Paquita Ribas - Documentació Audiovisual - Pràctica - 2016

PRÀCTICA · CASOS D’ESTUDI DOCUMENTACIÓ AUDIOVISUAL · UOC

PAQUITA RIBAS TUR 2016

ÍNDEX -

CAS D’ESTUDI 1: L’ARXIU MULTIMÈDIA DE LA TELEVISIÓ D’EIVISSA I FORMENTERA o o o o

-

CAS D’ESTUDI 2: ARXIU D’IMATGE I SO DEL CONSELL D’EIVISSA o o o o o o o o o o o

-

2

Adquisició de llibres Programes i aplicacions de catalogació i arxiu Sistema de classificació Persones que hi treballen Punts positius Punts febles

CAS D’ESTUDI 4: ARXIU HISTÒRIC D’EIVISSA o o o o o o

-

Funcions principals de l’arxiu Tipus de materials que podem trobar-hi Com arriba el material Emmagatzematge el material físic i analògic Emmagatzematge del material digital Accés del públic als documents de l’Arxiu Algunes tasques de recuperació que s’estan fent actualment Tasques futures Prioritats de l’Arxiu d’Imatge i So i futur immediat Punts positius Punts febles

CAS D’ESTUDI 3: BIBLIOTECA MUNICIPAL CAN VENTOSA D’EIVISSA o o o o o o

-

Material analògic de l’arxiu: tipus de suports i sistema de cerca Material digital: catalogació i arxiu Punts positius Punts febles

Seccions de l’Arxiu Prioritats per a la digitalització de documents Sistema de classificació Conservació del Patrimoni Punts forts Punts febles

CONCLUSIONS ENLLAÇOS IMATGES

pàg. 3

pàg. 6

pàg. 13

pàg. 16

pàg. 21 pàg. 21 pàg. 23

Cas d’Estudi 1: L’Arxiu Multimèdia de la Televisió d’Eivissa i Formentera Font: Renato Steinmeyer · Responsable de l’arxiu de la TEF (desembre de 2016)

La TEF és la televisió local d’Eivissa i Formentera [1]. Creada al 1996, la seva missió és informar del que succeeix a les Pitiüses i entretenir als televidents de les illes.

Renato Steinmeyer és el responsable de l’arxiu de la cadena, i ens ha obert les portes.

Material analògic de l’arxiu: tipus de suports i sistema de cerca Des dels anys 90 fins al 2012 es gravava a 4:3. A partir del març de 2012, tot i que encara no s’emetia en aquesta proporció de pantalla, es va començar a gravar a 16:9.

A l’arxiu hi podem trobar cintes analògiques de diferents tipus: Les Betacam SP que es van utilitzar fins l’any 2006 o les DVCam que es van utilitzar fins fa no molts d’anys. Hi pot haver aproximadament prop de 3.000 hores de vídeo gravat.

Fig. 2 – Interior de la sala d’arxiu analògic

3

Fig. 1 – Renato Steinmeyer a l’arxiu de la TEF

Molt d’aquest material no està digitalitzat, però sí catalogat amb una base de dades d’Access. El sistema de cerca és molt senzill: s’escriu una paraula o paraules clau i el sistema cerca aquesta paraula en les descripcions de les cintes de l’arxiu. Retorna la descripció on s’ha trobat la paraula clau, els minuts del vídeo on apareix, el número de cinta i la data.

Una vegada trobat el que se cerca, els professionals de la TEF digitalitzen la fracció de vídeo que necessiten i l’arxiven de la mateixa manera que el material digital actual.

Material digital: catalogació i arxiu Els diferents tècnics de càmera de la cadena procuren fer les gravacions més netes possibles, amb mínim material de rebuig. Al final del dia o al acabar la seva tasca, però sempre diàriament, buiden el contingut de les seves càmeres al servidor central, que Fig. 3 - En aquest exemple, la cerca situa les paraules clau entre els 57 minuts i actualment té 60 TB d’espai.

21 segons i el 59 minuts i 35 segons de la cinta BTC 048, de l’11 de gener de 2001 Segons les seves característiques tècniques podem distingir dos tipus de material digital: els talls de veu i els recursos o clips.

El recursos o clips són totes aquelles gravacions que es graven amb veu ambient. Aquest so entra pel canal 2 de la càmera. Si plantegem un supòsit d’unes festes de poble, els recursos serien els clips que representen els balls populars, el concurs de pastissos o unes presses generals del poble, per exemple.

