2 minute read

filOSa

Next Article
sense fils

sense fils

Fils que enllacen històries i persones d’un barri

Francesc Piris Oliver

Advertisement

Empresari i Faller de Raval

Vicente Costa Beltran va ser el primer alcalde de Cullera en la Segona República Espanyola durant els anys 1931 i 1932. Però, per motius que no es coneixen del tot bé, al llarg del seu mandat va haver de fer-se càrrec de l’alcaldia el seu segon a bord en el govern de 1931, Francisco Piris Agud. En este xicotet impàs, Francisco Piris va inaugurar en Cullera l’Escola d’Adults, en aquell temps situada al primer pis de l’edifici “El Siglo”, enfront de la Casa Consistorial.

Es podria dir que aquella època va ser de molts canvis polítics i socials, sobretot pel fet de passar de la monarquia d’Alfons XIII a una república que a penes durà cinc anys abans d’una guerra civil que ens porta a una llarga dictadura. El que Francisco Piris Agud no sabia era que el seu descendent directe en tres generacions posteriors li faria un xicotet homenatge escrivint estes línies que d’alguna forma s’enllacen en el barri del Raval.

Pel que s’ha sentit en la família, Francisco Piris Agud era un home de món i molt culte, que parlava perfectament l’alemany i el francés, i que tenia coneixements d’enginyeria. També es diu que era familiar i de forts costums. Però si per alguna cosa destacà, va ser pel seu èxit empresarial al capdavant del magatzem de taronges de Collet, un magatzem que exportava a escala europea donant prestigi a la taronja valenciana.

Com tota història que siga merescuda contar, esta també té la seua part dramàtica. En finalitzar la Guerra Civil Espanyola, Francisco Piris Agud com a republicà reconegut, no es trobava en la millor de les situacions i va ser detingut per a ser afusellat en companyia d’un grup de republicans de Cullera. Sort tingué de no morir així gràcies a les bones relacions que tenia. De fet, en la família es conta que la seua dona, Presentació, telefonà a uns amics del bàndol nacional que aconseguiren parar el camió on anava l’exalcalde de Cullera per a ser assassinat i baixar-lo abans d’hora. Tingué la sort de no morir, però ningú el va poder alliberar de més de set anys de presó entre la “carcel modelo de València” i una presó de Saragossa; a més d’haver de viure després en l’exili.

Pel que s’ha sentit als més majors, acabada la guerra, la família va patir algunes expropiacions per part del nou règim; i tots estos fets sumats al fet que el fill major, el meu iaio, hagué de fer-se càrrec del magatzem de taronges quan només tenia dotze anys, provocaren que esta família perdera quasi tot el seu potencial econòmic i empresarial.

A pesar d’esta història, el que mai podran llevar-li al meu besiaio és que va ser un dels instigadors per a la creació de l’Escolaica, un gran empresari de la taronja valenciana i l’inaugurador de l’Escola d’Adults a Cullera mentre va ser alcalde de la ciutat. I hui, tants anys després, estaria molt orgullós de veure en què s’ha convertit aquella primera escola d’adults, situada ara al barri del Raval de Sant Agustí. Un centre públic i municipal de formació de persones adultes que abasta més de 500 persones a l’any.

En este centre, a més de la formació bàsica, el graduat escolar i l’educació secundària, s’imparteixen programes de castellà i valencià per a estrangers, formació de la llengua valenciana en tots els seus nivells, anglés i preparació per a les proves d’accés a la universitat i cicles formatius.

A més de poder enllaçar la història del meu besiaio en el barri del Raval per la ubicació de l’escola d’adults que ell va propiciar fa tants anys, també podríem vincular-ho per un altre costat. I és que mon pare, net de Francisco Piris Agud, es casà en una dona del barri del raval de tota la vida i, contant el meu naixement, ja som quatre generacions conegudes que vivim en este barri que tant d’orgull ens fa sentir. I si alguna cosa tenim al Raval que ens uneix com a barri és la seua falla que enguany compleix cinquanta anys. Segur que entre els seus fallers, hi ha moltíssimes més històries enllaçades, com la meua, que este barri guarda.

This article is from: