PRÓLOGO Podríamos decir que todos vemos una misma realidad, si hablamos de Tarragona y lo describimos con pocas palabras sería industria, río, naturaleza y agricultura. Pero si le preguntamos a distintas personas que fue lo que vieron o sintieron durante el recorrido sus percepciones serían distintas, cada persona tiene un punto de vista diferente de la realidad, capturamos el lugar a partir de lo que hemos vivido, de lo que nos han enseñado. Podríamos decir que el paisaje lo llevamos con nosotros esta en nuestro interior son todas las experiencias vividas, no es solo lo que vemos. Ya sabemos que la imagen es el método de representación mas real del paisaje, pero también sabemos que la identidad del lugar es entregada por el sonido y las voces que lo habitan, de acuerdo a esto buscamos representar la voz del territorio mediante el dibujo, escritos y poesía, siendo estos el medio de representación mas cercano al sonido debido a que mantiene su calidad abstracta y de interpretación individual. De esta manera intentamos representar el paisaje de acuerdo a lo que nosotros 6 sentimos en Tarragona, la cual es guiada por las voces del territorio que las expresamos dándole voz a elementos que conforman el lugar, sus habitantes y personas ajenas que de alguna modo con sus palabras poéticas logran expresar lo que nosotros sentimos, escuchamos y vimos.
ÍNDICE 1_país...................................................................................................................7-24 el cambio del paisaje a lo largo de la historia..............................7-8 evolución histórica...........................9-12 leyendas.........................13-16 poesía................................17 canciones.........................18-20 pinturas.........................21-24 2_paisaje...........................................................................................................27-46 recorrido........................ 27-30 el sonido del paisaje........................ 31-32 la voz del paisaje.........................33-42 contrastes.........................43-48 3_paisanaje......................................................................................................51-61 citas.........................53-54 entrevistas.........................55-58 bibliografía.................................62
VOZ
3. f. Sonido que forman algunas cosas inanimadas, heridas del viento o hiriendo en él. (rae) 5. f. Palabra o vocablo. (rae) 5. forma de manifestación de un pensamiento o sentimiento en el interior de una persona (rae)
SONIDO
1. m. Sensación producida en el órgano del oído por el movimiento vibratorio de los cuerpos, transmitido por un medio elástico, como el aire. (rae) 2. m. Significación y valor literal que tienen en sí las palabras.
SONORO
2. adj. Que suena bien, o que suena mucho y agradablemente. Voz, palabra sonora. Instrumento, verso, período sonoro. (rae)
“Cierra los ojos y verás” Joseph Joubert, moralista y ensayista francés
1. PAĂ?S
la voz del paisaje a travĂŠs de la historia y la cultura
Los primeros asentamientos
La época ibera, agricultura fija de viñas, oliveras y cereales.
El acueducto fue construido en el siglo I a.C. por Augusto y suministraba agua desde el río Francolí a la ciudad de Tarraco
La Edad Media
Ocupación cristiana - Construcción de castillos con una función defensiva
La instalación de molinos y granjas o la explotación de pedreras y minas.
La mitad del siglo XX
Viña substituida por el avellano
7
Crecimiento de la industria
La villa romana de Centcelles, construida en el siglo IV, dedicada a la explotación de las riquezas agrícolas y ganaderas
Hacia el S.VIII dC llega la cultura musulmana
La mitad del siglo XIX
Expansión agrícola, caracterizado por una diversidad de conreos basados en la trilogía mediterránea (maíz, viña y olivera)
Colonización agrícola de los espacios forestales (fueron explotados hasta su práctica desforestación)
Aparición de infraestructuras viarias que transformas totalmente el paisaje.
Crecimientos urbanísticos a lo largo de los ejes de infrastructuras.
