9 minute read

fil dOnaR

Què tindran els fils dels titelles!

Júlia Rodríguez Martínez

Advertisement

Directora Museu Internacional de Titelles d’Albaida (MITA)

Per saber que és un titella hauríem de començar per una definició. Un titella és qualsevol objecte animat davant d’una audiència i amb una funció dramàtica. Sí, heu llegit bé, qualsevol objecte. Un exemple, el podeu trobar als titelles d’Empar Claramunt i el Teatre Buffo, a espectacles com “La meua Blancaneu” (2014) o “El vestit nou de l’Emperador” (2009), veiem objectes com botelles i estris domèstics transformats en personatges de conte.

Perquè un titella cobre vida, és fonamental l’energia del o la titellaire. La titella ‘Pepito’. Arxiu MITA

Perquè un titella cobre vida, és fonamental l’energia del o la titellaire. La veu, el moviment, el joc visual... són elements que el titellaire transmet al titella durant l’animació. Al Museu Internacional de Titelles d’Albaida (MITA) parlem d’animació, hem desterrat la paraula manipulació, hui en dia totalment deformada per l’ús que d’ella es fa als mitjans de comunicació. Nosaltres parlem d’animació, perquè sabem que el titellaire es deixa l’ànima en la construcció dels titelles i en cada actuació. A més, sempre són anònims, ja que el públic ha de veure al titella i l’animador/a, encara que estiga sobre l’escenari, ha d’intentar ser invisible.

Què tindran els titelles! Ens acompanyen des dels orígens de la humanitat, va haver-hi una època en què les imatges que tenim a les esglésies estaven articulades -encara queda alguna, com el Santo Cristo de Burgos-, grans figures de la literatura com Federico García Lorca o Valle-Inclán han escrit obres de titelles i, el que encara és més, amb posat en escena espectacles amb titelles, fins i tot, el mestre Manuel de Falla va posar música als titelles de Lorca. Professionals com el ventríloc Francisco Sanz o el creador de ninots animats per a RTVE Alejandro Milán, entre d’altres, ho van deixar tot només per dedicar-se als titelles

Els titelles són irreverents, maleducats i, de vegades, diuen el que els humans no podem dir. Quan a Anglaterra es va instaurar el Puritanisme, i tota classe d’art va estar prohibit, només van quedar els titelles per garantir la llibertat d’expressió. Ni tant sols la guerra ha pogut detindre’ls. Durant la Guerra Civil, a terres de Granada, la companyia La Tarumba, anava amb el seu castellet pel front de guerra per tal d’animar als soldats de l’exèrcit de la República.

Els titelles atrapen, tal vegada siga perquè des de menuts, quan el pare i la mare ens conten cançonetes com Aquest és el pare o Cinc al llit, ja estem veiem titelles als dits dels nostres éssers més estimats.

Al MITA estem molt contents perquè la Falla Raval de Sant Agustí de Cullera ha pensat en nosaltres per deixar aquesta reflexió al seu llibret de falla. Portem des de 1997 posant en valor l’art del titella. Si ens visiteu, trobareu titelles i marionetes de molts països del món, cadascuna és representativa d’una cultura i gran part, estan protegits dins la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Hem d’estar orgullosos, ja que el MITA d’Albaida, jo diria que de la Comunitat Valenciana, és el custodi de la Bruja Avería i els Electroduendes del mític programa televisiu dels 80 “La bola de cristal”. Sí, si encara no ho sabíeu, aquella malèvola criatura que escridassava allò de Viva el mal, viva el capital! és una dels habitants del MITA. Vos espera junt amb altres personatges com el gos Babalà, els protagonistes de Gomaespuma de Tele5, los guiñoles de Las noticias del guiñol de Canal + o aquell DJ anomenat Horacio Pinchadiscos que presentava a RTVE els hits dels huitanta.

Sí, el MITA també és un lloc per retornar a la infantesa i, sobretot, per saber com funcionen els titelles, protagonistes no només del teatre, ja que els veiem també al cinema i la televisió i, en alguns països com Àfrica també participen en els rituals o a Indonèsia, representes als déus de la religió animista.

No deixeu passar l’oportunitat de descobrir el fascinant món dels titelles. Al MITA estarem encantats de rebre-vos. Gaudiu de les Falles i recordeu, què tindran els titelles! Quan un vell fuster trau d’un tros de fusta, que diu hola!, un xiquet que descobreix que sempre cal dir la veritat.

Quan més fils, millor és el cabdell

David Ferrer Sánchez

Faller de l’AC Falla Xúquer

ACullera hui en dia formen part de la Junta Local Fallera 16 Comissions Falleres, un número prou elevat de falles si ho comparem amb fa 25 o 30 anys, quan eren moltes menys les falles que existien.

Segons la informació que he pogut trobar (espere que siga correcta, si no demane perdó per anticipat), els anys de fundació de les Comissions falleres de Cullera, encara que no totes han aplegat fins hui de manera continuada, són Taüt 1928, Plaça Espanya 1942, Sant Antoni 1944, Passeig-Mercat 1946, La Bega 1962, Raval 1966, Canet 1975, Mongrell 1979, País Valencià 1981, Port 1982, El Raconet 1993, Alboraia 1994, Rei en Jaume I 1998, Xúquer 2003, Bulevar 2009, Faromar 2021. També van existir 2 falles més a Cullera, que ja han desaparegut, la falla El Masclet en 1978 que sols va plantar un any i la falla El Pontet en 1995, que va heretar en certa manera la ubicació d’una falla que mai va formar part de Junta Local, però que va plantar monument entre els anys 1983 i 1990, que va ser la falla Quatre Cantons.

Però en concret m’han demanat que em centre en les últimes Comissions que han entrat a formar part en la Junta Local Fallera de Cullera i quines aportacions han fet al món faller.

Ho faré començant per la Falla El Raconet i aniré continuant per ordre cronològic de fundació de les comissions.

La falla El Raconet va ser una falla que tenia la seua seu prou lluny per al que estàvem acostumats i que com la majoria de les comissions quan comencen, estava formada per molt pocs membres. De seguida va destacar per la seua ideologia amb dos aspectes clarament definidors, la promoció del valencià i la indumentària valenciana. Va crear certa polèmica vore els vestits de saragüells que portaven els homes, cosa que realment tampoc van ser els primers en Cullera en portar eixa indumentària, ja que els membres de la falla El Masclet en l’any 1978 ja anaven vestits així. Com podem comprovar hui en dia, aquesta indumentària és ja utilitzada per totes les comissions i està totalment normalitzada, però s’ha de recalcar que van ser ells els impulsors de tornar a vestir-se de saragüells. Aquest tema venia relacionat també amb la seua clara aposta per l’ús i promoció del valencià, una falla que ha guanyat moltes vegades aquest premi i que era pràcticament el que més il·lusió els feia quan anaven el primer dia de falles al mercat per a l’entrega de premis. Ho puc dir i ho sé de manera certa perquè jo vaig formar part d’aquesta Comissió els seus cinc primers anys de vida, ja que anava en el grup de músics que tocàvem allí i la veritat siga dita, van ser uns anys inoblidables, de fet, després d’eixos cinc anys ja no he tornat a anar a tocar a falles mai més, ja he sigut sempre faller.

L’any 1994 es crea la Comissió de la falla Plaça Alboraia, una falla nascuda al barri del Raval, amb alguns membres que abans també havien sigut fallers de la falla del Raval. Igual que El Raconet, els inicis van ser difícils amb pocs membres, però sempre han continuat endavant. Els seus primers monuments van destacar per ser molt menuts i estar relacionats amb llocs emblemàtics de Cullera. Des de ja fa uns anys aquesta Comissió està apostant pel tema del premi al ninot d’exposició i que han guanyat en diverses ocasions el premi al millor ninot de secció. Actualment, la Comissió està formada per gent prou jove i participen en tot el que es proposa per part de Junta Local, cosa que és d’admirar en una comissió menuda.

Quatre anys després, en 1998 naix la falla Rei en Jaume I (que va sorgir de membres que formaven part de la falla Passeig Mercat). Aquesta falla porta aquest nom perquè en principi havien de plantar el monument al carrer Rei en Jaume, però per diverses circumstàncies del tema de demarcacions, hagueren de plantar els primers anys quasi en Sant Antoni. Finalment, ja es van ubicar on planten en l’actualitat al carrer Ateneo Musical. Aquesta Comissió, al contrari que les anteriors va créixer molt de pressa i es va fer una falla amb gran nombre de fallers i falleres. Una falla que va destacar pel seu gran ambient festiu cosa que va cridar l’atenció a la gent jove. Amb el pas dels anys la cosa va canviar i començaren a apostar per les activitats culturals i esportives, destacant en la promoció del valencià, els esports com el futbet o pic i maneta i també els últims anys estan apostant molt pel tema del llibret faller. Són usuaris habituals de les xarxes socials i aquest any celebren el seu 25é aniversari. Enhorabona.

