BONANSA TERRA DE FRONTERA
03. LÍMIT TS I FRONTER RES
PRO OJECT TES EN PAIS SATGES S CULTURALLS Qu uadrimestre de Tardor 2015 5-2 2016 Essco cola Tèc è niica a Sup uper errio i r d’ d’Ar A qu quit itec ectu tura ra del Val a lè l s Un niver versssiita tat Po Polilitè Poli tècn tè cnic cn icca de ica d Cat atal alun unya y
"
Creuar la plana infinita de la seda on desplegues somnis, resseguir amb la mirada els rebrecs, les comes que la cal路ligrafia perfila. Travessar el riu, la frontera que fendeix els dos mons que habites --el del coneixement, el de la contemplaci贸.
Separar consisteix, potser, tan sols a ajuntar.
"
Antoni Clap茅s, Creuar la l铆nia infinita
[Exclusivamente para uso académico]
"
Creuar la plana infinita de la seda on desplegues somnis, resseguir amb la mirada els rebrecs, les comes que la cal·ligrafia perfila. Travessar el riu, la frontera que fendeix els dos mons que habites --el del coneixement, el de la contemplació.
Separar consisteix, potser, tan sols a ajuntar.
"
Antoni Clapés, Creuar la línia infinita
00 ÍNDEX
01. INTRODUCCIÓ AL PROJECTE
Punt de partida Frontera o límit? Situació del projecte
02. LÍMITS TERRITORIALS
Físics Polítics Tecnològics Culturals
03. SÍNTESI
Conclusions
[Exclusivamente para uso académico]
00 ÍNDEX
01. INTRODUCCIÓ AL PROJECTE
Punt de partida Frontera o límit? Situació del projecte
02. LÍMITS TERRITORIALS
Físics Polítics Tecnològics Culturals
03. SÍNTESI
Conclusions
01 INTROCUCCIÓ AL PROJECTE Introducció al lloc i als conceptes del treball
Punt de partida
Frontera o límit?
Situació del projecte
[Exclusivamente para uso académico]
01 INTROCUCCIÓ AL PROJECTE Introducció al lloc i als conceptes del treball
Punt de partida
Frontera o límit?
Situació del projecte
PUNT DE PARTIDA
EnaquestvolumtractaremBonansa
Aquesttreballésconseqüènciadela
desdelpuntde vistadelslímits.Es
visita al poble de Bonansa i a les
posa en
història, la
sospitesquetenimcoma grupdels
localització,lacultura,l'economiaila
problemesi mancancesquetépera
tecnologia del poble.
sobreviure més enllà del present.
Explicarem
relleu la
aquells
límits
més
directesiperceptiblesfinsalsqueno ho són tant. Aquests, tot i ser existents no són tangibles.
ARAGÓ
CATALUNYA
FOTOGRAFIA 1. Paratge natural de Bonansa font pròpia
[Exclusivamente para uso académico]
PUNT DE PARTIDA
EnaquestvolumtractaremBonansa
Aquesttreballésconseqüènciadela
desdelpuntde vistadelslímits.Es
visita al poble de Bonansa i a les
posa en
història, la
sospitesquetenimcoma grupdels
localització,lacultura,l'economiaila
problemesi mancancesquetépera
tecnologia del poble.
sobreviure més enllà del present.
Explicarem
relleu la
aquells
límits
més
directesiperceptiblesfinsalsqueno ho són tant. Aquests, tot i ser existents no són tangibles.
ARAGÓ
CATALUNYA
FOTOGRAFIA 1. Paratge natural de Bonansa font pròpia
FRONTERA O LÍMIT
del ll. fróns, frôntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull · Línia que separa dos territoris fronters · 'figuradament'Líniaenqueacabaunacosaien comença una altra · Fronterabiogeogràfica:BIOLOGIAi ECOLOGIA Línia més o menys laxa que limita l'àrea de distribució d'una espècia animal o vegetal · Frontera lingüística: LINGÜÍSTICA Límit que FOTOGRAFIA 2. Les muntanyes actuen com a frontera física font pròpia
separa dos dominis lingüístics
del ll. limes, limîtis, 'caminet entre camps; límit, frontera' 1a font: 1440 . Partextrema,punt,on acabaun territori,una extensió qualsevol, un període de temps
FOTOGRAFIA 3. Límit entre els diferent camps de Bonansa font pròpia
[Exclusivamente para uso académico]
FRONTERA O LÍMIT
del ll. fróns, frôntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull · Línia que separa dos territoris fronters · 'figuradament'Líniaenqueacabaunacosaien comença una altra · Fronterabiogeogràfica:BIOLOGIAi ECOLOGIA Línia més o menys laxa que limita l'àrea de distribució d'una espècia animal o vegetal · Frontera lingüística: LINGÜÍSTICA Límit que FOTOGRAFIA 2. Les muntanyes actuen com a frontera física font pròpia
separa dos dominis lingüístics
del ll. limes, limîtis, 'caminet entre camps; límit, frontera' 1a font: 1440 . Partextrema,punt,on acabaun territori,una extensió qualsevol, un període de temps
FOTOGRAFIA 3. Límit entre els diferent camps de Bonansa font pròpia
SITUACIÓ DEL PROJECTE
CATALUNYA
Bonansa és un petit poble de
Lallenguade Bonansaés el català,
muntanyasituata la comarcade la
formant part del conjunt de pobles
Ribagorza,alaprovínciad'Osca.Amb
de
tansols84habitants(2014),laseva
anomenada
economia es fonamenta, sobretot,
Culturalment també està molt lligada
en la ramaderia.
a Catalunya.
parla
catalana la
de
'Franja
l'Aragó d'Aragó'.
Lasevalocalitzacióilabaixapoblació lafatotalmentdepenentdelPontde Suert,el nuclide poblaciómésgran de la regió, situat però a Catalunya.
RIBAGORÇA
FOTOGRAFIA 4. Vista inferior del poble de Bonansa font pròpia
[Exclusivamente para uso académico]
SITUACIÓ DEL PROJECTE
CATALUNYA
Bonansa és un petit poble de
Lallenguade Bonansaés el català,
muntanyasituata la comarcade la
formant part del conjunt de pobles
Ribagorza,alaprovínciad'Osca.Amb
de
tansols84habitants(2014),laseva
anomenada
economia es fonamenta, sobretot,
Culturalment també està molt lligada
en la ramaderia.
a Catalunya.
parla
catalana la
de
'Franja
l'Aragó d'Aragó'.
