EXPLICAC IÓ falla infantil 2023

dàlmata! No sé què fer, ni a qui recórrer... -en aquest moment Balma va esclatar en plors.

- I havia pensat que... si el cap del circ m’acceptava, podria ser una més i tindre mínim una llar -va acabar xanglotant.

- Tranquil·la, t’entenc. Jo vaig viure una situació semblant, però per sort, ací tot va canviar, tots som iguals dins de la nostra diversitat. A més, en cas que Rigordini t’accepte, en la meua caravana et pots quedar. Jo et cuidaré i t’estimaré i mai més tindràs la sensació que tens ara.

La xiqueta, emocionada, li va pegar una forta abraçada.

- La caravana de Rigordini és la del costat, ves i parla en ell que jo ací t’espere -va concloure la dona tatuada.

Corrent com ànima que porta el dimoni, va eixir disparada cap a la caravana principal, el cor li palpitava a 200 pulsacions per minut, l’aire se li escapava per tots els porus de la pell. Aquesta volta, no li va resultar difícil reconéixer la caravana. Tenia un port majestuós i estava elegantment decorada. Ansiosament, va tocar a la porta en repetides ocasions fins que un homenet baixet i grosset finalment va obrir la porta dient: “Qui eres i què és tan urgent com per a molestar la meua hora de meditació?”

- Senyor Rigoletto, disculpe que el moleste, em diuen Balma, no tinc on anar, estic sola a aquest món -i en eixe moment del nerviosisme que tenia va esclatar en un intens plor sense poder continuar parlant.

- En primer lloc, no m’anomenen Rigoletto, jo soc el gran Miquel Rigordini, passa endins, et convide a una til·la i parlem.

- Disculpa senyor Rigordini -va contestar en veu apesarada. La xiqueta va passar a l’interior de la caravana i li va contar a

Rigordini tot allò que li havia passat, com havia aplegat fins allí i el seu desig de formar part del circ, encara que considerava que no tenia cap habilitat. Rigordini la va tranquil·litzar, i li va dir que s’ho pensaria, però abans de fer-li saber la seua decisió, li va demanar que l’acompanyara a pegar una volta pel circ.

Mentre caminaven, Rigordini li explicava els orígens del circ, com s’organitzaven i quin tipus de funcions feien, fins que van aplegar a l’accés de la gran carpa on feien els espectacles. Rigordini va entrar primer, i la xiqueta es va quedar a la porta, fins que finalment, va entrar i al passar dins es va meravellar. Cada una de les cordes que sostenien la carpa era d’un color diferent i que bonics eren tots! En aquell moment, al seu cap les neurones feren connexió i es va adonar d’un detall que creia insignificant: “Ostres! Cadascuna de les persones en qui he parlat tenia una polsera d’un color! I coincideixen amb els de les cordes -es va dir en veu baixeta i a penes audible.

Rigordini que la va escoltar li va dir: “Ací tots som essencials, no podríem funcionar i oferir un gran espectacle sense cadascun dels membres del circ que has conegut. Els fils que ens uneixen són més importants que les diferencies que ens separen. No ens importa com sigues, apreciem la diversitat, si vols unir-te, ací tens una nova llar”. I va estendre la mà, oferint-li una polsera amb molt de brilli-brilli que Balma no va dubtar a acceptar.

D’aquesta manera Balma va trobar una nova família, que la feia sentir volguda i especial, augmentant la seua autoestima, i els seus problemes superant.

Si volen conèixer les seues històries i una bona estona passar, passen, vegen i gaudisquen d’aquest circ tan peculiar que trobareu xiquets i grans a la falla Raval.

Això sí, no s’encanten, les actuacions són molt limitades, i passen volant.