Passem ja a l’exercici faller 2002-2003 que va ser quan va nàixer la Comissió de la falla Xúquer, que, igual que la falla Alboraia o Rei en Jaume I, es va formar per fallers i falleres que formaven part d’altra comissió, en aquest cas de la falla del Port. Es va donar el fet que molts dels primers membres que formaren aquesta Comissió ja havien sigut també fundadors de la comissió de la falla del Port en l’any 1982, per tant, es pot dir que tenien experiència de sobra amb el que es refereix a portar endavant una falla.

Això es va notar molt prompte en la quantitat d’activitats que realitzaven per tal de traure diners per a la falla, sempre ha sigut i és una falla molt treballadora. Van aportar un grup de teatre que sempre ha destacat per les seues grans actuacions, de fet han aconseguit diversos premis, inclòs un primer, a banda de guanyar en l’àmbit individual els premis de millors actors, actrius, escenografia i direcció. Això va fer que el concurs de teatre tinguera un major al·licient per a altres falles i que no guanyaren sempre les mateixes. També aporten el seu granet de sorra als concursos de llibret, promoció del valencià i en realitat a tots els aspectes culturals.

Una altra de les característiques d’aquesta comissió és la gastronomia. És molt famós el tradicional arròs a banda que fan sempre en la setmana fallera i que el casal s’ompli de gom a gom de fallers, falleres i amics que no s’ho volen perdre, ja que al comptar amb gent relacionada amb el sector pesquer en la seua falla això fa que el producte siga de primera qualitat i a més els cuiners també són experts en la matèria.

És una falla que sempre aposta dins del possible pel monument i els últims anys també ho fan pel premi de l’interés turístic, on hi ha un grup de fallers i falleres que treballen de valent per poder mostrar a tot el poble de Cullera i als visitants, les qualitats que té el nostre poble.

Voldria destacar el paper fonamental que té la dona en aquesta Comissió, de fet la majoria dels membres que la formen són dones i el tema de la igualtat està molt present dia a dia, cosa que és d’agrair i molt actualment, són un exemple a seguir.

Corria l’any 2009 quan es va començar a rumorejar que es volia crear una falla a l’altra part del riu. Pocs pensaven que seria de veres, però finalment es va aconseguir i es va fundar la Comissió de Falla Bulevar. Rep aquest nom pel fet que està ubicada en la urbanització de recent construcció que està a l’altra part del riu que rep el mateix nom. El tema de creuar el pont se’ls feia difícil a les falles, però a poc a poc han anat demostrant que la falla està oberta per a tots els que vulguen anar a fer-los la visita, el casal sempre està obert per a totes i tots. Com és normal, molts dels membres de la Comissió són veïns de la zona.

I ja apleguem a l’última falla que s’ha format en Cullera. Si he comentat al principi, quan he parlat que la falla El Raconet pillava un poc lluny, aquesta nova Comissió ha anat més enllà. Pocs barris quedaven en Cullera que no tingueren una comissió fallera, l’única zona que quedava era la zona del far. I allí concretament és on s’ha creat la Comissió de la Falla Faromar. Aquesta falla està formada per molta gent que viu a València i que estiueja i té com a segona residència Cullera i més en concret la zona del far. De moment estan intentant acoblar-se a les normes i tradicions cullerenques, però esperem que prompte estiguen completament integrats i siga una comissió més de les que formem la Junta Local Fallera de Cullera, tot i que la tradicional cercavila que fan les comissions el primer i segon dia de falles per fer la visita a les altres falles serà un poc complicada si han d’anar al far per a veure’ls.

Com heu pogut comprovar, cada comissió que es crea aporta coses noves o simplement enriqueix les que ja hi havia. Està clar que les falles grans sempre són les falles grans, però ja fa anys que aquesta distinció sols es reflecteix en els pressupostos dels monuments, cosa molt normal si tenim en compte que com més membres formen la comissió, més diners tindran.

Res més, sols em queda dir que és un orgull per a un faller de Cullera com jo, comptar amb 16 comissions falleres al nostre poble, no hi ha molts pobles amb tantes falles.

Com sempre dic, de tot es pot traure la part positiva, i tota pedra fa paret. O dit duna altra maneres: quants més fils, millor és el cabdell.

4

Filant La Vida

TTrencar: Dividir una cosa en dues o més parts o trossos; destruir en un o més punts la continuïtat d’una cosa, amb cops, amb una pressió o amb una força expansiva.

Fil trencat: frase feta que equival a fallar, com les comissions que, després d’una existència més o menys llarga, han desaparegut.

This article is from: