Imatge extreta de: http://www.guimera.info/avui/tribuna/corb1.htm
Imatge extreta de: http://larutadelcisterambgoigs.blogspot.com.es/2013/05/335-canco-segarrenca.html
Xarxa hidrogràfica de la Vall del Corb
Història
Xarxes hidrològiques L’aigua al territori Cicle de l’aigua Aigües subterrànies Estat de l’aigua Forma del terreny
Xarxa hidrogràfica Elements de la xarxa
Història
Història cronològica de la Vall del riu Corb S. IV- III aC
S. I
S. VIII
S. XII
S. XIV
S. XVI
S. XVII
S. XIX
Aparició dels
Vall corredor
Invasió Sarraïns
Corona d’aragó
Necessitat de
Construcció del
Creixement
Nova classe
crear un canal
primer canal
econòmic
propietaria
Els pobles de la zona reclamen la necessitat de la construcció d’un canal. El 1346 Pere III anuncia que el canal es construirà.
Fins el 1577 no es construeix el primer canal.
A la segona meitat del segle el rei Carles III permet exportar productes cap a les Amèrica. Aquest fet possibilita un creixement econòmic de les terres del corb.
Com a conseqüència del creixement econòmic de la pagesia i de les constants protestes per aconseguir més drets a principis de segle s’aboleixen els drets senyorials.
Es comencen a conrear productes més competitius per exportar a Amèrica. Com a conseqüència el territòri es modifica deixant lloc a la vinya i el cultiu de cereals en forma de bancals.
Apareix una nova classe social molt influient, propietaria dels seus conrreus i molt marcada per la església catòlica.
primers poblats
Aparèixen els primers poblats a la vall del corb, gràcies a la fertilitat de les terres properes al riu. Terra d’oportunitat.
En la època Romana la vall del corb era el corredor que permetia conectar Barcino amb Llerda.
Aquest poble àrab va aportar a la vall tècniques noves de mètodes de reg. Es constitueixen diverses sèquies i xarxes locals derivaes del riu corb.
Al 1150 Ramón Berenguer IV es casa amb Peronella d’aragó i així es constitueix la corona d’Aragó unificant els dos territòris.
“Quan els romans van arribar aquí els ibers vivien a dalt del turons. El primer que feien, tant en pau com en guerra , era fer baixar els poblats de dalt cap a baix” Joan Tous
Imatge extreta de l’ Arxiu del Monestir de Vallbona de les Monges
Imatge extreta de: http://cartotecadigital.icgc.cat
Comença una etapa in es realitzen 16 projectes diferents per la construcció de canals.
Imatge extreta de: http://cartotecadigital.icgc.cat
Història cronològica de la Vall del riu Corb S. XX
S. XIX
Guerres carlines
Crisi econòmica
Fi construcció
El 1833 s’ha de parar la construcció del canal, ja que comencen les guerres carlines
“Més tard quan es produien
Fins el 1860 no s’acaben de realitzar els 16 projectes anunciats a l’època de Pere III
Arribada de la fil·loxera, com a conseqüència moltes vinyes moren i això produeix una forta crisi econòmica en el sector de la pagesia i agricultors.
Guerra civil La Guerra civil comporta una forta crisi econòmica, no només en el periode de temps que dura la guerra sinó també en els anys posteriors on es produeix el fenòmen de la regularització.
les riuades es demanava als senyors poder pujar als torrents . ha passat a
Verdú” Joan Tous
Imatge extreta de l’AFCEC (Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)
Això
Cultura del vi Als anys 40 es produeix un moment d’expanció de la cultura vitivinícola.
Èxode rural Es produeix un creixement industrial que possibilita la mecanització del camp, i per tant això genera molta mà d’obra sobrant. A finals dels anys 50 bona part de la població rural de la vall del corb va a viure a àrees urbanes motivats per les oportunitats de treball que presenta la ciutat.
és el que li
Imatge extreta de l’AFCEC (Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)
S. XXI
S. ?
Inici canal Segarra-Garrigues
Fi construcció del
Al 2002 s’inicien les obres per generar aquest canal, amb l’objectiu de dinamitzar economicament el sector de catalunya compost per les Garrigues, Noguera, Pla d’urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
En un inici les obres del canal s’haurien d’haver acabat durant el 2013.
