CALVIÀ
PORTA SUD DE LA SERRA DE TRAMUNTANA
02. TERRITORI DE LES POSSESSIONS
PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardor 2018-2019 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya
“Un terratinent no pot conrear les seves terres sense estendre el benestar al seu voltant. Els cultius rics, pagesos satisfets i un paisatge rural pròsper són les recompenses pels seus esforços”. Antoine-Laurent de Lavoisier.
Í n d e x
cronologia de les possessions p. 6
possessions insulars p. 10
tècniques hidràuliques p. 14
agricultura i ramaderia p. 18
activitats de transformació p. 24
sociograma p. 28
arquitectura de la possessió p. 32
sinopsis p. 38
Les possessions Les possessions mallorquines eren grans finques dedicades a les activitats pròpies del Sector Primari: agricultura, ramaderia, apicultura, caça o explotació forestal. Donada la seva activitat, van ser intensives en mà d'obra fins que a mitjan segle XIX es va introduir en elles cert nivell de mecanització. Les cases de possessió es trobaven allunyades dels nuclis urbans i enmig d'unes terres d'una extensió considerable pel que estaven aïllades i havien de ser autosufi-cients. En època de collita es reunien en elles molts treballadors el que va donar motiu al naixement dels usos i costums que ens caracteritzen com una societat rural (folklore, gastronomia, etc.) Les possessions de la Serra de Tramuntana buscaven sempre la proximitat a les conques pluvials, la millor orientació solar i, si pot ser, a l'abric de vents enutjosos.
MAPA JPOLITICO D[ [SPANA en <tU(' ,f' ¡,rr. C'nf:t b clh•iAiOll l<'rratol'in 1 ('OH 111 c•l,l$1nt':l('iOn poHlit·�· el,· todu laic l'tO\ inti:u 1lr la \lonu-.¡11ia,sr,�u11 � rc"�iu1r11 rc¡ircbl 111,nun':,n ..11 1.
1 ,t
-;¡r·-··�·· (
�
�. ·- _.. ./lb.u� .... �
·····• . ... ..,.,, ./
f !
f."/"''" ,..,1..,,,, ,,, t • ) .,
a; . ('.\ L.�
1.,., ,1, 1,, .,1 _,,,,,,¡,., e,
..,
..
ƌŽŶŽůŽŐŝĂ ĚĞ ůĞƐ ƉŽƐƐĞƐƐŝŽŶƐ .1
902-1212
En el 902, conquesta musulmana: les Bale-ars s’integren en l’Emirat i, després, Califat de Còrdova. Entre 1203 i 1212, període almohade. La derrota àrab a la batalla de Navas de Tolosa marca l’inici del declivi islàmic. [1]
1229
Conquesta cristiana de Mallorca per les tropes de Jaume I, que integra l’illa en la corona aragonesa. [1]
Creació del regne de Mallorca, amb Jaume II com a rei. Després, Alfons el Liberal incorpora Mallorca a la corona aragonesa. En 1298, Jaume II d’Aragó torna les possessions insulars del regne de Mallorca al seu oncle, però el regne desapareix entre 1343 i 1349. [1]
Segle XV
Perill constant d’incursions pirates: s’aixequen talaies o torres de vigilància costanera. [1]
Segle XVII
Expansió comercial de la corona. [4]
1521-1523
Trevolta de les Germanies, lluita de menestrals i pagesos per eliminar la pressió fiscal. Controlen Mallorca fins que són derrotats per Carles V. [1]
Segle XVIII
Guerra de Successió a la Corona Espan (1701-1715), que acaba amb el triom Felip V. En 1715 es promulga el Decre Nova Planta, que elimina les instituc seculars del regne de Mallorca. [1]
DESPUIG
1r REGISTRE
1232
CONCEPTE
REPARTIMENT
Llibre del Repartiment de Mallorca, divisió del sòl en explotacions agrícoles repartides entre el rei, la noble-sa i el cleregat. [2]
Creació d’alqueries i rafals (explotacions agrades del període musulmà) als ravals de la Medina Mayurga (actual ciutat de Palma). [3]
Mapa del Cardenal Despuig on es representen les prop de 1300 possessions que hi havia a Mallorca. [2] 1785
Al voltant de 650 posessions registrades dins del municipi de Palma. [4]
1578
Naixement del concepte de possessió . [2]
Segle XIV
Segle X
Les possessions modernes construides entre segles XVI i XVIII controlaven tota la zona rura l’illa (foravilla) i s’encarregaven de l’explotació territori. Van començar a generar nuclis de po ció. En moltes d’aquestes es van construir ata (la majoria de les quals van ser destruïdes) dest ded al control de la co
Moltes de les possessions del període musulmà foren l’origen de moltes possessions medievals i no es conserven actualment. Aquestes estaven molt lligades al control de l’aigua. Possessions Musulmanes
El barroc s’imposa com estil arquitectònic i artístic. Una epidèmia de pesta bubònica desequilibra la demografia de Mallorca. La Inquisició organitza actes de fe. [1]
Edat Moderna
Edat Mitjana
PERÍODE MUSULMA
Segle XVI
1276-1349
Possessions Medievals
Possessions Modernes Les possessions de l’època medieval foren conseqüència de la divisió del sòl mallorquí després de la conquesta. Funcionaven com a unitat productiva i alhora com a protecció. Són l’inici del desemvolupa-ment rural de l’illa.
