05 La Trapa by Paisatges Culturals ETSAV

CALVIÀ

PORTA SUD DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

05. POSSESSIÓ DE LA TRAPA

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardor 2018-2019 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya

índex

. . . índex

-2-

-3-

lloc

el-lloc

[…]I llavors la fosca de la nit que minva, i tots els paratges, ecos i llumets, els torrents que bramen al peu de la timba, el matí que esclata en mil saluets, els galls que desperta, les penyes que daura, els bous que pasturen, el parell que llaura, les viles disperses en la vall sublim, el boc que corona la roca del cim, el gorg que no es mou dins la penya brava, com gota de rou dins una flor blava, les dones que renten i la que entrecava, olivars, pollancres, vinyes, sementeres, molins i masies i castells roquers, pel jove qui passa, plena de dolçor de la festejada l’ànima xalesta, tot és una festa que canta d’amor.[…]

Joan Alcover

-4-

EL LLOC -5-

torrent d’en Marcó

81 hectàrees altitud punt més baix: 250m

el-lloc

Serra de Tramuntana

La Trapa

la tr

apa

la trapa - palma 40 km

mar

Mar

“Mallorca es el Paraíso, si puedes resistirlo“.

_ co

nca

hidr

ogrà

fica

conca hídrica / aprofitament escorrenties / torrents

Gertrude Stein

Tres camins ens portaren a aquell indret on s’intuïa la foscor de tres colls . Érem vigilats des de les altures per tres cims amb la remor del mar de fons. Els xiulets de sa tramuntana havien cessat. Potser per pietat, al trobar-nos en un lloc sagrat. Anònim

-6-

-7-

-8-9el-lloc

el-lloc

-10-11el-lloc

el-lloc

antropització

[...] Es frecuente citar a Platón y Aristóteles en apoyo de una visión de la planificación de los anitguos basada en el “sentido común” En su Política, Áristoteles formula unes recomendaciones muy explícites sobre el el emplazamiento: [...] Lo primero y más importante, la situación ha de ser saludable. Una ladera que dé al este, con vientos que soplan de la dirección de la salida del Sol, proporciona un buen emplazamiento, mejor que el socaire del lado Norte, aunque éste proporciona un major ambiente. Lo segundo es que ha de estar bien situada para el desarrollo de todas las actividades civiles y militares...”[...] [...]Viturbio: “ Lo primero serà –dice- elegir un emplazamiento saludable; tal emplazamiento será elevado, ni húmedo ni expuesto en exceso a las escarchas; su clima habrá de ser ni demasiado cálido ni demasiado frío, sinó templado. Por otra parte, no debe haber pantanós en sus immediaciones. Si la Ciudad se halla sobre la costa, expuesta al sur o al oeste, no serà sana...En una palabra, cuando se trato de fundar ciudades, habrá que evitar los lugares en que los vientos cálidos soplarían sobre sus habitants...” [...]

ANTROPITZACIÓ

Joseph Rykwert, “ The idea of a town: the antropology of urban form in Rome, Italy and the ancient world”, Princeton University Press cop.1976

-12-

-13-

. . . l’arribada

ARQUITECTURA

ALIMENTACIÓ

AGRICULTURA

Fragment “ Monasterio perdido “ Miguel Fernández Villegas, Ediciones Aljibe, S.L, 2004

antropització

REPRODUCCIÓ

antropització

ANTROPITZACIÓ

REFUGI

[…]Una mañana de invierno con el tiempo del sud húmedo y brumoso, irrumpió en Andrantx la inesperada y lúgubre caravana. Con la capucha echada los frailes iban sentados en los banquillos de los carros, silenciosos y estáticos. La mulas sudadas tiraban, su peregrinaje había comenzado en un rincón de Normandia. Fue el suyo un despliegue de blanquísimos hábitos , hinchados al viento rasante, sin abrir nunca la boca, figuras de ensueño, como si escondiesen algo implacable, espantosamente rígido, bajo las máscaras de férrea pureza.[…]

Producere es en origen conducir hacia delante, hacer salir y hacer avanzar, y de ese significado nace su valor de prolongar algo y de hacerlo crecer, desarrollar.

LLOC recursos

- flora i fauna

-14-

LA HISTÒRIA

ECOTÒ

La palabra reproducción viene del latín y es un doble prefijado provisto también de un sufijo de acción (-ción). Se refiere a la acción de producir reiteradamente o volver a producir ( prefijo re-), sobre el verbo producere, que se compone de proverbo ducere (dirigir, conducir, guiar).

-15-

L’any 1810, una comunitat de monjos trapencs de l’ordre Cistercenca, fugint de la Revolució Francesa va arribar a la Vall de Sant Josep gràcies al bisbat de Mallorca i el propietari (Dr. Pere Roig) decideix cedir-los els terrenys. Al cap de 20 anys els trapencs decideixen abandonar el que ja s’anomenava la Trapa deixant una herència de conreu, arquitectura, marges i un sistema d’aigua que definiria l’indret. Amb la desamortització, els terrenys passen a ser de la Diputació i esdevé casa de possessió, que passarà de mà en mà fins que al 1980 la GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) adquireix tot el conjunt, juntament amb diferents entitats, agents i col·lectius. Al 1994 va patir un incendi que va provocar que es redirigís el projecte.

-16-17antropitzaciรณ

antropitzaciรณ

RECURSOS

-18-19recursos

Robert Graves, “ Por qué vivo en Mallorca” 2007

[...]encontré el escenario que deseaba para mi trabajo como escritor: sol, mar, montañas, frescos arroyos, árboles de sombra, nada de política y algunos lujos de la civilización[...],

recursos

SOL AIGUA recursos

recursos

AIRE

PEDRA flora i fauna TERRA

-20-

-21-

. . . els paisatges de l’aigua El predomini de les roques carbonatades al substrat de la Serra de Tramuntana, com també les característiques climàtiques i biològiques, determinen l’existència d’un paisatge que s’anomena carst. El modelat càrstic és el resultat dels processos de dissolució que tenen lloc a les roques carbonatades, i que originen una gran diversitat de formes.

TORRENT m.: cast. torrente

ESQUETJAR m.

Lloc pedregós, ple de pedres desiguals i amb moltes escletxes entre elles ( Sóller). Hi ha S’Esquetjar de Son Coll i S’esquetjar de Montcaire, noms de paratges situats prop de Sóller. D’un lloc molt esquerp o trasbalsat, diuen que “ pareix s’esquetjar de Montcaire”

ETIM.: del llatí torrĕnte, mat. sign.

FON.: turén ( pir-or.; or., eiv.); torén (occ., Cast ); torént (Val., Al., mall. ) 1.Corrent impetuós d’aigua, especialment el que es forma a conseqüència d’una pluja abundant. Caygueren en hu torrent qui era prop lo vall, Desclot Cròn., c. 167. Lleixant-la a peu en lo torrent, s’entorà a son senyor, Decam. II, 164. Com un canyar dins esbarat torrent, Atlàntida introd. 2.Llarga depressió del terreny per on, en temps de pluges, passa un corrent d’aigua. Qui pel torrent ja se’n pugen, | amunt per l’estret barranch, Costa Agre Terra 26. 3.hiperb., Cosa que surt o es mou amb gran abundància. “ Si ve la guerra, veurem torrents de sang”. Torrent de veu: veu molt forta, de gran sonoritat. “ De paraules un torrent | en teniu per qui en voleu, | i a mi, par que me faceu | es desmenjat amb talent” ( cançó pop. Mall). I les podrides nacions oregen | i els llits eixamples dels torrents humans, Alcover Poem. Bíbl. 48. Cerca TORRENT[ en línia ] diccionari català valencià balear. Institut estudis catalans ( 22 gener

Cerca ESQUETJAR [ en línia ] diccionari català valencià balear. Institut estudis catalans ( 22 gener 2019 )

POLJE Poliè del serbocroat polje amb el significat de terreny, és una depressió tancada d’origen càrstic plana que fa normalment de 5 a 400km2. És una mena de vall allargada i tancada, de fons pla, de mida gran i contorns irregulars. Les voreres són abruptes i hi aflora la roca calcària. En geologia Un poliè és una gran plana entre pedres calcàries amb el seu eix principal desenvolupat en paral·lel amb grans estructures i pot tenir una llargada de desenes de quilometres. Els dipòsits superficials tendeixen a acumular-se [Exclusivamente para uso académico] al sòl. El drenatge pot ser o bé per cursos d’aigües superficials o bé per pous ( ponors) El poliè està format per coalescència de dolines o per enfonsaments tectònics. El fons de la plana és constituït per terra de descalcificació molt fèrtil.

2019 ) Santiago Pastrana Álvarez. [ en línia ] “Relieve crástico” (26 agost)

-22-

recurs - aigua

A l’exterior podem observar camps de rascler ( localment coneguts com a esquetjars o rellars ), dolines, grans depressions anomenades poljes i altres formes capritxoses a les roques calcàries. Són fruit de la tasca pausada de l’aigua que, durant milers d’anys, ha donat com a resultat aquest paisatge singular. La feina de l’aigua continua a l’interior: les aigües subterrànies eixamples les enclentxes de la roca i van generant enormes espais subterranis, buidant muntanyes i traçant un paisatge interior enigmàtic i laberíntic. L ‘extensió del carst a la Serra, com també la seva diversitat, singularitat i bellesa han contribuït a la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

AIGO Aigo, vos demanam, aigo i vós, senyor, mos dau vent i mos girau ses espatlles i fais com qui no mos sent. A s’hort sa terra és eixuta, s’ha mort tot el que hem sembrat, es tarongers s’han ‘secat, es blat és mort i[Exclusivamente no és nat. para uso académico] Abans, senyor, éreu flors, ara, senyor, sols sou cards. Abans, senyor, éreu amor, ara s’amor s’ha assecat. Abans, senyor, éreu horts, ara, senyor, pols i vent. Abans, senyor, éreu gent, i ara, on és, on és sa gent? Maria del Mar Bonet

[Exclusivamente para uso académico]

Com actua l’aigua a la Serra de Tramuntana? La pluviometria és elevada en relació amb la resta de l’illa; el terreny és de naturalesa calcària, i per tant, molt permeable; el pendent és accentuat; i l’estiu molt sec. Per aprofitar i regular una aigua inestable i que s’escola, els habitants de la Serra han construït una densa xarxa hidràulica integrada per fonts de mina, síquies, aljubs, eixugadors i altres enginys. La gran majoria s’han fet amb la tècnica de la pedra en sec. Es tracta de construccions d’aparença rústega però que amaguen un coneixement sorprenent del terreny, del clima local i de la dinàmica de l’aigua, tant subterrània com superficial. Apareixen arreu, entremesclats amb els torrents. Permeten aprofitar l’aigua per regar i, a la vegada, regular-ne el cabal quan plou massa. L’origen d’aquesta xarxa s’ha atribuït als musulmans, que romangueren a l’illa entre els segles X i XIII; però la seva consolidació i difusió al conjunt de la Serra és posterior.

la pedra seca i l’aigua . . . -23-

Tot i que la construcció de pedra en sec també és present a altres llocs de la Mediterrània i del món, aquí ha esdevingut un factor predominant en el paisatge. Si les canteres de pedra es trobaven a un poséssim tots els marges de la Serra radi de 150m de La Trapa de Tramuntana alineats, s’assolirien els 19.000km; això equivaldria gairebé a la distància que separa els dos pols de [Exclusivamente para uso académico] l’esfera terrestre. ( 20.000Km).

i com funciona ?. . .

[Exclusivamente para uso académico]

-24-

recurs - pedra

En els paisatges de sa Serra de Tramuntana, observem nombrosos marges ( terrasses) i altres elements d’arquitectura tradicional, construïts segons la tècnica de la pedra en sec. Aquesta tècnica es basa en la utilització exclusiva de pedra residual de l’entorn ( no de pedrera ), treballada sense morter ni ciment. En els vessants més abruptes, l’agricultura hauria estat del tot impossible sense aquests marges, que han permès dotar les terres de conreu d’estabilitat contra l’erosió. Fins i tot pobles sencers, com Banyalbufar, no s’haurien pogut construir sense aquest escalonament previ del terreny inferior. La integració visual d’aquesta tècnica en l’entorn natural és absoluta: mateixos materials i mateixos colors; per això el paisatge de sa Serra de Tramuntana assoleix una gran harmonia i bellesa.

la tectònica

-25-

recurs - vent

[Exclusivamente para uso acadĂŠmico]

-26-

-27-

-28-29recursos - flora i fauna

recursos - flora i fauna

-30-31recursos flora i fauna

recursos - flora i fauna

Origen etimològic : sistema Préstec (s. XVIII) del llatí systema i aquest del grec sýstema ‘conjunt’, derivat de synistánai‘reunir’, ‘compondre, constituir’. De l’arrel indoeuropea d’estar (V.).

L’ordenació segons creença (Trapencs), productivitat (Possessió) o identitat (GOB) com a l’actualitat, permet cobrir les necessitats dels individus, envers el conjunt del paisatge.

sistema

L’acció humana ha de sistematitzar les seves activitats, per tal d’intentar aproximar-se a l’ordre dins el procés entròpic del mateix paisatge.

SISTEMA -32-

-33-

SISTEMA

PRODUCTOR DE PAISATGE

sistema

AIGUA

sistema

qanats / sèquies

murs contenció / tipus de mur (tectònica) / arquitectura

PEDRA

recursos

-34-

-35-

sistema

la trpaa

Tota l’essència de la Mediterrània es concentra en aquest itinerari. L’illa de sa Dragonera ens aportarà un toc de solitud i ens recordarà la importància dels espais naturals protegits. Ala Trapa podrem contemplar el resultat de la tenacitat humana.[...] Blog masmallorca.es

LA TRAPA -36-

-37-

agricultura

AGRICULTURA

-38-39-

RAMADERIA: La Trapa no és un espai que es caracteritza per la ramaderia. A l’època dels monjos trapencs, tenim constància que tenien un ase o una mula per poder fer funcionar el molí i un ramat d’ovelles. En l’època de la Casa de Possessió hi podrien haver hagut els animals comuns en aquesta: com els porcs i les ovelles. Ara actualment no hi ha projecte de ramaderia.

menjadora pel bestiar

MOLÍ: La tahona o molí de sang es situa en un lloc estratègic: aprofita el desnivell per al seu funcionament i construcció. Té dues plantes i un accés exterior per a cada una. Per la porta posterior que dóna al primer pis, és per on entra l’animal. Aquest accionarà el molí amb la seva força. Per la porta del davant és per on es pot accedir al molí i estable. Aquestes dues plantes es connecten per una escala.

Testimoni amos de la contrada 1825, recollit per Antoni Matheu al 1934.

TRAPENCS: vinya POSSESSIÓ: vinya ACTUALITAT: inici d’horta ecològica i zona d’acampada

TRAPENCS: no utilització POSSESSIÓ: ampliació per a cultiu ACTUALITAT: plantació herbes aromàtiques

agricultura

[...] S’hi collien a l’any quaranta quarters de gra i vint-i-cinc quartons de vi; a l’hort regat per una font descoberta i dirigida pels monjos, s’hi feia verdura per quaranta persones [...]

planta baixa

TRAPENCS: blat i productes de subsistència POSSESSIÓ: continuació de cultius ACTUALITAT: en desús

TRAPENCS: blat i herbes POSSESSIÓ: en desús ACTUALITAT: en desús

-40-

alçat

secció

planta primera

-41-

-42-43metabolisme

metabolisme

aigua

AIGUA

-44-

-45-

. . . aigo Baixa la pendent d’estret horitzó, mitja carreró i mitja torrent. Cada casa sent pel seu pontarró passar la remor de l’aigua corrent. El saltant eixorda, la figuera borda li dóna ombradís. Crivell de la serra, dins un solc de terra tanca un paradís. Joan Alcover “Notes de Deià”, a “Cançons de

264 m

mina major

la Serra” (fragment)

mina petita

conca aigua

258 m

aigua

canaleta

mina

250 m

segona mina

SISTEMA QANATS

250 m

Complexa xarxa de mines, pous de comunicació i de captació, i canaletes, que recorren les marjades per la superfície i sota terra. A les marjades superiors hi ha tres pous de captació. Aquests tenen, respectivament, 22,20 i 11 metres de fondària. Una petita comporta de ferro regula la sortida d’aigua cap a l’hort i les cases, mitjançant una canaleta de teula ( peça de 55’5 cm) o bé seccionada a la pròpia pedra. La canalització finalitza en una pica situada davant les cases.

safareig mar

pica 0m

La canalització és d’època pagesa ( possessió ) ja que es recolza en els banc als de pedra tallada i perfectament encaixada.

-46-

-47-

arquitectura

ARQUITECTURA

-48-49-

FASE 1 murs: mamposteria pedra calcària morter de terra vermellosa i calç, acabat de morter bast i poc uniforme. obertures: dimensions reduïdes amb dintells de pedra epais: dues sales diàfenes d’alçada lliure 3,5m

molí de sang/ TOPOGRAFIA_facilitar accés, càrrega i descàrrega

bancals/ CONCA_ESCORRENTIA desnivell òptim sistema qanats

FASE 2 -reacondicionament - reestructuració totalmurs: mamposteria pedra calcària morter de terra margosa blanquinosa.

arquitectura

obertures: llinda i brancals de pedra arenosa ( vall Palomera) S’obren noves obertures amb un ritme continu a façana ( gran - petit -gran - petit ) epais: ampliació espai 3 (dormitoris)

bellasombra ombú / DIÀLEG_trobada amb el paisatge, reunió (Phytolacca dioica)

arquitectura

edificacions/ CUIRASSA_s'orienta, es protegeix del vent, s' integra monestir Trapenc

“ no havia más celdas independientes que para los sacerdotes ( ocho clérigos, treinta legos) “

forn de calç/ PROXIMITAT_tectònica dels murs

l'era / VENT _separar el gra de la palla

FASE 3 - l’ hivern de 1810 es para la construcció del monestir i es dediquen al reacondicionament del territori -

Arquitectura popular : fruit de la conjugació de les possibilitats ofertes pel medi ambient i de les necessitats humanes.

murs: mamposteria pedra conglomerada (procedent del desmunt del terreny degut a les noves edificacions) morter de terra vermellosa i calç obertures: dimensions majors, llinda i brancals d’obra de morter epais: construcció de la capella amb coberta de volta de canó de guix Construcció dependències annexes Projecte dirigit per l’arquitecte trapenc fray Manuel.

-50-

-51-

. . . el que hi ha El caràcter evolutiu ,

dinàmic

i viu de l' arquitectura tradicional.

dormitoris

serveis

dormitoris

pallissa

clastra

cuina

capella

0 e'

planta general

Espai monàstic_la runa

arquitectura

secció general

capella - sala comú forns i cuina - cuina

serveis - antesala

Secció a-a'

El nou projecte contempla la transformació del monestir trapenc en un refugi de muntanya, l’autoria del mateix pertany a un grup d’arquitectes voluntaris mallorquins pels quals la sostenibilitat, l’aplicació de sistemes constructius tradicionals, el respecte pel paisatge i el transport reduït han sigut motors de disseny. El projecte es divideix en dues fases emfatitzant el caràcter de voluntariat en la segona d’aquestes. Secció b-b'

Secció d-d'

Secció c-c'

Secció e-e'

Secció f-f'

planta distribució

secció cuina i forns

Creixement orgànic segons necessitats i creença.

