LA IDEA
pàgina 3
EL POLLET
pàgina 4
LA NOIA
pàgina 6
2
Per a la realització de la meva pràctica d’animació he decidit crear personatges amb un destacat aire infantil ja que m’he decantat per una història sensible: Un petit ocellet cau del niu i una noia el cuida fins que es fa gran. El pollet i Eva, la noia, són els únics personatges de l’animació; a més, comparteixen protagonisme. Per a preparar l’animàtica l’he donat més importància als personatges i menys a l’entorn, esbossat amb quatre ratlles i quasi sense color. El primer que he fet, ha estat dibuixar uns esborranys del que serien les escenes. Necessitava veure clar els plans i les postures que adoptaven per a més tard definir-los; primerament sobre un paper i en blanc i negre, i després amb Illustrator a tot color.
3
4
He estudiat la dimensió social que podria albergar el meu protagonista i finalment he decidit que tindria forma de pollet perquè defineix molt bé el que volia explicar amb la meva història. La vida d’un au transcorre des de que és un fràgil ou, més tard un ocellet que neix despullat i absolutament desprotegit i, finalment, es converteix en un àgil ésser volador. El volar sempre a representat la llibertat. Per tant, el pollet de la meva animació també havia de passar forçosament per dues fases: una de desprotecció: la infantesa, i l’altra de llibertat, quan es transforma en un ocell adolescent que pot volar.
rodona; inclús quan l’ocell es fa gran conserva el mateix tipus de mirada. Amb el color groc, he pretès donar-li un aspecte de animalet domèstic. La metamorfosi del protagonista en au adolescent s’ha aconseguit allargant el seu cos i les seves potes, i donant-li una forma que s’assembli més a un ocell real. Ha conservat, però, característiques com el color i l’expressió de la cara.
Com a dimensió física, he partit d’una circumferència. Havia de ser petit i graciós, per això és desproporcionat. Realment el pollet, en la seva primera fase, és un cercle i poc més. Era necessari una forma sense arestes per a representar la seva candidesa.
Per aquest motiu, dos ulls grans i també rodons ocupen quasi una tercera part del seu cos. Al llarg de tota l’animació i encara que estiguin oberts o tancats, els ulls de l’ocellet mantenen la forma
Psicològicament és un personatge feliç en totes les seves facetes. Està encantat quan apareix la noia i se l’emporta, així com també gaudeix de l’estada en captiveri. Quan arriba l’hora de partir també ho fa amb alegria, perquè volar forma part de la seva naturalesa.
5
6
En general, Eva, amb els seus cabells de color impossible, sembla una nina. A més, era indispensable que conservés també trets tendres, per tant, la seva cara, com la del pollet, té una forma arrodonida i els seus ulls són de mida gran. El cos de la noia és llarg i fi perquè representa una persona jove i sa seva colorida vestimenta ens ajuden a pensar que és un ésser actiu i ple de vida. Els cabells llargs i la seva bufanda al vent també li donen un toc de fragilitat.
Psicològicament ella actua com creu que ha d’actuar. Quan troba l’ocell sap que l’ha de protegir i aquest fet l’omple de satisfacció. De la mateixa manera, quan el pollet creix i deixa de ser un ésser indefens, sap que l’ha de deixar anar. Ho sap des del dia que l’ha recollit del camp. Per això, el fet d’alliberar-lo també la fa feliç.
No és un personatge femení per casualitat. Socialment, Eva representa la mare, la cuidadora, la protectora, la que alimenta i dóna calor sense demanar res a canvi. I així és com procedeix: Quan la seva funció de tutela acaba, allibera l’ocell perquè pugui fer el seu propi camí.
7
Paquita Ribas Tur - 2011 Llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0