06 Els components del paisatge by Paisatges Culturals ETSAV

EL PAISATGE

Els diferents elements que trobem en un terri-

INTRODUCCIÓ

DE L’AIGUA

NATURAL

AGRARI

HISTÒRIC-CULTURAL

RURAL

DE LES CONNEXIONS

URBÀ

tori en són senya identirària d’aquell paisatge. Quan parlem d’elements d’una paisatge, s’engloben des dels més naturals fins aquells construits per l’èsser humà. D’aquesta forma podríem classificar el paisatge en biòtic1, abiòtic2 o antròpic3. En tot cas, fer-ne aquesta diferenciació no seria del tot correcte per parlar de paisatge ja que tots tres estan relacionats i generalment quan parlem d’algun aspecte biòtic també n’és d’antròpic, o si ens referim a un territori infèrtil o abiòtic, seria el negatiu per parlar-ne del biòtic. Així doncs, vam considerar fer uns eixos temàtics on s’exposen els elements de cada tema i després es catalòguen.

138

SÍNTESI

146

BIBLIOGRAFIA

ELS COMPONENTS DEL PAISATGE abiòtic, antròpic i biòtic Pobles mil·lenaris i granges i camps de cereals, envoltats de murs de pedra seca i boscos de pi blanc (amb algun roure despistat) configuren aquest paisatge de secà, perfilat per la mà de l’home. El territori es antropiza mitjançant punts, línies i plànols; construccions, camins i cultius, respectivament. La disposició d’aquests elements es veu determinada per les condicions del lloc: relleu, tipus de sòl, rius i orientació. Des del Rauric, el Corb, nodreix la vall riu avall d’atributs, formes i relacions; un territori auster, històric i silecioso amb una profunda ruralitat marcada. Un fons escènic de textures de granulositat gruesuda i colors on predomina el to fred, per les seves vessants muntanyoses en contrast amb els camps de secà. En un pla intermedi, on predomina la component horitzontal i un paisatge de secà amb colors càlids (argila, terra, cultius) i la relació entre olivera-conreu-municipi com a indicador d’escala territorial.

ABIÒTIC Allò que no és biòtic, és a dir, que no forma part o no és producte dels éssers vius; factors inerts: climàtic, geològic o geogràfic, presents en el medi ambient i que afecten als ecosistemes. A – biò– tic Aquest vocable en la seva etimologia aquesta compost els prefixos grecs “a” (a) sense, “ȕȚȠȢ” (bios) vida i –“ĲȚțȩȢ”(tic) relació amb. ANTRÒPIC L’adjectiu antròpic és un neologisme molt recent format amb el sufix grec de relació –ic sobre el vocable grec (antropos, ésser humà) de manera que ha d’entendre’s “el relatiu a l’acció de l’home com a espècie”. Així es parla, per exemple, de l’acció antròpica sobre el mitjà natural. Antrò-pic Aquest vocable en la seva etimologia está compost per la paraula grega “ȐȞșȡȦʌȠȢ´ (hombre) y el sufijo griego –“ĲȚțȩȢ” que indica qualitat, relació o pertinença. BIÒTIC Comprèn tots els éssers vius existents en un ecosistema i les interrelacions que es formen entre ells, plantes, animals (inclòs l’home) i microorganisme. es designa al conjunt d’espècies de plantes, animals i altres organismes que ocupen un àrea donada. Bio - tico Aquest vocable en la seva etimologia está compost per els prefixos grecs “ȕȚȠȢ” (bios) vida i –“ĲȚțȩȢ” tic relació amb.

Agentes antrรณpicos

Agentes biรณticos

Agentes antrรณpicos 08

EL PAISATGE DE Lâ&#x20AC;&#x2122;AIGUA 10

MEDIS I ELS SEUS AQUÍFERS

DIPÒSIT, SITJA, BARRACA Medis de baixa permeavilitat Medi fissurat (calcàries i gresos) Medis al·luvials i fluviovolcànics Si encara sobre aigua, alimenta l’aquífer lliure format per les graves del con al·luvial, que estan en contacte erosiu amb les margues impermeables de la formació Urgell. L’aigua circula per entre les graves seguint una xarxa de drenatge antiga modelada sobre les margues. Moltes perforacions fetes a les graves del con presenten el nivell freàtic, en els punts on el contacte amb les margues és més deprimit.

Una sitja és un dipòsit prismàtic o cilíndric, destinat a l’emmagatzematge i la conservació de molt diversos productes, especialment cereals, però també farratges o minerals, que són carregats per la part superior del dipòsit i descarregats per la seva part inferior.

Dip

Dipòsit, sitja

Recinte d’aigua generat per la xarxa de drenatge d’Aquífers Barraca de Vinya

Sitja tradicional

EMBASSAMENT, PANTA

CANAL DE REG El canal d’Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg El projecte de regar tota la plana d’Urgell data, com a mínim, de l’època musulmana en la qual els àrabs van construir sèquies derivades tant del Segre com del riu Corb. Encara que se sol parlar en singular, el canal d’Urgell està format per dos canals i quatre sèquies principals.

Acumulació d’aigua produïda per una obstrucció en el jaç d’un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la seva llera. Son embassaments locals, en actiu o no, que tenen usos locals, associats, antigament, als molins i horts, i a principis del segle XXI pràcticament només utilitzats per a horts de caràcter local. Moltes vegades aquests embassaments reben el nom de resclosa, i llur capacitat sol ser molt menor que la dels embassaments de caràcter supralocal.

Canal de Reg

El canal data de mitjans del S.XVII i es troba situat a la riba esquerra del riu Segre. El seu punt d’inici està en el Segre, aigües avall de la localitat de Ponts, i després de recórrer uns 144 km finalitza el seu camí a la localitat de Montoliu, rega 70 mil hectàrees.

Canal d’Anglesola 14

Canal de Bellpuig

Embassament Rialb

Embassament Oliana 15

Embassament

Panta del Foix

PASSAREL·LES, PONTS

RECINTES D’AIGUA, ALJUBS

Un pont és una estructura construïda per a salvar un obstacle físic, un riu, una vall...

Passarel·la

Pont

L’aljub és un dipòsit d’obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions. Normalment és subterrani, totalment o parcial. Podem detectar molts recintes d’aigua repartits pel territori, normalment situats al marge dels rius.

Pont Obagues del riu Corb

PRESES, DICS

Recinte d’aigua

Aljub Pineda de Foix

RAMBLA INUNDABLE Construcció que s’ubica sobre la llera d’un riu perpendicularment d’aquest i del sòl, amb la finalitat de retenir l’aigua i crear un embassament o presa.

Un dique es una construcción para evitar el paso del agua. Puede ser natural o construido por el hombre; de tierra, mampostería de piedra, u hormigón; y tanto paralelo como perpendicular al curso de un río o al borde del mar.

Zona prevista per a inundacions T-500, situades al voltant del curs fluvials, normalment localitzades a poblat. Zones inundables són les delimitades pels nivells teòrics que arribarien les aigües en les avingudes, el període estadístic de retorn sigui de cinc-cents anys. En aquestes zones no es prejutja el caràcter públic o privat dels terrenys, i el Govern pot establir limitacions en l’ús, per garantir la seguretat de persones i béns.

Presa

Una resclosa és una obra feta transversalment en un curs d’aigua amb l’objectiu d’elevar el nivell de l’aigua i derivar el corrent fora del seu llit.

