Introversio by Pasionporloslibros

ÀNGEL BLANC CEL

INTROVERSIÓ

ÀNGEL BLANC CEL

INTROVERSIÓ

Edita:

I.S.B.N.: 978-84-17068-85-1 Impreso en España Reservados todos los derechos. Ninguna parte de esta publicación ni de su contenido puede ser reproducida, almacenada o transmitida en modo alguno sin permiso previo y por escrito del autor.

ÍNDEX Totes les flors són negres .......................................... 9 Llibertats d’infern.......................................................... 10 La sang, el poeta............................................................ 11 Després............................................................................ 12 Marxaràs.......................................................................... 13 Els versos que caldria escriure cec.......................... 14 Oh, senyor!...................................................................... 15 Delicat somriure i precís............................................. 16 Se’m trenca l’harmonia............................................... 17 Torno de la nit................................................................ 18 Autoretrat 16/12/2017............................................... 19 El revers........................................................................... 20 Grisos o negres.............................................................. 21 Ara que és Nadal........................................................... 22 Tocant paradisos........................................................... 23 Sants i dimonis.............................................................. 24 De sol i sense Déu........................................................ 25 Poemes que vaig plorar............................................... 26 He plorat dins el teu plor............................................. 27 Poema del gest.............................................................. 28 Antipsicòtics, tabac i cafeïna..................................... 29 De vegades perdo i tremolo....................................... 30 Quan gira el món........................................................... 31 Perdona’m....................................................................... 32 Penya-segat................................................................... 33 Si moro ara..................................................................... 34 Vertigen............................................................................ 35 Sentiments universals................................................. 36 Passió i devoció............................................................. 37 Gratacel........................................................................... 38 Bogeries del vent........................................................... 39 Intens................................................................................ 40 Paradisos interiors........................................................ 41 Introduint, investigant................................................. 42 Onades de la ment........................................................ 43 Escrivint a casa.............................................................. 44 El dibuix dels malsons.................................................. 45 En un gronxador............................................................. 46

Deixo de ser aigua......................................................... 47 Vull perdre la nit............................................................ 48 Un món apagat per als meus ulls............................. 49 Poema d’amor tancat amb clau................................ 50 Rere la introversió......................................................... 51 Agraït................................................................................ 52 Aquest món és lliure..................................................... 53 Poema d’art brut........................................................... 54 Sempre he estat llunàtic............................................. 55 Autoretrat 1/2/2018.................................................... 56 Ho sento però sóc molt lluny.................................... 57 Com qui desconeix la terra......................................... 58 Pessimisme optimista................................................. 59 La vida passa i ens veurem......................................... 60 Tinc dret a la tristesa................................................... 61 Esgotat............................................................................. 62 No sé creure en res...................................................... 63 Solitari.............................................................................. 64 Demà................................................................................ 65 Sé que s’ha de pujar al cel.......................................... 66 Brindaré amb la meva ombra..................................... 67 Torero poeta................................................................... 68 Habitacions..................................................................... 69 Ideari................................................................................. 70 Sobre com perdre el mar............................................ 71 Estripat............................................................................ 72 Diabòlica tristesa.......................................................... 73 Totes les cançons.......................................................... 74 Sóc el murmuri dels carrers....................................... 75 Epitafis per a mi............................................................. 76 Tornar a la tomba.......................................................... 77 La foscor d’un dia qualsevol....................................... 78 El macabre destí............................................................ 79 Tristesa injectada.......................................................... 80 Poemes que són plors.................................................. 81 No!..................................................................................... 82 Blanca............................................................................... 83 Les antigues mirades................................................... 84 Cap a un més-enllà....................................................... 85 Sempre hi seré en un poema..................................... 86

PRÒLEG

La meva introversió afegida a la meva timidesa fa que em reculli en el meu món interior i aquest poemari és una mostra. Aquest poemari és una introspecció, una visió interior de temes com la tristesa o temes com l’espiritualitat, sempre mirant cap endins. Aquest poemari parla d’una mort espiritual, d’un pessimisme per al progrés del món, però un pessimisme optimista, és a dir, veig el món cada vegada més decadent i no hi veig sortida però en el fons, molt al fons, sé que hi ha una petita esperança. Parla de tristesa, i és que tots tenim dret a la tristesa, ens bombardegen amb la busca de la felicitat, amb ser feliços sempre, en tot moment, i això és impossible, jo, de vegades estic trist i no tinc perquè amagar-ho, per això he escrit aquest poemari per donar la meva tristesa al paper, per saber com és, per compartir-la, potser amb mi mateix però sobretot per alliberar-me. Pensaràs que un poeta no pot ser introvertit perquè obre el cor i mostra als demés el seu sentiment, però sí, sóc reservat, i escrivint m’obro més del que faria si ho tingués que explicar d’una altra manera. Un tema que també sobrevola el poemari és la mort, la mort és un tema natural, el món n’és ple, i m’apropo a aquest tema perquè el veig molt poètic. En alguns moments també hi

~7~

ha pinzellades sobre la bogeria, la poesia o les drogues. La bogeria perquè pateixo una malaltia mental, i no és absent en els meus poemes, de fet, altres poemaris que he escrit tractaven el tema. La poesia, bé, l’art en general, perquè és el que em salva, és la meva eina per expressar-me i parlar-ne m’estimula. Les drogues perquè és un tema de joventut. L’amor i el sexe també hi són presents en aquest poemari. He escrit aquest poemari perquè el tenia dins i m’havia de conèixer una mica més. Gràcies per llegir-lo.