Segell dedicat a Ibn Hazm (994-1064)
1891
La plaga de Fil•loxera. [1] La plaga de la fil·loxera, va suposar una gran amenaça pel conreu de la vinya i per tant un canvi en el sistema de producció de l’illa de Mallorca.
1969
Autopista de Llevant. [4]
1970
1905
Boom del turisme, el turisme esdevé la primera força socio-econòmica de l'illa de Mallorca. [1]
Es crea el Foment del Turisme de Mallorca. [1]
1833
1931
II República. [1]
Es crea la província de les Balears. [1]
1936
nyola mf de et de cions
Guerra Civil. La revolta militar del 19 de juliol triomfa a Mallorca, Eivissa i Formentera. Es desarticula l’esquerra i s’aplica repressió. [1]
1960
Segle XIX
e els al de ó del oblaalaies tinaosta.
CANVI D’ÚS
Degradació de moltes de les possessions. [4]
PROTECCIÓ DE LES POSSESSIONS
1849
El 1875, inauguració de la primera línia de ferrocarril a Mallorca, entre Palma i Inca. La industrialització arriba als sectors d’agricultura, teixits i calçat. El moviment obrer s’organitza durant el Sexenni Revolucionari (1868-74), època iniciada amb la caiguda de la monarquia d’Isabel II. Restauració borbònica en 1875 i caciquisme. [1]
DEGRADACIÓ
Llei de desvinculació de la terra (cap a una major parcel•lació de sòl agrícola. [4]
Actualitat
INDUSTRIALITZACIÓ
DESVINCULACIÓ
Epoca Contemporania
S'ha aturat la degradació tant de la iniciativa privada com del sector públic. Les possessions que s'han convertit en agroturismes, encara que no es limiten al turisme rural, si no molts s'han convertit en establiments de restauració, seu de fundacions o museus. [4]
Segle XX
Catàleg de l’Ajuntament de Palma de Protecció d’Edificis. [4]
2010-2011
Actualitat
Possessions del S.XIX Amb les possessions del segle XIX la llei de desvinculació de la terra de 1849 esdevé en una major parcel·lació de les terres. Al mateix temps apareixen innovacions tecnològiques, com són les bombes hidràuliques, que permeten la construcció de noves finques modernes més desvinculades del territori i els seus recursos. Moltes se situen en zones properes a la costa.
En els últims anys, l'especialització turística de Mallorca es manté de manera absoluta. En aquesta última fase, un altre agent significatiu de la colonització territorial del turisme és la conversió d'antigues possessions en hotels rurals, agroturismes i cases de lloguer vacacional.
Possessions insulars
Registre de les 1300 possessions pel Cardenal Despuig el 1785
Topografia i la hidrografia de Mallorca
Bosses de densitat de les possessions
[Academic use only]
Aquells indrets als peus de les muntanyes sĂłn els mĂŠs adequats per aprofitar les fonts dâ&#x20AC;&#x2122;aigua.
