EL PLA d’URGELL // LABORATORI DE PAISATGES: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE LA NOVA RURALITAT
06PATRIMONI DE L’AIGUA
PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS
1
E LF I NALD’ UNPRI NI CPI L L OCSE NSEL I MI T S E LPARADI SDECAT AL UNYA L AF ORÇADEL ’ AI GUA AI GUA, E L E ME NTMOL DE J ADORDE LT E RRI T ORI UNOASI SALPL AD’ URGE L L
2
3
SUPORTHI DROGRAF I C
4
5
6
7
HI ST ORI A
8
9
10
11
12
13
14
* I CC_ I n s t i t u t Ca r t o g r à f i cd eCa t a l u n y a
P L A NOLDECA NA L SDER E GI NA V E GA CI ÓD’ UR GE L L1 8 1 5
15
* I CC_ I n s t i t u t Ca r t o g r à f i cd eCa t a l u n y a
P L A NOLCA NA LD’ UR GE L L1 9 1 0
16
E L E ME NT S
17
X
A
A RX
DE RE G
D
E
L S
C AN
ALS D’UR
G E
L
L INFRASTRUCTURA PRINCIPAL
PASSOS D’AIGUA
ARTÈRIES SECUNDÀRIES
CANALS
BOQUERES
SÈQUIES
COMPORTES
ULLALS
RAMALS
AQÜEDUCTES TÚNELS
Tot l’entramat dels canals d’Urgell, amb el canal principal, amb la xarxa que formen les seves derivacions de quatre sèquies principals, el subcanal o canal auxiliar, i les sèquies de reg, sumen una longitud de 3.500 quilòmetres. 18
ELS PANTANS Pantàno = barb. lat. pantànum ; sp.e.port. Pantano; cat. Pantan: che alcuno deriva dal lat. PÀLUS palude, mediante una ipotetica forma PALUDÀNUM, PAL’DANUM, altri dal lat. PLÚS – acc. PÚLTEM imbratto, intriso (ond’anche Poltiglia che fa supporre una forma PLATA [piem. panta] allargata in PALTANO [dialvenz. Paltan] (v. Polta): ma si ricollega piu volentieri coll’Heyse al celto gall. PANT luog., basso, fondo incavato [che cfr. coll’irl. pont, e coll’ingl. pond stagno) che forse tiene a una rad. PALT-, PANT-ond’anche il gr. pàtosfango, e propr. la via battuta (=ant.ted. pad, mod. Pfad) patèo calpesto, pòntos mare, la gran via non che il fr. patte piede, da cui non possono distaccarsi i verbi patoier, patauger, patouiller (cfr. Pattino e Ponte). A spiegare poi la terminazione, alcune suggerisce il celt. An acqua. Luogo pieno zuppo d’acqua ferma e da fango come palude; fig. Negozio da le varne male le gambe. Deriv. Pantanóso; Impantanàre.
pantà: Gran dipòsit d’aigua format tancant amb un mur la boca d’una vall. Etim.: pres de l’it pantano, mat. sign. presa: Mur que es fa a través del corrent d’un riu, d’un estany, d’un rec, etc., per desviar-ne l’aigua i conduir-la a un molí, a una fàbrica, a un hort, etc.
PANTÀ DE RIALB
—«Qui vol regar quan plou, ha de fer la presa quan fa sol» (Urgell, Segarra).
PANTÀ D’OLIANA
Són els guardians del rec del Pla d’Urgell. Des de la porta del Segre entre el Montsec i el Cadí, els embassaments d’Oliana i de Rialb regulen l’aigua dels canals que reguen la plana.