Dic comú 16

Resclosa riu Corb

Rambla de Vallfugona 17

Rambla Inundable

Rambla de Guimerà

CURS FLUVIAL Lloc per on corren les aigües. Tot curs d’aigua està alimentat per una conca. Originalment, les valls d’aquests rius poc cabalosos tenen una secció en U molt oberta que els geògrafs anomenen valls en bressol. Actualment, les trobem modificades per abancalaments antics, fets de pedra seca.

Passarel·la

Pont

Gorge i salts d’aigua

PLUVIOMETRIA Estudi i tractament de les dades de precipitació. Es pot Observar que generalment tindrem epoques marcades d’estiatge, però trencant amb la dinamica s’ha de tenir en compte tant la primavera com la tardo, sobretot pel que fa al Novembre, que és el mes amb major régim pluvial, detectant les crescudes del curs fluvial. Hi ha una clara diferència entre l’aigua que cau a la comarca de la Conca del Barberà i la de l’Urgell, en els periodes de crescuda.

EL PAISATGE NATURAL 18

FAUNA I FLORA Valle abajo desde el Rauric, el riu corb, se manifiesta sinuoso hasta desaparecer de la supierficie en Bellpuig para después en Vilanova de la Barca encontrarse con el rio Segre. Dentro del valle, podemos diferencias tres franjas de paisaje diferencias, con el agua como protagonista: la cabecera del rio, las umbrías y la plana productiva.

Las umbrías del rio Corb, una zona de robledales en medio del secano, con una gran viodiversidad de flora y fauna. Tal es su valor ecosistemico que está declarado espacio de interes natural. La relación de las umbrías con el río corb, es su orientación, que va de levante a poniente, lo que junto con los vientos de la marinada al llegar la tarde cren una precipitación isotérmica, creando una zona de flora euro-siberiana. Estos robedables en este paisaje de secano se mantienen exactamente por la humedad de la precipitación de esta convección térmica que produce. Este espacio natural constituye uno de los tesoros más importantes del sur de Europa. Encontramos Melanpyrum cristatum una planta que en la última glaziación provinó de las llanuras y aún se encuentra aquí; de ahí el valor ambiental de este lugar. No obstante, el estado actual del espacio ha empeorado bastante en los últimos 40 años debido a diversas actuaciones (la mayoría antrópicas) y nos encontramos ante un cambio estructural de este espacio, en el que las coníferas están prácticamente exterminadas en favor de un nuevo sotabosque acorde al cambio climático actual.

1. CABECERA A RAURIC

La cabecera del río Corb forma un entorno típicamente mediterráneo, que varia de aspecto con los cambios del tiempo y donde destacan masias envueltas de campos de cultivo.

Aliso

Olmo

Sauce Blanco

Acacia Falsa

Chopo Europeo

Negundo

Platano

Alnus glutinosa

Ulmus Minor

Salix Alba

Robinia pseudoacacia

Populus Sec

Acer Negundo

Platanus hispánica

Cornejo

Cañizo

Hiedra

Manjuelo

Lúpulo

Sarga

Tarayes

Corhus Sanguinea

Phragmitas australis

Hedera Felix

Crataegus monogyna

Humulus Lupulus

Salix Eleagnos

Tamarix canariesis

Albardín

B. Punxosa

Blet

Graminias

Poacéas

Sicall

Trincola

Lygeum Spartum

Gypsophila hispanica

Amaranthus

Agropyrum

Stipa Lagascae

Salsola vermiculata

Gypsophila strithium

Camino a Vallfogona de riu Corbentramos en un territorio eminentemente agrícola, alrededor de los pueblos, el río es aprovechado para regar los huertos y campos de cultivo. La vegetación riparia de ribera, es sustituida por especies introducidas por el hombre, como la caña. A la altura de Nalec, el cañizar cubre todo el cauce del río, y solo un cartel nos recuerda que éste aún está ahí.

Olmo

Sauce Blanco

Acacia Falsa

Chopo Europeo

Negundo

Platano

Aliso

Olmo

Sauce Blanco

Acacia Falsa

Chopo Europeo

Negundo

Platano

Alnus glutinosa

Ulmus Minor

Salix Alba

Robinia pseudoacacia

Populus Sec

Acer Negundo

Platanus hispánica

Alnus glutinosa

Ulmus Minor

Salix Alba

Robinia pseudoacacia

Populus Sec

Acer Negundo

Platanus hispánica

Cornejo

Cañizo

Hiedra

Manjuelo

Lúpulo

Sarga

Tarayes

Cornejo

Cañizo

Hiedra

Manjuelo

Lúpulo

Sarga

Tarayes

Corhus Sanguinea

Phragmitas australis

Hedera Felix

Crataegus monogyna

Humulus Lupulus

Salix Eleagnos

Tamarix canariesis

Corhus Sanguinea

Phragmitas australis

Hedera Felix

Crataegus monogyna

Humulus Lupulus

Salix Eleagnos

Tamarix canariesis

Albardín

B. Punxosa

Blet

Graminias

Poacéas

Sicall

Trincola

Albardín

B. Punxosa

Blet

Graminias

Poacéas

Sicall

Trincola

Lygeum Spartum

Gypsophila hispanica

Amaranthus

Agropyrum

Stipa Lagascae

Salsola vermiculata

Gypsophila strithium

Lygeum Spartum

Gypsophila hispanica

Amaranthus

Agropyrum

Stipa Lagascae

Salsola vermiculata

Gypsophila strithium

Pino blanco

Pino rojo

Pinaza

Roble

Martagón

Melampyrum

Phiomis Herba

Almendro

Ledonero

Olivo

Pinus Halepensis

Pinus Sylvestris

Pinus Nigra

Quercus Ilex

Lilium Martagon

Melampyrum cistatun Herba Venti

Prunus dulcis

Celtis australis

Olea Sativa

3. LA PLANA PRODUTIVA

2. OBAGUES RIU CORB

Aliso

Libélul·la

Papallona Isabelina

Coenagrion mercuriale Graellsia Isabelae

Astor

Águila marcenca

Mussol

Gafarró

Accipiter Gentilis

Circaetus gallicus

Strigidae

Serinus Serinus

Conill

Llebre

Guineu

Senglar

Teixó

Geneta

Oryctolagus cuniculus

Lepus europaeus

Vulpes vulpes

Sus scrofa

Meles Meles

Genetta Genetta

Ratoli doméstic

Ratón de bosque

Musaranya comuna Mostela

Mus musculus

Apodemus sylvaticus

Crocidura russula

Mustela nivalis

Sargantaner gros Psammodromus algirus

EL PAISATGE AGRARI

Regadiu Labor secà Fruiters en secà Olivar en secà Vinyer en secà Associació de vinyer i olivar Prats naturals Pasturatge Matoll Pasturatge-matoll 28

Coníferes Pollancre i àlber Eucaliptus Altres frondoses Associació de coníferes i eucaliptus Associació de coníferes i altres frondoses Improductiu Improductiu aigua Associació de vinyer i fruiters 29

No codificat Arròs Horta Cítrics Fruiteres en regadiu Olivar en regadiu Vinyer en regadiu Espartizal Frondoses Coníferes i frondoses

ELS TIPUS DE CULTIUS

Regadiu Terreny de conreu que és regat.

Prats naturals Terreny en el qual hom deixa créixer herba per a la pastura del bestiar o per a farratge.

Labor secà Dit de les terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou.

Àlber Arbre caducifoli i dioic de la família de les salicàcies (Populus alba), força alt, d’escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i de fulles blanques i peludes de sota.

Arròs Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Oryza sativa), de fulles linears i espícules uniflores disposades en panícula, molt conreada pels seus grans.

