EXPLICAC IÓ falla infantil 2023

- Igual a Chewbacca, per la meua particularitat, però no ho soc. -va dir Mr. Vellutsmith demostrant paciència i bon talant.

- I diga’m senyor, si no és molèstia em podria contar que li va passar? - li va preguntar.

- Per suposat! I més si m’ho demana amb tanta educació. No puc rebutjar una petició tan ben formulada. Jo vaig tindre una infància molt feliç, però tot va canviar quan era adolescent, el pèl corporal va començar a créixer descontroladament, per molt que m’afaitara i depilara en pocs dies tornava a créixer, era molt frustrant... I ja saps com és la gent! Cada dia era un suplici! Mirades indiscretes, comentaris dolents, menyspreus, comparacions amb el personatge de la guerra de les galàxies... Va aplegar un moment on era tal la situació, que no tenia ganes ni d’eixir de casa, el meu humor va canviar, només volia plorar... No et pots ni imaginar el mal que ho vaig passar!.

- Oh! No tenia ni idea! Que mal em sap! Ara em trobe pitjor pel que t’he fet passar!- Va dir Balma molt apenada.

- No té importància, estic acostumat. Per això, t’aconselle que amb respecte i educació a la gent que no coneixes has de parlar. A més, quan vaig aplegar ací tot va canviar, tots som iguals i importants dins de la nostra diversitat.

- Ho tindré en compte. El deixe continuar en el seu passeig, però abans podria dir-me quina hora és?, si no és molèstia -li va preguntar.

-L’hora del te, evidentment -li va respondre.

-Moltes gràcies! I encantada de conéixer-lo! -li va dir, mentre reprenia el seu camí.

- El plaer és meu, senyoreta Balma. Espere tornar-la a vore en alguna altra ocasió.

I ambdós seguiren el seu camí en direccions oposades. Mentre seguia deambulant capcota, pensativa i sense rumb. No podia parar de pensar en quant desgraciada era, en quin futur l’esperava i que estava sola al món. A poc a poc, va anar entrant a les seues oïdes el so d’una música popular. Com els ratolinets del flautista d’Hamelin, Balma va anar cap on sonava la melodia fins que es va topar de front amb ells. La seua primera reacció va ser de refregar-se els ulls, no podia creure el que estava veient, devia estar dormint! Per a comprovar-ho es va pessigar al braç, però no, seguia veient el mateix.

- Disculpa senyoreta, la podem ajudar? -li va dir un dels caps.

- No eres o sou reals, sou fruit de la meua imaginació i com a tal no vaig a parlar en vosaltres -va contestar.

- Puix nosaltres estem ací, som de carn i os. T’ho podem demostrar d’alguna manera? -la va inquirir.

-Mmm... Pegueu-me un pessic i així vos creuré.

Sense dubtar-ho, l’home bicèfal es va arrimar i va complir les seues ordres.

- Eh! No tan fort! D’acord, ja veig que sou reals o eres real. -va acceptar la xiqueta. -Però, com és possible? -els va preguntar.

- Et mostres molt sorpresa, som els Germans Yingyangstein. Ell és Sam i jo soc Lluís -es va presentar.

- Si sou dues persones, en un únic cos! -va exclamar Balma.

- És l’hora de dir obvietats! -va dir sarcàsticament Sam. Sam tenia el pèl canós, i a diferència del seu germà, tenia un semblant seriós i mala llet. Per tal de mostrar la seua personalitat, anava vestit en un corbatí de color blau que l’ajudava a distingir-se del seu germà.

- No sigues tan agre amb la xiqueta! -va reprendre Lluís al seu germà. Lluís tenia el cap més apepinat, era de cabells rojos, i portava una corbata del mateix color.

- Però no vos havia vist mai a la ciutat! -va exclamar la xiqueta. Què feu ací?

- És evident xiqueta, estem assajant -va dir Sam.

-Assajant? -va preguntar Balma.

- Sí, som artistes del circ, i estem assajant la nostra actuació -va dir el dels cabells rojos.

- Para, para, para -li va respondre Sam al seu germà-. Ací l’artista soc jo, que soc qui esquinça les cordes. Tu eres secundari, només punteges els fils.

- Ja la tenim! Sense mi, no series ningú -li va respondre Lluís.

- I tu sense mi, encara series més zero a l’esquerra del que ho eres! -va contestar el dels cabells grisos.

I d’aquesta manera ambdós germans, començaren una discussió sense final. Això sí, ningú podia anar-se’n i deixar a l’altre amb la paraula a la boca, per tant, en algun moment haurien de tornar a ficar-se d’acord. Amb la informació que li havien donat, Balma va decidir anar a la cerca del circ. Tal volta assistir a una funció la faria recuperar un poc l’ànim i pensar que fer en el futur.

A poc a poc, seguint el camí, va vore un munt de gent molt afaenada, i al fons la gran carpa del circ. Era una carpa de les clàssiques a franges blanques i roig granat, coronades pel banderí del circ. Aquest era de color daurat, portava la inscripció, Rigordini al seu interior.

Com qui passeja per sa casa per tal de no cridar l’atenció, Balma va travessar la tanca del recinte del circ i va accedir a la zona on estaven muntant. Hi havia molta gent estressada enllestint el circ per a la gran actuació inaugural. Si bé, hi havia algú que pareixia tot el contrari, estar del més tranquil i relaxat. Encara que no estava molt a prop, no calia tindre una vista molt àgil per a vore’l. A la llunyania, es trobava algú assegut extremadament alt i que pareixia tindre un llibre a les seues mans.