Però el primer projecte de l’embassament d’Oliana que es redactà l’any 1927, i que assignava al pantà la regulació del riu Segre, tenia una doble finalitat: per una banda atendre millor els regadius, com en l’actualitat, però també obtenir energia elèctrica. A dia d’avui la producció elèctrica continua amb uns 100 milions de kWh anuals. 19
vas
presa o cortina
canal de descàrrega
paraments d’aigües amunt i d’aigües avall coronació estreps sobreeixidor comportes descàrrega de fons
PANTÀ DE RIALB
pantans d’Oliana i Rialb
RIALB
OLIANA
construcció
1992
1959
comarca
La Noguera i l’Alt Urgell
Alt Urgell
municipi/s
Baronia de Rialb i Oliana i Peramola Tiurana
capacitat
402.800.000 m3
101.000.000 m3
superfície
430 Ha
443 Ha
alçada presa
99 m
102 m
20
EL CANAL PRINCIPAL D’URGELL canal: I. Conducte llarguer, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix per dur l’aigua o altre líquid d’una part a l’altra. II. Espai de terreny estret i llarguer entre dues elevacions, que dóna pas a les aigües per regar o per a l’evacuació de pluges. Etim.: del llatí canale, mat. sign. I, II. Canàle fr. Chenal: dal lat. CÀNALEM da una rad. SKA (=SAK) SKAN, KAN tagliare incidere, onde trinxera: Excavació per sobre el nivell de la rasant, estreta en relació lo zendo SKA-TA sentire scavato, il sscr. KHANamb la seva llargària i amb els costats protegits per murs de contenATI (p.p. KHÂ-TA) SCAVARE [affine a KSHADATI tagliare, trinciare a KHAND-ATE, KHÂDció, o amb prou estabilitat per raó del seu talús, que es construeix per AYATI rompere, fare in pezzi] (cfr. Scindere e obrir un camí, un canal, etc. Etim.: del fr. tranchée, mat. sign. Segare). Altri riferisce la detta voce a un radicale comporta: Porta practicada a una resclosa o altre conducte d’aigua, i CHAN onde il gr. CHAINO (leggi CHÈNÒ) aprire. -Nome generico delle varie escavazioni o condotti que serveix per a impedir o graduar el pas d’aquesta. per cui passano le acque, e nel corpo animale i cibi, aqüeducte: Construcció en forma de pont que serveix per a la il sangue, il latte ecc. conducció d’aigua. Etim.: pres del llatí aquaeductus, mat. sign. -Deriv. Canalatzíra; Canalizzàre; Incanalàre; Sca-
túnel
nalàre.
TRINXERA COMPORTA aqüeducte SALT
21
caseta
Domènec Cardenal i Gandasegui va entregar el setzè i definitiu projecte del canal d’Urgell el 1853. L’obra fou totalment impulsada per els pagesos del que avui es el Pla d’Urgell, i el treball es feia manualment i van fer anar a treballar presidiaris condemnats a treballs forçats, la majoria dels penals de Tarragona i Burgos. “La mina de Montclar” amb una longitud recta de 5km, una amplada base de 5,15m i una altura de 5,47m. Es va començar a construir al 1856 i no es va acabar fins
al 1860. Per facilitar l’accés dels operaris a l¡obra i a la vegada per poder treure a l’exterior la terra i les pedres producte de l’excavació, al llarg del recorregut de la mina es van perforar tretze pous des de la superfície de la serra fins al nivell convenient. El més profund d’aquests pous era el número 8, de 130m. L’any 1862 va portar l’obertura de les comportes i es van començar a regar els primers cultius. Actualment té un recorregut de 144 quilòmetres.
TÚNEL DE MONTCLAR
EL CANAL AUXILIAR D’URGELL sifó: Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d’un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt. Etim.: pres del llatí siphone, ‘canó’. Sifóne dal gr. SIPHÔN cfr. a. salv. solpi. ogni corpo cavo, affine a SIPHNÒS, SIPHLÒS vuoto, cavo. Posto da taluno accanto al copt. sife , sibe canna, che i piu si accordano a derivare da una radice europea SIP-, SIF-, di origine probabilmente onomatopeica, ond’anche la voce Síbilo (v.q.voce). Cannello vuoto o tubo per pompare liquidi; fig. Vento che avvolge a spirale l’acqua del mare, onde s’inalza vorticosamente a guisa di colonna. Deriv. Sióne; detto secondo il Menagio e Ferrari per Sifóne = Contrasto per aria di due opposti venti, che aggirano le nuvole.
sifó túnels
22
finca agrícola
talús
revestiment de formigó prefabricat
nivell màx. aigua
CANAL PRINCIPAL
CANAL AUXILIAR
construcció
1861
1929-1932
obres revestiment
1966 (109.7 km)
1966 (55.6 km)
origen
el Segre (Pons)
embass. Sant Llorenç de Montgai
final
Montoliu
Canal Principal
longitud
144.2 km
76.6 km
longitud túnels
5 km (Montclar)
0 km
cabal máxim
33 m3/seg
8 m3/seg
sup. de rec
50.000 Ha
núm. regants
77.340
canal principal
canal auxiliar
23
ZEPA
LES SÈQUIES sèquia, síquia o secla: Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d’un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc. Etim.: de l’àrab saqiya, mat. sign. boquera: Portell obert en el marge que forma una sèquia, per donar sortida o entrada a l’aigua (Pla d’Urgell, Horta de Val., Mall., Eiv.).
banqueta SALT
sèquies
SÈQUIES 1a, 2a, 3a i 4a origen
canal principal
final
el Segre
longitud
102.6 km
talús
24
banqueta
ELS RAMALS ramal: Camí, sèquia o accident orogràfic derivat d’un de principal. Etim.: derivat de ram o rama. ullal: Obertura lateral d’una séquia, per on l’aigua d’aquesta passa a una sequiola (Urgell, Morella). Etim.: derivat de ull amb el sufix -al. bassa: Clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d’altra procedència. Etim.: d’un mot considerat preindoeuropeu (probablement ibèric) *balsa o *barsa. eixugador: Conducte obert per a escolar l’aigua d’un terreny. Etim.: derivat de eixugar amb el sufix -dor (<llatí tore). desguàs: Portell obert en el marge que forma una sèquia, per donar sortida o entrada a l’aigua (Pla d’Urgell, Horta de Val., Mall., Eiv.). drenar: Treure d’un terreny l’excés d’aigua fent-la escórrer per conductes adequats. Etim.: pres modernament del fr. drainer, mat. sign.
ullal DESGUÀS
ramals
desguassos
bassa de reg
25
E COSI ST E ME S
26
ECOSISTEMA FLUVIAL
27
Boi ra
Albers
Canyfs
Marge de la sequia
, :)"!
Muret de pedra I,.".
. _~,
,.
Camps de cultiu de regadiu
Comporta aigua de reg
:.~. ;__:'.~.~:-';:. . ~",,~.'.... '.:, "-"-~r··~·~ •
A .. ••-:.,;- _
-
•
...
~
-;
.'
-'
~
0-: -.
~
Fullaraca
., -.
.
28
29
Protecci6 Ilurn solar
Plataners
Industries
Carnf
Cornporta canalitzaci6
Riba de la sequia
Marge cirnentat
Llit de la sequia
30
ESTANY
31
Boi ra !
Agr6
Pollancreda
Canyissar
Pont de fusta
--------------
Ribera -00>
--~"
,
rr' "
'.--, ~'<!;'iII· . ' 'If
, ; , t' ('~\I,'f' . ~ I'~ ".1 ~.
., ....e..
j
' .• : " •
i
-'
I~"
I~~' .~
~.:- 'r.• ' \' •
Canyfs_plantes helofftiques
'" \1\.1' "\~ i', ';'- ,.,\., ' J,'. f.', \\\ j
.,
••
I
\
'I \ \
1
i..\
1 (~
32
33
34
USOSDEL ’ AI GUA
35
ÚS AGRARI canal | sèquia | comportes | salts d’aigua | boqueres Explotacions agrícoles amb sistemes de reg per manta, per gota a gota...que defineixen la composició i textura del paisatge.
ÚS RECREATIU rutes, itineraris i passejos | . Les línies d’aigua operen com a un teixit de filaments continus de secció i ‘tacte’ heterogeni. pesca i navegació recreativa | pràctiques habituals del passat com la pesca i la navegació recreativa, reservades a certes zones controlades. observatoris del paisatge | determinats llocs de la matriu hidrant del sistema de canals i sèquies són reserves dels patrons histórics del paisatge del Pla d’Urgell.
36
ÚS INDUSTRIAL Destaca Mollerussa, amb una gran quantitat de sòl industrial i, en segon lloc, Bell-lloc d’Urgell, també amb una quantitat de sòl urbanitzable programat d’ús industrial comparable a Mollerussa. Bellpuig també disposa d’una bona reserva de sòl urbanitzable.
ÚS ENERGÈTIC Aprofitament dels salts d’aigua en els canals i els pantans per generar energia. En la primera meitat del s.XX van construir dues centrals hidroelèctriques en la segona sèquia principal del canal d’Urgell, entre d’altres, per subministrar electricitat a les poblacions dels voltants.
37
AI GÜE SOBL I DADE S
38
L ’ E ST ANYD’ I VARSI VI L ASANA L ag e n t h a b i t a v al ’ e x t e n s i ód e l s e ut e r r i t o r i i l ’ o mp l i ad ev i d a . L ’ e s t a n yc o ma l l o cd et r o b a d av ad e s a p a r e i x e r [ 1 9 4 5 ] L I NYOL A i e sc o n v e r t í e nc a mp sa g r i c o l e s . Gr à c i e sa l ss e u sh a b i t a n t sq u ev a n I VARSD’ URGE L L BE L L VÍ S E LPOAL r e i n v i n d i c a r a q u e s t ame mò r i av a n BARBE NS E LPAL AUD’ ANGE L OSA VI L ASANA a c o n s e g u i r l as e v ar e g e n e r a c i ó BE L L L L OCD’ URGE L L CAST E L L NOUDESE ANA F ONDARE L L A GOL MÉ S o mp l i n t l od ’ a i g u ai d en o u sr e l a t s L E RUSSA SI DAMON MOL VI L ANOVADEBE L L PUI G [ 2 0 0 5 ] . L ’ E s t a n yp a s s àd es e r u n a MI RAL CAMP c o n c ab u i d ap e r o b l i g a c i óau ne s t a n y T ORRE GROSSA v i ui p r e p a r a t p e r s e r v i s c u t d en o u . z o n a z o n a L o n a z o n a ’ E ST ANY z V I L A S A NA I V A R SD’ UR GE L L a g r i c o l at a mp ó t a mp ó a g r i c o l a Cl o t d e l P e q u e n y
Cl o t d e l Co n i l l
Cl o t d el aL l a c u n a
E s t a n y e t d eV i l a S a n a
