07 Les formes del territori by Paisatges Culturals ETSAV

ÍNDEX Matriu biofísica Emplaçament (situació) Matriu ambiental Geologia Hidrologia Flora i fauna Climatologia Matriu ecològica Base Xarxa hidrològica Conreus Construccions de pedra seca Poblacions Infraestructures

Les formes del territori

Matriu biofísica / / Introducció al territori. Conques. biofísica: bios (vida) i phisis (naturalesa)

04 03

03 05

04 06

08 10

12 11

21 05

23 24

19 17 18

13 16

06 26 CONQUES CATALANES DE L’EBRE, GARONA I XÚQUER 01. Arxiu Garona 02. El Segre 03. La Noguera Pallaresa 04. La Noguera Ribagorçana 05. L’Ebre 06. Riu de la Sènia

CONQUES INTERNES DE CATALUNYA 01. Riera del Cap de Creus 02. Rec Madral (Mugueta) 03. La Muga 04. Rec Sirvent 05. E Fluvià 06. Rieres de Montgrí - Empúries 07. El Ter 08. El Daró 09. Rieres del Cap de Begur - Blanes 10. La Tordera 11. Rieres del Maresme 12. El Besòs 13. Rieres del Pla de Llobregat 14. Rieres del Garraf. 15. El Foix 16. Rieres de Calafell - Torredembarra 17. El Gaià 18. Rieres de la Punta de la Móra. 19. El Francolí 20. Rieres del Baix Camp 21. Riera de Riudecanyes 22. Rieres de Llaberia - Vandellós 23. Rieres de Calafat - Golf de Sant Jordi 24. Rieres de la Serra de Montsià

Ciutadilla

San Martí de Maldà Belianes

Les formes del territori

Nalec

Les Conques Internes de Catalunya agrupen el vessant oriental de la xarxa hidrogràfica de Catalunya, caracteritzat per incloure els rius que neixen a Catalunya i que finalitzen el recorregut a la Mediterrània. Des d’un punt de vista hidrològic, el territori de Catalunya (32.106 km2) es divideix en dues zones clarament diferenciades: d’una banda, les Conques Internes de Catalunya (CIC, 51% de la superfície) que corresponen als rius que desguassen al Mediterrani i la seva conca està situada totalment a Catalunya i, de l’altra, la resta o Conques Intercomunitàries (el 49% del territori català). Aquestes darreres en gran part pertanyen a les anomenades Conques Catalanes de l’Ebre (CCE), que són les conques que desguassen al riu Ebre. Superfície (1000 Km2, %) Conques internes de Catalunya 16,4 51 Conques Catalanes de l’Ebre 15,1 48

1860

1910

Demandes (hm3 /any, %) Urbana Agrìcola Total 746 88 385 18 1131 38 104 12 1728 82 1832 62

1960

2014

“La ruralitat a Catalunya s’ha d’entendre, d’entrada, dins el procés històric de pèrdua de pes demogràfic i econòmic de les comarques interiors en benefici de l’entorn de Barcelona i litoral. En l’escenari inicial, el 1860, les comarques de l’Alt Pirineu i les Terres de l’Ebre, els àmbits que després patiran el despoblament, suposaven, en cada cas, més del 6% del total de la població catalana. En les darreres dècades, s’aprecia una redistribució de la població al Barcelonès i, després, a la resta de la regió metropolitana. Les comarques de l’est del país presenten un predomini de l’ocupació en tasques manufactureres, fet que té a veure amb l’atracció que suposa per a la indústria la proximitat als grans centres de consum. En canvi, a l’oest hi predominen encara els ocupats en la producció agrària, tot i que fins i tot en aquestes comarques el pes del nombre d’agricultos experimenta un fort retrocés.” Font: Atles de la nova ruralitat. L’actualitat del món rural. Els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008 - 2015

Guimerà

L’Ametlla de Segarra

Albió

Vallfogona de Riucorb

Les formes del territori

Matriu biofĂsica + ambiental

biofĂsica: bios (vida), phisis (naturalesa) i -ico (relatiu a). ambiental: ambientalis (relatiu al que abasteix lâ&#x20AC;&#x2122;entorn); amb- (per ambdues parts), ire (ir) i -al (relatiu a).

