARCAS FÚNEBRES 319

320

722 709 163

321

Calidad en los almuerzos

Cafetería la Pista Buen café

Ausias March, 13 46800 Xàtiva 322

323

324

Tel.: 96 227 01 95 Móvil: 650 393 247 carlos85xtv@gmail.com

C/ La Reina, 54 46800 Xàtiva 325

326

327

BAR RESTAURANT

AVENIDA

Avda. Constituciรณn, 3 46269 TOUS (Valencia) 328

BAR RESTAURANT

Bon Profit

Nieves Anaya Bataller

Sequia Real del XÃºquer, 53 Tel. 96 244 50 10 46260 ALBERIC (Valencia)

329

330

FUEGOS ARTIFICIALES

Real de Montroy (Valencia)

DELEGACIÓN EN CANALS

Vicente Argent Climent C/ Raimundo de P. Sarrió, 4, 1º, 1ª Tel. 667 704 348 331

332

ALZIRA

XÀTIVA

PLAZA REINO, 2

C/ ABÚ MASAIFA, 29

333

334

C/ Compositor J. Lammez, 3, bajo 46800 XĂ tiva (Valencia) Tel. 96 105 91 58 - 656 396 882 Marta Bonet Peluqueria @peluqueriamartab 335

336

337

XĂ tiva/ValĂ¨ncia C/Pintor Perales,1 esq. La Reina info@antiquevalencia.com 640 533 412 @antique.valencia Antique Valencia

338

CENTRE DE QUIROMASSATGE

339

WWW.CONNECTINGCLUES.ES

340

Abu Massaifa, 29 • 46800 XÀTIVA (València) • 658 102 254 fisiotolsa@gmail.com

341

342

343

344

C/ Poetas Setabenses, 3 XĂ tiva

345

Tel.: 603 53 43 53

346

C/ República Argentina, 15 46800 XÀTIVA (Valencia)

96 204 79 11 opticamedicaxativa@gmail.com 347

FOTODEPILACIÓN y PRESOTERAPIA

C/ Abú Masaifa, 15 - Xàtiva

96 070 56 63

637 29 28 13

maricarmenllueca@hotmail.com

348

Pensa en un acte important… de segur que l’has d’acompanyar amb flors.

C/ Duc de Calabria, 2 BAIX A 46800 XÀTIVA (Valencia)

Tel.: 649 01 07 04 960 21 34 13

349

Carretera 350

351

CONOS, BOLSITAS Y CAJAS DISNEY PARA CUMPLEAÃ&#x2018;OS, BODAS Y BAUTIZOS

352

www.marquezpastissers.com

L’ALCÚDIA DE CRESPINS - CANALS -XÀTIVA

353

656 976 053 Síguenos www.tutiendaconencanto.com C/ Camí dos Molins n.º5, XÀTIVA

354

355

CLIMATITZACIÃ&#x201C; Tel.: 651 990 031

356

ENMARCACIONS EXPOSICIONS PERMANENTS

357

358

BAR-CAFETERÍA

EL GUAJE

GRAN VARIEDAD EN BOCADILLOS, TAPAS Y PLATOS COMBINADOS ESPECIALIDAD EN POSTRES CASEROS AVD. Ausiàs March, 9 Tel.: 687 685 791 359

360