01 Insularitat by Paisatges Culturals ETSAV

CALVIÀ

PORTA SUD DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

01. INSULARITAT

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardor 2018-2019 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya

- 1-

INSULARITAT Natural o nadiu d’una illa o també aplicat a un arxipèlag o conjunt d’aquests llocs.

Insula -ar Illa

- 2-

Relatiu a

ILLA Porció de terra que està envoltada d’aigua. in-sula és el tros de terra, el penyal que ha saltat enmig del mar.

Insula

-sul

Illa

Com a salt Botar Saltar

AÏLLAMENT Acció o resultat d’aïllar o d’aïllar-se, d’allunyar, apartar, retirar, distanciar-se, abandonar, retirar, anar-se i desvincular o deixar només a una persona, cosa o d’un animal.

Aïllar

-mento

Verb aïllar

Acte Efecte Efecte de

- 3 -

Que crec que es mallorca? pg. 6 On està i com s’anomena? pg. 8

Com he arribat a mallorca? I la resta dels seus serveis? pg. 12

Com s’arriba a es Galatzo? I a la resta de Mallorca? pg. 18

Com s’ha ocupat l’illa? pg. 32

Com aconsegueixen aigua a l’illa? pg. 22 Com s’han cultivat les muntanyes? pg. 38

Com ha arribat la cabra a Mallorca? pg. 26

“Anem a Mallorca!”

Arribada al aeroport

Arribada al Galatzo

Viatge en bus

Son Vic Vell

La Raixa

Galatzo La Trapa

“Hostel Flemming”

Aeropuerto

Son Vic Vell

Com s’han format aquestes muntanyes? pg. 46

Com l’aïllament ha marcat la biodiversitat? pg. 56

Que fa una foguera al mig de la plaça? pg. 60

Que significa experimentar un lloc? pg. 62

Tornada a Barcelona La Trapa

Sopar al “Bar Venecia”

Festes de Sant Sebastià

La Raixa

QUE CREC QUE ÉS MALLORCA? Ja que havia sentit a parlar de Mallorca sabia que “hi havia d'anar” i que, si podia ser, havia d'anar a l'estiu. Que era una illa paradisíaca i que hi havia un munt de festes. Em sonava una mica com l'estereotip que jo tenia d'Eivissa, una illa que és destinació de DJs famosos i tema de músiques electròniques. Em feia una mica de mandra la idea, m’imaginava totes les platges, tot i que boniques, sempre plenes de gent, fent soroll amb la música alta i emborratxant-se tot el dia. Xerrant amb amics catalans, molts deien “hmmm, jo prefereixo Menorca, que és més tranquil, menys turístic. Quan vaig saber que a l'assignatura de paisatges culturals anàvem de viatge allà, no sabia molt bé què esperar. Encara que fos hivern i fes molt fred, jo, per precaució i per tot aquest imaginari que tenia, vaig decidir afegir el bikinis a la maleta”.

Producció pròpia -6 -

- 7-

ON ESTÀ MALLORCA I COM S’ANOMENA?

Barcelona

Mar Balear

Men

orca

Mallorca

Valencia

Mallorca

Cabrera

vis

Formentera

Mar Mediterrani

“(...) en la descripción de las Baleares hecha por Estrabón hace ya casi dos mil años, (...) las cuatro islas que hoy llamamos Baleares están ya perfectamente representadas: Mallorca y Menorca muy pegadas a la costa tarraconense y, excesivamente separadas de estas, Ibiza y Formentera al sur de la de Valencia. Como es sabido,los geógrafos antiguos dividian netamente el archipiélago balear en dos grupos de islas bien distintos entre si: a las dos occidentales, las actuales Ibiza y Formentera, les daban el nombre de Islas Pitiusas, mientras que al otro par, constituido por Mallorca y Menorca, le aplicaban el común denominativa de Islas Gimnesias o Baleares” “Notas sobre la toponimia griega de las islas del Archipelado Balear” Juan S. Nadal Cafiehs, 1978 -8 -

ISLAS GIMNESIAS O BALEARES Les illes de Mallorca i Menorca eren anomenades Illes Gimnèsies pels grecs, mentre que els romans i els cartaginesos les anomenaven Balears.

MENORCA Àrea: 701,80 km² Població: 91.601 (INE 2015) Densitat: 130,52 hab./km²

Tant “Gimnèsies” com “balear” fan referència a “soldats d’infanteria lleugera; foner, sense armadura i només amb una fona i un saquet de pedres”. Gimnèsies reprèn el sentit, en grec, de “nu”, “despullat, que era com s’anomenava aquests guerrers. Balears reprèn el sentit de “llençar”, “tirar”, així que, balears es pot entendre com “els llançadors” Mallorca i Menorca tenen arrels del llatí, respectivament, “illa major” i “illa menor” - pels romans, “insula maior” i “insula menor” - i serien la major i la menor entre les illes Gimnèsies o balears.

MALLORCA Àrea: 3640,11 km² Població: 859 289 (INE 2015) Densitat: 240.45 hab./km²

PITIUSAS El nom de Pitiüses, com s’anomenava al conjunt d’Eivissa i Formentera, deriva de la paraula “pinyó”. Serien les “illes pinyoses”

EIVISSA Àrea: 572,56 km² Població: 143.856 (INE 2017) Densitat: 251,25 hab./km²

El nom d’Eivissa significa el mateix, però provenint de la llengua fenícia. L’illa de Formentera també era anomenada Ofiusa, que significa “la serpentina” o “plena de serps”. No se sap del cert com el nom va canviar d’Ofiusa a Formentera.

FORMENTERA Àrea: 83,24 km² Població: 12 216 hab. (2018) Densitat: 147,53 hab./km²

ON ESTÀ MALLORCA I COM S’ANOMENA?

- 9-

Mapa general de espanya, 1755.

-10 - ON ESTÀ MALLORCA I COM S’ANOMENA?

“Los textos básicos para el conocimiento de los toponimios griegos de las islas son tres: el primero, la aludida descripción deEstrabón (63? a C. -20 d C.), el segundo, un fragmento de Plinio el Viejo (22-79 d C.) en su Historia Natural y el tercero, la enumeración hecha por Tolomeo (s. 11) al anotar las posiciones gográficas del archipelago.” ESTRABÓN

“De las islas que están emplazadas frente a Iberia, las Pitiusas son dos y las Gimnesias otras dos (Ilamadas también Baleares), situadas en la costa entre Tarragona y el Sucro, en la que está edficada Sagunto. Se hallan mar adentro y las Pitiusas más hacia Occidente que las Gimnesias. De aquellas, una es llamada Ebusos y su ciudad lleva el mismo nombre; el perímetro de la isla es de cuatrocientos estadios, siendo casi iguales su ancho y su largo. La otra, la Ofiusa, es desértica y se halla emplazada muy cerca de la primera. De las Gimnesias, la mayor tiene dos ciudades, Palma y Polentia, una situada hacia Oriente, Polentia, y la otra hacia Occidente. (...)” PLINIO EL VIEJO. “Por estos mares, las primeras islas (que se encuentran) son las que los griegos llamaron Pitiusas a causa de los pinos de piñones. Ahora se las llama a arnbas Ebusus, siendo dos poblaciones confederadas dado que no les separa mis que un angost0 brazo de mar. (...) A las Baleares, hábiles en guerrear con la honda, los griegos las denominaron Gimnesias. (...) La tierra de Ibiza ahuyenta las serpientes, la de Colubraria las engendra. Razón por la cual es peligrosa, a no ser que se traiga tierra de Ibiza. Los Griegos la llamaron Ofiusa. lbiza engendra conejos que devastan las mieses de las Baleares. Hay más o menos otras veinte (islas) pequenas, en mar poco profundo.” TOLOMEO “En el mar baleárico, las islas Pitiusas son dos, de las cuales la menor es llamada Ofiusa y la mayor Ibiza, en la cual se halla una ciudad del mismo nombre; las islas Baleares son también dos, que en griego se llaman Gimnesias, en la mayor de las cuales hay dos ciudades, Palma y Pollentia, y en la menor las ciudades son Iamna y Magó.” “Notas sobre la toponimia griega de las islas del Archipelado Balear” Juan S. Nadal Cafiehs, 1978

ON ESTÀ MALLORCA I COM S’ANOMENA?

- 11-

COM HE ARRIBAT A MALLORCA? I LA RESTA DELS SEUS SERVEIS? 17 - 01 - 2019 Entre entregues i parafernals no trobàvem el moment de posar-nos a mirar preus, horaris i possibles alternatives per arribar a Mallorca, com se’ns havia demanat. Pensàvem que seria més problemàtic del que va resultar. Un cop vam trobar el temps per mirar-nos-ho, vam descobrir que l’oferta era immensa i els preus assequibles. Gairebé tant, que costen menys que arribar a certs llocs de la mateixa comunitat autònoma. Decidits, agafem els vols més adients, fem la maleta mínima possible i enfilem cap a l’aeroport. En el moment que el cul toca l’incòmode seient de l’avió el son s’instal·la en mi. Sóc vagament conscient del que diuen i no em fitxo en l’enlairament. En el que em sembla un tancar i obrir d’ulls em trobo de nou a terra. Sortim tots junt, nerviosos i encuriosits compartint totes les experiències que hem tingut abans a Mallorca. Curiosament, tots i que tots la coneixem, ningú hi ha vingut mai. No ens fixem massa en el camí que fem, desfem per sortir de l’aeroport, però al cap de 5 minuts caminant, neixen comentaris al respecte. Estem completament sols, tot i que hem viatjat acompanyats. Fem una parada puntual al lavabo buit i continuem el nostre camí per cintes metàl·liques. Estem distrets, emocionats, però comencem a estar cansats d’aquest laberint de passadissos buits. Comencem a fixar-los en la infraestructura que ens envolta i comentem la sobre dimensió de la infraestructura per estar sols. Quan per fi sortim a l’exterior, parem uns segons per entendre cap on hem de continuar si volem agafar el transport públic i a poc a poc, cada cop som més a prop.

- 12-

PORT

AEROPORT

Lloc abrigat de la costa que permet que

Són les terminals en terra on s’inicien els

els vaixells s’acostin amb seguretat i

viatges de transport aeri en aeronaus.

puguin procedir als labors de càrrega i descàrrega.

Portare

Per

Aero-

-port / -portus

Portar

Aire

Port

- 13 -

COM HE ARRIBAT A MALLORCA? I LA RESTA DELS SEUS SERVEIS? PER QUÈ TINC UN AEROPORT TAN GRAN? MENORCA Població: Àrea aeroport: Passatgers: Mercaderies:

87.000 84 ha 3.442.752 31.374 t.

MALLORCA Població: 879.067 Àrea aeroport: 453,89 ha Passatgers: 29.081.787 Mercaderies: 220.329 t.

BARCELONA Població: Àrea aeroport: Passatgers: Mercaderies:

1.609.000 520.5 ha 50.172.457 172.939.998 t.

MADRID Població: 3.660.000 Àrea aeroport : 931,6 ha Passatgers: 57.891.340 Mercaderies: 518.858.994 t. Info. extreta d’Aena i Autoritats Portuàries d’lles Balears i Barcelona -14 [Academic use only]

I UN PORT?

BARCELONA Població: Àrea port: Passatgers: Mercaderies:

1.609.000 663 ha 4.136.999

MALLORCA Població: Àrea port: Passatgers: Mercaderies:

879.067 76,9 ha 2.599.019 43.142 t.

MAÓ Població: Àrea port : Passatgers: Mercaderies:

87.000 84 ha 245.933 646.536 t.

Las Baleares han pasado de ser islas de destierro en la antigüedad, por falta de comunicación, a ser regiones de gran desarrollo turístico gracias precisamente a su facilidad de comunicación. Es más, Baleares es la región de mayor desarrollo turístico de España y su riqueza ha sido creada por el turismo, y parte del éxito de su turismo proviene de unas eficientes comunicaciones con Europa por vía aérea promovidas por compañías de aviación “charter” mayoritariamente extranjeras. (“El coste de la insularidad”, Esteban Bardolet 1989) [Academic use only]

COM HE ARRIBAT A MALLORCA?

- 15-

ENCAIX DE MALLORCA EN CLAU EXTERIOR

Cartas nÃ utiques, 1764

-16 - COM HE ARRIBAT A MALLORCA?

Principals connexions nàutiques amb Mallorca del Gener 2012, Producció pròpia

Los costos de la insularidad son dinámicos, en el tiempo y en el espacio. En un ámbito temporal observamos que han existido siempre y probablemente existan siempre, con mayor o menor peso en la economía insular, dependiendo del desarrollo de los transportes. Y en el ámbito espacial, la dinámica evolutiva dependerá de las áreas de gravitación del mercado insular. Por ejemplo, en la actualidad están situadas las islas Baleares a unas pocas horas de barco y unos minutos de avión de Barcelona y Valencia, centros gravitatorios importantísimos de nuestras relaciones comerciales con la parte peninsular del Estado español. Si en 1992 el centro gravitatorio se trasladase al sur de Francia, la dinámica del coste de la insularidad estaría marcada por este nuevo hecho espacial, aún suponiendo sin cambio el otro factor mencionado del transporte. Las Baleares han pasado de ser islas de destierro en la antigüedad, por falta de comunicación, a ser regiones de gran desarrollo turístico gracias precisamente a su facilidad de comunicación. Es más, Baleares es la región de mayor desarrollo turístico de España y su riqueza ha sido creada por el turismo, y parte del éxito de su turismo proviene de unas eficientes comunicaciones con Europa por vía aérea promovidas por compañías de aviación ™charter∫ mayoritariamente extranjeras.

(™El coste de la insularidad∫, Esteban Bardolet 1989)

COM HE ARRIBAT A MALLORCA?

- 17-

COM S’ARRIBA A ES GALATZÓ? I A LA RESTA DE MALLORCA? 17 - 01 - 2019 Agafem un autocar que ens passejarà el cap de setmana carretera amunt, carretera avall pel cap sud de la Tramuntana. Des de dins podem observar el que passa fora de la finestra. Es podia veure el paisatge canviant de l’ambient urbà i globalitzat a un paisatge rural i muntanyenc. Al principi, la carretera està ciutat i amb un flux petit de cotxe, però a mesura que avancem, la carretera s’estrenyia i l’autobús semblava sobredimensionat per aquells camins com per passar. El paisatge muntanyenc es va anar transformant en plantacions. Grans quantitats d’arbres iguals, sobretot ametllers, oliveres i garrofers. Cridaven l’atenció entre les muntanyes pedregoses. En breus varem arribar a la primera destinació; la possessió des Galatzó. Recordo una forta olor, familiar, lleugerament afustat, de finca antiga.

- 18-

GEOLOGIA Ciencia que estudia la Tierra, su estructura y

que

composición la

forman.

los

Permite

materiales evaluar

las

condiciones de un territorio y estudiar la historia, así como teorizar su evolución.

GeoTierra

-logia Palabra Discurso Ciencia

OROGÉNESIS Procedimiento que da lugar a la alteración del relieve mediante el plegamiento o deformación de los estratos de la corteza terrestre a causa de los movimientos tectónicos (teoría de la tectónica de placas).

