. . 2
Més negre que l’atzabeja Àngel Blanc Cel
. . 3
© Àngel Blanc Cel
Edita:
I.S.B.N.: 978-84-16846-43-6 Impreso en España Reservados todos los derechos. Ninguna parte de esta publicación ni de su contenido puede ser reproducida, almacenada o transmitida en modo alguno sin permiso previo y por escrito del autor.
. . 4
ÍndEX Pròleg..................................................................... 9 Cançó per despertar l’anarquia................................... 11 Els amants............................................................... 12 El blanc de la pàgina................................................. 13 Lluna espiral............................................................ 14 La pluja................................................................... 15 M’agradaria jugar a futbol amb Rimbaud...................... 16 Sobre Déu............................................................... 17 La humanitat contra la humanitat.................................. 18 Udols del llop......................................................... 19 Paisatges deserts....................................................... 20 Nits........................................................................ 21 El petó de la mort..................................................... 22 L’infern en una postal............................................... 23 Satanàs i déu són extraterrestres.................................. 24 Ens mengem els nostres cors...................................... 25 Vaig perdre el sol..................................................... 26 Sinistre carreró......................................................... 27 Una fotografia a l’aigua.............................................. 28 La cançó de l’indi.................................................... 29 Membre del moviment............................................. 30 Jesucrist i Van Gogh................................................ 31
. . 5
Perdent la raó........................................................... 32 Univers trencat......................................................... 33 Enterrament............................................................. 34 La tomba................................................................ 35 Visió romàntica........................................................ 36 Enmig del gran oceà................................................. 37 Cançons maleïdes.................................................... 38 Dins el caos............................................................. 39 Llum a les cases....................................................... 40 No raja la sang......................................................... 41 Penso, sento............................................................ 42 Escanyolida salvació, petita revolució........................... 43 Un duel.................................................................. 44 Por de morir............................................................ 45 La guerra ens taca..................................................... 46 Meravellós país........................................................ 47 Sense seny, sense disseny......................................... 48 Sense museu........................................................... 49 Resistència............................................................... 50 La terra sense nom................................................... 51 La terra oblidada...................................................... 52 Poetes maleïts.......................................................... 53 Cau el palau............................................................ 54 Dictadura de la por i l’odi.......................................... 55 Vents de mots lliures................................................. 56
. . 6
Colors ocres............................................................ 57 Cau la lluna com una gota......................................... 58 Peixos, serps, polls i gerds......................................... 59 Amor a una terra...................................................... 60 Aquesta és la negror................................................. 61 Residus................................................................... 62 Quan ens van matar................................................. 63 Príncep i princesa dels carrerons................................. 64 La nova maledicció................................................... 65 TR-3B..................................................................... 66 Besa la moneda........................................................ 67 L’infern de la guerra.................................................. 68 Lectura silvestre........................................................ 69 La pau de l’esperit.................................................... 70 Un petó a l’escorça.................................................. 71 Antipoema.............................................................. 72 Camino pels cels...................................................... 73 Ser lliure pot ser bonic.............................................. 74 Escric amb els ulls clucs............................................. 75 L’amor corre pel món............................................... 76 Trist maig................................................................. 77 Arribes tard............................................................. 78 Mor el planeta......................................................... 79 A l’abocador........................................................... 80 Les amants.............................................................. 81
. . 7
Sense ser un cor enfosquit......................................... 82 Omnipresent........................................................... 83 Silenciosament......................................................... 84 Més negre que l’atzabeja.......................................... 85 Els déus porten negre el barret................................... 86 Encara hi ets a temps................................................. 87 La meva ombra........................................................ 88
. . 8
PRÒLEG Aquest llibre és d’una poesia d’estètica fosca, doncs és ple de foscor perquè he passat moments de poca llum en la meva vida, ara visc en un dia radiant però durant un temps vaig veure com la nit fosca era tot el que m’envoltava, la claror ja te la trobes a diari en els anuncis publicitaris plens de frases positives que només volen vendre’t els seus productes. Més negre que l’atzabeja parla de la mort, la guerra, la moda, l’esquizofrènia (malaltia mental que pateixo) i l’espiritualitat, també toca l’amor i la llibertat entre d’altres temes. I parlant de poesia m’anomeno poeta maleït ja que la meva obra no es ven gaire i no arriba perquè no és de gran qualitat, doncs sóc poeta de barri i ni tan sols sé escriure però m’agrada fer-ho, em sento útil i lliure quan escric i dono forma a la meva creativitat. Parlo de maledicció doncs vaig fer vida de poeta maleït, sexe, tòxics i poesia. La bogeria també forma part d’aquesta maledicció, no em puc comparar amb els poetes maleïts perquè no tinc tant talent com ells, doncs hauria de dir que sóc un poetastre maleït. Sempre m’ha agradat separar la poesia per colors i crec que aquest llibre és negre. Moltes tribus urbanes l’han
. . 9
integrat com a forma de vida i és perquè el color negre representa moltes coses, com la tristesa del món, el dol per als qui han marxat, la nit, l’univers infinit, les ninetes dels ulls o sigui les mirades i la foscor que hi ha en la vida. Així de negre pot ser el futur si no cuidem el present, així de negre són moltes parts del nostre passat, negre com el carbó, negre com el petroli, negre com el corb, negre com el buit que sentim quan no tenim llibertat. El negre no ha de ser un color desagradable ja que forma part de nosaltres, ha de ser una manera d’entendre el blanc, de contrastar, de comparar, d’analitzar la foscor per entendre la llum, aquella llum que tots tenim dins. Vull agrair a la família i amics l’amor que em donen, a la colla de Can Bros que m’han vist créixer, a la Patrícia i en Poy per la seva ajuda i a la Sílvia Bel Fransi per ser sempre a l’altra banda.
