Ago mapes conceptuals

AGO GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ D’ORGANITZACIONS MAPES CONCEPTUALS PAQUITA RIBAS TUR Llicència CC -BY-NC-ND

CLASSIFICACIONS D’EMPRESES

SEGONS DIMENSIONS

MICRO EMPRESA

EMPRESA PETITA

EMPRESA MITJANA

SEGONS TITULARITAT

EMPRESA GRAN

PÚBLIQUES

PRIVADES

SOCIETATS NO MERCANTILS

SEGONS ACTIVITAT

MIXTES

INDUSTRIALS

SERVEIS

Comunitat de béns Societat civil Societat col·lectiva Societat responsabilitat limitada

SEGONS FORMA JURÍDICA

SOCIETATS MERCANTILS

Societat limitada nova empresa Societat anònima Societat comanditària per accions Societat comanditària simple Societat laboral Societat cooperativa

SOCIETATS MERCANTILS ESPECIALS

Societat de garantia recíproca Entitats de capital risc Agrupació d’interés econòmic Agrupació d’inversió mobiliària

SEGONS NOMBRE COMPETIDORS

MONOPOLI

OLIGOPOLI

COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA

COMPETÈNCIA PERFECTA

Recerca i desenvolupament TÈCNICA

Disseny de producte / Processos de treball

Producció Tecnològic COMPRES

LOGÍSTICA / COMPRES

Matèries primeres Maquinària / Equips Recepció matèries primeres

LOGÍSTICA

Magatzem i inventaris Transport de materials Cerca clients

COMERCIAL

Venda Informació

COMERCIAL / MÀRQUETING

Gestió del producte Investigació del mercat

ÀREES D’ACTIVITAT (DEPARTAMENTS)

MÀRQUETING

Gestió de la marca Promocions

Selecció de personal RECURSOS HUMANS

Màrqueting al canal

Promoció interna Jerarquia de llocs

Previsions de vendes

Incentius

Previsions de compres

ÀREA FINANCERA

Equilibri financer de l’empresa Evolució d’estocs Previsió d’inversions

FINANCERA / COMPTABLE

Informació econòmica ÀREA COMPTABLE

Comptabilitat general Comptabilitat interna

Direcció ADMINISTRATIVA

Preparació d’informes Correspondència Arxiu

FORMALS

PRIVAT I LUCRATIU

SECTORS

TIPUS D’ORGANITZACIONS

PÚBLIC NO LUCRATIU

INFORMALS BUROCRÀTICA

PRIVAT NO LUCRATIU

ORGÀNICA

Estructura jeràrquica pura o lineal DISSENY D’ESTRUCTURES CLÀSSIC

Estructura funcional Estructura mixta, línia staff o consultiva

DISSENYS ORGANITZATIUS

Estructura matricial DISSENY ORGANITZATIU MODERN

Disseny per projecte Disseny lliure de forma o orgànic

Departamentació numèrica Departamentació per territori Departamentació per productes

MODELS DE DEPARTAMENTACIÓ

Departamentació per processos Departamentació per clients Departamentació per temps i horari Departamentació per funcions

BASADA EN POCS PROJECTES

ESTRUCTURES ORGANITZATIVES DE PROJECTES

FUNCIONAL MATRICIAL

TRADICIONAL O INSTITUCIONAL

PERSONAL, INSTITUCIONAL O FORMAL

FUNCIONAL

NATURALESA DE L’AUTORITAT

TIPUS D’AUTORITAT

DERIVADA DEL LLOC

CONDUCTISTA O DEL COMPORTAMENT DERIVADA DE LA SITUACIÓ

INTEGRADORA

Cap visible INTERPERSONAL

Cap d’enllaç Líder Monitor

ROLS DELS DIRECTIUS

D’INFORMACIÓ

Disseminador Portaveu Empresari

PRESA DE DECISONS

Gestor d’anomalies Assignador de recursos Negociador

AUTORITARI EXPLOTADOR AUTOCRÀTIC

ESTILS DE DIRECCIÓN

DEMOCRÀTIC

SISTEMES DE L’AUTORITAT

AUTORITARI PATERNAL AMB CERTA CONFIANÇA AMB ELS SUBORDINATS

LAISSEZ-FAIRE

PARTICIPATIU I DEMOCRÀTIC

RESERVA LEGAL RESERVES

PRÒPIES

CAPITAL

RES. ESTATUÀRIA CAPITAL CAPITAL SOCIAL

SUBVENCIONS

SUB. EN CAPITAL SUB. A EXPLOTACIÓ PRESTADOR

PRÉSTEC

PRESTATARI PRINCIPAL

ALIENES

INTERESSOS CRÈDIT

FONS DE FINANÇAMENT

L. OPERATIU L. FINANCER

INTERNES O AUTOFINANÇAMENT

LÍSING

L. MOBILIARI L. IMMOBILIARI L. NORMAL LEASE-BACK BÉNS IMMOBLES

EXTERNES

RÈNTING

B. MOBLES TANGIBLES B. MOBLES INTANGIBLES

FACTURATGE DESCOMPTE COMERCIAL CRÈDIT DE PROVEÏDORS

Socis Accions

FONS DE MANIOBRA RÀTIO DE DISPONIBILITAT RÀTIO DE TRESORERIA

ANÀLISI PATRIMONIAL

RÀTIO DE RENDIBILITAT ECONÒMICA

ANÀLISI ECONÒMICA

RÀTIO DE LIQUIDITAT

RÀTIO DE RENDIBILITAT FINANCERA

RÀTIO DE SOLVÈNCIA O GARANTIA

RÀTIO DE RENDIBILITAT DE LES VENDES

RÀTIO D’ENDEUTAMENT RÀTIO D’ESTRUCTURA DEL DEUTE

INVERSIONS DE REPOSICIÓ INVERSIONS DE RACIONALITZACIÓ INVERSIONS D’EXPANSIÓ

TIPUS D’INVERSIONS

INVERSIONS ESTRATÈGIQUES de tipus tècnic

INVERSIONS INDEPENDENTS

de tipus financer

INVERSIONS SUBSTITUTIVES INVERSIONS COMPLEMENTÀRIES

TAC MODELS D’INVERSIÓ ESTÀTICS

TRC PAY-BACK (PB)

MODELS D’INVERSIÓ VAN MODELS D’INVERSIÓ DINÀMICS

DIR ÍNDEX DE RENDIBILITAT (IR)

NIVELL DE RENDA

CORBA DE LA DEMANDA

PREUS DELS RECURSOS UTILITZATS PER A PRODUIR EL BÉ NIVELL DE LA TECNOLOGIA

CORBA DE LA OFERTA

PREU DELS BÉNS RELACIONATS IMPOSTOS SOBRE VENDES NOMBRE D’EMPRESES QUE OFEREIXEN EL BE

COMPETÈNCIA PERFECTA

TIPUS DE MERCAT

Béns INFERIORS

GUSTOS DELS CONSUMIDORS PREUS DELS BÉN RELACIONATS

OFERTA I DEMANDA

Béns NORMALS

MONOPOLI OLIGOPOLI

Béns COMPLEMENTARIS Béns SUBSTITUTIUS

QUÈ ÉS?

Fer negocis conscients de l’impacte que es pot tenir sobre les persones i el medi ambient.

Comença per la pròpia organització i el seu entorn.

Una innovació i un avantatge competitiu És una actitud proactiva (programes formatius, sist. de gest. mediambiental) És un compromís sòlid amb els valors socials i mediambientals Són polítiques concretes (departament responsable) No és acció social (donacions, patrocinis, contribucions a fundacions) Persones o grups que perdrien alguna cosa si una empresa fa fallida (treballadors i famílies, consumidors, proveïdors, administracions locals)

STAKEHOLDERS

Persones que poden influir en la marxa de l’empresa (empleats, consumidors, mitjans de comunicació, competència, agències, etc.)

Els grups que representen interessos que poden ser afectats per l’operació de l’empresa (grups ecologistes, governs, associacions cíviques, etc)

RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL RSE NIVELLS FUNCIONALS

COMPONENTS DE L’RSE

Alta direcció i relació amb accionistes Empleats i treballadors Proveïdors, contractistes i subcontractistes Clients i consumidors Competència i mercats Relació amb administracions públiques i compliment normatiu Entorn social proper (veïnat de les unitats del negoci) Entorn mediambiental Entorn social ampli i organitzacions que representen interessos afectats (ONG) Mitjans de comunicació social

BASE PIRAMIDAL

NIVELLS DE RESPONSABILITAT

Responsabilitat econòmica com a base Responsabilitat legal Responsabilitat social i mediambiental Responsabilitat filantròpica Nucli: Stakeholders interns que formen l’empresa (empleats i accionistes) .

CERCLES CONCÈNTRICS

2on cercle: Clients, proveïdors, administracions públiques i l’entorn proper.

3er cercle es troben la resta de stakeholders.

Utilització del model de negoci, imatge corporativa i la marca Adquirir els saber del franquiciador

DRETS

Formació prèvia i permanent Distribució i subministrament dels productes Exclusivitat territorial

FRANQUICIAT Pagar el cànon inicial, regalies i cànon de publicitat Aplicar el sistema de funcionament del negoci establert

OBLIGACIONS

Absoluta confidencialitat de les informacions rebudes Mantenir la imatge de marca i decoració de la franquícia

FRANQUÍCIA

Utilitzar els proveïdors homologats

DRETS

Percebre un percentatge sobre les vendes Cobrar el Royalty

FRANQUICIADOR OBLIGACIONS

Ha de comunicar el saber fer de l’empresa al franquiciat Assistència comercial i tècnica al franquiciat

DEFINICIÓ DE NEGOCI

A qui ens dirigim?

Què oferim?

Com ho fem?

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ: DIAGNÒSTIC DAFO OBJECTIUS I ESTRATÈGIES

PLA DE MÀRQUETING

PLA DE NEGOCI

PLA D’OPERACIONS

PLA D’ACTUACIÓ

Estudi de mercat Estratègies de màrqueting Màrqueting mix o les 4P (Producte / Preu / Distribució / Comunicació) Local on s’ubicarà l’empresa Equipament Gestió de compres i estocs Proveïdors EXTERNAMENT - Externament demostra que el projecte

PLA D’ORGANITZACIÓ I RECURSOS HUMANS

està capacitat per portar-se a la pràctica

INTERNAMENT - Determina el nombre de persones que es requereixen i assigna diferents responsabilitats

PLA JURIDICOFORMAL

PLA ECONOMICOFINANCER

CALENDARI I TRÀMITS

Càlcul de les necessitats d’inversió Finançament de les inversions Compte de resultats provisional Presupost de tresoreria Balanç provisional

PERSONES FÍSIQUES

EMPRESARI INDIVIDUAL

COMUNITATS DE BÉNS SOCIETAT NO MERCANTIL

FORMA JURÍDICA

SOCIETAT CIVIL COL·LECTIVES PERSONALISTES

PERSONES JURÍDIQUES

SOCIETAT MERCANTIL

COMANDITÀRIES RESPONSABILITAT LIMITADA

CAPITALISTES

SL NOVA EMPRESA SOCIETAT ANÒNIMA

COOPERATIVES SOCIETAT MERCANTIL RÈGIM ESPECIAL

LABORALS ALTRES SOCIETATS

PATENTS D’INVENCIÓ INVENCIONS INDUSTRIALS MODELS D’UTILITAT

MARQUES

DRETS DE PROPIETAT INDUSTRIAL

SIGNES DISTINTIUS

NOMS COMERCIALS RÈTOLS D’ESTABLIMENT MODELS INDUSTRIALS

DISSENYS DIBUIXOS INDUSTRIALS

PROTECCIÓ D’UNA IDEA

DISSENYS I DIBUIXOS TÈCNICS CODI FONT I PROGRAMARI OBJECTES DE PROTECCIÓ

IMATGES, ICONS GRÀFIQUES MANUALS OBRES DERIVADES

DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL

TITULARS

AUTOR/AUTORS ORIGINALS DE L’OBRA

REPRODUCCIÓ

DRETS EXCLUSIUS DE L’AUTOR

DISTRIBUCIÓ COMUNICACIÓ PÚBLICA TRANSFORMACIÓ

D’ENCÀRREC D’UN PROJECTE AMB PROVEiDORS TIPUS DE CONTRACTE DE DESENVOLUPAMENT D’UN PROGRAMARI DE COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTE ACABAT

ELS CONTRACTES

LIMITACIONS SOBRE DRETS PROP. INTEL·LECTUAL O INDUSTRIAL HA DE FIGURAR

TERMINIS DE LLIURAMENT GARANTIES I RESPONSABILITATS

LSSICE

PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS

LLEI GENERAL DE TELECOMUNICACIONS REGLAMENT SOBRE EL SERVEI UNIVERSAL I LA PROTECCIÓ DELS USUARIS

INPUT SISTEMA DE PRODUCCIÓ OUTPUT

NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA D’EMPRESA

SISTEMA D’INFORMACIÓ/TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

SISTEMA DE DECISIÓ

EVOLUCIÓ

MODEL SI/TI

ESTRATÈGIA

Forma part de la infraestructura de l’empresa Proporciona valor per a tots els processos d’organització Representa la manera en què les empreses creen i reparteixen la riquesa Cada empresa té un model d’informació únic Mateix sector industrial = models d’informació genèrics Suporta els processos de negoci i l’estructura d’operacions de l’empresa

ORIGEN FINS ANYS 70

Informàtica centralitzada Objectiu: suport departaments comptabilitat o administració del personal Grans sistemes de maquinari amb bases de dades i sistemes operatius propis

ANYS 80 / PRINCIPI 90

Els departaments comencen a disposar dels seus propis SI Els usuaris tenen més autonomia Apareix el sistema UNIX i el PC Es desenvolupen arquitectures client-servidor La informàtica es posa al servei de directius i usuaris Els usaris comencen a guanyar coneixements i poder sobre el SI/TI

FINALS 90 FINS ACTUALITAT

La informació és un objecte central de valor per a l’empresa És l’època de la connectivitat entre aplicacions Augment de velocitat de transmissió Accés brutal a la informació

ESTRATÈGIA DE NEGOCI

A quins clients es serveixen Quins productes es serveixen On va el negoci

ESTRATÈGIA DE SI

(ALINEAMENT ESTRATÈGIC)

ESTRATÈGIA TECNOLÒGICA

Aplicacions necessàries per a suportar els processos de negoci Informació necessària per a prendre decisions Estratègia d’oferta enfocada a la infraestructura

DIRECCIÓ GENERAL

Ha de participar en el disseny del model d’informació Ha de conèixer la priorització dels processos per a obtenir avantatges competitius Ha de veure la informació com un recurs estratègic Ha de tenir un model tecnològic clar Ha d’estar equipat per a dialogar amb la gent de SI/TI

DECISIONS IMPRESCINDIBLES

CARACTERÍSTIQUES

DIRECCIÓ SI/TI

ROLS

Establir el rol de les TI i el nivell de despesa Decidir quins projectes informàtics han de rebre la inversió més gran Establir el tipus d’informació i la distribució en l’empresa Definir stàndards, nivell de servei/resposta del negoci i els seus costos i beneficis Establir avantatges i inconvenients de cada alternativa Aclarir els rols i assignar responsabilitats als gestors de negocis

Investiguen sobre com poder influir els sistemes d’informació en el seu negoci És més un home de negoci que no un tecnòleg És agent de canvi i reformador Ha de treballar amb els directius de l’empresa Ha d’entendre els problemes de les àrees funcionals Els proveïdors són els seus socis estratègics És un arquitecte que crea noves estructures És un comunicador i un negociador Crear valor per mitjà de socis, clients i proveïdors Gestiona la informació de dins i fora de l’empresa Assegura l’aplicació d’estàndards dins de l’empresa Capacitat de fer evolucionar les tecnologies de diferents generacions i llenguatges Capacitat de treballar amb proveïdors, recursos i cultures de diferents tipus Transformació de l’organització amb l`ús de la tecnologia Gestor de relacions, de contactes i de projectes Negociador Agent comercial

LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA ES CONSIDERA EXÒGENA A L’ACTIVITAT EMPRESARIAL.

XARXA D’EMPRESES

SALARI COM A ÚNIC ELEMENT DE MOTIVACIÓ TREBALLS REPETITIUS EMPRESA QUE COORDINA TOTES LES ÀREES FUNCIONALS

Descentralització de l’empresa L’empresa com un sistema obert, global Fomenta la interdependència entre les parts i desdibuixa els límits organitzatius Les decisions es prenen depenent de la informació rebuda de l’entorn i dels grups de persones

EMPRESA XARXA

És possible a partir d’un canvi cultural intern, estratègic i organitzatiu Visió global de tots els recursos sota una cultura empresarial comuna CARACTERÍSTIQUES

La presa de decisions es basa en el coneixement i no en la jerarquia La gestió de la informació es basa en comunicació directe a tot el conjunt de nodes Equips de treball multidisciplinars de geometria variable. Una vegada assolits els objectius es resituen en altres projectes Capacitat d’adaptació a diferents cultures empresarials