La creació del canal genera moltes controversies, ja que no s’ha tingut en compte el territòri i el tipus de conreus que històricament s’hi ha fet.
canal
De moment no se sap l’any en que les obres acabaran, ja que encara falta per consturir 26Km i ja s’ha gastat un 720% més del previst.
Imatge extreta de: https://www.dolcacatalunya.com/2016/02
Xarxes Hidrològiques
L’Aigua al Territori
Linyola Termens
Vilanova de la barca
Bell Lloch
Riu Segre
Vilasana
Mollerussa
Lleida
Riu Fluvià Riu Llobregat
Poal Castellnou de seana
Palau d’anglesola
Riu la Muga
Noguera Pallaressa Noguera Ribagorçana
Bellvís
Bellpuig
Golmés
Preixana
Vilanova de bellpuig
Riu Ter Belianes
El Cardener
Guimerà
Sant Martí Maldà Rocafort
Nalech
Ciutadilla
Albió
Vallfogona de Riucorb
Llorac
Savalla del comptat
Rauric
Riu la Tordera Riu Corb
Riu Bessós
Riu Anoia
Riu Segre
Ortofoto extreta de l’ICC
Riu Llobregat
CONCA DE LLEVANT: Riu Francolí
Els rius d’aquest territòri es caracteritzen per ser majoritàriament més curts, gràcies a la seva proximitat al mediterràni.
Riu Ebre
Característiques principals: SUPERFÍCIE (km2)
CABAL D’AIGUA
16.600 km2
Font Propia
Comparativa de les conques Superfície (%)
52%
Població (%) 8%
48%
Demanda d’aigua hm3/any
La conca de l’Ebre comprèn els territòris de la zona interior de Catalunya, els rius normalment més llargs i cabalosos acaben el seu recorregut en el riu Ebre.
SUPERFÍCIE (km2) 432
Conca Ebre Conca llevant
ÚS URBÀ 64%
1.200 hm3/any ÚS AGRÍCOLA-RAMADER 36%
CONCA DE L’EBRE:
15.330 km
92%
Conca Ebre Conca llevant
6,35 milions hab.
DEMANDA AIGUA
Característiques principals:
1805
95
POBLACIÓ (millions hab)
768
2
CABAL D’AIGUA
POBLACIÓ (millions hab) 0.,57 milions hab.
DEMANDA AIGUA ÚS URBÀ 5%
1.900 hm3/any ÚS AGRÍCOLA-RAMADER 95%
Conca Ebre Conca llevant Font Propia
“ Si una gota cau en aquest punt recórre 40km i arriba al mar, si cau en uns centímetres més enllà la gota haurà de
fer
60 km per arribar al segre, 60 més per arribar a l’ebre i recorrerà 100 km més per desembocar” Miquel Aran
Font Pròpia
Precipitacions
Gràfica extreta de: l’Agència Catalana de l’aigua
Evapotranspiració
Evaporació de l’aigua des de la superfÍcie del sòl cap a l’atomsfera. Es tradueix en una pèrdua considerable d’aigua de la superfÍcie de la terra. Aquesta evaporació serà major o menor segons els tipus de vegetació i de conreus (arrels menys fondes impliquen menys transpiració, la fulla conífera transpira més que la fulla caduca, ja que les seves fulles tenen més superfície, i més porus per transpirar). Per exemple, les oliveres tenen una fulla molt petita, per tant transpiren menys.
Escorrenties
Làmina d’aigua que es produeix per sobre el sòl després de la seva precipitació. Té una gran capacitat erosiva i de modelat en zones de clima sec i pluges torrencials, com seria el nostre cas.
“Es una tierra seca, con baja pluviometría, no obstante es una tierra fértil en sus valles” Joaquim Capdevila Font Pròpia
L’Aigua Subterrània Xarxa Viària i Edificacions
L’aigua que cau en forma de pluja o la que es produeix pel desgel circula per la esuperficie i s’acumula, però la major part s’infiltra en el subsòl, a través de porus, esquerdes i cavitats. Després, l’aigua subterrània pot sortir a través de brolladors o de filtracions cap a l’exterior, però també pot romandre durant desenes o centenars d’anys amagada als aqüífers. Les reserves subterrànies representen més del 96% del volum d’aigua dolça disponible a la Terra.
Xarxa Hidrogràfica
Un aqüífer és un magatzem subterrani d’aigua que permet que l’aigua circuli pel seu interior, limitat per un fons de roques impermeables . El límit superior de l’aqüífer es denomina nivell freàtic i pot estar soterrat o quedar per damunt de la superfície formant zones pantanoses o aiguamolls. Per damunt del nivell freàtic, alguns porus de la roca poden estar plens d’aigua i altres d’aire: és l’anomenada zona d’airejació, en contacte amb la superfície del terreny, en la qual introdueixen les plantes les seves arrels.
Vegetació
Aqüífer superficials: Alluvial de l’Alt Corb Imatge extreta de l’Agència Catalana de l’Aigua
Altimetria
El nivell freàtic pot pujar i baixar, depenent de quanta aigua entra per infiltració i quanta surt per pous, brolladors o rius. Quan s’excava un pou per a extreure aigua, el que es busca és aquest nivell freàtic. Hi ha, però, una classe d’aqüífers que no responen a aquest model. Són els aqüífers confinats, que acostumen a ser més profunds que els aqüífers lliures i, a més a més, es situen entre dues capes de roques de baixa permeabilitat. En el nostre cas hi trobem els dos tipus: Aqüífer Superficial
• Aqüífer de les calcàries de Tàrrega L’aqüífer confinat i el més profund • Aqüífer alluvial de l’Alt Corb L’aqüífer més superficial i lliure
Aqüífer confinat: Calcàries de Tàrrega Imatge extreta de l’Agència Catalana de l’Aigua
Quan es perfora un aqüífer confinat, l’aigua puja a pressió fins arribar al nivell freàtic. Pot succeir fins i tot que l’aigua surti per damunt de la superfície del terreny. En aquest cas, tindríem un pou artesià.
Aqüífer Confinat
“Aquesta Vall és un univers que ho té tot amb petit, els
ponts , el riu petit que hi baixa poca aigua però aquesta es filtra al subsòl i es aprofitada”
Lluís Foix
Font Propia
Cartografies extretes de L’ICC
Estat de les Masses d’Aigua en relació a Catalunya
Estat de les Aigües Subterrànies
La massa d’aigua és una unitat de gestió, amb caraterístiques homogènies, que permet una diagnosi més o menys conjunta en tota ella. Les categories de massa d’aigua que hi ha definides a Catalunya són:
L’estat general s’estableix a partir de la combinació de l’estat químic i l’estat quantitatiu. L’estat químic es diagnostica a partir del compliment o no de determinats llindars de qualitat establerts per a cada massa d’aigua, mentre que l’estat quantitatiu mesura el nivell piezomètric o reserves d’aigua i la seva tendència en el temps.
• Aigües superficials continentals - Rius - Embassaments - Estanys - Zones Humides • Aigües costaneres • Aigües subterrànies
Estat General Estat General Corb: • Catalunya: •
S’estudiarà l’estat de l’aigua dels rius i de les aigües subterrànies del riu corb en relació amb les aigües a Catalunya.
Estat Químic
Estat de les Aigües Superficials Continentals dels Rius L’estat general s’estableix a partir de la combinació de l’estat químic i l’estat ecològic (el més restrictiu dels dos). L’estat químic es diagnostica a partir del compliment d’unes determinades normes de qualitat ambiental, per exemple elements contaminants com plaguicides, metalls, dissolvents orgànics,... L’estat ecològic es mesura a través de la combinació de l’anàlisi de la qualitat biològica i la qualitat fisicoquímica. L’anàlisis dels peixos, invertebrats o algues s’usa per diagnosticar la qualitat biològica dels rius, mentre que l’estudi dels nutrients de l’aigua s’usa per a determinar la qualitat fisicoquímica. Estat General
• bo • dolent
Estat Químic
Estat General
Estat Quantitatiu
Corb: • Catalunya: •
(50,9 %) (49,1 %)
Corb: • Catalunya: •
Les aigües subterrànies dels aquifers de les calcàries de tàrrega es troben en un estat deficient, a diferència de les aigües de Catalunya, on predominen les aigües en bon estat. Això ve donat pel no compliment dels llindars de qualitat establerts per aquesta tipologia d’aigües.