Oro-

-gen-

-sis

Montaña

Origen Acción Formación Desarrollo

- 19 -

COM S’ARRIBA A ES GALATZÓ? I A LA RESTA DE MALLORCA? FORMA I RECORREGUT El suport físic modifica la forma de recórrer i circular per una illa. Modificant un camí recte i convertint-lo en un element canviant, passant per valls, planes, passos i costes. La condició d’illa modifica aquest recorregut, convertint-lo en un específic de cada illa, observant diferents formes d’afrontar la necessitat de connectar les diferents poblacions i elements de referència d’una illa. Cada recorregut emfatitza un paisatge, un espai o un medi, al mateix moment que n’amaga d’altres.

MALLORCA, 3.640 KM²

Un recorregut circular intern, allunyat de la costa en alguns punts permetent unes vistes panoràmiques, amb l’excepció dels camins interiors de la Serra de Tramuntana, que tenen un contacte més directe amb el terreny. Mallorca, Eivissa,Menorca,Creta i Islàndia, producció pròpia -20 -

EIVISSA, 11,14 KM²

Tenint com a centre d’entrada i sortida de l’illa la capital, el terreny permet uns recorreguts interiors.

MENORCA, 696,7 KM²

Ports naturals de Maó i Ciutadella, un recorregut interior lineal que passa per tots els pobles, amagant el paisatge de costa.

CRETA, 8.336 KM²

Recorregut coster lineal, oposat als sistemes muntanyosos del Sud, generant una dicotomia entre mar i muntanya.

ISLÀNDIA, 103.004 KM²

Planes interiors inhabitables per unes condicions climàtiques adverses, generant un recorregut costaner circular quasi perfecte.

COM S’ARRIBA A ES GALATZÓ?

- 21-

COM ACONSEGUEIXEN AIGUA A L'ILLA? 17 - 01 - 2019 Finalment arribem a la possessió del galatzo. Després d’un recorregut a peu per tota la casa i acabar amb una increïble vista cap als camps. El primer guia s’acomiada i ens presenta alverdader encarregat de la finca. Amb ell desfem el camí fins a l’entrada per a dirigir-nos aquesta vegada fins a la base de manteniment del complex, els camps. Allí es va desenvolupar tot un sistema de cultiu agrícola que era el manteniment principal de la vida en el camp. Ens explica llavors tot el sistema que canalització de l’aigua per a aconseguir regar cada terrassa. Aquest sistema va ser inventat per l’absència d’aigua per al cultiu, remarca que Mallorca per la seva condició geològica posseeix una terra amb una capacitat d’infiltració de l’aigua molt gran. Aquest fet és el que ha desencadenat la necessitat de crear una xarxa d’emmagatzematge i canalització fins a l’arribada del cultiu. Tot això s’aconsegueix per descomptat a través de l’únic i excedent material de l’illa, la roca.

- 22-

AIGUA Substància transparent, inodora i insípida, que es troba en estat líquid a temperatura y pressió ambient, i la seva composició molecular es troba formada per dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen.

Aquam Aigua

CANAL Este vocablo se dice a un conducto

GEMMA

LLOP

artificial donde se lleva el agua para dar salida y de más usos. Llano plano y estrecho entre montes

Canalis Escletxa Tub

AQÜIFER Zona del terreny que contè aigua. Conducte o vas que condueix substàncies llìquides especialemtn aigua, en els organismes.

Aqua- -fero Aigua

Que porta

- 23 -

COM ACONSEGUEIXEN AIGUA A L'ILLA? COM ACONSEGUEIXEN AIGUA A L'ILLA? La hidrologia de la isla está determinada por la escasez e irregularidad de las precipitaciones, las características de los materiales que favorecen las infiltraciones de las aguas pluviales y la ausencia de cursos permanentes de agua. Eso, dentro de un sistema que se abastece exclusivamente con sus propios recursos debido a la condición de insularidad, es escaso. Alta concentración humana, rápido desarrollo económico con el “turismo en masas”, la gestión y obtención de “agua” es uno de los principales retos. Históricamente, estrategias del aprovechamiento (especialemente de los subterraneos) dejando un rico e impresionante patrimonio. Los recursos subterráneos son el principal recurso hídrico. Representan un 90% frente a alternativas no convencionales como las desalinizadoras de obtener agua. ACUÍFEROS: Abundancia de rocas carbonatadas (calizas y dolomías) y sedimientos detríticos granulares que permiten la infiltración del agua directa a los acuíferos.

AIGUA SUBMINISTRADA PER USOS URBANS

(hm³)

0 - 0,2 0,2 - 1 1-5 5 - 10 10 - 20 > 20

DEPURADORES I DESSALINIZADORES Alcúdia

Camp de Mar

Palma

Població < 5.000 5.000 - 20.000 20.000 - 100.00 < 100.000 Dessalinizadora operativa

Font:

-24 -

PLUVIOMETRIA

DISTRIBUICIÓ DELS

RECURSOS

HIDRICS

(mm) < 300 300 - 400 500 - 600 600 - 700 700 - 800 800 - 900 900 - 1050 1050 - 1100

1100 - 1200 1200 - 1300 1300 - 1400 1400 - 1500 > 1500

DEMANDA D´AIGUA

CAPTACIÓN DE AGUA

PALMA SE QUEDARÁ SIN AGUA DE LOS EMBALSES EN SEPTIEMBRE SI NO LLUEVE Diario de Mallorca, Aitor F. Vallespir Palma 30.08.2016

MÁS DE UNA SEMANA SIN AGUA NI EXPLICACIONES Diario de Mallorca, Silvia Velert 24.04.2007 - 25-

COM HA ARRIBAT LA CABRA A MALLORCA? 17 - 01 - 2019 Eren les gairebé ja les 10 del matí quan l’autobús arribava a la Serra de la Tramuntana. L’autobús es movia tant que ens vam adonar que ens endinsem en un camí rocós. En baixar del bus ens reunim tots al voltant del guia qui ens va introduir per un passeig tranquil i càlid cap a la possessió del Galatzó. El sol del matí encara no escalfava amb força però nosaltres estàvem disposats i teníem els nostres sentits bolcats en les explicacions de Carles quan de sobte, el silenci s’interromp per la sobtada aparició d’una cabra que treu el cap sigil·losament darrere d’una olivera. I com no, tota la nostra atenció es torna cap a l’animal. És en aquest moment en el qual ens expliquen que actualment Mallorca posseeix una sobre població de cabres i fins a l’any passat no tenien una altra opció que sacrificar-les, ja que suposaven una amenaça contra la diversitat autòctona i cultius de l’illa. Ens quedem sorpresos amb la notícia i una mica contristats amb la situació. En continuar amb la marxa ens trobem amb més animals en completa llibertat, com aquell porc que no va fer ni cas a la nostra presència i va continuar el seu camí sense immutar-se.

- 26-

RAMADERIA Cria d’animals de quatre potes per a l’explotació i comerç Ve de la locució llatina possessió que deriva del verb possidere

Post- / Posse-

-sedere

Equivaldre a poder

Asseure’s

FAUNA Conjunt d’animals d’una zona, país o regió determinada.

Fauno Deïitat de la fertilitat romana i dèu del bestiar equivalent a Pan a Grècia.

- 27 -

COM HA ARRIBAT LA CABRA A MALLORCA?

