Finances en les organitzacions by Paquita Ribas

ÍNDEX MAPES CONCEPTUALS DE LES FINANCES DE L’EMPRESA

PÀG. 3

FONS DE FINANÇAMENT

PÀG. 3

ANÀLISI PATRIMONIAL

PÀG. 4

ANÀLISI ECONÒMICA

PÀG. 4

TIPUS D’INVERSIONS

PÀG. 4

MODELS D’INVERSIÓ

PÀG. 4

OFERTA I DEMANDA

PÀG. 5

TIPUS DE MERCAT

PÀG. 5

PREGUNTES TEÒRIQUES 2

PREGUNTA 1

PÀG. 6

PREGUNTA 2

PÀG. 7

PREGUNTES TEST

PÀG. 9

EXERCICIS -

EXERCICI 1

PÀG. 12

EXERCICI 2

PÀG. 18

BIBLIOGRAFIA

PÀG. 20

MAPES CONCEPTUALS DE LES FINANCES DE L’EMPRESA

PREGUNTES TEÒRIQUES PREGUNTA 1 Raonar el tipus de desplaçament que experimenten les corves d’Oferta i/o Demanda del mercat d’ordinadors provocades pels factors següents: a) Un augment del preu de les impressores Si diem que les impressores són béns complementaris dels ordinadors, en aquest tipus de béns, si puja el preu d’un, baixa la demanda dels dos béns, per tant la corva de la demanda es desplaçarà cap a l’esquerra. Hi ha un petit matís. Si el que augmentés fos el preu dels ordinadors, llavors és possible que disminuís la demanda d’impressores, però en el cas dels ordinadors poden funcionar perfectament sense impressora.

b) Una disminució del nivell de renda dels consumidors Els ordinador podrien catalogar-se com de tipus “béns normals”. En augmentar la renda i ser un bé normal, augmentaria el consum d’ordinadors. Però en aquest cas tenim una disminució del nivell de la renda, per tant, la corva de la demanda es desplaçarà cap a l’esquerra perquè la demanda disminueix. c) Un augment del tipus d’IVA que grava els ordinadors Quan hi ha un augment dels impostos les vendes disminueixen i la corva de la demanda es desplaçarà cap a l’esquerra. Aquest és el cas de l’augment del tipus d’IVA que grava els ordinadors. Els productors oferiran una quantitat menor i la corba de l’oferta es desplaçarà a l’esquerra. d) Una disminució del preu de les CPU Aquest cas és diferent de les impressores, perquè les CPU formen part dels ordinadors. Estan íntimament relacionats amb ells. Són béns complementaris. Si el preu de les CPU augmenta, llavors disminuiria la demanda i la corva es

desplaçaria cap a l’esquerra. Com que els usuaris comprarien menys ordinadors, llavors els productors oferirien una quantitat menor amb el consegüent desplaçament de la corva de l’oferta a l’esquerra.

PREGUNTA 2 D’una determinada empresa es coneixen les següents ràtios:

Ràtio de tresoreria: 0,4

Ràtio de liquiditat: 0,8

Ràtio de solvència: 1,8

a) Analitzar la situació financera de l’empresa El ràtio de tresoreria relaciona la tresoreria amb els deutes a curt termini. Els valors ideals estan entre 0,8 i 1. En aquest cas és de 0,4, per tant inferior al valor ideal. Aquest ràtio revela si l’empresa pot complir amb les seves obligacions de deutes a la vista o a curt termini. El ràtio de liquiditat recull el concepte de fons de maniobra. Cal que sigui superior a 1, ja que el valor ideal està entre 1,7 i 1,8. En aquest cas és de 0,8, per tant inferior al valor ideal. Això significa que pot tenir problemes en disposar d’efectiu en un moment donat, encara que tingui béns. No podrà fer front als deutes a curt termini. Perill de suspensió de pagaments. El ràtio de solvència és la capacitat real de l’empresa per satisfer els seus deutes. Cal que sigui superior a 1. En l’exemple és superior a 1. Indica que l’empresa té patrimoni suficient per cobrir els seus deutes en cas de no poder-los pagar. Quan major és el ràtio, major és la garantia que ofereix l’empresa per a pagar els seus deutes.