Eucaliptus Gènere d’arbres de la família de les mirtàcies (Eucalyptus sp) que comprèn arbres de fulles alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes, de flors agrupades en umbel·les o glomèruls i de fruits en càpsula de dehiscència valvar.

Horta Terra de regadiu regular amb aigües derivades de riu dedicada al conreu d’hortalisses, als fruiters, a les plantes industrials o a farratge.

Pasturatge Menjar el bestiar l’herba dels camps.

Fruiters en secà Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.

Matoll Formació vegetal constituïda per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.

Cítrics Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus (taronger, llimoner, mandariner, poncemer, etc.), i d’algun altre de molt afí.

Frondós Abundós de branques i fulles. Olivar en secà Arbre perennifoli de la família de les oleàcies (Olea europaea), de soca i tronc gruixuts, flors blanques petites en ramells i fruits en drupa comestibles, coneguts com a olives.

Coníferes Classe de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat, de fulles petites, sovint articulars, i de flors d’estams esquamiformes o peltats, que comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals.

Vinyer en secà Planta de la família de les vitàcies (Vitis vinifera), amb circells opositifolis, de fulles (pàmpols) palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites en panícula i fruits (els grans de raïm) en baia arrodonida, en panícula, que constitueixen una fruita excel·lent i dels quals és fet el vi.

Pollancre Arbre de la família de les salicàcies (Populus nigra), de capçada irregular, borrons glabres i enganxosos, fulles ròmbiques o ovades, flors en aments i fruits en càpsula.

Improductiu Que no produeix.

No codificat Que no li pertany cap codi.

CIUTADILLA

BELIANES Cultius herbacis en regadiu 734,71 Fruiters en regadiu 137,10 Fruiters en secà 166,55 Horta o cultius forçats 0,14 Improductiu 64,83 Labor en secà 177,57 Matoll 55,74 Matoll associat amb coníferes i frondoses 1,69 Olivar en regadiu 88,39 Olivar en secà 117,85 Vinyer en regadiu 28,95 Vinyer en secà 4,31 Superfície total (Ha) 1.577,83

Pollancre i Àlber Coníferes Coníferes associades amb altres frondoses Cultius herbacis en regadiu Fruiters en secà Improductiu Labor en secà Matoll Matoll associat amb coníferes Matoll associat amb coníferes i frondoses Matoll associat amb frondoses Olivar en secà Altres frondoses Pasturatge Pasturatge-Matoll Vinyer en regadiu Vinyer en secà Superfície total (Ha)

10,83 177,43 240,38 17,10 127,89 23,12 866,39 94,04 14,64 36,02 6,66 123,94 11,32 0,71 11,56 25,80 16,64 1.804,47

Coníferes Coníferes associades amb altres frondoses Fruiteres en secà Horta o cultius forçats Improductiu Labor en secà Matoll Olivar en secà Pasturatge Pasturatge-Matoll Vinyer en secà Superfície total (Ha)

189,49 421,82 65,33 5,55 17,21 369,72 18,14 120,51 3,38 92,86 18,16 1.322,17

CONESA

BELLPUIG Aigua (masses d’aigua, basses,etc..) Pollancre i Àlber Cultius herbacis en regadiu Fruiters en regadiu Fruiters en secà Horta o cultius forçats Improductiu Labor en secà Matoll Olivar en regadiu Olivar en secà Pasturatge Pasturatge-Matoll Vinyer en regadiu Superfície total (Ha)

14,94 2,10 1.719,12 773,29 16,43 9,45 341,64 566,93 16,85 3,34 16,82 8,94 26,73 0,18 3.516,76

ELS OMELLS DE NA GAIA

FORÈS

LLORAC

MALDÀ

GUIMERÀ Coníferes Coníferes associades amb altres frondoses Fruiteres en secà Horta o cultius forçats Improductiu Labor en secà Matoll Matoll associat amb coníferes Matoll associat amb coníferes i frondoses Matoll associat amb frondoses Olivar en secà Pasturatge-Matoll Vinyer en secà Superfície total (Ha)

LES PILES

113,25 200,75 150,57 3,47 19,28 1.459,51 193,29 0,05 5,11 19,24 194,46 3,17 91,18 2.453,33

Aigua (masses d’aigua, basses,etc..) Coníferes Coníferes associades amb altres frondoses Cultius herbacis en regadiu Fruiters en secà Improductiu Labor en secà Matoll Matoll associat amb coníferes Matoll associat amb coníferes i frondoses Olivar en secà Pasturatge Pasturatge-Matoll Vinyer en regadiu Vinyer en secà Superfície total (Ha)

0,98 182,71 321,65 2,43 652,41 40,38 853,67 141,20 2,80 40,78 836,85 12,53 14,71 4,13 64,17 3.171,41

Coníferes Coníferes associades amb altres frondoses Cultius herbacis en regadiu Fruiters en secà Improductiu Labor en secà Matoll Matoll associat amb frondoses Olivar en secà Pasturatge Pasturatge-Matoll Vinyer associat amb olivar en secà Vinyer en regadiu Vinyer en secà Superfície total (Ha)

33,97 174,76 39,64 80,78 5,94 328,17 33,41 6,13 159,68 11,58 10,51 1,15 32,80 27,94 946,46

NALEC

PASSANANT

SENAN

SANTA COLOMA DE QUERALT

PREIXANA Aigua (masses d’aigua, basses,etc..) Cultius herbacis en regadiu Fruiters en regadiu Fruiters en secà Horta o cultius forçats Improductiu Labor en secà Matoll Olivar en regadiu Olivar en secà Pasturatge-Matoll Vinyer en regadiu Vinyer en secà Superfície total (Ha)

12,11 320,75 19,41 128,45 1,94 55,70 1.515,77 24,87 1,38 17,99 19,00 8,61 16,32 2.142,29

SANT MARTÍ DE RIU CORB

SAVALLÀ DEL CONTAT

VALLBONA DE LES MONGES Coníferes Coníferes associades amb altres frondoses Cultius herbacis en regadiu Fruiters en secà Horta o cultius forçats Improductiu Labor en secà Matoll Matoll associat amb coníferes Matoll associat amb coníferes i frondoses Olivar en secà Altres frondoses Pasturatge Pasturatge-Matoll Vinyer en secà Superfície total (Ha)

65,31 1.159,55 14,70 200,71 9,74 21,17 1.354,42 109,63 6,06 54,02 294,84 10,59 22,16 136,55 19,14 3.478,57

Coníferes Coníferes associades amb altres frondoses Fruiteres en secà Improductiu Labor en secà Matoll Matoll associat amb coníferes i frondoses Olivar en secà Altres frondoses Pasturatge Pasturatge-Matoll Vinyer associat amb olivar en secà Vinyer en regadiu Vinyer en secà Superfície total (Ha)

10,74 18,81 315,70 57,63 2.215,06 102,38 12,99 178,72 1,19 1,40 13,65 3,80 12,11 634,77 3.578,93

VALLFOGONA DE RIU CORB

VERDÚ

EL PAISATGE HISTÒRIC-CULTURAL 39

Església De Sant Miquel siglo XIV 42

FORÉS

Castell De Conesa 1179

Isglesia Parroquial De Santa María siglo XVIII

GUIMERA

CIUTADILLA

Castillo De Los Barones siglo XI

El Castillo De Ciutadilla siglo XVI

CONESA

CONESA EL OMELLS DE NA DE NA GAIA

BELLPUIG

BELLPUIG CIUTADILLA

La Iglesia Parroquial De Sant Nicolau segunda mitad del siglo XVI

Església De Santa Maria 1341

Isglésia de Sant Miquel de Forès siglo XIII-XIV

GUIMERA

BELIANES

BELLPUIG El Convento De Sant Bartomeu 1507

La Iglesia Parroquial De Sant Jaume siglo XVI

Isglesia de Santa María de Guimerá siglo XIV

Castillo de Guimerá siglo XI 43

PASSANANT

NALEC

LLORAC Iglesia Parroquial De Llorac siglo XVIII

El Castell De Malda 1040

L’ermita De Sant Joan De Maldanell siglo XIII

Ermita De Santa Eugènia siglo XIX

Castell de Les Piles siglo XI- XVIII

L’església Parroquial De Santa Maria siglo XVIII

MALDA

LES PILES

LES PILES LES PILES

L’església Romànica De Sant Pere siglo XII

Monestir Vallsanta 1235

Església Sant Martí De Les Piles siglo XVIII

MALDA

GUIMERA

GUIMERA El santuario de la Bovera siglo XII

La iglesia parroquial de San Jaime finales del siglo XVII

La iglesia de Sant Jaume finals del segle XVIII 45

Lérmita de Preixana 1940

Iglesia Parroquial De Sant Martí De Maldà siglo XIV

El Castillo De Sant Martí De Riu Corb siglo XIII

Ermita De Sant Roc siglo XVIII 46

SAVALLA DEL COMTAT

La iglesia parroquial de Santa María 1587

Iglesia de Santa María de Bell-lloc siglo XIII

L’església parroquial de Sant Pere siglo XVIII

SENAN

SAVALLA

SANT MARTÍ DE RIU CORB

El castillo de Queralt siglo X

SANTA COLOMA DE QUERALT

SANT MARTÍ DE RIU CORB

PREIXANA La Capella De Sant Llorenç siglo XV i va ser reconstruïda al segle XVI

SANTA COLOMA DE QUERALT

PREIXANA

PREIXANA L’església Parroquial De Santa Maria siglo XVI

L´esglesia de Santa Maria de Senan siglo XII

Castillo de Savallá reconstruido en los siglos XV y XVI 47

VIMBODI I POBLET

VERDU

VALLBONA DE LES MONGES

Església Parroquial De Santa Maria finals del segle XVIII

Església Parroquial Santa Maria finals del segle XIII

Monasterio de Poblet 1150

VALLFOGONA DE RIUCORB

Monestir Cistercenc De Santa Maria 1153

L'església parroquial de Santa Maria 1617

VERDU

L’edifici Del Castell Dels Templers 1038

Ermita De Sant Miquel finals del segle XIV

El Castell de Verdú siglo XI 48

EL PAISATGE RURAL 50

CABANES DE PEDRA SECA

BELIANES

“Les construccions de pedra en sec són un reflex del que havia estat la lluita de l’home per l’aprofitament absolut dels recursos que la natura proveeix. Són una mostra visible del treball esforçat d’un poble, que va saber conjuminar la força i la saviesa en benefici de fer més productives les terres, així com un xic més rendible i més còmode el treball a la intempèrie”

3 Cabanes

Considerem construccions rurals de pedra seca tota aquella construcció que ho aixecava majoritàriament al camp encara que també en trobem alguna a les poblacions, com a suport de les tasques agrícoles, emprant la pedra com a element bàsic, sense cap material d’unió. 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min

Són construccions realitzades fonamentalment al llarg del segle XIX a la zona de l’Urgell. Normalment estan fetes sobre terreny en pendent amb filades consecutives de carreus formant un arc de mig punt i amb la façana incorporada un cop conclosa la volta. Una vegada feta l’estructura, s’afegia terra natural a sobre per tal d’impermeabilitzar-la. En planta acostumen a tenir entre 15 i 35 m² de superfície. La Vall del Riu Corb está formada per 19 municipis i 15 tenen cabanes de pedra seca. Gran part de les cabanes és troben als punt més elevats, a la part Oest a l’inferior del riu Corb, que remarquen una fragmentació amb el paisatge dels cultius (cultiu secà). Majoritàriament és troben entre 2 a 4 Km del centre del nucli urbà de cada municipi. Amb el pas del temps, moltes de cabenes no han sigut enderrocades i es troben en bon estat.

Cabana del Segarra Altitud: 328 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana del Ferrera Altitud: 328 Orientació: Nord - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana del Moliner Altitud: 328 Orientació: Nord - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No

“Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari als territoris on predominen.” 54

CIUTADILLA

CONESA

4 Cabanes

0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min

Altitud: 625 Orientació: Est Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Perfecte Restaurada: No

Altitud: 716 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No

Altitud: 580 Orientació: Est Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Perfecte Restaurada: No

Altitud: 711 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No

Altitud: 638 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Perfecte Restaurada: Si

Altitud: 736 Orientació: sud - Est Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Enderroc Restaurada: No

Altitud: 611 Orientació: Est Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: No

Altitud: 824 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No

ELS OMELLS DE NA GALA

Cabana prop de Coll de Traginers

21 Cabanes

Altitud: 538 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Coll de Traginers 0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min 4 - 6 Km Temps a peu: 60 min

Altitud: 590 Orientació: Nord - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de les Escapçades Altitud: 567 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Aïllada Estat: Enderroc Restaurada: No

Cabana prop de Comes de Malvestit Altitud: 541 Orientació: Nord Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop dels Onells de na Gaia Altitud: 567 Orientació: Nord - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop dels Onells de na Gaia Altitud: 549 Orientació: Sud -Est Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop dels Onells de na Gaia Altitud: 546 Orientació: Sud Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Perfecte Restaurada: No 58

Cabana prop de les Escapçades Altitud: 574 Orientació: Nord - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de les Escapçades Altitud: 595 Orientació: Nord Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de les Escapçades Altitud: 615 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop a Punta de l’Aguda Altitud: 596 Orientació: Est Tipus de construcció: Aïllada Estat: Enderroc Restaurada: No 59

MALDÀ

Cabana prop al nucli de Maldà

21 Cabanes

Altitud: 429 Orientació: Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Serra de Maldanell 0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min 4 - 6 Km Temps a peu: 60 min

Altitud: 426 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop l’Aixaragall Altitud: 440 Orientació: Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No

Cabana prop al nucli de Maldà Altitud: 393 Orientació: Nord Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Serra de Maldanell Altitud: 436 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Terrera marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de Maldà Altitud: 415 Orientació: Nord Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Serra de Maldanell Altitud: 428 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No 60

Cabana prop les Collades Altitud: 533 Orientació: Sud Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: No

Cabana prop de Setze Altitud: 487 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Aïllada Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Setze Altitud: 514 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli del Bosc de la Vila Altitud: 468 Orientació: Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No 61

NALEC

Cabana prop al nucli de Plans de Rocafort

18 Cabanes

Altitud: 489 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de Plans de Rocafort 0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min 4 - 6 Km Temps a peu: 60 min

Altitud: 497 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de Romiguera Altitud: 522 Orientació: Sud Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: Si

Cabana prop al nucli de Nalec Altitud: 470 Orientació: Nord Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de Nalec Altitud: 434 Orientació: Nord - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop al nucli de Nalec Altitud: 478 Orientació:Sud - Oest Tipus de construcció: Aïllada Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de Nalec Altitud: 486 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No 62

Cabana prop al nucli de La Roja Altitud: 493 Orientació: Sud Tipus de construcció: Aïllada Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de la Serra Mitjana Altitud: 493 Orientació: Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de Coll de l’Olla Altitud: 572 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Aïllada Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli del Bosc de la Vila Altitud: 621 Orientació: Nord - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No 63