REMADERIA DE MALLORCA És curiós qüestionar-nos com moltes de les espècies animals que actualment poblen el terreny Mallorquí han arribat fins allí. Segons un document sobre el desenvolupament econòmic de Mallorca l’economia mallorquina es fonamentava en l’exportació i importació dels seus productes amb l’exterior. La comercialització amb l’exterior és un factor decisiu pel mer fet de ser una illa. Gràcies a això podem veure el llegat que ens ha deixat aquesta comercialització. Un extracte d’un document sobre l’economia mallorquina tracta sobre aquesta comercialització i en concret de l’augment de la ramaderia porcina. “L’abundància de figues seria el recurs més segur per a augmentar la cria d’aquesta espècie. Cada família pagesa s’esforçava a mantenir un porc com a mínim, ja que és un recurs per a un pobre poder-los encebar. A més aquestes famílies disposaven d’alguna figuera que garantís l’aliment de l’animal. A poc a poc el porc es converteix en un producte clau per a la comercialització en el mercat. A partir de 1875 s’impulsen unes vies ferroviàries per a col·locar el bestiar en llocs d’embarcament adequats.” (Desarollo económico y actitudes empresariales en la mallorca contemporánea, 1730-1930.Rasgos económicos esenciales de una sociedad pre-turística, Carles Manera Erbina)

-28 -

COM HA ARRIBAT LA CABRA A MMALORCA?

- 29-

Actualment encara torbem moltes espècies d’animals domèstics que antigament eren pilars fonamentals par l’economia i l’alimentació de la població. Aquestes però es troben en un estat descuidat a causa de l’augment del turisme que ha provocat l’abandonament dels camps i les activitats agrícoles, provocant que aquests animals visquin sense cap mena de control i atenció dins l’illa. És el cas de la problemàtica superpoblació de les cabres en la Serra de la Tramuntana.

SECTOR BOVÍ 34.000 caps

SECTOR CAPRÍ 396.000 caps

SECTOR OVÍ 25.000 caps

SECTOR PORCÍ 12.823 caps

(Diari de Mallorca, Miquel Adrove, 27 de Febrer del 2014) -30 - COM HA ARRIBAT LA CABRA A MMALORCA?

La sobrepoblación de cabras está amenazando seriamente los parajes, las plantas endémicas y la reforestación en la Serra de Tramuntana. Sin embargo, existe un importante colectivo de cazadores que quiere mantenerlas para seguir practicando la actividad cinegética. Se calcula que existe un censo de casi 14.000 ejemplares, pese a que cada año se eliminan unas 8.000.

Es creu que les és una espècie invasora i nociva que, entre altres coses, impedeix la reforestació de les zones devastades pels incendis”. Es creu que el problema amb les cabres s’ha generat arran de l’abandó de les zones de cultiu i de la gestió de les finques agràries.

COM HA ARRIBAT LA CABRA A MMALORCA?

- 31-

COM S’HA OCUPAT L’ILLA? 17 - 01 - 2019 Sortint de la possessió des Galatzó, passem fugaçment per un poble, d’aquesta manera podem trobar un establiment on dinar... teòricament. És un poble petit, amb un parell de carrers comercials. Som molts, i en intentar repartir-nos en diferents restaurants, alguns arribem fins al final del poble sense saber on menjar. Per sort, les propietàries d’un supermercat ens van respondre, en el Català salat, el nostre dubte d’on menjar. L’idioma era tan diferent que tothom es va quedar atònit. Llavors van quedar clares les diferències entre els idiomes. Fins que algú no va prendre la decisió de quina direcció agafar, ningú es va moure. Desfent camí fins a l’entrada del petit poblet, vam trobar un bar-restaurant que ens va oferir una quantitat, de qualitat, exuberant de menjar. Vam arribar 30 minuts tard de l’hora que havíem de marxar, però que bé vam dinar!

- 32-

ASSENTAMENT Grup de persones i infrastructures temporals o permanentment senderitzades.

A-

-sentar-

Prop de

Pendre seĂŻent

- 33 -

COM S’HA OCUPAT L’ILLA? A causa de la condició d’illa, els assentaments, poblacions i urbanitzacions realitzades al llarg del temps han buscat diferents característiques en l’illa. Des dels seus inicis, cercant la protecció contra pirates que ofereix l’interior de l’illa, buscant connectant-se a l’exterior a través de les portes naturals.

Principals poblacions de l’illa de Mallorca, 1956, elavoració pròpia -34 -

Amb el pas del temps i l’augment de l’interès en la costa, una corona d’urbanitzacions creix al voltant de l’illa, canviant aquest límit entre terra i mar que anteriorment era hostil i evitat pels illencs cap a un objecte desitjat per a promotors i constructors.

Principals poblacions de l’illa de Mallorca, 2017, elavoració pròpia COM S’HA OCUPAT L’ILLA?

- 35-

EXPLOTACIÓ CANVIANT La forma d’explotar el sòl com a element canviant i modificador del paisatge, condicionat pel model de producció i els interessos del moment. Un esquema inicial de POBLE - CONREU - PORT, buscant la protecció que ofereix l’interior de l’illa davant les hostilitats del límit de l’illa, però mantenint el contacte directe amb l’aigua com a motor econòmic. En el moment que la frontera deixa de suposar un perill i es comença a valorar la proximitat a la platja, el motor econòmic canvia d’un model basat en Agricultura i Pesca cap a un basat en l’explotació urbanística de les línies de costa, urbanitzant a gran escala les terres que anteriorment no tenien cap valor.

Observació del creixement del poble d’Andratx des de 1956 fins a l’actualitat.

Conreus del municipi d’Andratx,

Desenvolupament urbanístic del port d’Andratx, observant el creixement en urbanització -piscina realitzat al llarg de la costa.

Municipi, conreus i port d’Andratx, producció pròpia -36 - COM S’HA OCUPAT L’ILLA?

Moll de pescadors, Andratx, 1930

Pl. de l’Esglesia, Andratx, 1925

Antiga noria d’aigua, 1930

Moll de pescadors, Andratx, 1945

Ofici i Costums, Andratx

Carro amb ase, 1950

Cala en Fonoll, al fons Port d’Andratx

Incendi d’Andratx, 2013

Port d’Andratx, 1963

El poble d’Andratx, anteriorment focalitzat en la producció agrícola i l’indústria pesquera. Actualment, a causa del desenvolupament urbanístic i el boom turístic, Andratx és un nucli d’atracció turística.

Entre poble i poble, entre poble i port, s’establien les principals rutes de comunicació de l’illa.

Andratx, 2017

Aquestes servien d’infraestructura d’organització per la parcel·lació dels camps de cultius, que començaven en els torrents, on utilitzaven l’energia de l’aigua i acabaven a les muntanyes, on a través de terrasses cultivaven uns pendents impossibles.

Port d’Andratx, 2015

Utilitzant el port com a porta a l’exterior, les poblacions l’utilitzaven com a principal subsistència de vida. Amb la inversió del model productiu, la costa assoleix un estatus de paradís urbanitzat. COM S’HA OCUPAT L’ILLA

- 37-

COM S’HAN CULTIVAT LES MUNTANYES? 17 - 01 - 2019 Baixem de l’autobús encara una mica endormiscats, continuàvem fent la digestió després de la degustació culinària al poble d’Es Capdellà. Ens dirigim a Son Vic Vell, allí ens trobem amb Isidre qui ens va relatar la història d’aquella possessió. Ens va sorprendre la gran extensió de camp poblat per ametllers i tarongers que continuaven encara poc madurs. Amb el seu relat ens va transportar en el temps i ens va fer imaginar tots aquells camps plens d’oliveres i ametllers. La possessió funcionava com una gran comunitat, i el seu motor principal va ser l’agricultura. En concret la producció d’oli va ser el més important aliment de cultiu després de la desaparició de la vinya que va ser arrasada per la fil·loxera. En una gran nau adossada a la part principal de la casa encara es preservava tot la maquinària per a la seva producció, fins i tot el tronc més llarg i gran que provenia d’Amèrica encara es mantenia intacte. Ens va resultar curiós saber que aquell tronc havia viatjat des d’Amèrica fins a aquella possessió remota a l’illa de Mallorca, però la realitat és que ni tot es pot trobar en una illa, té les seves limitacions.