Les formes del territori

CLIMATOLOGIA PLUVIOMETRIA: Gener Febrer Març 11,4 13 20,6 Unitats: mil·lilimetres

Abril 23,1

Maig 3,8

Juny 35,7

Juliol 35,4

Agost 29,2

Setembre Octubre Novembre Desembre 26,2 9,3 25,7 3

Total 236,4

VENT: La marinada és un vent amic, un vent que se l’espera per les seves propietats refrescants, és l’aire condicionat de la terra ferma. En canvi el vent de ponent, és un vent reescalfat que entra des de l’Aragó. És molt temut pels hortolans, no per venir de contrades aragoneses, sinó perquè ve de terra endins, és molt sec, arrossega tota l’escalfor que desprèn la terra i rosteix la flor de les hortalisses. FAUNA I FLORA Les Obagues del riu Corb presenten una de les irradiacions més extremes i meridionals de les rouredes submediterrànies de roure de fulla petita. La presència d’elements submediterranis i eurosiberians dins d’un país eminentment sec i continental constitueix per si mateixa una notable singularitat botànica. En aquest espai, gràcies al mosaic agropecuari de matollars, boscos i conreus, s’hi troben espècies interessants de la fauna vertebrada, com ara el gaig blau (Coracias garrulus), el mussol comú (Athene noctua), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) o la merla blava (Monticola solitarius). HIDROLOGIA La comarca de La Segarra pertany a la conca hidrogràfica del Segre i els cursos fluvials més importants, tot i que de caWbal irregular, defineixen quatre conques subsidiàries de la del Segre: – La del Riu Llobregós. – La del Riu del Sió. – La del Riu l’Ondara. – La del Riu Corb. GEOLOGIA La composició geològica consta de materials sedimentaris procedents de l’erosió de les serralades properes de les costes catalanes enlairades durant l’eocè. Es tracta, bàsicament, de materials terrigenics de tipus conglomeratic, sorrenc argilós, barrejats amb materials sedimentaris químics com els carbonats i els guixos. La densitat de drenatge és baixa, ja que per un cantó la zona de les obagues té una densitat de vegetació important i per altre cantó el funcionament hidràulic respon als per iodes de pluja.

Les formes del territori

Matriu biofísica + ambiental / / Geologia geologia: geo- (terra) i -logia (tractat, estudi o ciència)

Font: Base de dades geològiques 1:50.0

Les formes del territori

01. 02. 03.

000 (BG50M_v1r1, 2007)

Unitat geològica: POmc1 Descripció: Calcàries micrítiques. Rupelià. Era: CENOZOIC Període: PALEOGEN Època: OLIGOCÈ INFERIOR Unitat geològica: POmgc2 Descripció: Argiles, llims i gresos de gra fi amb intercalacions de conglomerats, gresos. Era: CENOZOIC Període: PALEOGEN Època: OLIGOCÈ Unitat geològica: POlgx1 Descripció: Lutites, gresos i calcàries. Rupelià-Catià. Era: CENOZOIC Període: PALEOGEN Època: OLIGOCÈ

04. 05. 06.

Unitat geològica: Qt1-3 Descripció: Graves i lutites. Plistocè-HOLOCÈ. Era: CENOZOIC Període: QUATERNARI Època: PLISTOCÈ-HOLOCÈ Unitat geològica: Qt0-1 Descripció: Llit actual, plana d’inundació ordinària i terrassa més baixa (0-2 m). HOLOCÈ recent. Era: CENOZOIC Període: QUATERNARI Època: HOLOC Unitat geològica: Qg Descripció: Peu de mont. Plistocè. Era: CENOZOIC Període: QUATERNARI Època: PLISTOCÈ

Les formes del territori

Matriu biofísica + ambiental / / Hidrologia

Hidrologia: hydor (agua), logos (tratado, estudio) i -ia (acció, qualitat)

CONCA DE BARBERÀ La xarxa hidrològica de la comarca de La Conca de Barberà és força complexa, ja que la disposició de muntanyes i serralades repartides per la perifèria de la comarca fa que s’originin barrancs, torrents i rius que prenen direccions diverses, i pertanyen a conques hidrogràfiques diferents (la del Francolí, la del Gaià i la de l’Ebre). El principal conjunt fluvial de la Conca de Barberà és la capçalera de la Conca del riu Francolí. En el seu recorregut rep les aportacions de torrents diversos, entre els quals cal destacar el Riu d’Anguera. El Gaià és un altre dels rius importants de la comarca de La Conca de Barberà i rep les aportacions de diversos torrents (com el Torrent de Riudeboix i el Rierol de Sant Magí o el Torrent de Biure). A les serres del nord hi neix el Riu Corb, de la Conca de l’Ebre.

