BONANSA
TERRA DE FRONTERA
01. FORMA DEL TERRITORI
PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardor 2015-2016 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya
INDEX 1. SITUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES Matrius, escales i territori
1.1. TOPOGRAFIA - Morfologia
- Geologia
1.2. EL CLIMA I LA XARXA FLUVIAL - Clima
- Aigua
1.3. BIODIVERSITAT
- Tipus de paisatges
1.4. PRODUCCIÓ ECONÒMICA
- Economia i capacitat de canvi
1.5. PARC EDIFICAT - Tensions de nuclis urbans
2. PALIMPSEST Decapatge i relacions
2.1. ORTOFOTO 2.2. TOPOGRAFIA 2.3. XARXA HIDROLÒGICA 2.4. SILVA 2.5. HORTUS 2.6. AGER 2.7. CAMINS 2.8. URB 2.9. RELACIONS - Aigua - Agricultura - Poble
- Pendents - Aigua - Camins - Negatiu
1. C A R A C T E R Ă? S T I Q U E S D E L T E R R I T O R I Matrius, escales i territori
1.1. TOPOGRAFIA
1. 1. T O P O G R A F I A MORFOLOGIA Bonansa és un municipi de la Ribagorça a la comunitat auntònoma d’Aragó. Es sitúa al nord de la comarca acompanyat de les “serres interiors”, muntanyes de calcària o conglomerat que inclouen les muntanyes de Cotiella (2.912m), Turbón (2.492m) i Sis (1.791m), i les serres més meridionals de Ferrera (1.827m), Campanué (1.550m) o Galirón (1.430m). En l’extrem septentrional, s’eleven els enormes massissos de granit de Maladeta (3.404m), Llardana (3.375m) i Perdiguero (3.220m), els més alts del Pirineus. Entre aquestes grans muntanyes, s’obren diverses valls d’alta muntanya en adreça nord-sud, així com alguna petites depressions transversals.
A escala comarcal, el relleu presenta una forta irregularitat, un caràcter en general muntanyenc, encara que amb diferències Nord-Sud, ja que presenta majors altures a nord i altures més modestes a sud. Les zones planes són escasses i es corresponen amb valls fluvials o depressions entre les muntanyes. En un tall N-S apareixen representades totes les unitats morfoestructurals de la serralada pirinenca: Zona Axial, Serralades Interiors, Pujols de ‘flysch’, Depressió Mitja Prepirinaica i Serralades Exteriors
1. 1. T O P O G R A F I A GEOLOGIA Descriure la geologia de Bonansa constitueix una labor complexa, ja que complexa és la geologia del Pirineus. La comarca s’estén de nord a sud, des de pràcticament el nucli de la serralada pirinenca, o Pirineus Axial, fins a l’extrem sud, o Serres marginals surpirenaiques. En ella trobarem des de granits (roques d’origen igni formades per fusió de l’escorça terrestre) fins a conglomerats d’èpoques relativament recents. Tots aquests materials es troben plegats, i moltes vegades apilats repetidament, a causa de l’efecte d’importants falles inverses de plana estesa i encavalcaments. Finalment l’acció erosiva de rius i glaceres han conformat l’actual relleu, constituint les valls transversals com perfectes disseccions o corts geològics de la serralada.
Massissos antics metamorfòsics
Domini muntanyós abrupte, fonamentalment calcari
Massissos antics granítics
1. 2. EL CLIMA Y LA XARXA FLUVIAL
1. 2. EL CLIMA I LA XARXA FLUVIAL CLIMA El clima de la comarca de la Ribargorça està influït principalment per dos fets principals: – La seva localització geogràfica en el vessant meridional del sector central de la serralada pirinenca. – L’imponent relleu, amb massissos i serres que aconsegueixen altures molt considerables al nord i que perden altura progressivament a mesura que descendim cap al sud.
En línies generals es tracta d’un clima temperat humit amb un clar gradient nord-sud segons el qual les precipitacions van augmentant a mesura que ens desplacem cap al nord, mentre que van disminuint les temperatures mitjanes. En el mateix sentit s’afebleixen progressivament les influències mediterrànies, dominants en el sector meridional, i augmenten les oceàniques, però molt modificades pel relleu i amb un notable matís de continentalització, conseqüència de la situació interior del territori. El sector septentrional de la comarca presenta típiques característiques de muntanya, amb certa influència oceànica, però molt modificada per una continentalització que s’aprecia clarament en el règim de precipitació. Les precipitacions són abundants i bastant ben repartides al llarg de l’any.