-52-

-53-

el que hi haurà . . .

gestiรณ

GESTIร

-54-

-55-

GOB

casa de possessió

comunitat trapenca

gestió

[Exclusivamente para uso académico]

Endinsats en un vot de silenci, els monjos tenien diferents tasques a realitzar: cura de la vinya i producció de vi de missa a la bodega, el blat i la farina, cura i construcció dels marges i del refugi, capella i estables, etc. En 20 anys construiren el monestir i marges, el molí, el qanat…

[Exclusivamente para uso académico]

-56-

No hi ha documentació que relati què va succeïr des que ho van abandonar els monjos fins a principis del segle XX. El que se’n pot saber és va anar passant de mans i conseqüentment, les construccions deixarien de ser el que són, ja que es van enderrocar alguns dels antics i altres es van adaptar a nous usos.

La gestió per passar a mans d’una entitat pública no va ser gens fàcil. Per tal de poder comprar el conjunt de Trapa, l’associació va decidir fer vendes de peces d’art, discos de música tradicional per poder conseguir una suma de diners que, juntament amb l’aportació voluntària de socis, van obtenir la propietat.

-57-

-58-59patrimoniu

patrimoni

Ara mateix la Trapa és gestionada pel GOB i amb l’ajuda voluntària de nombrosa gent i entitats. Tots ells col·laboren en les seves tasques de gestió i conservació. Per entendre tot això cal veure quins objectius té el GOB per la Trapa: -

Recuperar el patrimoni natural i cultural i les activitats tradicionals. - Prevenir els incendis forestals

- Posar en pràctica sistemes de gestió sostenibles per aconseguir la recuperació de l’espai natural - Difondre les experiències i promoure bones pràctiques ambientals en la gestió de les finques de la Serra de Tramuntana - Sensibilitzar a la ciutadania en general i els escolars en particular amb programes d’educació ambiental

Posar a disposició de la societat un espai natural de propietat privada amb clara vocació pública

Hem d’entendre doncs, que la Trapa és un procés i moviment assembleari, d’acció comunitària i de reivindicació d’un espai que ha rebut el poble. Amb tot això s’ha convertit en una gran eina per promoure l’excursionisme, la recerca científica, l’educació ambiental i la conservació de la natura. (Web de GOB Mallorca) Cal citar diferents episodis que l’associació ecologista ha presenciat durant aquests anys: L’obertura d’un expedient en contra l’associació per la realització d’unes obres a la pista de pujada a la Trapa en una planificació contra incendis. L’any 2016 el GOB inicia una campanya de micromecenatge anomenat “Tota pedra fa paret” i en 2 mesos va aconseguir el seu objectiu: més de 18.000 €. D’aquesta manera podien iniciar la construcció del refugi per a 8 persones. Actualment s’hi estan realitzant diferents feines com són la plantació de figueres, tancament del perímetre de la finca, la recuperació del mur de pedra seca... i la utilització d’un vàter sec! Tot això gràcies a les trobades de cada primer diumenge de mes i de jornades com camps de treball. El futur de la Trapa s’encamina cap a un espai de recuperació del territori i de caràcter, i també de paisatge. Amb la implantació del sistema d’horta ecològica i sostenible, de la recuperació del molí, d’una zona d’acampada apta per a totes les edats i finalment, amb la construcció del refugi per a excursionistes i senderistes itinerants

imatges extretes del web del GOB

-60-

-61-

actualitat i futur

- Estimular la participació ciutadana en la preservació de l’espai mitjançant la promoció i coordinació de programes de voluntariat.