Tots els petits clips que crea el pausat de la càmera s’ajunten amb el programa Premier d’Adobe. Després es crea un clip sencer i s’arxiva. Existeix un protocol per a anomenar els vídeos: Data-nom del càmera-descripció completa del vídeo Ex: 161201-RS-casa interior exterior sant Joan (en aquest exemple es tracta d’un vídeo que representa l’interior i l’exterior d’una casa de Sant Joan, gravada pel càmera RS, l’1 de desembre de 2016).

Una vegada s’ha donat un nom al vídeo, s’arxivarà segons el tema 4

Fig. 4 - Mostra dels vídeos arxivats de tipus “Recursos”

directament a la carpeta corresponent del servidor [2]. Les carpetes son: Cultura, Economia, Educació, Esports, Infraestructures, Entitats, Institucions, Mediambient, Sanitat, Societat, Successos.

Aquestes carpetes a la vegada estan formades per diverses subcarpetes o subtemes. Per exemple, en la carpeta de Cultura podem trobar les subcarpetes de Música, Patrimoni, Artesania, Arts plàstiques o Espectacles. En la carpeta de Successos podem trobar les subcarpetes d’Accidents, Gènere, Drogues, Policia, Bombers, Robatoris, Jutjats, etc.

Els tall de veu són les entrevistes, les rodes de premsa, etc. Si agafem el mateix supòsit anterior de les festes de poble, el tall de veu podria ser la roda de premsa de l’alcalde o les entrevistes a la gent del poble. Una altra diferència amb els Recursos és que el so dels talls de veu entra a través del canal 1 del micròfon. Per aquest motiu la veu de l’entrevistat és més clara i neta, perquè es pot baixar el so ambient que entra pel canal 2.

Fig. 5 - Mostra de vídeo enviat per l’Agència Tributària

La manera d’anomenar aquests tipus de video és similar a la que s’utilitza als Recursos o Clips.

Ex. 161201-RS-Alcalde-roda de premsa festes del poble (en aquest exemple es tracta d’una roda de premsa que ha fet l’alcalde l’1 de desembre de 2016, gravada pel càmera RS).

El que és diferent és la manera en què s’arxiven els tall de veu.

Existeix una carpeta per any. Dins de cada carpeta de l’any podem trobar 12 subcarpetes que equivaldrien als 12 mesos de l’any i dins de cada d’aquestes carpetes, 31 subcarpetes més que corresponen a cada dia del mes. El tall de veu de l’exemple s’arxivaria dins de la subcarpeta 01, de la subcarpeta 12, de la carpeta 2016.

Algunes vegades altres cadenes de TV envien vídeos per a cobrir algun tipus de notícia nacional que té a veure amb les illes. En aquest cas s’arxiven segons pertoqui (si són tall de veu o recursos) amb la diferència què en lloc de aparèixer el nom del tècnic de càmera, apareix el nom de la cadena de televisió o la font d’on 5

Fig. 6 - Mostra de vídeo enviat per la Policia Nacional

prové el vídeo (ex: Tve, o Policia Nacional, o Agència Tributaria). Aquests tipus de vídeos solen portar incrustat el logotip de la font.

Per a preservar tot el material bolcat al servidor es van fent backups automàtics a discs externs.

Punts positius La TEF té reproductors per a tots els suports amb formats analògics, com Betacam, Umatic, VHS, DVD, etc.

El sistema de catalogació és bo perquè es tracta d’un arxiu privat i tots els integrants de l’equip el coneixen i hi participen.

El propi equip és el que digitalitza el que necessita, el moment que ho necessita.

Punts febles De la mateixa manera que el fet que la cadena pot digitalitzar el seu material analògic és un punt positiu, el fet de no tenir una persona dedicada exclusivament per a aquesta tasca és un punt feble perquè ara mateix hi ha a l’arxiu moltes hores analògiques que podrien ser digitalitzades i que corren el risc de perder-se.

Cas d’Estudi 2: Arxiu D’IMATGE I SO DEL CONSELL D’EIVISSA Font: Lina Sansano · Directora de l’Arxiu d’Imatge i So (desembre de 2016) L’Arxiu d’Imatge i So d’Eivissa [3] s’ubica a la ciutat d’Eivissa, en l’antic edifici de la Comandància. Es va crear l’any 2002, i actualment el dirigeix Lina Sansano.

Es regeix baix la Llei de Patrimoni de les Illes Balears (normativa general) i la Llei d’arxius i Patrimoni documental [4]. Aquesta llei salvaguarda la memòria històrica de les Illes Balears i els documents d’avui que serviran per a mantenir aquesta memòria en el futur. Pretén construir una gran recopilació arxivística al servei del ciutadà. Així mateix, difon el patrimoni documental de les illes, reconeixent i respectant els drets d’autor segons la Llei de Propietat Intel·lectual vigent actualment.

