AGO GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ D’ORGANITZACIONS MAPES CONCEPTUALS PAQUITA RIBAS TUR Llicència CC -BY-NC-ND
CLASSIFICACIONS D’EMPRESES
SEGONS DIMENSIONS
MICRO EMPRESA
EMPRESA PETITA
EMPRESA MITJANA
SEGONS TITULARITAT
EMPRESA GRAN
PÚBLIQUES
PRIVADES
SOCIETATS NO MERCANTILS
SEGONS ACTIVITAT
MIXTES
INDUSTRIALS
SERVEIS
Comunitat de béns Societat civil Societat col·lectiva Societat responsabilitat limitada
SEGONS FORMA JURÍDICA
SOCIETATS MERCANTILS
Societat limitada nova empresa Societat anònima Societat comanditària per accions Societat comanditària simple Societat laboral Societat cooperativa
SOCIETATS MERCANTILS ESPECIALS
Societat de garantia recíproca Entitats de capital risc Agrupació d’interés econòmic Agrupació d’inversió mobiliària
SEGONS NOMBRE COMPETIDORS
MONOPOLI
OLIGOPOLI
COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA
COMPETÈNCIA PERFECTA
Recerca i desenvolupament TÈCNICA
Disseny de producte / Processos de treball
Producció Tecnològic COMPRES
LOGÍSTICA / COMPRES
Matèries primeres Maquinària / Equips Recepció matèries primeres
LOGÍSTICA
Magatzem i inventaris Transport de materials Cerca clients
COMERCIAL
Venda Informació
COMERCIAL / MÀRQUETING
Gestió del producte Investigació del mercat
ÀREES D’ACTIVITAT (DEPARTAMENTS)
MÀRQUETING
Gestió de la marca Promocions
Selecció de personal RECURSOS HUMANS
Màrqueting al canal
Promoció interna Jerarquia de llocs
Previsions de vendes
Incentius
Previsions de compres
ÀREA FINANCERA
Equilibri financer de l’empresa Evolució d’estocs Previsió d’inversions
FINANCERA / COMPTABLE
Informació econòmica ÀREA COMPTABLE
Comptabilitat general Comptabilitat interna
Direcció ADMINISTRATIVA
Preparació d’informes Correspondència Arxiu
FORMALS
PRIVAT I LUCRATIU
SECTORS
TIPUS D’ORGANITZACIONS
PÚBLIC NO LUCRATIU
INFORMALS BUROCRÀTICA
PRIVAT NO LUCRATIU
ORGÀNICA
Estructura jeràrquica pura o lineal DISSENY D’ESTRUCTURES CLÀSSIC
Estructura funcional Estructura mixta, línia staff o consultiva
DISSENYS ORGANITZATIUS
Estructura matricial DISSENY ORGANITZATIU MODERN
Disseny per projecte Disseny lliure de forma o orgànic
Departamentació numèrica Departamentació per territori Departamentació per productes
MODELS DE DEPARTAMENTACIÓ
Departamentació per processos Departamentació per clients Departamentació per temps i horari Departamentació per funcions
BASADA EN POCS PROJECTES
ESTRUCTURES ORGANITZATIVES DE PROJECTES
FUNCIONAL MATRICIAL
TRADICIONAL O INSTITUCIONAL
PERSONAL, INSTITUCIONAL O FORMAL
FUNCIONAL
NATURALESA DE L’AUTORITAT
TIPUS D’AUTORITAT
DERIVADA DEL LLOC
CONDUCTISTA O DEL COMPORTAMENT DERIVADA DE LA SITUACIÓ
INTEGRADORA
Cap visible INTERPERSONAL
Cap d’enllaç Líder Monitor
ROLS DELS DIRECTIUS
D’INFORMACIÓ
Disseminador Portaveu Empresari
PRESA DE DECISONS
Gestor d’anomalies Assignador de recursos Negociador
AUTORITARI EXPLOTADOR AUTOCRÀTIC
ESTILS DE DIRECCIÓN
DEMOCRÀTIC
SISTEMES DE L’AUTORITAT
AUTORITARI PATERNAL AMB CERTA CONFIANÇA AMB ELS SUBORDINATS
LAISSEZ-FAIRE
PARTICIPATIU I DEMOCRÀTIC
RESERVA LEGAL RESERVES
PRÒPIES
CAPITAL
RES. ESTATUÀRIA CAPITAL CAPITAL SOCIAL