SANTA COLOMA DE QUERALT

Cabana prop de Tossal Roig

18 Cabanes

Altitud: 706 Orientació: Est Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop de Cal Marc 0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min 4 - 6 Km Temps a peu: 60 min

Altitud: 700 Orientació: Sud Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop de la Font del Badia Altitud: 770 Orientació: Sud Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Enderroc Restaurada: No

Cabana prop de Sant Magí

Cabana prop de la Font del Badia

Altitud: 648 Orientació: Oest Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop de Sant Magí

Altitud: 721 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de la Font del Badia

Altitud: 658 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de la Pla de Maians Altitud: 674 Orientació: Oest Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de la Pla de Maians Altitud: 640 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Tarrera margera Estat: Perfecta Restaurada: Si 64

Altitud: 739 Orientació: Sud Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de la Font del Badia Altitud: 741 Orientació: Sud Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop de los Fontanals Altitud: 649 Orientació: Sud Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Enderroc Restaurada: No 65

SANT MARTÍ DE RIUCORB SANT MARTÍ DE RIU 15 Cabanes

CORB

Cabana prop al nucli de Rocafort de Vallbona Altitud: 470 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop al nucli de Rocafort de Vallbona 0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min

Altitud: 440 Orientació: Oest Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de Rocafort de Vallbona Altitud: 550 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No

Cabana prop al nucli de Sant Martí de Maldà Altitud: 326 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop al nucli de Rocafort de Vallbona Altitud: 434 Orientació: Nord Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop al nucli de Rocafort de Vallbona Altitud: 445 Orientació: Nord Tipus de construcció: Terrera mergera Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de Rocafort de Vallbona Altitud: 459 Orientació: Nord Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Enderroc Restaurada: No 66

Cabana prop al nucli de Llorenç de Rocafort Altitud: 492 Orientació: Sud - oest Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop al nucli de Llorenç de Rocafort Altitud: 500 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de Llorenç de Rocafort Altitud: 530 Orientació: Nord Tipus de construcció: Aïllada Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop al nucli de Llorenç de Rocafort Altitud: 537 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: No 67

SENAN

FORÈS

8 Cabanes

5 Cabanes

0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min 4 - 6 Km Temps a peu: 60 min

Cabana prop del nucli de Senan Altitud: 562 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop del nucli de Senan Altitud: 497 Orientació: Sud Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop del nucli de Senan Altitud: 493 Orientació: Sud Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop del nucli de Senan Altitud: 492 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No 68

0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min

Cabana prop del nucli de Forès Altitud: 655 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop del nucli de Forès Altitud: 580 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Aïllat Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de la Font del Badia Altitud: 741 Orientació: Oest Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop del nucli de Forès Altitud: 585 Orientació: Oest Tipus de construcció: Aïllada Estat: Enderroc Restaurada: No 69

PASSANANT

Cabana prop de Comalats

21 Cabanes

Altitud: 779 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de lo Planet 0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min 4 - 6 Km Temps a peu: 60 min

Altitud: 735 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Tros de la Vila Altitud: 776 Orientació: Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No

Cabana prop de la Plana

Cabana prop de la Sirolla

Altitud: 634 Orientació: Sud - Est Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop de la Plana

Altitud: 721 Orientació: Sud Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop de la Sirolla

Altitud: 659 Orientació: Nord - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Caors

Altitud: 730 Orientació: Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de la Sirolla

Altitud: 742 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Caors

Altitud: 680 Orientació: Sud Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de la Sirolla

Altitud: 737 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No 70

Altitud: 718 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No 71

VALLBONA DE LES MONGES

Cabana prop de Torre de l’Aiats

21 Cabanes

Altitud: 509 Orientació: Sud Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Serralada de les Monges 0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min 4 - 6 Km Temps a peu: 60 min

Altitud: 570 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecta Restaurada: No Cabana prop de Comeseugues Altitud: 618 Orientació: Nord - Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No

Cabana prop de Comes de Malvestit Altitud: 584 Orientació: Oest Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Montesqui

Cabana prop de Comeseugues Altitud: 582 Orientació: Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop de Coll Roig

Altitud: 574 Orientació: Est Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop de la serralada del Planots Altitud: 520 Orientació: Est Tipus de construcció: Adossadad al marge Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop de Torre de l’Aiats Altitud: 503 Orientació: Sud Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Enderroc Restaurada: No 72

Altitud: 650 Orientació: Sud Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: No Cabana prop de Pla de Bisbe Altitud: 678 Orientació: Est Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Enderroc Restaurada: No Cabana prop a Rocallaura Altitud: 634 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No 73

VERDÚ 2 Cabanes

Cabana prop al nucli de Rocafort de Vallbona Altitud: 470 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Aïllada Estat: Enderroc Restaurada: No 4 - 6 Km Temps a peu: 60 min

Cabana prop al nucli de Rocafort de Vallbona Altitud: 414 Orientació: Sud - Oest Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: No

LLORAC 2 Cabanes Cabana prop al nucli de Rauric Altitud: 746 Orientació: Nord Tipus de construcció: Terrera margera Estat: Perfecte Restaurada: No 0 - 2 Km Temps a peu: 20 min

Cabana prop al nucli de Montargull Altitud: 770 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No

GUIMERÀ

MARGES DE PEDRA SECA

3 Cabanes “Els boscos de pins recargolats i espessos reculen per deixar pas a uns estrets bancals de sembrats que aprofiten la humitat de les obagues per garantir una collita gairebé segura. ...“ Lluís Foix

0 - 2 Km Temps a peu: 20 min 2 - 4 Km Temps a peu: 40 min

Al llarg de la història, moltes generacions han extret dels que acabaven essent camps de conreu les pedres que n’impedien la llaurada i el correcte creixement de les llavors. aquestes pedres han servit per construir els marges de despedregar i els murs de pedra seca, que tenien com a funció principal de protegir i limitar els camps i, en alguns casos, també les propietats. A més de formar bancals, constitueixen rics ecosistemes de fauna i flora. Els marges o murs de pedra seca atalussen els pendents tot conformant els bancals o feixes i aconseguint així guanyar terrenys cultivables on abans el pendent ho impedia. Aquestes construccions permeten frenar l’escolament de l’aigua de pluja, així com retenir la humitat i prevenir l’erosió. Els marges són l’element senzills, que marquen una direccional i fa que el conjunt de montanyes que la composen formen un trapezoïdal.

Altitud: 547 Orientació: Nord Tipus de construcció: Aïllada Estat: Perfecte Restaurada: No

Altitud: 474 Orientació: Sud Tipus de construcció: Adossada al marge Estat: Enderroc Restaurada: No

Altitud: 569 Orientació: Est Tipus de construcció: Terrera encastada Estat: Enderroc Restaurada: No

“..... El corrent del riu s’amaga al fons dels barrancs mentre des de la serralada de ponent surten petits pobles com l’Albió o l’Ametlla que ensenyen les seves parets de pedra i les pallisses de les eres encarades a la marinada. “ 76

EL PAISATGE DE LES CONNEXIONS 78

PRINCIPALS CARRETERES que vertebren l’espai

A-22 A-2

A-2

AP-II AP-II

A-II: A partir de Fraga i fins a l'entrada a Barcelona, l'antiga carretera nacional radial N-II s'ha vingut desdoblant per a continuar l'A-2 i ha seguit un traçat diferent al de l'AP-2. Des de Lleida fins a Tàrrega es va obrir L'A-2 el 1992, i de Tàrrega a Cervera el 1993. 10