6

Funcions principals de l’arxiu -

Inventariar i conservar material d’imatge i so que tingui relació amb l’illa d’Eivissa.

Inventariar i conservar col·leccions audiovisuals que han estat donades o comprades.

Digitalització, inventariat i catalogació de material analògic.

Producció pròpia de material audiovisual d’interès públic relacionant amb Eivissa, la natura, els costums i la cultura eivissenca.

Organització d’exposicions i edició de llibres amb el material del seus fons, amb la fi de donar a conèixer el patrimoni Recerca contínua de nou material patrimonial.

Fig. 7 - Lina Sansano · Directora de l’Arxiu d’Imatge i So

Tipus de materials que podem trobar-hi -

So (com poden ser cintes magnetofòniques, minidisc, CD, etc.)

Imatge (fotografies, negatius, postals, diapositives, etc.)

Multimèdia (vídeos digitals, VHS, CD-DVD, etc.)

Altres: mapes, dibuixos, cartes, etc.

Com arriba el material -

Fotografies físiques antigues (també negatius) Formats digitals en CDS, pendrives, etc.

Donacions de lots complets Compres i adquisicions que fa l’Arxiu a altres entitats Fotografies o videoclips de producció pròpia Fig. 8 - “Els familiars de Cuba” · Donació particular de la Família P.M.V. 7

Emmagatzematge del material físic i analògic El magatzem és una peça clau de l’Arxiu. És un espai condicionat especialment per a protegir les obres, on la temperatura i la humitat han de ser correctes per a aquest fi.

Inicialment, el magatzem era massa lluminós. Es van tenir que filtrar la llum de les finestres amb un film que no deixa passar les radiacions solars. Uns panells en el sostre serveixen d’aïllant i fan del magatzem un espai perfecte de preservació.

També es disposen dos sales fredes, on la temperatura es manté constant a 17º i la humitat a 56%. Si en algun moment aquest valors es modifiquen per algun motiu, salta una alarma .

-

-

Magatzem 1 – És la sala freda destinada al audiovisual.

Es poden trobar gravacions de producció pròpia, VHS digitalitzat, vídeos institucionals, reunions, plens, actes culturals; i també documentals, fons del Foment de turisme i cintes antigues de 16mm (algunes encara per digitalitzar).

Magatzem 2 – És la sala freda destinada al so, la fotografia i els negatius originals. Els originals més antics que hi podem trobar són uns plaques de vidre del Fons Narcís Puget, que daten de finals de s. XIX fins als anys 30 del s. XX.

Fig. 9 - Gravacions de producció pròpia

A més, totes les carpetes i caixes contenidores d’originals són de materials com el polietilè i el poliuretà, que tenen ph neutre, lliure d’àcids. La salinitat és, junt amb la humitat i les radiacions, enemiga també de la conservació.

Encara queda molt de material analògic per digitalitzar. Aquesta tasca la fan empreses externes contractades per l’Arxiu per a aquest fi. No existeix cap protocol que indiqui l’ordre de digitalització. A l’hora d’elegir el que es digitalitza primer, sempre predomina l’interès públic sobre qualsevol altra cosa.

8

Fig. 10 - Cintes de vídeo analògic en 16mm

Emmagatzematge del material digital: El material digital s’emmagatzema en cabines dins d’un servidor NAS. Dins d’aquestes carpetes o cabines podem trobar diferents tipus de col·leccions, com per exemple, el Fons de Foment, la col·lecció de vídeo, recentment adquirida, de Josep Mª Bassols (més de 900 hores de vídeo gravat sobre Eivissa) o la col·lecció de fotografies de Toni Pomar.

S’ha de dir que cada col·lecció té una entitat pròpia i moltes vegades està composta de molts de documents diferents, vídeos, imatges, negatius, mapes, dibuixos, etc.

Els backup es fan amb discs durs extern My Book de 4TB i es guarden en la sala freda Magatzem 1, destinada a material multimèdia.

Accés del públic als documents de l’Arxiu La persona que necessiti consultar qualsevol dels documents emmagatzemats en l’arxiu, ha de reomplir una sol·licitud per escrit [5], indicant les seves dades (nom, DNI, telèfon, adreça, etc.) el tipus de documentació que necessita (gràfica, sonora o multimèdia), la descripció del document que necessita i el motiu de la sol·licitud.

