BONANSA
TERRA DE FRONTERA
06. VEUS DEL TERRITORI. IMAGINARI COL·LECTIU
PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardor 2015-2016 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya
PRÒLEG
Considerar el paisatge com un ésser viu ens ajuda a empatitzar amb ell i entendre vertaderament el que pateix i com ha arribat ,mitjançant el transcurs de la història , a ser el que és ara. Si ens parem a escoltar el que ens transmeten les montanyes, els rius, les masies, les ermites, les persones , etc veurem que s’hi amaga un missatge que no es percep amb una simple mirada. Amb aquest llibret donarem veu a tot allò que conforma el paisatge ajudant a aquest a fer-se sentir, transformant així la impotència del silensi en un relat que provoqui al lector i el faci viatjar en el més profund del territori de Bonansa. “ Un rostro silencioso con frequencia expresa más que las palabras “ _ Ovidio
ÍNDEX INTRODUCCIÓ _ El paisatge com a ésser viu
pàg 6
ELEMENTS DEL PAISATGE 1 _ COS : Muntanyes, boscos i camps
pàg 8
ELEMENTS DEL PAISATGE 2 _ SANG : Aigua
pàg 28
ELEMENTS DEL PAISATGE 3 _ PELL : Vegetació
pàg 34
ELEMENTS DEL PAISATGE 4 _ PARÀSITS : Persones i tradicions
pàg 44
ELEMENTS DEL PAISATGE 5 _ ROBA : Arquitectura i espais lliures
pàg 56
ELEMENTS DEL PAISATGE 6 _ AMICS : Xarxa Bonansa i l’exterior
pàg 90
4
5
0. INTRODUCCIÓ
6
7
EL PAISATGE COM A ÉSSER VIU Estar viu és estar despert i despertar és sentir. Experimentar amb tot el que porto i tot el que sóc, en tot moment, en cada instant, en tot lloc, en cada segon.
Camina , sent els teus peus i el teu equilibri, gaudeix de cada inhalació, absorbeix cada mossegada, deixar que el vent toqui la teva pell, connectar amb mi , obre la mirada i deixa’t sorprendre. Perde’t en el que et crida, deixa anar el que t’atrapa , oblidat del moment que va passar i endinsa’t en el que estàs ara… aquí… ara… en aquest instant… aprenent, trencant els teus esquemes deixant-te evolucionar. Així és que desperta i viu! que viu jo estic , només necessites adonar-te’n . Modificació del poema de Pablo Neruda
8
9
1. COS La veu del paisatge a travĂŠs de les muntanyes, els boscos i els camps.
- Sóc un instant de l’onatge d’un mar agitat.
“ Les muntanyes neixen en els pics més alts i s’extenen fins a les profuditats més fosques del mar “ _Carles Llop
-“ Benaurat aquell que per camins amagats dels meus camps s’entreté i en les meves muntanyes es retira “ _ (modificació) Guillén de Castro
17
- Recorre’m amb els ulls i les cames, sentiràs les meves formes en el bateg del cor.
19
- Recorre’m amd els peus, descobriràs les meves textures.
- Sigues pacient, amb el temps, t’ensenyaré els meus sentiments. Se m’eriça la pell amb el fred i canvio de color quan surt el Sol.
- Una vegada marxa el gel sóc or verd. Aleshores m’esquilen els bèns.
“ El temps és el nostre millor amic i ell millor que ningú ens ensenyarà la saviesa del silenci “ _ Amos Alcott
“ Feliç aquell que, allunyat dels negocis , com la gent antiga, conrea amb els seus propis bous, lliure de la passió del lucre , els camps heretats dels seus pares ! “ _Quinto Horacio “Oblidar com excavar la terra i cuidar el sòl és oblidar-nos de nosaltres mateixos” _Mahatma Gandhi
27
- Em gestionaven entre tots, part de mi era territori en comú, alimentava, a tots aquells animals que venien a pastar. I feia créixer aliments per als habitants del poble. Era el protagonista de les seves vides. - Avui en dia hi ha una sèrie de nous edificis on habiten i mengen els animals, gairebé tot el menjar el compren a les botigues dels voltants. Tinc molt potencial però em sento poc útil.