C-14: Eix Tarragona-Andorra N-240: uneix Tarragona amb Bilbao C-37: uneix Alcover (Alt Camp) amb la Vall d'en Bas (la Garrotxa) Principals vies interiors

0 km 80

PRINCIPALS CARRETERES que vertebren l’espai

a Andorra

A-22 Angleesola

A-2

LLEIDA

Cervera

Tarrega Bellpuig

Igualada

Verdu Belianes

A-2 Les Borges Blanques

AP-II

Sant Maarti de Maldda alda

Arbeca

Balneari de V. Albio Llorac Ciutadella Nalec Vallfogona de Rauric Riucorb Savalla

a Barcelona

Guimera

Conesa

AP-II

Santa Coloma de Queralt

Belltall

Montblanc

a Valls

a Reus 10

C-14: Eix Tarragona-Andorra N-240: uneix Tarragona amb Bilbao C-37: uneix Alcover (Alt Camp) amb la Vall d'en Bas (la Garrotxa) Principals vies interiors

0 km 82

TRANSPORT PÚBLIC CONNEXIONS EXTERIORS

a Andorra

Annglesola

Cervera

Tarrega

LLEIDA Bellpuig

Igualada

Verdu Belianes Les Borges Blanques

Santt Marti de M Malda Malda

Arbeca

Balneari de V. Albio Llorac Ciutadella Nalec Vallfogona de Rauric Riucorb Savalla

a Barcelona

Guimera

Conesa

Santa Coloma de Queralt

Belltall

Montblanc El transport públic suposa un important valor que conforma el territori. L'accés a una major o menor mobilitat per a la zona de la Vall defineix el grau en què el seu territori té possibilitats de mantenir-se i desenvolupar-se pel que fa al seu entorn i dins de la globalitat. Les grans infraestructures de transport es localitzen en els contorns llunyans de la Vall del riu Corb, amb distàncies mitjanes de 15 km per accedir als trens. Pel que fa a la vall, es distingex una creu formada per les carreteres que van de Tàrrega a Montblanc i de Borges Blanques direcció cap a Igualada, les que acumulen el trànsit exterior cap a la vall i a la inversa.

a Valls

a Reus Bus

Tren AVE region nals R12 R13-R R14 Estacions

10 Linea Reus-Andorra Linea BCN-Guimerà Parades

üència de pas Freqü 84

Pols poblacionals

0 km 85

TRANSPORT PÚBLIC CONNEXIONS INTERIORS

La part oriental de la vall, aquella pertanyent a la Conca de Barberà, es troba bastant aïllada entre si. No hi ha una línia de comunicació entre pobles veïns i es disposa d'un servei públic de taxi per satisfer les possibles demandes dels veïns. La proximitat de la part occidental pel que fa a Lleida i Tàrrega afavoreix un servei més complet. La freqüéncia és gairebé nul·la, amb un horari que normalment parteix des dels pobles al matí cap a les ciutats perimetrals i amb una tornada difícil. Sobta també la importància que té el mercat de Bellpuig per al territori de la Vall, definint horaris fixos per tal d’accedir-hi des de dos vessants. (Només es grafien els pobles amb servei de transport d’algun tipus)

Tàrrega Bellpuig

Preixana

Belianes Arbeca

Verdú

Sant Marti de Maldà

Guimerà Rocafort de Vallbona

Maldà

Nalec

Balneari de V.

Ciutadilla

Llorac

Vallfogona d Riucorb de

Savallà

a Lleida Llorenç de Rocafort

Passanant

Vallbona de les Monges

Conesa

Rocallaura Belltall

Els Omells de na Gaia

Forès

Les Piles

Pontils

Senan

Bus

Taxi Llorac-Savallà del Comtat-les PilesVallfogona de Riucorb-Pontils-Conesa de 7.00 a 21.00

313: Vallfogona-Tàrrega 8.00 des de Vallfogona 13.15 -18.00 des de Tàrrega

Belltall-Solivella-Blancafort-La Guardia dels Prats-Montblanc 7,25h. des de Belltall 19.30 des de Montblanc

104: Lleida-Rocallaura 14.10 des de Borges Blanques 6.45 des de Rocallaura Línia 115: Lleida -Tàrrega 9.05-12.40-17.40 des de Les Borges Blanques 8.00-12.30-15.00 des de Tàrrega 86

[Exclusivamente para uso académico]

Servei especial per al Dimarts de mercat a Bellpuig 316: Seana - Bellpuig -Els Omells de Na Gaia. 12.45 de Bellpuig 09.05 de Seana 09.50 de els Omells de Na Gaia 317:Rocallaura-Bellpuig 9.20 de Rocallaura 12.45 de Bellpuig

VIES RODADES

Tàrrega

C-14 Bellpuig

Preixana

Verdú Montornès de Segarra

L’Ameetlla de Segarra Belianes Arbeca a Lleida

Sant Marti de Maldà

el Vilet Maldà Maldanell

Llorenç de Rocafort

Guimerà Rocafort de Vallbona

Nalec

C-14

Balneari de V.

Ciutadilla

Llorac

Vallfogona d Riucorb de La Pobla de Ferran

Savallà Segura

La Cirera

Montargull

Rauric

Passanant

Vallbona de les Monges

La Glorieta Rocallaura

El Fonnoll Laa Sala de C Comalats

Santa Coloma de Queralt

Sabella Conesa

L-241 Via paral·lela al riu

Belltall

Els Omells de na Gaia

Forès

Les Piles

Montblanquet

Senan

Pontils

T-234 Vies secundaries

Carril de servei rural Camí Carretera única

L’estructura base de la Vall la formen la creu entre la C-14 i la carretera L(T)-241 paral·lela al riu. Tot hi que existeix una xarxa que connecta les diferents vessants principals del territori, l’element de connexió més important el conformen els carrils o camins rurals, aquells pensats per al conreu, ja que es troben presents i connecten tota la vall i fan d’ella un espai idoni per a la bicicleta o per al vianant, amb un ritme lent i propens a l’exploració.

Via doble Via doble amb voral Delimitacions administratives 888

[Exclusivamente para uso académico]

Carrils

RUTES TRANSHUMANTS/RAMADERES Franja de pastures d’estiu la transhumància: Es denomina al flux anual dels ramats, principalment d’ovelles, entre les zones amb una altimetría alta utilitzades com a pastures d’estiu i les zones amb una altimetría baixa on el ramat passa l’hivern. Tot el sistema que envolta la transhumancia, la xarxa de camins, el pastor i el ramat, serveix per adaptar els desplaçaments dels ramats als cicles climàtics, de manera que durant l’hivern romanen principalment a zones planes i baixes i a l’estiu pugen a la muntanya. Les vies pecuàries són definides com a rutes o itineraris per on discorre o ha vingut discorrent tradicionalment el trànsit ramader. Son béns de domini públic de les diferents Comunitats Autònomes i, com a conseqüència, inalienables, imprescindibles i inembargables.

Camins documentats Camins en estudi

a Andorra

escala 1:125.000

glesola

Cervera

Tarrega g Verdu

Fundació del Món Rural

Belianes Les Borges Blanques

Marti de aldà Maldà

Arbeca

Igualada

Balneari de V. Albio Llorac Ciutadella Nalec Vallfogona de Rauric Riucorb Savalla

a Barcelona

Guimera

Conesa

Santa Coloma de Queralt

Belltall

0 km

Montblanc Camins ramaders classificats per l’administració dins la Vall: Belianes Bellpuig Verdù Preixiana Maldà

Font: Joan Vilà - Valentí, 51 Informe transhumancia de Catalunya 90

a Reus

Esquema de zones i fluxos de la transhumància a Catalunya Fons: Fundació del Món Rural 91

LA BAIXA SEGARRA Les connexions identitàries La connexió mental que estableixen els habitants d’un lloc amb el territori és dificil de percebre mentres es manté en avinença amb com s’el representa des de fora. No és aquest el cas de la zona nord-est de la Conca del Barberà, on els veïns s’identifiquen amb un cert paissatge natural, històric, climàtic. Seria interesant entendre com es pot entreteixir la narració de la Vall del Riu Corb amb aquesta Baixa Segarra, quines possibilitats d’afirmació mútua existeixen i com pot la col·lectivitat transformar els límits administratius.

