Introducció En aquest article s’analitzarà el context on es van desenvolupar els Mitjans Interactius, reflexionant sobre dos conceptes, el Colonialisme Cultural i la Globalització, que han estat significatius per al naixement dels mitjans de comunicació de massa i la consolidació de la societat de la informació. Es reflexionarà sobre la l’acció de la Segona Revolució Industrial en el procés de globalització, i quina és la influència actual dels mitjans de comunicació sobre les masses.
Colonialisme i globalització El punt de partida principal és definir el terme colonialisme. Podríem afirmar que el colonialisme és el domini d’un país per part d’un altre més poderós. És un procés d’expansió territorial, política, econòmica i cultura del territori dominant sobre el que es veu sotmès.
El colonialisme europeu modern va començar el segle XV. Els portuguesos viatjaren al llarg de la costa de África i amb els espanyols, van ser el primers d’establir les seves colònies a Ultramar. Europa, des de 1492, es tenia com el
“centre” del món, i la resta de cultures del seu voltant eren considerades com “la seva perifèria”. L’ús creixent de les màquines, a partir de la Segona Revolució Industrial amb el desenvolupament de la indústria provoca la emigració de les zones rurals cap a la polis, cercant feina i oportunitats. La societat, ara més qualificada, gaudeix d’una millor qualitat de vida. El colonialisme va aconseguir màxima esplendor des de final del s. XIX a mitjans del s. XX. A finals del s. XIX, el desenvolupament industrial de Europa es troba en crisi, període conegut com “la gran depressió”, i fa moure els fonaments de les grans economies europees. Per altra banda, La Revolució Industrial divideix el món en dos vessants: la dels països industrialitzats i las dels països no industrialitzats. Neixen grans monopolis que lluiten pel control dels mercats i de les matèries primeres (colonialisme capitalista). Europa imposava els seus ideals econòmics i ideològics gràcies a la seva superioritat tècnica, militar i comercial. Cerca nous mercats pels seus productes i nous indrets on extreure les matèries primeres que escassejaven. Això la porta al control dels territoris. Els països colonitzats reben els productes de la metròpoli i la proveeixen de les matèries primeres que necessiten. La globalització, que s’entén com una interdependència entre les nacions, es comença a desenvolupar en la segona meitat del s. XX. Es podria dir que la globalització és una expansió del capitalisme post-industrial. En alguns països, per causa d’una manca econòmica i d’ocupació, novament s’accentuen moviments migratoris, i les societats s’interconnecten cercant noves oportunitats. Les innovacions tecnològiques revolucionàries (la impremta, la fotografia,
el
cine
o
la
televisió)
propicien
l’acceleració
de
les
transformacions culturals. Més tard, el desenvolupament tecnològic (satèl·lits o informàtica) ajuden a desterritoritzar el món industrialitzat.
Mitjans de comunicació de massa i colonialisme cultural L’ésser humà sempre ha utilitzat la comunicació per a transmetre sentiments, valors i coneixements. Tot i això, en l’antiguitat, aquesta relació amb el seu interlocutor ha estat condicionada per limitacions físiques. Emissor i receptor havien de coincidir en la mateixa zona. A més, la paraula o el gest corporal s’esgotava després de produir-se. Les modernes tecnologies aplicades a la comunicació han modificat les relacions humanes. Han permès a la humanitat comunicar-se des d’una distància cada vegada més gran, de manera que la distància ja no importa. Per una banda, fan possible que una determinada informació pugui arribar a un gran nombre de persones, per l’altra, l’efecte comunicatiu no s’esgota en el moment de ser emès.