“ Feliç aquell que, allunyat dels negocis , com la gent antiga, conrea amb els seus propis bous, lliure de la passió del lucre , els camps heretats dels seus pares! “ _Quinto Horacio
30
31
2. SANG La veu del paisatge a travÊs de l’aigua i les atmosferes inherents.
32 - Quan m’heu cuidat, m’heu gaudit
33
- Ara he caigut en l’oblid
36
37
3. PELL La veu del paisatge a trav茅s de les diverses escenes que crea la vegetaci贸: boscos, matolls i pastures.
Avet
Pi negra
Pi blanc
Pi roig
“ Hi ha un llibre obert sempre per a tots els ulls: la natura“ _ Jean Jacques Rousseau
Freixe
Sa端c
Faig
Pollancre
“ Si sabés que el món s’acaba demà, jo, encara avui, plantaria un arbre “ _ Martin Luther King
Boix
Brecina
Bardisses
Brolles
“ Adopta el ritme de la natura, el seu secret és la paciència“ _ Ralph Waldo
Espunyidella groga
Milfulles
Camamilla
Lavanda
“ Sempre hi ha flors per aquells que vulguin veure-les“ _ Henri Matisse
46
47
4. PARÀSITS La veu del paisatge a través de l’actitud de les persones amb el seu entorn i la seva identitat històrica.
49
TRANSHUMÀNCIA La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n’hi hagi segons l’època de l’any: pastures d’estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d’hivern (a la plana). La Alta Ribagorça és una comarca de muntanya on les seves condicions naturals fan que la ramaderia ovina tingui una llarga tradició. Per tal de poder dur-ho a terme es necessitava una xarxa de camins per on el bestiar pogués transitar sense ocasionar ni patir problemes. Dins d’aquesta xarxa de camins es poden trobar pastures, abeuradors i llocs de descans. Sigui com sigui, cal veure les vies pecuàries més aviat com una gran xarxa interconnectada que no pas com un camí amb un origen i una destinació determinades. “ No ens podríem imaginar (...) que aquells ramats que veiem aparèixer per el pas de les Aras i es disseminaven com una taca d’oli per els clars de les muntanyes , primer fins les crestes dels “dosmils” per baixar paulatinament a les planes de mil cinc-cents metres” Los primeros pastores trashumantes de la Alta Ribagorza Rojo Guerra, J. Actualment els pastors ribagorçans han d’enfrontar-se a un fort d’esequilibri entre els pastors disponibles a les muntanyes , que permeten acollir un gran nombre de bestiar a l’estiu i l’escassetat de prats de sega i terres de cultiu per alimentar tots aquets animals durant el hivern. És per això que quan arriba el fred i la neu , una bona part del bestiar ha de desplaçar-se a les terres de baix per hivernar a les terres planes de Lleida. És per aquesta raó que aquesta l’activitat han ana perdent nombre de practicants. “ jo no em moc d’aquí del poble en tot l’any, jo no faig transhumancia, aquestes estan aquí tot l’any ” Joaquín Brallans, Pastor To i això la ramaderia ovina i la transhumància són una realitat viva de l’Alta Ribagorça que malgat la seva disminució en els últims 50 anys segueixen sen activitats econòmiques importants i de referència d’identitat per els habitants de la comarca.
Bonansa
Ermita de Sant Roc
Ermita de Sant AventĂ
Ermita de Sant Salvador
Ermita de Santa Llúcia
“Les fogueres cremen, Gondor demana auxili.” _ Pel.lícula El Senyor dels Anells, part 3.
“ Demostrem quí sóm i quí volem ser “ _ Carles Freixa
55
“Clar que preferiria el cantaret riarol de Bonansa, però tinc que conformar-me amb el Hudson, majestuos i mud” Joaquín Maurín
- A Bonansa trobem vertaders catedrĂ tics del territori
58
59
5. ROBA La veu del paisatge a través de la composició arquitectònica i la seva essència
- Tinc per guardià l’ermita de Sant Aventí, i em contempla des del s. XI des d’alt d’un turó. Tot i que no es pot contemplar al seu costat s’aixecaba una fortalesa que s’ha volatilitzat amb el temps.
“ Materialitzar allò espiritual, fins a fer-ho palpable, i espiritualitzar allò material, fins a fer-ho visible” _ Jacinto Benavente
“ Tot passa ; només la serenitat roman “ _ Lao-Tsê
- Però a vegades, aquesta pau no Ês eterna; doncs el poble existeix, i hi passen coses.
69
L’ESGLÈSIA A la plaça de la font nova del poble de Bonansa, es veu el campanar que localitza l’església parroquial de Santa Coloma, d’origen romànic i ampliada i reformada al segle XVIII. L’Esglèsia ha quedat difusa, tímida i amagada entre les vivendes del voltant que han esdevingut prioritaries en la vida de la gent de Bonansa.