b) L’empresa vol fer una inversió en immobilitzat. Proposeu-li dos fonts de finançament aliè. Hem de tenir en compte la situació financera en què es troba. L’immobilitzat són els actius destinats a servir d’una manera permanent a l’empresa. Pot ser immobilitzat material (terrenys, locals, mobiliari, ordinadors, elements de transport...) o immobilitzat immaterial (patents, drets de traspàs, programes informàtics, etc.). Si es tracta d’una inversió en immobilitzat material podria demanar un préstec a un banc o caixa. És una empresa solvent per tant és una garantia pel banc. També podria demanar un crèdit que solucionaria les necessitats de tresoreria pels desfasaments temporals entre els pagaments i els cobraments. Si el que necessita comprar és un immobilitzat immaterial com, per exemple, programes informàtics, podria aprofitar8

se del descompte comercial amb la seva entitat bancària. Això és l’avançament per par del banc dels diners dels cobraments dels seus clients. També podria demanar una subvenció, encara que en aquest cas no es tracta d’una font de finançament aliena, sinó pròpia.

PREGUNTES TEST 1 – El capital és una font de finançament: a. Pròpia i interna b. Pròpia i externa c. Aliena i interna d. Aliena i externa

2 – Les reserves: 9

a. Provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa b. Són autofinançament intern c. Poden ser voluntàries d. Totes les respostes anteriors són correctes 3 – La diferència principal entre un crèdit i un préstec, sempre és que: a. El crèdit és a curt termini i el préstec sempre és a llarg termini. b. El crèdit és una font de finançament pròpia i el préstec és una font aliena. c. El crèdit és una quantitat de diners que l’empresa té a la seva disposició i pot utilitzar o no, mentre que el préstec són diners que rep l’empresa. d. El préstec té un cost però el crèdit no.

4 – Sobre el fons de maniobra, quina de les afirmacions següents és correcta?: a. El fons de maniobra es descriu com la diferència entre el passiu fix i l’actiu corrent. b. Si l’actiu corrent d’una empresa és de 40 unitats monetàries, el passiu circulant, de 20 unitats monetàries, i el passiu fix, de 80 unitats monetàries, el fons de maniobra és de 20 unitats monetàries. c. El fons de maniobra és el valor que té l’empresa en el mercat financer. d. Totes les afirmacions anteriors són correctes.

5 – El desplaçament cap a la dreta de la corba d’oferta dels smartphones pot ser degut a: a. una variació en els gustos dels consumidors. b. un augment en el cost dels seus components. 10

c. un empitjorament tecnològic en la producció dels smartphones. d. Cap de les anteriors. 6 – El mercat de fabricants de telèfons mòbils és un exemple de mercat de: a. Competència monopolística. b. Competència perfecta. c. Monopoli. d. Oligopoli.

7 – L’empresa Microsoft es pot considerar monopoli perquè: a. És una empresa molt gran. b. És una empresa líder en el seu sector. c. Té poder de mercat. d. L’empresa Microsoft no és un monopoli.

8 – Un informàtic que deixa una feina en una empresa del sector de l’ hoteleria, per a buscar una feina en una empresa del món de la informàtica, formarà part de l’: a. atur estructural. 11

b. atur cíclic. c. atur friccional. d. atur estacional

EXERCICIS PRÀCTICS EXERCICI 1 L’empresa INDÚSTRIES SOLÀ, ha de valorar tres projectes d’inversió per a la renovació d’una de les màquines de la cadena de producció. Els desemborsaments i els fluxos de caixa derivats de cadascun dels projectes es presenten a la taula següent:

Desemborsament inicial

Fluxos nets de caixa en el període 1

Fluxos nets de caixa en el període 2

Projecte 1

35.000

19.000

22.000

Projecte 2

38.000

28.000

13.000

Projecte 3

45.000

25.000

26.000

12 a) Calculeu el Pay Back de cada projecte d’inversió. Seleccioneu el millor projecte segons aquest criteri. El Pay Back ens permet saber quant de temps se tardarà en recuperar la inversió inicial mitjançant els fluxos nets de caixa. Projecte 1: Sumarem els fluxos nets de caixa del dos períodes. 19.000 + 22.000 = 41.000 Com sobra hem d’esbrinar els mesos que necessitem en el segon any fins que recuperem la inversió. A principi del segon any s’havia recuperat 19.000 de la inversió. 35.000 – 19.000 = 16.000 que ens queden per recuperar el segon any. Necessitem saber els mesos dels segon anys fins a recuperar la inversió. Això ho podem esbrinar amb una regla de tres.