c o n e i x e n t e l p a i s a t g e
o b s e r v a t o r i d e l p a i s a t g e
j u g a n t a mbe l p a i s a t g e
r e c o r r e g u t sp e l p a i s a t g e
39
F ONT SI MOL I NS
Mo l í d ec a l J a n _ Mi r a l c a mp
F o n t V e l l a L i n y o l a F o n t d e l Ca r r o n i _ B e l l l l o c F o n t T o r r ed e l P o e t _ B e l l l l o c
Mo l í c a l Ca l ç o n e r _ Mo l l e r u s s a
L I NY OL A B E L L V Í S E LP OA L
I V A R SD’ UR GE L L
B A R B E NS E LP A L A UD’ A NGE L OS A V I L A S A NA B E L L L L OCD’ UR GE L L CA S T E L L NOUDES E A NA F ONDA R E L L A GOL MÉ S L E R US S A S I DA MON MOL MI R A L CA MP
V I L A NOV ADEB E L L P UI G
T OR R E GR OS S A
F o n t d e l Ca r r e r Ma j o r _ L i n y o l a
E l Mo l i n e t _ E l P o a l 40
à 41
)JESPMPHJB HSFD@:įȦȡ IJESP BJHVB ȁPȖPT MPHPT FTUVEJ $JFODJB HFPHS¸GJDB RVF FT EFEJDB B MlFTUVEJ EF MB EJTUSJCVDJÊ FTQBDJBM J UFNQPSBM J MBT QSPQJFUBUT EF MlBJHVB QSFTFOU B MlBUNPTGFSB J B MlFTDPS¾B UFSSFTUSF -B IJESPMPHJB T PDVQB EF EFUFSNJOBS FM DBCBM EFMT SJVT QSFDJTBS OF FM S¿HJN J JOUFSQSFUBS MP FO GVODJÊ EFMT TFVT GBDUPST )JES·VMJDB HSFD@ ᛉįԒĮȣȜȚțȩȢ IZESBVMJLÊT ᛊįȦԒ BJHVB J ĮᛅȜȩȢ UVC
"QMJDBDJÊO EF MB NFD¸OJDB EF GMVJET FO MlFOHJOZFSJB VTFO EJTQPTJUJVT RVF GVODJPOFT BNC MÄRVJT HFOFSBMNFOU BJHVB J PMJT )JESPHSBGJB HSFD@ ᛊįȦȡ IÔEPS BJHVB ȖȡȐijİȚȞ HS¸GFJO FTDSJUVSB $J¿ODJB RVF FTUVEJB MFT BJHÓFT FYJTUFOUT TPCSF MB TVQFSGÄDJF UFSSFTUSF % VOB NBOFSB QBSUJDVMBS T PDVQB EFMT DPSSFOUT GMVWJBMT QPUBNPMPHJB J EF MMVST DBSBDUFSÄTUJRVFT FTQFDÄGJRVFT &O VO TFOUJU NÀT BNQMJ DPNQS¿O B NÀT M FTUVEJ EFMT PDFBOT J MFT NBST PDFBOPHSBGJB J EFMT MMBDT MJNOPMPHJB 1PUBNPMPHJB $J¿ODJB RVF FTUVEJB FMT SJVT 5À EVFT CSBORVFT GPOBNFOUBMT MB IJESPMPHJB J MB EJO·NJDB GMVWJBMT -B IJESPMPHJB T PDVQB EF EFUFSNJOBS FM DBCBM EFMT SJVT QSFDJTBS OF FM S¿HJN J JOUFSQSFUBS MP FO GVODJÊ EFMT TFVT GBDUPST %JO·NJDB GMVWJBM -B EJO·NJDB FTUVEJB MFT GPSDFT RVF MFT BJHÓFT GMVWJBMT FYFSDFJYFO TPCSF FM MMJU EFMT SJVT FMT BTQFDUFT J MFT QBSUJDVMBSJUBUT EFMT MMJUT GMVWJBMT J MFT EFGPSNBDJPOT RVF TPGSFJYFO QFS M BDDJÊ EF MFT GPSDFT FTNFOUBEFT %JO·NJD 'VODJPOBM 1BUSJNPOJ $POKVOU EF UFTUJNPOJT RVF DPOGPSNFO M IFS¿ODJB DVMUVSBM EF MB