Pla d’Urgell Mollerusa

Tàrrega

Urgell 25

Les Borges Blanques

Conca de Barberà

Montblanc

5 0 Km

“és impossible descriure què hi ha darrere de tots aquests poblats on hi ha enterrades tantes històries, tant de treball, tantes lluites [...] tanta humanitat anònima. Avui hi queda la pedra, la gent que, encara que sigui poca, és suficient per mantenir amb orgull el passat i el present...”. Lluís Foix

Francesc Anglès Forma administrativa Definida com a comarca ‘natural’, es troba a la part nord-est de la comarca de la Conca de Barberà. El nucli principal i vertebrador de serveis i ocupació del territori es Santa Coloma de Queralt. De la Vall del Riu Corb en formarien part els municipis de Rauric, Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb, Llorac –amb Albió, La Cirera, Montargull i Rauric-, Santa Coloma de Queralt, Pontils –amb Santa Perpètua de Gaià, Montalegre, Seguer, Vilaperdius, Sant Magí de la Brufaganya i Vallespinosa- Conesa, Savallà del Comtat i les parts nord dels municipis de Les Piles –amb els seus agregats: Biure, Guialmons, Sant Gallard i Figuerola-, Forès i Rocafort de Queralt. Característiques del territori Está a la zona sud de l’altiplà de la Segarra. La gran altitud a la qual està situat el territori, d’una cota mitjana d’uns 700 metres, i el fet que pertanyi a tres conques hidrogràfiques diferents –la de l’Ebre, a través del riu Corb; la del Llobregat, a través de Clariana, afluent de l’Anoia i, la del Gaiàhan confirmat un territori muntanyenc totalment diferent de la comarca que la regeix administrativament. I és així: l’altitud li dota de més caràcter i que no acabi de quallar en molts aspectes geogràfics: el clima, el relleu, el sòl, els conreus, les activitats econòmiques, l’arquitectura, entre molts més altres trets idiosincràtics. I es pot observar que té un cert paral·lelisme amb la Segarra, tot i que també es pot obrir un debat sobre quines diferències té amb la pura identitat segarrenca. De l’article La Baixa Segarra: territori fronterer (tribusdelasegarra.cat)

‘Els rius Gaià i Corb són protegits per ermites, santuaris, torres de defensa, molins d’aigua per a fer farina, peixeres –per utilitzar l’aigua i regar horts que encara es cultiven pels que han decidit romandre en aquestes terres i seguir les tradicions dels avantpassats–, i ponts pensats per a les riades que de tant en tant es desboquen.’ Del llibre Veus i perfils de la Baixa Segarra 92

EL PAISATGE URBÃ&#x20AC; 94

BELLPUIG

PREIXANA VERDÚ

GUIMERÀ

SANT MARTÍ DE RIUCORB

BELLANES

VALLFOGONA DE RIUCORB NALEC

SAVALLÀ DEL CONTAT

PASSANANT

MALDÀ

LLORAC SANTA COLOMA DE QUERALT

CIUTADILLA

CONESA LES PILES ELS OMELLS DE NA GAIA

VALLBONA DE LES MONGES FORÈS

SENAN

BELLIANES URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

539 15,7 373 1,018031 41,561772

NENS (<14) H-35 M-31 Sectors econòmics Belianes ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-35 M-28

ADULTS (26-60) H-114 M-113

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

831 251 295 43 0 1.420

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-95 M-109

Sense terres Amb terres Total

2 76 78

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

54 24 78

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

522 0 0 22.406 75.007 2.752 0 4

BELLPUIG URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

539 15,7 373 1,018031 41,561772

NENS (<14) H-380 M-399 Sectors econòmics Bellpuig ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-259 M-224

ADULTS (26-60) H-1445 M-1143

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

1.978 490 48 2 9 2.527

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-506 M-633

Sense terres Amb terres Total

7 191 198 100

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

160 38 198

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

834 350 0 16.302 397.319 163 0 101

CIUTADILLA URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

204 17,0 519 1,141533 41,562033

NENS (<14) H-14 M-09 Sectors econòmics Ciutadilla ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-07 M-09 Herbacis 766 Fruiters 96 Olivera 154 ADULTS (26-60) Vinya 72 Altres 0 H-52 Total 1.088 M-45 Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-44 M-37

Sense terres Amb terres Total

2 33 35 102

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

26 9 35

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

90 0 0 1.177 123.022 1 0 103

ELS OMELLS DE NA GAIA URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

204 17,0 519 1,141533 41,562033

NENS (<14) H-05 M-04 Sectors econòmics els Omells de na Gaia ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-05 M-06 Herbacis 325 Fruiters 64 Olivera 94 Vinya 9 ADULTS (26-60) Altres 0 H-64 Total 492 M-48 Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-26 M-24

Sense terres Amb terres Total

0 29 29 104

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

23 6 29

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

0 205 0 5.920 61.000 0 0 105

GUIMERÀ URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

275 25,8 555 1,186700 41,565683

NENS (<14) H-07 M-09 Sectors econòmics Guimerà ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-08 M-07

ADULTS (26-60) H-72 M-37

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

1.386 102 123 109 0 1.720

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-65 M-72

Sense terres Amb terres Total

0 78 78 106

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

70 8 78

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

299 0 0 2.557 78.500 500 0 107

MALDÀ URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

230 31,4 428 1,039608 41,552011

NENS (<14) H-17 M-07

Sectors econòmics Maldà ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-09 M-10

ADULTS (26-60) H-52 M-45

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

738 370 426 40 0 1.573

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-39 M-49

Sense terres Amb terres Total

4 93 97 108

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009 Sense ramaderia Amb ramaderia Total

77 20 97

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

ESGLÉSIA MONESTIR CASTELL CIVIL

100 190 482 20.218 348.907 800 3 109

NALEC URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

100 9,2 487 1,116383 41,560950

NENS (<14) H-01 M-02 Sectors econòmics Nalec ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-04 M-02 Herbacis 151 Fruiters 62 Olivera 112 ADULTS (26-60) Vinya 28 Altres 0 H-17 Total 353 M-22 Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-27 M-20

Sense terres Amb terres Total

1 20 21 110

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

18 3 21

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

0 0 0 3.980 4.500 0 0 111

PREIXANA URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

382 21,5 328 1,040325 41,607636

NENS (<14) H-23 M-29 Sectors econòmics Preixana ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-15 M-13 Herbacis 1.237 Fruiters 97 Olivera 40 ADULTS (26-60) Vinya 23 Altres 0 H-113 Total 1.397 M-81 Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-71 M-80

Sense terres Amb terres Total

0 92 92 112

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

76 16 92

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

169 735 0 12.608 0 570 0 113

SANT MARTÍ DE RIUCORB URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

674 34,9 409 1,056122 41,561072

NENS (<14) H-39 M-39 Sectors econòmics Sant Martí de Riucorb ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-21 M-18