Tècniques hidràuliques
Cisterna
L’aigua que arribava a la possessió gràcies a la pluja, s‘arreplegava a través de les teulades i es canalitzava cap a distintes cisternes i dipòsits. Les canonades de la façana de les cases acompleixen aquesta missió i el coll de la cisterna que es troba a la clastra és un testimoni de la importància que tenia l’aigua per a tots aquells quefers més quotidians i domèstics: fer la bugada, cuinar, omplir les gerres on es guardava l’aigua per beure els missatges (mossos) i altre per-sonal de la possessió, etc. [5]
Extracció de l’aigua en terrenys plans
En la fotografia següent, en primer terme es veu una sínia de les anomenades "de sang" en què una mula amb aclucalls donava voltes per moure els catúfols que extreien l'aigua del pou. [6]
https://perdidoenmallorca.com/2017/08/29/el-fascinante-mundo-de-las-possessions-mallorquinas/
Cisterna integrada en una de les parets de la casa
Aljub
Des de l’aljub era canalitzada, també mitjançant canaletes i piques, a les dependències de les cases rústiques relacionades amb les activitats transformadores: a la tafona, destinada a la producció d’oli i documentada ja al primer inventari del 1575, i al cel-ler, que apareix per primer cop documentat el 1634. Amb tot, les restes arquitectòniques més singulars relacionades amb l’aprofitament d’aigua i que encara avui es conserven són unes grans basses conegudes amb el nom dels amaradors. [5]
Safareig de l’hort de Pastoritx de Valldemossa i de l’aljub de la possessió de Sa Teulera d’Alaró. (D. G. Murray)
Estat actual del safareig monumental de Raixa.(J. Llabrés)
Amaradors
Es trobaven al final de la canaleta i eren, de fet, un gran safareig descobert dins del qual s’emmagatzemaven els sobrants de l’aigua que s’acumulava al final del sistema hidràulic. Aquest es destinava a diferents usos: abeurar el ramat, rentar roba o netejar estris i/o productes agrícoles obtinguts de l’hort, etc. Se’n diu amarrador i no safareig segurament per la brutícia de l’aigua. [5]
Mina o font d’aigua
El naixement de la font es produeix mitjançant una mina de pedra en sec, el Qanat drenava les aigües d’una cavitat natural situada en el subsòl de la vall del qual partia una sola séquia que portava l’aigua a distintes alqueries i molins. Al segle xiii, un cop fet efectiu el Repartiment de l’illa, es procedí a distri-buir l’aigua d’aquesta font entre els nous propieta-ris cristians, els quals hi podien accedir en distintes tandes uns dies concrets de la setmana.Les desavi-nences sovintejaren des del mateix segle xvi fins a les darreries del segle xix, bé perquè algun propietari no respectava les tandes d’aigua acordades, bé perquè no es mantenia neta la séquia per on baixaven dites aigües o, simplement, i aquest fou un cas reiterat. [5]
Amaradors de Son Fortesa. (J. Llabrés)
Mina de la font dels Polls de Pastoritx i canaleta per on discorre l’aigua en el tram final per arribar a Raixa. (D. G. Murray)
Transport de l’aigua amb la canaleta
l’aigua procedent de les mines d’aigua arribava a través d’una canal que podia discorre certs quilòmetres i al final del recorregut era emmagatzemada en un gran aljub situat a la part de darrere de les cases. La canaleta pot estar formada per una successió de teules que es troben encastades a un mur de base fet de pedra i argamassa que en alguns indrets salva els importants desnivells del terreny i va arrambada als penyals com en el cas de La Trapa. [5]
Mina de la font dels Polls de Pastoritx i canaleta per on discorre l’aigua en el tram final per arribar a Raixa. (D. G. Murray)
Aqüeducte de la possessió de Pastoritx de Valldemossa i arc de la possessió de Sa Teulera d’Alaró. (D. G. Murray)
Agricultura i ramaderia
introducció
cultius de secà
Tots els productes de regadiu anaven destinats principalment per a l’alimentació del senyor, tot i que en certa mesura també servien com a aliment pels treballadors com els pagessos, la madona, l’amitger, el mayoral o bé l’amo.
Cereals Els cereals pertanyen a la família de les gramínies (Poaceae), que es caracteritzen perquè la llavor i el fruit formen pràcticament la mateixa estructura: el grà. Així, es coneixen sota la denominació de cereals a les plantes gramínies i als seus fruits madurs, sencers, sans i secs. [7]
La ramaderia també ha tingut un paper important en la configuració del paisatge i hi ha afavorit la presència de pastures i d’espècies.
Oliveres L’oliva era (i és) el cultiu per excel·lència de les possessions de la Serra de Tramuntana. Això era possible gràcies a la construcció de bancals de pedra, que creaven petites terrasses que es feien com a zones de cultiu. [7]
També els animals que conformen les possessions han ajudat a generar suficient energia de treball per tal d'utilitzar la maquinària de la possessió, com ara per exemple l’extracció d’aigua dels pous.
Ametllers Les ametlles es recollien en arribar l’estiu. La jornada començava a l’alba. Els homes i els joves es pujaven a l’ametller i, amb l’ajuda de canyes i pals, sacsejaven les branques provocant que les ametlles caiguessin sobre els llenços de tela col·locats en el sòl que envoltava a l’arbre. Una vegada seques s’extreia el fruit. [7]
Cada possessió era com un microcosmos que aglutinava i reproduïa un sistema social que es basava en l’estructura de classes agrària que, amb les seves variacions al llarg del temps, va ser característica de la història de Mallorca entre els segles XIII i XX.