Lasevalocalitzacióilabaixapoblació lafatotalmentdepenentdelPontde Suert,el nuclide poblaciómésgran de la regió, situat però a Catalunya.
RIBAGORÇA
FOTOGRAFIA 4. Vista inferior del poble de Bonansa font pròpia
MAPA DELS MUNICIPIS 1 2
LA RIBAGORZA (ARAGÓ) DENOMINACIÓ
3
4
6
36
5 7 9
11
8 10
12
14
16
17
19
20
22
23
25 27
24 28
37
13
15
18
POBLACIÓ
DENOMINACIÓ
POBLACIÓ
35
26
30
21
1. Benasque
2.149
26. Lascuarre
136
2. Sahún
304
27. Secastilla
146
3. Sesué
116
28. Capella
361
4. Montanuy
237
29. Puente de Montañana
119
5. Villanova
159
30. Puebla de Castro (La)
401
6. Castejón de Sos
733
31. Tolva
148
7. Chía
87
32. Viacamp y Litera
43
8. Laspaúles
304
33. Benabarre
1.153
9. Seira
147
34. Estopiñán del Castillo
136
10. Bisaurri
179
11. Campo
459
ALTA RIBAGORÇA (CATALUNYA)
12. Valle de Bardají
37
DENOMINACIÓ
13. Bonansa
84
35. Vilaller
699
14. Foradada del Toscar
192
36. La Vall de Boí
1.080
15. Valle de Lierp
58
37. El Pont de Suert
2.553
16. Torre la Ribera
106
17. Veracruz
97
18. Santaliestra y San Quílez
99
19. Isábena
288
20. Arén
314
21. Sopeira
107
22. Perarrúa
113
23. Monesma y Cajigar
88
24. Castigaleu
95
25. Graus
3.429
29
31 32 33
34 font: Padrón municipal de habitantes, 1-1-2014. IAEST
POBLACIÓ
MAPA DELS MUNICIPIS 1 2
LA RIBAGORZA (ARAGÓ) DENOMINACIÓ
3
4
6
36
5 7 9
11
8 10
12
14
16
17
19
20
22
23
25 27
24 28
26
30
[Exclusivamente para uso académico]
37
13
15
18
POBLACIÓ
DENOMINACIÓ
POBLACIÓ
35
21
1. Benasque
2.149
26. Lascuarre
136
2. Sahún
304
27. Secastilla
146
3. Sesué
116
28. Capella
361
4. Montanuy
237
29. Puente de Montañana
119
5. Villanova
159
30. Puebla de Castro (La)
401
6. Castejón de Sos
733
31. Tolva
148
7. Chía
87
32. Viacamp y Litera
43
8. Laspaúles
304
33. Benabarre
1.153
9. Seira
147
34. Estopiñán del Castillo
136
10. Bisaurri
179
11. Campo
459
ALTA RIBAGORÇA (CATALUNYA)
12. Valle de Bardají
37
DENOMINACIÓ
13. Bonansa
84
35. Vilaller
699
14. Foradada del Toscar
192
36. La Vall de Boí
1.080
15. Valle de Lierp
58
37. El Pont de Suert
2.553
16. Torre la Ribera
106
17. Veracruz
97
18. Santaliestra y San Quílez
99
19. Isábena
288
20. Arén
314
21. Sopeira
107
22. Perarrúa
113
23. Monesma y Cajigar
88
24. Castigaleu
95
25. Graus
3.429
29
31 32 33
34 font: Padrón municipal de habitantes, 1-1-2014. IAEST
POBLACIÓ
02 LÍMITS TERRITORIALS Estudi dels límits que influeixen a Bonansa
Límits físics
Límits polítics
Límits tecnològics
Límits culturals
[Exclusivamente para uso académico]
02 LÍMITS TERRITORIALS Estudi dels límits que influeixen a Bonansa
Límits físics
Límits polítics
Límits tecnològics
Límits culturals
02.1 LÍMITS FÍSICS
Les fronteres físiques són les que
Lesfronterespolítiquesnos'adapten
tenen a veureamb el medinatural.
a lacomposiciódelterreny,sinóque
Estàndirectamentrelacionadesamb
van en funció dels interessos. No
Bonansa, ja
atenen ni a la hidrologia ni a la
siguin per motius
geogràfics o hidrogràfics.
geologia.
[Exclusivamente para uso académico]
02.1 LÍMITS FÍSICS
Les fronteres físiques són les que
Lesfronterespolítiquesnos'adapten
tenen a veureamb el medinatural.
a lacomposiciódelterreny,sinóque
Estàndirectamentrelacionadesamb
van en funció dels interessos. No
Bonansa, ja
atenen ni a la hidrologia ni a la
siguin per motius
geogràfics o hidrogràfics.
geologia.
L'AIGUA DEL TERRITORI
La principal frontera hidrològica del
Les
territori és el riu de la Noguera
fermament
Ribagorçana. Aquest combinat amb
desenvolupament
els envassaments esdevindria la
L'aprofitamentde l'aiguaesdevéun
frontera més evident a primer cop
bé bàsic per a la seva subistència.
d'ull entre catalunya i aragó.
Abansdelafonts'haviad'anarfinsal
Enaquestcassiquefemmencióde fronterajaqueatenenta laprimera deficinió,
estem
parlant
fonts
de
Bonansa lligades del
estan al poble.
riu,mentrequeuncopcanalitzadala tenien plenament accessible.
de
l'enfrontamententreles dueslleres del riu.
FOTOGRAFIA 5. Font nova del poble
FOTOGRAFIA 6. Font vella
font pròpia
font pròpia
[Exclusivamente para uso académico]
L'AIGUA DEL TERRITORI
La principal frontera hidrològica del
Les
territori és el riu de la Noguera
fermament
Ribagorçana. Aquest combinat amb
desenvolupament
els envassaments esdevindria la
L'aprofitamentde l'aiguaesdevéun
frontera més evident a primer cop
bé bàsic per a la seva subistència.
d'ull entre catalunya i aragó.