SUBVENCIONS
SUB. EN CAPITAL SUB. A EXPLOTACIÓ PRESTADOR
PRÉSTEC
PRESTATARI PRINCIPAL
ALIENES
INTERESSOS CRÈDIT
FONS DE FINANÇAMENT
L. OPERATIU L. FINANCER
INTERNES O AUTOFINANÇAMENT
LÍSING
L. MOBILIARI L. IMMOBILIARI L. NORMAL LEASE-BACK BÉNS IMMOBLES
EXTERNES
RÈNTING
B. MOBLES TANGIBLES B. MOBLES INTANGIBLES
FACTURATGE DESCOMPTE COMERCIAL CRÈDIT DE PROVEÏDORS
Socis Accions
FONS DE MANIOBRA RÀTIO DE DISPONIBILITAT RÀTIO DE TRESORERIA
ANÀLISI PATRIMONIAL
RÀTIO DE RENDIBILITAT ECONÒMICA
ANÀLISI ECONÒMICA
RÀTIO DE LIQUIDITAT
RÀTIO DE RENDIBILITAT FINANCERA
RÀTIO DE SOLVÈNCIA O GARANTIA
RÀTIO DE RENDIBILITAT DE LES VENDES
RÀTIO D’ENDEUTAMENT RÀTIO D’ESTRUCTURA DEL DEUTE
INVERSIONS DE REPOSICIÓ INVERSIONS DE RACIONALITZACIÓ INVERSIONS D’EXPANSIÓ
TIPUS D’INVERSIONS
INVERSIONS ESTRATÈGIQUES de tipus tècnic
INVERSIONS INDEPENDENTS
de tipus financer
INVERSIONS SUBSTITUTIVES INVERSIONS COMPLEMENTÀRIES
TAC MODELS D’INVERSIÓ ESTÀTICS
TRC PAY-BACK (PB)
MODELS D’INVERSIÓ VAN MODELS D’INVERSIÓ DINÀMICS
DIR ÍNDEX DE RENDIBILITAT (IR)
NIVELL DE RENDA
CORBA DE LA DEMANDA
PREUS DELS RECURSOS UTILITZATS PER A PRODUIR EL BÉ NIVELL DE LA TECNOLOGIA
CORBA DE LA OFERTA
PREU DELS BÉNS RELACIONATS IMPOSTOS SOBRE VENDES NOMBRE D’EMPRESES QUE OFEREIXEN EL BE
COMPETÈNCIA PERFECTA
TIPUS DE MERCAT
Béns INFERIORS
GUSTOS DELS CONSUMIDORS PREUS DELS BÉN RELACIONATS
OFERTA I DEMANDA
Béns NORMALS
MONOPOLI OLIGOPOLI
Béns COMPLEMENTARIS Béns SUBSTITUTIUS
QUÈ ÉS?
Fer negocis conscients de l’impacte que es pot tenir sobre les persones i el medi ambient. Comença per la pròpia organització i el seu entorn. Una innovació i un avantatge competitiu És una actitud proactiva (programes formatius, sist. de gest. mediambiental) És un compromís sòlid amb els valors socials i mediambientals Són polítiques concretes (departament responsable) No és acció social (donacions, patrocinis, contribucions a fundacions) Persones o grups que perdrien alguna cosa si una empresa fa fallida (treballadors i famílies, consumidors, proveïdors, administracions locals)
STAKEHOLDERS
Persones que poden influir en la marxa de l’empresa (empleats, consumidors, mitjans de comunicació, competència, agències, etc.)
Els grups que representen interessos que poden ser afectats per l’operació de l’empresa (grups ecologistes, governs, associacions cíviques, etc)
RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL RSE NIVELLS FUNCIONALS
COMPONENTS DE L’RSE
Alta direcció i relació amb accionistes Empleats i treballadors Proveïdors, contractistes i subcontractistes Clients i consumidors Competència i mercats Relació amb administracions públiques i compliment normatiu Entorn social proper (veïnat de les unitats del negoci) Entorn mediambiental Entorn social ampli i organitzacions que representen interessos afectats (ONG) Mitjans de comunicació social
BASE PIRAMIDAL
NIVELLS DE RESPONSABILITAT
Responsabilitat econòmica com a base Responsabilitat legal Responsabilitat social i mediambiental Responsabilitat filantròpica Nucli: Stakeholders interns que formen l’empresa (empleats i accionistes) .
CERCLES CONCÈNTRICS
2on cercle: Clients, proveïdors, administracions públiques i l’entorn proper. 3er cercle es troben la resta de stakeholders.
Utilització del model de negoci, imatge corporativa i la marca Adquirir els saber del franquiciador
DRETS
Formació prèvia i permanent Distribució i subministrament dels productes Exclusivitat territorial
FRANQUICIAT Pagar el cànon inicial, regalies i cànon de publicitat Aplicar el sistema de funcionament del negoci establert
OBLIGACIONS
Absoluta confidencialitat de les informacions rebudes Mantenir la imatge de marca i decoració de la franquícia
FRANQUÍCIA
Utilitzar els proveïdors homologats
DRETS
Percebre un percentatge sobre les vendes Cobrar el Royalty
FRANQUICIADOR OBLIGACIONS
Ha de comunicar el saber fer de l’empresa al franquiciat Assistència comercial i tècnica al franquiciat
DEFINICIÓ DE NEGOCI
A qui ens dirigim? Què oferim? Com ho fem?
ANÀLISI DE LA SITUACIÓ: DIAGNÒSTIC DAFO OBJECTIUS I ESTRATÈGIES
PLA DE MÀRQUETING
PLA DE NEGOCI
PLA D’OPERACIONS
PLA D’ACTUACIÓ
Estudi de mercat Estratègies de màrqueting Màrqueting mix o les 4P (Producte / Preu / Distribució / Comunicació) Local on s’ubicarà l’empresa Equipament Gestió de compres i estocs Proveïdors EXTERNAMENT - Externament demostra que el projecte
PLA D’ORGANITZACIÓ I RECURSOS HUMANS
està capacitat per portar-se a la pràctica
INTERNAMENT - Determina el nombre de persones que es requereixen i assigna diferents responsabilitats
PLA JURIDICOFORMAL
PLA ECONOMICOFINANCER
CALENDARI I TRÀMITS
Càlcul de les necessitats d’inversió Finançament de les inversions Compte de resultats provisional Presupost de tresoreria Balanç provisional
PERSONES FÍSIQUES
EMPRESARI INDIVIDUAL
COMUNITATS DE BÉNS SOCIETAT NO MERCANTIL
FORMA JURÍDICA
SOCIETAT CIVIL COL·LECTIVES PERSONALISTES
PERSONES JURÍDIQUES
SOCIETAT MERCANTIL
COMANDITÀRIES RESPONSABILITAT LIMITADA
CAPITALISTES
SL NOVA EMPRESA SOCIETAT ANÒNIMA
COOPERATIVES SOCIETAT MERCANTIL RÈGIM ESPECIAL
LABORALS ALTRES SOCIETATS
PATENTS D’INVENCIÓ INVENCIONS INDUSTRIALS MODELS D’UTILITAT
MARQUES
DRETS DE PROPIETAT INDUSTRIAL
SIGNES DISTINTIUS
NOMS COMERCIALS RÈTOLS D’ESTABLIMENT MODELS INDUSTRIALS
DISSENYS DIBUIXOS INDUSTRIALS
PROTECCIÓ D’UNA IDEA
DISSENYS I DIBUIXOS TÈCNICS CODI FONT I PROGRAMARI OBJECTES DE PROTECCIÓ
IMATGES, ICONS GRÀFIQUES MANUALS OBRES DERIVADES
DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL
TITULARS
AUTOR/AUTORS ORIGINALS DE L’OBRA
REPRODUCCIÓ
DRETS EXCLUSIUS DE L’AUTOR
DISTRIBUCIÓ COMUNICACIÓ PÚBLICA TRANSFORMACIÓ
D’ENCÀRREC D’UN PROJECTE AMB PROVEiDORS TIPUS DE CONTRACTE DE DESENVOLUPAMENT D’UN PROGRAMARI DE COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTE ACABAT
ELS CONTRACTES
LIMITACIONS SOBRE DRETS PROP. INTEL·LECTUAL O INDUSTRIAL HA DE FIGURAR
TERMINIS DE LLIURAMENT GARANTIES I RESPONSABILITATS
LSSICE
PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS
LLEI GENERAL DE TELECOMUNICACIONS REGLAMENT SOBRE EL SERVEI UNIVERSAL I LA PROTECCIÓ DELS USUARIS
INPUT SISTEMA DE PRODUCCIÓ OUTPUT
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA D’EMPRESA
SISTEMA D’INFORMACIÓ/TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
SISTEMA DE DECISIÓ
EVOLUCIÓ
MODEL SI/TI
ESTRATÈGIA
Forma part de la infraestructura de l’empresa Proporciona valor per a tots els processos d’organització Representa la manera en què les empreses creen i reparteixen la riquesa Cada empresa té un model d’informació únic Mateix sector industrial = models d’informació genèrics Suporta els processos de negoci i l’estructura d’operacions de l’empresa
ORIGEN FINS ANYS 70
Informàtica centralitzada Objectiu: suport departaments comptabilitat o administració del personal Grans sistemes de maquinari amb bases de dades i sistemes operatius propis
ANYS 80 / PRINCIPI 90
Els departaments comencen a disposar dels seus propis SI Els usuaris tenen més autonomia Apareix el sistema UNIX i el PC Es desenvolupen arquitectures client-servidor La informàtica es posa al servei de directius i usuaris Els usaris comencen a guanyar coneixements i poder sobre el SI/TI
FINALS 90 FINS ACTUALITAT
La informació és un objecte central de valor per a l’empresa És l’època de la connectivitat entre aplicacions Augment de velocitat de transmissió Accés brutal a la informació
ESTRATÈGIA DE NEGOCI
A quins clients es serveixen Quins productes es serveixen On va el negoci
ESTRATÈGIA DE SI
(ALINEAMENT ESTRATÈGIC)
ESTRATÈGIA TECNOLÒGICA
Aplicacions necessàries per a suportar els processos de negoci Informació necessària per a prendre decisions Estratègia d’oferta enfocada a la infraestructura
DIRECCIÓ GENERAL
Ha de participar en el disseny del model d’informació Ha de conèixer la priorització dels processos per a obtenir avantatges competitius Ha de veure la informació com un recurs estratègic Ha de tenir un model tecnològic clar Ha d’estar equipat per a dialogar amb la gent de SI/TI
DECISIONS IMPRESCINDIBLES
CARACTERÍSTIQUES
DIRECCIÓ SI/TI
ROLS
Establir el rol de les TI i el nivell de despesa Decidir quins projectes informàtics han de rebre la inversió més gran Establir el tipus d’informació i la distribució en l’empresa Definir stàndards, nivell de servei/resposta del negoci i els seus costos i beneficis Establir avantatges i inconvenients de cada alternativa Aclarir els rols i assignar responsabilitats als gestors de negocis
Investiguen sobre com poder influir els sistemes d’informació en el seu negoci És més un home de negoci que no un tecnòleg És agent de canvi i reformador Ha de treballar amb els directius de l’empresa Ha d’entendre els problemes de les àrees funcionals Els proveïdors són els seus socis estratègics És un arquitecte que crea noves estructures És un comunicador i un negociador Crear valor per mitjà de socis, clients i proveïdors Gestiona la informació de dins i fora de l’empresa Assegura l’aplicació d’estàndards dins de l’empresa Capacitat de fer evolucionar les tecnologies de diferents generacions i llenguatges Capacitat de treballar amb proveïdors, recursos i cultures de diferents tipus Transformació de l’organització amb l`ús de la tecnologia Gestor de relacions, de contactes i de projectes Negociador Agent comercial
LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA ES CONSIDERA EXÒGENA A L’ACTIVITAT EMPRESARIAL.
XARXA D’EMPRESES
SALARI COM A ÚNIC ELEMENT DE MOTIVACIÓ TREBALLS REPETITIUS EMPRESA QUE COORDINA TOTES LES ÀREES FUNCIONALS
Descentralització de l’empresa L’empresa com un sistema obert, global Fomenta la interdependència entre les parts i desdibuixa els límits organitzatius Les decisions es prenen depenent de la informació rebuda de l’entorn i dels grups de persones
EMPRESA XARXA
És possible a partir d’un canvi cultural intern, estratègic i organitzatiu Visió global de tots els recursos sota una cultura empresarial comuna CARACTERÍSTIQUES
La presa de decisions es basa en el coneixement i no en la jerarquia La gestió de la informació es basa en comunicació directe a tot el conjunt de nodes Equips de treball multidisciplinars de geometria variable. Una vegada assolits els objectius es resituen en altres projectes Capacitat d’adaptació a diferents cultures empresarials