Plànol de Bonansa 1928
“ La religió, encara que fos falsa, és un element necessari per a la vida d’un poble ” Henri Lacordaire
71
CASA NAVARRI Aquesta és la vista que contempla cada dia la façana principal de la casa Navarri. De la mateixa manera, forma façana a la plaça. Però la tristesa que aquesta vista provoca desvertua l’aspecte de la llar. En canvi, l’era de la casa, tot i que es tracta de la façana del darrere de la casa, és una de les parts més ben conservades i que fan justicia a un passat rural històric. S’ha mantingut l’atmosfera i transmet una sensació molt agradable quan s’hi està. És un dels espais amb més màgia i encant de Bonansa.
- No entenc d’arquitectes.
- No entenc d’urbanistes.
- A vegades m’imiten.
“ L’avui i el demà són les pedres amb les que construim “ _ Henry W. Longfellow
- Pell vella i pell nova
“ Les cases es construeixen per a ser habitades, no observades� _Francis Bacon
“ L’evidència és la més decisiva demostració “ _ Cicerón
“ Per a que una revolució tingui èxit ha de redescobrir valors ja oblidats i adaptar-los a les exigències de l’època ” _Rabindranath Tagore
89
- Intenten enmarcar-me.
- M’observen amb paciència i silenci i també als que m’habiten. Les noves construccions permeten que això succeeixi amb respecte i sigilositat, sense alterar la vida naturals de les aus i les rutes culturals.
92
93
6. AMICS La veu del paisatge a travĂŠs de les interrelacions de Bonansa amb els seus voltants.
Com mirem ĂŠs com aprenem
“ No vaig nèixer en un racó remot; la meva pàtria és el món sencer “ _ Séneca
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
7. ANNEX
110
111
GIRELLA Un embotit de textura greixosa i granelluda, de color blanquinós i de sabor intens , que s’acostuma a menjar, generalment per sopar, fregida,i a rodanxes o bé amb un suquet de cebes, tomàquets i bolets. És un aliment molt energètic, ric en greix i colesterol, però alhora ric en proteïnes d’alt valor biològic i vitamines del grup B, així com també en ferro. A més, l’arròs que conté fa que sigui una bona font d’hidrats de carboni complexos. El seu consum ocasional és totalment aconsellat
INGREDIENTS La girella s’elabora amb diverses parts del xai, inclosos els menuts; Arròs + Ous + Julivert + Safrà + Pebre + Sal
PREPARACIÓ Primer de tot, es bullen l’estómac i les tripes del xai per tal de netejarlos. Tot seguit, s’afegeixen a l’aigua, la freixura i el cor de l’animal i es bull el conjunt durant vint minuts. A continuació es barreja i s’emboteix l’estómac amb altres parts del xai: cansalada, pernil i la carn del cap i del coll a trossets, juntament amb arròs, pa, ous, all, julivert, safrà, pebre i sal. Finalment es deixa bullir trenta minuts més.
112
113
MOSTILLO DE MEL Es tracta de l’especialitat més dolça del mostillo, en aquest cas feta amb mel, i que es feia per aprofitar les restes de la producció de mel fixades a les bresques. Tot i així l’elaboració del mostillo de mel s’ha simplificat i ja no es fan servir les restes de les bresques sinó mel o melosa. Es tracta d’un producte molt energètic. El seu component principal són els hidrats de carboni, tant simples com complexos. La mel és una bona font de potassi, important per una bona transmissió de l’impuls nerviós. A més, les nous, com la resta de fruits secs, són una bona font de greixos insaturats, que ajuden a controlar els nivells de colesterol. Es pot incloure en la dieta de tant en tant.
INGREDIENTS per a 4 persones: 2 l d’aiguamel + 250 g de farina + 150 g de nous
PREPARACIÓ La mel es barreja amb aigua i es fa bullir una estona, sense deixar de remenar. Quan hagi arrencat el bull ho remeneu mentre hi aneu agegint la farina i les nous fins que s’especegi. Finalment es deixa refredar en motllos. En resulta un dolç de textura pastosa i forta que s’acostuma a prendre per postres, tallat a tires. En ser un aliment calòric i que es desfà amb la calor, s’acostuma a consumir durant els mesos freds.
114
115
ALLIOLI DE CONDONY L’allioli de codony és un producte típic de la cuina de muntanya del Pallars tot i que també es fa en alguns indrets de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Aprofita el cultiu del codony, una de les poques fruites ben adaptades a les temperatures fredes de muntanya, propi de la tardor. La major part de la collita s’utilitza per elaborar el codonyat i el que en resta es fa servir per aquest allioli. És un aliment molt nutritiu ja que està elaborat amb tres ingredients molt beneficiosos pel nostre organisme: l’all, el codony i l’oli d’oliva. L’all cru, a banda de donar sabor, té propietats antibacterianes, antiparasitàries, anticanceroses, fet que el fa indicat per tractar problemes digestius i d’hipertensió, entre altres. El codony és una fruita baixa en sucres i força rica en fibra i vitamines, com la vitamina E, que li confereix un poder antioxidant. I per últim, l’oli d’oliva, és ric en àcids grassos mono insaturats i antioxidants amb propietats cardiosaludables.
INGREDIENTS All + Codony + Oli d’oliva + (Ous, poma, pa opcional)
PREPARACIÓ Preparar l’emulsió habiutal d’all i oli, i afegir uns trossos de codony madur, bullit, pelat i sense pinyols. També s’hi acostuma a afegir altres ingredients que el fan un aliment molt complet, com ara ous, poma, pa,... Es tracta d’un producte molt nutritiu i calòric, de gust dolcenc i lleugerament picant, i amb més capacitat de conservació que l’allioli normal. Es converteix en un producte de rebost, molt adequat per tota mena de plats, tant d’acompanyament per a carns i peixos com de farciment damunt d’una llesca de pa.
ALUMNES
FORMA DEL TERRITORI ESPAÑOL ESPINAR, CLARA JULIÀ ALSINA, PERE LAUCIRICA LOPEZ-PALACIOS, BORJA PALAU ARVIZU, FEDERICO RAMÍREZ JIMÉNEZ DE PARGA, ALFONSO SEDO LLINAS, MARIA SECCIONS I RECORREGUTS D’ESPAUX RODRIGUEZ, TATIANA GALLASTEGUI URRUZOLA, PABLO GIL GARCÍA, RAFAEL GONZÁLVEZ GONZÁLEZ, CARMEN HORUE FERRERO, IVAN MARCH SAN JOSÉ, ELENA ULLA CLAVERÍA, LUCIA LÍMITS I FRONTERES ALCAZAR DEL AGUILA, ALVARO CÁNOVAS ALONSO, FERRAN CANYELLES RUIZ, ALEXANDRE IZQUIERDO MAS, JORDI MELGAREJO BATET, MARC OLIVE CURRIUS, MARIA DOLORES OLIVER PARERA, JOSEP YAUTIBUG GALARZA, GRACE ROSARIO
PANORAMES I TRANSFORMACIÓ DEL TERRITORI BORT MOLL, ORIOL BOUDRAND, ALIX CALLEJAS PONSÀ, FRANCISCO ILLA MIRALLES, SERGI MURCIA ALJAMA, SANDRA PEDRO PINHEIRO, AFONSO SVEDÄNG, JONASE VEUS DEL TERRITORI. IMAGINARI COL·LECTIU BUSSO, PAOLA CAMPANALES, ALBA CERAVOLO, MIRIAM DE LA PRESA, CARLOTA MORGADO, PAU SENDER, MIREIA ZENDRERA AGULLO, POL ACTIVITATS EMERGENTS GIFFINGER, ANNA GONZÁLEZ BUSTAMANTE, IÑAKI GONZALVO SCHAKAT, ANNA GUILLOT DIESTE, BLANCA HEINEMANN, JANA KRISTIN MURCIA CONTRERAS, ARMAND
TOTS ELS PATRIMONIS CAVALCANTI KAWAHIGASHI, GUSTAVO CARRIÓN FATJO, MARIONA MANEN CIVIL, LUCAS MARQUES CABUGUEIRA, JOANA MORENO, MARCELO TOMAZ PRAT JOVANI, CLARA SOARES NUNES DOS REIS GARCIAS, CATARINA
18-27 de gener de 2016
www.paisajesculturales.50webs.com www.ciutatmosaicterritorial.com
ORGANITZA
Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya
professors responsables col·laboradors doctorands col·laboradors arquitectes col·laboradors especials
Carles Llop, Josep Maldonado Gemma Milà, Néstor Jiménez, Ramón Sisó Eduard Antorn Montserrat Iniesta, Carles Feixa, Marcel Iglesias, Alejandro Royo, Juan Ramón Iglesias, Manel Gómez, Jordi Clariana