TPDJFUBU DPOKVOU E FMFNFOUT RVF SFNFUFO B MB JEFOUJUBU EFMT QPCMFT M FOUPSO FMT DPTUVNT MFT USBEJDJPOT FM QBJTBUHF M BSU FM MMFOHVBUHF FUD -JUFSBUVSB MMBUÄ@ MJUUFSBUVSB HSFD@ ȖȡĮȝȝĮIJȚțAȘ IJᚒȤȞȘ $POKVOU E PCSFT TPCSF VO UFNB TPCSF VOB NBU¿SJB CJCMJPHSBGJB 3JV $PSSFOU OBUVSBM E BJHVB NÀT P NFOZT DPOUJOV EF DBCBM RVF QPU ÀTTFS NPMU WBSJBCMF RVF ESFOB VOB DPODB WFTTBOU E VOB FYUFOTJÊ BMNFOZT EF EJNFOTJPOT DPNBSDBMT &M SJV UÀ TFNQSF JODMJOBDJÊ BJHÓFT BWBMM J DPNQMFJY VO USFCBMM FSPTJV RVF BNC FM UFNQT UFOEFJY B M BSSBTBNFOU EFMT SFMMFVT J B M BOVM MBDJÊ EFM QFOEFOU &O UFSNFT HFOFSBMT TF TVDDFFJYFO BM MMBSH EFM SJV FMT USFCBMMT E FYDBWBDJÊ EF USBOTQPSUT EFMT BM MVWJPOT GPSNBUT J FM TFV EJQÉTJU QFS B GPSNBS FO DJSDVNTU·ODJFT BEJFOUT QMBOFT BM MVWJBMT P CÀ EFMUFT 1BOU· -MBD BSUJGJDJBM EF HSBOT QSPQPSDJPOT QSPWPDBU FO JOUFSSPNQSF FM DVST E VO SJV P SFDSÀJYFS VO MMBD QFS NJUK· E VOB QSFTB $BOBM $POEVDUF MMBSHVFS BNC MB DPODBWJUBU HFOFSBMNFOU EFTDPCFSUB RVF TFSWFJY QFS EVS M BJHVB P BMUSF MÄRVJE E VOB QBSU B M BMUSB &TUBOZ .BTTB DPOTJEFSBCMF E BJHVB EJQPTJUBEB FO VOB EFQSFTTJÊ EFM UFSSFOZ -JUPMPHÄB DPNQPTU EF MJUP J EFM HS ȜȠȖᚶĮ kUSBDUBUl 1BSU EF MB NJOFSBMPHJB RVF USBDUB EF MFT SPRVFT DBTU MJUPMPHÄB "VUÉDUPO QSFT EFM HS ĮᛅIJÊȤșȦȞ NBU 4JHO 2VF ÀT EFM NBUFJY QBÄT RVF IBCJUB DBTU BVUÊDUPOP 3PNQ MP JOTPMVCMF TB FTQBTB BVUÊDUPOB $PTUB )PS "M MÉDUPO &YÉUJD RVF FT USPCB FO VO JOESFU EJGFSFOU BM EF QSPDFE¿ODJB BM MPHFO &DPTJTUFNB 6OJUBU GVODJPOBM DPOTUJUVÆEB QFS VO CJÉUPQ J FMT PSHBOJTNFT RVF IJ IBCJUFO CJPDFOPTJ &DPMÉHJB DPNQPTU EFM HS ȠᚬțȠȢ kIBCJUBDJÊl J ȜȠȖᚶĮ kUSBDUBUl $J¿ODJB RVF FTUVEJB MFT SFMBDJPOT EFMT PSHBOJTNFT BNC FM NFEJ PO WJVFO 1PMMBODSFEB 1MBOUBDJÊ P BSCSFEB EF QPMMBODSFT #BTTB NPU DPOTJEFSBU QSFJOEPFVSPQFV QSPCBCMFNFOU JC¿SJD CBMTB P CBSTB $MPU SFMBUJWBNFOU QPD GPOEP FYDBWBU FO UFSSB PO FT SFDVMMFO MFT BJHÓFT QMVWJBMT P E BMUSB QSPDFE¿ODJB &NCBTTBS "QMFD E BJHVB P BMUSF MÄRVJE FNCBTTBU "UVSBS J SFVOJS M BJHVB GPSNBOU CBTTB 1BOU· QSFT EF M JU QBOUBOP NBU 4JHO (SBO NBTTB E BJHVB FNCBTTBEB J GBOHPTB (SBO EJQÉTJU E BJHVB GPSNBU UBODBOU BNC VO NVS MB CPDB E VOB WBMM EJQÉTJU ElBJHVB BSUJGJDJBM EF HSBOT EJNFOTJPOT RVF FT GPSNB JOUFSSPNQFOU FM DVST ElVO SJV P GFOU DSÀJYFS VO MMBD QFS NJUK· ElVOB HSBO SFTDMPTB