el cambio del paisaje a lo largo de la historia
8
evolución histórica de Tarragona (CAT) y cercanías, vista aérea de los años 1956 y 2012. ICC
evolución histórica del territorio comprendido entre Puigdelfí, la petroquímica y el río Francolí (Tarragona, CAT), vista aérea de los años 1956 y 2012. ICC
Transport de l’aigua de de Brufaganya cap a Tarragona
13
LLEGENDA DE SANT MAGÍ, PATRÓ DE TARRAGONA Sant Magí fou un ermità nascut a Tarragona al segle III dC. Es va retirar durant 30 anys a una cova de la Brufaganya, al terme de Pontils, on va dedicar-se a l’oració i a la contemplació fins que l’emperador Dacià va iniciar la persecució dels cristians. Dacià, però, va veure que les prèdiques de Magí convertien molta gent al cristianisme i per tant, el feu agafar i empresonar. Aleshores, la llegenda explica que uns àngels van obrir-li les portes de la presó i li trencaren les cadenes. I quan Magí es va veure lliure, s’escapà de Tarragona, pel portal de la muralla anomenat del Carro, i tornà a cuita corrent a la cova de la Brufaganya. Quan l’emperador ho esbrinà, donà ordre als soldats d’empaitar-lo i de degollar-lo allà on fos, però els que sortien pel mateix portal que el sant, o bé es tornaven cecs o morien i per tant, no podien arribar a la cova. Alguns soldats que passaren per altres portals de la ciutat van poder arribar a la Brufaganya on trobaren a Magí i allà mateix, davant la cova, l’apallissaren amb tanta força que els seus flagel•ladors acabaren cansats i assedegats, de manera que demanaren a Magí que si els donava aigua el deixarien anar. Llavors, Sant Magí, sense rancúnia, copejà una roca amb el seu gaiato i en féu sortir tres fonts de les que rajava aigua fresca i bona, però malgrat tot, els soldats, el van matar allà mateix. Encara avui, en aquell indret, hi ha una capella molt notable que recorda el sant i l’honora. Es diu que l’aigua d’aquella font, que encara raja avui dia, és miraculosa i qui en beu, es guareix de malalties invocant la protecció del sant màrtir de la Brufaganya. A partir de la llegenda, les festes de Sant Magí a Tarragona estan marcades per l’aigua. Així doncs, una tradició consisteix en fer baixar l’aigua des de la font de Sant Magí cap a Tarragona el dia del sant. Els portants de l’aigua de Sant Magí van a buscar quatre mil litres d’aigua del sant i baixen durant 70 quilòmetres fins a Tarragona en onze carros i acompanyats d’una vintena de persones. El dia principal de la festivitat és la Revetlla Remullada, on a través de diferents sortidors repartits per la plaça del Rei de Tarragona i al ritme de la música es mulla els assistents per homenatjar el patró.
leyendas 14
LLEGENDA DE SANTA TECLA, PATRONA DE TARRAGONA Santa Tecla fou una santa dels primers temps del cristianisme, seguidora i deixebla de Pau de Tars al segle I dC. Segons els Actes de Pau i Tecla, va ser una jove noble i verge que va escoltar Pau quan feia el seu “discurs sobre la virginitat” i se’n féu seguidora. La mare de Tecla i el seu promès, Tamiris, en assabentar-se que volia ser casta i fer un canvi radical a la seva vida, van voler escarmentar-la, a ella i a Pau. Però, Tecla fou miraculosament salvada per una tempesta just abans de ser cremada en una foguera i marxà amb Pau cap a Pisídia. Allà, un noble anomenat Alexandre la desitjava molt i intentà aconseguir-la per la força. Tecla va defensar-se i per haver atacat un noble, va ser presa i jutjada. Va ser sentenciada a ser menjada per bèsties salvatges. Però aquestes bèsties no van voler ferli mal i, ans al contrari, la van protegir dels seus botxins. Des d’aleshores, ha estat tinguda com a model ascètic per a les dones. Part de les relíquies de santa Tecla, entre elles els dos braços, van ser donades als ambaixadors del rei Jaume II pel rei Onsino d’Armènia a canvi de 40 cavalls andalusos, un tron d’or, dos mil formatges mallorquins i altres béns, arribant a Barcelona l’any 1320. Van ser dipositades al monestir de Sant Cugat, menys els ossos d’un dels braços que es traslladaren a Tarragona. Durant l’assalt a Tarragona per les tropes franceses l’any 1811, va desaparèixer el braç. El 1814, el monestir de Sant Cugat oferí l’altre braç de la santa a la catedral de Tarragona per a la seva custòdia. Posteriorment, durant la rehabilitació d’una casa a la part antiga de la ciutat a finals del segle XIX es va trobar una arqueta amb ossos d’un braç humà que després d’uns estudis certificaren que es tractava de la relíquia de santa Tecla perduda durant la Guerra del Francès. Des d’aleshores la catedral de Tarragona té ambdós braços de santa Tecla.
15
Catedral de Santa Tecla de Tarragona
leyendas 16
Obro els ulls sobre el mar i et veig tan clara que et floreixen onades a la pell. Les gavines, la lluna et fan l’escata, vens pensament de fum i anells de plata. Qui ha nascut als teus braços no t’oblida: Del teu camí de pedra en treu la vida I cull, en el silenci, el temps més bell.
17 poesía
A TARRAGONA, Olga Xirinacs 1979 (Óssa Major i gravat en un monòlit a la Punta del Miraclede Tarragona)
Tarragona m’Esborrona Els Pets Pont del Diable, carrers de la part alta, Francolí brut i encongit, al obrir la porta, cortines que es mouen, quan arribes a les sis. Camp de Mart, petroquímica, turistes i Maginet; el molí de l’horta, el bassal, les forques i els pagesos mai contents.
canciones 18
CONSTANTÍ, MOLTA MERDA I POC VI Els Pets
Constantí limita a l’est amb una gran refineria, que ha omplert de diners als quatre que ja en tenien. Però en canvi limita a l’oest amb un cremador d’escombraries, disposat a donar pudor als quatre que no en tenien. Així quan hi ha vent de ponent respirem merda artificial, però en canvi quan és de llevant la respirem natural. Constantí, molta merda i poc vi! Aquí les mobilitzacions brillen per la seva absència, qui no està ple de bitllets és mort o ruc de consciència. Així les noves generacions ens podran estar agraïts per haver-los dut al món de colorins o mal parits. Harrisburg i Txernòbil podeu estar acollonides que aquí arriba Constantí i el demés són tonteries. Constantí, molta merda i poc vi!
19
El poble sota el Barret de fum Els Pets Massa gran pels qui em nascut molt petit pels qui han vingut ningú troba la mida justa jo vull ferro tu voldries fusta. Entre hortes i naus industrials a l’esguard de ciutats capitals una vila no pot ser presa dels que sempre la pensen sotmesa. Una església com la catedral pisos de protecció oficial l’aire net es una fal•làcia processó de mort a la farmàcia. Quan passeu per l’autopista que va paral•lela al mar si es de nit alceu la vista veureu un cel roig i clar i trobareu a prop de la ferum el poble sota, sota el barret de fum. Les fumeres escupen verí immigrants lluitant per un destí nenes que deixen les escoles i tot d’una són mares i dones. Els manobres no poden cantar una ràdio els ha fet callar els pagesos no tenen gana ja no sona la vella campana. I la llum de la tarda es fondrà cada vespre cerca l’endemà ens treure’m botes i granotes en un bar esbandirem derrotes. Quan passeu per l’autopista que va paral•lela al mar si es de nit alceu la vista veureu un cel roig i clar i trobareu a prop de la ferum el poble sota, sota el barret de fum. Sota el barret de fum... sota el barret de fum... sota el barret de fum...
canciones 20
Vines and Olive Trees, Tarragona, 1919, by Joan Mir贸, Spanish, Oil on canvas H 28-1/2, W 35-5/8 inches, 72 5 x 90 5 cm , Metropolitan Museum of Art, New York City
21
el campo de Tarragona, industria y agricultura, 2015
pinturas 22
MIRAVET, Tarragona by Ernest Descals
23
el campo de Tarragona, industria y vegetaci贸n, 2015
pinturas 24
2. PAISAJE
la voz del paisaje a travĂŠs de nuestras impresiones
Fran colí
Puigdelfí
27
Pont del Diable
recorrido I 28
Vil路la romana de Centcelles
Francol铆
29
Acueducto romano
recorrido II 30
31
el sonido del paisaje 32
33
“2000 anys ancorat en el mateix paisatge. Gaudint-lo. Formant-ne part. <<Que maco!>> exclamen uns. <<Che bello!>> exclamen altres. Atrec malgrat ser gran. M’integro malgrat ser descomunal. Connecto amb la natura. Connecto la natura. Potser per això mon pare em feu de la mateixa pedra que m’envolta. <<A opus quadratum>> deien. Però qui fou mon pare? Recordo trista i vagament els meus orígens. <<Aigua! Necessitem aigua!>> sentia a 5 km d’aquí. Dolor. Fervor. Basarda. Sentiments del dia que vaig caure. Era dèbil. Estava trist. <<Només el diable pot fer un pont de mil anys de durada>> es murmurava. I ho feu. Aparegué. Sí. Ell. Ell mateix. El mateix diable. A canvi, <<faré meva l’ànima del primer en beure>> de la meva aigua. I així fou. Fou un ase. Aquesta és la meva història. Fa 2000 anys que em diuen Pont del Diable i que romanc en el mateix paisatge, gaudint-lo i formant-ne part.” El acueducto