Garrofers La polpa que recobreix les llavors és dolça i és encara consumida com a aliment a l’Egipte i Síria. És un dels fruits de la cuina mediterrània ancestral, tot i que actualment el seu consum és molt reduït als països de nivell de vida més alt. [7]
cultius de regadiu
ramaderia
Tarongers (Citrus sinensis) és l’arbre de la taronja. Altres noms populars pels quals es coneix són grill (part del fruit), taronger dolç, taronger ver, taronges, taronja (fruit), taronja dolça (fruit). Pertany al gènere Citrus, que forma part de la família de les rutàcies. [7]
La cria d’ovelles Les ovelles eren animals habituals en la majoria de possessions, valorades per la seva carn, llana i també per la seva llet. El pastor s’encarregava de fer-les pasturar cuidant que no escapés cap ajudant-se d’un Ca de Bestiar, espècie autòctona de Mallorca amb unes qualitats excepcionals per a aquest tipus de treball. [7]
Mandariners El mandariner (Citrus reticulata o Citrus nobilis) és un arbre conreat pel seu fruit, la mandarina. Pertany a la família dels cítrics o Rutaceae i al gènere Citrus. L'introducció com a conreu en el Mediterrani és relati-vament recent, a principi del segle XIX. [7]
Cabres En la part muntanyosa hi trobem la cabra (Capra hircus), la població de la qual és objecte de control, ja que un excés del nombre d’individus per hectàrea pot suposar un perjudici greu per a la flora endèmica. [7]
Hortalisses Són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats. Les verdures s’inclouen en el marc de les hortalisses, essent aquelles conreades per tal d’aprofitar-ne les tiges tendres, les inflorescències o les fulles per ésser ingerides cuites o en amanida.[7]
Porc Negre Mallorquí És una de les agrupacions més primitives, que s’ha mantingut en explotació productiva fins al dia d’avui, a causa de l’especial incidència que ha tingut en l’economia familiar de la població rural durant molts segles. En l’actualitat la conservació d’aquesta raça es basa en la seva utilització en l’elaboració de productes d’alta qualitat. [8]
Vaca Mallorquina En l’actualitat, una de les funcions més valorades d’aquests animals és el control de la vegetació ambiental d’aquestes zones, ja que la vaca mallorquina té una alta capacitat d’aprofitament de plantes molt fibroses (canyís). [8]
la construcció de pedra en sec És un tipus de tècnica constructiva, generalment rural i vinculada a les explotacions agrícoles o ramaderes, molt freqüent a la Mediterrània, que neix per satisfer una necessitat amb un doble factor: - Despedregar el terreny per millorar-ne els conreus. - Aprofitar la presència de pedra abundosa per bastir construccions i crear infraestructures. [9]
Són les parts de pedra, la funció principal de les quals és sostenir la terra en els costers d’elevat pendent. Es creen així franges aptes pel conreu, anomenades marjades. Amb aquest sistema s’arriben a marjar terrenys que assoleixen, en algun cas, el 70% del talús, en els casos més extrems, encara que normalment es troba entre el 20% i el 30%. La resistència del marge es fonamenta en la utilització de pedres de major dimensió a la seva base, un talús adient al tipus de terreny, un bon reblat (reompliment amb pedres de menor dimensió a darrere, amb l’objecte de facilitar el drenatge). En el resultat final, condicionant sempre pel material existent, s’hi reflecteixen, a més de les tradicions locals, les característiques pròpies de cada marger. [9]
En la imatge en qüestió els margers estan fent ús de la Civera, que és l’instrument que permetia el transport de la pedra seca. Aquest compost de dues barres i uns travessers de fusta separats per fer-la més falguera Socialment poc reconegut, l’ofici de marger era transmès de pares a fills i compartit a voltes amb altres feines del camp, quan la manca de treball ho feia necessari. Tot i la manca d’estructura gremial en l’ofici, i el de caràcter sovint eventual de la dedicació, existeix un utillatge propi, tant en la forma com, sobretot, en la terminologia.[9]
tècnica de regadiu
El regadiu és el terreny on s’aplica l’operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l’òptim desenvolupament de les plantes que s’hi cultiven. L’objec-tiu de regar és augmentar la producció i permetre el desenvolupament normal de les plantes en cas de dèficit d’aigua induït per l’escassetat de les precipitacions, un drenatge excessiu (terres sorrenques) o per una baixa capa freàtica. El reg és particularment necessari en zones àrides mentre que en les que disposen d’humitat suficient es rega per assegurar uns rendiments constants. L’establiment d’una xarxa de drenatge acompanya sempre el grans regadius i aquests acos-tumen a ser obres públiques. A manta, també dit per inundació, és un sistema de reg per gravetat amb molt baixa eficiència. És la forma més antiga que encara se segueix utilitzant actual-ment. Els terrenys que són regats a manta han de ser anivellats però amb un pendent mínim que permeti que l’aigua arribi fins al final de la parcel·la. L’aigua mulla tota la superfície i es va infiltrant per grave-tat. Té l’avantatge de permetre dessalinit-zar terrenys a base de successives inun-dacions que fan percolar cap als fons les sals. L’aigua, procedent d’un riu o font, o treta d’un pou, mitjançant una sínia o altres sistemes, bombada o per gravetat, es fa entrar dins les parcel·les prèviament pre-parades obrint una comporta.
Accvitats de transformaciรณ
el molí hidràulic
L’aigua es desplaçava a través de la séquia(1) des del safreig fins al cub(2), pou vertical on s’acumulava l’aigua en el moment de la mòlta.
L’a igu a d el cub era regulada mitjançant l’alçador(4), una peça que s’accionava manualment per deixar passar l’aigua al cacau(8), recinte subterrani on s’hi trobava la roda d’àleps(5).
Aquesta roda estava unida a l’arbret(6), que transmetia la rotació als mecanismes del molí.
Esquema i funcionament d´un molí hidràulic Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera
El moliner abocava el gra dins de la tremuja(13), un recipient en forma de piràmide invertida, d’on passava al canaló i calava entre les moles.
La mola de davall(11) era fixa, mentre que la mola de damunt(12) girava gràcies a la força de l’aigua. Per a poder moldre el gra amb major o menor finesa els queixals se separaven amb un ganxo de ferro, l’alçador de moles.
Al voltant de les moles es trobava el guarda-pols, una caixa de fusta que evitava que la farina s’escampés fins a un dipòsit encastat al terra anomenat farinal.
la tafona
La tafona és l’edifici on es realitza la transformació de l’oliva en oli; reuneix tots els elements necessaris per a les tres principals tasques a realitzar: mòlta, premsat i emmagatzematge.
L’oliva, una vegada arribava a la tafona, es dipositava en els graners, passava al trull, i després, mitjançant esportins, es premsava. Per realitzar aquest procés s’utilitzava aigua calenta perquè ajudés a extreure l’oli de la pasta i finalment se separaran del tot en el transcurs de la decantació.
Les tafones han format part de la producció autosuficient que va caracteritzar la figura de la possessió.
Els elements més característics que podem trobar en una tafona són els següents:
graners Estances usades com a dipòsits d’oliva, localitzades habitualment darrere o devora del trull. Podem trobar-ne de diverses tipologies i les més comunes són les de volta i les de compartiment.
trull El trull tradicional és un molí de sang destinant a la mòlta de l’oliva. Les olives es dipositen en la sumola i el rutló en rotació, les esclafen. L’animal –una somera o un mul– enganxat a la perxa mitjançant els braços, movia el rutló a través de l’arbre.
esportinador És una pica gran, baixa de costats, obrada de pedra viva. S’empra per posar-hi la pasta que es treu del trull i omplir-ne els esportins per després premsar-la.
premsa És l’element que realitza el premsat de la pasta d’oliva. La més antiga és la denominada premsa de biga, descomunal, amb la qual es premsa la pasta en una pila d’esportins col·locada sobre el bassi, mitjançant la pressió d’una gran biga que puja o baixa per l’acció d’una espiga que va unida a un contrapès (quintar).
fornal És el fogar on s’ubica la caldera per escalfar l’aigua necessària per al procés del premsat. Habitualment, a l’exterior de la tafona, hi trobem un aljub encarregat de subministrar-li l’aigua.
Sociograma
Les possessions configuraven un singular sistema productiu i d’interacció social, en el qual convivien els propietaris, l’amo, la madona, els missatges, etc. Els propietaris tenien reservades una part de les cases, no obstant això normalment residien en Ciutat (Palma). La funció de l’amo, amitger o majoral, segons ell cas, era gestionar l’explotació de la finca establint, organitzant i s upervisant el treball de tots els treballadors vetllant per la seva rendibilitat econòmica. La madona, la dona de l’amo o del majoral, tenia un paper molt important en el funcionament de la possessió, portar la casa, cuinar, rentar o encarregar-se dels animals eren algunes de les seves tasques. Quant a la resta de treballadors podem dir que d’una part estaven els missatges, que treballaven en la finca tot l’any, i per un altre, els jornalers, contractats a jornal per a treballs específics. Tots ells vivien i feien el seu treball en les diferents dependències que configuraven les cases de la possessió. Alguns dels que treballaven en la finca tot l’any eren el bover, el porquer i el hortolà, mentre que alguns dels que es contractaven per a tasques específiques eren els segadors, així com també els traginers i les collidores d'oliva, persones que normalment procedien de diferents punts de l’illa. Les zones forestals també comptaven amb treballadors especialitzats en diverses activitats d’aprofitament dels recursos del bosc, destacant els roters, els margers, els llenyaters, els carboners, els calciners i els nevaters, encara que aquest tipus de treballs se solien contractar de forma inde-pendent a la resta. El nombre de treballadors depenia de l’extensió de la possessió i de la classe de cultiu que hi havia en ella.
Els Senyors, descendents d’aquells Cavallers que van acompanyar al bon Rei Don Jaume-I i que van formar la noblesa illenca, van ser els propietaris originals de les terres. Amb el temps, les particions hereditàries i les ne-cessitats econòmiques d’alguns nobles, van facilitar el que famílies de la burgesia i de la pagesia acomodada es con-vertissin també en terratinents, situació que es va donar en època tan primerenca com el segle XIV, cas de la Famí-lia Ballester de Manacor. Al marge dels qui fossin els seus propietaris, el funciona-ment de les possessions requeria del concurs de diverses figures essencials: L’Amo era l’home de confiança del senyor, perquè la seva comesa era el de ser el seu administrador — Director Ge-neral ho cridaríem avui— i com a conseqüència era el responsable de la producció i del personal que laborava la finca; el seu treball el desenvolupava a canvi del pagament al senyor d’una renda anual en metàl·lic. En altres cases, la gestió requeia en el Amitger el qual acordava amb el propietari els drets i obligacions cor-responents a cadascun, però el més important era que en aquesta relació s’establia el sistema de repartiment de guanys. El tercer model de gestió habitual en aquestes finques era la contractació d’un Mayoral que depenia del senyor, que a canvi li abonava un salari pels seus serveis. La Madona era la dona de l’amo, del amitger o del mayoral, segons els casos, i les seves habilitats eren tan necessàries com les del seu marit per al bon funciona-ment de les possessions, atès que d’ella depenia tot el re-latiu a l’ordre domèstic i l’alimentació, tant dels senyors, com dels pagesos. Emprant la terminologia actual es po-dria afirmar que la madona era la Directora de Logística de la possessió. Els Pagesos formaven la força laboral que s’encarregava de les tasques del camp, així com de les bèsties i ma-quinària al servei de la producció. Dos tipus d’operaris treballaven en les possessions: els que avui diríem fixos de plantilla, coneguts com Missatges, que segons els seus oficis eren parellers, pastors, por-quers, bovers o garriguers i els treballadors temporers, que exercien la seva activitat estacional com bracers, exsecalladors, podadors, margers, figueraleres o collidors d´ametllers, d´olives, etc.
Arquitectura de les possessions
M O R F O T I P O L O G I A de les possessions segons la topografia
L'arquitectura, com cap de les altres Belles arts, està intrínsecament lligada a la terra de la qual sorgeix. Els materials aptes per a la construcció que el mateix entorn proporciona, les característiques climàtiques del lloc i la funció que ha de complir l'ediÞci a construir, s—n sens dubte els condicionants bàsics de tota obra arquitectònica.
L’univers abastat ha estat tota l’illa de Mallorca, classiÞcada en sis zones:
Seguidament sÕhan identiÞcat 11 possessions de Mallorca per a fer una comparaci— biogrˆÞca de lÕentorn i estructural del cos principal, dels cossos satèl·lits i altres elements característics com murs o aljubs.
Serra de Tramuntana Pla de Mallorca Es Raiguer Llevant
5
Migjorn
11
9 8
4
3 1 6
7
10
2
s a s x s e s a
1 Galatz— (Calvià) 1362 ha aeroport de Mallorca
630 ha 361,8 ha Cas Frares (Llucmajor)
2
3
303,4 ha Es Castell (Selva)
e
1 a i s s
177,7 ha Sos Sanxos (Artà)
4
5
81,1 ha La Trapa (Andratx)
131,5 ha Son Marc (Pollença)
6
7
80,8 ha Meià (Sant Joan)
77,1 ha Son Siurana de Dalt (Alcúdia) 8
9
57 ha Son Vic Vell (Calvià)
58,9 ha La Raixa (Bunyola)
10
11
25,9 ha Miramar (Valldemossa)
E S T
R U C T U R A
de les possessions segons la diversitat social La tipologia constructiva de les possessions combina les característiques de la tradició mallorquina al costat de la típica mediterrània. Per a entendre l’organització de les diferents ediÞcacions, es farˆ una breu exposici— dels diferents espais que conformen la totalitat del conjunt
façana de galatzó
DEPENDÈNCIES DE CAMPEROLS I SERVENTS
Entre els diferents espais que trobem en una p o s s e s s i — , e s t ro b e n l e s e d i Þ c a c i o n s destinades a lÕhabitatge, ja sigui dels senyors,
amos, missatgers o jornalers; els espais dÕemmagatzematge o zones dÕexplotaci— agr’cola, ramadera i forestal, com a zones dÕhorta, secˆ o punts dÕextracci— dÕaigua.
LÕarquitectura de la possessi— en si mateixa reßecteix clarament la diversitat social que convivia en un mateix recinte. Els senyors ocupaven les dependències més nobles mentre que els temporers vivien en cabanyes situades
Pati de Sa Granja
en la base
Interior de Sa granja
façana de la possessió de Miramar
RESIDÈNCIA DEL SENYOR I L’AMO
COS PRINCIPAL Les possessions solen estar constitu•des per un cos principal, de planta rectangular de Þns a tres plantes i d'una o dues crugies, amb dependències i ediÞcacions que han anat complementant el cos amb el pas dels anys. Aquests cossos annexos poden aixecar-se paralálelament al cos principal o de manera perpendicular, creant plantes amb forma de L o Þns i tot tancant l'espai interior i donant lloc a un pati.
Balconada de La Raixa Pati de La Raixa
LA TÀFONA La tˆfona Žs un element present en la majoria de possessions i cases de camp, perquè en els segles XVI-XVII el cultiu d'oliveres i la producci— d'oli va ser molt important en la zona. Aquesta sol situar-se en una estada accessible des del pati, o en cossos adossats amb accŽs des de l'exterior. Un ampli cos de planta longitudinal de Þns a 7 metres d'altura alberga la premsa d'oli. DEPENDÈNCIES AGROPECUÀRIES I PATI Com s'ha exposat anteriorment, l'agricultura i la ramaderia constitu•en el principal manteniment de la possessi—, per la qual cosa s'arribaven a destinar Þns a dues ales dels ediÞcis que tanquen la clastra a aquestes activitats. TambŽ anomenat clastra, Žs un dels elements mŽs importants de la possessi—. De forma quadrada o rectangular i acabat empedrat, Žs molt comœ l'ornamentaci— del paviment formant Þgures geomètriques amb c˜dols o amb lloses de pedra, tŽ funci— de distribu•dor i Žs el lloc on es realitzaven moltes de les tasques quotidianes de la vida de la possessi—, com el pelar les ametlles o extreure aigua de lÕaljub.
Des de la clastra es d—na accŽs tant a la casa dels senyors, a la casa dels amos, a la capella o a les dependències agropecuˆries, com pugui ser l'almˆssera o el celler. LA CAPELLA Un element propi de la noblesa i per tant de les possessions Žs la capella, sobretot en les possessions mŽs antigues. L'existència de capelles pot ser deguda a l'a•llament de les construccions respecte a la resta de poblacions, aix’ com s’mbol de la capacitat econ˜mica i de poder dels propietaris.
La capella solia estar situada en un lloc de fˆcil accŽs des de l'exterior o des del pati, encara que algunes possessions tenen l'oratori en alguna de les habitacions principals i unes altres conformen blocs independents. ƒs fˆcil reconèixer les diferents parts de l'ediÞci, perquè la casa del senyor compta amb majors Þnestres i balconeres, un millor acabat i detalls de distinci—. A vegades, la distribuci— de les zones no es realitzava a partir d'ediÞcis sin— de plantes, sent ocupada la planta baixa pels amos, on se situava la cuina i el menjador mentre que en la primera planta, o planta noble, residia el senyor en les seves estances de la possessi—. D'haver-hi una tercera planta, era destinada a magatzem o residència dels treballadors.