Una vegada ha estat acceptada, l’usuari por accedir a la base de dades que es troba a les instal·lacions. A través del programa Lightroom d’Adobe es poden fer cerques per temes i per autors. Els documents s’han arxivat amb unes paraules clau, consensuades prèviament.

En la sala d’accés al públic es solen exposar les últimes col·leccions adquirides o els llibres editats amb fotografies de l’Arxiu.

Es preveu disposar en un futur d’un catàleg online, on el públic pugui consultar els arxius disponibles a través d’Internet.

Algunes tasques de recuperació que s’estan fent actualment L’Arxiu disposa dels originals que va fer servir Luis Cervera Miralles per il·lustrar els seus 4 llibres sobre les planimetries de Dalt Vila, La Penya i La Marina, el primer del qual és "Els carrers de Dalt Vila, El Triple Recinte de l'Eivissa Àrab". Aquests documents consten de les fotografies originals que estaven enganxades unes amb les altres amb cinta adhesiva. Amb el pas del temps, la cinta s’ha tornat groga sobre la fotografia. La restauradora Nieves Peinado s’encarrega de recuperar aquestes imatges netejant-les una a una de l’adhesiu.

Existeix un lot de més de 80.000 negatius només del fons o col·lecció del fotògraf de premsa gironí, Josep Buil Mayoral, primer reporter gràfic en plantilla del Diario de Ibiza, amb imatges a partir dels anys 70. Una historiadora revisa una a una les imatges i les contrasta amb les publicacions del diari d’Eivissa de l’època. Finalment casa imatge amb notícia i les emmagatzema juntes. Actualment s´han acabat dos anys complets.

Un especialista en multimèdia s’encarrega de revisar una a una les gravacions analògiques i realitzar un inventari i catalogació per minutatges.

9

Fig. 11 – Portada del llibre núm. 1 de Luís Cervera sobre les planimetries de Dalt Vila

Fig. 12 - Interior d’un dels llibres de Luis Cervera Miralles

Fig. 13 - Estat de les fotografies de Luis Cervera que actualment s’estan restaurant 10

Tasques futures Recentment s’ha adquirit a la casa Canon el programa Therefore. Es tracta una gran base de dades dissenyada i personalitzada exclusivament per a l’Arxiu d’imatge i so. La mateixa Canon s’encarrega de formar l’equip de treball que utilitzarà el programa. Es té previst que es posi en funcionament a principi del 2017 i serà un gran avanç sobre la base de dades actual.

Prioritats de l’Arxiu d’Imatge i So i futur immediat La gran vocació de l’Arxiu és l’atenció al públic. Per això, es mou per intentar adquirir o recuperar documents indispensables pel patrimoni d’Eivissa, com per exemple, la pel·lícula “Antoñito”, que es va rodar a Eivissa als anys 60, dirigida per l’australià Peter Flynn i de la que s’ha pogut comprar una còpia.

Fig. 14 - Publicació i calendari amb les fotografies de Joan Costa

Un altre exemple és la incorporació de fotografies de Pere Català Roca dels anys 40. Amb aquestes s’ha editat un llibre i actualment s’estan retocant digitalment per a una futura exposició.

Una altra prioritat és la creació pròpia de gran interès natural, com pot ser la recent adquisició d'una col·lecció gràfica del fotògraf Joan Costa per a realitzar una col·lecció de fotografies submarines de les aigües Pitiüses i amb les que s’ha fet una petita publicació i el calendari de 2017. Està previst pel proper any la realització d'una exposició de fotos microscòpiques de la flora autòctona.

Durant el 2016 es va signar un conveni de col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, mitjançant el qual aquesta institució va passar a l'Arxiu d'Imatge i So del Consell Insular d'Eivissa, els seus fons de fotografia antiga (primera part del

11

Fig. 15 - Fulletó per a la recollida d’imatges antigues

segle XX, en blanc i negre). Es preveu que durant el 2017 es realitzi una exposició monogràfica i un catàleg.

També es preveu durant el 2017 inventariar el lot de fotografies donades mitjançant la campanya de recollida d'imatges antigues, fer-ne també una exposició i un catàleg.

Punts positius Les magnífiques instal·lacions permeten la perfecta conservació de les obres analògiques i digitals.

Es pot dir que actualment el pressupost destinat per a l’Arxiu d’Imatge i So és adequat. Permet mantenir i adquirir nous materials d’interès per l’illa.

Punts negatius El punt negatiu és la falta de personal. Amb la nova llei no es pot contractar personal nou fins que es jubilin 10 persones, això fa endarrerir moltes de les tasques de l’Arxiu.