1. 2. EL CLIMA I LA XARXA FLUVIAL AIGUA La gran majoria de l’espai analitzat està drenat pel riu Ésera i el seu principal afluent, el Isábena. Solament l’extrem oriental queda fora de la seva conca i dins de la del Noguera Ribagorçana. El riu Ésera neix en la vessant nord del massís de la Maladeta, a 2.500 metres d’altura. A la seva vall se situen coneguts municipis de la província d’Osca com Benasque, i Camp. És un riu típicament pirinenc, alimentat per la fusió de la glacera del Aneto i l’alta pluviositat de la seva capçalera, on les seves aigües són represades per a ús hidroelèctric en l’embassament de Pas Nou-entre Benasque i el Pla de l’Hospital i l’embassament de Linsoles al costat de Eriste. A Graus l’Ésera rep pel marge esquerra al riu Isábena, neix a 2400 msnm en la conca coneguda com Es Sebollés, entre els pics Galliner i Cibollés. Aigües a baix és representat en l’embassament de Joaquín Costa o de Barasona, on el seu objectiu principal és proveir els regs del Canal d’Aragó i Catalunya.
Bonansa forma part de la conca hidrogràfica de l’Ebre, aquesta és la conca hidrogràfica del riu homònim que discorre pel nord-est de la península ibèrica, des de la serra de Híjar per desembocar en el delta de l’Ebre. Té una superfície d’uns 85.000 km² i la major part de les precipitacions que recull provenen del seu vessant Pirinenc, al nord. En la depressió central té una altura mitjana de 200 metres sobre el nivell del mar, la qual cosa destaca amb les grans elevacions que l’envolten (màxima de 3404 m en el pic Aneto). En la desembocadura del riu està el delta de l’Ebre, un espai protegit amb el parc natural del Delta de l’Ebre.
Cabal mitjà mensual del riu Ésera a Graus. Període 1959/60 a 1999/2000. Font: Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
1.3.BIODIVERSITAT
1.3. BIODIVERSITAT TIPUS DE PAISATGE S’analitzen els diferents tipus de vegetació que podem identificar en el paisatge ribagorçà, agrupats bàsicament en boscos, matolls i pastures, sense oblidar altres grups importants com la vegetació associada a l’aigua.
1
2
3
1. Boscos Per descriure els boscos, comencem per la part més alta i anem baixant cap a les cotes més baixes. Als boscos trobem: Pi negre, fagedes, abets, boscs mixts caducifolis, pinars de pins silvestres, pinars de pi negral, pinars de pi ‘carrasco’, quejigals i ‘carrascales’. 2. Matolls Els matolls de muntanya estan composts principalment per ‘ericáceas’ que es desenvolupen a le zones alpines i subalpines sobre substrats acidificats. De vegades aquest matoll apareix per degradació de la pineda de pi negre i en altres ocasions per l’abandó de les pastures. 3. Pastures Entre els 2.200 i 2.600 m d’altitud, en ple pis alpí, per sobre del límit del bosc o d’alguns arbres que viuen de forma aïllada, les pastures d’alta muntanya abunden en les capçaleres de les valls ribagorçanes.
1.4.PRODUCCIÓ ECONÒMICA
1.4.PRODUCCIÓ ECONÒMICA ECONOMIA I CAPACITAT DE CANVI Protecció, gestió i ordenació dels paisatges que es van a proposar, és dirigir o guiar la evolució del paisatge. - Per “protecció dels paisatges” s’entendran les accions encaminades a conservar i mantenir els aspectes significatius o característics d’un paisatge, justificats pel seu valor patrimonial derivat de la seva configuració natural i / o l’acció de l’home. - Per “gestió dels paisatges” s’entendran les accions encaminades, des d’una perspectiva de desenvolupament sostenible, a garantir el manteniment regular d’un paisatge, a fi de guiar i harmonitzar les transformacions induïdes pels processos socials, econòmics i mediambientals. - Per “ordenació paisatgística” s’entén les accions que presentin un caràcter prospectiu particularment accentuat per a millorar, restaurar o crear paisatges. El Pirineu és un sistema complex amb disponibilitat de recursos naturals qualificats , però amb problemes d’adequada utilització - Quant a subministrador de recursos per una banda, i com a lloc de localització d’activitats i assentaments de formes de vida de l’altra, el Pirineu està sotmès a profunds canvis que cal regular i ordenar , utilitzant per a això els instruments normatius més idonis , tenint en compte les següents peculiaritats : a ) La fragilitat de la muntanya. b ) L’existència dels usos tradicionals del territori. c ) La qualitat del paisatge i les condicions climàtiques que conviden al desenvolupament d’altres activitats econòmiques.