22.000 --------------------- 12 mesos 16.000 ---------------------- X X = 16.000 x 12 / 22.000 = 8,7 = 8 mesos i uns dies que encara no sabem Si tenim en compte que l’any comercial és de 30 dies 1 mes --------------------- 30 dies 0,7 ----------------------- X X = 0,7 x 30 / 1 = 21 dies El Pay Back del Projecte 1 és d’1 any, 8 mesos i 21 dies

Projecte 2 Repetirem la mateixa operació que en el projecte 1 38.000 – 28.000 = 10.000 13.000 ------------------- 12 10.000 ------------------- X X = 10.000 x 12 / 13.000 = 9,2 = 9 mesos 1 -------------------------- 30 0,2 ----------------------- X X = 0,2 x 30 / 1 = 6 dies El Pay Back del Projecte 2 és d’1 any, 9 mesos i 6 dies

Projecte 3 45.000 – 25.000 = 20.000 26.000 ----------------- 12 20.000 ----------------- X X = 20.000 x 12 / 26.000 = 9,2 = 9 mesos 1 --------------------- 30 0,2 ------------------ X X = 0,2 x30 / 1 = 6 dies El Pay Back del Projecte 3 és d’1 any, 9 mesos i 6 dies 14

b) Calculeu el valor actual net (VAN) de cada projecte d’inversió utilitzant una taxa d’actualització del 7%, constant per a tots els períodes. Indiqueu si les tres alternatives són viables i especifiqueu l’òptima segons aquest criteri. Projecte 1 VAN = -35.000 + Projecte 2 VAN = -38.000 + Projecte 3 VAN = -45.000 +

19.000 + (1+0,07)1

22.000 = 1.972,66 (1+0,07)2

28.000 + (1+0,07)1

13.000 = -477,07 (1+0,07)2

25.000 + (1+0,07)1

26.000 = 1.073,89 (1+0,07)2

La inversió se considera acceptable si el seu VAN és major que 0. Els valors sobre 0 signifiquen que la inversió produirà guanys. Per tant, el VAN del Projecte 2 no és viable. El projecte que té el millor VAN és el Projecte 1.

c) Expliqueu què és la taxa interna de rendibilitat (TIR) i plantegeu el seu càlcul per als tres projectes. És el tipus d’interès amb el qual el VAN de la inversió és igual a 0.. El TIR s’utilitza per a decidir sobre l’acceptació o rebuig d’un projecte d’inversió. La TIR es compara amb un tipus mínim. Si el TIR supera el mínim se accepta la inversió. La fórmula és: VAN = -inversió inicial + Projecte 1 1.972,66 = -35.000 +

𝑔𝑢𝑎𝑛𝑦 1𝑒𝑟 𝑎𝑛𝑦 + (1+𝑇𝐼𝑅)1

19.000 + (1+𝑇𝐼𝑅)1

El TIR resultant és 10,94% 16

22.000

𝑔𝑢𝑎𝑛𝑦 2𝑜𝑛 𝑎𝑛𝑦 (1+𝑇𝐼𝑅)2

(1+𝑇𝐼𝑅)2

Projecte 2 -477,07 = -38.000 +

28.000 + (1+𝑇𝐼𝑅)1

El TIR resultant és 5,97%

13.000 (1+𝑇𝐼𝑅)2

Projecte 3 1.073,89 = -45.000 +

25.000 + (1+𝑇𝐼𝑅)1

El TIR resultant és 8,71%

26.000 =0 (1+𝑇𝐼𝑅)2

+ ... = 0

d) Sabent que la TIR del projecte 3 és superior al 7%, expliqueu raonadament si aquest projecte és viable segons aquest criteri. Quan volem conèixer la viabilitat i rendibilitat d’un projecte s’estudien el VAN i el TIR. El primer projecte té un VAN positiu, això significa que el projecte és viable. El TIR es relaciona amb el VAN. És la tassa d’interès màxima amb la que és possible endeutar-se per a finançar el projecte sense que generi pèrdues. Quant més alt sigui el TIR, major rendibilitat obtindrem pels diners invertits. Si tenim un tir alt obtindrem un interès alt. En el projecte 1 el TIR també és alt. Vist aquest dos conceptes podem afirmar que el projecte és viable.