~8~

TOTES LES FLORS SÓN NEGRES Va caure la paraula amor envers els altres no, envers un mateix sí. Va caure l’amor a la paraula i la poesia va deixar de ser un jardí on sembrar-hi flors. Totes les flors són negres si penso en tu, si crec que el món és alegre. Va caure la paraula amor o la vaig llençar a l’aigua com si fos una pedra.

~9~

LLIBERTATS D’INFERN “Para ir al infierno no hace falta cambiar de sitio ni postura.” Rafael Alberti. Moriré quan hagi de morir, moriré com tots, moriré aixecant, hissant un poema, moriré si m’ho mereixo o viuré etern en un foc que no crema, aniré a l’infern i em veuràs distret, si existeix deu haver milions de càstigs per escollir i no hi ha tortura més gran que viure en un món en el qual no pots escollir, per això em veuràs entre les flames, rient de mi mateix, del meu estimat cel i de la pau que tant reclames. Moriré i em reencarnaré i tornaré a morir, no hi ha tortura més gran que viure en un món en el qual no pots escollir.

~ 10 ~

LA SANG, EL POETA La sang, el poeta, el ganivet a la fruita, el pa, la truita, la fam del planeta. Dents que mosseguen carn, sexe contra la paret, mort als poemes foscos, foguera per no passar fred. Llum en la nit, als carrers, passes cap a futurs rebels, no em cal pintar-me les ungles, no em cal tenyir-me els cabells. Ombra dâ&#x20AC;&#x2122;ulls foscos, pintallavis i cigarreta, papers xops, litres de poesia, la sang, el poeta.

~ 11 ~

DESPRÉS Després del negre, després del blanc, després del verí multicolor, després de morir, després de viure, després de somiar el teu quadre sóc una mena de serp d’acer reptant pels ulls d’un rectangle, arrossegant-me, traient la llengua, avorrint-me de la selva estable. Després del temps, després de l’espai, continuo escrivint la corbata del meu vestit, entristit o eufòric, en cada poema arrencant la pell de la nit.

~ 12 ~

MARXARÀS Marxaràs per on marxa la lluna, marxaré, també, com tots, se’ns farà fosc i no tornarem, tornarem a ser pols. Marxaràs i no ho podré evitar però viuràs eterna, ho saps, perquè una dona així ningú l’oblida perquè el món sempre ha existit perquè tu existeixis. I quan els estels et vinguin a buscar i el més-enllà et vesteixi, recordaré sempre el somriure malgrat que recordar-ho em fereixi per no tenir-te a prop. Sé que la vida no és res, sé que tu ho ets tot.

~ 13 ~

ELS VERSOS QUE CALDRIA ESCRIURE CEC Si vénen o no vénen, si avui o demà, si caic pel passadís i deixo de veure la llum del poema venusià, sóc el que jau a terra, meitat cuc, meitat serp, veient el cel que ja és negre, travessant el sostre, la mirada, travessant l’univers i tot color, si vénen o no vénen els versos que caldria escriure cec, si ja no crec en res, si m’endinso a la meva boca i trec d’ella paraules mudes, vaig tot nu com un pobre llangardaix, si vénen o no vénen, si llegiràs els meus versos sords o si quedaran en un calaix.

~ 14 ~

OH, SENYOR! Oh, senyor! Deixa’m creure en el no-res, deixa’m perdre el tot. Oh, senyor! Fes-me caure en la fredor. Oh, senyor! Deixa’m caminar sense rumb en un món fosc i tremolós. Oh, senyor! No et crec, no et tinc por. Oh, senyor! Per què t’haig de dir senyor? Per què no ets una senyora? Oh, senyor! Deixa’m donar voltes sense sentit com un poema dins una rentadora.

~ 15 ~

DELICAT SOMRIURE I PRECÍS Són dos forats de vent negre els teus ulls com penya-segats, és una cortina de boira silenciosa el teu cabell rinxolat fins a la fi i són els teus llavis promesa de dolor, de dolor i verí, són els teus llavis refugi de perdedors, són un plàcid camí. La teva pell és una platja de Canàries per on camina un cantant perdut, morena com la lluna durant l’eclipsi, de delicat somriure i precís, les teves paraules són lleons de la sabana, són com bufar les espelmes del pastís i el teu caràcter és un xiuxiueig a l’orella, bombolla, pluja i encís. La teva ment és el jardí que tothom somia, circ, cine, escultura, pintura i poesia.

~ 16 ~

SE’M TRENCA L’HARMONIA Corren universos per les meves venes, ho sento si el caos m’inunda, jo era un jove fet de xocolata amb els cabells de punxa amb aquesta incultura que em mata i que insulta els grans pensadors perquè les teories se m’escapen i sento la culpa de no saber res de poesia. Així se’m presenta l’autodestrucció, així se’m trenca l’harmonia. Corren antílops pels meus ulls, ho sento si és salvatge el poema, sóc la ment que és una sabana plena de depredadors, hi ha lleons als meus dits quan escric poemes de carn. Així és la meva part de poeta, així se’m complica la guerra contra el meu jo complicat.

~ 17 ~