Estat Quantitatiu
Corb: • Catalunya: •
Estat Ecològic
Estat Químic
Corb: • Catalunya: •
Estat Biològic
Estat Fisicoquímic
Corb: • Catalunya: •
• bo • proper a bo • dolent • dades parcials Estat Ecològic
Qualitat Biològica
Corb: • Catalunya: •
Corb: • Catalunya: •
(28,2 %) (32,0 %) (27,6 %) (12,2 %)
En relació amb les aigües de Catalunya, a priori, podem considerar que el corb es troba dins la majoria, amb un estat proper al bo. Tot i això, s’observen grans deficiències en l‘estudi dels nutrients i deficiències mediocres en l’estudi dels peixos, invertebrats i algues..
Qualitat Fisicoquímica
Estat Químic
• bo • dolent
(52,8 %) (47,2 %)
• bo • dolent
(86,8 %) (13,2 %)
Dades extretes de l’Agència Catalana de l’Aigua
La Contaminació de les Aigües Subterrànies L’aigua subterrània tendeix a ser dolça i potable, ja que la circulació subterrània tendeix a depurar l’aigua d’agents contaminants. No obstant això, a vegades aquests arriben a l’aqüífer per l’activitat humana, com l’agricultura o l’abocament d’aigües brutes. Encara que també pot ser deguda a factors naturals si aquestes capes freàtiques són massa riques en sals o per l’erosió natural de certes formacions rocoses. La contaminació de l’aigua subterrània pot romandre per llargs períodes, això es deu a la baixa taxa de renovació i el llarg temps de residència, ja que en l’aigua subterrània no es poden aplicar processos artificials de depuració com els que es poden aplicar als dipòsits superficials.
• molt bo • bo • mediocre • deficient • dolent • dades parcials
(09,2 %) (30,1 %) (37,1 %) (11,4 %) (03,8 %) (08,4 %)
• molt bo • bo • mediocre • deficient • dolent • dades parcials
(10,8 %) (36,9 %) (28,7 %) (11,4 %) (03,8 %) (08,4 %)
• bo (61,5 %) • dolent (34,7 %) • dades parcials (03,8 %)
• bo (62,9 %) • dolent (24,1 %) • dades parcials (13,0 %)
La principal causa antropogènica de la contaminació de l’aqüífer és la infiltració de nitrats i altres adobs químics molt solubles usats en l’agricultura, com és el nostre cas, per aquesta raó l’estat químic de les aigües aqüiferes del riu Corb tenen un nivell tant deficient.
Forma del terreny
Belianes
373 msnm | 539 hab. | 15,78 km2 A Belianes sempre s’hi ha produit oli, fa mig segle hi havia 10 molins d’oli, actualment només hi ha un molí, però sempre hi ha hagut tradició i producció d’oli a la Vall del riu Corb. El mínim reg que porta el riu permet obtindre una qualitat estable amb l’elaboració de l’oli. En aquest municipi les aigües dels canals de reg reomplen la seva llera i formen un petit embassament. Però el cert és que a partir d’ aquí el corb desapareix com a riu.
El Vilet
Imatge extreta del programa documental “Riu avall”
408 msnm | 21 hab. És una entitat de població del municipi de Sant Martí de Riucorb. És l’únic poble de la vall del Corb assentat a la mateixa plana del riu, situació que l’ha fet víctima de diverses rubinades
Imatge extreta de l’ Arxiu fotografic vall del corb
487 msnm | 100 hab. | 9,3 km2 Al poble de Nalec, quan les pluges i les aportacions del rierols incrementen la intensitat del seu cabal, les aigües del Corb ressonen al salt d’aigua de la peixera. Tot i així, una mica més avall, la llera del riu torna a anar seca tapada pel canyís que ocupa tot l’espai fluvial.
Ciutadilla de Riucorb
Imatge extreta de http://www.guimera.info
519 msnm | 204 hab. | 17 km2 És un poble a l’extrem de la petita serra que perfilen la vall del riu Corb i el barranc de Boixerons. està marcat per la inconfusible i poderosa silueta del castell, des del qual es dominen els horitzons oberts de l’Urgell i la Segarra.
Albió
Imatge extreta del programa documental “Riu avall”
708 msnm | 37 hab. És un nucli de població ubicat a l’extrem més occidental del terme de Llorac. Sota el poble, vora el pont que travessa el riu Corb, resta en peu un dels molins d’Albió (el Molí de Dalt). Conserva la seva estructura medieval. Cal destacar la producció dels seus formatges artesanals.
Nalec
Imatge extreta del programa documental “Riu avall”
648 msnm | 96 hab. | 23,33 km2 Municipi de la Conca de Barberà. Ocupa el primer tram del riu Corb, que neix al terme de Rauric. Més de la meitat del territori és ocupat per terres no conreables: garrigues, pasturatges i bosc. Com a complement de l’agricultura hi ha granges avícoles i porcines.
Imatge extreta del programa documental “Riu avall”
Llorac
Vallfogona de Riucorb
Ciutadilla de Riucorb
El Vilet
Llorac
Albió
Guimerà
Sant Martí de Maldà
Belianes
Nalec
La Cirera
Rocafort de Vallbona
Maldà
Maldà
Sant Martí de Maldà
428 msnm | 230 hab. | 31,3 km2 Es troba a la rivera equerre del riu Corb. Un dels elements caracterísics del poble és el Castell, construit a començaments de l’any 1212. El Castell tancava tota la carena del turó on s’assenta la part alta del poble actual.
Rocafort de Vallbona
409 msnm | 674 hab. | 34,9 km2 És un nucli de població cap del municipi de Sant Martí de Riucorb. L’estructura del poble neix del nucli del Castell, la part més antiga del poble té un traçat urbanístic irregular que s’adapta a un terreny lleugerament costerut. Imatge extreta de: http://www.catalunyamedieval.es
Guimerà
446 msnm | 130 hab. Un altre poble mil•lenari que pertany al municipi de Sant Martí del riu Corb. El castell, del segle XII, està assentat sobre una immensa roca, una peça en forma de semicercle. Imatge extreta de: http://www.enciclopedia.cat
Imatge extreta de: http://xn--pateandoespaa-tkb.es
Vallfogona de Riucorb
555 msnm | 275 hab. | 25,8 km Uns dels pobles més emblemàtics de tota la Vall, està considerat un dels millors exponents de l’urbanisme i arquitectura medieval. Amb un pendent d’uns 45º i carrers de pedra que pujen al Castell i a l’església de Santa Maria.
La Cirera
575 msnm | 94 hab. | 10,95 km2 Aquest travessa un territori agrícola, al voltant dels pobles el riu és aprofitat per regar els horts i els camps de conrreu. Les propietats medicinals d’ aquestes aigües va donar lloc a la famosa construcció del Balneari de Vallfogona de riu Corb.
2
Font pròpia
750 msnm | 21 hab. Agregat de Llorac, situat al centre del terme, a l’altiplà segarrenc, a la dreta del riu Corb. El petit nucli de la Cirera es va formar al voltant del seu castell, documentat des de l’any 1174. L’actual església està dedicada a Santa Maria de la Cirera i conserva alguns elements gòtics. Font pròpia
Imatge extreta de l’ Arxiu fotografic vall del corb
Xarxa hidrogrĂ fica
Bellpuig
Marges de despedregar
Vilanova de Bellpuig
Prexiana
Bassa Salt
del Duran
Séquia
Cabana
Canalització de Belianes Belianes
Estany de belianes Nalec Llorenç de Rocafort
Aljup Cisterna Cogulles
Bancals
Salt d’aigua la peixera Vallbona de
Molí
les monges Pou Safareig
Imatge extreta de:
https://theladiesofvallbona.blogspot.com.estheladiesofvallbona.blogspot.com.es
Aljup
Guimerà
Vallfogona de Riucorb
L’aljup és una gran construcció de pedra on es podien emmagatzemar milers de litres d’aigua. també hi havia de coberts, i on s’hi posava una bomba per treure l’aigua per regar.
Bancals
Font pròpia
Part plana de camp conreada limitada per una construcció de murs mitjançant pedra seca enllaçant un altre terreny contigu. Aconseguint així guanyar terreny cultivable on abans el pendent ho impedia.
Font
Imatge extreta de: www.poblesdecatalunya.cat
És un element on l’aigua neix de la terra o entre les roques. S’origina a la filtració d’aigua de la pluja que hi ha en una superficie i emergeix d’una altra de menor altitud. La Font és d’origen molt antic, época medieval, alimenta tres grans piques que feien la funció d’abeurador i de safareig. La seva construcció està feta mitjançant gran carreus de pedra seca.
Molí hidràulic
Imatge extreta de: www.poblesdecatalunya.cat
Estructura més antiga per aprofitar l’energia de les aigües dels rius. Funciona a través de l’acció de l’aigua i ens permet el drenatge de grans àrees de conreus.
Balneari
Imatge extreta de: www.todocoleccion.net
El balneari va ser fundat l’any 1902 i és on les aigües mineromedicinals van ser explotades i declarades d’utilitat pública. Cal destacar que els romans ja van fer ús d’aquestes aigües. Disposa de dos manantials: La Font Gran (o Pudenta) i la Font Petita (o Salat). La temperatura de surgència de les aigües és de 14ºC.
Safareig
Font pròpia
Els safareigs públics on les dones rentaven la roba is’aprofitava l’aigua que baixava per la sèquia del fondo de Vallbona. Tots els pobles estaven situats dalt d’un turó i a les cases nomes hi havia cisternes d’aigua dolça o algunes ni en tenien, pero això era necessari aquests espais públics.
Imatge extreta de: www.catpaisatge.net
Basses
Imatge extreta de: www.catpaisatge.net
La bassa és un dipòsit rudimentari emplaçat a l’aire lliure i sense cobrir. Són de base plana circular amb paret lateral en pedra seca, tot i que en alguns casos (probablement més recents) la forma és quadrada o rectangular. Al troç per guardar l’aigua de pluja que s’escolava pels camins o muntanya avall rebia el nom de bassa.
Marges de despedregar
Els marges o murs de pedra seca atalussen els pendents tot conformant els bancals, convertint així el terreny en cultivable. Aquestes construccions permeten frenar l’escolament de l’aigua de pluja, així com retenir la humitat i prevenir l’erosió. Els marges són l’element més senzill i alhora el patrimoni més comú de la pedra seca. Alhora també servia per dividir la propietat, o en terrenys inclinats configurar els bancals.
Cabanes
Imatge extreta de: turisme.urgell.cat
Construcció que servia de refugi a homes i animals durant les llargues jornades en què treballaven la terra. Algunes d’elles es comencen a recuperar per a gaudir de llocs privilegiats en silenci, naturalesa rural i bones vistes. Per tenir una bona temperatura a l’interior es troben cobertes pel mateix terreny de la zona.
Imatge extreta de: https://theladiesofvallbona.blogspot.com.es
Cisterna
Es tracta d’un dipòsit reduït, constituït per una bassa enterrada o tancada amb construcción de pedra. Té dos orificis amb funcions diferents per cadascú. Un per l’entrada de l’aigua que es recull a l’exterior sobre la roca o una superficie llisa i un altre com a conducte per on sortirà l’aigua acumulada.
Salt del Duran
Sèquia Imatge extreta de: https://theladiesofvallbona.blogspot.com.es
Cogulles
La cogulla és semblant a la bassa però aquestes es feien buidant la roca, i la seva capacitat per l’aigua era molt reduïda. L’aigua de la pluja que es rebia per les petites canals marcades de la roca s’orientava cap a la cogulla.
Font pròpia
Pou
Són excavacions verticals de diferents mides de fondària i alçada. Aquests elements els trobem fets de pedra o ciment. Alguns d’ells s’excaven per obtenir l’aigua del subsòl.
Imatge extreta de: www.panoramio.com
És una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l’aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses) fins a les poblacions o camps de conreu.
Imatge extreta de:
https://ca.wikiloc.com/wikiloc
Salt d’aigua de 4,5m de desnivell brut en la séquia del canal d’Urgell. Durant anys va proveir d’electricitat La Forestal d’Urgell, una paperera que durant anys fou el motor industrial de Mollerussa i territoris veïns.
Imatge extreta del programa documental “Riu avall” del 07/11/2016
Embassament de belianes
Imatge extreta del programa documental “Riu avall” del 07/11/2016
El riu Corb durant bona part de l’any ni tan sols arriba a Belianes. En aquest municipi les aigües dels canals de reg reomplen la seva llera i formen un petit embassament. A partir d’ aquest punt, el corb desapareix com a riu fins a Prexianes i finalment, Bellpuig.
Imatge extreta del programa documental “Riu avall” del 07/11/2016
Canalització de Belianes
El canal segueix les corbes de nivell cap a cotes més baixes i condueix l’aigua cap a l’embassament. El paissatge agrícola que envolta Balianes està format per camps de cereals i les oliveres, un dels conreus més característics de la vall del corb, del qual s’obté un oli d’alta qualitat.
Imatge extreta del programa documental “Riu avall” del 07/11/2016
Salt d’aigua de la peixera
En Nalec es troba el salt d’aigua de la peixera, on l’aigua cau per una paret de 4 metres d’alçada i 40 m d’amplada. Aquest salt d’aigua es transforma en un gran brollador depenent de les èpoques i la intensitat de l’aigua del riu Corb. S’utilitzava per regar les terres del poble, abastirlo d’aigua i donar energia als molins que estaven situats al llarg del riu Corb.
Webgrafia
Cançó: Web: http://larutadelcisterambgoigs.blogspot.com.es/2013/05/335-canco-segarrenca.html Meteocat: http://www.meteo.cat/ http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca/ http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/llorac/font-de-rauric Foto antiga: http://www.guimera.info/avui/tribuna/corb1.htm https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Corb https://desdelamediterrania.cat/2015/03/23/com-era-la-mollerussa-medieval/ http://webfacil.tinet.org/usuaris/gect/2013_llibret_riu_Corb_20121223225818.pdf http://www.catpaisatge.net/ https://casetasdelsomontano.blogspot.com.es/ http://www.cimbellpuig.cat/ https://theladiesofvallbona.blogspot.com.es https://theladiesofvallbona.blogspot.com.es/2011/02/teula-de-lany-1637-del-teulat-de-cal.html www.vallfogonaderiucorb.cat • www.concaturisme.cat • www.larutadelcister.info • www.valldelcorb.info http://www.elpuntavui.cat/ http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/corb/video/4894271/ http://www.llorac.altanet.org/ http://turisme.urgell.cat/nalec/ http://saltduran.blogspot.com.es/
Bibliografia
Batet Company , Carolina; L’aigua conquerida: Hidraulisme feudal en terres de conquesta. Domingo de Pedro, Màrrius; El Corb, un riu amb més història que aigua. (http://www.culturaipaisatge.com/cat/pdf/ cip7_el_corb.pdf) Corbella, Modest; La vall del riu corb. paisatges intims. (http://www.guimera.info/avui/valldelcorb/cip3_corb.pdf) Salvat Glòria/ Pérez, Marc; La Vall del riu Corb (http://www.raco.cat/index.php/Reboll/article/view/214961/295053) Valenzuela, Sergio; Litologies del riu Corb Llorenç, Jordi; Conca de drenatge del riu Riucorb (http://www.raco.cat/index.php/Reboll/article/ view/214959/295051)
Ortofotos i cartografia
ICC: http://www.icgc.cat/ Google maps: https://www.google.es/maps Visor SIG: http://sig.gencat.cat/visors/sima.html
Notícies
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/289648/ca/sadequen-6-500-metres-riu-corbcomarques-conca-barbera-lurgell-durgell-segria.do
Altres fonts
Les Valls del riu Corb: https://www.dropbox.com/sh/ivgd2tp894dthnx/AACpEuF7bsGu6oR-VSN3ZHDYa?dl=0
39