la voz del paisaje 34
35
LA VOZ DE LA INDUSTRIA me miran me miran me miran con odio con indiferencia con rechazo con dominio con distancia con vacío, sin brillo, sin vida, opaca. Eso soy? eso seré? soy tu producto, tu necesidad, tu me hiciste te ayudo a cumplir tus metas, soy tu riqueza económica pero tú no ayudas a quien te presto mi sitio, la olvidaste la destinaste a la muerte pero ella nos está muerta, está esperando que la recuerdes está esperando que la ayudes a recuperar sus colores a volver a brillar Ella es desenvuelta yo soy estructura soy las lineas de orientación en su campo soy la isla que vez a lo lejos soy los límites, soy lo que soy hasta que termino de producir, hasta que soy inútil hasta que mi extensión llega a su fin soy el equilibrio edificado. quiero ser parte de esa libertad desenvuelta pero siempre te sigo orientando
La industria
la voz del paisaje 36
37
CORRIENTE DE SECRETOS Llevo conmigo el tiempo llevo conmigo la historia llevo los secretos de una tierra que un día fue amada ellos se refugian en mi sus impurezas sus lagrimas dejan en mi lo que desean llevar al olvido pero el olvido queda en mi y yo soy el tiempo, soy la historia si te cuento la historia el olvido vuelve las impurezas vuelven las lagrimas vuelven, lagrimas mas fuertes lagrimas con olvido lagrimas con historias bajan con mas pena bajan por nuevos caminos bajan hasta llegar a su origen las lagrimas vuelven a ellos. Cuando viven las historias las rocas crujen los arboles caen las golondrinas callan ellos recuerdan lo que dejaron en mi pero ya es tarde porque el viento me acompaña y el cielo llora llora las penas que ellos dejaron en mi Nuevamente la historia se duerme reposa en mi corriente reposa hasta que recuerdan que el diablo estuvo aquí. El Francolí
la voz del paisaje 38
39
TODO LO QUE SOY La tierra era solo para mí, yo también soy tierra era libre era infinita me gustaba cambiar, tomar distintas apariencias ser formas ser colores llegar al cielo, volar, correr, desaparecer ser nada ser todo Sigo siendo todo y sigo siendo nada soy lo que queda, soy lo que tu quieres que sea lo que sirve si me cuidan lo que no sirve si me olvidan, si yo no soy, tu no eres, tu no existes tu no vives somos un ciclo somos en conjunto todo lo que hay en el mundo. No me detengas, déjame fluir déjame apropiarme de lo que hiciste déjala a mis manos yo la puedo volver mía, la puedo volver a su origen regálame tu error, puedo transformarlo en lo que fue en tierra, en rocas, en agua en naturaleza yo igual soy ella yo igual soy la industria.
La naturaleza
la voz del paisaje 40
41
LOS SONIDOS Y LA MEMORIA ESTÁN HABLANDO
En terreno el uso de nuestros sentidos para percibir el entorno impresiona el paisaje en lucha la presencia natural contra lo artificial los motivos del hombre diluidos por la industria. el río Francolí olvidado en uso, pero que logra mantenerse presente como una bandera blanca en la linea de batalla. La geometría fluida de la naturaleza libre y de la agricultura, luchando contra la forma del hombre, la busca de la perfección inexistente, la torre mas alta, la torre mas gris, el cielo mas gris, la tierra mas negra. Me vuelvo a integrar en el paisaje, me vuelvo a impresionar, nuevas percepciones que estimulan mis emociones, el hombre ha dejado de ser tan gris, la tierra ha dejado de ser tan negra la torre ha dejado de ser tan alta la naturaleza libre toma fuerza desde la lejanía toma altura, toma vida toma luz y colores toma voz. Están dialogando los actores, están interactuando la vegetación se vuelve romántica está cansada de luchar de ser olvidada ya no quiere ser naturaleza muerta quiere alegrías quiere la vida busca la fuerza, busca el sol recuerda el agua recuerda que el Francolí la hizo feliz. En eso están cultivando su romance volviendo a vivir porque juntos dan vida a las golondrinas.
El paisanaje
la voz del paisaje 42
Contrastes
Contrastes
Contrastes
3. PAISANAJE
la voz del paisaje a travĂŠs de quien lo vive
“Els pobles són fills de l’aigua. Els pobles han nascut vora de les fonts, a la vora de la mar o a la vora dels rius. Els pobles de vora de la mar cullen directament de l’aigua els fruits del seu treball. Els pobles de vora les fonts cullen de la terra els seus fruits, després de la metamorfosi de l’aigua amb la terra. Els pobles fluvials cullen indistitnament els seus fruits de l’aigua, com de la terra” Joan Maria Pujals, De Bat a Bat Paisatges de Tarragona
“La cultura no és un producte; és un motor” Sebastiano Alba, Cap de Comunicació Limonium
53
“Si la historia no hagués estat la que és, en lloc de la que voldríem, Tarragona, ara, seria la Istambul o Constantinoble del Mediterrani” Regidor Ajuntament de Tarragona
“Tarragona té historia i mar, és el passat i el present, té una llum especial. Fa venir ganes de passejar tot lo dia, ja ho deia Florus, orador romà del segle II d.C. (…) Aquí el cel no té canvis bruscs de temperatura i l’any sembla una primavera constant (…) “ Lluís Gavaldà, cantant d’Els Pets
citas 54
Jordi Blai, professor titular del Departament de Geografia a la Universitat Rovira i Virgili Com definiria en una frase el paisatge que envolta Tarragona? J.B. Paisatge en transformació, amb testimonis de totes les èpoques. J.B. Quin és el lloc més representatiu quan pensa en l’entorn de Tarragona? Per mi, probablement el Pont del Diable si penso en l’espai per veure o visitar, que és el primer que et ve al cap. Ara bé, si reflexiono i penso en l’espai en general, qualsevol polígon industrial o urbanització serveixen... Quina zona creu que podria ser objecte d’estudi i millora? J.B. Crec que l’entorn de Centcelles que vam visitar té potencial per a fer bons projectes de millora patrimonial, tant cultural com paisatgística. També del Pont del Diable cap a l’est (el que anomenem l’Anella verda” de la ciutat, i que arriba fins al terme d’Altafulla per l’interior) les àrees lliures d’urbanització mereixen un tractament global que tingui en compte no només el seu valor com a espai més o menys natural, sinó també el patrimoni construït i de restes del paisatge tradicional, com per exemple els masos antics -dels quals hi ha exemples magnífics però en un estat d’abandonament lamentable. Del Francolí cap a l’oest cal pujar al terme de Constantí i vetllar per l’espai conreat que enllaça amb la resta de la plana del camp de Tarragona. Si tanca els ulls i pensa en l’entorn de Tarragona, quin so li vé al cap? J.B. Dissortadament, en general em ve el so de vehicles passant per qualsevol de les múltiples vies de comunicació existents...Si em centro en l’espai del riu i voltants, certament el so de l’aigua pren un paper important.
55
Joan Menchón, arqueòleg municipal de l’Ajuntament de Tarragona Com definiria en una frase el paisatge que envolta Tarragona? J.M.: Es un paisatge de molt de contrast i un repte a l’hora de gestionar-lo. Si ens ho mirem a vol d’ocell veurem que a la riba dreta del Francolí la transformació de l’antiga horta i planúria de les Gavarres ha estat brutal, amb xarxes de comunicacions, polígons, industries i barris i en canvi a la marge esquerra, i especialment fins el Gaià es conserven encara espais agrícoles de certes dimensions bosc mediterrani i fins i tot platges gairebé verges, I la ciutat es un exemple de no planejament urbanístic amb una trama històrica a la qual s’afegeix un eixample reticular i un segon eixample radial i fins i tot de ciutat lineal en alguns punts. Quin és el lloc més representatiu quan pensa en l’entorn de Tarragona? J.M.: No n’hi ha un de sol. Però la imatge es la skyline de Tarragona des de la muntanyeta de l’Oliva o des de la mar, on es marquen muralles, Catedral i la silueta de la ciutat. Quina zona creu que podria ser objecte d’estudi i millora? J.M.: N’hi ha moltes, per exemple alguns barris o la interconnexió d’ells. Hi ha una forta desarticulació entre ells i ells i el centre, no tan sols urbana, sinó humana Si tanca els ulls i pensa en l’entorn de Tarragona, quin so li vé al cap? Quin color hi veu? J.M.: Verd blau, verd del Bosc de la Marquesa i blau de la mar
entrevistas 56
Sebastiano Alba, cap de Comunicació Limonium Com definiria en una frase el paisatge que envolta Tarragona? S.A.: És una representació del Mediterrani on el Mar anuncia pedra i la pedra anuncia un altre Mar. Quin és el lloc més representatiu quan pensa en l’entorn de Tarragona? S.A.: L’Aqüeducte de les Ferreres (...of course!) perquè sinònim de la vida que ha donat i que seguirem crear. Quina zona creu que podria ser objecte d’estudi i millora? S.A.: Totes les zones perifèriques de la ciutat de Tarragona i les seves connexions amb el centre... de veritat tinc un somni veure possible un dia la creació de una estructura estel•lar (stellare, en italià -. Stellar-a-like, into English). Si tanca els ulls i pensa en l’entorn de Tarragona, quin so li vé al cap? S.A.: Més que un So es tracta de una Gatzara produïda per les ones del Mar Mediterrani que transporten sempre vides i perfumes entre els continents des de mil•lennis.
Eduard Antorn, arquitecte Com definiria en una frase el paisatge que envolta Tarragona? E.A.: Un paisatge molt trinxat per infraestructures diverses però bàsiques per a la nostra societat: indústria química, variants, aeroport,..., on tens la sensació que falta sensibilitat i ordre. Quin és el lloc més representatiu quan pensa en l’entorn de Tarragona? E.A.: Des d’un punt de vista de dimensió i d’impacte la primera imatge que apareix és la planta de Repsol, però quan coneixes la història i descobreixes elements com el pont del Diable entens que aquests expliquen el perquè i com es construeix una ciutat i la seva història. Quina zona creu que podria ser objecte d’estudi i millora? E.A.: Els buits entre infraestructures i l’encontre d’aquestes amb la ciutat. Si tanca els ulls i pensa en l’entorn de Tarragona, quin so li vé al cap? E.A.: El d’un cotxe per una variant.
57
Jordi Sardà, arquitecte Com definiria en una frase el paisatge que envolta Tarragona? J.S.: El paisatge del Camp de Tarragona, a primera vista no es veu. Cal posar els peus a terra i començar a caminar per veure´l. Tanseval si és una vinya o un camp d´avellaners o garrofers. Quin és el lloc més representatiu quan pensa en l’entorn de Tarragona? J.S.: Tots els camps cultivats, de secà millor Quina zona creu que podria ser objecte d’estudi i millora? J.S.: Qualsevol encreuament, si no té rotonda millor Si tanca els ulls i pensa en l’entorn de Tarragona, quin so li vé al cap? Quin color hi veu? J.S.: M´agrada la platja llarga, sobretot a l´hivern i el so del mar i del vent. Tots els tons del verd i el blau, La fulla d´olivera, la de romaní. També els colors torrats de la closca dels fruits.
Rafael López-Monné, fotógrafo Com definiria en una frase el paisatge que envolta Tarragona? R.L.: Mediterrani Quin és el lloc més representatiu quan pensa en l’entorn de Tarragona? R.L.: L’Aqueducte romà de les Ferreres Quina zona creu que podria ser objecte d’estudi i millora? R.L.: Els masos dels voltants de Tarragona i els seus camins. Si tanca els ulls i pensa en l’entorn de Tarragona, quin so li vé al cap? Quin color hi veu? R.L.: Les campanes de la Catedral. Els colors de Tarragona són l’ocre del saldó, la pedra de les muralles, i els blaus del mar i el cel.
entrevistas 58
“¡Qué país, qué paisaje y qué paisanaje!” – Miguel de Unamuno
61
Bibliografía
“La construccion social del paisaje” de Joan Nogoe Biblioteca nueva, 2007
www.rae.es www.thefreedictionary.com www.ernestdescals.blogspot.com.es www.postalsantigues.cat www.icc.cat www.catpaisatge.net www.20.gencat.cat www.betaportal.icgc.cat www.olgaxirinacs.blogspot.com.es www.musica.com www.letrasmania.com www.usuaris.tinet.cat www.nuvol.com
62
www.paisajesculturales.50webs.com www.ciutatmosaicterritorial.com
Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya en el marc de l’ERASMUS Intensive Program TESS
Carles Llop, Josep Maldonado Francesca Leder Marta Carrasco, Catalina Salvà Eduard Antorn Eduardo Soler, Sebastiano Alba, Teresa Carrera, Jordi Blay Ajuntament de Tarragona, Ajuntament de Constantí, COAC Tarragona, Limonium