WEBGRAFIA LA TRAPA

Periodista de Thalassa TV (19 de març 2012). La Trapa, Mallorca. Recuperat el 22 de gener de 2019, de: http://thalassa.cat/blog/?p=357 JUAN, J. (2013). Manuales de Desarrollo Sostenible: Recuperación de una Reserva Biológica. Recuperat el 21 de gener de 2019, de: http://www.gobmallorca.com/images/stories/arxius/informat/publicacions/latrapa/recuperacion-reserva-biologica.pdf ALDABE, J. (5 de maig 2014). Etapa 31 (273) Sant Elm - Sa Trapa. Recuperat el 22 de gener de 2019, de: http://viajedejavibaleares.blogspot.com/2014/05/etapa-31-273-santelm-sa-trapa.html

bibliografia

Ajuntament d’Andratx (2014). Catàleg del Patrimoni Històric d’Andratx: Monesteri i Cases de Possessió de la Trapa. Recuperat el 23 de gener de 2019, de: http://www.andratx.cat/portal/planols/Cataleg_Patrimoni/09_%20RUSTIC/142%20AC% 20MONASTERI%20I%20CASES%20DE%20POSSESSIO%20DE%20LA%20TRAPA. pdf PINDIA, C. (2016). Las grandes montañas le cuentan al alma grandes verdades: Pico la Múa. Recuperat el 24 de gener de 2019, de: https://www.cotoyapindia.com/2016/02/pico-la-mua.html Instituto Geologico y Ministerio de España. Mapa Geologico, síntesis de la cartografia existente: Palma de Mallorca y Cabrera. Recuperat el 23 de gener de 2019, de: http://info.igme.es/cartografiadigital/geologica/Sintesis200Hoja.aspx?Id=57&amp;langu age=es VALERO, G. Itinerarios Históricos en las Islas Baleares. Recuperat el 24 de gener de 2019, de: https://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/fasciculo/siglo-xix/latrapa/ Associació GOB, (2016). Tota pedra fa paret! Ajuda’ns a reconstruir la Trapa. Recuperat el 24 de gener de 2019, de: https://ca.goteo.org/project/la-trapa

ASSOCIACIÓ GOB Associació GOB (2019). Neix una campanya europea de signatures per demanar la fi de la impunitat corporativa i dels tribunals privats. Recuperat el 22 de gener de 2019, de: https://www.gobmallorca.com/informa-t/notes-informatives/plataforma-mallorca-noals-tractats-de-comerc-i-inversio-tci

Visualitzador del MUIB mapa urbanístic de les Illes Balears. Recuperat el 21 de gener de 2019, de: http://muib.caib.es/mapurbibfront/visor_index.jsp

PERSONATGES Luis Salvador de Austria. A Wikipedia. Recuperat el 23 de gener de 2019, de: https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Salvador_de_Austria PEP (3 de desembre 2016). Fotos Antigues de Mallorca. De Facebook. Recuperat del 23 de gener de 2019, de: https://www.facebook.com/fotosantiguasdemallorca/photos/a.454685347907531/13439 13395651384/?type=1&amp;theater Ortofoto de la Trapa, Mallorca. De Google Maps. Recuperat el 21 de gener de 2019, de: https://www.bing.com/maps

CULTURA UH Noticias (2000). Un disco de música y poesia ayudará al GOB en la preservación de la Trapa. Recuperat el 24 de gener de 2019, de: https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2000/03/16/921827/un-disco-de-musica-ypoesia-ayudara-al-gob-en-la-preservacion-de-la-trapa.html Cançons per la Trapa. De Spotify. Recuperat el 24 de gener de 2019, de: https://open.spotify.com/album/6rS2iFOAgzDvKwDemoOsB8 President Fondateur FRANCISCO VICH, (1953). PARIS – BALEARES: Homenaje Mosséu Lorenzo Riber y a Mossén Costa y Llobera. Recuperat el 24 de gener de 2019, de: http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/parisBaleares/archives/Paris_Ba/leares_1/968_ mes1/1_n0162.dir/Paris_Baleares_1968_mes11_n0162.pdf BALLESTER, ÀNGEL, M., GASULLA, G., FRANCESC XAVIER. La Trapa: natura i cultura del programa de Dinàmica Educativa de l’Ajuntament de Palma. Col·lecció Palma, Ciutat Educativa. Recuperat el 23 de gener de 2019, de: http://www.palmaeduca.cat/p_activitats/docs/077quadernproftrapa-1.pdf Mosaic - IB3 (10 d’abril 2016). Documental Monestir la Trapa, capítol 453. Recuperat el 23 de gener de 2019, de: https://ib3.org/carta?id=58e1c31b-4003-4d3a-8f2f588490ad226a

MARGES CARTOGRAFIES Visualitzador del SIG del cens d’aigües subterrànies. Recuperat el 21 de gener de 2019, de: https://apps.caib.es/seraisubfront/

-62-

BLASCO, B., PUIGSEVER, G., PALOU, J. (2008). Los muros de bancal, un tesoro europeo. Recuperat el 23 de gener de 2019, de: http://www.alcalaliturismo.com/wpcontent/uploads/2017/03/marges.pdf

-63-

bibliografia

Revista +Mallorca. Excursiones en Mallorca: la Trapa. Recuperat el 23 de gener de 2019, de: https://www.masmallorca.es/excursiones/la-trapa.html

VENTS PLAYÀ MASET, J. (26 de gener 2016). La tramuntana, un viento, entre el amor y el odio. Recuperat el 23 de gener 2019, de: https://www.lavanguardia.com/libros/20160126/301665917659/tramontana-libro-xavierfebres.html

BIBLIOGRAFIA BONET, MARIA DEL MAR. (1989). Sa Dragonera (cançó popular) Associació GOB, (1994). Cançons per la Trapa: llista de cançons. DAMUNT, DAMUNT. Revist d’informació local St. Joan n. 43. GRAVES, R. (2007). Por que vivo en Mallorca, Editorial Jose J. De Olañeta

bibliografia

COLL CONESA, J., & RANIS PIGGROS, A. (1984). La Trapa de S’Arracó: aproximación al estudio historico-arquitectònica, Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics.

-64-

-65-

-66-67agraĂŻments

ALUMNES

01. INSULARITAT INOUE POMPEIA, ANNA AYUMY MARTÍNEZ-ARTERO PEÑALVER, MARÍA CASTELLOTE BORRELL, CLARA DE PRADO BERT, GERARD REÑONES DE LA PUENTE, JULIA 02. TERRITORI DE LES POSSESSIONS LUPPINO, RAFAELLA CASSIANO DE MENDONÇA, PEDRO BALLERA NAVARRO, ENRIC COSTA LACORTE, PAU 03. POSSESSIÓ DE GALATZÓ BERGE , LENA MARGRETHE HOEN LARSSON, DAVID KARLSEN NAESS, MAGNUS ALONSO DIEZ, MARÍA PALACIOS BOIL, MARTA PAPANDINAS RUIZ, MAIDER 04. POSSESISIÓ DE SON VIC VELL IGLESIAS IGLESIAS, LAIA MONTOYA SALVADO, ARNAU TONINO, VITTORIA MONTERO GOMEZ, JOSEP MARIA MARTÍN GARCÉS, ANDREA 05. POSSESSIÓ DE LA TRAPA EGEA CAÑELLAS, MARC FREIXAS I MUÑOZ, ANNA LOPEZ BREA, ISABEL PAMELA MAZA PINTO, GISELA PEZZELLA, MARIANNA

15-25 de gener de 2019

www.paisajesculturales.50webs.com www.ciutatmosaicterritorial.com

ORGANITZA

Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya

professors responsables col·laboradors doctorands col·laboradors arquitectes col·laboradors especials

Carles Llop, Josep Maldonado Catalina Salvà Gemma Milà, Artur Tudela Consell Insular de Mallorca, Grup Balear d’Ornitologia (GOB), Manuel Calvo, Biel Salom Jiménez, Isidre Canyelles Simonet, Tomeu Perales Capó