- 38-

AGRICULTURA Conjunt de tècniques i coneixements relatius de tècniques i coneixements relatius al cultiu de la terra.

Ager-/Agri- -cultura Camp de cultiu

Cultiu o criança de.

POSSESIÓ Tipus d’hàbitat rural dispers propi de l’illa balear de Mallorca. Ve de la locució llatina possessió que deriva del verb possidere

Post- / Posse-

-sedere

Equivaldre a poder

Asseure’s

- 39 -

COM S’HAN CULTIVAT LES MUNTANYES? APROFITAMENT DEL SÒL Per a entendre i llegir correctament el paisatge és fonamental documentarnos bé i estudiar la importància del sòl en l’economia Mallorquina i com això ha influït en el desenvolupament econòmic de l’illa. El sòl és i ha estat el potenciador econòmic de l’illa, justament com el pot ser en un altre qualsevol lloc del món, el terreny és el tangible, el material i potencial d’una regió. No obstant això, a Mallorca és interessant veure com aquest valor ha canviat no només de producte que venia sinó que també el l’ús al llarg de la història. “Durant els segles XVI i XVII l’agricultura constituïa la base econòmica i productiva de Mallorca, ja que la seva economia es basava en un sistema d’autarquia que concentrava gran part de la població ocupada. En el context d’una societat tancada, l’evolució de les formes d’explotació agrícola ve marcada i limitada, d’una banda, per elements polítics i socials i per elements geogràfics, per un altre, que van configurar el panorama agrícola de l’època i que dificultava el desenvolupament de l’agricultura des d’un punt de vista econòmic. Una de les característiques de l’estructura agrària mallorquina és el manteniment de les unitats d’explotació i dels sistemes de cultiu encara que, en les primeres, s’experimenten poques variacions i, en els segons, una evolució d’escassa rellevància.” (La Serra Tramuntana, un espacio agrícola, fértil y productivo, Aut. Consell de Mallorca, ed.2000) En l’actualitat, aquest potencial econòmic s’ha desplaçat des dels camps que es troben a l’interior de l’illa cap a l’exterior, els límit. Adreçat cap a un sector terciari, el del turisme. Aquí ens qüestionem llavors el perquè la presència d’aquests camps en regions generalment interiors i per què s’ha produït aquest canvi tan brutal en el sistema econòmic de l’illa cap a un turisme de masses.

-40 -

COM Sâ&#x20AC;&#x2122;HAN CULTIVAT LES MUNTANYES?

- 41-

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL ÚS DEL SÒL La dificultat en la producció d’aliments i les condicions geogràfiques de Mallorca (una illa que, per la seva situació, sempre ha constituït un punt crucial d’escala de navegació mediterrània) van impulsar l’estreta vinculació exterior dels seus navegants.

L’economia Mallorquina no pot ser explicada sense aquesta orientació comercial cap al mar, que suposa dos processos clars. Por una banda, la necessària agilitació de les operacions desenvolupades en mercats molt competitius, a partir de la reducció de costos de transacció i d’altra banda, canvis en l’estructura productiva en funció de les demandes externes.

2a mitad del S. XVII Una de les característiques de l’economia mallorquina a la fi de l’Antic Règim continuava sent la insuficiència de la producció cerealícola, presentada com un factor dramàtic de dependència. En 1744 la insuficiència es va fer encara més difícil. La crisi es va manifestar en una recessió comercial en 1750. El rei aquesta vegada va dignar a concedir una rebaixa del 5% dels drets duaners per aquellos gèneres que s’exportessin amb l’objectiu d’introduir blats.

L’oli va protagonitzar les exportacions mallorquines des de 1650 fins a ben entrat el segle XIX, de manera que va traduir en la primordial divisa per a obtenir els aliments que urgien a l’illa. Aquesta especialització oleíca es justifica en els avantatges comparatius d’un producte, que d’altra banda, no era de qualitat excessiva.

-42 - COM S’HAN CULTIVAT LES MUNTAYES?

A partir de 1650 van ser freqüents les sol·licituds per a sembrar vinyes, estimulada pel consum regular de vins i aiguardents propis de l’illa. Aquest canvi va incrementar el rendiment econòmic de la vinya i van facilitar la fragmentació de les explotacions pageses i la reactivació del creixement demogràfic.

Actualment el turisme és la base de l’economia balear. És la província espanyola que compta amb major nombre d’establiments hotelers. Cada any l’illa rep set milions de turistes, contribuint amb un 80% al producte interior brut regional.

1950-Actualidad Els ametllers van créixer al llarg del segle XVIII. La presència de cultius d’arbres era una pràctica coneguda del camp mallorquí. En alguns textos es remarca la mala qualitat de les terres insulars per al cultiu del cereal pel qual es va proposar un cultiu arbori.

1950-Actualidad

La producció de garrofes i figues en el camp mallorquí no va ser fins al segle XVIII. El consum de garrofes es va convertir en un producte quotidià. Un altre factor no menys determinant que ha possibilitat aquest creixement ha estat l’estreta relació entre el desenvolupament de la figuera i l’augment de la ramaderia porcina. Sent les figues el primer recurs per a la seva alimentació.

En 1956 va entrar en vigor a Espanya la llei sobre règim del sòl i ordenació urbana. Això ha generat un canvi en la divisa econòmica de Mallorca, ara el turisme seria el principal motor econòmic de l’illa. Això va provocar una deslocalització pel que fa a la producció dels camps. L’abandó de l’agricultura ara passa a un segon pla.

COM S’HAN CULTIVAT LES MUNTANYES?

- 43-

LA PEDRA EN SEC “La pedra en sec és a Mallorca un sistema constructiu evolucionat históricament a partir de técniques comunes a altres llocs de la Mediterránia peró adaptades a les culariatitats físiques , socials i económiques de ‘illa.

D’aquesta forma d’interacció de l’home amb el medi resulta un paisatge totalment humanitzat i contruit, de gran singularitat a tota Eurioa atesa l’extensio del conjunt i la varietat dels elements.

Com a patrimoni etnológic són un testimoni de la forma de vida de la Mallorca rural, i de la manera d’enfrontar-se al medi, menre que com arquitectura popular, els marges, les parets, els aixoplucs, els cocons, els abeuadors, destaquen la riquesa tipológica i sobretot pel resultat aconseguit amb la la seva combinacio, de tal manera que gran part del valor s’ha de cercar en les grans árees caracterizades per aquestas construccions.

Els marges, las parets i els elements hidráulics associats torrents, ralles i abellons tenen una importancia cabdal pel que fa a la regulacio hidrica i el manteniment del sol.” (La construcció de pedra en sec a Mallorca, Consell de Mallorca)

-44 - COM S’HAN CULTIVAT LES MUNTAYES?

Els forns de calç

(Gerard de Prado)

Els marges

Les parets

Casa de neu

Els aljubs

Els camins

(http://www.serradetramuntana.net/ca/Patrimoni/Pedra_en_sec) (Fotografía Gerard de Prado)

COM S’HAN CULTIVAT LES MUNTANYES?

- 45-

COM S’HAN FORMAT AQUESTES MUNTANYES? 18 - 01 - 2019 L’autocar ens va deixar a un poblet de costa, Sant Elm, on vam poder observar el mar per primer cop del viatge. Tot i que el dia es gris i fred, el sò de les onades sempre reconforta, omplint el cos amb un record estiuenc. La posidònia descansava, seca, sobra una petita platja de còdols grisencs. Les barques romanien guardades a les cases de pescador, pujades per rampes i carrils metàl·lics acariciats i degradats per l’aigua salda. No és bonics, però és útil, funcional i, tot i la construcció humana, salvatge. Esdevé, en un dia com avui d’una bellesa crua. I en aquest indret, ens presenten el Tomeu, el que serà el nostre guia per aquesta aventureta. Ell ens introdueix el que és el GOB, com funciona la Trapa i el que ens espera al camí. Ens posem en marxa poc després, per una pista de sorra entre Garrigues Mallorquines. A poc a poc, pedra a pedra, el terreny va anar canviat, nosaltres, maldestres, seguíem pujant impulsats per la idea d’arribar a dalt i no deixar-nos limitar per calçat, capacitats o calamitats. La roca, ara element dominant del paisatge, se’ns presenta humida per les pluges, enagrida per la història i terrosa allà on l’erosió o la forma l’ha esquerdat, deixant a la vista la pedra neta i pura del seu interior. Superant l’escarpada ascensió final, arribem a la vall on s’assenta la trapa, que amb els comuns Murs de Pedra seca característics de l’illa crea plataformes esglaonades que escalen la Serra Tramuntana. La tornada, per facilitat la baixada, descendim per una pista adaptada per l’accés rodat i per tant, totalment antropitzada.

- 46-

GEOLOGIA Ciencia que estudia la Tierra, su estructura y

que

composición la

forman.

los

Permite

materiales evaluar

las

condiciones de un territorio y estudiar la historia, así como teorizar su evolución.

Geo-

-logia

Tierra

Palabra Discurso Ciencia

Oro-

-gen-

-sis

Montaña

Origen Acción Formación Desarrollo

- 47 -

Era Arcaica -PRECÀMBRIC - 4000600M.a.

ANÀLISI

i t e T r a

S’erosiona la part emergent i es dipositen sediments als laterals del mar Tetis. Al final de l’etapa, l’Orogènesi Hertziana aixeca el vell Macís, sorgeixen el macís de l’Ebre, l’Aquitanià, el CatalàBalear i el BèticRifeny.

i t e T r a M

Només emergeixen el Massís Gallec conjuntament amb l’altiplà. La resta submergida forma el Mar de Tetis.

EVOLUCIÓ

COM S’HAN FORMAT AQUESTES MUNTANYES? Segueix el procés d’erosió de les parts altes i sedimentació però al mateix temps, la placa Nord-Americana es separa, obrint l’oceà Atlàntic i grans fosses.

Era Primaria -PALEOZOIC - 600225M.a.

Mapa CONCEPTUAL

Figura 5. Contexto geológico regional del Macizo Hespérico y su significado dentro del orógeno Context regional de la Península Ibèrica i el seu Hercínic Es pot observar que l’illa de Mallorca és l’extrem Fuente: Comba, J.A.,coord. (1983) Geología de España (Libro Jubilar J.M. Ríos), 2 vols.; 656+75 Llibre de la Serralada Bètica, la qual té una tercera part significat durant l’Orogènesi Alpina. Font: I.T.G.E., pp.Jubilar J.M.Ríos, Geología de España (1983) vol2 pàg submergida al Mar Mediterrani.

Figura 6. Contexto geológico regional de la Península Ibérica y su significado dentro del orógeno Alpino Fuente: Comba, J.A.,coord. (1983) Geología de España (Libro Jubilar J.M. Ríos), 2 vols.; I.T.G.E., 656+75 pp. -48 -

Etapa on son més significatius els moviments de plaques tectòniques. L’Africana s’apropa a la Euroasiàtica creant tensions de compressió que provoquen plecs, falles i esfondrament; s’origina la Orogènesis Alpina. I es diversifiquen els essers vius. Era Secundaria -MESOZOIC - 22568M.a.

Glaciaciones, periodos interglaciares en que las temperaturas eran más elevadas que las actuales (mas existencia de agua líquida). Volcanismo que originan las Islas Canarias.

Era Terciaria -CENOZOIC - 685M.a.

Era Cuaternaria - 5M.a. fins l’actualitat

Mapa ESTRATIFICAT Relleu per estratificació cada 100m de desnivell del relleu de l’illa de Mallorca. Font: Producció pròpia de l’Enric.

COM S’HAN FORMAT AQUESTES MONTANYES?

- 49-

Mapa GEOMORFOLÒGIC Configuració general de la superfície terrestre; formes del terreny i les seves relacions. Superfícies estructurals Crestes, Barres Escarpes de falla Accidents tectònics amb reflexe morfològic Costes y altres escarpes estructurals Fons de valls, planes de inundació i terrasses Peus de muntanya Cordes, arestes muntanyenques Dunas, cordons de dunes i mantell eòlic Marismes i albuferes Relleu montanyos per l’erosió Relleus suaus en sediments horitzontals

DENSITAT de CAVITATS El plànol analitza la densitat de forats a la pedra que té cada municipi. Aquest plànol està directament relacionat amb l’existència d’aigua al subsòl degut a que s’emmagatzema als aqüífers.

> 4 C/10 Km2 2-4 C/10 Km2 0,4-2 C/10 Km2 < 0,4 C/10 Km2

TIPOLOGIA de COSTA Que crec que és Mallorca?

Costa rocosa Platja Penyasegat baix Penyasegat alt

-50 - COM S’HAN FORMAT AQUESTES MONTANYES?

Mapa LITOLÒGIC Composicó geològica del terrany de l’illa de Mallorca segons la seva evolució i història.

Plá Hidrológic de la demarcació de les Balears. Govern de les illes Balears, Conselleria de Medi Ambient - Eptisa. Llims, argiles i graves. Eolianitas - Quaternari

Margues i margocalcàries - Jurásic - Mesozoic

Calcàries oolítiques, esculleres i calçarenites. - Miocè - Neogen

Margues amb intercalacions de calcàries - Juràsic -Mesozoic

Llims i Margues grises - Miocè- Neogen

Margocalcàries - Juràsic - Mesozoic

Margues, Gres i conglomerats - Miocè - Neogen

Dolomies massives i esquerdes - Jurásic - Mesozoic

Conglomerats i esquerdes - Miocè - Neogen

Dolomies triturades amb calcària a sobre - Triàsic - Mesozoic

Conglomerats, calcàries i argiles - Oligocè - Paleogen

Argiles, evaporites, margues, carnioles - Triàsic - Mesozoic

Margues a la base i calcàries a sobre- Eocè - Paleogen

Calcàries micrítiques i dolomies laminades- Triàsic- Mesozoic

Margues pelàgiques blanques i calcàries - Cretàci - Mesozoic

Gres i lutites - Triàsic - Mesozoic

COM S’HAN FORMAT AQUESTES MONTANYES?

- 51-

Cap de Formentor, Serra Tramuntana

Cala Llombards – Complex Turístic

Conreus a Serra de Llevant

Parc Natural de S’albufera de Mallorca

Poble interior, Costitx

Poble de la Tramuntana, Valldemossa

Puig Major, punt més alt de l’illa amb 1445 m d’altura

Parc Natural de la península de Llevant

-52 - COM S’HAN FORMAT AQUESTES MONTANYES?

PAISATGE GEOLÒGIC

Mallorca esta formada per un mosaic geològic que ens mostra gran part de les etapes de l’evolució de la península, forma part d’un llindar submarí, el Promontori Balear que és la continuació de la Serralada Bètica. L’aflorament ens permeten estudiar els seus orígens i gaudir d’una gran gama de materials petrosos al sòl. Aquesta varietat ens aporta una gran quantitat de paisatges remarcables i diferenciats en una superfície molt limitada. En el patrimoni geològic podem destacar les importants formes exo i endocàrstiques com son les múltiples coves i camps de lapiaz i els litorals amb penya-segats, albuferes, cales i camps de dunes. El relleu de la illa es composa principalment per dues serralades situades oposadament, la Tramuntana paral•lela a la costa NO i la de Llevant a SE. Al mix d’ambdues promocions es troba la plana que comte amb relleus puntuals. La seva riquesa geològica provoca, degut a la insularitat, un situació difícil a l’hora d’obtenir aigua dolça i al conrear la terra, poc fèrtil i dura. L’arquitectura, l’agricultura i fins i tot la cultura ha estat molt marcada per aquesta essència rocosa.

