Llibret Abú Masaifa 2019 by Pablo Benito

falla abú masaifa llibret explicatiu 2019

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del valencià

Este llibret participa en el premi Mestre Ortifus, que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres www.lletresfalleres.info/ Este llibret participa en el Premi Mocador i/o en el Premi Emili Llueca, que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres Este llibret participa en el Premi Climent Mata que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres Este llibret participa en el Premi + ComPlet que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres Este llibret participa en el Premi Comfet que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres Este llibret participa en el Premi Enric Soler i Godes que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres Este llibret participa en el PREMI PORTAL DE VALLDIGNA al millor poema líric que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres facebook.com/fallaabu.masaifa twitter.com/@AbuFalla instagram.com/abumasaifa

El present llibret s’ha presentat al Concurs de Llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Xàtiva Les falles de Xàtiva són declarades d’interés turístic autonòmic Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar part d’aquesta obra. Els comentaris i opinions de cada col·laborador són propietat d’ell mateix i l’associació cultural Falla Abú Masaifa no se’n fa responsable. Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la comissió del llibret de la Falla Abú Masaifa.

Editors / Associació cultural Falla Abú Masaifa Delegat de Llibret / Pablo Benito i Climent i Daria García Coordinació / Pablo Benito i Climent, Daria García, Menxu i Olga Calvo. Maquetació, Disseny Gràfic i Il·lustracions / Ade Mrz / Portada i Contraportada / Ade Mrz Il·lustracions Articles Infantils / Héctor Fenollar Il·lustracions i jocs / Rebeca Colomer Col·laboradors Literaris / Rafa Tortosa, Jesús Peris, Joan Quilis, José Luis Lagardera, Verónica Pérez, Francisco Sisternes, José Enrique Amores A.C.F.P.M. Inés Moreno, Juan Esteve, Ángel José Sánchez, Pablo Orts, Olga Calvo, Menxu, Dari García, José Cerda, Elena Navarro , Ximo Roca i Juan Ramón Alcocer Explicació Monuments Fallers / Rafa Cheli i Xavier Gamez Esbossos Falles / Rafa Cheli i Xavier Gamez Supervisió Lingüística / Daria García Gestió Publicitària / Pablo Benito i María José Ballester Impressió / Paper Plegat Gestió Fotogràfica / Rafa Tortosa, Joan Quilis, Javi Moran, Pablo Benito, Daria García, José Enrique Amores, Miguel Rodenas Dipòsit Legal / V360-2018 600 exemplars 3

Festes Si busquem la definició de la paraula festa,

trobem que és una reunió de persones per a celebrar un esdeveniment o, simplement, divertir-se, la qual sol anar acompanyada de menjar i beguda, i sovint també de música i ball. Algunes festes es fan en honor a una persona, dia o event concret i poden ser privades o públiques. Arreu del món podem trobar infinitat de festes i tradicions dedicades als motius més diversos. Així, trobem festes amb motius religiosos, altres paganes, històriques, tradicionals… Totes elles tenen en comú el fet de reunir un gran nombre de persones per a participar de la celebració en qüestió. Totes comparteixen quelcom que atrau als forasters a impregnar-se d’elles, i a conèixer un poc més la cultura que arrosseguen. Perquè en cadascuna d’aquestes festes descobrim la història, la cultura i les arrels d’un poble. Podem dir que cada festa és el reflex de la identitat i la manera de viure o d’entendre el món d’una societat. Però també podem dir que tots aquests festejos tenen un denominador comú, són tradicions que passen de generació en generació, on les persones es reuneixen per a gaudir de la cultura, la música,

l’art, per conèixer altres persones i, sobretot, per passar-ho bé. Els diferents pobles que habiten el planeta entenen la vida de formes diverses i al llarg dels anys han desenvolupat manifestacions festives pròpies a través de les quals la col·lectivitat es celebra a si mateixa i comunica la seua manera d’entendre el món. Conèixer les festes dels altres té l’atractiu d’apropar-se a paisatges i colors, rostres i indumentàries, músiques i creences que poc semblen tenir a veure amb les nostres celebracions. Però més enllà de l’exotisme, apropar-nos a les celebracions d’altres cultures ens empeny a reflexionar d’una altra manera sobre les nostres pròpies festes (les coincidències –sorprenents i, de vegades, inquietants– i les diferències que hi ha) i també a constatar que la festa és una necessitat universal i un patrimoni que cal reivindicar. Enguany, el nostre llibret està dedicat a les festes del món. Partint de les característiques pròpies de la nostra festa, les falles, analitzarem les coincidències i diferències amb altres celebracions de llocs propers i llunyans, ens preguntarem què fem per donar a conèixer la

Els nostres menuts també gaudeixen de la festa, elles i ells són el futur, però també el present d’aquesta. A la part infantil del llibret trobaran històries, contes i jocs per anar descobrint món. I també, com no, ens aportaran les seues opinions i el seu particular punt de vista. En definitiva, com en la famosa novel·la de Juli Verne, aquest llibret pretén donar la volta al món, però en aquest cas, per a descobrir les diferents festes i tradicions.

El viatge està a

punt de . . . r comença

la nostra festa, cultura i tradició, i també per conèixer les dels altres, farem una ullada a celebracions de llocs diversos, ens adonarem del caràcter integrador de la festa i de com poden arribar a interactuar en ella persones de diferents cultures i procedències. Fins i tot, vorem com la distància no és mai un impediment per a mantenir vives les tradicions.

u e y n a Ens acomp

FESTA DE FOC

Salutacions

Qui paga mana Explicació Monument Faller

LLETRES DE FESTA Col·laboracions Literàries

104 CENS FALLER I RECOMPENSES

SUMARI

110

EL FUTUR DE LA FESTA

113

Salutacions infantils

116

African´s go Explicació Monument Infantil

120 LA FESTA DELS CONTES Relats i contes Col·laboracions infantils 150 JUGUEM AMB LES FESTES 158 CENS FALLER I RECOMPENSES INFANTILS 162 PROGRAMA D´ACTES 166 ACOMIADAMENT 168 SALUDA FM INFANTIL DE XATIVA 170 RECORDATORI FALLES 2018 180 COL·LABORADORS

FES TA

FOC

Rafa Ramón i Cerdà President De nou tinc el plaer de dirigir-me a vosaltres, familiars, veïns i amics del barri, com a president de la comissió. El món faller sempre està en constant evolució dins de les seues arrels de tradició. Passada i superada l’etapa econòmica entrem en un temps de creixement i millora general de la festa fallera. Però entrem també en una etapa d’adaptació a les noves formes de relacions socials que cada vegada estan més formalitzades i més distanciades del faller de casal que tant ens caracteritza. Cal valorar aquesta senya d’identitat que afavoreix la transmissió dels valors fallers i que fomenta l’esperit de la família fallera, que és tan important per a les comissions. Aprofite aquestes línies per agrair la paciència i la col·laboració als nostres veïns, i convidarlos a passar una setmana fallera junt a nosaltres, en les cercaviles, en les desfilades i en totes les nostres activitats. Als membres de la nostra comissió dir-vos que ho gaudiu molt, és un any de molt d’esforç i tot es fa per a vosaltres. Dirigint-me ara a les nostres falleres majors, Lara i África, i al president infantil, Guillermo, vos demane que gaudiu al màxim de la setmana fallera, que la disfruteu i la viviu amb la màxima intensitat, ja que aquesta serà un record que guardareu per sempre al vostre cor. És un plaer compartir aquest any al vostre costat. Visquen les falles, visca Xàtiva i visca la Falla Abú Masaifa. 11

Lara Fuster i Fabra Fallera Major Estimats fallers, falleres, veïns i amics de la falla Abu Masaifa, enguany és un any molt especial per a mi, ja que tinc la sort de poder dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major de la meua comissió. Per a mi és una il·lusió poder viure un any faller com aquest, i poder compartir-lo amb els que feu de les falles una forma de viure. Les falles són més que una festa que es viu durant una setmana, les falles són una gran tradició i sentiment, de les quals podem gaudir els 365 dies de l’any. Per a mi, les falles han sigut així des que vaig nàixer, moment en el que vaig començar a formar part d’aquesta comissió. Des de menuda, he viscut les falles amb molta intensitat i dedicació, és per això que m’enorgulleix veure el treball que milers de persones realitzen per la nostra festa. Mencionant especialment als fallers que componen la meua comissió, els quals aconsegueixen amb un gran esforç que cada any amb l’inici de la primavera el nostre barri puga gaudir dels monuments que plantem, de la música que ens acompanya en cada desfilada, de l’olor i el soroll de la pólvora de les nostres despertades i de la indumentària que llueixen els nostres fallers i falleres. Per tal de gaudir tots junts, fallers, veïns i amics, de la millor festa del món: Les falles! A més a més, em sent molt afortunada de compartir aquest any amb dos xiquets als que sempre els he tingut una gran estima. Àfrica, la meua fallereta major infantil, i Guillermo, el meu president infantil, que de segur que junt a Rafa, el nostre president, fan aquesta experiència més especial si cap. Un dels meus majors desitjos és que després de tot un any d’esforç i treball, puguem disfrutar al màxim la nostra festa, que el temps estiga al nostre favor, que la germanor fallera ens brinde noves amistats i que les falles de 2019 siguen inoblidables per a tots. Visca les falles i visca la Falla Abu Masaifa!

Falla AbĂş Masaifa 2019 Lema

El Donald Trump de la falla és el nostre president, vol anar com un coet que li pot pegar un pet. Amb la tresorera es baralla perquè a ella no li apanya, ella amb els diners treballa i és com l´hisenda a Espanya.

Ell voldria fer gran falla i guanyar en especial, però qui paga mana i Laura amarra el pardal. La xica de moro es disfressa perquè té el pardal dels diners, té cara de princeseta però té bons anouers.

Des del primer moment ha anat amb el tripartit però deixant ben palès que ell anava a treure profit.

El presi amb ella s’enfada, més la doneta s´afana en recordar que a la falla la que paga és la que mana. Al nostre Ajuntament altre Donald Trump hi ha, des del Pacte de Sant Domènec no ha deixat de fer la mà.

Començant la legislatura ja va deixar ben clar que en aquesta aventura també volia manar.

I ja des del primer moment anà fent oposició, fent-se un mur a l’ajuntament sense cap objecció. A l’alcalde tenia agarrat pels pactes i pels codonys, per tirar la cosa avant necessitava el seus vots. Vol menjar-se un tigre al mono a la Casa de la Ciutat, l´alcalde és el tigre moro i el Miquel s´ha acollonat. Altre tigre de Bengala de la Índia ens ha arribat, a l´Olímpic ficaven pasta i al final tot ha esclatat.

Tenien per fer i desfer a un ex-jugador, una espècie de gerent que fitxava sense por. Mentrestant el club blanquet pels “cerros d’Úbeda” anava, l´Olímpic anava primer sense veure pasta gansa. Ara hi ha un nou president que abans d’impressor treballava, el fill és el nou secretari, veurem tot açò com acaba.

Ens preguntem de què val tindre un Olímpic filial que fa el ridícul on va per Segona Regional. Si a Xàtiva entrem per la Llosa el cementeri trobem, i com qui no vol la cosa moltes rotondes pillem. I parlant del cementeri, hi ha qui ha volgut soterrar, fent-los un adulteri, a Pilar, Cristina i Empar. També s´han soterrat els diners de les rotondes, algunes sense trellat i altres fotent les rondes. Mentrestant dos zombis van passejant per la rodalia, un la lluita ja ha deixat i del Ferran ningú es fia.

No ha estat molt indecís un tal senyor Minguet que ha fotut a Compromís per menjar-se ell el peixet. Els moros ens han mostrat com els diners cal gastar, si vols ser l´amo del blat els euros has d’ensenyar.

Són euros per oferir duros a quatre pessetes, si el poder vols assolir m’has d’omplir les butxaquetes.

Diuen que qui paga mana i a la Junta Local Fallera l´han fotut amb bona gana xafant-la de mala manera.

Això no és coaccionar ni és tampoc subornar, és només un negociar per a del pot tots mamar.

La regidora de Falles als de la Junta Local diu que, com està el percal, no hi ha diners per més palles.

A ella el moret la xafa, el moret que té els peixets, per les falles no hi ha més pasta diu un tal senyor Reig.

Que s’acosten les eleccions i cal prendre posicions, els cal prendre decisions i amb els euros solucions. Diuen que qui paga mana i a la Junta Local Fallera l´han fotut amb bona gana xafant-la de mala manera. La regidora de Falles als de la Junta Local diu que, com està el percal, no hi ha diners per més palles. A ella el moret la xafa, el moret que té els peixets, per les falles no hi ha més pasta diu un tal senyor Reig.

Les falles estan a la cua quan de la pasta es tracta i no poden fer manicura perquè

qui

paga

. a man

LLE T RES DE

FES TA

22 La volta al món en...unes quantes falles 36 El foc del món 40 La pirotècnia o lárt del foc 48 El paper de la música en la festa 52 Ens vestim de festa! 56 Cuina patrimoni immaterial de la humanitat 62 Falles, patrimoni immaterial de la UNESCO 64 Límpacte turístic en léconomia fallera 69 Com es donen a conéixer les falles? 72 El corredor mediterrani: la porta a Europa (i al món) que mai seńs obri 75 Sumant experiències i kilòmetres 80 Que es coneguen les falles, que es coneguen els valencians 85 Viure les falles en la distància 89 He sentit bé? Vénen portuguesos a la falla? 94 El Burning Man i les falles: una unió més que espiritual 98 Què fa una xica com jo en un lloc com aquest? 100 Festes per tothom 21

LA VOLTA AL MÓN EN...UNES QUANTES FALLES Rafa Tortosa Garcia Director d’El Verí del Foc

Phileas Fogg era el cavaller més flemàtic del món i, a més a més, mai no se li havia acudit d’allunyar-se de casa seua, ni tan sols va fer una excursió ni un viatge curt. Com tots sabem, però, va aconseguir donar la volta al món en 80 dies. I tot, gràcies a una aposta que es va jugar amb els seus companys del Reform Club. Juli Verne va escriure la trepidant novel·la de La volta al món en 80 dies, en la qual, mitjançant aquest viatge va mostrar les diferents cultures i costums de per allà on passava. Tal vegada, els cadafals fallers, amb la seua diversitat temàtica, també ens poden oferir una volta al món per tal de mostrar distints llocs de La Terra. Les falles hi són consumidores de temàtiques relacionades amb les cultures ja que solen ser agraïdes per tal de conformar escenografia amb geometries, variada gamma de colors a més de la gran diversitat temàtica per tal de conformar qualsevol crítica. No és intenció nostra pegar la volta al món en 80 falles. Rascant en la història fallera de Xàtiva, de ben segur que hi podríem arribar a la xifra, amb cadafals fallers que centren la seua temàtica en cultures, costums o idiosincràsies de països. Tal vegada, aquesta volta, hi seria massa llarga i com no és la nostra intenció que el viatge se’ns faça llarg, proposem pegar la volta al món que Phileas Fogg, acompanyat per Passepartout, va realitzar. Així, que sense més preàmbuls, anem fent la maleta que el viatge va a començar.

Anglaterra Estem a Londres, a la capital d’Anglaterra, lloc d’eixida del viatge. Fogg ha d’agafar el tren per iniciar l’aventura. La cultura anglesa ben poc ha estat present als cadafals fallers de Xàtiva. No recorde cap falla significativa que continga cabines de telèfons roges ni autobusos del mateix color. I menys, representacions en cartó pedra del Big ben ni escenografies ambientades en l’època victoriana. Ara, em ve a la memòria el cadafal infantil, signat per C. Orts i J. Almiñana, que duia per lema Bussejant per Xàtiva (J. Ramon Jiménez, 2008) on apareix un autobús roig amb una estructura similar als anglesos, de doble altura i replet de finestres. Dins d’aquest, la xicalla venia d’excursió a la nostra ciutat. Sherlock Holmes i el Dr. Watson són dos personatges eixits de l’època victoriana, i aquests van estar convertits en ninots per Dino Garcia. Van ser el grup escultòric presentat per la falla Espanyoleto a l’exposició del ninot l’any 2009. Cal apuntar, una tercera relació amb Anglaterra encara que és en relació amb el penyal de Gibraltar, un conflicte que continua latent en el temps i del que la falla República Argentina de 1986 feia ressò a la seua falla amb la representació de la figura de La dama de ferro, la qual va ser el ninot indultat d’aquell any. Antoni Grau va representar Margaret Thatcher, la coneguda Primera Ministra anglesa, quillada amb una cuirassa al cos i duent a les mans una gran pedra —representant el penyal— i uns papers, així com al Ministre d’Exterior,

Fernando Moran, qui en aquella època va encapçalar la idea de la sobirania del penyal, però va xocar amb Thatcher. Josep Sanchis va satiritzar en els versos l’escena que duia per títol de La Tatcher va marcant el que Moran va ballant: «La primera ministre d’Anglaterra anomenada Dama de Ferro ens dona molta guerra perquè va dalt del carro. Ens porta per on vol a Moran, nostre ministre, clavant-li un gol en cada despiste»

Bussejant per Xàtiva de C. Orts i J. Almiñana (J. Ramon Jiménez infantil, 2008). Arxiu Rafa Tortosa

França Els nostres personatges deixen la seua Anglaterra per França i arriben a la seua capital, la ciutat de l’amour. Paris té moltes icones arquitectòniques així com diverses costums molt característiques dels francesos com la gastronomia o el seu parlar. Les falles, acostumades a sintetitzar idees i aspectes de qualsevol cultura, centren la seua escenografia i l’elecció dels aspectes temàtics en la icona per excel·lència: la Torre Eiffel. Dues vegades ha aparegut pels carrers xativins. La primera d’elles es correspon amb la representació a escala com a coronament del cadafal Tot de París (J. Ramon Jiménez, 1974), obra de Manolo Blanco. Realitzada amb fusta, la torre, «que té fama universal», s’hi troba damunt d’una bola metal·litzada i porta al més alt una cigonya, que tot plegat ens vol transmetre la idea de què el món «està replet d’ambicions» i el lema Tot de París «és un conte per als xiquets, un dir “hi ha roba estesa” i un xoc que no té mai fi». Ens diu, i d’això tracta la crítica, que d’allí ens ve el modernisme «de turistes melenuts i xavales tan fresquetes que d’espant mos deixen muts»; que hi ha excessiva natalitat en l’època; que hi ha matrimonis que es casen esperant ja família i ens aporta que l’amor cada vegada té més escalfor. La Torre Eiffel apareixia altra vegada per Xàtiva l’any 1996, gràcies a un interessant projecte promogut i executat per la comissió de la falla del Raval que duia per lema Els triomfs no sols venen de París. La

reproducció arquitectònica exercia de cadafal per donar peu a la crítica local configurada i que era representada per figures bidimensionals molt ben executades que responien a persones i personatges de la Xàtiva d’aquella època. La falla va rebre merescudament el premi d’enginy i gràcia.

Itàlia El sr. Fogg enfilava terres italianes i visitava ciutats com Torí, Roma o Brindisi, on en aquest darrer lloc va embarcar amb el Mongòlia per arribar a Suez. La cultura italiana registrada en els cadafals fallers es centra en dos aspectes: la representació de la cultura de l’Imperi romà i l’aspecte carnavalesc de Venècia. Dins de la història fallera podem trobar bastants cadafals fallers que tracten la temàtica dels romans amb l’aparició de Cèsars, Nerons i centurions. Les falles agafen el seu aspecte poderós que ben bé enllaça amb crítiques al voltant d’una supremacia per part de polítics, personatges o entitats de la societat valenciana. Certament sabem de l’existència de moltes escenes amb l’aparició dels personatges romans però ens centrarem en dues falles que han estat tematitzades completament. La primera d’elles és Els Imperis de Paco Roca (Benlloch, 2009). Un gran centurió va presidir el cadafal, el qual tenia una crítica local que tenia com a font d’inspiració els antics romans i fer comparació «amb els nostres governants» i reflexionava que «si parlem d’imperialisme, per tots és considerat, que l’abús d’autoritat, sempre acaba en despotisme». Ferran Belda, autor de la crítica, deia

que Neró tenia un imitador a la Junta Local Fallera així com elevava a l’alcalde a emperador: Cèsar Russus, qui «té un poder, que podem dir absolut; així pot fer i desfer, en aquest poble vençut». En aquest cas, no podien faltar les lluites dels romans amb els gals, els quals representen als xativins, que «lluiten fins el final pel seu heroic destí».

Dins d’un ambient romà el cadafal conté una sèrie d’escenes amb crítica recent com el grup de senadors

La segona de les falles de temàtica romana és la que duu per lema El triumvirat, obra de V. Cimas i F. Guerrero (R. Argentina, 2016), en la qual apareix Cleòpatra sobre el capitell d’una columna romana i que conforma el coronament junt dos romans. Tots tres justifiquen el lema El triumvirat, doncs esta associació de tres persones es correspon amb el govern actual de la ciutat, conformat per un tripartit on els seus caps es corresponen amb dos homes i una dona. Sobre el coronament, es versava: «Com Marc Antoni, Lèpid i Octavi van fer, per tal d’assolir el govern de la ciutat han hagut de conformar un triumvirat Cristina, Lorente i, com a alcalde, Roger. Tothom manté parcel·les de poder al triumvirat local de Roger; així i tot ell vol ser el qui més mana, igual que en la república romana. El grup que forma el triumvirat té, si més no, quatre anys de mandat per agranar la corrupció que ja n’hem suportada a muntó».

de la Junta Local Fallera «capficats en llurs errors i sempre a punt la cullera»; l’obra de la plaça de bous, «més lletja que els cagallons, val més de dotze milions»; la desbandada brutal dels populars xativins després de les eleccions; el tall de l’Albereda els caps de setmana o l’escena del Rus, «a qui està a punt d’agafar el bou... sembla que mai no en tenia prou». L’altre dels aspectes italians tractat als cadafals fallers és el carnaval de Venècia. Les màscares utilitzades pels venecians en temps de carnaval resulten ser acolorides i cridaneres, aspectes que els artistes fallers cerquen

habitualment per conformar cadafals on poder mostrar satisfactòriament la seua tasca laboriosa. Un clar exemple és el cadafal de Xavier Herrero que duia per lema Carnestoltes moltes voltes (Abú Masaifa, 2004) on representen dos caps carnavalescos sobre un pont i un canal per representar Venècia: «Típica escena veneciana amb arc gòtic i antifaç, sembla una falla molt ufana amb careta i disfraç». Cal afegir que, a tota aquesta temàtica del carnaval i carnestoltes, és fàcil d’acoblar crítiques d’actualitat atès la seua manejabilitat amb la presència de màscares que poden definir un cert anonimat en determinats assumptes o el fet de col·locar-se una màscara pot suposar un canvi de personalitat d’algun personatge polític, per exemple. A banda d’aquesta falla que hem comentat, al llarg de la història podem trobar altres exemples amb l’aparició de ninots i caps amb aires carnavalescos com Carnaval xativí de Xavier Herrero (Abú Masaifa, 2015), Reis i peons de P. Baena (Espanyoleto, 2016) o Xàtiva veneciana de J. Cortell (Sant Jordi, 2018).

El 9 d’octubre, atracava a Suez el vaixell de vapor on viatjava Fogg. Al moll del port els esperava l’agent Fix, un dels detectius que investigaven el robatori del Banc d’Anglaterra. L’agent estava disposat a detindre Fogg

atès que la policia anglesa estava convençuda que havia sigut l’autor del robatori. El va perseguir per tot el basar de la ciutat. Aquest entorn descrit per Verne resta lluny de tot aquell que tenim al nostre imaginari, amb les piràmides, camells, efigies egípcies... aspectes que els cadafals fallers sí tenen en consideració quan s’ambienta en una temàtica de l’antic Egipte. En aquesta mateixa publicació ja fèiem referència dels cadafals egipcis apareguts a la història fallera dels socarrats (Tortosa, 2017), trobem moltes cultures i civilitzacions, com ara l’àrab, l’hindú, la russa, la xinesa o la de qualsevol poble oriental, que per les seues vestimentes, les peculiars i particulars edificacions o algunes de les seues costums generen una sèrie de recursos per tematitzar els nostres cadafals fallers. L’ús de colors vius i metàl·lics en estos recursos genera ninots i escenografies molt cridaneres i que reforcen la part artística del cadafal amb acabats treballats i aconseguits. Catorze són les referències sobre temàtica egípcia trobades i poques han estat completament tematitzades, doncs la majoria dels exemples són provinents d’escenes soltes. Aquestes referències les hem pogut classificar en dos usos principals dels recursos egipcis aplicats a una crítica actual: faraons i les seues obres faraòniques representades per piràmides i l’ús de la imatge de Cleòpatra, però des d’una perspectiva romana. Ens arriba de la història el terme de faraó per definir al rei egipci. Com a les falles romanes, les falles reflecten aquest personatge amb la actualitat per assenyalar a dirigents amb un aire de grandesa, d’aquell que té el poder. I així és com el va mostrar Enric Vila a l’explicació de la falla Les noves lleis de Xavier Herrero (Murta–Maravall, 2001). Entre les escenes, destaca

com l’alcalde es converteix en Rumsés “El fill de la llum” i/o “Príncep d’Egipte”. A esta crítica se li dedicava una versada: «El Vall del Rei i les tres piràmides les construí el rei egipci Ramsés, Sant Agustí, Montcada i el Teatre li corresponen al príncep Rumsés». L’explicació de l’escena cloïa amb el suggeriment de proposar-lo per a la segona part de La corte del faraón, ja que «se li dóna molt bé eixa imatge de l’egipci donant per un costat i replegant per l’altre».

En aquest mateix sentit anava l’explicació d’una de les escenes de la falla El conte del pàrquing de Xavier Herrero (R. Argentina, 1998), amb una escena amb

«Ací podem veure Rumset I, el gran faraó qui ens ha portat a Xàtiva una nova civilització. Tres grans piràmides vol deixar a la posteritat: l’aparcament, el teatre i la plaça del mercat». Una altra obra de Xavier Herrero va ser Terra de faraons (Abú Masaifa, 2017), on el cadafal de la falla era conformat per un faraó, Cleòpatra i un soldat romà i era ambientada en l’antic Egipte per plasmar la terra de faraons de la Costera on els caps del govern municipal eren representats com «un triangle de poder en acció, que aquesta ciutat domina, ara volem saber... quant durarà la seua coalició». A les escenes apareixen déus d’aquesta civilització com Bastet, Anubis o Ra o aspectes com la maledicció del faraó, «que dormia eternament i és la mòmia de la corrupció» Com ja hem vist, sense dubte, l’egípcia més coneguda per tothom és Cleòpatra, la reina més jove d’Egipte

Rumset I i completada amb tres piràmides. La crítica era versada de la següent forma:

i que assistí als darrers anys de la història de l’antic Egipte. Va causar sensació per la seua cultura i un atractiu irresistible. Estes armes van seduir a Juli Cèsar i a Marc Antoni. I esta relació amb els poderosos romans ha fet que les seues representacions, en este cas als cadafals fallers, estiguen fortament vinculades a la cultura romana quan es tracta d’escollir este tema

com a fil conductor. Un dels exemples més recents és el cadafal El triumvirat, del qual ja hem parlat unes línies més amunt.

Índia El Mongòlia estava a punt de salpar cap a Orient. La seua destinació va ser Bombai, a l’Índia. Ben a prop, agafaren el tren, encara que per poc temps, ja que el senyor Fogg va elegir un nou mitjà de transport: l’elefant. Aquesta cultura hindú, d’acord amb l’ampli ventall d’opcions que ofereix: animals sagrats, arquitectures espectaculars, vestimentes cridaneres..., ben bé podria haver estat transportada als cadafals fallers, i així ha ocorregut en algunes falles del cap i casal i, que sense retrocedir molt lluny en el temps, han estat motiu de polèmica entorn la religió hindú. A Xàtiva només recordem un coronament sobre la cultura hindú. Es tracta del cadafal Progrés que no és progrés signat per Eduard Guillem (Verge del Carme, 1976), artista que representa al cadafal una espècie de rickshaw que fa de coronament, on dins d’ell trobem la figura d’un Buda Gautama o relatiu a una divinitat hindú. Sobre el rickshaw salta un tigre de bengala, animal molt característic d’aquestes terres. Respecte a l’elefant, en el qual munta Fogg i el seu seguici, em ve a la memòria aquella falla de Paco Roca, amb un moro que feia de coronament, plantada l’any 1986 al Raval . Duia per lema La Festa, i a la part esquerra, enfilant el carreró —hui en dia desaparegut—, un gran elefant era arrossegat per dos llauradors. L’elefant de l’escena, amb vestimenta sobre el llom, té una similitud amb el descrit per Jules Verne.

Progrés que no és progrés d’Eduard Guillem (Verge del Carme, 1976). Arxiu Rafa Tortosa

Xina, Singapur i Japó Auda s’unia al sr. Fogg i a Passepartout amb la intenció de pegar la volta al món. Era el moment de deixar l’elefant i agafar el tren a l’estació de Calcuta. Al cap de poques hores eren al vaixell que anava directe a Hong Kong. Durant el trajecte es van aturar a Singapur per carregar carbó. Arribats a Hong Kong, van baixar del vaixell i anaren directament a la fonda. Després al vaixell que els conduiria a Yokohama fent escala a Xangai. La cultura provinent de l’orient, principalment dels països de Xina i el Japó, ha estat present als cadafals fallers, atès, que com les altres esmentades, tenen un repertori temàtic excel·lent i complet tant per escenificar la crítica com per a l’elaboració dels ninots. Bastants falles han tractat aquest tema, sobretot la de la cultura xinesa, encara que sempre han hagut interferències culturals amb la japonesa, bé amb una crítica directa sobre els mateixos xinesos i els seus assumptes, com per exemple la proliferació en la ciutat dels restaurants de menjar xinés o l’explotació dels treballadors en aquell país o bé amb la utilització de la temàtica xinesa per fer de fil conductor del cadafal faller i ambientar la crítica elegida dins d’aquesta cultura. A l’imaginari del col·lectiu faller xativí està present la falla Il·lusions de Manolo Blanco (Molina-Claret, 1983), la famosa falla del xino. Aquella impactant figura del xino va captivar la gent, amb les seues barbes i la seua vestimenta, el qual es trobava al coronament

«tractant de crear il·lusions, més la trista realitat dóna al món desil·lusions». Les distintes escenes tractaven distintes il·lusions però ja fora de la temàtica xinesa, un hàbit habitual a les falles, on la figura principal justifica el lema i el seu desenvolupament a les escenes rés té a vore amb el coronament.

Una altra falla de tarannà oriental és el cadafal Xàtiva Oriental de E. Fuster (Benlloch, 2008), el qual tenia com a coronament una gran gheisa i tenien partida les típiques construccions arquitectòniques així com la figura d’un ós panda. La falla va tractar temes com la problemàtica del comerç local amb el centre comercial o el camí de la muralla, entre d’altres. A una de les escenes també va tindre en compte allò

dels Contes Xinesos, un habitual en les falles que dóna molt de joc per fer crítica. En aquest cas, els contes xinesos estaven annexats a les promeses electorals que no hi són reals.

«Això és un gran destrellat per a la gent xativina, que ho veu amb molt poc trellat, com els contes de la xina».

Respecte als contes xinesos, cal nomenar una de les escenes de la falla Mil i un contes de Paco Roca (R. Argentina, 2012), en la qual van aparèixer M. Rajoy —carregat de quimono—, A. Merkel i N. Sarkozy. La crítica ens deia que:

Altres exemples de falles amb temàtica oriental són Coses xines d’E. Cimas (Passeig-Cardenal Serra, 2015), Romanç xinés (Palacio i Serra, 2017) i Kon-fu-sion de Victor Caballero (Tetuán, 2018).

«Els contes xinesos hui estan d’actualitat fabriquen dongs amb els euros i ens deixen albercocats. La Merkel amb una maça; Sarkozy, Napoleó... Europa per l’aro passa. I de mandarí, Rajoy!?»

Estats Units d’Amèrica Lao xim pum mestre de foc i fum de Xavier Herrero (Molina-Claret, 2017) és un altre exemple de l’ambientació xinesa en un cadafal faller. Un xinés, expert en pirotècnia, era la peça central de la falla i, al capdavall, les escenes eren representades per aspectes característics de l’orient com una ghesisa o un ós panda: També feia relació als contes xinesos:

Gràcies al vaixell General Grantel el senyor Fogg va arribar a San Francisco el 3 de desembre, més puntuals que mai. A partir d’aquell moment, els esperava la travessia dels Estats Units amb tren. En plena campanya electoral s’hi trobaven a Sant Francisco, la qual cosa els va dificultar agafar el tren. Finalment van

muntar al Ferrocarril del Pacífic i, en una setmana, van arribar a l’altre extrem dels Estats Units, a Nova York. El trajecte amb tren no fou molt tranquil doncs hagueren de combatre un nombrós grup de bisons, que volien travessar les vies o l’atac del indis interceptat gràcies a l’acció dels soldats del fortí. Tota aquesta seqüència ocorreguda al llunyà oest americà, amb la presència de vaquers, indis, soldats i trens a vapor, han estat una temàtica molt utilitzada en els cadafals fallers. L’any passat vam tindre l’ocasió de fer un estudi sobre els cadafals fallers amb temàtica de l’oest (Tortosa, 2018) i observàvem que aquests contenen la presència de ninots caracteritzats d’indis, de vaquers o de soldats americans a més de tota una escenografia del gènere cinematogràfic del western que tant de moda es va posar durant les dècades centrals del segle xx, i que serà considerat com una forma de mostrar la consciència nacional estatunidenca. Els artistes fallers elaboren uns cadafals recollint els aspectes que apareixen a les pel·lícules tant en l’acció com la vestimenta i el decorat, doncs no poden faltar els duels entre pistolers, els sheriff de la contornà, els cavalls, els plomatges dels indis, els tipis, les fogueres amb senyals de fum, el cactus com icona del desert americà, el saló, les construccions de fusta, les caravanes o la locomotora de la costa oest. En definitiva, tots aquests elements, de fàcil execució i amb resultats que solen cridar l’atenció pel seu colorit i contrast de colors, ha fet que les falles far west hagen sigut, en general, bastant solvents. A més a més, les situacions d’acció existents, les lluites entre indis i vaquers o la figura d’un sheriff com a símbol de la llei, les quals són de sobra conegudes per l’observador, han fet que siguen fàcilment acoblades a

les crítiques de l’actualitat social i política de la ciutat. La presència dels indis als cadafals fallers ha estat constant al llarg de les dècades. Ja el 1963 trobem

la primera referència, amb un cadafal d’Antoni Grau Tomàs que duia per lema Vàries maneres de fer el indio

(La Bassa, 1963). És interessant recalcar que a partir dels anys 60 es comencen a vore falles tematitzades doncs els cadafals solen tindre una crítica directa amb ninots i coronaments que representen directament allò que volen criticar. La tematització de les falles vindrà durant aquests anys on ja podrem vore, almenys en el coronament, falles amb la presència de pirates, romans, pallassos o moros, figures que justifiquen el lema escollit. En aquest cas, trobem la presència al seu coronament d’un indi, amb una destral en la mà, damunt d’un timbal indi: «Fer l’indi es tan freqüent en la nostra societat que ho trobem cossa corrent i no com falta de trellat.» Antoni Grau Cros, seguint l’estela del seu pare, plantejava el cadafal Fent l’indio o jugant al jo-jo (R. Argentina, 1971), que es componia d’un indi que s’entreté movent un io-io a la mà. Altres interessants cadafals són Fent l’indi d’Andrés Martorell (Ferroviària, 1987), Estem fent l’indi (Sant Jaume, 1995), Quina manera de fer l’indio de Manolo Blanco (Tetuán-Sant Francesc, 1995), Fer l’indi de J. Benavent (Mercat, 2000), Una d’indis de J. Armengol i V. Cimas (Sant Feliu, 2004) o La reserva índia de Xàtiva d’Alfredo Bernat (Raval, 2005), Far West. S.O.S. a Xàtiva d’Alfredo Bernat (SelgasTovar, 2007) Respecte a les falles sobre la presència de vaquers com a temàtica escollida podem nomenar: L’oest a Xàtiva d’Alfredo Bernat (Sant Feliu, 2000), Per un grapat de bitllets d’Ingeni i gràcia (Passeig Cardenal Serra, 2010) o L’horitzó llunyà d’Alfredo Bernat (Sant Jaume, 2011), Però, sens dubte, Far West Xàtiva (J. R. Jiménez, 2003) és el cadafal que més sintetitza la temàtica de l’oest americà utilitzada en les falles de Xàtiva doncs es van tractar quasi totes les icones i escenes

presents en el panorama americà de les pel·lícules del gènere western. La falla, en el seu coronament, no era voluminosa però gaudia d’una extraordinària composició triangular amb el pistoler, el carreter i l’exhaurit animal cansat d’arrossegar el carro. I per sota, les huit escenes projectades envoltaven el centre de la falla amb una amplitud considerable. Al Far West Xàtiva no podia faltar el Saloon Galery, on a les seues portes s’hi trobava un renta–botes, o siga, el director de la ràdio que «és un pilota compulsiu, que quan entrevista a l’Alcalde, l’evidència és palpable». Tampoc faltava el Centre de Neo-oci —a una època on s’estava construint el centre comercial—, amb la

construït terres amunt del col·legi de la bola. I no podia faltar el duel... urbanístic entre el Llanero Solitario (la constructora Llanera) i Guitarró (Construccions Guijarro), els quals lluitaven per un terreny que venia Precinto (Immobiliària Gesinco): «Dues empreses forasteres han arribat a la ciutat; són grans constructores en busca d’un solar hipotecat». Les falles no podien faltar en este western, i ho fèiem amb Wanted President JLF. Un gran cartell dels de “Se busca” feia ressò de la problemàtica de trobar president per a la JLF, almenys en aquells temps. Les darreres escenes estaven dedicades a les eleccions, doncs aquell 2003 era any electoral. Una d’elles era la picabaralla electoral entre els polítics de la ciutat i «algú acabarà fotut, sempre algun partit falla, quan busca el vot perdut» i, l’altra, l’arribada de la caravana electoral. presència de les tendes índies, on es tractava l’arribada de «nuvolats negres, molt negres que s’estenen sobre el xicotet comerç de Xàtiva» doncs «unes grans superfícies a Xàtiva s’implantaran, així el xicotet comerç, de pas, se’l carregaran». Memorable va estar l’escena Pararà o no pararà? referida a l’AVE, el qual era reflectit per una locomotora mentre que el tren d’Alcoi n’era una vagoneta tirada manualment per dos persones. L’escena es completava amb una plataforma, en forma d’andana, on els indis esperaven el tren. També significativa l’escena del Dipòsit embolat, tractant el tema del dipòsit

La darrera ciutat americana on va estar Fogg va ser Nova York. D’aquesta ciutat s’hi poden resaltar diverses coses, entre elles els gratacels i l’Estàtua de la llibertat. Ambdues hi han estat representades a les falles de Xàtiva. Antoni Sáez reproduïa l’Estàtua de la llibertat al cadafal La llibertat que ens han donat (Selgas-Tovar, 1978) com a símbol clar de llibertat i per tal de representar aquells anys de transició amb un canvi polític que pretenia gaudir d’aquesta qualitat. Els gratacels han estat representats dins d’un àmbit cinematogràfic i gràcies a la pel·lícula de King Kong. Clars exemples són els cadafals Pel·lícules de la Vida de Pere Baenas (Verge del Carme, 1992) o Xatiwood, una ciutat de cine de Xavier Herrero (Selgas-Tovar, 2004). La llibertat que ens han donat d’Antoni Saez (SelgasTovar, 1978)

Fi El senyor Fogg tornava a Anglaterra a bord de l’Henrrietta, el qual atracava al port de Liverpool. Amb un tren llogat en exclusiva, l’anglés va arribar a Londres però amb cinc minuts de retard. Havia perdut l’aposta. Tot va ser un error, atès que s’havien equivocat d’un dia ja que al fer la volta al món d’est a oest havien guanyat un dia. Així que havien aconseguit pegar la volta al món en 80 dies. Amb aquest treball, d’acord amb la temàtica proposada en el llibret, hem volgut recórrer els diversos països, amb costums i cultures que els fan singulars, que esdevenen a la coneguda novel·la de Jules Verne. Aquests aspectes únics són extrets per crear un imaginari. Així que, en la configuració i creació dels cadafals fallers, no hi passa desapercebut aquest imaginari d’aspectes. L’elecció de temàtiques d’una part del món —amb característiques referents a la història, les festes, la indumentària, al medi ambient, l’arquitectura, la gastronomia o qualsevol aspecte cridaner— en la confecció d’un cadafal, ajuda en la visió uniforme de l’obra efímera, vist des d’un punt de vista artístic i facilita l’elaboració d’un bon discurs crític. Juli Verne va configurar aquest trajecte exposat. De ben segur, si haguera visitat altres països, podríem haver-ho exemplificat amb cadafals de temàtica àrab, ambientats en el continent africà o a l’àrtic, relacionats amb Grècia i tot el seu legat històric, amb pinzellades mexicanes o amb l’ús de temàtiques russes. Amb les falles, viatjar a altres parts del món sol ser més senzill.

Bibliografia Verne, J. (2000): La volta al món en 80 dies, Editorial Molino, Barcelona. Adaptació de Josefina Caball. Tortosa Garcia, R. (2017): “La temàtica egípcia a les falles de Xàtiva: Cleòpatra, obres faraòniques i el faraó Rumsés”, Papirs de foc. Falla Abú Masaifa 2017, AC Falla Abú Masaifa, Xàtiva, pp. 32-53. Tortosa Garcia, R. (2018): “Una de l’oest. Cadafals fallers amb temàtica del Far West”, Senyals de fum. Falla Abú Masaifa 2018, AC Falla Abú Masaifa, Xàtiva, pp. 22-45 Llibrets de falla de les comissions d’Abú Masaifa (2004, 2017), Benlloch (2008, 2009), J. R. Jiménez (1974, 2003, 2008), , La Bassa (1963), Molina-Claret (1983, 2017), Murta – Maravall (2001) i R. Argentina (1986, 1998, 2012, 2016).

EL FOC DEL MÓN Verónica Pérez Lloret Docent, membre de Saforíssims.

“Es podria replicar que el fum és assumit com a signe del foc sols quan el foc no es veu (si el foc no es veu no hi ha necessitat d’inferir la seua existència del fum)” (Eco:57)

Els meus primers records festívols al voltant del foc són a les festes del poble de la meua àvia paterna, Carcelén, província d’Albacete, a La Manxa. Allí no hi vaig veure molts molins, el que sí que vaig veure és La noche de los Montones. La jovenalla del poble i dels voltants pujaven al turó per una senda en una cursa frenètica amb torxes, encenent tota una xarxa de munts de palla, com fars que, de forma ascendent, anuncien que has arribat a port. Eixa imatge de la llum en moviment, com una al·lucinació fantàstica va omplir els records alegres d’una xiqueta de 4 anys. Anys després, em vaig assabentar que no només hi havia festes de foc on jo vivia, o que era una cosa dels entorns més propers a mi, sinó que existia tota una gran xarxa de festes combustives, si se’m permet el neologisme, com montones, escampades per tot arreu del globus terraqüi. Ací en farem un repàs d’algunes ben curioses, de més lluny, a més a prop. Començarem pel Japó, allà se celebra el Festival Daimonji que es tracta de la celebració de la festa d’O-bon el 16 d’agost. Consisteix en la creació

de cinc fogueres a la muntanya, tot formant un gran caràcter: En aquesta festivitat es guarda un record per tots els difunts, que es creu que visiten el món terrenal en esperit en la mencionada nit flamígera. Per commemorar aquest fet s’arma un comiat de foc. Aquest esdeveniment sembla una mixtura entre la nit de les animetes i el Dia de Tots Sants.

A Finlàndia trobem una festa molt similar a la Fia Faia o les Falles del Boí de Taüll. Allà es celebra el Kokko, on es fan fogueres al bosc, al costat de la muntanya o del riu per celebrar el solstici d’estiu. Es tracta d’una festa essencialment familiar. Molt similar també a la Focara de tres pisos que a Novoli (Italia) celebren tots els anys.

Podem esmentar també la famosa Battle of the Boyne, a Irlanda. Se celebra fonamentalment a la zona oest de Belfast i es bota foc a un gran munt amb tota classe d’objectes, neumàtics inclosos. El Burning Man també és una festa de foc, on es crea durant una setmana un poble tots els anys, al mig del desert. Es tracta d’un festival molt car on tradicionalment s’han concentrat els hippies i tota classe d’instal·lacions artístiques. Durant una setmana la gent es concentra en caravanes i fan bescanvis per tal d’intercanviar queviures. L’última nit es produeixen les cremades de totes aquestes instal·lacions efímeres. Anant cap al passat trobem festivitats inesperades i que ens fan replantejar el que el foc significa per nosaltres i com canvia aquest poder de conjurar elements sublims a la nostra cognició. Per als mexiques, el foc va constituir un element deïficat i central a la seua cosmovisió. La

seua presència és molt evident a la major part dels seus rituals i celebracions. A més, queda associat a accions com la purificació, la transformació i la regeneració, totes elles lligades a l’evolució, al canvi. D’aquesta manera, aquesta relació simbòlica amb el foc constituïa una espècie de lligam, un continuum que travessava els diferents cicles temporals, els lligats al calendari i vitals, de l’existència dels mexiques. A l’Imperi Romà, la Vulcanalia era una festa que se celebrava cada 23 d’agost. Aquesta festivitat estava dedicada a Vulcano, el déu del foc a la mitologia heretada de l’hel·lenisme. Així, l’esdeveniment consistia a fer fogueres tot honorant la deïtat i sacrificar-hi peixos. A més a més, es tractaven de crear formes lumíniques amb espelmes i torxes. Tots aquests ritus que els mexiques tenien tan integrats, tal vegada, la cronologia i la dialèctica i l’intercanvi a través dels segles, s’han encarregat d’atomitzar tots aquests significats i simbolismes fins a separar-los en diferents festivitats. Tal vegada, nosaltres, en una gran tasca arqueològica hem de tornar als orígens per esbrinar quin lloc ocupa el foc, tant localment com globalment. Possiblement, haurem de seguir els senyals de fum, i com les vestals, tindre cura d’ell, com a vestigi d’una poderosa existència. És possible que ajuntant brases, puguem avivar l’interès per aquest element tan potent i combustible, espurna primerenca de la biologia, i acceptar-la com una part de la nostra història comuna.

Biografia: Muñoz, Albert: “Les festes del foc arreu del món”, Beteve.cat, 24/06/2010. Es pot consultar a: https://beteve.cat/cultura/les-festes-del-foc-arreu-del-mon/ Eco, Umberto; El Signo, (Trad. Fco Serra Cantell), ed. Labor, Barcelona (1988). Es pot consultar a: https://www.ddooss.org/libros/Umberto_Eco_Signo.pdf

LA PIROTÈCNIA O L’ART DEL FOC Joan Quilis i Rodenas Llicenciat en geografia i història

Es difícil de comprendre una celebració valenciana sense el soroll i l’aroma de la pólvora. Aquest soroll i aquest aroma ens agrada als valencians i és part de la nostra cultura i idiosincràsia. En festes tant dels xativins com les falles, la fira, les festes de carrer, són característics, les mascletades o els castells de focs artificials, però també, en batejos, comunions o noces, és quasi imprescindible encendre alguna traca per demostrar el goig i l’alegria per l’esdeveniment. La paraula pirotècnia ve del grec i podríem traduirla com art del foc, com també es coneix aquesta pràctica. En un principi, tant la pirotècnia militar com la civil, varen anar unides, els mateixos artefactes eren utilitzats tant a la guerra com a les celebracions en dies de pau. La famosa Enciclopèdia Espasa-Calpe (1) ens diu que els xinesos, indis i egipcis, foren molt aficionats a aquestes pràctiques i que els grecs, i després els romans, heretaren aquesta afició. També ens diu que en molts escrits d’aquestes cultures es fan descripcions de les festes nocturnes on eren utilitzats els focs artificials. Aquetes afirmacions també són arreplegades en el llibre Historia de les falles (2), en l’apartat que parla d’aquesta pràctica i en la Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (3), en la seua entrada quan parla de la pirotècnia. Però, en cap d’aquests llocs ens dóna cap font per poder recollir i aprofundir més sobre la pirotècnia a l’antiguitat clàssica. Sí que és cert que tant els grecs com els romans estan molt vinculats als ritus del foc, i en molts esdeveniments festius feien servir fogueres, torxes o

ciris per a les seues celebracions. L’autor llatí Publio Ovidio en el seu llibre Fasti (4) ens fa un recorregut per totes les celebracions i esdeveniments dels antics romans, i ens parla d’algunes festivitats com la Cerealias, Vulcanalias, Saturnales..., on el foc té un protagonisme primordial, però no he localitzat cap descripció de focs artificials. No obstant, això no vol dir que d’altres autors sí hagen tractat aquestes descripcions. També ens diu l’Enciclopèdia Espasa-Calpe (5) que els elements que es mesclaven per a fer aquests focs a l’antiga Roma eren oli de nafta amb resines, grasses i minerals, els quals sí és preocupaven, i molt, els seus constructors de l’olor i de la gran quantitat de fum que provocaven. Per a Vicent-Louis Dutens, autor del llibre Reflexiones sobre el origen de los descubrimientos atribuido a los modernos (6), publicat en Madrid en 1792, els grecs i romans coneixien alguna composició similar a la pólvora, ficant el cas del rei de la Elide, Salmoneo, el qual construïa uns aparells que imitaven els estrèpits dels trons. També fa referència a l’emperador romà Cal·lígula, el qual imitava els trons i els llamps amb una màquina que també disparava pedres. En aquest mateix llibre ens parla d’un tal Marco Greco, autor d’una obra titulada Liber ignium ad Comburendos Hostes que podríem traduir com Llibre del foc per a cremar als enemics, on es dóna la fórmula per a elaborar “foc volant i trons”. Segons Marco Greco calia mesclar el següent: una part de colofònia, una lliura de sofre viu, dos de carbó de salze i sis de salnitre. S’havia de moldre tot fins a deixar-ho molt fi, després calia col·locar-ho en un recipient volàtil i ja teníem una espècie de bomba construïda. Tant aquest autor com el seu llibre presenten alguns dubtes, no se sap molt de l’existència d’aquest personatge, una

possibilitat que hui en dia es planteja és que aquest llibre siga una còpia medieval d’un altre llibre àrab. Segons el professor anglès d’Història Militar Howard L. Blackmore (7), la pólvora la varen descobrir els xinesos al voltant del segle IX. Amb la combinació de salnitre, sofre i carbó, es podien fabricar explosius de baixa potència. És per això que el descobriment de la pólvora va donar a la pirotècnia un gran impuls. Els focs artificials, petards i voladors varen ser importats a les cerimònies religioses xineses (8), on el foc i el soroll, juguen un paper molt important. Els rituals per a expulsar als dimonis o als mals esperits s’hi caracteritzen pel gran soroll que es produeix ja que, segons aquesta cultura oriental, el soroll els fa fugir. Aquestes pràctiques de fer soroll per espantar els mals esperits o els dimonis encara es conserven en moltes cultures, i podem trobar alguns exemples en les nostres costums. Possiblement les despertades falleres (9) estarien unides a aquesta pràctica de fer soroll per tal d’espantar els mals esperits. L’ús de l’invent xinés passaria a l’Índia i d’ací a l’Orient Mitjà. Segurament serien els àrabs qui introduirien la pólvora a Europa. Desenvoluparien la pirotècnia i li donarien un gran impuls, és a dir, utilitzarien a tota l’Espanya musulmana els focs artificials, en totes les festes. Possiblement aquest siga el motiu pel qual a la Comunitat Valenciana som tan sorollosos per celebrar les festes. Com exemples podem citar: Falles, Moros i Cristians, fogueres de Sant Joan, són festivitats on el soroll juga un paper molt important. Si tornem de nou a l’Enciclopèdia Espasa-Calpe, aquesta ens parla de l’àrab Nedjen Eddin Hassan Alzammah (10) qui, a finals del segle XIII, donava diferents receptes per a produir diversos efectes de focs artificials, com podien ser: la flor de gesmiler, llum de lluna, nova llum de lluna, cigrons, estrelles, ceptres de colors ...

Malgrat tota la informació buscada, no hem trobat cap referència a l’ús de la pirotècnia per part dels musulmans al nostre país, però sí a la utilització de la pólvora amb un ús militar. A la Crònica del rei Alfonso XI de Castilla es pot llegir com en 1343 (11) els musulmans utilitzaven projectils amb pólvora amb fins militars:

“Tiraban muchas pellas de hierro que las lanzaban con truenos, de los que los cristianos sentían un gran espanto, ya que cualquier miembro del hombre que fuese alcanzado, era cercenado como si lo cortasen con un cuchillo.” Encara que la primera referència que es coneix sobre la utilització de la pólvora a Europa la trobem a l’obra del filòsof i franciscà anglés Roger Bacon (12), Epistola de secretis operibus Artis et Naturae, et de nullitate Magia, escrita al voltant de 1250. La pirotècnia jugarà un paper important en la Itàlia del renaixement (13). Aquesta havia sigut exportada per valencians i catalans (14) i, de nou, tornava a considerar-se un concepte festiu. Els misteris religiosos s’hi celebraven a les places públiques i els focs artificials ajudaven a donar solemnitat a aquests actes. Un clar exemple foren les noces reials o coronacions papals, com la d’Alexandre VIé, on la pirotècnia tindrà un paper molt destacat, no sols a Roma sinó també a València i a Xàtiva (15). Amb aquesta coronació seria interessant localitzar, si existeix, alguna descripció de les celebracions que la nostra ciutat va realitzar amb el motiu de la coronació de Roderic de Borja com a Papa i veure les fogueres i tipus de focs artificials que es varen realitzar. En aquesta època, destaquen els artistes pirotècnics de Florència i Bolonya (16), els quals mesclaven els focs artificials amb representacions poètiques. Varen ser els creador d’allò que hui en dia coneguem com castells de focs, en els que es podien apreciar figures geomètriques, fonts, cascades, palaus, personatges, escuts.

Als segles XV i XVI, els focs artificials són la màxima expressió d’alegria, dels grans esdeveniments: matrimonis reials i d’alta noblesa, batejos importants, coronacions reials, celebracions de victòries sobre els enemics..., en definitiva, els grans esdeveniments polítics. Però no podem oblidar-nos de les celebracions religioses, les quals també incorporaran els castells de focs artificials per a ressaltar allò que s’està celebrant. Possiblement seria en aquestes dades quan començarien a incloure’s en les celebracions del Corpus (17) els dimonis tirant focs i que es desenvoluparien en els coneguts hui en dia correfocs, totalment desvinculats de la festivitat del Corpus. També podríem incloure les “cordaes”, tan característiques al llarg de la nostra geografia. Entre els segles XVI i XVII es publicaran diversos tractats com “Pyrotechnia” (18) de Vannuzzio Biringuccio publicat en 1558. Els tractats d’artilleria també incloïen la pirotècnia. Podem nomenar ací el de Diego Usano “Tratado de artilleria” (19), publicat en 1612 a Brussel·les, o el d’Hernando del Castillo Libro muy curioso y utilísimo de artilleria (20).

Durant molt de temps, la finalitat dels focs artificials no era sols divertir, sinó que també eren senyal de poder i grandesa dels estaments més elevats de la societat. A partir del segle XIX, la pirotècnia passarà a formar part de totes les festes populars, sent un espectacle de masses. A la Comunitat Valenciana foren, com ja hem dit, els musulmans els que potenciaren la pràctica de la pirotècnia, tant militarment com festivament. Tant és així, que es considera que l’afició dels valencians als coets i al soroll que aquests produeixen estiga vinculada amb la cultura àrab i la influència que aquesta va tindre en les nostres terres. Durant el segle XIV es coneixen com a “focs grecs” (21). En 1327, després de la mort de Jaume II, es redacta un edicte on es prohibien els “focs grecs” en tot recinte urbà (22). Se sap que a principi del segle XV era costum, durant la celebració de la festa de Sant Donis (9 de octubre), que es dispararen “coets corredors” i que, també des de les cases i des del propi Micalet “piuletes i tronadors”, aquests, hui en dia, es representen en forma de massapà i és el dolç que es regala en la coneguda mocadorada, amb motiu de la celebració del 9 d’octubre. La denominació de “castells de focs artificials” (23), a les nostres terres, no és molt clar, però ja en 1755, en la celebració del tercer centenari de Sant Vicent Ferrer, apareix citat amb aquesta denominació. El rei Carles III va prohibir, mitjançant una disposició (24), la fabricació, venda i l’ús de la pólvora en tota celebració a les nostres terres, però sols se li va fer cas a mitges.

Direm ara alguna cosa sobre la pirotècnia a Xàtiva. Carlos Sarthou, al seu llibre Datos para la historia de Játiva, quan parla de les “Notas de realeza”, dóna molta informació sobre els actes que es preparaven i nomena molts castells de focs artificials. En veurem alguns exemples. En 1714, amb motiu de l’arribada de la que seria segona esposa de Felip V, Isabel de Farnesio, Xàtiva (25) va encomanar dos castells al polvorista d’Albaida, els quals varen costar 100 lliures. Al novembre de 1731, l’Infant Carles (futur Carles III) va fer nit a Xàtiva, amb aquest motiu es disparà un castell de focs artificials (26), que novament va ser encarregat al polvorista d’Albaida. Les proclamacions reials són motiu per a fer grans celebracions i en elles no faltaran en la nostra ciutat ni dispars de salves d’artilleria ni castells de focs artificials. En 1724, amb motiu de la proclamació de Lluís I com a rei, es va disparar un castell des d’una de les torres de la casa de la ciutat (27), recordem que en aquell moment estava situada al carrer Corretgeria, enfront de l’hospital, en l’edifici que hui en dia ocupen les seus dels sindicats. Les celebracions a Xàtiva per les coronacions reials duraven tres dies, i en tots ells es disparaven salves d’artilleria i castells de focs artificials. Però, la pirotècnia també era utilitzada en noces, batejos i d’altres esdeveniments de la reialesa. Si fem referència a les festes realitzades entre el 28 i el 30 d’octubre de 1846 pels matrimonis d’Isabel II i la infanta, germana d’aquesta, M Luisa Fernanda de Borbon, Sarthou ens diu (28), d’entre molts d’altres esdeveniments, que a la plaça de Sant Pere es va disparar un castell, en què varen aparèixer il·luminades i pintades, al transparent, els retrats de la reina i la seua germana. Si de les faustes celebracions reials celebrades als segles XVIII i XIX, Sarthou ens dóna molta informació,

respecte a les festes religioses i populars, no ens aporta tantes dades i, per tant, desconeguem si hi haurien castells de focs artificials o d’altres usos de la pólvora. S’ha de suposar que les festes religioses com Sant Feliu, Mare de Déu de la Seu, Corpus i d’altres, anirien acompanyades de castells o de traques. Encara que no hem trobat molta informació sobre el paper de la pirotècnia en aquests esdeveniments, ficarem el cas de les celebracions realitzades des de l’1 al 5 d’agost de 1923, amb motiu de la proclamació canònica de la Mare de Déu de la Seu, com a patrona de Xàtiva (29). El dia 5, al finalitzar la processó, la qual anava presidida per l’arquebisbe de València, Prudencio Melo Alcalde, la imatge de la Verge va accedir a l’interior de la Col·legiata amb un repic general de campanes, càntics, aplaudiments i focs d’artifici. Possiblement, aquesta celebració de 1923, seria més fastuosa, però no se n’aniria molt de la que es fa hui en dia. Respecte a les celebracions populars, també és molt reduïda la informació que tenim, sols alguna pinzellada solta. Blai Bellver, en 1865, en l’explicació de la falla “La peixca del aladroch” (30), ens diu: “Despues de cremat y sobre les sendres dels martirs que per amor han perit es esta falla, es despararà un magnific castellet de focs artifisials que costara la friolera de 600 millons, contruit per un cuhueter del infern, que donara fi á la festa.”

No sabem si en realitat es va disparar el castell, però podem extraure d’aquest paràgraf, que l’ús de castells de focs artificials era una pràctica habitual en les festes populars. No coneguem referències antigues de l’ús de la pirotècnia en la fira, però s’ha de suposar que sent la celebració festiva més important i característica de la nostra ciutat, ací també s’utilitzarien traques, mascletades i castells, en els dies de celebracions.

Hem intentat fer un recorregut per la història de la pirotècnia, hem anat des dels orígens a centrar-nos en la nostra ciutat, el tema és molt ample i, realment, la història de la pirotècnia valenciana està per escriure, ací sols hem fet uns xicotets esbrinaments recollits de llibres prou coneguts per tots. Bibliografia. .-1: A.A.V.V: Enciclopedia Universal Ilustrada Europa América Espasa Calpe. Ed: Espasa Calpe S.A. Madrid- Barcelona. Vol 44. Pág.: 1400-1411. .-2: Alcañiz J: Notas sobre pirotecnia valenciana. En Historia de las Fallas. Ed: Levante El Mercantil Valenciano. Valencia 1990. Pág.: 404-405. .-3: A.A.V.V: Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Ed: Levante El Mercantil Valenciano. Valencia 2005. Vol 12. Pág.: 286-288. .-4: Ovidio Nason, Publio: Fastos. Ed: textos.info. Biblioteca digital abierta. Menorca 2017. .-5: A.A.V.V: Enciclopedia Universal Ilustrada Europa América Espasa Calpe..... Pag: 1400-1411. .-6: Dutens, Vicent-Louis: Reflexiones sobre el origen de los descubrimientos atribuido a los modernos. Traducido por: Juan Antonio Romero. Imprenta de Benito Cano. Madrid 1792. .-7: Blackmore, Howard L: British military firearms. Ed: Greenhill Pr. August 1994. .-8: Arribas Vinuesa, Josefina: El arte del fuego: la pirotecnia. En Arte efímero y espacio estético. Coordinador: Fernández Arenas José. Ed: Anthropos. Barcelona 1988. Pag: 451-453. .-9: Arribas Vinuesa, Josefina: El arte del fuego: la pirotecnia... Pág.: 451. .-10: A.A.V.V: Enciclopedia Universal Ilustrada Europa América Espasa Calpe... Pág.: 1400-1411. .-11: Cerdá y Rico Francisco: Crónica de D. Alfonso el onceno. Imprenta de Antonio de Sancha. Madrid 1787. Pág.: 536. .-12: Dutens, Vicent-Louis: Reflexiones sobre el origen de los descubrimientos atribuido a los modernos. .-13: Arribas Vinuesa, Josefina: El arte del fuego: la pirotecnia... Pág.: 455459. .-14: Alcañiz J: Notas sobre pirotecnia valenciana... Pág.: 404-405. .-15: Schüller Piroli Susanne: Los Papas Borgia Calixto III y Alejandro VI. ED: Alfons el Magànim Institució valenciana d’estudis i investigació. València 1991. Pág.: 137. .-16: Arribas Vinuesa, Josefina: El arte del fuego: la pirotecnia... Pág.: 455459. .-17: Arribas Vinuesa, Josefina: El arte del fuego: la pirotecnia... Pág.: 459463. .-18: Arribas Vinuesa, Josefina: El arte del fuego: la pirotecnia... Pág.: 456. .-19: Arribas Vinuesa, Josefina: El arte del fuego: la pirotecnia... Pág.: 456. .-20: Arribas Vinuesa, Josefina: El arte del fuego: la pirotecnia... Pág.: 456. .-21: A.A.V.V: Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana... Pág.: 286288. .-22: Alcañiz J: Notas sobre pirotecnia valenciana... Pág.: 404-405. .-23: A.A.V.V: Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana... Pág.: 286288. .-24: A.A.V.V: Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana... Pág.: 286288. .-25: Sarthou Carreres Carlos: Datos para la historia de Játiva. Imp: Successor de Bellver 1935. Tomo IIº. Pág.: 31. .-26: Sarthou Carreres Carlos: Datos para la historia de Játiva... Pág.: 32. .-27: Sarthou Carreres Carlos: Datos para la historia de Játiva... Pág.: 35. .-28: Sarthou Carreres Carlos: Datos para la historia de Játiva... Imp: Successor de Bellver 1935. Tomo IIIº. Pág.: 84. .-29: Sisternes Alacot Jose Manuel: Xàtiva records d’una època 1900-1935. Ed: Marbau. Xàtiva 1997. Pàg.: 196. .-30: Martínez i Canet, Robert i Marín i García, Josep Lluís: Blai Bellver trilogia fallera. Col·lecció Tipògraf nº1. Ed: Junta Local Fallera de Xàtiva, 1998. Pàg: 108.

EL PAPER DE LA MÚSICA EN LA FESTA Pablo Orts Periodista i músic.

Difícil és imaginar una festa sense música. No passa pels nostres caps una celebració a la que no atribuir un ritme o melodia, o inclús un estil de música. A les falles, podem presumir de tindre un tresor com són els pasdobles fallers. Eixes peces que a tots se’ns venen al cap quan ens imaginem desfilant per l’albereda en l’ofrena o la baixada de Sant Josep. Quedant-nos encara a Xàtiva, la Setmana Santa també està envoltada de música. Una música que varia depenent de cada confraria, poble, província o comunitat, i on diferents formacions musicals comparteixen un estil molt solemne i marcat per acompanyar les processons. Sense allunyar-nos molt, també podem parlar d’altra gran festa molt vinculada a la música. A la nostra comunitat, i també a altres properes, els Moros i Cristians tenen amb les seues marxes una banda sonora original que mai deixa de créixer. Però bé, volem anar molt més enllà i parlar d’aquella música que anima les celebracions a tot el món.

Encara dins de l’estat espanyol podem destacar alguns exemples de la vinculació de música i festa. El “Chotis” és l’estil musical per excel·lència de les celebracions de Sant Isidre a Madrid on “Pichi”, “Madrid, Madrid, Madrid” o “La Verbena de la Paloma” són alguns dels temes més reconeguts. Altre clar exemple ens ve en forma de cançó. Pensar en Pamplona i en Sant Fermí no es possible sense les típiques “A San Fermín pedimos…” o “Uno de enero, dos de febrero…”. Altra festa nacional amb melodia pròpia són els carnestoltes de Cadis. Cors, comparses, xirigotes i diferents agrupacions omplin teatres i carrers de composicions amb un to còmic i reivindicatiu cada febrer. Seguint amb el carnestoltes, creuem l’Atlàntic i anem fins Brasil. El ritme de la Samba marca els dies previs a la quaresma en les grans desfilades de Rio de Janeiro, Sao Paolo o Vitoria i dels carrers de tot el país sudamericà. Gràcies al cinema, també ens ha aplegat la important vinculació de la música amb les celebracions de dia dels difunts a Mèxic. Cançons amb lletres sobre la mort i els esperits errants marquen aquesta acolorida i emotiva celebració que cada novembre marca la vida dels mexicans.

“la música es converteix en element indispensable de les diferents festes arreu del món i, per descomptat, de la nostra festa.”

Un poc més al nord, als Estats Units, associem la festivitat del Dia d’Acció de Gràcies amb espectaculars desfilades, evidentment, envoltades de melodies molt variades. També d’eixes immenses bandes de música d’instituts i universitats interpretant les seues tradicionals marxes, moltes d’elles, amb coreografia inclosa. De tornada al continent europeu, parada obligada l'hem de fer a Alemanya. Polques, masurques, schottishes, vals i landlers ambienten una de les festes més internacionals com la Oktoberfest. Milers de litres de cervesa corren pel centre d’Europa ambientats amb música festiva que convida, un poc més si cap, a divertir-se amb bona companyia. Aquesta és una petita ullada. A través de la música es poden transmetre molts sentiments i un d’ells és la felicitat. I no hi ha major felicitat que la de festejar, siga quin siga el motiu. Per això, la música es converteix en element indispensable de les diferents festes arreu del món i, per descomptat, de la nostra festa.

ENS VESTIM DE FESTA! Olga Calvo i Martín Graduada en Història

Una de les coses fonamentals en la nostra festa és la indumentària, el protocol que hem de seguir per vestir-nos com cal, la quantitat d’antigues professions que hi ha darrere de cada centímetre dels nostres vestits (tant els masculins, com els femenins). Els pentinats de les dones, tot un art. Bé, però la nostra és l’única festa en què la indumentària és una de les parts més importants? Per descomptat que no, així que abans de parlar de la nostra vestimenta fallera ho farem d’altres festes d’arreu que també se’n treballen molt, i molt bé, els seus vestits, els seus pentinats, el seu color als cossos, etc. Acompanyeunos per tal de descobrir-ho. Hi ha una festa espectacular ben propet, en Silió (Cantabria). En aquesta hi ha un munt de personatges que es diferencien per les robes que utilitzen i si en parlàrem necessitaríem tot el llibret, perquè de debò que en són un fum. Aleshores anem parlar sols dels més peculiars. L’ós de la Vijanera és un personatge tot cobert per un gros vestit de pelatge blanc i llarg, amb uns cascavells enormes penjats del pit i la panxa, aquest simbolitzarà el mal. Hi haurà altre personatge que l’intentarà controlar, aquest és l’amo qui anirà amb la cara pintada de negre i tot vestit amb robes negres. Els “zarramacos” són molt importants també en aquesta, ja que amb les seues coples intentaran calmar i controlar també a l’ós. Aquests van vestits també d’una manera realment estrafolària, duent

grans pells als muscles, un gran cascavell i altres elements de la indumentària pastoral. Cal dir que tota la vestimenta dels diferents personatges de la festa té a veure amb els animals de les muntanyes del Nord d’Espanya i dels treballadors de la mateixa zona, llenyataires, pastors, etc. Tots i cadascun dels personatges cuiden els detalls al cent per cent, no us sona això? Altra cosa en comú amb la indumentària pròpia de la festa de les Falles és que duen la tradició impregnada en cada fil del vestit, és un element fonamental. Com hem dit, estan inspirats en els antics oficis propis de les muntanyes. Abans de canviar de festa, veiem un altre personatge en què la tradició perdura viva i acolorida. És la mascarada, en la qual homes tots vestits de blanc i roig, amb uns alts barrets decorats i una màscara també blanca, es pugen a unes xanques i passegen pel poble amb els “zamarracos” a ambdós costats. Sens dubte, una festa que és identificada sobretot per la seua indumentària. Veiem així com la representació de la tradició en la roba no és un element sols valencià. En voleu veure més exemples? Hi ha un altra festa, que tampoc no està massa lluny, que sí ha perdut eixos valors tradicionals, eixa mirada al passat, al que van ser i al que roman d’allò que foren. I és vertaderament una llàstima, és l’exemple del que pot ocórrer si enfoques la teua festa, les teues tradicions al turisme massiu i a la competència

econòmica; el que passa, o el que pot passar, si vens les teues tradicions al millor postor. Comentem aquest cas perquè és flagrant com una festa tradicional en què les famílies gaudien de la recollida de la collita amb cervesa i menjar a dolls i tots vestits de la manera en què es vesteixen els hortolans allà, doncs s’ha convertit en un “macrobotelló”. On ja no se sap ni el que se celebra. Parlem de l’Oktoberfest a Berlín. Després d’aquest espai per a la reflexió al voltant de la importància de què la gent siga la que mantinga les seues festes i tradicions, anem a fer l’última aturada europea abans d’anar-nos-en cap a Sud-Amèrica.

Qui no ha somiat alguna vegada en passejar pels canals de Venècia vestit a la manera barroca mentre recorda l’època més esplendorosa de la bella ciutat italiana? Perquè això és el que està en la matriu de la festa del Carnaval de Venècia, el recordar aquelles grans festes dels comerciants i banquers venecians, ficar en valor el bressol de la seua cultura, del seu art; aquella època en què es construïren tots els meravellosos edificis que hui en dia estan colonitzats per turistes. En fi, les màscares són un símbol de les noves maneres d’actuar, pensar i viure que es van instal·lar a Venècia després del canvi de model econòmic més enfocat al que hui en dia diríem capitalisme inicial. Doncs un dels elements més criticats i alabats d’aquestes noves maneres de pensar era el de guardar molt bé les aparences davant dels demés, per això el ball de màscares és un espai perfecte perquè les noves classes adinerades pogueren fer algunes cosetes fora de lloc sense que ningú no els jutgés. Aquestes màscares i el gust barroc dels vestits s’ha mantingut fins els nostres dies i és una meravella veure tot l’espai farcit de color i indumentàries tan extravagants i sumptuoses.

I, per fi, ens anem a Perú on ens espera un riu de gent per festejar, adorar i ofrenar el déu del sol. Per a una ocasió tan important tot el poble es vestís com antany. Amb un munt d’elements que recorden els pastors d’alpaques, que era el típic ofici inca, els habitants de l’antiga civilització inca, recorden les tradicions fent més solemnes aquests vestits amb adorns d’or, plomes de colors, etc. Les dones es fiquen els vestits de gala de llana i cotó tots decorats amb els antics motius característics de la zona. Com en la nostra festa, cada detall de la indumentària és especial i cada coseta que es fiquen sobre la pell i sobre els vestits té el seu propi protocol, la seua manera de ficar-se i el seu antic nom. Tot per recordar que en una època passada els déus no eren els imposats pels colonitzadors, que els costums eren propis i no europeus, i que els seus oficis eren per alimentar al poble i no per comerciar amb terres alienes. Perquè si la gent manté vives les tradicions i els valors d’altres èpoques que marquen la identitat pròpia, ningú no podrà abocar-les a l’oblit. Els fallers i falleres ens vestim de gala per festejar els dies més bonics de l’any, quan el fred de l’hivern deixa espai a la florejada primavera. I com que és època de flors i colors, ens vestim amb un munt de xicotetes flors brodades en seda, típica tela valenciana des de fa uns quants centenars d’anys. Ens pentinem com les llauradores i senyores valencianes d’antany, amb monyos i pintes d’or als cabells. I mantenim la nostra identitat, el nostre sentir i la vivesa de la nostra festa amb una manera de fer, una manera de vestir-se, amb un protocol que permet que vigilem que no canvie en res el nostre record del que vam ser.

CUINA PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT Francisco Sisternes i Morales / Carnisser i President de la Falla Cid-Trinitat

Quan em proposaren escriure un article per a aquest llibret de falla no esperava que fóra de cuina, però se’m va fer la boca aigua i em vaig posar a pensar… per on comence?, de quins menjars?, dolços?, salats?... La gastronomia nacional tradicional i festiva és molt extensa i variada, és molt rica en menjars. En la Comunitat Valenciana, i més concret en València, els bunyols de carabassa “la setmana de falles que no falten”, la paella, l’arnadí, l’arròs al forn, els xurros, el xocolate, un arròs del senyoret i, encara que no és

un menjar típic, sí que és un fet típic la setmana fallera i tots els divendres al casal, el sopar de “sobaquillo”. Tenim en les festes de Moros i Cristrians, l’olleta de músic, coquetes d’aladroc, la pericana, arròs amb xonetes i no poden faltar els embotits típics de cada població; i en la Magdalena en Castelló no poden faltar els ximos, les figues albardades i a la Romeria de les canyes és tradicional portar una truita de faves per esmorzar. A més, arreu de la geografia nacional trobem molts

menjars típics i tradicionals per a festes: polvorons i torrons als Nadals; rosquetes amb ou i arnadí la Setmana Santa; panellets i castanyes per Tots Sants; “Pescaíto frito” per la Fira d’abril; la mona de Pasqua..., i tants i tants que em deixaré per posar per no estendrem molt. Però no em pare ací i se m’encén la llumeneta, les FALLES som Patrimoni, som UNESCO, doncs a buscar menjars que són Patrimoni, que són UNESCO i, sorpresa meua..., ací una mostra de les cuines gastronòmiques i els menjars que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat declarats per la Unesco. Començaré dient que no van entrar en la selecta llista només per la seua mescla exquisida d’ingredients, sinó per ser un model cultural integral que inclou aspectes com l’agricultura tradicional, pràctiques rituals i costums comunitaris ancestrals. Per això, en totes elles es reconeixen els valors culturals i socials als que van lligades, al marge que el seu valor nutricional siga major o menor. Entre elles estan les cuines gastronòmiques de:

membres de la Unesco que decidiren integrar-la com a Patrimoni. La Dieta Mediterrània és un poc més que una pauta nutricional rica i saludable, és un estil de vida que engloba receptes, però també sabor, salut, identitat, productes, cultura, professions, costums i celebracions. Es pot dir que l’oli d’oliva és el seu epicentre, amb tot el seu significat: és un tipus de greix amb moltes propietats beneficioses per a la salut. Per això, la Unesco va inscriure a la Dieta Mediterrània com un dels elements de La Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Cuina tradicional japonesa Denominada també com Washoku, va ser reconeguda per l’esperit essencial de respecte cap a la naturalesa, ja que està molt relacionada amb l’ús sostenible dels recursos naturals. La seua elaboració inclou ingredients com arròs, peix, vegetals i plantes silvestres. Quan se celebra l’Any Nou, en les cases es prepara el menjar, perquè es diu que un ingredient per cada déu.

La Dieta Mediterrània. Involucra a uns quants països: Grècia, Xipre, Croàcia, Itàlia, Portugal, El Marroc i Espanya. És considerada com l’opció més saludable i la freqüència de la qual perllonga la vida. Segons experts, esta forma d’alimentar-se involucra més que oli d’oliva, formatges casolans i peixos frescs, també per les formes de produir-los, de preparar-los, conservar-los i compartir-los amb familiars i amics. L’acte de menjar junts és un dels fonaments de la identitat i continuïtat culturals de les comunitats de la conca del Mediterrani i fou d’allò més valorat pels

Menjar gastronòmic de França. Es referix a una pràctica social freqüent que té com a objecte celebrar els esdeveniments més importants de la vida de persones i grups. El menjar gastronòmic subratlla la importància que tenen el fet de sentir-se a gust junts, el plaer d’assaborir menjars i begudes, i l’harmonia entre els éssers humans i els productes de la naturalesa. Els comensals es fixen molt en la compra de productes de qualitat, locals (de preferència), els sabors dels quals concorden; l’harmonització dels menjars amb els vins; l’ornamentació de la taula; i l’acompanyament del consum dels plats amb gestos específics, com oldre i tastar. La gastronomia Mexicana o menjar tradicional de Michoacán és diversa, tant que en tots els estats de la República es poden trobar distintes versions del mateix plat. No obstant, açò no passa amb el menjar típic de Michoacán, ja que exalta els processos de nixtamalització, els mètodes de cultiu en la milpa, illots i xinampes. Té com a protagonistes en cada preparació la dacsa, el fesol i el xile, mescla exquisida de la cultura mexicana des de l’època prehispànica.

La gastronomia de Guatemala. La cuina guatemalenca té entre els seus ingredients el pepian, el bovàs i el mole de plàtan que van nàixer en la confraries de la primera meitat del segle XVI, i que van permetre la fusió de la cultura maia i l’espanyola. El menjar de Guatemala es distingeix

per seguir sempre receptes tradicionals. D’altra banda, també tenim plats o receptes que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat declarats per la Unesco: El Kimichi. És considerat el plat nacional de Corea del Nord i Sud. És una preparació que uneix en tradició els dos fragments d’esta nació. Consta de vegetals, entre els que destaca la col, i mariscos fermentats, i és assaonat amb diverses espècies, les quals li donen el seu característic toc coent, depenent de la zona en què s’elabore. És molt comú preparar-lo a l’estiu,

per a emmagatzemar-lo i resoldre la dieta de famílies senceres durant el fred hivern.

Pa de gingebre. Va entrar a esta llista pel fet que la seua preparació es du a terme des de l’Edat Mitjana. Resulta una tradició croata enfornar a casa esta delícia original dels monestirs. Es tracta d’una recepta molt bàsica i popular, que involucra farina, bicarbonat de sodi, sucre i espècies. Varia en forma per les decoracions assignades pels forners i que, de vegades, tenen motius religiosos.

Café turc. El perfecte acoblament entre les tècniques de macerat i repòs d’esta beguda han conquerit fins els paladars més exigents. És preparat davall un procés lent en gerres de coure sobre un fogó. La seua textura és densa, espumosa i al mateix temps dolça. Se serveix en xicotetes tasses. “És considerat com un emblema d’hospitalitat, amistat, refinament i entreteniment”, va afirmar la Unesco.

Lavash armeni. És un pa integral amb aparença ovoide i prima. Està fet a partir d’una mescla de farina de blat i aigua. Per a realitzar-lo, les dones més joves de cada família assumeixen eixa activitat, tradició que s’ha seguit de generació en generació. Allò peculiar de la seua elaboració és que al final cada pa és colpejat contra les parets del forn de fang. Una altra tradició és que durant les bodes, se li col·loquen llesques d’aquest pa als nuvis com a signe de fertilitat i prosperitat. Llentiscle de Chíos. Es tracta d’un arbre que produeix una resina transparent i rígida, que és cultivada en l’illa grega de Chíos. El seu aroma és part d’usos medicinals des dels antics egipcis. Es consumeix com una goma de mastegar i s’empra en la preparació de dolços, gelats, i conserves per a donarli l’aparença gelatinosa. Nsima. Es una pràctica culinària tradicional de Malawi 59

que també ha sigut reconeguda en 2017 Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El Nsima fa referència tant a una massa espessa feta a partir de farina de dacsa, com als platets que es preparen amb ella. Compartir la massa de dacsa i els altres platets és un costum arrelat en les famílies malawis i en gran part d’África

El plat tradicional Oshi Palav de Tadjikistan, conegut com el plat rei, té fins a 200 variants i es prepara amb arròs, verdures, carn i espècies. La seua preparació és una ocasió per a reunir-se i interpretar músiques i cançons en les llars o en salons de te. Els coneixements d’esta pràctica es transmeten de generació en generació en les famílies o de mestres a aprenents.

La Dolma de Azerbaiyán. La seua preparació exigeix dominar una sèrie de pràctiques i coneixements tradicionals per a poder confeccionar aquest menjar. La dolma és un picada a base de carn, ceba, arròs, pèsols i espècies que serveix per a confeccionar mossets embolicats en una fulla vegetal -fresca o bullida- i per a farcir fruites o verdures. La dolma es prepara i es disfruta en ocasions especials i reunions socials, i és tot un símbol de sentiments de solidaritat, respecte i hospitalitat. Pel que fa a la salvaguarda de la seua viabilitat, són les comunitats els que la garanteixen duent a terme múltiples activitats per a sensibilitzar el públic de la importància d’aquest element del patrimoni cultural. La seua transmissió s’efectua principalment en el si de les famílies, en centres d’ensenyança professional o per mitjà de sistemes d’aprenentatge.

Pizza napolitana. A Itàlia, fer i seure a menjar una pizza és molt més que una activitat quotidiana. És pràcticament una llavor d’orfebreria on cada detall compta. Per això, no s’ha reconegut només el producte, sinó fonamentalment l’art tradicional dels “pizzaiuoli” napolitans. De les seues mans ix cada dia el producte estrella de tot un país, entre cants i bromes en argot local que acaben passant de generació en generació i girs impossibles de la massa en l’aire, que balla ràpidament d’una mà a una altra del mestre pizzer per a oxigenar-la. Dos ingredients bàsics com l’aigua i la farina i a penes quatre o cinc afegits (mozzarella -de dos tipus-, tomaca, alfàbega i oli d’oliva per a la clàssica Margarita). També molts presumeixen de que

els colors de la pizza Margarita, el roig de la tomaca, el verd de l’alfàbega i el blanc de la mozzarella, també són els de la bandera italiana. Fins ací aquest article que he gaudit fent i descobrint nous menjars arreu del món, espere que en llegir-lo també se us faça la boca aigua i us recorde eixos menjars i postres que ens feien les nostres mares i iaies . Gràcies

FALLES, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA UNESCO Ximo Roca Amant de la Falla Abú Masaifa, faller per a tota la vida.

Les Falles són, des de Novembre de 2016, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT. Així ho va decidir el Comitè Intergovernamental de la UNESCO reunit a Addis Abeba (Etiopia), poc abans de finalitzar el mes de novembre de 2016. El comitè va valorar les Falles (escric textualment) com “una expressió de creativitat col·lectiva que salvaguarda les arts i oficis tradicionals”. Les falles són “escultures satíriques creades per artistes locals que fomenten la comunicació i diàleg entre els ciutadans”. El comitè el formaven representants dels vint-i-quatre països que signaren la Convenció de la UNESCO per la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, els quals decidiren incloure-les en la llista de béns protegits per la necessitat de preservar arts i oficis tradicionals que podrien arribar a desaparèixer. Segons el Comitè de la UNESCO, la pràctica d´aquesta festivitat cultural, transmesa per mitjà de vincles familiars i d’amistats, forma les nostres arrels culturals (valencianes) i afavoreix la creativitat col·lectiva entre els nostres pobles. La UNESCO no sols va reconèixer el valor dels monuments que envolten aquesta festa tan nostra,

sinó també els actes adients, com les ofrenes de flors, les cercaviles de bandes i xarangues musicals, etc, etc.

Cal recordar que a Xàtiva tenim dos actes que no existeixen a altres llocs: “La Recorreguda” (i no de bous, precisament), i allò que alguns anomenen com la Romeria de Sant Josep, i altres com la Baixada de Sant Josep. Aquest acte és únic al món faller per les seues característiques, si més no, Xàtiva és la única ciutat que té una ermita a Sant Josep ubicada a un lloc tan privilegiat com és El Bellveret. Respecte a la “Recorreguda”, existeixen algunes versions semblants a altres poblacions, com pot ser Alzira, però no amb les característiques com la que se celebra a Xàtiva. Per cert, que la Recorreguda xativina s´ha convertit en un autèntic i desastrós desgavell que seria molt interessant analitzar a un altre article. També seria molt digne dánalitzar límpacte econòmic i turístic que ha tingut a la nostra ciutat, un impacte més bé insignificant, entre altres raons pel caos urbanístic xativí i per les poques facilitats dáparcament que es donen durant la nostra setmana fallera, la qual cosa provoca que els pobles veïns de La Costera i La Canal opten per visitar les falles dáltres poblacions com ara Gandia i Alzira, les quals també superen a les nostres falles en monumentalitat i qualitat. Però això, a l‘igual que lássumpte de la Recorreguda, també mereix un altre article a banda.

L’IMPACTE TURÍSTIC EN L’ECONOMIA FALLERA José Luis Lagardera Ventura Periodista i faller

S’heu preguntat quants diners mou la festa de les falles? No és difícil fer-se una idea de la ingent quantitat d’euros que circulen al voltant d’ella si tenim en compte les despeses que un faller o fallera té al llarg d’un exercici: que si roba, pagament de quotes, pentinats, orfebreria...; o si pensem en una comissió: contractació dels monuments als artistes fallers, menjar i beguda, músics, pólvora....; o inclús els que, sense estar directament vinculats a les falles col·laboren o se n’aprofiten d’elles: el sector de l’hostaleria i de serveis en general, transport, cultura... Les falles són molt més que sentiment. Són una despesa, és cert, però també una important font d’ingressos a tindre en compte. A nivell local, ací a Xàtiva, ja en l’any 2017 la falla Espanyoleto va publicar un estudi sobre l’impacte econòmic de la festa, obra de Kike Vaquer i de l’actual president de la comissió, Alberto Ordiñana. Es tracta del primer treball al respecte que es coneix, i al mateix es donen dades molt interessants. Per a que es feu una idea, aquest estudi augura que a Xàtiva les falles mouen al voltant de 2.670.000 euros, que passen primordialment pel cost dels monuments, lloguer de locals, compres de menjar i beguda o indumentària. Però de totes les partides que es detallen (i en són vora una vintena), hi ha una que destaca per damunt de les altres: la de l’hostaleria, que s’estima

aporta un impacte de 377.500 euros. I aquestes xifres apleguen bàsicament gràcies als turistes que cada mes de març visiten la ciutat, dinen o sopen en els restaurants i inclús es queden a dormir als nostres hotels. Sens dubte, uns ingressos molt importants per al sector que farien trontollar la indústria de no existir la festa de les falles. I la cosa es magnifica si parlem de València. Com publicava el diari Levante-EMV el passat mes d’agost, en l’any 2018 la Comunitat Valenciana ha superat per primera vegada els nou milions de turistes estrangers. De fet, el passat any, The Guardian va seleccionar a València com a un dels 40 millors destins turístics que visitar a un article en el que recomanava on anar de vacances, destacant les Falles com a una de les seues cites imprescindibles. Però malgrat aparèixer sovint als mitjans de comunicació, no hi ha estudis d’aquest caire des de l’any 2008. I ni tan sols eixe informe de fa més d’una dècada, realitzat per la Interagrupació de Falles, justifica àmpliament les dades. En aquell any, s’estima, la festa de les falles provocava un impacte de 753 milions d’euros i van estar visitades per més de 800.000 persones. A l’espera de que la Regidoria de Cultura Festiva faja públic un nou estudi, tot es basa en especulacions i suposicions.

El que sí que es pot assegurar és que les falles són molt ben caigudes per a la gent que es troba a l’atur. En dades de les passades falles, l’ocupació va créixer un 12%, una xifra superior a les festes del 2017. Tornant a l’informe de 2008, el sector hostaler va obtenir uns beneficis de 541 milions d’euros, amb una despesa mitjana de 125 euros per persona. I no sols això, altres sectors que es beneficien del negoci faller són els pirotècnics, les floristeries o els il·luminadors, entre d’altres. També va fer una aproximació de l’impacte l’entitat bancària Bankia, el passat 2018, on recopilava dades de l’any anterior com el pressupost total de

4,3 milions d’euros, desglossat en partides com els 80.000 euros per a bandes de música o els 210.000 euros en il·luminació. Això en quant a despeses, però també es fa ressò dels ingressos de l’any 2017, quan els hotels van viure una de les seues millors èpoques durant el mes de març. A l’article es comenta que eixe any es superaren el 80% de les reserves, i que es van ingressar entre 3 i 4 milions d’euros segons recollia el diari El País. El que no es pot negar és l’interès que suscita la festa fallera, especialment en el turista nacional. Com revela el portal Bussines Insider España, la festa de les falles supera en nombre de visitants a altres

celebracions nacionals com la Fira d’Abril de Sevilla o els Carnavals de Cadis. No obstant, però, l’article extrau una dada curiosa. A nivell internacional, més interès encara que les falles suscita la Tomatina de Bunyol, especialment entre la comunitat europea i llatinoamericana. Sembla que ni el distintiu aconseguit com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO ha despertat l’interès internacional. En aquesta línia també es referia l’artista fallera búlgara Tedi Chichanova, que a un reportatge publicat al llibret de la Falla Selgas Tovar el 2018 assegurava que de les Falles es fa molta publicitat de portes cap a dins, no cap a fora, i que a gran part del món ni tan sols saben que existeixen. “Molts dels que venen ho fan perquè les coneixen del boca-orella”, explica a l’article. No obstant, però, l’any passat si que vam poder veure als perfils socials del president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset, que el cartell anunciador de la festa havia arribat a llocs com Londres, París o Roma.

Aquest últim aspecte esmentat convida a la reflexió sobre la festa de les falles i el seu reconeixement a nivell internacional. A ulls estadístics, les falles encara continuen sent una Festa d’Interès Turístic Nacional. Els visitants residents a Espanya tenen el pic més alt durant el mes de març, descendint pràcticament durant tota la resta de l’any. Per contra, les falles es troben desaparegudes al mercat internacional, sent encara un mercat per explotar. De fet, el nombre de visitants forans no deixa de créixer durant els mesos d’estiu. En agost, sense anar més lluny, es dupliquen les dades de març, arribant al pic més alt. En resum, el turisme de calor, gastronomia, monuments culturals i platja continua sent el més important per als estrangers. El reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO va ser una porta oberta, però ni molt menys resol tots els nostres problemes en aquest sentit. El turisme és fonamental per a l’impacte econòmic de les falles, i si volem potenciar-lo hem d’obrir els ulls i pensar en com fer més atractiva per als demés la nostra pròpia festa.

COM ES DONEN A CONÉIXER LES FALLES? Juan Esteve Dominguez Docent i faller

Ara per ara la festa de les falles a la nostra ciutat és una part fonamental d’aquesta. Les comissions depenen del nostre ajuntament però sobretot de la Junta Local Fallera, però, què és aquest organisme? i quines tasques desenvolupa? Doncs bé, la Junta Local Fallera és l’organisme encarregat de regular i coordinar la festa de les falles. Totes les comissions depenen d’aquesta. Compta amb un president electe i tots els membres de l’executiva que són escollits per aquest, i també amb un president nat que en aquest cas el càrrec recau sobre l’alcalde de la ciutat. A més a més, en el consistori també hi ha una regidora encarregada de la nostra benvolguda festa. Aquests organismes són els principals encarregats de promocionar les falles. Aquesta promoció en els darrers anys ha anat creixent paulatinament, gràcies a què les falles de Xàtiva des de fa uns anys formen part de l’anomenat G6. El G6 està compost per les Juntes Locals Falleres més fortes i importants de la Comunitat Valenciana, així com també per la Junta Central Fallera de València. Des del meu punt de vista, en aquests darrers anys les falles de Xàtiva han estat molt promocionades gràcies a la fantàstica tasca que realitza la Junta Local Fallera. Recorde que quan jo mateix era membre d’aquesta executiva l’activitat era frenètica enllà pel mes de novembre quan són nomenades les Falleres Majors de la nostra ciutat. La vida per a elles canvia totalment perquè poden arribar a tindre més de 200 actes durant tot l’exercici faller. Aquests actes no només són dins de la ciutat sinó que també són per tota la Comunitat Valenciana, des de les presentacions de les Belleses del Foc d’Alacant fins a la posada de llarg de les màximes representants de les festes de la Magdalena a la ciutat de Castelló, passant per una gran quantitat de municipis com poden ser Dènia, Gandia, Alzira, Torrent, Sagunt, i fins i tot a València, on en els últims anys els màxims representants del nostre col·lectiu han acudit com a convidats.

Com no, les falles de Xàtiva també han estat presents a la població de Jumilla, en l’anomenada festa de la Vendimia i també el ja tradicional viatge a Fitur en Madrid. Aquests dos viatges serveixen per a dur el nom de la nostra Xàtiva per tot arreu. Fitur és un gran mirador on les màximes representants de la ciutat es desplacen fins a Madrid. Allí es vesteixen amb el seu vestit de valenciana per passejar-se per tota la fira i que el nom de Xàtiva arribe a tots els racons del món. L’ajuntament de Xàtiva en aquests dos últims anys ha augmentat les dotacions econòmiques respecte als premis dels monuments, tot açò amb el principal objectiu de què aquests augmenten de qualitat invertint més diners en ells. Tot açò es fa perquè Xàtiva puga créixer amb els seus monuments i atraure a més gent per tal de veure’ls. Baix el meu criteri aquesta és una bona iniciativa però crec que les grans perjudicades són les comissions més menudes, ja que per a aquestes és molt més difícil obtenir aquests premis econòmics. El consistori hauria d’estudiar noves mesures per promocionar la nostra festa, ja que les falles deixen un gran impacte econòmic en la nostra població. Les falles no només són de la gent fallera, aquesta festa està oberta a tots els veïns de Xàtiva. I entre tots hem de promocionar la nostra festa ja que, amb aquesta, la nostra ciutat pot ser molt més coneguda. També anime a totes les comissions que intenten invertir en els monuments, ja que per a mi aquests són una de les parts més importants de la nostra festa.

EL CORREDOR MEDITERRANI: LA PORTA A EUROPA Jesús Peris Llorca Associació d’Estudis Fallers / Universitat de València

A Madrid tenen una idea molt peculiar del concepte “mediterrani”. Creuen, de veres ho creuen, que ells i elles són mediterranis. És lògic: pensen Espanya com una mena de rodalia de Madrid, amb la qual cosa tenen el seu port i tot (Alacant) i la seua platja (Gandia). Per això van presumint en Europa de dieta mediterrània o creuen que la cançó “Mediterraneo” de Joan Manuel Serrat, escrita en castellà, però abans que es fera col·lega de Sabina, parla d’ells. I s’emocionen cantant-la i tot. Per això no és estrany que troben d’allò més normal que el corredor mediterrani passe per Madrid. I no és estrany que personatges com ara Susana Díaz en l’època en que volia fer el bot des de províncies a la capital del regne també ho defenguera com a normal. I supose que ara ho defensarà també. Perquè les províncies muy españolas y mucho españolas al que de veres aspiren és a estar ben comunicades amb Madrid. L’eix primigeni Sevilla-Madrid de l’AVE és d’alguna manera el somni provincià fet tren xaxi. Per a què volem donar la volta al món si podem anar a Madrid? És que potser algú voldria continuar viatge després d’haver entrat per la Porta d’Alcalà (mirala mirala mirala) al centre d’on dimana la civilització, la llei, el orden constitucional que nos hemos dado, la llengua de l’imperi, on viuen el primero de los españoles, el consomé de Lhardy, els còctels de Chicote i Florentino Pérez? Ja se sap que de Madrid al cielo...

A més, fer un corredor mediterrani pel mediterrani, eixa tautologia “separatista”, tindria altres conseqüències indesitjades per la villa y corte. Bàsicament, vertebrar el territori de l’estat de manera no radial. És a dir, que els valencianets i valencianetes se n’adonen que el camí cap a Europa i cap al món passa per Barcelona i no per Madrid. I és que anem espai, quan els mitjans i els polítics espanyolassos parlen de preservar la unitat d’Espanya no parlen de qualsevol unitat, no se’m despisteu, a veure si ací qualsevol territori amb llengua diferent al castellà es va a creure amb els mateixos drets que la sacrosanta Castella, la de Espanya-la-empresa-de-Castella. No es tracta d’una unitat federal, posem per cas. O una unitat en la plurinacionalitat reconeguda que garanteix que diverses nacions estiguen juntes precisament perquè se’ls reconeix el dret a no estar juntes si no volen. No, això ni és unitat ni és res. La vertadera unitat és la Madridcèntrica, amb el castellà com a única llengua del poder, radial i monàrquica -i corrupta- por la gracia de Dios. I com eixa unitat per molt que s’entesten “no és natural”, que diria Josep Vicent Marqués, aleshores el corredor mediterrani mediterrani se’ls apareix com un risc que no poden córrer, exactament al mateix nivell que la federació de comunitats autònomes, la desprovincialització i altres coses paregudes que les carrega el dimoni. I això si parlem del corredor mediterrani, que el tema dels trens dóna per a molt. Phileas Phog, el flemàtic

(I AL MÓN) QUE MAI SE’NS OBRI i aventurer personatge de Juli Verne, feia una part important del seu viatge de volta al món en tren. Jo crec que hui ho tindria molt més difícil. Trobe que no passaria d’Alcoi. Heu provat a anar a Alcoi en tren? Des de Xàtiva encara es pot. I anar i tornar? Heu provat? La línia que uneix València i la que fou capital industrial valenciana llangueix sense remei, sense freqüències de pas, sense manteniment. De la línia Gandia-Alcoi (de quan Gandia era la platja d’Alcoi) queda un carrer a la capital de la Safor i una locomotora a Almoines. I del tren Gandia-Dènia, eixe vertader corredor mediterrani per a passatgers, de quan en quan es parla, sobretot en campanya electoral i amb verbs conjugats en futur. És un tren mític, màgic, com el tren de Hogwarts. Es parla, es parla, però ningú l’ha vist. I no sé jo si l’arribarà a veure. Les rodalies vertebren territori. Són transport sostenible i de qualitat. I popular. Transporten gent del poble, obrers i obreres, estudiants. Supose que són massa coses per a que els llunyans poders polítics de caire quasi colonial que ens han tocat en sort hi estiguen interessats. Per això, malgrat que en els anys en que els valencians i les valencianes votaven majoritàriament al Virrei Camps, a la cacic Barberà o al cacic Rus quasi perd del tot l’esperança, crec que el corredor mediterrani, les rodalies i tantes altres coses que necessitem els valencians i les valencianes estan lligades a

la nostra pròpia autopercepció com a nació. A la construcció nacional valenciana, que es deia abans. Ser un poble unit, alegre i combatiu. Vindre d’un silenci, però anar a la paraula, ferma i digna. Ser això. Voler ser això. Valencians i valencianes. Sense cacics, sense oligarquies botifleres, sense voler ser el port ni la platja de Madrid. Sense pensar que el camí al món passa per Madrid. Creure-s’ho. Espolsarse culpes, i complexos. Tindre menys banderes d’eixes monàrquiques i castrenses als balcons i més solidaritat amb els altres pobles de l’estat, que pateixen l’estat madridcèntric i arrogant. Possiblement no arribaran els corredors ni els rodalies al dia següent de tot això. Però estic segur que serà el principi de la solució. Esdevenir subjecte, ciutadà del món des de l’alegria de la pròpia identitat, és la primera condició per a parlar d’igual a igual amb el poder. I a partir d’ahí els valencians -i les falles, per què no- podem arribar al món sencer.

SUMANT EXPERIÈNCIES I KILÒMETRES Ángel J. Sánchez. Vicepresident de la JLF de Xàtiva

Un dia et demanen que escrigues un article sobre “bolos” que fa la Junta Local Fallera i de sobte ressona al meu cap la part de la Malaguenya de Barxeta que diu, “Mira si he corregut terres”, frase feta “lema” també per la delegació de Juntes Locals de València. I és que les falles a l’actualitat traspassen totes les fronteres possibles per tal d’enaltir i enfortir les relacions entre tots els components de la nostra festa sense segregació territorial, i és que les falles, vinguen d’on vinguen continuen sent falles, la festa més gran i pròpia dels valencians. La Junta Local Fallera de Xàtiva, encapçalada pel seu president En Jesús González i Sarión, va optar per sumar-se al que ja feien altres juntes locals anteriorment, i exportar les falles de la ciutat a altres localitats, entrant prompte a formar part d’un grup de Juntes Locals Falleres que, amb la força de la seua posició, treballen per demostrar que no som Patrimoni Immaterial de la Humanitat de casualitat, sinó per la preservació de tots i cadascun dels elements de la nostra festa. Tots sabem que a moltes poblacions de la comunitat celebren la festa de les falles, València, Alzira, Carcaixent, Sagunt, Torrent, Cullera, Dénia, Gandia, Borriana, Elda... i un gran etc. Poblacions que tenen el gust de convidar a la nostra Junta Local, que acompanyant a les nostres Falleres Majors, visiten cadascun dels pobles per a participar dels seus actes. S’ha de tindre també en compte que participem en festes com són les fogueres d’Alacant, de Canals, la festa de la Magdalena a Castelló, o la festa de la vinya a Jumilla, entre altres. Degut als nombrosos actes que es porten a terme a la nostra ciutat no podem assistir a tots els llocs on som convidats, perquè com és lògic, i així marquen els nostres estatuts, l’ordre seqüencial d’importància especifica que els actes d’àmbit local són els primers a tindre en compte. I és que actualment, no hi ha quasi caps de setmana lliures durant l’any, si no que li ho pregunten a qualsevol Fallera Major de la ciutat dels darrers anys. Per a començar i que la gent conega tots els viatges de la Junta Local Fallera, he optat per recercar tots els actes on ens hem hagut de desplaçar, acompanyant a

les nostres últimes Falleres Majors, Andrea Torres i Nerea Serrano, des del dia del seu nomenament fins al seu comiat, és a dir, des de novembre de 2017 fins octubre de 2018, on més de 200 actes coparen les nostres agendes. Podeu estar tranquils, ja que sols citaré els de fora de la ciutat.

Mira si he corregut terres, que he estat a.... A principis de novembre vam estar presents a la presentació dels premis de llibrets de falla emmarcats dins de l’agrupació de les “Lletres Falleres” a Tavernes de la Valldigna (39 km), on participàrem presentant el premi depenent de Junta Local Fallera nomenat “Premi Climent Mata”, que reconeix el millor disseny i maquetació d’un llibret de falla, i coneixent la resta de premis. Un acte que remarca la vessant cultural de la nostra festa, on els llibrets de falla cobren una importància per a preservar-la al pas del temps. Dos dies després ens trobàrem a Torrent (58 km), gaudint del torneig “Fallers de vaqueta” on es competeix entre les diferents Juntes Locals en vàries modalitats de pilota. L’esport tradicional també forma part de la nostra festa, és part de la cultura valenciana i per tant es deu de mantenir. Aquell mateix cap de setmana viatjàrem per partida doble a Alzira (23 Km), l’11 i 12 de novembre va tindre lloc l’exaltació de les Falleres Majors de dita localitat, en dies separats com enguany tornarem a viure a Xàtiva. Sumant també que el 12 estiguérem presents a l’exaltació de la Fallera Major Infantil de Borriana (134 km), fent doblet la nostra Fallera Major Infantil. Com tots sabeu, a partir de novembre tenim nombrosos actes a la ciutat fins aplegar a falles: nomenaments, presentacions, ral·lis humorístics, cridà, germanor, entre altres. Però això no ens frena a continuar visitant altres poblacions, i és que el 16 de desembre vam anar a participar al marató de Truc entre les diferents Juntes Locals, que va tindre lloc a Benetússer (59 km).

Entrem al 2018 i quina millor manera de celebrarho que visitant els nostres veïns de Canals (10 km) i participar en la presentació de les seues Festeres Majors. El 6 i 13 de gener tingué lloc dita celebració. Entremig d’aquestes celebracions, acudírem l’11 de gener a l’assemblea de Juntes Locals a Alaquàs (68 km), on ens acompanyaren les FFMM de les diferents

localitats i sopàrem tots junts. Con ve sent tradició des de fa uns anys, les Falles de Xàtiva participen a la promoció de la nostra localitat dins de la Fira del Turisme (FITUR) a Madrid (394 km), un viatge que sempre depara moltes anècdotes i serveix per a potenciar el turisme a la ciutat mostrant als interessats la gran diversitat cultural que poden trobar a la nostra ciutat, participant les nostres FFMM abillades amb els vestits valencians que ens caracteritzen. Aplega l’últim cap de setmana de gener i, abans de la seua exaltació a Xàtiva, les nostres FFMM viatgen fins València (62 km) per a presenciar les exaltacions de les dos Falleres Majors de València, que tingueren lloc el 26 i 27 d’aquest mes. Febrer, les nostres Falleres Majors ja llueixen les seues bandes que les acrediten com a tal, i de seguida ens anem a Cullera (46 km), per a gaudir de la Gala Fallera, on participen per primera vegada les Falleres Majors de Comissions junt a les Falleres Majors de totes les poblacions de tradició fallera. Allí gaudírem d’un sopar i posterior festa de germanor entre totes les localitats.

El 17 de febrer, després de vàries reunions en distintes localitats, es firma a València (62 km) la creació de la Xarxa de Museus Fallers de la Comunitat, element que serveix per a unir i donar a conèixer els diferents museus fallers existents a les localitats de València, Gandia, Cullera, Alzira, Xàtiva i el Gremi Artesà d’Artistes Fallers. Aplega març, el mes faller, i també continuem recorrent kilòmetres sense parar. Primer acudírem a la població veïna de Genovés (5 km), per a viure la presentació de la Falla “La Moteta”. El 12 de març visitàrem València (62 km), per a la tradicional recepció en la Diputació Valenciana, una jornada de convivència entre les falles de la localitat, que passem el dia a València. I sense descansar, el dia següent ens trobem a Alzira (23 km), gaudint de les jornades de convivència entre les juntes locals de les diferents poblacions, on visitàrem diferents llocs de la ciutat i dinàrem junts abans de tornar a casa. Amics i amigues, ja estem en falles! I clar està que durant la setmana fallera no abandonem la ciutat, nombrosos actes ens tenen ocupats matí, vesprada i nit, no quedant hores per a visitar altres poblacions, fins al 24 de març on com és tradició participem a l’ofrena de flors de Turís (74 km), on participen les FFMM de Xàtiva junt a les seues Corts d’Honor. I un dia després ens trobem a Sueca (39 km), formant part de la seua ofrena de flors. No penseu que en passar falles tot es para... que va!, venen uns mesos intensos en quant a actes. En abril férem 2 viatges a Gandia (53 km), ja que va tindre lloc la mostra de teatre Faller i estiguérem presents a la inauguració de la mateixa i a la cloenda, dia que va actuar la representant de la nostra població, la comissió de Corts Valencianes. Maig va vindre fort, començàrem el 4 amb la gala de les Lletres Falleres, que va tindre lloc al Palau de les Arts a València (62 km), on es van conèixer els

guanyadors dels diferents concursos que s’organitzen per les diferents associacions culturals que composen aquesta agrupació. El 5 i el 6 baixàrem cap a Alacant (111 km), per a conèixer les que van ser les seues regines a les fogueres de 2018, les nostres Falleres Majors van gaudir de l’elecció de les dos belleses d’Alacant. El 18, 19 i 20 del mateix mes vam tindre també diferents actes en els que ens coordinàrem per anar a tots. El 18 a Catarroja (56 km), la FM de Xàtiva junt a les comissions guanyadores del premi al millor monument de la ciutat, tant infantil com gran i els seus artistes, recolliren el reconeixement que es fa a tots els guanyadors de cada localitat, i on la comissió d’Abú Masaifa i Raval, tornaren després d’uns anys buscant aquests premis. Uns a Catarroja i altres tornen a Alacant (111 km), ja que el mateix dia la nostra FMI de Xàtiva es trobava a l’exaltació de la Bellesa del Foc Infantil 2018, acte que gaudiria Andrea Torres el dia següent també. I per acabar el mes, les falles de Xàtiva realitzaren el tradicional besamans a la Verge dels Desemparats a València (62 km), el diumenge dia 20. Aplega juny i vivim un dels actes fora de la nostra comunitat, ni més ni menys que a Jumilla (Murcia) (107 km). I per què anem a Jumilla? Segurament, la conegueu pel seu bon vi que té denominació d’origen pròpia, doncs bé, com a bons vinicultors centren la seua festa major al voltant del vi i tot el que comporta. Els seus festers són representats pels “Vendimiadores Mayores”, tant infantils com adults, que són un xic i una xica, sí sí... un XIC i una xica..., tenen Fester Major... això que ve sent un dels temes de moda i del que podeu trobar un article meu al llibret de la comissió de Selgas Tovar d’enguany. Aneu a permetre’m que em detinga en aquest acte un poc, però és que em crida l’atenció, la veritat. L’acte en qüestió és la presentació dels que seran els seus “Vendimiadores Mayores” per a les festes que tindran

lloc a l’agost del mateix any, el qual comença amb l’acomiadament dels que han sigut fins aquest dia els màxims representants. I en aquesta part de l’acte em quede, amb un moment que em trenca el cor..., els 4 representants porten la banda que els acredita com a tal, i després dels seus discursos d’acomiadament, i trobant-se al capdavant de l’escenari, els retiren dita banda; i clar, esclaten en plors... S’imagineu que al comiat de la Fallera Major de Xàtiva, el president de la junta li retirés la banda a les Falleres Majors? Jo no. Perdoneu aquest incís, i continuem de ruta... i és que aplega la festa de les Fogueres a Alacant (111 km), en les quals portem participant des de fa uns anys a la seua ofrena, que es fa en 2 dies, tenint lloc enguany el 21 i 22 de juny, sent aquest acte un dels de fora més esperat per les Falleres Majors de Xàtiva. Sense temps d’agafar unes bones vacances ve juliol, agafem el cotxe i cap a Torrent (58 km) ens anem per a assistir a l’acte de comiat/nomenament de les Falleres Majors de dita localitat, que té lloc el primer cap de setmana del mes. Una setmana després participàrem en un acte a Dénia (87 km) molt divertit, les carrosses, on les juntes locals també desfilen

juntes, sent un dels actes on més confeti podreu veure en la vostra vida, milions de paperets de colors omplin els carrers de la població de la Marina Alta. L’últim cap de setmana de juliol vam viure les jornades d’elecció de les Falleres Majors de Xàtiva 2019, visitant dues vegades la ciutat de València (62 km). Una, per a participar el dissabte al sopar de la punxà, on rematen les carrosses que a l’endemà veuen la llum a la tradicional batalla de les flors, sopant a la ciutat de l’artista faller i visitant diversos tallers de confecció de les mateixes. El diumenge visitàrem de matí el museu de la seda, per a què les candidates, junt a les Falleres Majors de Xàtiva 2018, Andrea i Nerea, conegueren la història d’aquest material present a la indumentària valenciana. Si a Dénia vam tindre confeti... a Borriana (134 km) el 9 de setembre repetírem, i de quina manera! A l’igual que en l’anterior ocasió, les nostres Falleres Majors i les d’altres poblacions, desfilaren damunt d’una carrossa pels carrers de la ciutat, omplint de paperets i color cada racó de la mateixa. Si mai l’heu vista, vos recomane gaudir un dia d’una batalla així. El 15 de setembre participàrem a dos actes, un va ser l’ofrena de flors d’Elda (90 km), ciutat que celebra les seues falles en aquest mes; i l’altre la presentació de la Fallera Major de Sagunt (100 km). Finalitzant el mes tornant a Dénia (87 km) dos dies consecutius, per a presenciar l’exaltació de les seues Falleres Majors. Sense adonar-nos-en, aplegà octubre, un mes que les Falleres Majors de la ciutat no voldrien que arribés mai, comença el compte enrere per concloure el seu regnat, però així i tot tampoc deixen de recórrer terres fins l’últim segon, i és que a principi d’aquest mes, celebràrem l’homenatge a les Falleres Majors de la comunitat, celebrant-se enguany a Benicarló (212 km), al Baix Maestrat. Aplegant als últims dies,

encara ens quedaven 3 viatges, un d’ells a Gandia (53 km) per a presenciar l’exaltació de la seua Fallera Major, i l’altre a Sueca (39 km), per a presenciar la presentació del campionat de “Fallers de Vaqueta”, i l’últim a Genovés (5 km), per a viure en directe la primera jornada del citat campionat. Uns dies després va concloure l’any de les nostres Falleres Majors. Andrea i Nerea posaren fi al seu regnat, amb un gran nombre de kilòmetres recorreguts més enllà dels límits de la nostra ciutat, i experiències que de segur mai oblidaran. Com heu pogut observar, les falles de Xàtiva viatgen per tot arreu sumant un gran nombre d’actes, tenint en compte tant els propis de la nostra ciutat com els que ens conviden a viure a altres localitats. Si agafem els trajectes que hem realitzat enguany, sumem la quantitat de 6.244 kilòmetres... què vos pareix la xifra? Dóna per a recórrer molt de món, la veritat. Considere que és important per a la nostra ciutat i la nostra festa que continuem participant en tots i cadascun dels actes que ens conviden, ja que és obligació nostra mantenir les falles de Xàtiva i la pròpia ciutat com a referent de la festa de les falles a la Comunitat. Espere no haver-vos avorrit amb aquest repàs i que en la mesura que podeu ajudeu a portar la nostra festa fins cada racó del món. Moltes gràcies i bones falles.

QUE ES CONEGUEN “LES FALLES”, QUE ES CONEGUEN “ELS VALENCIANS” Jose Amores President Associació Cultural Fallers pel Món

Baix la denominació de Fallers Pel Món es constitueix l’Associació, per temps indefinit i integrada per un grup de persones, per pròpia iniciativa, per a l’exercici d’activitats pròpies de festejos fallers, sent l’activitat principal el donar a conèixer la festa fallera, les costums, llengua i tradicions valencianes per la resta del territori nacional i internacional“.

Si a un valencià o valenciana, que no l’haja viscut en persona, li preguntes per la Fira d’Abril, fàcilment et donarà una pobra explicació d’allò que ha sentit per la ràdio o vist per la televisió d’aquesta festa – que es munten unes casetes, que no es para de ballar, beure i menjar en tot el dia -, si li preguntes pels Sant Fermins et dirá – que es fa el “encierro” a primera hora del matí i que la gent es passa tot el dia pels carrers bevent -, i així amb totes i cadascuna de les festes existents a Espanya, però poc més sabem o coneguem d’aquestes festes i tradicions nacionals.

De la mateixa manera, si preguntem fora de València què són les Falles se’ns diu que muntem uns ninots als que els peguem foc, que ens passem el dia tirant coets pels carrers i poc més. Hi ha prou amb entrar a internet i trobem definicions tals com:

- “com la gent va tot el dia pel carrer ballant amb mariaxis” - que en València durant la nostra setmana gran “no paren de tirar cartutxos de pólvora pels carrers que els visitants han d´anar esquivant” - que els fallers ens disfressem per a eixir pel carrer a ballar. - o que es produixen “grans incendis el dia de Sant Josep per la crema de ninots” Per casualitats de la vida, fa uns anys se’ns va proposar poder portar la nostra festa a la ciutat d’Àvila, la qual cosa no vam dubtar ni un instant, i així ho vam fer, i més quan la proposta venia precedida de la frase que mai se li pot dir a un valencià, “a que no teniu c….. per a muntar una falla,” el que ens va fer posar-nos mans a l’obra i intentar mostrar durant un cap de setmana la major quantitat d’actes que celebrem en les nostres festes josefines.

traslladar unes 150 persones, sent l’impacte en mitjans de comunicació i xarxes socials tal que, només tornar ens vam vore obligats a buscar un nou destí per a l’any següent.

Va ser allí on realment ens vam adonar de com meravellada es quedava la gent en vore la nostra festa, en participar d’ella i en entendre un poc el significat d’allò que celebrem, ja que vam tindre l’oportunitat de mostrar-los com d’obertes són, de mostrarlos el colorit que tenen, la música que les envolta i, per descomptat, de mostrar-los el calor humà que transmeten a tots els que participen en elles.

Les eixides realitzades fins a la data (Àvila’13; Granada’14; Toledo’15, Cordoba’16, Zaragoza’17, Salamanca’18 i aquest proper any en Andorra La Vella’19), han vist augmentar el nombre de participants que assisteixen any rere any, fins arribar a un nombre que supera en cadascun dels desplaçaments les 2.500/3.000 persones que durant un cap de setmana mostren a la ciutat que visitem el perquè es diu que “Les Falles són la Millor Festa del Món” i, per suposat, estem convençuts que aquesta definició no es fruit de la casualitat.

La gran acollida i repercussió que va tindre la nostra primera eixida ens va fer comprendre que teníem que seguir donant a conèixer les Falles per la resta del territori nacional, sent la nostra festa un dels principals signes d’identitat dels valencians, sent una de les nostres principals senyes, sent una mostra de la nostra manera de ser i de pensar. I així va sorgir la idea, així es va crear l’Associació Cultural Fallers Pel Món, però no cal dir que ningú dels que vam iniciar aquesta bogeria pensàvem, en aquell moment, l’acollida que aquesta iniciativa, naixcuda de la casualitat, anava a tindre amb la resta de valencians i valencianes, amb la resta de fallers i falleres que venen acompanyant-nos. Com ja hem indicat, el nostre primer viatge es va realitzar a Àvila en abril de 2013 i ja ens va sorprendre que al voltant de 700 valencians i valencianes ens acompanyaren, ja que l’organització havia calculat

En tres dies mostrem a tots els veïns de la ciutat que visitem, els quals es veuen sorpresos per poder disfrutar d’aquesta festa en la seua terra, la majoria dels actes que celebrem en la nostra setmana gran: crida, plantà, despertà, concurs de paelles i fideuà, cercaviles, mascletà, nit del foc, ofrena a la nostra Mare de Déu dels Desemparats, cremà, balls típics valencians, moros i cristians, elaboració de l’Aigua de València i altres activitats que els deixen completament meravellats. Per als valencians i valencianes que cada any ens

traslladem és una experiència completament diferent, quelcom difícil d’explicar, com gaudir d’unes autèntiques falles a centenars de quilòmetres de la “Nostra Terreta”, i que fa que les emocions es multipliquen, que fallers i falleres de distintes poblacions, de distintes comissions, de distints llocs gaudisquen tots junts baix un únic estendard, el de FALLERS PEL MÓN i que senten una especial emoció difícil d’explicar quan: - Realitzen una Ofrena a la Verge dels Desamparats en la Mesquita de Córdoba, en la Catedral de Granada, Toledo, Salamanca o en la Basílica del Pilar. - Les nostres representans, acompanyades de les seus Corts d´Honor, fan la Crida des del balcó de l´Ajuntament de Salamanca, en la seua Plaza Mayor.

- Porten i escolten la música de les nostres xarangues, els nostres pasodobles, per l´Alhambra i el centre de Granada pels cascs antics de Salamanca o Toledo o per les seues Places Majors. - O simplement veuen com una Córdoba o una Toledo es rendeix davant la nostra paella, fideuà o aigua de valència. Són experiències que tots aquells que les hem pogut gaudir difícilment oblidarem i que no es poden descriure, per a sentir-les cal viure-les. El nostre himne diu “tots a una veu, germans vingau” i aquesta és la crida que des de Fallers Pel Món volem fer, per a que cada any siguem més els valencians i valencianes, els fallers i falleres que donem a conèixer el perquè estem orgullosos de ser-ho, el perquè, i amb permís dels grans esdeveniments esportius, massivament ens traslladem per a ensenyar el millor de nosaltres, per a donar a conèixer que: som un poble acollidor, un poble dinàmic, un poble creatiu, un poble orgullós de la nostra història, de la nostra gent, de la nostra llengua, cultura i de la nostra tradició.

I hem de seguir mostrant-ho. - Gaudeixen de la Nit del Foc a la vora de lÉbre en Zaragoza, junt al Guadalquivir en Córdoba o en el marge del Tormes en Salamanca. - Escolten una mascletà junt a les muralles d´Àvila, al costat de lÁlcázar de Toledo o tenint de fons lÁlhambra en Granada. - Veuen cremar la falla als peus de la muralla d´Àvila o tenint de fons la Basílica del Pilar.

VIURE LES FALLES EN LA DISTÀNCIA Elena Navarro Olmos. Historiadora i bibliotecària

Quan creixes fora de València, les falles són més que una festa. Per a explicar què suposen per a mi les falles he de contar la meua història. Vaig nàixer a la ciutat de València, en el barri d’Algirós, el gener de 1990. En aquells moments, els meus pares no eren membres de cap comissió, però tampoc eren aliens a la festa. La meua mare prové d’una família de gran tradició fallera, d’aquelles en les quals els presidents i les falleres majors es compten en cada generació. De fet, ella mateixa havia sigut fallera en la seua joventut. Per tot això, no és d’estranyar que la meua casa estiga plena de fotos en les quals aparec vestida de fallera a edats a les quals encara no havia desenvolupat la consciència. En l’estiu de 1993, tan sols uns mesos després que nasquera el meu germà, ens traslladàrem a viure a Mallorca. No obstant això, allò no va ser un obstacle per a continuar desenvolupant una gran passió per les falles i per tots els elements de la tradició valenciana. Any rere any, viatjàvem a València al març, encara que calguera faltar alguns dies a classe, amb la intenció de viure de prop les falles. Recorde com el meu avi ens tenia preparada la caixa de pertads, els brusons negres i els mocadors de quadres, el carrer tallat, il·luminat, ple de gent que s’alegrava de veure’ns. Però, sobretot, recorde les ganes de vestirme, i pentinar-me, de fallera.

El meu amor per les falles sempre ha estat molt vinculat a la indumentària tradicional valenciana. De xicoteta em quedava meravellada amb els vestits de fallera i fantasiava amb tindre un de cada color. Els primers anys, igual que supose que ha de passar en moltes famílies, anava reciclant els vestits de la meua mare. Dues dècades d’evolució feien que aquells vestits estigueren realment desfasats, encara que al meu parer eren preciosos i els vestia molt orgullosa per a anar a la falla de les meues cosines, on em convidaven a participar en algunes cercaviles, així com en l’Ofrena floral. Feia uns cinc anys que vivíem a Mallorca quan vam sentir parlar d’un concurs de paelles que un grup de valencians organitzaven a una localitat costanera coneguda com El Toro. Al final, aquell grup de valencians va resultar ser una comissió fallera, i el concurs de paelles un acte més del seu programa de festes. La primera vegada que ho sents pot resultar estrany, una falla a Mallorca? Doncs sí, una autèntica falla. Potser, la diferència més cridanera era, i és, que no té lloc entre el 15 i el 19 de març, sinó al cap de setmana següent. Des de llavors, la Falla el Toro, situada en el municipi de Calvià, a Mallorca, es va convertir en la nostra falla, en la meua falla. I amb ella va arribar el meu primer vestit de fallera propi. De color blau cel i amb els llaços en rosa fúcsia.

Així vaig comprendre que les falles eren molt més que una setmana - o, en el nostre cas, tres dies - de festa; eren el treball de tot un any. Els sopars en el casal, les activitats infantils, els concursos, les presentacions, les juntes... tot això és el que dóna vida a les falles. He començat aquest relat dient que quan creixes lluny de València, les falles es converteixen en més que una festa. Això es deu al fet que, malgrat trobar la manera de viure-les des de Mallorca, seguíem sense faltar a la nostra cita amb la setmana fallera a València. Quan vius lluny de València, les falles es converteixen en un motiu per a tornar, per a veure a la família, als antics veïns, als amics. A la il·lusió per la festa, se sumen les ganes de tornar, encara que siga per uns dies, a casa. Aquesta és la meua història, però també la de molts valencians que viuen lluny de la terreta. Per això les falles en El Toro es celebren una vegada que acaben les de València, perquè la meua família no és l’única per a la qual aquestes festes suposen un llaç que ens manté units a les nostres arrels, a la nostra tradició. Mantindre aquesta tradició viva en la distància ens ajuda a mantenir una identitat pròpia.

HE SENTIT BÉ? VÉNEN PORTUGUESOS A LA FALLA? Entrevista a Pepe Cerdà Mentxu Llicenciada en Filologia Catalana

Enguany, encara que sembla ser una tasca fàcil, he de reconèixer que no ho és, sí està clar les entrevistes són fàcils de fer, és a dir, consta de realitzar una sèrie de preguntes que l’entrevistat ha de contestar i l’entrevistador grava o redacta, però, el fet de transcriure allò que t’han estat contant és una gran tasca i una gran responsabilitat, com quedarà?, agradarà?, com quedarà millor? – Són una sèrie de preguntes que em faig abans de començar l’article. La tasca d’articulista no és gens fàcil, cal estructurar, mirar, repassar... les teues notes per tal de fer l’escrit adequat i que enganxe al mateix temps. Ara cal començar pel principi, em va cridar Pablo per proposar-me què era allò que havia d’escriure per al llibret de la falla (podries parlar dels portuguesos...), i com que no sé dir que no, doncs ací em teniu cara

a la pantalla de l’ordinador enllestint aquest article perquè quede bé i arribe a temps al llibret de la falla. En realitat, la proposta era fer una entrevista a una de les persones més importants de la falla que fins i tot va arribar a ser president de la comissió, però, des de fa ja un temps, el 2011, deixà aquest món faller per, com molt bé diu ell: “deixar pas a les noves generacions que són les que han de portar endavant la festa fallera”. Síiii, teniu molta raó, no he dit el nom de la persona a la qual he entrevistat, però ho faré en aquest moment, és José Antonio Cerdà, el pare de Pep Cerdà, encara que la gran majoria el coneguem amb el nom de Pepe Cerdà (pare). Pràcticament des dels inicis de la falla ell i la seua dona Nieves Cerveró es van fer fallers (des del 1987 fins al 2011, encara que

algun que d’altre any pararen per a descansar de la festa fallera). Segons ens relata Pepe, en aquella època la falla era completament diferent a la d’avui, no hi havia de res i cadascú que baixava a la falla portava qualsevol cosa per fer festa i com si fos una festa de barri tots estaven molt més agermanats i col·laboradors que no pas en l’actualitat. “Baixaven de tot: cacauets, papes, gots, plats... perquè era una festa setmanal i, no únicament, de la setmana de falles, era una festa de barri i d’amics on tot ens ho fèiem nosaltres” – comenta amb una certa nostàlgia d’aquell temps tan llunyà.

A mesura que va avançant la nostra entrevista, Pepe ens conta com s’inicià la vinguda dels portuguesos a la nostra comissió. Durant molts anys, per a la gent que no ho va viure o no se’n recorda, teníem la visita d’un grup de portuguesos que volien conèixer la nostra festa fallera, i no ho feien des del punt de vista extern sinó, més bé, des de l’engranatge de la comissió, és a dir, volien viure la festa des de dins de la comissió, la qual cosa van fer al voltant d’uns quatre o cinc anys, “no recorde exactament quants anys van vindre perquè ja perd un poc la memòria, fa molt de temps d’això. La primera vegada que vingueren fou en 1997”. I és, en aquest precís moment, quan comença a relatar com fou l’arribada dels portuguesos a la nostra ciutat, la qual fou molt curiosa, – ho descriu com si fóra ahir quan varen vindre els portuguesos – “un any que va vindre Sidònio Fildar, distribuïdor de l’empresa d’ací Fdm a Portugal, i agafà moltíssima amistat amb Paco Suárez (viatjava moltíssim a Portugal per qüestions de treball), i un any en què Sidònio i la seua dona vingueren a Xàtiva coincidiren amb la festa fallera, al veure l’ambient festiu, acordaren, amb Paco, que des de l’empresa es podria subvencionar un viatge per als millors clients portuguesos perquè pogueren gaudir de la festa fallera i de tot allò que envolta el món de les falles, era una mena de màrqueting, i com que jo en 1997 era president de la comissió, vàrem decidir que podrien vindre a la nostra comissió perquè veieren l’ambient des de dins d’una comissió, i així ho vàrem fer”. Ha de quedar clar, que la decisió que vingueren els portuguesos a la nostra comissió no únicament fou d’ell, sinó més bé fou una votació realitzada a la comissió, on com passa sempre, uns estaven a favor mentre d’altres estaven en contra, però com que la majoria votaren a favor, és per aquest motiu que hi pogueren vindre els portuguesos durant molts anys, els quals no venien de franc, havien

de pagar una sèrie de despeses que ocasionaven a la comissió, i d’aquesta manera tots els fallers/es podien estar mitjanament contents, perquè també aportaven diners a la falla. “Tots els pagaments els feia l’empresa” – ho diu diverses vegades perquè quede clar que no va resultar un cost per a la falla, sinó més bé fou un benefici per a la comissió que, fins i tot, podia salvar el pressupost de la setmana de falles.

A més, l’empresa que els portava, és a dir, els que regalaven aquest viatge als seus clients, eren els encarregats de pagar una sèrie de despeses que ajudaven a enaltir la nostra comissió, a més a més, tots aquells detalls, records que se’ls donava en nom

de la falla eren patrocinats per la pròpia empresa (un plat de ceràmica, un socarrat del castell de Xàtiva, uns pins de la falla, entre altres coses). “Jo només em dedicava a saber la quantitat de persones que havien de vindre, quins regals se’ls havia de fer i es convertien en fallers d’honor, els quals havien de pagar una certa quantitat que era una molt bona iniciativa per poder ajustar els pressupostos. Paco Suárez, el gerent, i el director comercial eren els encarregats de portar-los a diferents llocs pròxims a la nostra ciutat i viure la festa fallera, jo era faller i en falles jo ja em despreocupava. Em suposava molt de maldecaps el fet de no repetir els regals, buscar restaurants, allotjaments...” De seguida conta una anècdota sobre que era allò clàssic que els portuguesos feien només vindre ací. “El primer que feien només arribar a Xàtiva era anar a l’hotel Murta i descansar perquè els quedava molt per veure i havien d’agafar forces. Al dia següent agafaven l’autobús i marxaven cap a València per veure allí l’ambient, però, només arribar a València la primera parada era el “Corte Inglés” on compraven de tot. I, després, els tocava veure les falles, dinar...”, tota aquesta tasca era molt laboriosa, i cadascú tenia la seua part, uns es dedicaven a preparar la seua visita a un casal, d’altres es dedicaven a la reserva tant dels hotels, com dels menjars i les diverses eixides a diferents poblets pròxims a la nostra localitat perquè conegueren les nostres tradicions... Tot açò implicava tant una despesa econòmica (per part de la empresa) com personal (aquelles persones que es preocupaven perquè la visita quedara satisfeta). “Era suportar una quantitat de persones que no coneixíem però, aquests aportaven diners a la comissió, perquè ho pagaven tot, i com els va agradar el que van veure el primer any que vingueren”, es creà com una

espècie de tradició, el fet de vindre portuguesos en falles, i més concretament a la nostra comissió, “es contractava tot l’hotel Murta, es reservaven els bars/ restaurants on havien de menjar la resta de dies, a la nostra comissió venien només dos nits (la resta de dia, estaven d’excursió) i, així, viure la festa fallera des de dins...” – continua contant Pepe com de bé s’ho passaven els portuguesos i la feina que feien perquè tot quedara bé i els agradara. Però, com ja sabeu els portuguesos fa molts anys que no hi vénen a la falla, i Pepe continua contantnos que “van deixar de vindre perquè l’empresa portuguesa va absorbir la d’ací i, aleshores, ja no els calia fer aquesta classe de publicitat ni d’incentiu i, a més, vingué la crisi, la qual cosa feu que deixaren de vindre” – comenta amb un to nostàlgic, encara que també recorda que l’últim viatge que van fer els portuguesos cap a Xàtiva, ell ja no se sentia amb forces per portar endavant tanta responsabilitat sense pràcticament ajuda de ningú, i li digué a Paco que perquè no es coordinaven amb un altre xic, també faller però d’una altra comissió i, així ho van fer: “Paco, per què no repartim i un dia que vagen a la falla del mercat i un altre a la nostra comissió? I així ho vam fer” També, comenta: “hi havia moltes persones, a la comissió, que no estaven d’acord, perquè deien que no era gens rentable la seua visita i, aleshores, els vaig fer l’explicació que la gran majoria només venien a veure la festa fallera i sopar (que ja ho havien pagat amb anterioritat) i només es quedaven uns pocs portuguesos a la festa, per ballar una estona, llevat dels més joves, els quals estaven allí fins que es feia de dia per tal d’aprofitar al màxim la seua visita”. Ràpidament, li ve a la memòria, que el fill de Sidònio, Pedro, va protagonitzar una anècdota: “A Pedro, el fill de Sidònio, el dia de Sant Josep, el vàrem vestir de faller, el de “cucaracha”, després de tota

una nit de festa i sense haver dormit allí el teníem baixant i desfilant amb la nostra comissió”. També em conta que en certa ocasió un grup de la falla decidiren donar-los beguda per tal que aquests s’emborratxaren, però el que no sabien era que hi havia de “guapos i de valents” i els que acabaren emborratxant-se foren ells mateixos, perquè aquests també estaven acostumats a la beguda. A més a més, em comentà que una vegada tornaven a Portugal cridaven per telèfon per tal d’informar que s’ho havien passat molt bé i que de segur hi hauria una segona visita a la nostra comissió perquè havien quedat molt satisfets, i a més a més, ens diu: “fent memòria, la primera visita que coincidí amb el meu càrrec com a president de la falla fou l’any en què menys diners varen aportar, però ja a l’any següent i vinents, ho vàrem parlar directament amb els càlculs ben fets i explicat que com tots els fallers/es aportàvem un cert capital, aquests, encara que només vingueren dos nits, també ho havien de fer i l’empresa ho acceptà i d’aquesta manera tots estàvem contents. L’empresa ho pagava tot, encara que després se’ls deia que els obsequis eren de part de la comissió, açò últim no era cert, l’empresa ho pagava tot” reitera en diverses ocasions perquè tots ho sapiguem de primera mà. “Els diners eren quasi quasi limpios de polvo y paja” expressió que em va fer gràcia i és per això que l’he ficat. Ara, ja sí, per no fer molt més extens aquest article, només queda acomiadar-me de Pepe Cerdà, ha sigut molt enriquidora aquesta xerrada i ens ha obert els ulls de com es feia falla en aquella època no tan llunyana. Moltíssimes gràcies per tot i esperem que en algun moment torneu a la nostra comissió.

EL BURNING MAN I LES FALLES: Olga Calvo i Martín Graduada en Història

UNA UNIÓ MÉS QUE ESPIRITUAL

Encara que el Burning Man i les Falles tenen poques coses a veure, hi ha diferents elements que han fet que la nostra festa i el festival dels Estats Units tinguen un contacte molt proper. Ja sabem que una de les característiques dels fallers és que no podem perdre l’oportunitat de conèixer les altres festes d’arreu

i sobretot de dur la nostra festa allà on tingam la possibilitat de fer-ho. Perquè si hi ha alguna cosa que ens caracteritza com a fallers és la germanor, ja no sols entre comissions, sinó amb qualsevol grupet de festers que se’ns aprope i que vulga fer comboi amb nosaltres. Si és que a

festers i amigables no ens guanya ningú! Doncs com així som, allà en el 2015, una delegació fallera va anar al desert de Nevada (USA) a veure que és el què cremaven i ballaven allà. Aleshores van aconseguir que l’organització del festival fera un monument faller que es va exhibir entre el 2016 i el 2017 en el Centre del Carme. El comboi pot arribar molt lluny si un valencià intervé.

Però, què és això del Burning Man? Bé, no és una festa tradicional, però sí popular. En 1986, un grup de gent de manera espontània va cremar un ninot de fusta prou gran a la platja de San Franciso (USA), molta gent es va apropar a voreu. I com que la festa va ser un èxit es va tornar a repetir any rere any, creixent tant que es va canviar al desert. El més important és el seu esperit de recerca de pau,

de ficar en valor la companyonia, l’alegria per la vida, etc. Així que molts d’aquests valors ens uneixen amb ell. I així és com vam arribar a fer tan bones molles. Per tindre les mateixes ganes de ser feliços en comunitat. Tornant a la nostra relació amb ells, cal destacar que la falla que ens van atorgar com a regal no va ser cremada a l’arribada del moment de la cremà. I és que de vegades el comboi pot més que el seny. L’ecologisme és un dels principals valors del Burning Man, així que quan es va plantejar cremar la falla en l’espai del festival es va comprovar que la crema seria contaminant. D’ahí que la falla fora regalada a València, el problema va vindre a l’hora de cremar-la perquè no hi havia pressupost.

Bé, el que ens importa ací no és si es va poder arribar a complir el propòsit d’aquest grup de nord-americans i valencians, sinó com som capaços a través de la festa de crear llaços amb qui siga; siga d’on siga o com siga. I és que sols són efímers els monuments que es cremen, en un i altre lloc el que sempre romandrà viu són les ganes de gaudir, de compartir i

per descomptat de ballar!

QUÈ FA UNA XICA COM JO EN UN LLOC COM AQUEST? Inés Moreno Sánchez Albacetenya estudiant de la F.P. d’artista faller a la ciutat de València.

La història que us vaig a contar és la meua pròpia. Sóc Inés i vinc d’Albacete, i encara que no siga valenciana, que no haja viscut les falles mai com a una cosa pròpia, com a part de la meua identitat; ara, les falles han entrat en mi d’una manera inesperada. Aquest curs vaig començar l’FP d’Artista Faller i construcció escenogràfica, amb la idea de centrar el meu futur en la segona opció, no mai en la primera. Però, contràriament al que jo haguera volgut, el cicle estava centrat sobretot al voltant de les falles i de la construcció dels monuments. A poc a poc, va anar canviant la meua perspectiva. A través de conèixer més profundament com es fan les falles, la seua dificultat, tota la vessant artística i creativa, el perquè de la utilització de certs materials, i tantíssimes altres coses més. Tot açò ha fet que arribara a estimar-les, a voler ser part d’elles. Potser els elements que definitivament m’han fet canviar el meu parèixer inicial i aprofundir en el coneixement i la meua participació en aquesta festa ha sigut el seu caràcter popular. És a dir, la quantitat de participants que té la festa. Inclús la construcció dels monuments implica a moltíssima gent. Eixa manera de fer les coses entre tots, de que hi hagen tantes mans per fer-ho tot, i per gaudir de la festa, per descomptat, és una de les coses més emocionants de les falles. A més a més aquesta implicació popular fa que les artistes podem treballar des dels ulls del poble.

Normalment les artistes tinguem una conceptualització de la nostra obra més vinculada al món intel·lectual i poder tindre un mecanisme d’expressió popular i senzill no sols democratitza l’art sinó que ens dóna instruments per facilitar la nostra comunicació amb la resta dels mortals. Les falles es parlen en llenguatge universal. Canviant de tema, a nivell de la tècnica artística, les falles són un repte perquè no estudies solament les representacions artístiques, sinó que has de tindre altres elements, que a mi personalment com a jove artista em motiva molt aprendre i ficar en pràctica. Aquests elements són entre d’altres, com mantenir en peu l’estructura, lluitar contra el clima, que durant la cremà tot vaja bé, etc. Per altra banda, com veieu sols tinc coses bones a dir, està la qüestió de la crítica. És a dir, fem una obra difícil tècnicament, visualment agradable i a més hem de fer una obra que transmeta el pensar de la gent, les seues crítiques a la societat i al seu voltant, per tal d’intentar canviar allò que no els agrada. És un treball que enamora sols descrivint-ho. Com a via d’expressió i enginy és vertaderament bonic la creació d’un monument faller. I aquesta és una de les ensenyances que més m’ha donat el fet d’estudiar aquest cicle formatiu i endinsar-me en el món faller. Tant de bo en algun moment de la meua carrera professional puga ser partícip de la creació d’un monument, puga ser partícip de la gran festa que són les falles.

FESTES PER TOTHOM Juan Ramón Alcocer Psicòleg i Faller

Les festes són una de les manifestacions culturals més arrelades en cadascuna de les civilitzacions del món. Dóna igual el país o poble que visitem: en tots ells ens parlaran ben bé de les seues festes. Tant, que a tothom ens encanta que declaren a la nostra festa “Bé d’Interès Turístic, Cultural, Patrimoni Immaterial de la Humanitat”, o qualsevol altre tipus de floritura. També les anomenem “manifestacions populars” perquè, normalment, estan dirigides al poble, el qual es sent principal protagonista d’elles. De vegades, el poble les organitza i les gaudeix; d’altres, és el govern qui les organitza per mantenir content al poble, convertint-se en un instrument més al servei del poder que al del poble, encara que aquest s’ho passe d’allò més bé. Totes elles porten enrere una tradició que perdura en el temps i a la que ens aferrem de vegades per poder explicar el seu origen, o simplement per justificar que hem de continuar-la sense introduir-ne més canvis dels estrictament necessaris. Allò de “tota la vida s’ha fet així” és una de les frases més socorregudes a l’abast dels que intenten que les festes continuen tallades amb el mateix patró, any rere any. Aquestes manifestacions culturals i populars poden ser molt diferents d’un país a un altre, o d’un poble a un altre, encara que la distància física entre ells no siga massa gran. Cal pensar que, així com actualment podem salvar les distàncies amb facilitat, en altres èpoques les distàncies entre països o regions eren insalvables per a bona part de la població.

Així, podem trobar celebracions en què cremen uns monuments de cartró (perdó, suro); altres fan rodar formatges pel vessant d’una muntanya, per on s’esgolen els arriscats participants per tal d’agafar-los; hi ha qui gaudeix tirant tomaques a les persones que es troba de front; inclòs s’ha vist processonar taüts amb persones vives dintre! “Quines bogeries!”, pensem d’aquelles celebracions que no hem compartit des de xicotets, sense adonarnos que els altres pensen el mateix de nosaltres. En realitat, independentment del lloc en què es produïsca, la principal funció d’una festa és traure’ns de la quotidianitat diària i avorrida, i extraure el nostre costat amagat, boig, desenfrenat, extravertit, desinhibit. Aquesta funció, que en principi deu tenir un efecte reparador en nosaltres, no sempre ho aconsegueix: de vegades la festa ens fa sobrepassar límits que, en circumstàncies normals no creuaríem; d’altres, les característiques personals de certs col·lectius socials, provoquen que aquests s’angoixen davant de qualsevol anunci de festa. “No és possible!”, pensarà el lector, però en realitat estan molt més a prop de nosaltres del que ens pensem: són part (no tots) dels nostres veïns que pateixen cap tipus de disfunció psicològica que afecta a la seua socialització amb l’entorn en el què es troben. Tipus de disfuncions psicològiques en tenim moltes,

però de totes elles escollirem la nomenada Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) per dues raons: perquè dintre del mateix trastorn existeix un ventall ben gran d’intensitat de símptomes, i perquè encara ens queda molt que fer per poder integrar-los com cal en la societat (i, de pas, en les nostres festes). Les persones amb TEA es caracteritzen per dos grans patrons de comportament peculiars: • Presenten dificultats evidents en la comunicació social i en la interacció amb altres persones. • Així mateix, tenen patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats. Però, de quina manera poden afectar aquestes característiques a la seua integració en la festa? Comencem perquè, normalment no solen començar una conversa amb altra persona, i menys encara quan no la coneixen d’abans. A més, si ens apropem a ells amb la millor de les disposicions, potser que ni ens contesten. Tampoc ho passen massa bé quan els abracem o els toquem. Qualsevol espavilat conclouria l’acció catalogant al TEA com d’antipàtic, superb o antisocial. Res més lluny de la realitat: el fet que la persona TEA no reaccione socialment com caldria esperar no l’inutilitza per poder integrar-se en qualsevol festa. Tan sols necessita que nosaltres li facilitem la tasca. Altre fet que incideix negativament en la seua integració festera es correspon amb la seua insistència en la monotonia, en la inflexibilitat en les rutines. Són persones que es senten segures davant situacions que ja coneixen. Continuar la mateixa rutina, dia rere dia, els proporciona tranquil·litat. Per contra, si els trenquem la rutina, l’organització del dia, i trastoquem el seu

esquema mental, aboquem al TEA al nerviosisme de la desorganització, a la inseguretat vers allò que va a vindre... en definitiva, al caos. Veritablement, si hi ha alguna situació que trenca la monotonia de la rutina i ens desorganitza la vida, aquesta és la festa. Altra característica que, encara que no sempre, pot presentar algun TEA és la hiperreactivitat a determinats estímuls sensorials, especialment a estímuls lumínics i sorollosos. Poden arribar a reaccionar de manera desmesurada davant uns focus de llum que es menegen, una mascletà, un petard que explota sense esperar-s’ho, o una banda de música que passa pel costat. Davant aquests inconvenients, no hem de pensar que és impossible integrar aquest grup de persones en les festes ordinàries. Evidentment, la tasca no és massa fàcil, perquè tenim que implicar a molta gent al voltant, però en realitat la solució última no és massa dificultosa. Hem de començar per conèixer més a les persones que formen aquest col·lectiu, però no pel nom, sinó més bé per comprendre la seua manera de reaccionar davant estímuls socials, fins a aconseguir no catalogarlos de “insociables”. Visitar un casal faller pot ser una bona manera de començar. Obrir els nostres casals per a que esmorzen un matí, o simplement que passen una bona estona, en companyia del grup de la classe o d’un grup d’iguals (per allò de sentir-se

101

més segurs) i amb monitors adequats, pot fer que els TEA s’apropen a la festa fallera. Si no els atabalem, els donem facilitat per manejar-se mínimament, no ens preocupem massa si no s’ho mengen tot, i no esperem que ens conten la seua vida xerrant, és molt probable que l’activitat haja estat profitosa. Evidentment, per allò de la inflexibilitat cognitiva, abans es deuria d’haver planificat l’activitat amb els TEA per part dels seus monitors, explicant pas per pas, fil per randa, en què anava a consistir allò “d’anar a visitar un casal”, per proporcionar seguretat davant d’una situació no rutinària. De vegades utilitzem sistemes diferents per poder comunicar-nos amb ells, com els pictogrames, dibuixos al·lusius a subjectes, accions o entitats com els que apareixen junt a aquest article. En temps de falles, els nostres carrers es transformen, intentant transmetre el gaudi a partir de sorolls, de llums, de música, de masses de gent... Les persones TEA han d’aprendre, a poc a poc, mitjançant el mètode d’aproximacions successives, a acceptar i conviure amb aquests estímuls ambientals. Treballats convenientment, bona part (que no tots) dels TEA poden ser capaços d’assistir a una mascletà, poden gaudir del soroll d’una banda de música, i fins i tot poden arribar a tirar petards! Hi ha TEA que és capaç de memoritzar i executar a la perfecció una varietat increïble de redobles de tambor. Altres gaudeixen amb determinats ritmes melòdics. Per tant, si els deixem, podran ser capaços de gaudir d’una banda de música. Evidentment, allò dit fins ara no defineix a totes les persones TEA existents. S’ha parlat d’un prototip de TEA, encara que ja havia dit anteriorment que el ventall de diversitat, dintre de l’etiqueta “TEA” és molt ample. De fet, no conec dos persones TEA iguals. L’objectiu inicial d’aquest article era indicar les característiques

psicològiques de les festes, en general, i veure com afecten de diferent forma a persones diverses. Les festes són de tots, i han de ser per tothom.

103

CENS FALLER I RECOMPENSES

105

COMISSIÓ MAJOR CENS FALLER I RECOMPENSES FALLERA MAJOR LARA FUSTER I FABRA PRESIDENT RAMÓN CERDÁ, RAFAEL VICEPRESIDENTS ALMIÑANA TORRES, ERIC CERDÁ CERVERÓ, JOSÉ SALA PEREZ, AMALIA GORBA MARTÍ, FERNANDO SECRETÀRIA SANCHIS CHAFER, MARÍA VICESECRETÀRIA BALLESTER REIG, MARÍA JOSÉ TRESORERA SIERRA SANCHIS, LAURA COMPTADOR MOMPÓ BELTRAN, OSCAR DELEGADES DE LOTERIES CAYUELA VILA, Mª NIEVES OSMA BELDA, Mª CARMEN DELEGADES INFANTILS HERNÁNDEZ PÉREZ, RAQUEL MADRID MÚÑOZ, AINOHA TOMÁS CUQUERELLA, NOEMI

DELEGADES DE CAVALCADA CALVO MARTÍ, OLGA DIEGO TORRES, SANDRA SANCHIS CHAFER, MARÍA FUSTER FABRA, ALBA DELEGADA DE JOIERIA SIERRA SANCHIS, LAURA DELEGATS DE PRESENTACIÒ RAMÓN CERDÁ, RAFAEL CERDÁ CERVERÓ, JOSÉ DELEGATS DE LLIBRET BENITO CLIMENT, PABLO GARCÍA BOIXADER, DARIA ARXIVER BENITO CLIMENT, PABLO DELEGATS DE MONUMENT BENITO CLIMENT, PABLO CERDÁ CERVERÓ, JOSÉ DELEGATS ACT. DIVERSES APARICIO MARTÍNEZ, GERARD FAYOS BOSCÁ, JOAN SOLER GUERRERO, LAURA DELEGATS DE CASAL MORAN GUERRERO, JAVIER NÚÑEZ LÓPEZ, FRANCISCO JAVIER

ALANDETE LARRIU, ALBA

CLIMENT MARZAL, GEMA

ALBERT ORTOLÁ, CLARA

CRUAÑEZ MIRALLES, GEMMA

ALBUIXECH FRANCÉS, SARA

DIEGO BALDOVÍ, PAULA

ALFONSO MAHIQUES, TERESA

FABRA PERIS, Mª DOLORES

ÁLVAREZ GALLEGO, Mª VICTORIA

FAYOS BOSCÁ, JOAN

ALMIÑANA TORRES, ERIC

FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, ANA MARÍA

ANAYA PÉREZ, CARMEN

FERRANDO MOLINA, ELENA

APARICIO MARTÍNEZ, GERARD

FUENTES MARTÍ, ESTELA

ARAGONÉS MARZAL, ANNA

FUSTER FABRA, LARA

ARRIAGA PERUCHO, IGNACIO

GARCÍA GARCÍA, REBECA

BALLESTER SALA, ALEJANDRO

GARCÍA PONS, VICENT

BALLESTER SALA, ENRIQUE

GENÍS OLTRA, LUCÍA

BARBERÁ REGUILLO, JOSE

GIL LLORENS, LAURA

CABANES MARTÍNEZ, INMACULADA

GINER CASTELLÓ, MARÍA

CALATAYUD FRANCISCO, RAMÓN

GONZÁLEZ MORELL, LORENA

CALATAYUD MARTÍ, MINERVA

GORBA MARTÍ, MARIA JOSÉ

CALVO MARTÍ, OLGA

GORRITA ALBIÑANA, CELIA

CARBÓ GIL, MARCOS

GRAMAJE BALLESTER, ESTHER

CATALÁ BOSCH, EVA

GUARNER CHULIÁ, ISABEL

CEBALLOS SAYAGO, ANA MARIA

HERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, LAURA

CERDÁ CERVERÓ, JOSÉ

HERNÁNDEZ SANCHIS, ARTURO

CERDAN MARZAL, MARTA

IBORRA MOLLÀ, PATRICIA

CERDAN MARZAL, SARA

INIESTA SOLER, GLORIA

CERVER COPOVÍ, MIGUEL ÁNGEL

JIMÉNEZ TORIBIO, ANA

CERVERÓ ADRIÀ, EDUARDO

JULBE SERRANO, CARLOS

CERVERÓ TORMO, JORGE

LACOSTA VALVERDE, MAITE 107

LARA SIMÓ, DESA

SERRA MIRA, ADA

LLORET PERALTA, IRENE

SIGNES GIMENO, INMACULADA

LUZÓN GOZÁLBES, JUAN PEDRO

SIGNES GIMENO, JUANJO

MADRID CAÑAS, RAMÓN

SOLER BURGOS, CARMEN

MARCHIRANT FERRER, AITOR

SOLER CHAPÍ, EMILIA

MARÍ MADRID, LORENA

SOLER SANCHIS, ALEXANDRA

MARTÍNEZ ALMIÑANA, LUIS

SOLVES GIMÉNEZ, MARI CARMEN

MARTÍNEZ DOMENECH, MARÍA

TOLEDO PARDO, Mª NIEVES

MORAN MÚÑOZ, SERGIO

TOMÁS VILEU, Mª JOSÉ

NADAL PÉREZ, ALOA

TOMÁS VILEU, NOELIA

ORTEGA CABRAL, NOELIA

TORREGROSA CALVO, CARLES

PARDO GARCÍA, FRANCISCA

TORREGROSA SANCHIS, SHEYLA

PARDO SORIANO, VIFRE

TRUJILLO ALBIOL, SARA

PASCUAL BOSCH, JAVIER

VIDAL REMÓN, ANTONI

PASCUAL PARDO, ANDREA

VIDAL ROCA, PABLO

PATIÑO OLEAQUE, JAVIER

VILA SORO, NIEVES

PERALES CASTELLS, MARÍA

VILLA CASTELLÓ, ANGELA

PERUCHO POVEDA, VICENTE

VIÑES MÁS, ANDRÉS LUIS

PLA PERUCHO, REMEDIOS QUILES GIMENEZ, MIRIAM SÁNCHEZ BELLVER, CINTHIA SANCHO PERALES, LAURA SANTACATALINA VICO, CRISTIAN SANTOS CASANUEVA, LUCÍA

109

EL FUT UR

DE LA

FES TA

111

Guillermo Fuster i Alfonso President Infantil Hola, em diuen Guillermo, tinc deu anys i vaig a quart de primària. Sóc faller d’aquesta comissió des que vaig nàixer i sempre he estat esperant aquest moment. Ara ja puc dir que sóc qui representarà als xiquets de la nostra comissió. Per a mi és tot un honor representar-vos de la millor manera possible. Vinc d’una família fallera que ha compartit aquesta festa amb mi, amb molta il·lusió i estima. A més, aquest any estaré molt ben acompanyat, tinc la sort de tindre al meu costat a Lara, África i Rafa. Espere gaudir molt de la seua companyia . Sols em queda desitjar a tots i a totes que passeu unes bones falles!!

Vixca Xàtiva, vixquen les falles i vixca la falla Abú Masaifa!!!!

113

África Calatayud i Sierra Fallera Major Infantil Desprès de molts anys desitjant-ho, per fi aquest any tinc l’honor de formar part de la història d’aquesta gran falla, la falla Abú Masaifa, i estic molt contenta de poder compartir-ho amb Lara, Guillermo i Rafa, donat que són tres persones a les quals els tinc una gran estima i junt amb ells sé que aquest any serà màgic, que el duré al cor per a la resta dels meus dies i que mai podré oblidar les falles de 2019. Ja hem viscut alguns actes, dels quals puc dir que ho he fet molt intensament, com el nomenament i la presentació, tots ells han sigut millor del que havia somiat. Des d’ací vull agrair a tota la comissió l’esforç i dedicació per fer que cada acte siga més especial si cap, així com a tots els fallers pel suport i afecte que estan donant-me aquest any, a tots ells vull dir-los que encara ens queda el millor, la setmana de falles, on representaré orgullosament a tots i cadascun d’ells, la meua comissió, eixa comissió que m’ha vist créixer i que ha despertat en mi el sentiment faller. No puc oblidar-me de fer una xicoteta menció a la meua família i amigues, gràcies i mil gràcies per fer possible aquest somni, així com per estar al meu costat en tots els moments de la meua vida. M’agradaria dirigir-me ara a la comissió infantil, la qual represente, per dirlos que som el futur d’aquesta gran festa, i m’agradaria que tots junts participàrem en tots els actes que estan fets per i per a nosaltres, hem de fer saber a tots que nosaltres també estimem aquesta festa, que ens agrada sentir l’olor de la pólvora, ballar amb la banda de música, escoltar les mascletades, vore els monuments que decoren i omplin de color aquesta bonica ciutat, vestir-nos de valencians i valencianes, però sobretot que ens agrada gaudir cada dia de les falles. El millor està per vindre i espere que tots junts fem d’aquestes falles, les millors falles de les nostres vides.

Visca Xàtiva, visquen les falles i visca la falla Abu Masaifa. 115

Artista: Xavier Gámez Assesora Lingüistica: Daria García

117

Els Turkana són una tribu rica en costums i tradicions, gent pacífica i faenera que al cor d’Àfrica ens du. No s’entretenen amb mòbils, ni usen altres “aparatets”, només juguen per divertir-se sense fer-los falta internet. Corren i boten, juguen i pinten, canten i ballen, i de tot se’n riuen. De la terra obtenen aigua, fruita i llavors; i són grans agricultors, artesans i teixidors. D’animals viuen rodejats, sargantanes, llops i guepards, zebres, girafes, cabres i talps, i algun que altre elefant. Amb fibres vegetals fan cistelles i espardenyes i són les àvies les enteses i les artistes del poblat. Estimen els animals i els més joves fan competició per veure qui corre més, si el goril·la, el tigre o el lleó.

Els encanta maquillar-se mesclant terra i fulles seques; mans, cara i muscles de roig i blau es pinten.

Són de tradició agrària, cultiven sègol, mill i blat, cereals rics en energia per fer coquetes i pa.

Fan escultures de fusta que tallen amb molta cura, tòtems, ídols i màscares que desprès decoren les cases.

Al llac pesquen amb canoa sempre amb un ull obert per si aguaita el cocodril i han d’eixir a tota pressa.

La saviesa dels antics la passen de pares a fills i són les àvies les que ensenyen d’on traure fil per a teixir.

Són les àvies les que ensenyen a transmetre tradicions, pinten collars i penjolls que es fiquen en les grans ocasions.

El dia se’l passen jugant sense mòbils ni tauletes: no els calen tecnologies per gaudir de tots els dies.

119

LA FES TA DELS

CON T ES

Què passa a la resta del món mentre ací estem en falles? El viatger Les boletes de color castany Vicentet i Vicenteta coneixen món L´opinió dels xiquets Falles en Àfrica

121

Què passa a la resta del món

mentre ací estem en falles? Alguna vegada us heu preguntat que està passant a la resta del món mentre nosaltres estem en falles? A qualsevol faller o fallera quan escolta la paraula març li ve a la ment l’olor de la pólvora, el soroll de les mascletades, la música de les xarangues, el color dels monuments i de la indumentària tradicional, les cercaviles i desfilades... i tantes altres coses que formen part de la nostra festa de les falles, amb la qual donem la benvinguda a la primavera. La setmana fallera estem tan atrafegats que cap de nosaltres tenim temps de pensar en altra cosa que no siguen falles. Però, tornant a la pregunta inicial, nosaltres sí que ens l’hem plantejat. I va ser allà pel mes de setembre, quan vàrem començar a preparar la cavalcada infantil. Què passarà durant la setmana fallera a la resta del planeta? També faran festa? Donaran com nosaltres la benvinguda a la primavera? O seran dies normals i corrents com la resta de l’any? Amb aquestes preguntes ens vam posar a investigar i el primer que ens va cridar l’atenció és que els valencians i les valencianes no som ni de lluny els únics que celebrem l’arribada de la primavera amb una festa. Això mateix ho fan a nombroses parts del món de maneres molt diferents. La festa de l’Equinocci de primavera a Mèxic per carregar-se de bones energies, una desfilada de caravanes decorades i tirades per cavalls a Uruguai, contemplar l’eixida del sol en Stonehenge a Anglaterra,

la festa en el riu Nil a Egipte, l’homenatge als avantpassats a la Xina, la desfilada en honor a la deessa Marzanna a Varsovia, la festa dels estudiants a Argentina o la festa de la joventut a Perú, el festival Sechseläuten de Zurich, el festival del déu Dionís a Grècia, la festa de l’aigua de Songkran (Tailàndia), el Nowruz o any nou persa a Àsia Central, la Floriade, una gran exposició floral, a Austràlia... Com podeu veure la llista és inacabable. Per això, nosaltres ens vam centrar en aquelles que més ens vam cridar l’atenció pel seu colorit i originalitat, i el resultat va ser la nostra cavalcada del ninot infantil que portava per títol “La Benvolguda Primavera”:

La primera parada la férem a Irlanda, on el dia 17 de març, mentre nosaltres fem la visita oficial a les falles, celebren una festa al seu patró, Saint Patrick. Conta la llegenda que Saint Patrick va alliberar a tota l’illa d’una plaga de serps. I també que predicava la seua religió, utilitzant un trèvol de tres fulles per tal d’explicar el misteri de la santíssima trinitat. És per aquest motiu que el trèvol de tres fulles és el símbol oficial d’Irlanda. En aquesta festa van tots vestits de verd i diu la tradició que a qui ix al carrer sense alguna cosa verda el

pessiga un donyet. Pot ser una de les festes més divertides que vam descobrir és el festival de la primavera hindú, anomenat Holi, que el celebren principalment a l’Índia. Es tracta d’una festa on hi ha tant de color com als nostres vestits i monuments fallers. El seu significat és el d’oblidar-se i alliberar-se dels errors del passat, perdonar i oblidar, marcant el final de l’hivern i l’inici de la primavera, per a molts, l’inici d’un nou any. Es reuneixen en les ciutats més importants, per tal de commemorar l’amor dels deus Radha

i Krisnà. I als peus dels seus temples, creen un immens núvol multicolor, llençant pols de molts colors i acabant tots i totes empastifats.

Al Japó, en el mes de març també celebren l’arribada de la nova estació amb una festa anomenada Hanami, que significa observar com el cirerer es vesteix amb les seues meravelloses flors blanques. Aquest festival es celebra per a desitjar una bona salut i un feliç futur a tots els xiquets i xiquetes. Cada família decora les seues cases amb nines i les vesteixen amb espectaculars quimonos. Aquestes nines són un símbol de bona sort i passen de mares a filles. Però, quan ja no són utilitzades, les cremen a un temple o santuari per a què, així, el seu esperit descanse en pau.

123

La cavalcada acabava dient que al mes de març hi ha festes molt boniques per tot el món, però per a nosaltres sempre hi haurà una que esperem amb moltes ganes, i eixa festa no pot ser altra que les Falles. A Xàtiva, del 15 al 19 de març podem trobar 19 comissions, 38 monuments i centenars de fallers i falleres celebrant la festivitat de sant Josep com millor ho sabem fer, amb música, pólvora, flors, foc, obres d’art i precioses ninetes vestides de valencianes. Observeu amb atenció! Obriu tots els sentits! Que ja estem en falles! En definitiva, l’arribada de l’estació de la primavera és motiu de festa i alegria arreu del món i se celebra de la manera més diversa. Però, ho celebres com ho celebres, el més important és passar-ho bé i conviure amb els demés per a dir cada any...

125

EL VIATGER Des de ben xicotet va tindre clara la seua vocació: volia ser viatger. No es tractava d’un capritx ni d’una volada passatgera. Sovint, els seus companys arribaven a classe pregonant als quatre vents que ja havien decidit què serien de majors. El catàleg era extens: policies, metges, estrelles del rock i futbolistes s’emportaven la palma. Hi havia opcions un poc més marginals, entre les que destacaven escriptors, dibuixants de còmics, professors d’arqueologia que exploraven ruïnes misterioses o campió de jocs paralímpics. Però, en confidència, cap d’aquelles crides solia demostrar-se duradora. El dimarts, el mateix xiquet que el dilluns jurava i perjurava que seria jugador de bàsquet, decidia que, en realitat, el que més li agradava era la llanterneria, com a son pare, només per a concloure, el dimecres, que el millor era ser funcionari i tindre sou segur i bones vacances, tal com li havia informat sa mare. El seu cas era diferent. Per a ell no hi havia dubtes, rectificacions ni vaivens. Ell volia viatjar. Era la seua passió, el seu anhel, el desig irrefrenable que alimentava cada instant de la seua vida, orientant-la cap a un destí que intuïa inevitable. I gloriós. Somiava amb recórrer els racons més remots del globus. Solcar terra, mar i aire, amb l’únic objectiu de posar la mirada sobre les meravelles que sabia que esperaven més

Ximo Cerdà Professor i Escriptor

enllà dels carrers, ja llavors coneguts de sobra, de la seua ciutat. Embarcar-se en mil boges empreses i expedicions, a quina més absurda, buscant el lloc que encara no haguera xafat peu humà. Vagabundejar, en fi, deixant-se embriagar dia rere dia per la incomparable sensació del descobriment. Oh, sí. Estava decidit. Era inevitable. Podríem dir que la culpa, si a algú podia atribuir-se, la tenien aquelles fascinants fotografies que pareixien parlar-li directament a ell des de les pàgines de les revistes que compraven els seus pares. Aquells llocs exòtics i remots eren tan distints del pati del seu col·legi, del parc o de la botiga del cantó que era quasi impossible resistir-se al seu influx. I, per descomptat, no seria ell qui ho fera.

Prompte va començar a col·leccionar eixes mateixes fotografies. Cada vegada que descobria un nou i fascinant lloc, corria a per les tisores i retallava la pàgina en què reposava el nou destí i l’agregava a la seua llista de llocs per visitar, la qual va anar omplintse amb noms tan evocadors com ara “Torre Ifel”, “Torre Depisa”, “Taj Marjal”, “Antàrtida”, Nova Zelanda”, “Gran Canó Colorat” i molts altres igualment suggeridors. Sobre els noms, no estava del tot segur que s’escrigueren exactament així, però en el seu descàrrec calia dir que la majoria d’ells els havia obtingut a base de les respostes dels seus pares i mai els havia vist escrits, de manera que va intuir que podia disfrutar d’una certa permissivitat ortogràfica, donades les circumstàncies. Amb el temps, la visió d’aquelles meravelles no va bastar per a saciar la seua set d’aventures, i va començar a construir una modesta

reproducció a escala d’aquell món fascinant, encara desconegut, en el sòl de la seua pròpia habitació. Per a això va recórrer a les úniques ferramentes que va poder: tisores, pegament i cartolina. I molta, molta il·lusió. Això sí. Retallava aquelles imatges i les adheria a un suport rígid que els permetera romandre de peu. Després les situava on ell creia que marcava la lògica. Així, el Miquelet va acabar al costat del pont de Sant Francesc, davant del palau de Buckingham, entre la muralla Xina i la piràmide de Gizeh. I, als seus ulls de xiquet, aquells monuments encaixaven perfectament bé. La seua afició no va passar desapercebuda als majors. Especialment als seus pares. Entre altres motius, per la seua insistència a l’hora de proposar plans que implicaren desplaçaments considerables. –Mamà, papà –deia, desbordant entusiasme–. Per què aquest cap de setmana no agafem un avió i ens n’anem a Indonèsia? En eixes ocasions, la cara de la mare solia adoptar una expressió estranya. –Doncs… –responia, dubitativa–, perquè Indonèsia està molt lluny. –Ja ho sé –protestava ell–. Per això dic que agafem l’avió. En cas contrari, suggeriria el tren. –Hmmm –i, després d’uns instants de reflexió, arribava a la seua inefable resposta–. Espera a veure què li pareix a ton pare. I el pare, quan arribava esgotat del treball, solia concloure la qüestió amb una explícita riallada.

127

Vist que el transport volador no pareixia ser una opció viable, almenys a curt termini, va resoldre prendre cartes en l’assumpte i improvisar el seu propi vehicle. Una caixa de cartó de dimensions considerables, a la que havia adossat dos tires de cartolina per mitjà de cel·lo, una paperera tombada en la part davantera i un horrorós gerro-cendrerpaperera en la posterior, es va convertir en la cabina del seu propi avió a reacció, a bord del qual s’imaginava sobrevolant totes aquelles meravelloses llars que un dia veuria en persona, aferrant-se al pal d’un desembossador que feia les funcions de palanca de control. I no era el mateix que estar allí, però a ell, de moment, li valia. Així va transcórrer la seua infància i bona part de la seua joventut, sospirant pel moment en què la vida li permetera emprendre el vol. Amb el temps, com no podia ser d’una altra manera, va créixer. I va poder dedicar-se, com fem molts de nosaltres quan creixem, a complir els seus somnis. Almenys, alguns d’ells. De manera que, un dia, va comprar el seu primer bitllet d’avió. També va haverhi una primera travessia amb vaixell, i un primer trajecte amb tren. I coses molt menys convencionals, com el seu primer globus aerostàtic, el seu primer submarí i el seu primer ultralleuger. I després d’eixes fantàstiques primeres vegades, van vindre altres no menys fantàstiques segones vegades. Inclús terceres, quartes i, en algun cas, ocasions per a les que havia perdut el compte. I va poder contemplar amb els seus propis ulls aquells llocs amb què tantes nits havia somiat. La torre Eiffel, la de Pisa, el

Taj Mahal, l’Antàrtida, Nova Zelanda, el Gran Canyó del Colorado i altres, els noms dels quals, ara sí, estava segur de saber escriure. I va ser feliç, clar. Tot el que va poder. Com molts de nosaltres ho som. O ho intentem. Sí, va estar en llocs d’una bellesa esglaiadora, perdent l’alè i sentint que havia aconseguit tot el que alguna vegada s’havia proposat. No obstant això, hi ha una cosa que guarda en el seu interior i que s’atreveix

paperera en la posterior, a bord de la qual, ara ho sap, va viure, sense moure’s del terra de la seua habitació, els que sens dubte van ser els seus viatges més fascinants.

I els més dolços també.

a compartir només en molt comptades ocasions. Sempre li ha paregut que el Miquelet està ubicat en un lloc erroni; que estaria molt millor al costat del pont de Sant Francesc, davant del palau de Buckingham, entre la muralla Xina i la piràmide de Gizeh. I, de la mateixa manera, a pesar que ha viatjat en els avions més ràpids i més moderns, li pareix que en cap d’ells s’ha sentit tan còmode ni tan confortable com en aquella caixa de cartó amb dos tires de cartolina adossades amb cel·lo, una paperera en la part davantera i un horrorós gerro-cendrer129

LES BOLETES DE COLOR CASTANY Un dia més que no plovia i Vicent no deixava de mirar el cel. L’hort estava més sec que la pell d’una garrofa. Enguany tampoc podria vendre els melons ni les tomates al mercat d’abasts. El riu no portava prou aigua i les sèquies estaven resseques pel sol. No era la primera vegada que Mireia observava son pare fent aquell ritual, aquell mantra de quedar-se plantat enmig de l’hort. Va pensar que era necessari ajudar-lo, que així no podia continuar; cada cop més i més preocupat. Però, una cosa darrere de l’altra. De moment havia de prendre el desdejuni i anar-se’n corrents a l’escola. Sa mare a les sis de la matinada ja havia escampat fora de casa. Treballava de matins en una cafeteria a prop de l’estació de tren del poble. És per això que, només entrar a la cuina, va veure el plat d’ensaïmades que sa mare li havia deixat, com sempre. Eren esponjoses i estaven cobertes d’una mena d’explosió de sucre en pols que li agradava molt. Li recordaven els paisatges nevats de l’Himàlaia que va veure en un documental. Que bonic seria recórrer el món i descobrir els paratges naturals més espectaculars del planeta. De camí cap a l’escola continuava pensant en aquells paisatges tan suggeridors, aquelles selves color maragda tan

Toni Cabo Il·lustrador i autor de literatura infantil i juvenil

aclaparadores, aquells temples budistes intensament perfumats d’espiritualitat. Però, de tant en tant, també li venia la imatge del pare, allà, tot ert, sumit en el desànim per la falta de pluges i també per quan queien en tromba i descarregaven sense mesura en forma de gota freda. Com podria ajudar el pare perquè les collites no es tornaren a perdre? El que no sabia Mireia és que aquell dimecres res tornaria a ser igual. De cop i volta, en arribar a les portes de l’escola entropessà amb un xiquet. —Però, què no mires per on vas, tanoca?— cridà Mireia. —Ho sent. És que arribe tard.— El xiquet tenia els cabells rulls, i com la nit els ulls. Mireia va fer per calmar-se, potser aquell xiquet tenia raó. Últimament, a causa de les seues preocupacions, estava a la lluna de València, abstreta i despistada. —Disculpa’m, ha estat culpa meua. Em diuen Mireia. —Tranquil·la, a mi em diuen Hakim, vinc a l’escola des de fa pocs dies. Sóc nou.

Mireia no podia parar de mirar els seus ulls. Els tenia grans, foscos i lluents. Aquells ulls parlàvem més que les paraules. —Sembla com si et coneguera —va dir a la fi Mireia. Hakim va respondre-li amb un somriure i tot seguit li va proposar: —Si vols podem quedar més tard a l’eixida de l’escola. Mireia no entenia res. Per què havia de quedar amb aquell torca-mocs que no coneixia de res? I per a què dimonis? El xiquet d’ulls lluents i cabells rulls va agafarli les mans i li va dir: —Sé que estàs preocupada. Jo et puc ajudar. D’on vinc naix la fam i la set, però hem aprés a tirar endavant. I dit això se’n va anar cap a l’escola. —Ens veiem a les cinc davant del quiosc del cantó —s’acomiadà cridant. Hakim va desaparèixer engolit per les portes del centre escolar i això mateix li passà a Mireia en traspassar les de la seua aula. —Què volia dir aquell xiquet d’ulls de nit? Per què li havia dit que la podia ajudar? Que ell no sabia la dita que mai plou a gust de tots? Que per culpa del canvi climàtic l’hort de son pare es moria de set i es quedava sense collita ni

res? Quin mal de cap! Quan va acabar les classes Mireia s’enfilà directa cap a casa, però mira per on que al quiosc del cantó un xiquet bru, amb els cabells rulls i els ulls lluents l’aguardava somrient. —Hola Mireia, t’estava esperant! Mireia no sabia on amagar-se, però, ja era massa tard, Hakim es va apropar i li va dir: —Recordes el que havíem parlat?— Mireia es va posar una mica seriosa. —Doncs, no massa, la veritat. No sé què vols que et conte, ni perquè creus que em pots ajudar. Les collites de l’hort de mon pare no van avant i no podrà vendre-les al mercat. Hakim la mirava en silenci amb aquells ulls bruns que parlaven d’altres terres, d’altres cultures, d’altres paisatges. Va buscar dins de les seues butxaques i va traure unes boletes marrons. —Pren aquestes boletes, l’ajudaran. Vénen de les terres de la set i de la fam. Jo he nascut ací com tu i altres xiquets del col·legi, en canvi els meus pares vénen de lluny, són immigrants, d’un continent molt gran on hi ha deserts, muntanyes i rius, selves impenetrables i una fauna extraordinària que hi fa cau. Pren aquestes perles i soterra-les sobre el mantell de l’hort del teu pare, veuràs que la naturalesa és sàvia i que és capaç de recompensar l’esforç de cada dia.

131

Aquella nit Mireia deixà les boletes en el cabàs de les llavors perquè son pare les escampara a l’endemà per l’hort. La mare, que havia escoltat el que havia contat Hakim a la seua filla, hi va confiar, i li va dir: —Provar-ho no costa res. Al matí següent, el pare, acompanyat de la cara de tristor que tenia en les últimes setmanes, agafà el cabàs on estaven aquelles boletes insignificants i les llançà com sempre per tot l’hort. Mireia estava nerviosa, passaria allò que li va dir Hakim? Les boletes ajudarien son pare i farien el seu camí? Passaren unes setmanes i aquell paisatge trist, sec i esquarterat de l’hort, aquell terreny terrós on ni les formigues ni les sargantanes volien quedar-se a prendre el sol va començar a reviscolar. Primer, amb una catifa verda i suau; després, amb uns arbres fruitals vigorosos; en acabant, amb unes baies exòtiques vegetals. Un camí enramat de raïm daurat penjava enlluernant, verdures de color verd, roig, taronja: tomates, taronges, pimentons, faves, peres, pomes, nyespres... Allò s’havia convertit en el mercat central de les fruites i de les verdures. Un autèntic verger d’aliments de molts colors que ni la paleta del millor pintor podria abastar mai. Quina meravella, havia funcionat! Mireia començà a saltar, a cridar, a riure i també a plorar. Fins i tot es va posar a ballar com si li haguera tocat la loteria. No parava de botar i riure d’alegria, botar i riure, botar i botar i..., caure del llit. Menuda castanya que s’havia pegat en terra.

Però què dimonis? Què ha passat? Per què està a terra? Com és que havia caigut del llit? Què li havia passat a l’hort? Què li havia passat al pare? S’havia adormit, ho havia somiat!!! S’aixecà del llit d’un bot i pegà a fugir molt enfadada de l’habitació cap a l’hort. Com era possible que tot el que havia vist créixer en un instant, haguera estat només un somni? Els arbres fruiters amb garlandes de pomes roges, les copes verdes d’alfàbegues, els grocs radiants de les llimeres, el ball al vent de les camamil·les, el color taronja de les bresquilles, els ocells piulant d’alegria, les papallones assaborint les flors del migdia… Tot aquell miracle havia desaparegut i al bell mig de tot aquell ressecament de l’hort, son pare, capbaix i trist. I no feia pinta que arribara l’aigua del regador, ni de la pluja tampoc. Semblava que, ara sí, tot estava perdut. Però, de sobte, son pare agafà el cabàs i, en passar pel seu costat, entre el grapat de grans amuntonats, va veure unes boletes de color castany. Les mateixes amb què havia somiat.

133

135

Vicentet i Vicenteta c o n e i x e n m ó n

Olga Calvo Graduada en Història

Vicentet i Vicenteta són dos cosins de Xàtiva, tenen 9 i 11 anys respectivament. Aquest curs, a l’escola, han estat aprenent a respectar les diferents cultures que hi ha arreu del món. I com que no volien veure totes eixes divertides i boniques tradicions únicament als llibres, han decidit emprendre un viatge que canviarà les seues vides, que els marcarà per sempre i del qual extrauran una quantitat tan gran d’aprenentatges i vivències que mai més tornaran a ser els mateixos xiquets. Ens voleu acompanyar en les aventures arreu del món de Vicentet i Vicenteta? Tot açò començà després de falles, va ser l’amor per la nostra festa el que va motivar els nostres dos xiquets a descobrir altres països a través de les seues festes més populars. Van pensar que si amb les falles la gent de fora podia arribar a conèixer els valencians, ells també podrien a través de les festivitats estrangeres acostar-se a l’altre, adonar-se’n de què tampoc no som tan diferents. Que el color, el menjar, la música i els coets també agraden a la resta del món i que la diversió i l’alegria són motors universals. I així, sense canviar-se la muda i amb la indumentària fallera ficada, després de menjar-se l’arròs al forn al casalet el dia de Sant Josep, van agafar els trastos i se’n van anar allà on la imaginació mai no hagués pogut arribar. Com que aquestes falles havia fet molta calor, van començar el viatge en Rússia, en la festa

de la primavera de Moscú, més coneguda com la Máslenitsa. Per a sorpresa dels cosinets, el foc també és el protagonista d’aquesta animada festa, doncs l’últim dia es crema el ninot de la Málenitsa, qui representa l’hivern i dóna pas a l’entrada de la primavera. Així com ells es fiquen fins als nassos de bunyols, els moscovites es reuneixen en família per menjar fins a la sacietat els blinis (uns dolços similars als creps) típics d’aquesta festa. Els carrers de Moscú també es plenen de música i diversió, amb moltes i molt diferents activitats, així com de concerts de molts tipus de música. Mare meua com s’ho van passar Vicentet i Vicenteta! Van menjar i ballar fins que ni els peus ni les panxes ho van suportar i després d’una setmana descansant, van reprendre el seu viatge. Aquesta vegada van anar cap al Centre d’Amèrica, perquè estaven un poc fartets d’abrics i bufandes. Així acabaren en Panamà, més en concret en la ciutat de Guararé, on la festa d’estiu és meravellosa i on ho van passar rebé. Seguiu amb nosaltres i us conte què van fer els dos cosinets. La festivitat de la Mejorana en Guararé és una festivitat a nivell nacional en la que, per a sorpresa dels nostres viatgers, s’elegeix una xicona panamenya per representar durant tot l’any la festa a nivell de tota Panamà. No us recorda açò a la nostra Fallera Major? Vicenteta va voler participar, però no sabia els balls tradicionals panamenys, així que no va poder, ara bé, va aprendre un poquet del folklore d’aquest país i és possible que en el 137

festival del col·le balle “a la mejorana”. Els vestits de les panamenyes també van encisar Vicenteta, doncs estaven replets de flors brodades i, a més a més, duien un monyo i unes diademes daurades com el sol i moltes floretes blanques rodejant-lo. Pareix que volgueren imitar els cabells de la Verge. Una altra similitud amb la nostra estimada festa, la presència de la Verge Maria. També Vicentet va intentar presentar-se a un concurs, no us penseu... però ell més bé va aprendre el toque. Doncs aquesta festivitat està plena de concursos molt diferents i un d’ells es tracta de tocar una espècie de tambor allargat. Aleshores, Vicentet va aprendre a fer el toque i es va dur un d’aquests instruments musicals per ensenyar-ho a la seua colleta de la falla. No sabeu com va triomfar! Si no havien tingut prou de color i música a Panamà, se’n van anar a les Filipines on hi havia una festivitat amb encara més música, més color, més coets. Mare meua, la aventura estava començant a ser immillorable. Aquesta festa s’anomena la Masskara, ara hi veurem perquè. En la ciutat filipina de Bacólod, es celebra cada tardor aquest Festival de la Masskara. En aquest cas es tracta d’una desfilada amb una gran multitud de persones que duen a les cares unes màscares amb un somriure gegant. Ja enteneu perquè es diu així la festivitat? No es podeu imaginar el que va ocórrer a continuació amb els nostres xiquets. Ells van arribar uns dies abans de la festa, unes dones els ajudaren a crear les seues pròpies màscares per poder gaudir de la festivitat com si foren un filipí més. Doncs, això que estan en la desfilada i es perden l’un de l’altre i l’altre de l’un. Ai! la por que van passar fins

que Vicenteta es llevà la màscara i pujà a una farola per poder reconèixer el seu cosinet. Des d’aleshores en avant sempre anirien agarradets de les mans. I què van veure i què van fer els cosinets allà? Doncs, com en les falles i com en totes les festes que han recorregut, la diversió i l’alegria inunden els carrers, tota la festa es viu en els barris i juntament amb moltíssima gent. La germanor, el ball i el color estan per tot arreu. I mira que hi ha distància entre Panamà i les Filipines, però també a Bacólod hi ha un concurs de tambors, i efectivament Vicentet hi va participar gràcies als aprenentatges del viatge. Ei, i no ho va fer gens malament! Després d’unes setmanes gaudint de la gent, la gastronomia, la història i la cultura filipines, els dos cosinets van decidir acabar el viatge en Sudàfrica. Un país que celebra l’any nou com una vertadera festivitat nacional. Clar que els xiquets ja estranyaven les falles, com qualsevol valencià, una vegada passa el mig any ja estaven contant els dies que restaven perquè arribaren les falles. Però abans... Ciutat del Cabo els va rebre amb un munt de coets, ja que és representatiu d’aquesta festa el tirar castells de focs artificials, així com coets arreu de la ciutat. També ací hi ha un munt de desfilades, però aquesta vegada no es van perdre. En fi, els primers dies van ser realment especials. El que més va sorprendre als viatgers va ser que si bé la nit de Cap d’Any és molt especial a aquesta ciutat, sobretot ho és el dia 2 de gener. Aquest dia és la vertadera festivitat nacional en honor de l’any entrant, i clar, ho van gaudir de valent! El Tweede Nuwe Jaar com hem dit es celebra el segon dia de l’any i està, com totes les altres

festes, replet de diversió, música i, sobretot, color. Els colors que inunden qualsevol celebració al món representen l’alegria que donen la diversitat i el respecte. Els colors estan presents sempre quan ens divertim, quan ballem, quan són festes. Tot això és el que van aprendre els nostres xiquets i el que esperem que aprenga qualsevol persona que llija açò. Perquè encara que ens encanta tot allò nostre, que ens encanten les falles i la representació de la nostra cultura en elles, hi ha una cosa que ens agrada encara més, i és aprendre dels demés. Aprendre que tota la gent que hi ha en el món l’únic que vol és sentiment, alegria, ball, música i bellesa.

Què visquen totes les festes del món!

139

L´OPINIÓ DELS XIQUETS Els més menuts de la nostra comissió també tenen molt a dir i a nosaltres ens agrada escoltar-los. Elles i ells són el futur de la festa, però també el present. Per aquest motiu, hem volgut que participaren en la redacció del llibret aportant les seues opinions relacionades amb el tema d’aquest: les festes del món. Els hem fet tres preguntes a les quals cadascú havia de contestar lliurement. Les respostes i opinions, com voreu a continuació, són d’allò més originals i diverses.

X A V I , 6 anys. A Austràlia, perquè allí hi ha prou de lloc i hi ha pocs animals i pocs arbres.

A quin lloc del món t’agradaria viatjar per a plantar una falla i donar a conèixer la nostra festa?

ARIADNA, 6 anys: A França, perquè és un país molt gran per a plantar una falla.

país que té poques festivitats. És un país bonic i monumental però crec que necessita molt més color, més música, ue q més soroll i moltes més festivitats. is pa un x i NEUS, 2 anys: A l´estora re pa de casa. m ta. uè e s q r e e f ta i a, p : A Itàl ques s y a n ´ a d 0 1 gria GUILLERMO, a l ´ al e t i s s e c e n ALBA, 5 anys: A Xàtiva.

PAULA, 6 anys: A Disney, en França, per a que 4 an Mickey vegera també les ys: AD s er falles. isn p ey, s p er i le s t a qu ue è ho ve gen els xiq

on es

VICENT ,

ÁFRICA, 9 anys: A París, perquè és un

ALBERTO, 7 anys: A la

Xina, perquè quan vaig anar al castell em vaig fer fotos amb uns xinesos i ells tenien molta il·lusió de ferse fotos amb nosaltres.

IGNASI, 10 anys: M’agra-

MARC, 12 anys. A París, perquè és un lloc molt bonic. ll e fa

daria fer una falla en Disneyland París perquè així tota la gent que estiguera allí de viatge podria vore-ho i admirar el que fem ací a València.

a hi h o n A, 7 anys: A Madrid, perquè allí D A N I EL

JOAN, 6 anys: A França,

perquè allí és un paisatge molt bonic per a plantar una falla. sé è no u q r , pe la Xina A : s y n a SOFIA, 9

íc all i s

n ixe e on

ll e fa

MARTINA, 5 anys: En Àfrica,

perquè hi ha molts xiquets i segur que m’ho passaria molt bé.

141

ÁFRICA, 9 anys: Jo no elegiria

· Sobr e quin del m ón t’a país o lloc grada ria fe una fa r lla?

sols un país perquè hi ha molts països dels quals m’agraden les seues festivitats i els seus monuments són molt bonics. Per això, m’agradaria més fer

Sobre

una falla amb els monuments

XAVI, 6 anys: Sobre la sabana

Espanya, perquè m’agradaria

africana, perquè és on més

històrics que hi ha en els

posar les torres de Serrans i

animals hi ha i a mi m’agraden

diferents països.

de Quart.

molt els animals.

ALBA, 5 anys: De València.

SOFIA,

JOAN,

anys:

Sobre

IGNASI, 10 anys: Faria una

Amèrica, perquè en Amèrica

falla sobre Nova Zelanda,

hi ha moltes coses i moltes

perquè la seua cultura està

històries, i quasi totes les

molt xula; sobre la Xina, per

pel·lis són d’Amèrica.

la seua cultura en general; o

anys:

sobre la Índia també estaria molt bé.

GUILLERMO, 10 anys: Sobre Holanda, perquè jo crec que quedaria molt bé una falla d’Holanda amb temàtica divertida per a passar-s’ho bé.

MARC, 12 anys: Sobre el Coliseu de Roma, perquè em pareix un lloc super xulo.

ARIADNA, 6 anys: Sobre Disneyland París, perquè allí viuen les princeses que a mi m’agraden.

NEUS, 2 anys: Una falla gran, amb molts ninotets de la Patrulla Canina.

DANIELA, 7 anys: Sobre Àfrica, per a que ho vegeren els seus habitants.

MARTINA, 5 anys: Sobre el mar, perquè m’agraden les sirenes. 143

Quina festa del món t’agradaria conèixer?

GUILLERMO, 10 anys: L’any nou xinès, perquè m’agradaria conèixer com ho fan per a passar-ho bé. VICENT, 4 anys: Holi en la Índia, perquè tiren colors i s’embruten. A mi m’agradaria embrutar-me de taronja. SOFIA, 9 anys: La festa dels morts de Mèxic, perquè he estat a Mèxic i m’ha agradat la cultura que tenen allí. ARIADNA, 6 anys: L’any nou xinès, perquè mai he vist eixa festa, sols per la tele, i m’agradaria anar i conèixer-la.

ALBERTO, 7 anys: A Mèxic, perquè vaig vore la pel·lícula de Coco i em va agradar molt. MARC, 12 anys: El carnaval de Brasil, perquè és el millor del món. XAVI, 6 anys: M’agradaria anar a Hawai per vore com es balla el hula hula.

PAULA, 6 anys: Holi en la Índia, perquè tiren colors i s’embruten de tots els colors. A mi m’agradaria que m’embrutaren de lila i de rosa. ALBA, 5 anys: Una festa de la Bella Dorment o una de pallassos. JOAN, 6 anys: El carnaval de Brasil, perquè és el millor que hi ha en el món, i el més bonic.

ÁFRICA, 9 anys: La festa dels morts de Mèxic, perquè em pareix molt bonic recordar a les persones que ja no estan ací, perquè encara que siga molt difícil recordar-los i siga trist perquè se n’han anat, estan en el nostre cor. I això

DANIELA, 7 anys: Carnestoltes, perquè m’agrada

és molt bonic.

molt disfressar-me.

MARTINA, 5 anys: Una festa índia, perquè m’agraden molt els indis.

145

Falles en Àfrica África Calatayud i Sierra Fallera Major Infantil Abú Masaifa

una colina de Kampala, una ciutat africana, vivia una jove anomenada Masaifa. Era una estudiant de ciències polítiques que cursava els seus estudis junt a una jove valenciana anomenada Amèlia. A les dues els agradava molt viatjar i conèixer noves festes i tradicions arreu del món, però a la boca d’Amèlia sempre estaven les falles, tant que Masaifa li va suggerir a Amèlia fer un viatge a les terres valencianes per poder mostrar-li aquella festa que tant estimava. Era 9 d’octubre i a Kampala era dia festiu, ja que era el dia de la independència coincidint amb el dia de la Comunitat Valenciana. Ambdues estaven mirant per internet la desfilada de València i, just en el moment en el qual les falleres majors de València apareixien a la pantalla de l’ordinador, es va tallar l’emissió. En eixe moment Kampala i Amèlia varen decidir comprar dos bitllets per a un vol destí a València per al mes de març, doncs Kampala estava amb moltes ganes de poder saber el que eren les falles. Els mesos transcorregueren, entre examen i examen, prepararen el viatge, i aplegà el dia. Elles estaven a l’aeroport i Masaifa estava pensant com serien les falles, com serien les falleres majors de València, com anirien vestides, quin monyo durien quan, de sobte va sonar per megafonia: “Passatgers, podeu embarcar, gràcies”. Passades unes hores ja estaven a terres valencianes i Masaifa estava molt emocionada, ja que descobriria la festa de la qual tant parlava la seua amiga. La mare d’Amèlia les va arreplegar a l’aeroport i es van dirigir a casa d’aquesta, van deixar les maletes i de seguida van eixir cap a la plaça de l’Ajuntament per tal de vore la mascletà. De camí li explicaren a Masaifa que la mascletà era com moltes explosions juntes, amb un soroll aterridor, unes vibracions que feia parèixer un terratrèmol i amb un olor a pólvora que a tots els presents enamorava. Masaifa no va sentir molt del que li estaven explicant donat que estava embovada mirant els monuments que estaven al carrer i la gent al voltant, eren autèntiques escultures d’un tamany molt gran. Quan va aplegar 147

a la plaça i va vore a la Fallera Major de València i a tota la seua Cort d’honor, es va quedar bocabadada. Va passar un poc de por a la mascletà, però quan va acabar es va emocionar moltíssim. Van anar a visitar més falles, van vore més falleres, van menjar bunyols i van gaudir de la nit de foc. Masaifa estava meravellada amb la festa valenciana i quan va vore a les falleres portant flors i fent un mantell al voltant de la Verge també es va emocionar moltíssim. Amèlia li va advertir a Masaifa que aplegava el moment més trist de les falles, la cremà, i quan va vore totes les escultures com es botaven foc, no va poder resistir ficar-se a plorar per la fi de la festa. Va aplegar el moment de tornar a Àfrica i, una vegada allí, Amèlia i Masaifa van decidir formar una comissió fallera en Kampala, i després de molt de treball ambdues van aconseguir formar la comissió. Van fer els vestits un poc diferents, doncs van decidir fer un cosset amb tela, les faldes confeccionades amb teles llises i fulles, als peus duien sandàlies, i els monyos duien trenes africanes i pintes de bambú. I així, any rere any celebren la festa dels valencians a un país africà.

149

JUGUEM AMB LES FES T ES

151

Ajuda a la xiqueta a trobar el camĂ fins al drac xinĂ¨s.

Pinta lâ&#x20AC;&#x2122;elefant del Holi hindĂş. 153

Troba les set diferĂ¨ncies entre aquestes dos parelles mexicanes.

Busca a la sopa de lletres 7 festes del mรณn.

155

QUI Ă&#x2030;S QUI?... FALLER!!!

Coneixes els membres de la comissiĂł infantil i els representants de la resta de comissions? Aconsegueix el teu joc amb cada exemplar del llibret!

INSTRUCCIONS DEL JOC: Nombre de jugadors: A partir de 2. 1.- Retalleu les targetes amb les fotos dels xiquets i xiquetes de la nostra comissió i dels representants infantils de la resta de comissions de la ciutat. 2.- Formeu dos equips, trieu un color cada equip i decidiu amb quines targetes aneu a jugar. Heu de triar tantes targetes com ranures hi ha al tauler i han de ser les mateixes per als dos equips. 3.- Cada equip ha de col·locar les targetes al seu tauler amb les solapes obertes 4.- L'objectiu del joc és endevinar quina persona ha triat l'altre equip. Cada equip elegeix una targeta del seu tauler i la posa en la ranura inferior. Per torns, es fan preguntes a l'altre equip per tal d'endevinar a qui han triat. Segons la resposta, anirem baixant les solapes de les persones que descartem. IMPORTANT: A les preguntes sols es pot contestar SÍ o NO. 5.- Cada vegada que un equip endevina qui és aconsegueix un punt. Al final, guanya l'equip que més punts té. A JUGAR!!!!

157

CENS FALLER I RECOMPENSES

159

COMISSIÓ INFANTIL CENS FALLER I RECOMPENSES FALLERA MAJOR CALATAYUD SIERRA, AFRICA PRESIDENT FUSTER ALFONSO, GUILLERMO ALONSO CAMÁÑEZ, ASIER

FERRANDO MOLINA, ÀNGEL

ALONSO CAMÁÑEZ, UNAI

FUSTER ALFONSO, GUILLERMO

ARRIAGA SIGNES, HELENA

GARCÍA COLLADO, MATEO

ARRIAGA SIGNES, MARTINA

GARCÍA NADAL, DANIELA

BARBERÁ GINER, DAVID

GINER GUARNER, SARA

BARBERÁ GINER, MARC

GORRITA PUJADES, ALMA

BELTRÁN GINER, SOFIA

GRAU LACOSTA, ALMA

BENAVENT ORTEGA, ALBA

LÓPEZ SOLER, CESAR

BENAVENT ORTEGA, REGINA

LUZÓN GUARNER, JOAN

BENITO SANCHIS, LEYRE

LLACER BADENES, JOAN

BORREGUERO ALANDETE, CORINA

LLACER BADENES, NATXO

CABANES MARTINEZ, SARAY

MARCO MADRID, ALBERTO

CALATAYUD SIERRA, AFRICA

MARTÍ INIESTA, ALBA

CALATAYUD TOLEDO, PAU

MARTÍ INIESTA, PAULA

CERDÁ ÁLVAREZ, MARC

MARTÍNEZ CALATAYUD, AINTZA

CERDÁ BARBERÁ, MARC

MARTÍNEZ LACOSTA, CLAUDIA

CERVERÓ TORMO, JAUME

MARTÍNEZ ROSELLÓ, ROCÍO

CLIMENT FUENTES, CARLES

MARTÍNEZ ROSELLÓ, SAMANTA

MARTÍNEZ SANTOS, FRANCISCO

PONS GARCÍA, MARÍA

MARTÍNEZ SANTOS, MARIA LUCÍA

RODRÍGUEZ GIMENO, CARMEN

MORAN GARCÍA, XAVIER

SANCHIS TOMÁS. GERARD

NÚÑEZ PLA, DAVID

SANCHIS TOMÁS, NADIA

PARDO GIMENO, LEYRE

SANTAMARÍA GARCÍA, JOAN

PATIÑO GRAMAJE, SERGI

SANTAMARÍA GARCÍA, MARC

PAVIA SOLVES, CARMEN

SERNA TOMÁS, ARIADNA

PAVIA SOLVES, ADRIÁN

SIGNES QUILES, ÁLVARO

PÉREZ CERVERÓ, IGNASI

SIGNES QUILES, TRIANA

PÉREZ CERVERÓ, NICOLAU

TAENGUA SAEZ, CARLA

PERUCHO SOLER, ALBA

VIDAL ANAYA, NEUS

PLAZA HERNÁNDEZ, PAULA PLAZA HERNÁNDEZ, VICENT

161

19:00 h Lectura acta premis exposició ninot i XXVI concurs maquetes a les portes de l’ajuntament de la ciutat.

3 de Febrer 2 e bt

de Març 2 e bt

18:00 h Berenar oferit per la Fallera Major Infantil África Calatayud i Sierra i pel President Infantil Guillermo Fuster i Alfonso al casal de la comissió.

Dis s

PROGRAMA D´AC T ES

20:30 h Inauguració Exposició del ninot. En finalitzar es dispararà un “Castell de Focs D’artifici”.

Diu m

22:00 h Sopar de la Crida.

10 de Març e ng 09:00 h Pujada de Sant Josep, amb eixida des de l’Albereda Jaume I.

Diu m

20:00 h Crida de les Falleres Majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de l’excel·lentíssim Ajuntament.

3 de Març e ng 12:00 h Dinar Popular de Germanor.

163

8:00 h Despertà pel barri. 09:30 h Esmorzar al casal.

17:00 h Visita de la Junta Local Fallera a la plantà dels monuments de la Ciutat.

16 MARÇ E T AB

DIU

5 MARÇ ES 1 R D

DIS S

DIV

SE T MANA FALLERA GE N E

17 MARÇ

09:30 h Esmorza

13:00 h Cercavila

22:00 h Sopar junt als monuments.

14:00 h I Mascletà al Jardí de la Pau.

14:00 h II Mascle de la Pau.

24:00 h Nit de la plantà oficial de les Falles de Xàtiva.

14:30 h Dinar al casal per a la comissió infantil.

13:30 h Dinar al c la comissió infant

15:30 h Dinar al casal per a la comissió major.

14:30 h Dinar al c la comissió majo

17:00 h Visita a la llar de jubilats.

17:30 h Visita ofic falles.

19:00 h Lliurament de premis a l’Ajuntament.

22:00 h Sopar al

24:00 h Discomò 22:00 h Sopar de disfresses al casal. 24:00 h Discomòbil

a pel barri.

età al Jardí

casal per a til.

casal per a or.

cial a les

l casal.

òbil.

DIL L

ar al casal.

UN 09:30 h Esmorzar al casal. 13:00 h Cercavila pel barri. 14:00 h III Mascletà al Jardí de la Pau. 13:30 h Dinar al casal per a la comissió infantil. 14:30 h Dinar al casal per a la comissió major. 18:00 h Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu. 22:30 h Sopar oferit per la Fallera Major Lara Fuster i Fabra. 24:00 h Discomòbil.

DIM A

8 M ARÇ 1 S

19 MARÇ S RT

12:00 h Missa en honor al nostre patró Sant Josep amb el posterior trasllat en processó. 14.45 h (hora aproximada) IV Mascletà al Jardí de la Pau. 15:30 h Dinar al casal. 21:00 h Cremà de la falla infantil. 22:00 h Cremà de la millor falla infantil de Xàtiva, amb la presència de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d’honor. 24:00 h (hora aproximada) Cremà de la falla gran. 01:30 h (hora aproximada del dia 20) Cremà de la millor falla de Xàtiva amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i la seua Cort d’honor.

165

Estimats amics, estimada família fallera, ja estan ací les falles de 2019, i això fa que arribe l’hora del nostre acomiadament, el de Pau, Nadia i una servidora, Desa. Què dir d’aquest any? Ha sigut un any magnífic, meravellós, i que ha superat totes les expectatives imaginades a les nostres ments. Ha sigut un any ple d’emocions, nous sentiments, noves sensacions i, com no, un any on hem viscut les falles des d’un punt de vista molt diferent, el nostre. Hem viscut a les nostres carns el que es sent en escoltar la banda de música quan ens recollia a la porta de casa per anar tots junts al Gran Teatre de Xàtiva, on seríem nomenades falleres majors. El que es sent en escoltar el teu nom i baixar per eixes escales que et porten al gran escenari, ple de llums i color. El que es sent quan et posen la tan esperada banda. El que es sent el dia de l’ofrena, on ofrenem el ram de flors a la nostra patrona. El que es sent el dia de la romeria de Sant Josep, a la qual, en finalitzar, tota la teua comissió ompli d’aplaudiments l’Albereda per a rebre’t. El que es sent a la tan esperada “entrega de premis”, en saber que la teua falla infantil aconsegueix el 1r premi i a la millor falla de Xàtiva, és una cosa que no es pot explicar amb paraules. També hem conegut a molta gent, gent que ha fet que la nostra aventura fóra molt més bonica si cap. Gent que va iniciar amb nosaltres aquesta aventura i que de segur ens acompanyarà per sempre. Ara hem de dir adéu a aquest meravellós any, que no solament romandrà entre els nostres records, sinó que també ho farà per sempre a les nostres ànimes i als nostres cors. Hem de donar pas a Guillermo, Àfrica i Lara, els que seran els nostres representants de les falles de 2019. Sé segur que van a deixar el nom de la nostra comissió en el lloc més alt, i que van a representar a tots els fallers d’ABU amb tota l’alegria i amor per les falles que sé de bona mà que senten a dins de cadascun d’ells. Vull dir-los que gaudisquen, que estiguen ben desperts, i que absorbisquen tot el que les falles 2019 van a donar-los, perquè els puc assegurar que no va a ser poc, perquè aquesta experiència és única i inigualable. Tan sols em queda acomiadar-me d’aquesta gran comissió, gràcies per fer que Nadia, Pau i jo hagem format part de la gran història d’aquesta falla, gràcies per estar amb nosaltres en tot moment i per tot el suport rebut. Com ja he dit, sempre, sempre, portarem la nostra comissió blava i, com no, el 2018 en els nostres cors. Visquen les falles i visca la falla ABU MASAIFA. SEMPRE AMB NOSALTRES 2018. AMB MOLTA ESTIMA: PAU, NADIA I DESA

167

Carmen Pavia i Solves Fallera Major Infantil de Xàtiva Hola, sóc Carmen Pavia Solves i aquest any tinc l’honor de ser la Fallera Major Infantil de Xàtiva. Pot ser casualitat o destí…? Jo vos ho diré, era el destí, i ara vos explicaré el perquè. Vinc d’una família molt fallera, però no de qualsevol falla, sinó de la millor falla del món, la falla Abu Masaifa. La meua tia Rosi i el meu tio Vicent, varen ser fundadors d’aquesta comissió, on la meua tia Rosi va tindre el plaer de ser la primera fallera major d’Abu Masaifa. D’ahí endavant molts membres de la meua família han format part de la història d’aquesta falla: la meua tia Cristina i la meua mare van ser falleres majors en els anys 1998 i 1999 respectivament, el meu cosí Alex i el meu cosí Vicent, presidents infantils en els anys 2001 i 2005 i 2006, la meua cosina Samantha fallera major infantil en l’any 2015, i el meu pare i el meu tio Vicent vicepresidents, i l’any 2003 la meua mare va representar a tot el col·lectiu faller com a fallera major de Xàtiva. Com no podia ser d’altra manera, jo volia seguir eixos passos, doncs ma mare em conta que va ser l’experiència més bonica de tota la seua vida. Experiència que compartiré amb tots vosaltres i em sentiré molt orgullosa de dir que sóc de la falla Abu Masaifa, falla que m’ha vist nàixer, créixer, jugar, disfressar-me, riure…. I a més, aquest any no estaré sola, doncs compartiré el meu somni amb Àfrica i Guillermo, fallera major infantil i president infantil de la meua comissió, amics de tota la vida i que tantes coses hem viscut junts. Vos estime. Vull donar les gràcies a la meua falla per donar-me l’oportunitat de dirigir-vos unes paraules i per compartir la meua felicitat. Visquen les falles, visca Xàtiva i visca la falla Abú Masaifa.

169

RECORDATORI FALLES 2018

171

173

175

177

179

COL.LABORADORS

181

amb les falles

Pol. Ind. La Vila, C/ La Vall d’Albaida, 3 46819 NOVETLÈ - Tel. 96 228 01 27 pedidos@paperplegat.com

Saló de Banquets

Ara també celebració d’aniversaris i dissabtes sopars amb parc infantil

Ctra. de Rotglà, s/n Tel. 96 223 06 53 Mòbils: 605 25 22 54 - 605 25 22 55 46815 LA LLOSA DE RANES (València)

COMUNIONES 2019

en Joyerías Sancho encont�arás el mayor sur�ido para su comunión...

Mi primera Comunion

Los que a Sancho fueron, a Sancho volvieron Avda. Jaume I, 18 · Tel. 962 273 888 · XÀTIVA

Alameda, 39 · Tel. 965 523 107 · ALCOI

BELENDECOR Cortinas y decoración

Facebook: Belén López Medina • Web: www.belendecor.com C/ La Cruz, nº 25 • L’Alcúdia de Crespins • Tel.: 677 340 727

Pensa en un acte important… de segur que l’has d’acompanyar amb flors.

Carrer Trobat 7 Tel. 96 228 17 53 46800 XÀTIVA

Mòbils 687 401 244 690 267 245

FUEGOS ARTIFICIALES

Real de Montroy (Valencia)

DELEGACIÓN EN CANALS

Vicente Argent Climent C/ Raimundo de P. Sarrió, 4, 1º, 1ª Tel. 667 704 348

Salvador Grimaltos Monzó

talleresruta46@gmail.com 618 445 055 962 272 866

Ronda Sequía Vila Polígono F

ALZIRA

PLAZA REINO, 2

XÀTIVA

C/ ABÚ MASAIFA, 29

Académico Maravall, 9 y 11 • 46800 XÀTIVA Tel. 96 227 52 03 • Fax: 96 227 52 05 www.recreativossaetabis.com

Calidad en los almuerzos

Cafetería la Pista Buen café

Ausias March, 13 46800 Xàtiva

Tel.: 651 990 031

BAR RESTAURANTE

AVENIDA Avda. Constitución, 3 46269 TOUS (Valencia)

BAR RESTAURANTE

Bon Profit

Nieves Anaya Bataller Sequia Real del Xúquer, 53 Tel. 96 244 50 10 46260 ALBERIC (Valencia)

Av. Almaig, 36 - ONTINYENT - 96 238 15 32 • C/ La Reina, 28 - XÀTIVA - 96 114 82 24 www.juguetescolumpios.com juguetescolumpios@gmail.com

Superjuguete Ontinyent y Xàtiva

Tu tienda especializada en el cuidado de las mujeres embarazadas. • Ecografía emocional • Consejos profesionales • Productos personalizados

• Regalos para recién nacidos • Servicios para mamás • y mucho más…

Pensa en un acte important… de segur que l’has d’acompanyar amb flors.

C/ Duque de Calabria, 2 BAJO A 46800 XÀTIVA (Valencia)

Carrer Trobat 7 Tel. 96 228 17 53 46800 XÀTIVA

Tel.: 649 01 07 04 960 21 34 13

Mòbils 687 401 244 690 267 245

www.marquezpastissers.com

L’ALCÚDIA DE CRESPINS - CANALS -XÀTIVA

C/ Compositor J. Lammez, 3, bajo 46800 XĂ tiva (Valencia) Tel. 96 105 91 58 - 656 396 882

Marta Bonet Peluqueria @peluqueriamartab

FOTODEPILACIÓN C/ Abú Masaifa, 15 - Xàtiva

96 070 56 63

637 29 28 13

maricarmenllueca@hotmail.com

Col·laboració Anònima

BAR-CAFETERÍA

EL GUAJE

GRAN VARIEDAD EN BOCADILLOS, TAPAS Y PLATOS COMBINADOS ESPECIALIDAD EN POSTRES CASEROS

Celebraciones de cumpleaños, temático, si lo prefieres. ¡Consúltanos! C/ Poetes Setabenses, 5 Tel. 605 607 274 46800 XÀTIVA Síguenos: Calatella

656 976 053 Síguenos www.tutiendaconencanto.com C/ Camí dos Molins n.º5, XÀTIVA

ESPAI PATROCINAT PER

ABUADICTES