12

Cas d’Estudi 3: Biblioteca municipal Can Ventosa d’eivissa Font: Fanny Tur · Directora Biblioteca Municipal d’Eivissa i directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE) (desembre de 2016) La Biblioteca Municipal d’Eivissa, en Can Ventosa [6], ubicada al centre de Vila, té titularitat municipal i depèn de l’Ajuntament d’Eivissa. Inaugurada al 1988, dóna accés públic i gratuït als ciutadans a la lectura i a la informació i és un centre d’aprenentatge i d’oci. Disposa del fons bibliogràfic més gran de les Pitiüses i un dels més importants de les Illes Balears.

Adquisició de llibres La adquisició de llibres es fa setmanalment, i depèn d’un pressupost que no és molt gran, però suficient per a poder tenir una renovació continuada.

Fanny Tur, és l’encarregada d’aquesta tasca i s’inspira en la literatura dels suplements culturals, els catàlegs bibliogràfics que envien les editorials, els contactes continus amb llibreters i llibreries importants de l’illa i els suggeriments dels usuaris de la biblioteca.

Una vegada es fa l’adquisició, el llibres nous s’exposen al públic a una zona concreta de la biblioteca, perquè els usuaris puguin conèixer les novetats.

Després s’introdueixen a la base de dades i es col·loquen al seu lloc als prestatges.

Fig. 16 - Interior de la Biblioteca Municipal Can Ventosa d’Eivissa

13

Fig. 17 - Taula de novetats de la Biblioteca Municipal de Can Ventosa

Programes i aplicacions de catalogació i arxiu En aquest apartat és molt important la funció del CABIB (Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears) [7]. És un catàleg de cooperació bibliotecària que agrupa les biblioteques més importants de les Illes Balears, amb un sistema de gestió comú . És una eina que, a través del botó “Accés al catàleg” posa a disposició dels usuaris la localització de qualsevol llibre a la xarxa de biblioteques que formen part del CABIB. Tot això des de qualsevol lloc, perquè aquest catàleg està a Internet.

Permet conèixer, no només a quina biblioteca de Balears es troba el llibre, sinó també saber la seva disposició o la data en què es trobarà disponible i fer una reserva de l’exemplar.

A més, el CABIB permet descarregar llibres electrònics, amb la prèvia instal·lació d’un programa gratuït i a través d’una sessió de durabilitat limitada.

Per a la introducció de dades s’utilitza el programa Millenium. Aquest programa el fan servir totes les biblioteques de l’illa d’Eivissa. Està sincronitzat amb el CABIB, de manera que un llibre introduït des de qualsevol biblioteca de la xarxa, apareixerà en el catàleg d’Internet.

Actualment la biblioteca disposa de dues llicències i mitja (l’altra mitja la comparteix amb la biblioteca de l’Ajuntament de Sant Joan) de Millenium. Això vol dir que només dues o tres persones poden treballar simultàniament al sistema.

Millenium també gestiona els préstecs al públic, tasca també sincronitzada amb el CABIB. Això vol dir que si es fa una cerca d’un llibre que ha sortit de la biblioteca es pot saber quan tornarà a les instal·lacions.

14

Fig. 18 - Captura de pantalla de l’accés al catàleg a través del CABIB

Sistema de classificació La biblioteca utilitza el Sistema de Classificació CDU Decimal Universal [8], que és un sistema estandarditzat d’arxiu que utilitzen totes les biblioteques del món.

Es basa amb un codi numèric separar amb guionets, que ens indica, entre altres coses, el país on s’ha editat el llibre, la llengua o llengües en què està escrit, el tipus de contingut, etc.

Per exemple: -

El número 3 són els llibres de dret, lleis, economia, etc El número 5, de ciències, natura, ecologia, biologia, fauna, flora, etc El número 6, són els de ciències aplicades, com medicina, informàtica, mecànica, etc.

El número 7 engloba tots els relacionats amb l’art El número 9, les biografies, geografia, història, etc.

El número 8, són els llibres de literatura

També podem saber la llengua en què està editat el llibre. És un número que figura després del símbol “=”. Així, el “=60” indica els llibres escrits amb llengua espanyola, el “=40” amb llengua francesa, el “=30” amb alemany o el “=20” amb anglès, etc.

El tipus literari s’indica amb un número seguit d’un guionet “-“. Per exemple “-1” és poesia, “-2” és teatre, “-3” és novel·la, etc.

Persones que hi treballen Actualment hi treballen onze persones: un tècnic, dos administratius i vuit auxiliars. Part d’aquestes persones reparteixen les seves jornades laborals amb l’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE).

15

Fig. 19 - Segons la numeració d’aquest llibre de la imatge, es tracta d’un llibre de literatura francesa (840), de poesia (-1) i bilingüe espanyol (=60) i francès (=40)

Punts positius El punt fort de la Biblioteca Municipal de Can Ventosa és que és la biblioteca que té el major volum d’usuaris, de llibres i d’activitat a Eivissa. Obrin moltes hores al dia, cobrint més serveis que les biblioteques universitàries, què, en vacances, tanquen les seves portes.

Punts febles Precisament aquest volum de visites, i activitat és una exigència massa gran per a una biblioteca municipal amb un pressupost baix.

Cas d’Estudi 4: ARXIU HISTÒRIC d’eivissa Font: Fanny Tur · Directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE)i Directora Biblioteca Municipal d’Eivissa (desembre de 2016) Actualment existeixen a Eivissa dos arxius històrics oficials: L’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE) i l’Arxiu Eclesiàstic, situat a la plaça de la Catedral i gestionat pel Bisbat. L’AHE [9] s’ubica dins del recinte emmurallat de Dalt Vila, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Seccions de l’Arxiu Dins de l’Arxiu hi podem trobar cinc seccions diferenciades: -

L’Hemeroteca L’Arxiu d’imatge i so La Biblioteca L’Arxiu Històric d’Eivissa (AISME) Col·leccions especials

L’Hemeroteca la forma la premsa d’Eivissa i Formentera des del s. XIX. Això ha estat possible gràcies a Bartomeu de Rosselló que va ser alcalde i diputat, impulsor i director del Diari d’Eivissa. I que va cedir la seva col·lecció al 1934. Actualment, des del portal Eivissa.es es poc accedir i revisar quasi 214.000 pàgines de premsa digitalitzada [10].

16

Fig. 20 - Façana de l’AHE a Dalt Vila

Fig. 21 - Mostra d’un exemplar del Diario de Ibiza de 1893, tal i com es pot consultar des del web. Imatge extreta del portal www.eivissa.es L’Arxiu d’Imatge i So Municipal va néixer al 1989 com una secció més dins de l’Arxiu Històric. Està compost de més de 25.000 imatges de les illes d’Eivissa i Formentera (la majoria digitalitzades però no bolcades al web), 200 vídeos analògics i arxius de so, com per exemple, entrevistes o les gravacions dels Xacoters de Balàfia (cançons populars pageses). Amb el temps ha anat creixent amb noves adquisicions de col·leccions particulars i altres aportacions.

No s’ha de confondre l’Arxiu d’Imatge i So Municipal amb l’Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa; aquest darrer es va crear al 2002 i per motius diversos. Un d’ells perquè el Consell d’Eivissa tenia al seu poder vàries col·leccions privades. Es va crear l’Arxiu per a la conservació d’aquest patrimoni.

La Biblioteca està especialitzada en temes locals, balears i països Catalans. Es poden trobar documents des del s. XVIII. 17

Fig. 22 - Carta reial de l’AHE protegida per una capsa normalitzada.

Imatge cedida per l’AHE

A l’Arxiu Històric Municipal d’Eivissa (AISME) es poden trobar documents relatius al 1235, any de la Conquesta Catalana, fins l’actualitat. Ha estat possible adquirir material tant antic perquè l’Arxiu és hereu dels documents de la antiga Universitat d’Eivissa i Formentera (des de 1235 fins el s. XVIII).

També hi podem trobar cartografia, correspondència, bàndols municipals, cartes reials, actes de ple (des de 1812 a 1978) o documents del Registre Civil, encara que no tot està bolcat al web.

La secció de Col·leccions Especials engloba diferents tipus de patrimoni, com són els Registres de l’Antiga Cúria (s. XVII – s. XX), arxius de donacions particulars de Marià Villangomez, de Jean Serra, de Mariano Llobet (que daten de la Guerra Civil), d’Enrique Fajarnés Cardona, d’Antoni Alberti Nieto o de Joan Palau entre altres.

Prioritats per a la digitalització de documents

Fig. 23 - Plaques de vidre de l’AISME protegides per sobres de quatre solapes i dins d’una capsa d’arxiu normalitzada. Imatge cedida per l’AHE.

Encara que es prenguin totes les mides per impedir-ho, els documents en paper, les fotografies o els formats multimèdia es van degradant dia a dia. Per això, la digitalització és l’objectiu més important de l’Arxiu Històric Municipal.