LAPIAZ Roques calcàries i dolomíques que a causa de l’erosió (i gelificació) de l’aigua de la pluja mostren un seguit de solcs rectilinis o sinuosos seguint la pendent del terreny.

cairissa

lenar

occità

euskara

limestone anglès COM S’HAN FORMAT AQUESTES MONTANYES?

- 53-

ARQUITECTURA DEL MARÈS La pedra, per culpa de les seves incomoditats a l’hora de transportar-la s’havia d’extreure a prop de la construcció o es transportaven per mar de les vorades. Això n’encaria el cost. A mesura que l’illa prosperava i les tècniques milloraven, la tecnologia del transport va evolucionar i amb això l’accés del poble a aquest material. El sistema d’extracció era una feina feixuga. S’organitzava en grups petits de trencador que obrien forat a la pedra aflorada, seleccionant les parts bones i abandonant les de qualitat minvant. Després augmentaren la mesura, creant ciutats esglaonades de blocs excavats. La pedra ha quedat marcada amb els talls deixats enrere explicant-nos així, les ferides empreses amb antigues tècniques. Al s. XX, es va mecanitzar la feina, deixant una empremta recta i profunda. La Pedra del Mares “... es una arenisca de características fisiomecánicas bien

conocidas, de amplio uso en la arquitectura tradicional en Baleares. Sus tres características constructivas (porosidad, baja cristalización y estratificación) generan a su vez tres inconvenientes básicos (respectivamente, permeabilidad y baja resistencia, fácil meteorización y líneas de rotura) …” Font: Artifex Balear. Cantería. Restauración de la Piedra: Deterioro del Marés. junio 2003

Tenint en compte aquestes característiques, esdevé un material lleuger i manejable que permet manipular peces grans amb dues persones. També permet que el morter aferri bé, lligant els blocs fàcilment. Per prevenir les possibles humitats i degradació química, així com el desgast per contacte, es protegeix mitjançant una gruixuda capa de cal, dotant a les poblacions, la peculiar uniformitat blanca. En l’arquitectura Mallorquina és el material més utilitzat. No s’han fet gaires distincions, el trobem a tot arreu, des de la barraca i l’habitatge més auster fins a fars, palaus, monuments i catedrals. El concepte constructiu està basat en Parets Mestre. El sostre altrament, a no ser una volta, no es pot realitzar amb aquest material sinó que es compon d’una estructura de fusta i llenyam. “La combinació d’aquests quatre elements arquitectònics: Paredat, Buit, Pilastra i Sostrat, ens condueixen a una considerable varietat de solucions de gran riquesa, on l’estricte de les regles constructives queda contrarestada per la seva senzillesa i on l’exigència mateixa del sistema facilita l’ordre harmònic del conjunt.” Font: Construir en Marès de G.Inyesta Oliver Sunyer – Els Elements Arquitectònics. Pàg61

-54 - COM S’HAN FORMAT AQUESTES MONTANYES?

Catedral Gòtica de Mallorca, font pròpia

Arribada al port de Maó, font pròpia

Algaiarens, Cala es Bot, Menorca, font pròpia

COM S’HAN FORMAT AQUESTES MONTANYES?

- 55-

COM L’AÏLLAMENT HA MARCAT LA BIODIVERSITAT?

18 - 01 - 2019

Les pluges del matí ho havien deixat tot humit. A la posidònia s’acumulava, a grans quantitats, sobre la petita platja. Entrant, el camí es movia sinuós entre pins i densos arbustos de sotabosc, l’anomenada Garriga Mallorquina. Els troncs mostraven com els sobrevivents dels passats incendis es regeneraven sobre les enagrides restes. L’àrea de la Trava, s’havia cremat dos cops en un espai, per un bosc, curt de temps (1994 i 2013). Deixant-lo dèbil però amb renovades forces per tornar a créixer fresc i tendre. El sotabosc, generalment ignorat, cobra importància a l’agafar altura, i comencem a distingir espècies d’arbust petit. La Ginesta en flor groga, el Romaní amb la seva olor i el petit Margalló (palmera nana protegida) agafen protagonisme en l’encrespada ascensió. Tot i que la nostra atenció es centre, sobretot, en no caure d’una revolada. Un cop a dalt, des d’un punt avantatjat, podem observar l’illa Sa Dragonera, amb penya-segats pronunciats ideals per donar refugi a múltiples espècies d’aus. Al voltant de la Trapa, hi ha replantacions de la vegetació que antany existia, però en un estat poc desenvolupat de creixement, deixat, encara, com a flora inicial, aquesta que no ens supera els genolls d’alçada.

- 56-

ENDÈMIC Es diu de l’espècie que habita exclusivament en un deterinat territori.

En- -demos- -ico Dins

Poble

Relatiu a

BIODIVERSITAT Varietat d’espècies presents en un ecosistema determinat o en una regió geogràfica.

Bio-

-diversitas

Vida

Varietat

AUTÒCTON Nativo, propio u originario del lugar en que se encuentra o habita actualmente. Natiu, pròpi o original d’un lloc en que es troba o habita actualment.

Autós-

-thòn

Mateix

Terra

- 57 -

COM L’AÏLLAMENT HA MARCAT LA BIODIVERSITAT?

QUANTIFICACIÓ DE LA DIVERSITAT PRESÈNCIA D’ENDEMISMES VEGETALS PER ILLES 173 (10%)

125

60 30

Presència de tàxons endèmics en les Isles Baleares

173

Mallorca

Menorca

Cabrera

44 23

Ibiza

Formentera

Illes Balears

La flora autòctona en les isles baleares és de 1.729 tàxons. El 52% són elements mediterranis, un 5,5% són eurosiberians (Còrsega en té un 40%) i la resta són pluriregionals. De estes 1729, 173 tàxons són endemismes (~10%) dels quals 65 són camèfits: plantes que, en condicions adverses, conserven la part viva molt a prop (o dins) de la terra. Dels 173 tàxons endèmics, 43 pertanyen al gènere Limonium. Dels 130 tàxons endèmics sense comptar amb els Limonium, solament 70 s’han acceptat, fins ara, com a espècie. Un mínim de 7 espècies endèmiques s’han diversificat dins dels propi arxipèlag, creant noves subspècies i varietats.

Causes de l’endemisme: • Aïllament geogràfic: (illes i muntanyes) • Aïllament ecològic: canvis d’hàbitat (canvis d’hàbitat) • Aïllament reproductiu. Lligat als dos anteriors o per especiació brusca (aparició de poliploides estabilitzats) 5 milions d’anys atras, la ruptura de Gibraltar i aïllament dels territoris insulars actuals, provocant que les espècies vegetals patissin els efectes d’una forta pressió per part d’herbívors i provocant l’aparició de defenses com les pues, la toxicitat o que s’especialitzessin a viure en ambients difícils.

(Font: AFONIB, “Els endemismes vegetals de les Illes Balears”, 2014) -58 -

Il.lustració d’una Camefit

Al costat, fotos d’algunes espècies endèmiques oposades a l’illa de Mallorca Font: Herbari Virtual del Mediterrani Occidental (http://herbarivirtual.uib.es)

Anthyllis vulneraria L. subsp. balearica (Coss. ex Marès & Vigin.) O. Bolòs & Vigo

Arenaria grandiflora (L.) subsp. bolosii (Cañig.) Küpfer

Categoria UICN: Risc mínim

Filago petro-ianii Rita & Dittrich

Globularia cambessedesii Willk.