Abansdelafonts'haviad'anarfinsal
Enaquestcassiquefemmencióde fronterajaqueatenenta laprimera deficinió,
estem
parlant
fonts
de
Bonansa lligades del
estan al poble.
riu,mentrequeuncopcanalitzadala tenien plenament accessible.
de
l'enfrontamententreles dueslleres del riu.
FOTOGRAFIA 5. Font nova del poble
FOTOGRAFIA 6. Font vella
font pròpia
font pròpia
SOLANES I OBAGUES
Lessolanesi obaguespodenserun altretipusdedivisó,aquestalligada al recorregut solar.
Lavariabilitatdelaincidènciasolarfa que les solanes rebin molta més energiasolar(sentmésbonesperal conreu), mentre que les obagues esdeven la part "residual" sovint
BONANSA nomésaprofitant-seperlaobtenció de fusta.
FOTOGRAFIA 7. Relleu que rodeja Bonansa font pròpia
[Exclusivamente para uso académico]
SOLANES I OBAGUES
Lessolanesi obaguespodenserun altretipusdedivisó,aquestalligada al recorregut solar.
Lavariabilitatdelaincidènciasolarfa que les solanes rebin molta més energiasolar(sentmésbonesperal conreu), mentre que les obagues esdeven la part "residual" sovint
BONANSA nomésaprofitant-seperlaobtenció de fusta.
FOTOGRAFIA 7. Relleu que rodeja Bonansa font pròpia
PARTIDES DEL TERRITORI
La divisióen partidesesdevéun punt comú entre la propietat privada i l'entorn. La transformació del terreny en camps no deixa de ser fruit de l'home. Les diferents partides que envolten
el
municipi
es
veuen
clarament influenciades pel terreny.
El Comú format per 22 propietaris (anteriorment32) que es divideixenel terreny desamortitzat amb l'objectiu de cobrir les despeses del poble.
Partida (delllatípartïri ): ésunaextensiódeterrenyd'unacertaextensióqueserveixpera identificarambelmateix nom les terres que hi pertanyen, sense que signifiqui necessàriament una mateixa unitat de propietat.
[Exclusivamente para uso académico]
PARTIDES DEL TERRITORI
La divisióen partidesesdevéun punt comú entre la propietat privada i l'entorn. La transformació del terreny en camps no deixa de ser fruit de l'home. Les diferents partides que envolten
el
municipi
es
veuen
clarament influenciades pel terreny.
El Comú format per 22 propietaris (anteriorment32) que es divideixenel terreny desamortitzat amb l'objectiu de cobrir les despeses del poble.
Partida (delllatípartïri ): ésunaextensiódeterrenyd'unacertaextensióqueserveixpera identificarambelmateix nom les terres que hi pertanyen, sense que signifiqui necessàriament una mateixa unitat de propietat.
02.2 LÍMITS POLÍTICS
La divisió territorial actual data de
L'administració
l'any
la
problemaimportantpel què fa a la
separació de la corona d'Aragó
gestió dels serveis. La diferència
posant traves a les relacions entre
autonòmica comporta que tot i ser
els diferents pobles de la franja,
poblesde la franjapropersa nuclis
distanciant-los.Avuiendiaencaraés
importantscatalans,depenguindels
la divisió vigent.
que tenen a Aragó.
1659.
Va
comportar
suposarà
un
[Exclusivamente para uso académico]
02.2 LÍMITS POLÍTICS
La divisió territorial actual data de
L'administració
l'any
la
problemaimportantpel què fa a la
separació de la corona d'Aragó
gestió dels serveis. La diferència
posant traves a les relacions entre
autonòmica comporta que tot i ser
els diferents pobles de la franja,
poblesde la franjapropersa nuclis
distanciant-los.Avuiendiaencaraés
importantscatalans,depenguindels
la divisió vigent.
que tenen a Aragó.
1659.
Va
comportar
suposarà
un
LÍMITS POLÍTICS
BONANSA
CATALUNYA
MONTANUNY
La
política
(administritivament
parlant) és un altre límit que no s'acull al territori físic. La divisió administrativa
entre
Catalunya
i
VERACRUZ Aragó no està en correlació amb el medi (per exemple el riu).
SOPEIRA
El
conflicte
Catalunya-Espanya
accentuarà el problema que es viu en aquest territori, ja que molts
ARÉN
pobles
de
la
franja
depenen
directament de Catalunya, tot i ser administrativament d'Aragó.
LÍMITS POLÍTICS
BONANSA
CATALUNYA
MONTANUNY
La
política
(administritivament
parlant) és un altre límit que no s'acull al territori físic. La divisió administrativa
entre
Catalunya
i
VERACRUZ
[Exclusivamente para uso académico]
Aragó no està en correlació amb el medi (per exemple el riu).
SOPEIRA
El
conflicte
Catalunya-Espanya
accentuarà el problema que es viu en aquest territori, ja que molts
ARÉN
pobles
de
la
franja
depenen
directament de Catalunya, tot i ser administrativament d'Aragó.
RELACIÓ AMB ELS NUCLIS DEL VOLTANT
El terme municipal de Bonansa inclou
RELACIÓ D'UNITATS POBLACIONALS DENOMINACIÓ
POBLACIÓ
no només el nucli urbà, sinó que també altres unitats poblacionals. Algunes poblacions com Gabarret i Espollà estan deshabitades.
BONANSA
84
BONANSA (NUCLI)
69
CIRÉS
4
GABARRET
0
BIBILES
2
BUIRA
7
ESPOLLA
0
TORRE DE BUIRA
2
Perserveisentenemtantcomerços, comedificisadministratiusocentres
FONT: NOMENCLÀTOR DEL PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS, 1-1-2014. IAEST
sanitaris.Taléselproblemaquetoti ser propers al Pont de Suert (a només9,7km),depenendelCAPde Castilló de Sos (a 33,2 km).
BONANSA (NUCLI)
BIBILES
BUIRA ESPOLLA
TORRE DE BUIRA CIRÉS
GABARRET
= 2 persones
[Exclusivamente para uso académico]
RELACIÓ AMB ELS NUCLIS DEL VOLTANT
El terme municipal de Bonansa inclou
RELACIÓ D'UNITATS POBLACIONALS DENOMINACIÓ
POBLACIÓ
no només el nucli urbà, sinó que també altres unitats poblacionals. Algunes poblacions com Gabarret i Espollà estan deshabitades.