Segons Vattino, “no es pot reproduir exactament la realitat, ja que no hi ha una única forma de representar-la”. És impossible explicar els fets presents de forma objectiva. Amb les noves tecnologies al abast de tothom, les
minories culturals, estètiques, religioses, etc. ja no poden ser reprimides i agafen el torn de paraula. Apareix un gran ventall de racionalitats “locals”. No hi ha una sola forma veritable de representar els fets. El procés comunicatiu s’integra en una societat en que l’individu receptor del missatge és actiu, no està aïllat. Els mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio, televisió, cine o Internet) afecten poderosament la societat; són uns importants agents de socialització però, al seu torn, es converteixen en una mena de colonialisme cultural, la inculcació d’unes ideologies sobre unes altres. Poden ser innovadors i redundants, controladors o alliberadors. La seva influència por ser determinant per a aconseguir individus cultes i lliures o, pel contrari, convertir la societat en una massa indefensa. “Les masses tenen el que desitgen i s’aferren obstinadament a la ideologia mitjançant la qual s’esclavitzen” Horkcheimer. La dialèctica de la Il·lustració. Manuel Martin Serrano, ja a principis dels 80, va vaticinar el següent: “La nova era no serà la de la comunicació, sinó la de la connexió”. Afirmava també que la desorganització (productiva, familiar i política) de la comunitat sotmesa era una condició necessària per a que la “cultura dominant” infringís i modifiqués els valors a la subjugada.
Conclusions
El consum dels mitjans de comunicació de masses és un activitat orientada majoritàriament a l’oci. Es dirigeix al receptor per a entretenir-lo però al mateix temps, suggereixen patrons, valors, ideals just quan el receptor està relaxat, no està a la defensiva per a possibles manipulacions. És possible mantenir-se al marge d’aquesta influència? És el receptor el que realment tria les informacions que rep segons els seus propis gustos o criteris o són aquests “inculcats” prèviament? Ens fan els nous mitjans de comunicació més lliures o més esclaus?
Bibliografia
VIQUIPÈDIA (2013). Colonialisme [en línia]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Colonialisme [març/2013] EL RINCÓN DEL VAGO (2013). Colonialismo [en línia]. http://html.rincondelvago.com/colonialismo_7.html [març/2013] ENCICLOPEDIA LIBRE UNIVERSAL EN ESPAÑOL (2012). Imperialismo y colonización en el siglo XIX [en línia] http://enciclopedia.us.es/index.php/Imperialismo_y_colonizaci%C3%B3n_en_ el_siglo_XIX [març/2013] XTEC.CAT (2013). Els efectes dels mitjans de comunicació [en línia] http://www.xtec.cat/~mcodina3/comunicacio/2efec.htm [març/2013] NÉSTOR GARCÍA CANCLINI (2013). La globalización: ¿Productora de cultures híbridas? [en línia] http://cursos.campusvirtualsp.org/pluginfile.php/2588/mod_resource/conten t/1/Modulo1/Garciacanclini_1_.pdf [març/2013] Pensarenc (2012). Relativismo Cultural Vs Colonialismo Cultural [en línia] http://pensarencultura.wordpress.com/2012/04/12/relativismo-cultural/ [març/2013] MANUEL MARTÍN SERRANO (2013). El colonialismo cultural se analiza investigando las relaciones entre acción y comunicación [en línia] http://eprints.ucm.es/13247/1/Martin_Serrano_%281992%29_Colonialismo_ac cion_y_comunicacion.pdf [març/2013] MANUEL MARTÍN SERRANO (2013). Las transformaciones sociales vinculades a la era audiovisual [en línia] http://eprints.ucm.es/13187/1/Martin_Serrano_%281990%29_Transformacion es_era_audiovisual.pdf [març/2013]
IMATGES: Portada: La portada s’ha realitzat combinant dues imatges: http://www.psdgraphics.com/file/world-globe.jpg http://www.caprichoandaluz.com//html/archivos/mundo%20mas%20sano.jpg Colonialisme i globalització: http://www.mediterraneosur.es/fondo/img/colonialismo.jpg Mitjans de comunicació de massa i colonialisme cultural: http://static6.depositphotos.com/1034557/671/i/950/depositphotos_6712380 -Magnifying-Glass---Mass-Media.jpg Conclusions: http://api.ning.com/files/VZvh2ewCMcRKrGiJcvnSihjeyCRA5vr02EuOYSRN7I_/Television_Rules_the_Nation_by_vhm_alex.jpg
PAQUITA RIBAS TUR, 2013