Ones i Espectres TRACTAMENT I PUBLICACIÓ D’ÀUDIO UOC, 2014
PAQUITA RIBAS TUR
EXERCICI 1 En aquest exercici s’experimenta amb les interferències constructives i destructives implementant un programa amb Processing. Se produeix interferència destructiva quan dos ones de la mateixa freqüència estan completament desfasades l’una amb respecte de l’altra; és a dir, quan la cresta d’una ona coincideix amb la vall de l’altra. En aquest cas es cancel·len mútuament. Es produeix interferència constructiva quan les crestes i les valls de dos ones de la mateixa freqüència coincideixen. En aquest cas, les ones formen una ona amb amplitud igual a la suma de les amplituds de cada una de les dues ones originals. S’ha implementat un programa que genera un to pur al canal esquerre, amb freqüència fixe a f=440Hz (corresponent a la nota La3) i una amplitud de 0,5. Al canal dret, un altre to pur amb la mateixa freqüència fixe (f=440Hz) però l’amplitud es mourà entre els valors 0 i 0,5 segons el moviment vertical del mouse. [[arxiu Processing: “RibasTur_Paquita_ex1”]]
CANAL ESQUERRE
SUMA DELS 2 CANALS
CANAL DRET ESPECTRE
L’exercici consisteix a demostrar com actuen les interferències destructives i constructives. Només ens hem de situar amb el ratolí sobre l’aplicació i moure’l amunt i avall sobre l’eix de coordenades y. S’han utilitzat uns auriculars per a poder percebre perfectament els dos canals .
Si ens situem amb ratolí en la part superior de l’aplicació tindrem la sensació d’escoltar un so únic, mescla dels dos tons, amb la mateixa freqüència i la suma de les dues amplituds. Les crestes i valls de les ones coincideixen. Això equival a la interferència constructiva
Si desplacem el ratolí verticalment cap a la part inferior de l’aplicació, arribarà un moment que el to del canal dret (i del auricular dret) desapareixerà i en la pantalla visualitzarem una línia recta. Això demostra la interferència destructiva.
EXERCICI 2 En aquest exercici s’experimenta amb els batements de primer i segon ordre, novament amb una aplicació implementada amb Processing. Quan dos tons purs de diferents característiques (per exemple, de diferents freqüències) sonen junts, el timpà reacciona alhora a dues reaccions diferents. Si la diferència de freqüències és gran, les regions de ressonància de la membrana basilar estan separades i se senten els dos tons totalment diferenciats. Però si la diferència de freqüències és menor que una certa quantitat, les regions de ressonància de la membrana basilar es trepitgen i llavors se sent només una nota batent. S’ha implementat una aplicació que mostra al canal esquerre, un senyal en forma de dent de serra, amb freqüència fixe f=440Hz i amplitud 0,5 (part inferior de l’aplicació). Al canal dret es mostra un senyal sinusoïdal, amb freqüència variable i amplitud entre 0 i 0,5 segons el moviment del mouse (part superior de l’aplicació). En la part central apareix la suma dels dos senyals. Si es desplaça el ratolí horitzontalment sobre la pantalla de l’aplicació s’anirà variant l’amplitud. Per a variar la freqüència s’introduiran els nombres de l’1 a 5. -
Pitjant l’1 la freqüència oscil·larà entre f=430 i f=450 Pitjant el 2 la freqüència oscil·larà entre f=860 i f=900 Pitjant el 3 la freqüència oscil·larà entre f=1290 i f=1350 Pitjant el 4 la freqüència oscil·larà entre f=1720 i f=1800 Pitjant el 5 la freqüència oscil·larà entre f=2120 i f=2280
Mentre el ratolí es manté en la part central de l’aplicació el so s’escolta de manera bastant uniforme, però una vegada es desplaça el mouse totalment a la dreta o a l’esquerra es pot percebre com el so bateja i vibra. Experimentant els batejos de primer i segon ordre. [[arxiu Processing: “RibasTur_Paquita_ex_pra1”]]
Aspecte de les ones amb la tecla 1
Aspecte de les ones amb la tecla 2
Aspecte de les ones amb la tecla 3
Aspecte de les ones amb la tecla 4
Aspecte de les ones amb la tecla 5
EXERCICI 3 En aquest exercici s’experimenta la diferència entre els sons harmònics (ones de color verd que es dibuixen en la part superior de l’aplicació) i el soroll (ones de color rosa que es dibuixen en la part inferior). Com a exemple de so harmònic s’ha elegit la melodia de Happy Birthday Espot apreciar perfectament com en el soroll presenta unes ones desordenades, sense continguts harmònics ni cap freqüència predominant. [[arxiu Processing: “RibasTur_Paquita_pra1_ex3”]]
PAQUITA RIBAS, 214 Tractament i publicació d’àudio