BONANSA
84
BONANSA (NUCLI)
69
CIRÉS
4
GABARRET
0
BIBILES
2
BUIRA
7
ESPOLLA
0
TORRE DE BUIRA
2
Perserveisentenemtantcomerços, comedificisadministratiusocentres
FONT: NOMENCLÀTOR DEL PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS, 1-1-2014. IAEST
sanitaris.Taléselproblemaquetoti ser propers al Pont de Suert (a només9,7km),depenendelCAPde Castilló de Sos (a 33,2 km).
BONANSA (NUCLI)
BIBILES
BUIRA ESPOLLA
TORRE DE BUIRA CIRÉS
GABARRET
= 2 persones
SITUACIÓ DE LES GRANJES
Independentment de les polítiques
Pot ser contraproduent que els
sobreelslímitsterritorials,tambécal
turistesquevagina municipisrurals
destacar les dificultats imposades
en busca de camp i animals, es trobin
dins del propi govern aragonès.
sense animalsen un entorn proper
Aquestes polítiques són fruit de la
onfinsfapocsanyserenunelement
separació entre el camp i la ciutat.
més dels municipis.
Algunespolítiquescomla'Leydela Insalubridad'esdecidieixendesdela USOS DEL SÒL
ciutat, sense tenir en compte les
USOS
HECTÀREES
SUPERFÍCIES ARTIFICIALS ZONES AGRÍCOLES
repercusions que tenen al camp.
ZONES FORESTALS AMB VEGETACIÓ
%
0,0
0,0
603,5
16,1
3109,9
83,3
0,0
0,0
NATURAL I ESPAIS OBERTS ZONES HUMIDES SUPERFÍCIES D'AIGUA TOTAL
21,3
0,6
3734,7
100
SUPERFÍCIE AGRÍCOLA SEGONS TIPUS DE CULTIU (Ha) CEREALS PER GRA
SECÀ
REGADIU TOTAL
13,0
19,9
32,9
LLEGUMINOSES PER GRA
0,0
0,0
0,0
PATATA
0,0
0,0
0,0
CULTIUS INDUSTRIALS
0,0
0,0
0,0
111,1
7,0
118,1
HORTALISSES, MELONS I MADUIXES
0,0
0,0
0,0
FLORS
0,0
0,0
0,0
10
0,0
0,0
FRUITERS
0,0
0,0
0,0
OLIVAR
0,3
0,0
0,3
VINYA
0,0
0,0
0,0
CULTIUS FARRATGERS
LLAVORS I PLÀNTULES
GUARETS TOTAL
124,4
-
35,0
26,9
186,3
0,6%
16,1%
83,3% RAMADERIA UNITATS RAMADERES CAP DE BESTIAR BOVÍ CAP DE BESTIAR OVÍ CAP DE BESTIAR CABRUM
NOMBRE 877 870 2474 214
CAP DE BESTIAR PORCÍ
0
CAP DE BESTIAR EQUÍ
0
AUS
32
CONILLES MARES
1
RUSCS
0
TOTAL
15
FONT: CENS AGRARI, 2009. INE-IAEST
ZONES AGRÍCOLES
ZONES FORESTALS AMB VEGETACIÓ NATURAL I ESPAIS OBERTS
SUPERFÍCIES D'AIGUA
FONT: DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DEL GOVERN D'ARAGÓ. SEGONS DADES DE L'INSTITUT GEOGRÀFIC NACIONAL. CORINE LAND COVER 2006
[Exclusivamente para uso académico]
SITUACIÓ DE LES GRANJES
Independentment de les polítiques
Pot ser contraproduent que els
sobreelslímitsterritorials,tambécal
turistesquevagina municipisrurals
destacar les dificultats imposades
en busca de camp i animals, es trobin
dins del propi govern aragonès.
sense animalsen un entorn proper
Aquestes polítiques són fruit de la
onfinsfapocsanyserenunelement
separació entre el camp i la ciutat.
més dels municipis.
Algunespolítiquescomla'Leydela Insalubridad'esdecidieixendesdela USOS DEL SÒL
ciutat, sense tenir en compte les
USOS
HECTÀREES
SUPERFÍCIES ARTIFICIALS ZONES AGRÍCOLES
repercusions que tenen al camp.
ZONES FORESTALS AMB VEGETACIÓ
%
0,0
0,0
603,5
16,1
3109,9
83,3
0,0
0,0
NATURAL I ESPAIS OBERTS ZONES HUMIDES SUPERFÍCIES D'AIGUA TOTAL
21,3
0,6
3734,7
100
SUPERFÍCIE AGRÍCOLA SEGONS TIPUS DE CULTIU (Ha) CEREALS PER GRA
SECÀ
REGADIU TOTAL
13,0
19,9
32,9
LLEGUMINOSES PER GRA
0,0
0,0
0,0
PATATA
0,0
0,0
0,0
CULTIUS INDUSTRIALS
0,0
0,0
0,0
111,1
7,0
118,1
HORTALISSES, MELONS I MADUIXES
0,0
0,0
0,0
FLORS
0,0
0,0
0,0
10
0,0
0,0
FRUITERS
0,0
0,0
0,0
OLIVAR
0,3
0,0
0,3
VINYA
0,0
0,0
0,0
CULTIUS FARRATGERS
LLAVORS I PLÀNTULES
GUARETS TOTAL
124,4
-
35,0
26,9
186,3
0,6%
16,1%
83,3% RAMADERIA UNITATS RAMADERES CAP DE BESTIAR BOVÍ CAP DE BESTIAR OVÍ CAP DE BESTIAR CABRUM
NOMBRE 877 870 2474 214
CAP DE BESTIAR PORCÍ
0
CAP DE BESTIAR EQUÍ
0
AUS
32
CONILLES MARES
1
RUSCS
0
TOTAL
15
FONT: CENS AGRARI, 2009. INE-IAEST
ZONES AGRÍCOLES
ZONES FORESTALS AMB VEGETACIÓ NATURAL I ESPAIS OBERTS
SUPERFÍCIES D'AIGUA
FONT: DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DEL GOVERN D'ARAGÓ. SEGONS DADES DE L'INSTITUT GEOGRÀFIC NACIONAL. CORINE LAND COVER 2006
SERVEIS I DEPENDÈNCIA
BonansatéunalocalitzaciómoltproperaaelPontdeSuert,unalocalitatdemésde dosmilhabitantsonhiestancobertstotselsserveisbàsics.Elsseushabitantsper
31,4 km
beneficiar-se'ns'han de desplaçarfins a allà en vehiclerodat.En serveiscom la sanitataixòes un problemaja queels habitantsde Bonansahande visitar-seal Centre d'Atenció Primària de Castilló de Sos.
9,8 km
El probema dels serveis s'agreuja amb els nuclis de població que depenen de Bonansa.Aquestsnuclis,a partdelafaltadeserveisbàsics,acusenladistànciade més que han de recórrer per arribar a el Pont de Suert.
SERVEIS I DEPENDÈNCIA
BonansatéunalocalitzaciómoltproperaaelPontdeSuert,unalocalitatdemésde dosmilhabitantsonhiestancobertstotselsserveisbàsics.Elsseushabitantsper
31,4 km
beneficiar-se'ns'han de desplaçarfins a allà en vehiclerodat.En serveiscom la sanitataixòes un problemaja queels habitantsde Bonansahande visitar-seal Centre d'Atenció Primària de Castilló de Sos.
9,8 km
El probema dels serveis s'agreuja amb els nuclis de població que depenen de Bonansa.Aquestsnuclis,a partdelafaltadeserveisbàsics,acusenladistànciade més que han de recórrer per arribar a el Pont de Suert.
[Exclusivamente para uso académico]
02.3 LÍMITS TECNOLÒGICS
Elprogréstecnològicsempreesdevé
En canvi, avui en dia és fruit de
un escullper les zonesagràries.La
l'envelliment de la població i els
reticiència de la població envellida
problemes
dificulta l'adaptació a les noves
administratiu. L'adaptació tecno-
tecnologies.Elmónruralantigament
lògica és dificil d'impulsar, ja que
quedavaendarreritbàsicamentpels
sovintes requereixuncostsuperior
problemes de comunicació.
respecte a la ciutat degut a la
sobretot
dificultat de transport.
de
caire
[Exclusivamente para uso académico]
02.3 LÍMITS TECNOLÒGICS
Elprogréstecnològicsempreesdevé
En canvi, avui en dia és fruit de
un escullper les zonesagràries.La
l'envelliment de la població i els
reticiència de la població envellida
problemes
dificulta l'adaptació a les noves
administratiu. L'adaptació tecno-
tecnologies.Elmónruralantigament
lògica és dificil d'impulsar, ja que
quedavaendarreritbàsicamentpels
sovintes requereixuncostsuperior
problemes de comunicació.
respecte a la ciutat degut a la
sobretot
dificultat de transport.
de
caire
CAMINS I RUTES
CASTARNÉ
BIBLIES
A Y N LU A T A C
Ladificultatdeltransportrodatésun
L'apariciódeltractorvapermetrela
dels
de
construcció de carreteres i camins,
l'estancamentdelspoblesrurals.La
facilitant la conexió. El carro no va
dificultatperanard'unmunicipia un
tenirllocenaquestentorn,jaqueels
altre, acaba comportant que els
camins no eren practicables fins
pobles quedin aïllats entre sí.
l'arribada dels automòbils, quedant
principals
problemes
doncs obsolets.
BONANSA
A R A GÓ
FOTOGRAFIA 8. Camí rural de Bonansa font pròpia
CAMINS I RUTES
CASTARNÉ
BIBLIES
A Y N LU A T A C
Ladificultatdeltransportrodatésun
L'apariciódeltractorvapermetrela
dels
de
construcció de carreteres i camins,
l'estancamentdelspoblesrurals.La
facilitant la conexió. El carro no va
dificultatperanard'unmunicipia un
tenirllocenaquestentorn,jaqueels
altre, acaba comportant que els
camins no eren practicables fins
pobles quedin aïllats entre sí.
l'arribada dels automòbils, quedant
principals
problemes
doncs obsolets.
BONANSA
A R A GÓ
[Exclusivamente para uso académico]
FOTOGRAFIA 8. Camí rural de Bonansa font pròpia
XARXES DE COMUNICACIONS
Latecnologianotéperquèesdevenir
La mala distribució de la xarxa
un
per
radiofònica comporta que Bonansa
cohesionarelpoble.Tantésaixí,que
esdevingui un municipi amb molt
ambla introduccióde la televisióel
mala cobertura. Tan és així que
poble en va poder adquirir una,
algunsdels nuclisdespoblatstenen
construïnt-liunlocalonelsveïnses
millor cobertura telefònica. Així
reunirien per veure dos programes:
doncs, és necessàri la instal·lació
la sèrie americana "Bonanza", i els
d'una nova antena per millorar de
partits del Barça-Madrid.
cobertura del poble.
escull,
també
serveix
[Exclusivamente para uso académico]
XARXES DE COMUNICACIONS
Latecnologianotéperquèesdevenir
La mala distribució de la xarxa
un
per
radiofònica comporta que Bonansa
cohesionarelpoble.Tantésaixí,que
esdevingui un municipi amb molt
ambla introduccióde la televisióel
mala cobertura. Tan és així que
poble en va poder adquirir una,
algunsdels nuclisdespoblatstenen
construïnt-liunlocalonelsveïnses
millor cobertura telefònica. Així
reunirien per veure dos programes:
doncs, és necessàri la instal·lació
la sèrie americana "Bonanza", i els
d'una nova antena per millorar de
partits del Barça-Madrid.
cobertura del poble.
escull,
també
serveix
02.4 LÍMITS CULTURALS
Bonansaésunpoblequehasapigutconservarlessevestradicionsicelebracions.El patródel pobleés SantRoci cada16 d'agosts'organitzaun apleca l'ermitadel mateix nom, el qual hi participa bona part dels habitants de la regió. Aquestafestivitatvacomençarsentdetemàticareligiosaperòenl'actualitatqueda poc rastre dels motius religiosos i resta només el caràcter festiu.
[Exclusivamente para uso académico]
02.4 LÍMITS CULTURALS
Bonansaésunpoblequehasapigutconservarlessevestradicionsicelebracions.El patródel pobleés SantRoci cada16 d'agosts'organitzaun apleca l'ermitadel mateix nom, el qual hi participa bona part dels habitants de la regió. Aquestafestivitatvacomençarsentdetemàticareligiosaperòenl'actualitatqueda poc rastre dels motius religiosos i resta només el caràcter festiu.