Aristolochia bianorii Pau et Senn

Thapsia gymnesica Rosselló & Cubas

Thymus herba-barona Loisel. subsp. bivalens Mayol, L. Sáez & Rosselló

Genista majorica Cantó & M.J. Sánchez

COM L’AÏLLAMENT HA MARCAT LA BIODIVERSITAT?

- 59-

QUE FA UNA FOGUERA AL MIG DE LA PLAÇA? 18/19 - 01 - 2019 COMPRAMOS QUESOS Y ENSAIMADAS! “No gaire diferent que els típics turistes, al tornar a l’hostal després de l’exhausta excursió a la Trapa, vam decidir que ens venia de gust portar a la casa i regalar a la família i amics quelcom típic del lloc. Així que, en el temps que vam tenir just abans de sopar, vam anar a encarregar ensaïmades i perquè no, comprar algun formatge “típic mallorquí”. Tot i que vam confiar en tot el que en deien, ens podrien haver venut qualsevol formatge del món dient que era el que es feia allà i ens ho hauríem cregut igualment.” Sopar al “Bar Venecia” A la nit, vam quedar per sopar tots junts “embotits Mallorquins” al Bar Venècia, que es trobava just al costat del nostre Hostal, el Fleming. El nom dels dos establiments ja donen una idea de globalització. En un bar amb aquest nom no sé si podíem confiar en què ens donarien menjar de qualitat típic de Mallorca. No ho hauríem d’haver fet, ja que vam marxar d’allà decebuts. Nit de focs. En sortir del Bar Venècia vam decidir que, ja que tenim l’ocasió de formar part de la tradició, aprofitar-la. Fa bastant fred però no dubtem a sortir a tafanejar pels carrers a esbrinar que es fa per la nit. Per a la nostra sorpresa ens trobem enfront de la plaça del nostre Hostel una gran foguera fumejant i calenta. En aquest moment recordem que aquest diumenge se celebraven les festes de Sant Sebastià. Així que no dubtem a ficar-nos en la festa, ens reunim tots al voltant de la foguera per a escalfar-nos les mans i peus, mentre al nostre voltant, els nens juguen amb la família i amics mentre els adults cuinen, a focs secundàries, el que serà el seu sopar.

- 60-

HISTÒRIA Disciplina que estudia la identificació i recopilació dels esdeveniments passats.

Historia

hístor-

Saber

Expert

TRADICCIÓ Costum o coneixement transmès d’una generació a l’altre, generalment de forma oral i no sistemàtica.

TransApartir del verb dare (d’on ve donar)

CULTURA Conjunt de costums, valors i creences d’una comunitat, les quals comparteixen vàries idees o punts de vista. Això ens ajuda a tenir diferents creences i costums.

Cult-

-ura

Cult Cultivar Cultiu

resultat l’acció

- 61 -

QUE SIGNIFICA EXPERIMENTAR UN LLOC?

-62 -

FAUNA adj. i subst. m. i f. Pertanyent o relatiu a una illa; nadiu o propi d'una illa; cast. insular, isleño. Veem comunament que los insulars han menys de stabilitat e de fermetat de cor que altres, Eximenis Terç, c. 113.

Fon.: insulár (Barc., Val.); insulá (Palma). Etim.: pres del llatí insulare, mat. sign.

“Així, la marcada insularitat de Mallorca la va convertir en territori productor de recursos propis. El domini i control d’aquest és el que ha ocasionat el que ara reconeixem com a paisatge de l’illa, on la combinació dels elements naturals amb els antròpics conviu en un cert equilibri. L’agricultura ha tingut una importància tan forta en la conformació del territori de l’illa que determina el marc que corona tots els pobles i ciutats que Mallorca, actuant de teló de fons. La vinculació de l’agricultura com a territori productiu ha estat el que ha generat el parcel.lari que trama l’illa que, a la seva vegada, es troba delimitat pels murs de pedra seca.” (…) (“Cartografia de la memòria: lectura dels rastres del paisatge de les pedreres de marès de Mallorca”, Pg. 71, Catalina Salvà Matas, 2014)

Fotomontatge; producció pròpia QUE SIGNIFICA EXPERIMENTAR UN LLOC?

- 63-

-64 -

Mirador Can Raixa, Foto. Gerard de Prado Bert - 65-

BIBLIOGRAFIA I FONTS BARDOLET, Estaban. El coste de la insularidad. Camara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Mallorca, Ibiza y Formentera, Palma: 1989. CANELLAS NADAL, Juan S.. Notas sobre la toponímia grega de las islas del archipelago balear. SALVÀ MATAS, Catalina. La Memòria d’un Paisatge Gravat. Recerca en urbanismo , Barcelona: Tesina de Màster de Recerca en Urbanisme, UPC, 2012. STRABONIS: Geographica, III,5. Ed. Muller y Dübner, Paris 1853, pag. 139-140. CAII PLINII SECUNDI, historiae Naturalis Libri XXXVII, vol. I , Lipsia 1830, pag. 243-244. CLAUDII PTOLOMAEI, Geographia, II,6. Ed. Muller, vol. I , Paris 1833, pag. 198. MANERA ERBINA, CARLES; Desarollo económico y actitudes empresariales en la mallorca contemporánea, 17301930.Rasgos económicos esenciales de una sociedad pre-turística.

BONDIA, Jorge Larrosa. Notas sobre a experiência e o saber de experiência. Rev. Bras. Educ. [online]. 2002, n.19, pp.20-28. La Serra Tramuntana, un espacio agrícola, fértil y productivo, Aut. Consell de Mallorca, ed.2000 DIARIS i ALTRES: Diari de Mallorca, Miquel Adrove, 27 de Febrer del 2014 SITES: http://www.igme.es http://whc.unesco.org http://www.infomallorca.net http://ibdigital.uib.es http://www.caib.es http://observatoriaigua.uib.es http://www.paraisobalear.com IMATGES: Fotografies de Gerard de Prado Bert Altres fotografies extretes de ; Google, Fotografies antigues d’Andratx; Fotografies antigues ParaisoBalera,

ALUMNES

01. INSULARITAT INOUE POMPEIA, ANNA AYUMY MARTÍNEZ-ARTERO PEÑALVER, MARÍA CASTELLOTE BORRELL, CLARA DE PRADO BERT, GERARD REÑONES DE LA PUENTE, JULIA 02. TERRITORI DE LES POSSESSIONS LUPPINO, RAFAELLA CASSIANO DE MENDONÇA, PEDRO BALLERA NAVARRO, ENRIC COSTA LACORTE, PAU 03. POSSESSIÓ DE GALATZÓ BERGE , LENA MARGRETHE HOEN LARSSON, DAVID KARLSEN NAESS, MAGNUS ALONSO DIEZ, MARÍA PALACIOS BOIL, MARTA PAPANDINAS RUIZ, MAIDER 04. POSSESISIÓ DE SON VIC VELL IGLESIAS IGLESIAS, LAIA MONTOYA SALVADO, ARNAU TONINO, VITTORIA MONTERO GOMEZ, JOSEP MARIA MARTÍN GARCÉS, ANDREA 05. POSSESSIÓ DE LA TRAPA EGEA CAÑELLAS, MARC FREIXAS I MUÑOZ, ANNA LOPEZ BREA, ISABEL PAMELA MAZA PINTO, GISELA PEZZELLA, MARIANNA

15-25 de gener de 2019

www.paisajesculturales.50webs.com www.ciutatmosaicterritorial.com

ORGANITZA

Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya

professors responsables col·laboradors doctorands col·laboradors arquitectes col·laboradors especials

Carles Llop, Josep Maldonado Catalina Salvà Gemma Milà, Artur Tudela Consell Insular de Mallorca, Grup Balear d’Ornitologia (GOB), Manuel Calvo, Biel Salom Jiménez, Isidre Canyelles Simonet, Tomeu Perales Capó