EXERCICI 2 L’empresa INDITEX va presentar la informació comptable següent, referent als anys 2011 i 2012, en milions d’euros: COMPTE

PÈRDUES

GUANYS

2011

2012

13.793

15.946

BAII – Beneficia abans impostos i interessos

2.522

3.117

BAI – Benefici abans impostos

2.559

3.131

1.946

2.367

10.959

12.890

7.456

8.482

Vendes

Actiu Fons propis

18 a) Calcular la rendibilitat econòmica dels dos anys. Interpretar el resultat de cada any i la seva evolució. Aquesta ràtio relaciona la rendibilitat de les inversions en béns i serveis que ha fet l’empresa abans d’impostos i d’interessos. Cal que sigui positiva, com més gran millor. Es calcula: Rendibilitat econòmica = BAII / Actiu Rendibilitat econòmica (2011) = 2.522 / 10.959 = 0,2301 = 23,01% Rendibilitat econòmica (2012) = 3.117 / 12.890 = 0,2418 = 24,18% La rendibilitat econòmica d’INDITEX ha estat positiva en els dos exercicis i ha augmentat en el segon.

b) Calcular la rendibilitat financera dels dos anys. Interpretar el resultat de cada any i la seva evolució Relaciona la rendibilitat de les aportacions dels socis amb el resultat abans d’impostos. Cal que sigui positiva, quan més gran millor. Es calcula: Rendibilitat financera = BAI / Fons propis Rendibilitat financera (2011) = 2.559 / 7.456 = 0,3432 = 34,32% Rendibilitat financera (2012) = 3.131 / 8.482 = 0,3691 = 36,91% Els socis han tingut una rendibilitat superior a una inversió sense risc. El segon any ha augmentat. c) Calcular la rendibilitat de les vendes dels dos anys. Interpretar el resultat de cada any i la seva evolució Relaciona el resultat d’explotació amb les vendes de l’empresa. Cal que sigui positiva. És important comparar-la amb altres empreses del sector. 19

Es calcula: Rendibilitat de les vendes = BAII / Vendes Rendibilitat de les vendes (2011) = 2.522 / 13.793 = 0,1828 = 18,28% Rendibilitat de les vendes (2012) = 3.117 / 15.946 = 0,19547 = 19,55% La rendibilitat de les vendes ha estat positiva i ha augmentat el segon any. d) Si haguéssiu de comprar accions de l’empresa en quin tipus de rendibilitat us fixaríeu més? Raonar la resposta. Me fixaria més en la rendibilitat financera, ja que és la que té relació amb les aportacions dels socis (accions).

BIBLIOGRAFIA MARTÍNEZ JIMÉNEZ M., MONTOLIU MONFORT Mª T, QUEOL SITGES M. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 21. Barcelona: UOC OLIVARES IGLESIAS E. (2010) Administració i gestió d’organitzacions. Bit 22. Bit 23. Barcelona: UOC EMPLEA CANTABRIA. (2013). El estudio Económico Financiero [en línia] http://www.empleacantabria.com/es/portal.do?TR=C&IDR=45 [Octubre/2013] PEDRO RUBIO DOMÍNGUEZ. EUMED (2013). Manual de anàlisis financiero [en línia] http://www.empleacantabria.com/es/portal.do?TR=C&IDR=45 [Octubre/2013]

BANKIA (2009). Liquidez, solvència y endeudamiento [en línia] http://www.rankia.com/blog/anfundeem/413319-liquidezsolvencia-endeudamiento [Octubre/2013] VIQUIPÈDIA (2012). Payback (economia) [en línia] http://es.wikipedia.org/wiki/Payback_%28econom%C3%ADa%29 [Octubre/2013] E-EDUCATIVA (2013). Pay-back o plazo de recuperación [en línia] http://educativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/2750/2782/html/341_payback_o_plazo_de_recuperacin.html [Octubre/2013] GABILOS (2013). Calcular el valor neto de una inversión [en línia] http://www.gabilos.com/calculadoras/van_tir/calculoVAN.htm [Octubre/2013] GABILOS (2013). Calcular la tasa interna de rentabilidad [en línia] http://www.gabilos.com/calculadoras/van_tir/calculoTIR.htm [Octubre/2013]

SHIRLEY CONTRERAS ULLOA (2013). Valor Actual Neto [en línia] http://www.slideshare.net/scontulloa/valor-actual-neto [Octubre/2013] BUENOS NEGOCIOS (2013). VAN y TIR ¿Cuánto vale una inversión? [en línia] http://www.buenosnegocios.com/notas/247-vany-tir-cuanto-vale-una-inversionr [Octubre/2013]

Foto portada: http://www.buenosnegocios.com/notas/247-van-y-tir-cuanto-vale-una-inversionr

PAQUITA RIBAS TUR, 2013