42
1SFTB .VS RVF FT GB B USBWÀT EFM DPSSFOU E VO SJV E VO FTUBOZ E VO SFD FUD QFS EFTWJBS OF M BJHVB J DPOEVJS MB B VO NPMÄ B VOB G·CSJDB B VO IPSU FUD M BJHVB EFTWJBEB QFM EJU NVS PCFSUVSB QFS PO FT EFJYB FOUSBS M BJHVB EJOT VO SFD DBTU 3BGB BJYFUB P DPOEVDUF QFS PO FT GB BOBS M BJHVB EFTWJBEB 2VJ WPM SFHBS RVBO QMPV IB EF GFS MB QSFTB RVBO GB TPM 6SHFMM 4FHBSSB "RÓFEVDUF QSFT EFM MMBUÄ BRVBFEVDUVT NBU TJHO $POTUSVDDJÊ FO GPSNB EF QPOU RVF TFSWFJY QFS B MB DPOEVDDJÊ E BJHVB DBTU BDVFEVDUP $BS FUT DPN BRÓFEVDUF E BJHÓFT BDBSSFSBEFT ] E PO UPU VO QPCMF CFV #BSUSB &WBOH $BOBM EFM MMBUÄ DBOƗMF NBU TJHO * ** $POEVDUF MMBSHVFS BNC MB DPODBWJUBU HFOFSBMNFOU EFTDPCFSUB RVF TFSWFJY QFS EVS M BJHVB P BMUSF MÄRVJE E VOB QBSU B M BMUSB &TQBJ EF UFSSFOZ FTUSFU J MMBSHVFS FOUSF EVFT FMFWBDJPOT RVF EÊOB QBT B MFT BJHÓFT QFS SFHBS P QFS B M FWBDVBDJÊ EF QMVHFT 5SJOYFSB EFM GS USBODIÀF NBU TJHO &YDBWBDJÊ QFS TPCSF FM OJWFMM EF MB SBTBOU FTUSFUB FO SFMBDJÊ BNC MB TFWB MMBSH·SJB J BNC FMT DPTUBUT QSPUFHJUT QFS NVST EF DPOUFODJÊ P BNC QSPV FTUBCJMJUBU QFS SBÊ EFM TFV UBMÑT RVF FT DPOTUSVFJY QFS PCSJS VO DBNÄ VO DBOBM FUD $PNQPSUB 1PSUB QSBDUJDBEB B VOB SFTDMPTB P BMUSF DPOEVDUF E BJHVB J RVF TFSWFJY QFS B JNQFEJS P HSBEVBS FM QBT E BRVFTUB #PRVFSB 1PSUFMM PCFSU FO FM NBSHF RVF GPSNB VOB T¿RVJB QFS EPOBS TPSUJEB P FOUSBEB B M BJHVB 6MMBM 0CFSUVSB MBUFSBM E VOB TÀRVJB QFS PO M BJHVB E BRVFTUB QBTTB B VOB TFRVJPMB 4¿RVJB &YDBWBDJÊ MMBSHB J FTUSFUB TPWJOU SFWFTUJEB EF QFESB P EF SBKPMFT RVF TFSWFJY QFS B DPOEVJS BJHVB E VO SJV P UPSSFOU TJB QFS B BCBTUJS QPCMBDJPOT TJB QFS B SFHBS QFS B NPVSF NPMJOT FUD 4JGÊ 5VC FODPSCBU RVF TFSWFJY QFS B GFS QBTTBS FM MÄRVJE E VO WBT B VO OJWFMM NÀT CBJY QBTTBOU QFS VO OJWFMM NÀT BMU 3BNBM $BNÄ T¿RVJB P BDDJEFOU PSPHS·GJD EFSJWBU E VO EF QSJODJQBM &JYVHBEPS $POEVDUF PCFSU QFS B FTDPMBS M BJHVB E VO UFSSFOZ %SFOBUHF QSFT EFM GS ESBJOBHF NBU 4JHO "DUF EF ESFOBS DBTU ESFOBKF %FTHV·T -MPD QFS PO T FTDPMB M BJHVB DPOEVDUF QFS PO EFTBJHVB #BORVFUB .VS RVF WPSFKB FM SJV QFS FWJUBS RVF IJ DBJHVFO QFUJUB QBSFU EF DBEB DPTUBU E VOB DMBWFHVFSB TPCSF MFT RVBMT FT QPTFO MFT MMPTBSEFT QFS UBQBS MB
43
44
Alumnes participants:
FORMES DEL TERRITORI Laura Bertran Arrufat Elena Castellà Fusté Anna Fontich Sala Berta Fusté Suñé Ricardo Lostao Viñolas Ferran Martori Gallissa Gemma Milà Cartañà Natalia Parés Serra David Ricart Boada
ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE
SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA
Marta Besora Roselló Cristina De Nova Arisa Izaro Ezeiza Karrera Montserrat Pedrosa Domingo Antonio Quirante Garrido Joel Robles Pena Nekane Zabaleta Irazabalbeitia Luca Malvicino
Núria Jimenez Climent Genoveva Jorba Gaju Míriam Lorite Gómez Marta Lovisa Marklinder Alexandra Eva Blennow Javier Rocamonde Lourido Kristyna Silhanova
PANORÀMIQUES DEL TERRITORI
PATRIMONI DE L’AIGUA
Laura Company Mercado Irene Madrid Hinojosa Héctor Martín Villarroya Sílvia Oliver Alcover Lucia Valentini Maria do Rosário Fontes de Melo Losna Santos Bernardo Maria Melo Egidio Nadais
Gavina Corbetta Gallego Yolanda Medina Gil Núria Petit Saludes Berta Sanchez Hernandez Adriana Virto García Mireia Noguera Garcia Maria Camprodon Rosanas
LES VEUS DEL TERRITORI
PATRIMONI DELS POBLES
Irina Blavia Cañet Esther Gonzàlez Albesa Eulàlia Puig Calvo Enric Rovira Ferrer Lidia Noé Pereira Marta Franquesa Badia
Eduard Cuadern Campanals Ignasi Cuadern Campanals Maria del Mar Figueras Rubió Miryam Frías Martínez David Moreno García Francisco Toro Gomez
17 > 27 / GENER / 2011
PROFESSOR RESPONSABLE: Carles Llop PROFESSORS COL.LABORADORS: Ignasi Aldomà, Josep Maldonado, Sígrid Muñiz COL.LABORADORS DOCTORANTS: Eduard Antorn, Montse Ferrés, Laura Font, Napoleón Guerrero BECARIS: David Balbás, Núria Bisbal, Josep Garriga
ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès - Universitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Life Long Learning Program - Intensive Program in Landscape Studies (LAPIS) Amb el suport del Consell Comarcal i els ajuntaments del Pla d’Urgell: Consell Comarcal del Pla d’Urgell
Ajuntament de Barbens
Ajuntament de Bellvís
Ajuntament d’el Poal
Ajuntament d’Ivars d’Urgell
Amb la Col.laboració de la Casa del Canal d’Urgell, Castell del Remei, Estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, Novella Alta