forma del grec
morphĂŠ
INDEX
1. FORMA ACCIDENTAL Trets definidors dels diferents elements del paisatge
1.1 Sòl 1.2 Aigua 1.3 Fenomenologia 1.4 Agricultura 1.5 Ciutats 1.6 Indústria
2. FORMA SUBSTANCIAL Essència del paisatge. Relacions
2.1 Toponimia 2.2 Ús de la terra 2.3 Interacció d’elements
3. F O RMA VI SUAL Imatge instantània del territori
3.1 Sky-line del paisatge
1. forma accidental Trets definidors dels diferents elements del paisatge
“
Tot el que es bo de la nostra civilització és resultat del comerç, el clima, el sòl, la situació geogràfica, la indústria, la inventiva, el descobriment, l’art i la ciència.
”
Robert Ingersoll
1.1 EL SÒL
1.1 EL SÒL GEOLOGIA
El territori és format pel moviment de les plaques tectòniques. Apreciem el retrocés del mar i la formació de la serralada Pirineica així com altres sistemes muntanyosos. La formació de rius i progressivament les valls que els acompanyen per la progressiva erosió de l’aigua en el transcurs de la seva evolució.
TECTÒNICA DEL TERRITORI
SISMICITAT
Fonts: IGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
1:50 000
0 - 20 m 20 - 40 m 40 - 60 m 60 - 80 m 80 - 100 m
100 - 120 m 120 - 140 m 140 - 160 m 160 - 180 m 180 - 200 m
1.1 EL SÒL GEOMORFOLOGIA I RELLEU En el plànol de relleus podem de caràcter diferent. A l’oest del da al desplaçament de sediments fia molt més accidentada producte
apreciar que el territori es divideix en dos topografies Francolí ens trobem amb una àmpla vall fèrtil degude les muntanyes, mentre que la part est té una orograde les formacions calcàries que ens trobem al seu subsòl.
1:50 000
1:1 000
Fonts: ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) | URV
“
Sobre la superfície d’un corrent ràpid és impossible distingir els reflexos, tant propers com llunyans; encara que l’aigua no sigui tèrbola, encara que l’escuma no la cobreixi, la constant oscil·lació del corrent, l’inquiet bombollejar de l’aigua fan que els reflexos siguin deformes, imprecisos, incomprensibles.
”
Alexander Solzhenitsyn
1.2 L’AIGUA
RIUS I AFLUENTS DE CATALUNYA
6
COMPARACIÓ DE LA LONGITUD DELS RIUS
5 4
1. L’Ebre 2. El Francolí
23
3. El Gaià
1
4. El Llobregat 5. El Besòs 6. El Ter
ANÀLISIS COMPARATIU DE DELTES 1. L’Ebre Longitud Superfície conca Cabal mitjà Cota del naixement
1 km
2. El Francolí 910 km 85.362 km2 614 m³/s 1.000 msnm
Longitud Superfície conca Cabal mitjà Cota del naixement
1 km
3. El Gaià 85 km 838 km² 1,18 m³/s 412 msnm
Longitud Superfície conca Cabal mitjà Cota del naixement
1 km
59 km 423,8 km² 0,57 m³/s 750 msnm
1.2 L’AIGUA
COMPARACIÓ DELS RIUS A CATALUNYA
4. El Llobregat Longitud Superfície conca Cabal mitjà Cota del naixement
1 km
5. El Besòs 170 km 4.948,3 km² 20,77 m³/s 1.295 msnm
Longitud Superfície conca Cabal mitjà Cota del naixement
1 km
6. El Ter 17,7 km 1.039,0 km² 4,33 m³/s -
Longitud Superfície conca Cabal mitjà Cota del naixement
208 km 3.010,5 km² 25 m³/s 2.400 msnm
1 km Fonts: Bing maps | Wikipedia | ICC
1.2 L’AIGUA EL FRANCOLÍ XARXA HIDROGRÀFICA
[Academic use only]
Fonts: ICC [Academic use only]
AIGÜES FREÀTIQUES
.Puigdelfí .Puigdelfí
.Puigdelfí
1.2 L’AIGUA EL FRANCOLÍ PUNTS D’EXTRACCIÓ D’AIGUA
.Puigdelfí .Puigdelfí
.Puigdelfí
Fonts: ICG
“
Potser més perillosa per l’integritat del medi ambient que les pròpies amenaces estratègiques sigui la nostra manera de percebre-las: de fet, la major part de la gent es resisteix a acceptar l’extrema gravetat de la situació
”
Al Gore
1.3 FENOMENOLOGIA
1.3 FENOMENOLOGIA TENDÈNCIES METEOROLÒGIQUES 1. Distribució territorial de la tendència de la temperatura mitjana anual per al període 1950-2013, en ºC/dècada. A Tarragona, hi ha un augment de 0,23ºC. 2. Tendència de l’índex dies d’estiu per al període 1950-2013, expressada en dies/dècada. Augment de 6,8 dies considerats d’estiu. 3. Tendència de l’index d’amplitud tèrmica anual per al període 1950-2013, expressada en dies per dècada. Augment de 0,1 dies per dècada. 4. Tendència de la precipitació de tardor per al període 19502013, expressada en %/dècada. Augment de 2,4 %/dècada. 5. Tendència de la precipitació dèstiu per al període 19502013, expressada en %/dècada. Disminució de 7,5%/dècada.
1
2
3
4
5
1.3 FENOMENOLOGIA INUNDACIONS AL FRANCOLÍ
1. Octubre, 1600. Esfondrament de cases. Els camins queden intransitables i les hortes inundades. 2. Octubre, 1829. Aiguat de Sant Francesc. Inundació de les hortes de Tarragona. 3. Septembre, 1874. Aiguat de Santa Tecla. Desbordament de rius Llobregat, Gaià i Francolí. 570 víctimes humanes. 4. Agost, 1927. Erosió dels marges del riu. 5. Octubre, 1930. Aiguat de Sant LLuch. Precipitacions a la conca del francolí. Inundació més important del segle. 6. Octubre, 1935. Riuades que afecten als murs de la fàbrica de Tabacs. 7. Octubre, 1994. Aiguat de Santa Tecla. Fortes precipitacions a tot Catalunya que desborden els cursos fluvials de diferents conques. Afectació d’infraestructures. Fonts: Institut meteorològic de Catalunya | Diari de Tarragona
“
Sense importar que tan urbana sigui nostra vida, els nostres cossos viuen de l’agricultura; nosaltres venim de la Terra i retornarem a ella, i és així que existim en l’agricultura tant com existim en la nostra pròpia carn.
”
Wendell Berry
1.4 AGRICULTURA
1.4 AGRICULTURA REGADIU zones humides
pla de regadius
xarxa natura 2000 connectors assentaments
altres regadius s贸l no agr铆cola
Fonts: ICC | CAT Paisatges | Gencat
“
Fer el retrat d’una ciutat és el treball d’una vida i cap foto és suficient, perquè la ciutat està sempre canviant. Tot el que hi ha a la ciutat és part de la seva història: el seu cos físic de maó, pedra, acer, vidre, fusta, com la seva sang vital d’homes i dones que viuen i respiren. Els carrers, els paisatges, la tragèdia, la comèdia, la pobresa, la riquesa.
”
Berenice Abbott
1.5 CIUTATS
1
2
4
3
5
6
7
8 9
1946
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE MUNICIPIS DEL FRANCOLÍ 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Vilallonga del Camp Els Garidells La Secuita El Morell Perafort Els Pallaresos Constantì La Canonja Tarragona
1983
1945 1.023 162 888 1.534 496 350 1.855 37.770
1981 1.210 158 914 2.139 444 365 6.021 111.689
2014 2.229 182 1.665 3.530 1.287 4.479 6.539 5.807 132.199
km2 9 3,1 17,8 5,9 9,5 5,1 30,9 7,3 57,9
1.5 CIUTATS
DESENVOLUPAMENT
2015
1946 - 2015
Fonts: ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) | CAT Paisatge | URV
“
La Revolució Industrial no es va produir de forma repentina, sinó una revolució lenta e imparable. Es va passar d’una economía agrícola i artesana a una altra dominada per la indústria i la mecanització de les tasques.
”
1.6 INDÚSTRIA
Obertura de refineria,1966 Al juny de 1964 es va donar inici a les obre d’accés i urbanització dels terrenys i, pocs mesos després a la construcció d’edificis d’oficines, tallers, magatzems i serveis socials, i a les obres de les instal·lacions provisionals i auxiliars necessaries per la construcció de les unitats principals del complex. Els treballs d’implantació van continuar amb la construcció de les instal·lacions productives, que van culminar amb la posada en funcionament el maig de 1966.
Obertura de refineria,1966
1.6 INDÚSTRIA DADES EMPRESES
PRODUCTES
CAPACITAT DE PRODUCCIÓ
Fonts: Repsol | Diari de Tarragona
1946
1956
1983
1990
1993
1996
2000
2004
2006
2008
2010
2013
1.6 INDÚSTRIA
DESENVOLUPAMENT 1946
1956
1983
1990
1993
1996
2000
2004
2006
2008
2010
2013
Fonts: ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya)
2. forma substancial Essència del paisatge. Relacions
PLÀNOL DE MUNICIPIS
PRODUCIDO POR UN PRODUCT
12
9 1
3
5
8
7
2
6
24
22 17
15
4 18
13
14 25
16
21
28
19
23
38
26
35 33
20
29
27
36 32 34 30
37 Francolí i afluents Límit de municipi Límit de comarca Municipis que travessa el riu Francolí Municipis amb nom etimològic referit al paisatge
O EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
10
2.1 TOPONIMIA GLOSSARI ETIMOLÒGIC
TO EDUCATIVO DE AUTODESK
LA CONCA DE BARBERÀ
1. Conesa del llatí Vallis, Condesa; vall espessa de vegetació 2. L'espluga de Francolí espluga, 'cova', en relació amb la gran cova que hi ha a la vil·la. Francolí, nom del riu que passa pel terme municipal
3. Forès del llatí Forense, derivat de Foras, 'fora', que aludeix a la visualitat del lloc 4. Montblanc aglotinació de mont blanc; muntanya o turó blanquinós 5. Les Piles de Pilas, plural de pila, en el sentit de la orografia del territori 6. Pira en documentació antiga Apliera, del llatí Apiaria, que significa abellars 7. Pontils derivat de pont, en el sentit de que és un lloc on hi ha ponts 8. Rocafort de Queralt Rocafort provinent de roca forta, fortificada. Queralt 9. Savallà del Comptat en documentació antiga Avellano, avellaner 10. Solivella provinent de Olivela, format pel mot olivella; diminutiu d'oliva, referint als camps
11. Vallclara grafia aglutinada de vall clara 12. Vallfogona de Riucorb del llatí
amb significat de Vall Fecunda o Fèrtil. Riucorb pel riu que atravessa el terme, significant Riu Corbat o Sinuós, al·ludint als meandres
13. Vilanova de Prades corresponent al plural de prada, que significa Prat Dens 14. Vilaverd 'vila verda', aludint a la vegetació 15. Vimbodí i Poblet poblet, provinent del llatí Populetu; lloc d'àlbers, pollancreda
ALT CAMP
16. Aiguamúrcia referent al riu que hi passa 17. Cabra del Camp del llatí Capra, 'cabra'. Camp, com a determinatiu comarcal 18. Figuerola del Camp derivat de Figuera. Camp, com a determinatiu comarcal 19. Mont-ral grafia aglutinada de 'mont ral', muntanya pertanyent a la jurisdicció reial 20. Montferri en documentació antiga Monte Ferriolum, muntanya i ferriol, que prové del mot ferri, de ferro
21. El Pla de Santa Maria pla com a descriptiu geogràfic 22. El Pont d'Armentera pont aludint al pont que travessa
el riu. Armentera,
significa relatiu al bestiar
23. Puigpelat aglutinació dels mots puig i pelat, descriptius geogràfics 24. Querol derivat diminutiu de quer, 'roca' 25. La Riba en relació amb la situació del terme a la riba del Francolí 26. El Rourell diminutiu de roure, en el sentit de roureda petita 27. Vallmoll grafia aglutinada de vall moll, significant vall humida i blana 28. Valls pels torrents fondos que delimiten la vila antiga 29. Vilabella contracció de vila abella, provinent del llatí Apicula
TARRAGONÈS
30. Altafulla de l'àrab al-tahulla 'tros de terra' 31. La Canonja del llatí Canonica, relatiu als canonges 32. La Nou de Gaià de nou, en el sentit de noguera 33. Perafort grafia aglutinada de pera 'pedra' i forta, tot i que es troba en un terreny pla 34. La Riera de Gaià riera pel lloc on està situat 35. La Secuita derivat de sèquia 36. Vespella de Gaià derivat de vespa, per la fauna 37. Vila-seca de Villam Sicam, per la geografia 38. Vilallonga del Camp grafia aglutinada de vila llonga 'via llarga'. Camp com a determinatiu comarcal
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
provinent de l'antiga jurisdicció senyorial; Quer i Alt, que significa Roca Alta
PRODUCIDO POR UN PRODUC
1 Conesa 1 Conesa
www.wikipedia.com www.wikipedia.com
2 L'Espluga 2 L'Espluga de de Francolí Francolí coses-i-moments.blogspot.com coses-i-moments.blogspot.com
3 Forès 3 Forès
www.concadebarbera.info www.concadebarbera.info
4 Montblanc 4 Montblanc www.tossadelmaig.es www.tossadelmaig.es
5 Les 5 Les Piles Piles www.wikipedia.com www.wikipedia.com
2.1 TOPONIMIA
14 Vilaverd www.wikipedia.com 14 Vilaverd www.wikipedia.com
15 Vimbodí i Poblet www.vimbodi.altanet.org 15 Vimbodí i Poblet www.vimbodi.altanet.org
25 La Riba www.enciclopedia.cat 25 La Riba www.enciclopedia.cat
28 Valls www.valls.cat 28 Valls www.valls.cat
38 Vilallonga del Camp www.wikipedia.com 38 Vilallonga del Camp www.wikipedia.com
Fonts: Wikipedia
1946
1956
1983
2.2 ÚS DE LA TERRA DESENVOLUPAMENT
1996
2006
2013
Fonts: ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya)
Estat actual
Zona inundable
2.2 ÚS DE LA TERRA RELACIONS AVUI
Conreus
Infraestructura Fonts: ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya)
2.3 SUBSÒL, SÒL I VOL
S1
S2
S3
2.4 INTERACCIÓ D´ELEMENTS SECCIONS
Secció 1
Secció 2
Secció 3
3. forma visual Imatge instantĂ nia del territori
3.1 SKY-LINE DEL PAISATGE
BIBLIOGRAFIA LLIBRES - Tarragona romana Arbeloa i Rigau, Joan-Vianney M. - Tarraco : arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana Universitat Rovira i Virgili - Tarraco : porta de Roma Fundació “la Caixa” - Tarraco Tarrats Bou, Francesc - Desembocadura del riu Francolí travessant el port de Tarragona Carci Castells, Enric - Estimación de caudales máximos de avenidas a partir de marcas de inundación en las márgenes del río Seve Martín, Antonio José - Architecture and landscape Clemens Steenbergen