Sant Martí de Maldà

Maldà

Les formes del territori

Nalec El Vilet

Rocafort de Vallbona

Ciutadil

lla

PerĂode de Retorn 10 anys 50 anys 500 anys

GuimerĂ

Vallfogona del Riucorb

Les formes del territori

14 MERLA BLAVA_Monticola solitarius

PINSÀ MEC_Fringilla montifringilla

MALLERENGA_Parus

RATPENAT DE FERRADURA GROS_ Rhinolophus ferrumequinum

BANYARRIQUER DEL ROURE_Cerambyx cerdo

LIBÈL·LULA_Coenagrion Mercuriale

PAPALLONA ISABELINA_Graellsia Isabelae

PI ROIG_Pinus sylvestris

PI BLANC_Pinus halepensis

Les formes del territori

ROURE DE FULLA PETITA_ Violo-Quercetum fagineae

PINASSA_Pinus nigra

CONIFERES_Coniferae

ARÇ BLANC_Crataegus monogyna

Melampyrum Cristatum

BLAUET_Alcedo atthis

ENGANYAPASTORS_ Caprimulgus europaeus

DUC_Bubo Bubo

ÀGUILA CALÇADA_Hieraaetus pennatus

ÀGUILA DAURADA_Aquila chrysaetos

ÀGUILA MARCENCA_Circaetus gallicus

ASTOR_Accipiter Gentilis

Fauna: déu de la fertilitat romà i déu del bestiar. Flora: deesa de la mitologia romana, representava a la primavera i les flors.

Matriu biofísica + ambiental / / Fauna i flora

Les formes del territori

GUINEU_Vulpes vulpes

TUIXÓ_Meles meles

GENETA_Genetta genetta

MUSTELA_Mustela nivalis

BRUC_Erica tetralix

300 ESPÈCIES BOLETS

BUFALAGA TINCTÒRIA_ Erico-Thyme-laeetum tinctoriae

PRADELLS JONÇA_ Brachypodio-Aphyllanthetum

FAGINA_Martes foina

CRANC DE RIU AMERICÀ_ Austropotamobius pallipes

LLORER MASCLE_Daphne laureola

22 ESPÈCIES ORQUIDIES

LLANGARDAIX OCEL·LAT_ Lacerta lepida

Lylium Martagon

MUSSOL COMÚ_Athene noctua

GAIG BLAU_Coracias garrulus

ORENETA VULGAR_Hirundo Rustica

ÓLIVA_Tyto alba

HORTOLÀ_Emberiza hortulana

TITELLA_Lullula arborea

COGULLADA FOSCA_Galerida theklae

Matriu biofísica + ambiental / / Climatologia

Climatologia: klima ( inclinació del sol), logos (tratat, estudi) i -ia (acció, qualitat)

CLIMA En aquest indret trobem un clima mediterrani molt influït per la topografia, on les temperatures presenten una forta estacionalitat, esdevenint un clima molt sever en els sectors més muntanyosos. La diferència entre dia i nit és bastant notable, sent les nits d’estiu bastant fresques, sense superar els 15ºC, en canvi, durant el dia s’assoleixen valors entorn els 30ºC. A l’hivern la mitjana diària és d’uns 10ºC i la nocturna està al voltant dels 0ºC. Les precipitacions anuals oscil·len entre 600 i 700mm. Ens trobem així en un clima bastant sec, cosa que obliga a practicar el rec dels cultius durant els mesos d’estiu en els que hi ha dèficit d’aigua.

SOLANA I OBAGA En aquest territori és important entendre la diferència entre les zones de solana i les zones d’obaga. Aquesta diferenciació permet entendre la varietat tipològica de la vegetació. Les zones de solana són les mes favorables per a mantenir els conreus, sent possible el conreu de vinya, olivera i ametller, ja que totes aquestes espècies necessiten de grans quantitats de llum i, a més, poden suportar les condicions de més sequedat del terreny, contraposades a les de l’obaga, més ombrívoles i humides. Pel que fa a les zones d’obaga, ens trobem principalment amb vegetació espontània, més densa, ja que disposa de millors condicions hídriques per a vegetar. És per això que trobem espècies com la pinassa.

Tramuntana

Ponent

Llevant

Migjorn Les formes del territori

MARINADA En tota aquesta zona és característic el vent de marinada, que s’estableix diàriament a conseqüència de la variació de la temperatura. Aquest vent bufa de mar a terra durant les hores de màxima insolació, provocant una forta ascendència del vent sobre els vessants de muntanya exposats al sol. A la nit ocorre el fenomen contrari, les vessants que ja no son escalfades pel sol fan descendir el vent cap al fons de la vall, aixecant l’aire càlid que es manté en aquests llocs més baixos.