ADULTS (26-60) H-171 M-130

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

1.234 351 581 188 1 2.354

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-140 M-134

Sense terres Amb terres Total

7 125 132 114

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

91 41 132

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

488 380 47 53.720 94.000 175 0 115

VALLBONA DE LES MONGES URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

241 34,1 481 1,090722 41,526303

NENS (<14) H-13 M-12 Sectors econòmics Vallbona de les Monges ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-06 M-05

ADULTS (26-60) H-70 M-44

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

886 160 293 21 0 1.361

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-47 M-59

Sense terres Amb terres Total

0 47 47 116

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

44 3 47

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

0 0 0 3.000 9 8 0 117

VERDÚ URGELL

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

933 35,8 434 1,144597 41,612069

NENS (<14) H-48 M-63 Sectors econòmics Verdú ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-40 M-39

ADULTS (26-60) H-222 M-199

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

2.094 181 178 626 0 3.080

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-142 M-195

Sense terres Amb terres Total

3 113 116 118

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

103 13 116

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

580 40 0 12.317 51.500 500 0 119

CONESA CONCA DE BARBERÀ

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

116 29,0 705 1,292864 41,518897

NENS (<14) H-03 M-04 Sectors econòmics Conesa ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-06 M-08

ADULTS (26-60) H-54 M-52

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

1.072 13 1 13 0 1.099

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-50 M-52

Sense terres Amb terres Total

0 42 42 120

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

40 2 42

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

249 0 0 0 7.000 0 0 121

FORÈS CONCA DE BARBERÀ

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

47 16,0 866 1,239575 41,495353

NENS (<14) H-00 M-00 Sectors econòmics Forès ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-01 M-01

ADULTS (26-60) H-10 M-07

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

501 20 3 54 0 578

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-16 M-16

Sense terres Amb terres Total

0 31 31 122

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

31 0 31

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

0 0 0 0 0 0 0 123

LES PILES CONCA DE BARBERÀ

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

207 22,4 676 1,103483 41,397042

NENS (<14) H-17 M-18 Sectors econòmics les Piles ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-06 M-07

ADULTS (26-60) H-58 M-52

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

1.438 10 0 9 0 1.456

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-31 M-20

Sense terres Amb terres Total

0 67 67 124

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

59 8 67

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

697 0 0 3.500 104.000 500 0 125

LLORAC CONCA DE BARBERÀ

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

96 23,3 648 1,308331 41,557631

NENS (<14) H-05 M-06 Sectors econòmics Llorac ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-04 M-06

ADULTS (26-60) H-30 M-23

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

1.370 1 1 0 0 1.372

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-22 M-15

Sense terres Amb terres Total

0 39 39 126

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

36 3 39

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

0 0 0 1.050 0 30 0 127

PASSANANT I BELLTALL CONCA DE BARBERÀ

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

161 27,4 714 1,198103 41,532989

NENS (<14) H-03 M-03 Sectors econòmics Passanant i Belltall ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-06 M-01

ADULTS (26-60) H-51 M-33

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

1.520 24 20 11 0 1.575

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-40 M-36

Sense terres Amb terres Total

0 48 48 128

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009 Sense ramaderia Amb ramaderia Total

48 0 48

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

ESGLÉSIA MONESTIR CASTELL CIVIL

0 0 0 0 0 0 0 129

SANTA COLOMA DE QUERALT CONCA DE BARBERÀ

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

2.726 33,9 674 1,384475 41,533506

NENS (<14) H-240 M-222 Sectors econòmics Santa Coloma de Queralt ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-151 M-144

ADULTS (26-60) H-691 M-621

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

3.030 10 1 8 4 3.052

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-332 M-446

Sense terres Amb terres Total

1 127 128 130

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

118 10 128

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

2.683 14 16 5.990 105 10 8 131

SAVALLA DEL COMTAT CONCA DE BARBERÀ

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

59 14,8 825 1,301183 41,544464

NENS (<14) H-01 M-01 Sectors econòmics Savallà del Comtat ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-01 M-08

ADULTS (26-60) H-16 M-10

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

615 0 1 0 0 616

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-13 M-02

Sense terres Amb terres Total

0 20 20 132

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total 20

MONESTIR

20 0

CASTELL CIVIL

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

0 0 0 0 0 0 0 133

SENAN CONCA DE BARBERÀ

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

51 11,7 652 1,088453 41,471097

NENS (<14) H-03 M-02 Sectors econòmics Senan ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-03 M-04

ADULTS (26-60) H-14 M-07

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

152 35 9 43 0 239

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-11 M-03

Sense terres Amb terres Total

0 15 15 134

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

14 1 15

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

0 0 0 800 0 0 0 135

VALLFOGONA DE RIUCORB CONCA DE BARBERÀ

Població (2016) Superfície (km2) Altitud (m) Longitud (º) Latitud (º)

94 10,9 573 1,237406 41,564219

NENS (<14) H-01 M-02 Sectors econòmics Vallfogona de Riucorb ADOLESCENTS (15-25) Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009 H-02 M-02

ADULTS (26-60) H-32 M-13

Herbacis Fruiters Olivera Vinya Altres Total

378 13 11 6 0 409

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 GENT GRAN (>60) H-23 M-20

Sense terres Amb terres Total

0 15 15 136

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

ESGLÉSIA

Sense ramaderia Amb ramaderia Total

MONESTIR

14 1 15

Caps de bestiar. Per espècies. 2009 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares Equins

CASTELL CIVIL

0 0 0 400 0 0 0 137

SÍNTESI 138

139

140 141

AIGUA

NATURAL

AGRARI

HIST`ÒRIC-CULTURAL

RURAL

CONNEXIONS

URBÀ

142

143

144

145

www.omells.ddl.net www.pasapasxcat.wordpress.com www.passanant.altanet.org www.piles.altanet.org www.poblet.cat www.preixana.cat www.santmarti.ddl.net www.savalla.altanet.org www.scg.iec.cat www.senan.altanet.org www.sig.marm.es www.stacqueralt.altanet.org www.static.panoramio.com www.theladiesofvallbona.blogspot.com.es www.tribusdelasegarra.cat www.turisme.urgell.cat www.upload.wikimedia.org www.vallbona.ddl.net www.valldelcorb.info www.vallfogona.altanet.org www.vegetacionderibera.cedex.es www.verdu.cat www.wikipedra.catpaisatge.net www.xtec.cat

www.arquivoltas.com www.belianes.ddl.net www.bellpuig.ddl.net www.catpaisatge.net www.ccma.cat www.ciutadilla.cat www.conesa.altanet.org www.diccionari.cat www.diputaciolleida.cat www.enciclopedia.cat www.es.wikipedia.org www.festacatalunya.cat www.foixblog.com www.fores.altanet.org www.guimera.info www.hostaldelcarme.com www.ichn.iec.cat www.jordininotpie.files.wordpress.com www.lafeixapedraseca.com www.larutadelcister.info www.lleidatur.com www.llorac.altanet.org www.malda.ddl.net www.nalec.ddl.net

El Litoral Mediterráneo Español: Introducción a la ecología de sus biocenosis terrestres Franco Llobera Serra i Fernando Valladares Ros ISBN: 84-86411- 42-4 Deodendron: árboles y arbustos de jardín en clima temprano Rafael Chanes ISBN: 84-7031- 308-8 Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Fundació del Món Rural Veus i perfils de la baixa segarra. Associació Cultural Baixa Segarra Atles de la nova ruralitat, 2009, Coordinació Fundació Món Rural: Eduard Trepat i Deltell

BIBLIOGRAFIA 146

147