LLENGÜES
Tractant-se d'un territori de frontera, ésevidentquehihaunxocdellengües. Políticament sempre serà una arma per
CATALÀ
on atactar, independentment de la realitatqueesvisquienlespoblacions. Sent una zona de parla catalana, des del govern aragonès es va intentar canviarelnomperLapao(intentantfer veure que no és català).
CASTELLÀ
Lasocietatcivildelafranjamateixava ser qui va demanar la retirada del la denominació,delaqualse'nvafermolt escarni. Així doncs, hi conviuen el català,elcastellà,ial'extremnordamb el francès.
FOTOGRAFIA 9. Cartell en castellà font pròpia
LLENGÜES
Tractant-se d'un territori de frontera, ésevidentquehihaunxocdellengües. Políticament sempre serà una arma per
CATALÀ
on atactar, independentment de la realitatqueesvisquienlespoblacions. Sent una zona de parla catalana, des del govern aragonès es va intentar canviarelnomperLapao(intentantfer veure que no és català).
CASTELLÀ
[Exclusivamente para uso académico]
Lasocietatcivildelafranjamateixava ser qui va demanar la retirada del la denominació,delaqualse'nvafermolt escarni. Així doncs, hi conviuen el català,elcastellà,ial'extremnordamb el francès.
FOTOGRAFIA 9. Cartell en castellà font pròpia
TRADICIÓ: LES FALLES
Bonansaté unatradiciómoltantiga
Es tracta d'una mena de cursa pel
que és Patrimoni Immaterial de la
boscqueelsfallairesfanambgrans
HumanitatperlaUNESCOdesdel'1
troncsencesosdes de llocsaltsdel
de novembrede 2015.Estractade
territorifinsacabarenunafogueraal
les Falles del Pirineu. Aquesta
migdelpoble. Aquestafestivitatés
celebració
pròpia del Pirineu, concretament
no
té
data
d'inici
registrada, és una tradició que ha
abarca
anat passant de
aragonès,
generació en
territoris
del
Catalunya,
Pirineu
França
i
generació fins arribar als nostres
Andorra i es celebra cada solstici
temps.
d'estiu.
FOTOGRAFIA 10. Falles a la plaça del poble de Bonansa font: www.bonansa.es
[Exclusivamente para uso académico]
TRADICIÓ: LES FALLES
Bonansaté unatradiciómoltantiga
Es tracta d'una mena de cursa pel
que és Patrimoni Immaterial de la
boscqueelsfallairesfanambgrans
HumanitatperlaUNESCOdesdel'1
troncsencesosdes de llocsaltsdel
de novembrede 2015.Estractade
territorifinsacabarenunafogueraal
les Falles del Pirineu. Aquesta
migdelpoble. Aquestafestivitatés
celebració
pròpia del Pirineu, concretament
no
té
data
d'inici
registrada, és una tradició que ha
abarca
anat passant de
aragonès,
generació en
territoris
del
Catalunya,
Pirineu
França
i
generació fins arribar als nostres
Andorra i es celebra cada solstici
temps.
d'estiu.
FOTOGRAFIA 10. Falles a la plaça del poble de Bonansa font: www.bonansa.es
FALLA GENERACIONAL
Bonansaésunpobleonel30%dela
Una de les causes per les quals la
seva població és més gran de 65
gent jove no s'assenta al poble es
anys. Aquest fet significa que el
deu al model econòmic del poble,
rejovenimentde la poblaciónoestà
que es dedicabasicamental sector
asseguratperquèlagentjoveemigra
primari, en concret a la ramaderia.
a
altres
localitats
amb
més
possibilitats de futur.
ESTRUCTURA DE POBLACIÓ
FOTOGRAFIA 11. Habitants de Bonansa a principis s. XX font: habitants de Bonansa
HOMES
DONES
45
39 90 y més 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4
6
5
4
3
2
1
0
1
EDAD MITJANA BONANSA: 48 ANYS EDAD MITJANA ARAGÓN: 43,9 ANYS
FOTOGRAFIA 12. Pastors al seu pas per Bonansa font: habitants de Bonansa
FONT: PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS, 1-1-2014. INE-IAEST
2
3
4
5
6
[Exclusivamente para uso académico]
FALLA GENERACIONAL
Bonansaésunpobleonel30%dela
Una de les causes per les quals la
seva població és més gran de 65
gent jove no s'assenta al poble es
anys. Aquest fet significa que el
deu al model econòmic del poble,
rejovenimentde la poblaciónoestà
que es dedicabasicamental sector
asseguratperquèlagentjoveemigra
primari, en concret a la ramaderia.
a
altres
localitats
amb
més
possibilitats de futur.
ESTRUCTURA DE POBLACIÓ
FOTOGRAFIA 11. Habitants de Bonansa a principis s. XX font: habitants de Bonansa
HOMES
DONES
45
39 90 y més 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4
6
5
4
3
2
1
0
1
EDAD MITJANA BONANSA: 48 ANYS EDAD MITJANA ARAGÓN: 43,9 ANYS
FOTOGRAFIA 12. Pastors al seu pas per Bonansa font: habitants de Bonansa
FONT: PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS, 1-1-2014. INE-IAEST
2
3
4
5
6
CENS
ANY
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
CENS
421
423
398
375
367
333
276
118
66
70
DAVALLADA DEMOGRÀFICA
84
CENS 500
LapoblaciódeBonansagiravaarribàa
Si no rep una onadade poblaciójove,
423 persones censades el 1910, tocant
en els pròxims anys la davallada
fons el 1980 amb 66 habitants.Avui
tornarà a ser important. El turisme rural
endiaenté84,xifraquenovariagaire
està aconseguint captar capital, tot i
des de l'any 2000.
quelapoblaciósegueixsentreticienta
375
250
aquestmodeleconòmic,fetplenament
125
La principal causa de 0
la
fugida
comprensi-bletenintencomptejaque
d'habitantssón els pocsrecursosque
els faria totalment depenents de
produeix. La població jove es veu
l'exterior.Prefereixenquecontinuicom
obligada a marxar, i no dificilment
a complement, no com a sector
n'arriba. La mitjana actual és massa
predominant.