Actualment, tot i què hi ha molts de documents digitalitzats i molts d’ells bolcats a Internet (el que permet la consulta sense sol·licitud prèvia de qualsevol persona interessada), encara queda gran quantitat de documents físics per a digitalitzar.

No es segueix cap protocol específic si ens referim a les prioritat de digitalització. Realment es prioritza el que es consulta més o el que van demanant els ciutadans, com poden ser partides de naixement, llicències d’obres antigues, etc.

Les digitalitzacions les fan empreses externes contractades per a aquest fi.

18

Fig. 24 - Llibre de la Cadena (llibre de privilegis s.XIII – XVIII) de l’AHE protegit per una capsa normalitzada a mida. Imatge cedida per l’AHE.

Sistema de classificació La classificació segueix un sistema molt diferent segons de quina secció es tracti. Per exemple, l’Hemeroteca [11] s’agrupa pel nom del Diari o Revista i a la seva vegada per anys, del més antic al més nou.

L’Arxiu Històric d’Eivissa [12] s’arxiva segons el tipus de document que es tracti, per Actes, per Decrets, per Diligències, per Juntes Municipals, i a la vegada per anys, del més antic al més nou. Molts d’aquets documents són manuscrits, això dificulta el poder fer cerques automàtiques des de el web ja que el sistema no reconeix la tipografia manual com ho fa amb la tipografia d’impremta.

L’Arxiu d’Imatge i So Municipal segueix els criteris de classificació [13] de l’Arxiu Històric d’Imatge de Catalunya: Grup I: La ciutat, Grup II: Personatges, Grup III: Festes i esdeveniments, Grup IV: La nostra gent, Grup V: Feines Tradicionals, Grup VI: Fora Vila, etc.

Fig. 25 - Mostra del sistema de classificació de l’Hemeroteca.

Fig. 26 - Exemple d’un Acte de Ple de 1952 digitalitzat i bolcat a Internet. Imatge extreta del portal www.eivissa.es

19

Conservació del Patrimoni L’Arxiu Municipal disposa de dues zones diferenciades: La Sala de Consulta i el Dipòsit.

El dipòsit és el magatzem on s’arxiven els originals analògics i físics.

Disposa de diferents espais per a albergar material multimèdia o documentació en paper. Els primers necessiten una temperatura inferior a 18º i una humitat que va del 45% al 55%, mentre que la temperatura ideal per a la conservació del paper ronda els 22º.

Fig. 27 - Mostra del sistema de classificació de l’Arxiu d’Imatge i So Municipal. Imatge extreta del portal www.eivissa.es

Tot el material d’arxiu es guarda en recipients normalitzats, fets amb materials especial de ph neutre que afavoreix la conservació.

Els sistemes d’extinció són a base de CO2 per a danyar el menys possible els documents en el supòsit d’una intervenció per incendi. Per a evitar la degradació del patrimoni, aquest espai no està obert al públic.

La sala de consulta és l’espai on el ciutadà pot consultar els documents del seu interès.

Punts forts El pressupost és suficient, però “sense alegries”. El que és realment un punt fort és el fet que molta documentació es troba actualment digitalitzada i bolcada a la xarxa. Qualsevol persona interessada la pot consultar des de ca seva.

Punts febles Quan es va reformar l’edifici per a ubicar l’Arxiu, els arquitectes no van tenir en compte la necessitat de conservació del patrimoni que actualment es custodia. Es pot posar com exemple el fals sostre que no ajuda a la conservació.

Fig. 28 - Sala de Consulta de l’AISME. En la part superior es troba l’Hemeroteca física.

20

CONCLUSIONS La realització d’aquesta pràctica m’ha donat l’oportunitat de conèixer arxius privats i públics i d’entrevistar-me en primera persona amb els seus responsables.

M’han cridat l’atenció les diferents maneres d’arxivar segons es tracti d’empresa privada o pública, i de la gran importància que és tenir tot aquest material inventariat i catalogat. Tasca poc reconeguda perquè els diners i el nombre de persones dedicades a custodiar i preservar aquest patrimoni són actualment escasses. M’he trobat arxius amb només dues persones en plantilla i amb molta càrrega de treball.

El que és molt positiu és que els tècnics que preserven i mantenen tots els arxius que he visitat són persones molt preparades amb llargs currículums i que senten una verdadera passió pel que fan.