Les formes del territori

Matriu ecolĂ˛gica / / Base

Les formes del territori

Matriu ecolĂ˛gica / / Xarxa de rius

Les formes del territori

Matriu ecolĂ˛gica / / Conreus

Les formes del territori

Matriu ecolĂ˛gica / / Construccions de pedra seca

Les formes del territori

Matriu ecolĂ˛gica / /Poblacions

Les formes del territori

Matriu ecolĂ˛gica / / Infraestructures

Les formes del territori

Matriu ecolĂ˛gica / / Conreus

Les formes del territori

Matriu ecolĂ˛gica / / Conreus

Les formes del territori

Matriu ecològica / / Construccions de pedra seca

Bancals i Marges

Barraques de vinya

Cabanes de volta

Balmes murades

La formació de murs de pedra seca permeten la delimitació de parcel·les i els que s’utilitzen per generar les terrasses, constitueixen rics ecosistemes per diferents espècies animals i vegetals. A la vegada de proporcionar un terreny pla en què cultivar on abans era impensable i evitar l’escorrentiu a causa de les possibles pluges.

L’edificació més comuna en tota la Mediterrània que s’aprofitava per cobert d’estris i lloc de descans en el camp. La seva construcció consta d’una sèrie de filades en cercle de pedra seca apilada horitzontalment que es va tancant segons augmenta l’altura. Les últimes filades giren cap a l’interior formant un anell que acaba generant una cúpula.

Normalment es troben en terrenys amb pendent, constituïdes de filades consecutives de carreus que formen un arc de mig punt. Per finalitzar s’afegeix terra natural sobre per impermeabilitzar.

Són les construccions que aprofiten les mateixes coves naturals i aixequen un tancament per habilitar una estança a l’interior. Algunes d’aquestes balmes s’han arribat a utilitzar com a corrals.

Sant Martí de Maldà

Maldà

Les formes del territori

Nalec El Vilet

Rocafort de Vallbona

Ciutadil

Cabanes de teula

Basses

Cisternes i aljubs

Cogulles

Totes aquelles edificacions de planta quadrada o rectangular amb parets de pedra seca i amb la coberta de teula àrab, tant d’una o dues aigües.

Un dipòsit rudimentari situat a l’exterior sense cobrir. Poden ser de planta plana o circular i queda mig enfonsada en el terreny. Al fons es cobria amb argiles per impermeabilitzar la base i tindre el mínim de pèrdues possibles. En alguns casos es podien arribar a tancar per la part superior amb una volta o cúpula.

Són un dipòsit més reduït, amb base quadrada o rectangular i amb una coberta. Aquesta construcció queda tancada amb una porta que permet la recollida d’aigua des de l’interior. Aquesta cisterna està excavada en el terreny o s’aprofita d’una concavitat ja existent en la roca. Consta d’un orifici per l’entrada d’aigua prèviament conduïda i un de sortida com a sobreeixidor.

Els dipòsits més rudimentaris de tots i a la vegada més singulars. De forma rectangular i excavats directament sobre la roca. Se situen a la part baixa de la superfície rocosa i envoltada de canals excavats en aquesta per millorar el subministrament.

lla

Guimerà

Vallfogona del Riucorb

Les formes del territori

Matriu ecològica / / Poblacions LO RIU CORB (Cançó Segarrenca)

Lletra de Mn. Ramon Bergadà, prev.

Del bell cim de les muntanyes de Segarra tot baixant, quines corbes més estranyes que fa el riu saltironant. Què bonic, què bonic quan comença bo i a córrer allà a Rauric! Ple de sàlzers a la vora, com hi canten els ocells, com s’hi mira la pastora rodejada pels anyells. Que és oWbac, que és obac, que és fresquívol quan decanta vers Llorac! Pels canyars de les fondades en veure’l d’ací d’allà els pagesos amb aixades el torrent fan decantar. L’abundor, l’abundor va del riu a les parades d’Albió. Pren les aigües saludables de la Puda, i va baixant bo i regant les agradables hortalisses del voltant Sens destorb, sens destorb, dóna nom a Vallfogona del Riu Corb! Com a platejada trena descapdella son corrent i al Molí de la Cadena va per dar-li moviment. Baixarà, baixarà? - diu tothom- esguardant-te, Guimerà? Veu les runes de Vall-santa amb la Bovera al damunt. Per oïr l’ocell com canta sembla parà a cada punt. Plana avall, plana avall va regant de Ciutadilla l’ampla vall. 36

Les formes del territori

Música de S. Brunet i Recansens

Belianes

Sant Martí de Riucorb Nalec

Guimerà Ciutadilla

Maldà

El Vilet

Vallfogona de Riucorb

Albió

Llorac Rauric

Rocafort de Vallbobona

En creuar la carretera que de Targa va a Montblanc clou de sobte la carrera deixant eixut el barranc Queda sec, queda cec enllumernat a la vista de Nalec! Per davall de la fondada el riu Corb torna a sortir i perquè la torrentada faci anar més d’un molí, va tan tort, va tan tort que el contempla retorcent-se Rocafort! Què bonic el pla de terra que el riu Corb rega després; quin contrast que fa la serra amb les planes d’olivers. Ben propet, ben propet, fa el goig i les delícies del Vilet! Horta avall el riu s’aterra perquè veu sortir un gegant, un forçut gegant de pedra damun del Gardeny vessant. Què vull dir, què vull dir? Ton cloquer, ton sentínella, Sant Martí! Tot marxant el riu obira la presència de Maldà, a Belianes l’Urgell mira i s’espanta de passar. I allí es fon, allí es fon com ho fan totes les coses d’aquest món. Les formes del territori

Canal Segarra - Garrigues

El sistema es vertebra per un canal amb un traçat paral·lel al canal d’Urgell i una xarxa secundària per fer arribar l’aigua arreu. Amb un recorregut de 85 km, passa per totes les comarques de la plana de Lleida. El canal Segarra-Garrigues representava una oportunitat de desenvolupament única per les Terres de Lleida que no únicament beneficiaria els regants sinó també la indústria agroalimentària i, al mateix temps, impulsaria l’assentament de la població en les zones rurals i l’equilibri territorial.

MATRIU BIOFÍSICA

+ MATRIU AMBIENTAL

+ La transformació de les terres de secà de Lleida va topar a partir de l’any 2001 amb la figura de protecció de la XARXA NATURA 2000, un sistema europeu d’àrees protegides que integren mostres representatives dels hàbitats naturals i de les espècies d’interès comunitari. Les zones d’especial protecció per a les aus tenen com a objectiu protegir les dotze espècies d’aus estèpiques que hi ha, majoritàriament localitzades al secà de Lleida. La Declaració d’Impacte Ambiental del Canal SegarraGarrigues, va proposar excloure 5.800 hectàrees (prop d’un 7% del total d’àrees regades) i declarar-les com a zones d’especial protecció a canvi de compensacions econòmiques. Aquesta mesura va rebre el rebuig de les entitats conservacionistes, que la consideraven insuficient, i dels pagesos, que reclamaven poder regar en tot el perímetre.

Les formes del territori

MATRIU ECOLÒGICA

= FORMES DEL TERRITORI

CANAL SEGARRA-GARRIGUES

Espais Xarxa Natura 2000 Proposta d’ampliació

Espais Xarxa Natura 2000 set’06 Reg de transformació

Les formes del territori

FONTS D’INFORMACIÓ Portals interactius: https://www.google.es/earth/ http://aca-web.gencat.cat/recursos/sig/public/VisorPEF.html http://betaportal.icgc.cat/visor/client_utfgrid_geo.html http://www.icc.cat/vissir/ http://wikipedra.catpaisatge.net/ Webs d’informació http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca https://aca-web.gencat.cat/aca http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/CORB/video/4894271/# http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Descobrint-la-vall-del-Corb/video/4558933/# http://www.valldelcorb.info/avui/avui.htm https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099/16265/3951-1073-1-SM.pdf http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/camp_de_tarragona/cor/ http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/presentat-un-informe-sobre-els-recursos-hidrics-a-catalunya/Informe-Els-recursos-hidrics-a-Catalunya.pdf http://www.raco.cat/index.php/Reboll/article/view/214959/295051 http://www.raco.cat/index.php/Reboll/article/view/214961/295053 Documents: Deodendron : árboles y arbustos de jardín en clima templado Barcelona : Leopold Blume, 2000 Geografia general de Catalunya : reproducció facsímil de la primera edició Carreras i Candi, Francesc, Barcelona : Catalanes, 1980 L’Actualitat del món rural : els anys de la gran crisi a la Catalunya rural, 2008-2015 Lleida : Fundació del Món Rural, 2015 Seminaris Paisatges Culturals 16 de Gener de 2017 - 20 de Gener de 2017

Les formes del territori

Miquel Luque

Miquel Lázaro Marta Garcés

Estrella Hernández Albert Mariné

Josep Santín

Sergi Tomás

Les formes del territori