ANY 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
PADRÓ
ANY
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
HOMES
40
41
48
52
52
56
54
50
51
54
55
55
51
47
45
DONES
36
39
41
45
49
49
47
47
42
42
47
47
45
39
39
PADRÓ
76
80
89
97
101
105
101
97
93
96
102
102
96
86
84
vella.
AGRICULTURA
PADRÓ
TIPUS D'EXPLOTACIONS
60
50
40
NOMBRE
AGRÍCOLES
2
RAMADERES
0
AGRICULTURA Y RAMADERIA
13
TOTAL
15
30
OFERTA TURÍSTICA 20
ESTABLIMENTS PLACES 10
0
ANY
HOTELS I HOSTALS
1
8
HABITATGES DE TURISME RURAL
7
54
CAMPING
0
0
APARTAMENTS TURÍSTICS
3
18
11
80
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
HOMES
DONES
TOTAL
CENS
ANY
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
CENS
421
423
398
375
367
333
276
118
66
70
DAVALLADA DEMOGRÀFICA
84
CENS 500
LapoblaciódeBonansagiravaarribàa
Si no rep una onadade poblaciójove,
423 persones censades el 1910, tocant
en els pròxims anys la davallada
fons el 1980 amb 66 habitants.Avui
tornarà a ser important. El turisme rural
endiaenté84,xifraquenovariagaire
està aconseguint captar capital, tot i
des de l'any 2000.
quelapoblaciósegueixsentreticienta
375
250
aquestmodeleconòmic,fetplenament
125
La principal causa de 0
la
fugida
comprensi-bletenintencomptejaque
d'habitantssón els pocsrecursosque
els faria totalment depenents de
produeix. La població jove es veu
l'exterior.Prefereixenquecontinuicom
obligada a marxar, i no dificilment
a complement, no com a sector
n'arriba. La mitjana actual és massa
predominant.
ANY 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
PADRÓ
ANY
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
HOMES
40
41
48
52
52
56
54
50
51
54
55
55
51
47
45
DONES
36
39
41
45
49
49
47
47
42
42
47
47
45
39
39
PADRÓ
76
80
89
97
101
105
101
97
93
96
102
102
96
86
84
vella.
AGRICULTURA
PADRÓ
TIPUS D'EXPLOTACIONS
60
50
40
NOMBRE
AGRÍCOLES
2
RAMADERES
0
AGRICULTURA Y RAMADERIA
13
TOTAL
15
30
OFERTA TURÍSTICA 20
ESTABLIMENTS PLACES 10
0
ANY
HOTELS I HOSTALS
1
8
HABITATGES DE TURISME RURAL
7
54
CAMPING
0
0
APARTAMENTS TURÍSTICS
3
18
11
80
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
HOMES
[Exclusivamente para uso académico]
DONES
TOTAL
03 SÍNTESI
[Exclusivamente para uso académico]
03 SÍNTESI
Bonansa és l'únic dels pobles on hi ha clarament
DuesciutatsfantasmacomsónaraGabarreti Espollasón
Tot i així, el Pont de Suert no deixaria de ser el punt
possibilitats d'intervenir. Una botiga de queviures per a
fàcilment aprofitables com a camps d'airsoft o paintball,
comercial i de serveis. L'objectiu és facilitar la vida a
l'alimentacióbàsicaiunafarmaciaqueauxililagentgranen
aportant un altre interès més en l'entorn. Són fàcils de
Bonansa, no fer-la autosuficient.
millorarien la qualitat.
rendibilitzar econòmicament.
QUEVIURES FARMÀCIA
2 HAB.
AIRSOFT PAINTBALL
2 HAB.
SERVEIS
7 HAB.
2 HAB.
Bonansa és l'únic dels pobles on hi ha clarament
DuesciutatsfantasmacomsónaraGabarreti Espollasón
Tot i així, el Pont de Suert no deixaria de ser el punt
possibilitats d'intervenir. Una botiga de queviures per a
fàcilment aprofitables com a camps d'airsoft o paintball,
comercial i de serveis. L'objectiu és facilitar la vida a
l'alimentacióbàsicaiunafarmaciaqueauxililagentgranen
aportant un altre interès més en l'entorn. Són fàcils de
Bonansa, no fer-la autosuficient.
millorarien la qualitat.
rendibilitzar econòmicament.
QUEVIURES FARMÀCIA
[Exclusivamente para uso académico]
2 HAB.
AIRSOFT PAINTBALL
2 HAB.
SERVEIS
7 HAB.
2 HAB.
CONSIDERACIONS RESULTANTS
Un cop hem visitat Bonansa, conegut els costums i les dinàmiques del nucli i parlat amb els seus habitants, arribema la conclusióque el poble necessitadotar-sedecertsrecursos enformad'unparelldecomerçosal centre,
que
resolguin
algunes
necessitatsdesubministresqueara mateix Bonansa careix i necessita.
FOTOGRAFIA 13. Petit comerç de productes bàsics recreació pròpia
Elsdoscomerçosquehemestudiat obriralcentredeBonansasón:una botiga de queviures i una farmàcia. Creiem que tan
la
botiga de
queviures com la farmàcia són negocis claus per a satisfer les necessitats
bàsiques
dels
seus
habitantsiquenohagindedependre del Pont de Suert per aconseguir aliments i medicaments.
FOTOGRAFIA 14. Farmàcia petita del poble recreació pròpia
[Exclusivamente para uso académico]
CONSIDERACIONS RESULTANTS
Un cop hem visitat Bonansa, conegut els costums i les dinàmiques del nucli i parlat amb els seus habitants, arribema la conclusióque el poble necessitadotar-sedecertsrecursos enformad'unparelldecomerçosal centre,
que
resolguin
algunes
necessitatsdesubministresqueara mateix Bonansa careix i necessita.
FOTOGRAFIA 13. Petit comerç de productes bàsics recreació pròpia
Elsdoscomerçosquehemestudiat obriralcentredeBonansasón:una botiga de queviures i una farmàcia. Creiem que tan
la
botiga de
queviures com la farmàcia són negocis claus per a satisfer les necessitats
bàsiques
dels
seus
habitantsiquenohagindedependre del Pont de Suert per aconseguir aliments i medicaments.
