Fil per randa?

Alexandre Morales Fernández

Regidor i faller

MINUCIOSITAT O DESASTRE?

Breus reflexions sobre la minuciositat.

Es possible que hi haja gent que li coste d’entendre el format d’este xicotet assaig paremiològic sobre la presa en consciència de tots els detalls que vagen apareixent en el transcurs de la lectura d’aquest. I és que al faller que m’ha dit que escriga este article no li ha vingut una altra idea al cap què dir-me que escriguera sobre fil per randa.

És que tu imagina’t a mi davant de l’ordinador, pensant a escriure sobre fil i sobre la randa. Tot pot eixir mal, o no. Com sempre ho barrege així i tot que el que escriuré en les properes paraules probablement no transmet cap minuciositat, ni en el llenguatge ni en la cura dels conceptes.

En veritat i per a ser sincers, la minuciositat m’agrada. Si algú ha entrat a ma casa alguna vegada sabrà que les culleretes jo les pose unes damunt de les altres ordenades per tamany de major a menors i a vegades fins i tot en colors fent alguna «trastaeta» amb la bandera de la República que qui em coneix sap que la pose en tots els llocs. Soc així d’impertinent. I és que així, amb este article que un tal Sambori em va dir que escriguera, vaig a contar-vos fil per randa algunes historietes i reflexions sobre el que sincerament m’ha vingut de gust.

TU SAPS COSIR?

Amb el permís de qui sàpia cosir: Breus reflexions sobre si hi ha algú que sàpia cosir.

Una de les coses que sí que s’ha perdut entre la gent més jove és aprendre a cosir. Ma mare sap, però poc, qui sabia era la meua àvia que em cosia de tot. Evidentment, el fet que les noves generacions de joves no sapiem cosir també està lligat al mateix sistema econòmic capitalista i estrictament consumista que cada vegada ens ho posa més fàcil per a tirar pantalons al fem. De veres, pense que hem de tornar a aprendre certes coses què feien els nostres avantpassats i els venia molt bé. De fet, la mateixa accepció de fil per randa està lligada a la punta al coixí, randa o boixets que és un art - ho era més en el passat - que consisteix a fer unes filigranes molt fines i amb un nivell de complexitat prou gran partint de la base d’un patronatge en què la peça que es vol fer es tracta de forma minuciosa i meticulosa.

Queda molta gent, tot s’ha de dir més major, que encara sap cosir i jo llance ací un repte a tots els homes i dones perquè no caiguem en la temptació d’esta nova era en la que no sabrem en un previsible futur ni cosir-nos amb una agulla un botó de la camisa.

Cosir La Societat

Amb el permís de totes i tots: Breus reflexions sobre el verb cosir.

Quanta costura li falta a esta societat que cada dia ens demostra que la desunió pot arribar fins a l’abisme. I és que Espanya es troba a hores d’ara en un moment d’inflexió social amb una polarització que afecta a totes les parts de la societat, a tots els agents que cada dia fan possible que este país es moga. Hi ha un greu problema, i és que la política s’ha convertit en el resultat d’una confrontació quasi inaguantable. Ho diu un polític, però ho diu un polític que viu açò de la política des del fet local, des de la percepció més arrelada, des de l’enginy de ser de poble i, per tant, viure la política d’altra forma.

I no sols això, a més pense que als pobles no ens insultem de la forma que s’insulten al Congrés o al Senat. I és que retraure constantment la vida privada dels altres per a fer malany o per a fer en definitiva política, és perjudicial no sols per a eixes persones com a éssers humans als quals se’ls ha de respectar sinó que converteix l’exercici de la política en infàmia pura.

A la nostra societat li calen molts fils, molts telers que d’alguna forma unisquen a les persones. Cal cosir, i per a cosir cal que totes i tots cedim en els nostres posicionaments, i això en definitiva es diu viure des del respecte als altres, entenent que cadascú de nosaltres som éssers igualment respectables i per tant ens mereixem els mateixos drets i les mateixes llibertats. Cosir significa pensar que l’altre mai pot ser considerat més que tu, però que tu tampoc pots posicionar-te des del teu exclusiu ego per a arremetre contra l’altre.

Cosir, l’exercici més sa que podríem tindre com a societat democràtica i avançada. I cosir, significa en definitiva, viure la vida mirant als altres com iguals.

50 Anys M S

Amb el permís de tots i totes les que s’estimen la Falla Raval: Breus reflexions sobre el Raval.

Els fallers i falleres del Raval enguany fan 50 anys. 50 anys d’un barri que ha estat sempre al costat d’una Falla, i d’una Falla que sempre ha viscut d’eixe barri. La Falla Raval de Sant Agustí és l’emblema de tot un barri, potser el barri més autèntic de la nostra ciutat, potser el considerat com el barri de la gent treballadora, de la gent diversa i plural que ha sabut cosir fil a fil, tota una barriada al llarg de la seua història. La Falla Raval és el barri, i ho és perquè fins i tot la gent del barri els dona suport.

És un fenomen inèdit i quasi diria que únic a la ciutat, i hem de ser ací els fallers i les falleres prou clars i és que moltes vegades als nostres barris, en les nostres Falles, no se’ns tracta igual que al Raval. És una gran tasca. La gent que viu en molts altres barris de Cullera no està tan intrínsecament unida al barri com ho està la gent del Raval amb la seua comissió. És, diria, fins i tot envejable. Eixa actitud, eixa empremta i empenta de molts fallers i falleres d’esta gran comissió de Cullera han sabut romandre la seua identitat al llarg d’estos 50 anys de vida. El repte d’esta Falla és el de seguir plantant grans monuments al Carrer València, el de continuar fent obres de teatre, llibrets i promocionant la nostra llengua, no sols com a vehicle de comunicació sinó com a forma de sentir-nos valencians, perquè la llengua única de les Falles és el valencià.

La Falla Raval de Sant Agustí, té el repte de continuar 50 o més anys per a seguir preservant les nostres tradicions, unides sense dubte a la indumentària, a la gastronomia, a la pirotècnica i en definitiva a la idiosincràsia de la festa fallera.

Amor estratosfèric Salva Tortajada Tur

Faller de Raval

La nostra relació era una cosa còsmica. Abans de conéixer-nos, els dos vivíem una relació d’admiració mútua, jo t’admirava any rere any. Anhelava el moment en què arribarem a estar junts; la nostra, seria una relació com la de dues estrelles de l’univers que s’atrauen, amb una gran font d’energia.

Ràpidament, vaig quedar sota la teua força de gravetat, que continua forta malgrat el pas del temps. Quan soc prop a tu, m’aborrone com si fora un xiquet de díhuit anys.

Jo, pobre de mi, no vull quedar reduït a cendra sideral, i encara que sigues atraient altres estrelles, jo seguiré sent fidel a tu. Tu brillaràs sempre al meu cor. Tu, la meua estrela preferida, la que em torna boig. Tu, la meua Falla.