Sinopsis
magatzem del cultiu
casa de l’amo i el senyor
torre de defensa
brocal d’extracció
paret cabrera
cultius de secà (oliveres, garrofers i ametllers)
tafona casa pels
pagessos
granja per la ramaderia
molí d’aigua
aqüeducte
aljubb
canaleta
Marges o bancals
cultius de regadiu
cereals
torrent
cultius de secà (oliveres,garroters i ametllers)
Webs [1] http://www.serradetramuntana.net/ca/cultura/historia [2] https://perdidoenmallorca.com/2017/08/29/el-fascinante-mundo-de-las-possessions-mallorquinas/ [3] https://sites.google.com/a/cepaarta.cat/coneixerarta/les-illes-orientals-d-al-andalus/la-societat-musulmana-alqueries-i-rafals [6]https://perdidoenmallorca.com/2017/08/29/el-fascinante-mundo-de-las-possessions-mallorquinas/ [7] https://fundacion-itinerem.org/possessions/organizacion [8] https://www.masmallorca.es/fauna/el-cerdo-negro-mallorquin-la-raza-porcina-de-mallorca.html https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Trapa_(Mallorca) https://ca.wikipedia.org/wiki/Migjorn_(Mallorca) https://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_Tramuntana https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Raiguer https://ca.wikipedia.org/wiki/Llevant_(Mallorca) https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_de_Mallorca https://ca.wikipedia.org/wiki/Raixa http://www.ign.es/web/ign/portal Amb l’ajut de Google Maps
Llibres Rutes Amagades de Mallorca, Peninsula d’Arta, I. Part Interior; Jesús García Pastor; 1973 Elementos Básicos de la Arquitectura Popular de Mallorca; Aníbal Guirado / Paz talens; 1991 Les Possessions de Mallorca; Tomàs Vibot; Pollença 2006 (volums 1 i 2) VIBOT, Tomàs, Les possessions de Mallorca, El Gall Editor, Pollença, 2006 VIBOT, Tomàs, Les possessions de Mallorca volum 2, El Gall Editor, Pollença, 2006 FODESMA, La construcció de pedra en seca Mallorca, Consell de Mallorca, 2000
Treballs Les tècniques per a l’aprofitament de l’aigua a les possessions mallorquines (segles XVII-XIX) Antònia Morey, Jaume Llabrés i Aina Pascual Universitat de les illes Balears, 2010-2011 Proyecto de reforma y cambio de uso de la posesión Son Vich Vell en Mallorca Catalina Rosselló Munar Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona, 2015 [4] Urbanistica I: Grup 4_Patrimoni rural de Mallorca; Les Possessions. LANZETTA PORTA,Brono; LLONGUERAS MANSO,Paula; SALVADOR ZURITA,Julia. [5]Morey, Antònia ;Llabrés, Jaume i Pascual, Aina (2010). Les tècniques per a l’aprofitament de l’aigua
a les possessions mallorquines (segles xvii-xix). [9]Ferrer, Maria. (2000). La Construcció de Pedra en Sec a Mallorca.
ALUMNES
01. INSULARITAT INOUE POMPEIA, ANNA AYUMY MARTÍNEZ-ARTERO PEÑALVER, MARÍA CASTELLOTE BORRELL, CLARA DE PRADO BERT, GERARD REÑONES DE LA PUENTE, JULIA 02. TERRITORI DE LES POSSESSIONS LUPPINO, RAFAELLA CASSIANO DE MENDONÇA, PEDRO BALLERA NAVARRO, ENRIC COSTA LACORTE, PAU 03. POSSESSIÓ DE GALATZÓ BERGE , LENA MARGRETHE HOEN LARSSON, DAVID KARLSEN NAESS, MAGNUS ALONSO DIEZ, MARÍA PALACIOS BOIL, MARTA PAPANDINAS RUIZ, MAIDER 04. POSSESISIÓ DE SON VIC VELL IGLESIAS IGLESIAS, LAIA MONTOYA SALVADO, ARNAU TONINO, VITTORIA MONTERO GOMEZ, JOSEP MARIA MARTÍN GARCÉS, ANDREA 05. POSSESSIÓ DE LA TRAPA EGEA CAÑELLAS, MARC FREIXAS I MUÑOZ, ANNA LOPEZ BREA, ISABEL PAMELA MAZA PINTO, GISELA PEZZELLA, MARIANNA
15-25 de gener de 2019
www.paisajesculturales.50webs.com www.ciutatmosaicterritorial.com
ORGANITZA
Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya
professors responsables col·laboradors doctorands col·laboradors arquitectes col·laboradors especials
Carles Llop, Josep Maldonado Catalina Salvà Gemma Milà, Artur Tudela Consell Insular de Mallorca, Grup Balear d’Ornitologia (GOB), Manuel Calvo, Biel Salom Jiménez, Isidre Canyelles Simonet, Tomeu Perales Capó