FOTOGRAFIA 14. Farmàcia petita del poble recreació pròpia
A U AL UM MNE MNE NES S
FORM F FO ORM MA DE EL T TE ERR RIT ITOR O I OR E PA ES PAÑO ÑOLL ESPI ÑO ES SPI P NA NAR, R, CLA L RA A JULI JU LIÀ LI À AL ALSI SINA SI NA,, PE NA P RE RE LAUC LA UC U CIR IRIC IC ICA CA LO LOPE PE EZZ-PA Z-PA PALA LACI LA C OS CI OS,, BO BORJ ORJ RJA A PA ALA LAU U AR A VI V ZU U, FE FEDE DERI DE R CO RI RAMÍ RA MÍÍRE M REZ Z JI JIMÉ M NE MÉ N Z DE E PA AR RGA G , AL ALFO FONS FO N O NS S DO LLI SE L NA AS,, MAR ARIA IA A SECC S SE ECC CCIO ION IONS NS S I REC E OR O RE REGU GU GUTS UTS S D’ES D’ ESPA PAUX UX X RO OD DRI RIGU IGU G EZ, EZ Z, TA T TI TIAN A A AN GALL GA LLAS LL ASTE TE EGU GUII UR URRU RUZ ZO OLA LA,, P PA AB BLLO GIL GA GI GARC RC CÍA ÍA,, RA RAFA AE ELL GO ONZ NZÁ ÁLVE ÁLVE EZ G GO ONZ NZÁ ÁLE ÁL EZ Z, C CA ARM R EN N HO ORU RUE E FERR RER RO, IV VA V AN AN MA ARC RCH H SAN SAN JO SA OSÉ SÉ, ELEN ENA ULLLA CLA LAVERÍ VERÍ VE R A, A LUC UCIIA IA LÍÍMI M TS S I FRO R NT NTER E E ER ES S ALLCA AZA ZAR R DE DEL AG DEL AGUI UIILLA UILA A, AL ALV VARO VA ARO R CÁ C ÁNO NOVA VAS VA S AL A ON NS SO O, FE FERR RRAN CANYEL CANY CA E LE EL L SR RU UIZ Z, ALLEXAN EXAN A DRE IIZ ZQUIE QUIE ERD R O MA MAS, S, JO OR RDI DI ME GAR MELG REJ EJO O BA BAT TET, TE T MAR ARC ARC OLLIV O IVE CU C RR RIU IUS, S MA S, AR RIA IA DOLOR ORES ES S O IVER OL ER PAR ARER ERA, RA, JO OS SE EP P Y UT YA TIB BUG GAL ALAR AR RZA ZA G ZA, GR RAC ACE RO ROSA SARI SA RO RI
PANO PA NORA RA AME MES S I TR T AN ANSF FORMACIÓ DEL TERRITORI BO ORT MOLLL, L ORI RIOL OL B UD BO DRA R ND ND,, AL ALIX IX X C LL CA L EJJAS S PON ONSÀ SÀ,, FR SÀ F AN A CI C SC SCO O ILLLA L MIR IRAL ALLLE LES, S SER S, ERGI G GI MU M URC CIA ALJJA AM MA, A SAN NDR RA PE EDR D O PI PINH NH HEI E RO, RO O, AF AFON O SO ON SV VED E ÄN NG, JON ONAS AS SE V US VE U DELL TER ERRI RITO RI TORI TORI TO R . IM IMAG AGIN IN NAR ARII CO OL· L·LE LLE ECTIU CT TIU BUSS BU SSO, SS O, PAO O, OLA CA AMPAN MPAN MP ANAL A ES AL ES,, AL ALBA BA A C RA CE R V VO OLO LO,, MI MIRI RIIAM AM DE D E LA PR P ES SA, A CAR RLO L TA M R MO RG GAD A O, PAU AU SEND SE NDER ER, MI MIR RE EIA A ZEND ZE ND DRE ERA A AGU GULLLLO, O, POL O ACTIVI ACTI V TATS TS EME MERG R EN RG E TS S GIFF FF FIN NGER, R, ANN N A GO GONZ ONZ ZÁL Á EZ BUS USTA TAMA MAN MA ANTE, IÑAKI GO ONZ ZALVO O SCH CHAK KAT T, A AN NNA A GU UILLO OT DI D ESTE TE,, BL BLAN NCA A HEINEM HE E AN EM NN, JAN NA KR KRIS IS STIN TIN TI MURC MU CIA CON ONTR TRER TR E AS AS, AR RMA MAN ND D
TO TOTS OTS ELS PAT TRI R MO MON NIS NI NIS CA AVA V LC LCAN ANTI TI KA AWA W HI HIG G AS GA SH HI, GU GUST S AV ST AVO O CARR CA R IÓ IÓN N FA ATJ TJO, O,, MAR O ARI RIONA MANE MA NEN EN CI CIVI VILL, VI L, LUC U AS S MA ARQ RQUE UES S CA ABU UGU GUE EIR RA A, JJO OAN ANA ANA MO M ORE RENO N , MA NO MARC RCEL ELO EL O TOMA AZ PRAT JOV PR O AN ANI,I, CLA LA LARA SOAR SO RES NUN UNES ES DOS REI E S GAR RC CIAS, IA AS, S CAT TAR ARIN INA IN A
18 8-27 27 de gener de 2016
ww ww.pa aissajescculturaless.5 . 0webs.co om ww ww.ciu uta atmo osaicterritorria ial.com
ORGA OR GAN NITZA
Departa Dep amen entt d’ d’Ur Urba bani nism sme e i Orrde denaci ció ó del Territori / Esscola Tècni nica ca Sup uperior d’ d’Arqu uit itec ectu ura del Vallès / Un nivversiita t t Politè tècnica de e Catal alun unya ya
prof ofes esso ors res e ponssable es col·la co abo ora radors doctora rand ds col·l·la co abo bora radors arq rquitecttes col·lla labo bora rad dorss esp spec ecialss
Carles Llo Car op, Jossep Malldo d nado Gem Ge mma Mi M là, Né Nést stor or Jim ménez, Ramó ón Si Sisó s Ed duard Antorn M ntserrrat Mo at Ini nies esta ta,, Ca Carl rles es Feixa, Ma arc rcel Igl glesias, Ale eja jand n ro Royo, Juan Ju an n Ram món Igl gles esia ias, Man anel el Góm ó ez, Jo Jordi Cl Clariana