Em sento molt agraïda per la accessibilitat d’aquestes persones, que m’han atès als seus despatxos, tot i tenir una agenda plena, sense cap forat. Renato Steinmeyer, per exemple va obrir el seu arxiu fora d’horari i me va mostrar personalment les cintes i tot el sistema de catalogació. Lina Sansano em va acompanyar en persona per les instal·lacions de l’Arxiu d’Imatge i So i vaig poder tenir l’oportunitat (i l’honor) d’entrar als magatzems i veure patrimoni de més de cent anys. Fanny Tur, davant de la impossibilitat de poder entrar a la zona on l’Arxiu Històric custodia els documents, em va enviar algunes les fotografies que publico en aquest treball.

Els tres m’han contagiat la passió que posen en la seva feina, que és tant important per a la meva generació i les futures.

Moltes gràcies.

enllaços [1] TEF Televisió d’Eivissa i Formentera (2016) [en línia] [Data de la consulta: Desembre 2016] https://teftv.com/ [2] Arxiu de la categoria: Eivissa en Festes (2016) [en línia] TEF [Data de la consulta: Desembre 2016] https://teftv.com/category/festes/eivissa-en-festes/ [3] Arxiu d’imatge i So (2016) [en línia] CONSELL D’EIVISSA [Data de la consulta: Desembre 2016] http://www.conselldeivissa.es/portal/p_20_contenedor1.jsp?seccion=s_fdes_d4_v2.jsp&codbusqueda=153&language=ca&codResi=1&cod MenuPN=423&codMenuSN=514&codMenuTN=623&codMenu=548 [4] Llei d’arxius i Patrimoni documental (BOIB 152 28-10-2006) (2016) [en línia] CAIB [Data de la consulta: Desembre 2016] http://boib.caib.es/pdf/2006152/mp72.pdf 21

[5] Plantilla per a sol·licitar documentació per préstec o consulta (2016) [en línia] CONSELL D’EIVISSA [Data de la consulta: Desembre 2016] http://www.conselldeivissa.es/portal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/1_8144_2.pdf [6] Biblioteca Municipal d’Eivissa Can Ventosa (2016) [en línia] BIBLIOTECAS PÚBLICAS [Data de la consulta: Desembre 2016] http://www.bibliotecaspublicas.es/bm-eivissa/index.jsp [7] CABIB · Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears (2016) [en línia] [Data de la consulta: Desembre 2016] http://cabib.uib.es/ [8] Catalogació decimal universal Balears (2016) [en línia] VIQUIPÈDIA [Data de la consulta: Desembre 2016] https://ca.wikipedia.org/wiki/Classificaci%C3%B3_Decimal_Universal [9] Arxiu Històric d’Eivissa (AHE) (2016) [en línia] [Data de la consulta: Desembre 2016] http://www.eivissa.es/portal/index.php/ca/arxiuhistoric-municipal [10] Fonts digitalitzat (2016) [en línia] Arxiu Històric d’Eivissa (AHE) [Data de la consulta: Desembre 2016] http://www.eivissa.es/portal/index.php/ca/fons-digitalitzat [11] Classificació de la Secció XXIII: Hemeroteca (2016) [en línia] EIVISSA.ES [Data de la consulta: Desembre 2016] http://www.eivissa.es/portal/index.php/ca/classificacio-de-lhemeroteca [12] Classificació del Fons de l'Arxiu Històric d'Eivissa (2016) [en línia] EIVISSA.ES [Data de la consulta: Desembre 2016] http://www.eivissa.es/portal/index.php/ca/classificacio-del-fons-de-larxiu-historic [13] Classificació de l’Arxiu d’Imatge i So Municipal (2016) [en línia] EIVISSA.ES [Data de la consulta: Desembre 2016] http://www.eivissa.es/portal/index.php/ca/classificacio-arxiu-imatge-i-so MASES M. , DURAN P. , GARCÍA D. , PEDREGOSA J. (2016). Documentació Audiovisual. Barcelona: FUOC.

22

imatges Fotografies de Paquita Ribas: Figures: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20,28 Fotos d’Internet: Fig. 18: CABIB · Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears (2016) [en línia] [Data de la consulta: Desembre 2016] http://cabib.uib.es/ Figures 21, 25: Cerca a l’Hemeroteca (2016) [en línia] EIVISSA.ES [Data de la consulta: Desembre 2016] http://www.eivissa.es/portal/index.php/ca/fons-digitalitzat Fig. 26: Cerca a l’Arxiu Històric (2016) [en línia] EIVISSA.ES [Data de la consulta: Desembre 2016] http://www.eivissa.es/portal/index.php/ca/fons-digitalitzat Imatges cedides per l’AHE: Figures: 22, 23, 24

PAQUITA RIBAS TUR - 2016

23