Activitats esportives d’oci i esbarjo amb infraestructura
Visibilitat d’elements culturals amb impacte visual positiu
Activitats forestals de caràcter selectiu
Activitats industrials
Ús residencial dispers
Activitats de conservació
Activitats extensives agropecuàries i forestals
Activitats agropecuàries intensives
1.5. PARC EDIFICAT
1.5.PARC EDIFICAT TENSIONS DE NUCLIS URBANS
BONA
BO
NA N
SA
-B AL
LA
BR
IG
A
16
’
NSA -
ALINS
49’
10’
’
10
BON ANSA
- BIB
ILS
NÉ
SA
N NA
-
AR ST A C
BO
BON
ANS A-G
ABA
BO
RRE
T
33’
NA
NS A-
CIR
ÉS 40’
Benasque
Bonansa
Fet
Un dels agents modeladors del territori més evidents és l’acció de l’home a través de la construcció. En aquest sentit, la ancestral estructura económica de la comarca va motivar que la major part del teixit urbà s’hagi configurat tradicionalment en forma de petits nuclis de població. En l’actualitat, són tres els nuclis urbans relativament grans que han viscut una modificació molt relacionada amb el turisme. Aquests nuclis disposen d’infrastructures d’oci i industrials. També es disposen teixit urbans dispersos, urbanitzacions de baixa densitat localitzades a l’exterior del contorn dels nuclis urbans, on conviuen amb cases aïllades i poblacions abandonades a causa de l’éxode rural. En relació a l’expensió del territori, es preveu que les intervencions es concentrin en aquests nuclis urbans de major tamany, transformant el paisatge de manera més intensa o la construcció ja ha modificat considerablement l’espai.
2. P A L I M P S E S T Decapatge i relacions
2.1.ORTOFOTO
2.2.TOPOGRAFIA
1.480 m
1.254 m 1.427 m
1.535 m
1.760 m
1.747 m
1.360 m
1.360 m
1.491 m
1.464 m
2.3. XARXA HIDROLÒGICA
2.4.SILVA
2.5.HORTUS
2.6.AGER
2.7.CAMINS
2.8.URB
2.9.RELACIONS AIGUA - AGRICULTURA - POBLE
2.9.RELACIONS PENDENTS - AIGUA - CAMINS
2.9.RELACIONS NEGATIU
BIBLIOGRAFIA WEBS paisajesculturales.50webs.com idearagon.aragon.es ciutatmosaicterritorial.com cribagorza.org PUBLICACIONS Comarca de la Ribagorza Javier del Valle Melendo José Espana Vila Toponimia de Ribagorza Municipio de Bonansa Glòria Francino Carles Feixa Mapa de Paisaje de la Comarca de la Ribagorza Dirección general de ordenación del territorio Gobierno de Aragón
ALUMNES
FORMA DEL TERRITORI ESPAÑOL ESPINAR, CLARA JULIÀ ALSINA, PERE LAUCIRICA LOPEZ-PALACIOS, BORJA PALAU ARVIZU, FEDERICO RAMÍREZ JIMÉNEZ DE PARGA, ALFONSO SEDO LLINAS, MARIA SECCIONS I RECORREGUTS D’ESPAUX RODRIGUEZ, TATIANA GALLASTEGUI URRUZOLA, PABLO GIL GARCÍA, RAFAEL GONZÁLVEZ GONZÁLEZ, CARMEN HORUE FERRERO, IVAN MARCH SAN JOSÉ, ELENA ULLA CLAVERÍA, LUCIA LÍMITS I FRONTERES ALCAZAR DEL AGUILA, ALVARO CÁNOVAS ALONSO, FERRAN CANYELLES RUIZ, ALEXANDRE IZQUIERDO MAS, JORDI MELGAREJO BATET, MARC OLIVE CURRIUS, MARIA DOLORES OLIVER PARERA, JOSEP YAUTIBUG GALARZA, GRACE ROSARIO
PANORAMES I TRANSFORMACIÓ DEL TERRITORI BORT MOLL, ORIOL BOUDRAND, ALIX CALLEJAS PONSÀ, FRANCISCO ILLA MIRALLES, SERGI MURCIA ALJAMA, SANDRA PEDRO PINHEIRO, AFONSO SVEDÄNG, JONASE VEUS DEL TERRITORI. IMAGINARI COL·LECTIU BUSSO, PAOLA CAMPANALES, ALBA CERAVOLO, MIRIAM DE LA PRESA, CARLOTA MORGADO, PAU SENDER, MIREIA ZENDRERA AGULLO, POL ACTIVITATS EMERGENTS GIFFINGER, ANNA GONZÁLEZ BUSTAMANTE, IÑAKI GONZALVO SCHAKAT, ANNA GUILLOT DIESTE, BLANCA HEINEMANN, JANA KRISTIN MURCIA CONTRERAS, ARMAND
TOTS ELS PATRIMONIS CAVALCANTI KAWAHIGASHI, GUSTAVO CARRIÓN FATJO, MARIONA MANEN CIVIL, LUCAS MARQUES CABUGUEIRA, JOANA MORENO, MARCELO TOMAZ PRAT JOVANI, CLARA SOARES NUNES DOS REIS GARCIAS, CATARINA
18-27 de gener de 2016
www.paisajesculturales.50webs.com www.ciutatmosaicterritorial.com
ORGANITZA
Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya
professors responsables col·laboradors doctorands col·laboradors arquitectes col·laboradors especials
Carles Llop, Josep Maldonado Gemma Milà, Néstor Jiménez, Ramón Sisó Eduard Antorn Montserrat Iniesta, Carles Feixa, Marcel Iglesias, Alejandro Royo, Juan Ramón Iglesias, Manel Gómez, Jordi Clariana