. . 10
CANÇÓ PER DESPERTAR L’ANARQUIA Vaig perdre el somrís d’escorpí, verinós com la revolució, i en cada sospir vaig perdre l’odi, vaig conquerir aquest territori, amb les armes invisibles, de la paraula menyspreada, alegria. La llibertat era un cel taronja, verinós com la daurada cobra, i ara sóc estranger de l’obra, extraterrestre sense missatge, no sé si aconseguiré besar-la, com besen els óssos polars, utopia.
. . 11
ELS AMANTS Van ploure granotes, quan vaig repenjar-me a l’arbre, els teus ulls eren de haixix, els meus eren de guix, quan vam trobar-nos sota la nit. Semblà vem, els amants de Magritte.
. . 12
EL BLANC DE LA PÀGINA Dins la foscor de les meves ninetes, la por fuig de la gran onada, i sento com es crema el palau, en el qual viu la meva mirada. Som carn, som esperits, som ossos. La vertiginosa llibertat de l’ànima, no és res més que la creació, del món davant del blanc de la pàgina. I xipollejo en bassals de petroli, que els països tant necessiten, com si fos el meu últim ball. Agafo aquesta arma surrealista, que és espiral de l’esquizofrènia, i disparo contra el meu nom.
. . 13
LLUNA ESPIRAL El sol gris i la lluna espiral, els avions fent d’ocells, fa temps va caure un meteorit, i va acabar aquell regnat. Gegants a Nova York, i el diable a la meva ciutat. Déus extraterrestres de l’antiguitat, un mico més en l’imperi, serps verinoses en la poesia, i llàgrimes de goma. La gent parla a la plaça, una bomba és l’amenaça.
. . 14
LA PLUJA Ploren els déus, ploren, doncs són immortals i s’avorreixen, i jo en una vida no en tindré prou, per escriure tot el meu món lliure. Demanaré a la lluna, que em converteixi en gat, i viure set vides. Ploren els déus, ploren, i plou sobre nostre, la pluja ens demana, sortir al carrer a mullar-nos, a mullar-nos el cabell. Llençaré el paraigües, per sentir la caiguda, de les paraules, mullant la meva pell.
. . 15
M’AGRADARIA JUGAR A FUTBOL AMB RIMBAUD Trencaré l’estiu vermell, que reposa sobre la teulada, per així emportar-me només la pilota, a un camp de futbol improvisat. Encara sóc nen, i em demano ser el Messi, en aquell partit imaginari, de poetes de barri. Xuta, xuta, xuta! Que el fang embruta! Passa-la! Com passaves el cigarret verd. Passa-la! Que la ciutat s’ha tornat p... I sota la pluja d’onomatopeies, juguem a escriure el resultat, d’aquest absurd i oníric partit, de poetes maleïts.
. . 16
SOBRE DÉU Déu s’ha perdut, com la serp, porta verí a les dents, i quan mossega, mata. Déu s’ha envellit, com la sabata. I plora Déu desconsolat, mentre l’home balla cançons d’amor, i ofereix el seus ulls en una safata. Jo callava els meus deliris, i Déu en silenci, també callava. No hi ha res més que escombraries, i en elles neix una flor negra, que proclama mort als imperis. Quan visqui la veritable revolució, Déu serà qui esgarraparà com una gata.
. . 17
LA HUMANITAT CONTRA LA HUMANITAT I els arbres van caure. La tristesa negra s’apoderà del món, mentre el sol era d’un gris quasi indesxifrable, la meva ànima pètria va relliscar de les mans, i tot el sòl quedà ple de bocins de marbre. I van caure els arbres. La humanitat contra la humanitat, i les pors ben arrelades a l’ull, i tot va esclatar en una guerra nuclear, que de tu, no va deixar cap rastre. I van caure els arbres. Va morir la meva aigua per la vostra set, el meu cor adormit no va poder dir cap paraula. I els arbres van caure.
. . 18
UDOLS DEL LLOP La lluna és sagrada, almenys ho és per a mi, l’esperit no trigarà a rendir-se, als udols del llop. La pluja de papers em deixa xop! Artaud perdia el cap, jo me’l vaig deixar a l’Índia, esperant que Ganeixa el reculli, i me’l torni un dia negre. Del Ganges fins a l’Ebre. La nit escup la meva ànima, en la pàgina hi ha un color clar, la bogeria és romàntica, com Delacroix. Sempre demano que em donis la mà.
. . 19
PAISATGES DESERTS Ahir vaig ser poeta, d’una soledat freda, i quan vaig despertar del somni, havia començat una nova guerra. Seré poeta, bé, poetastre, i descriuré el nostre desastre. Ja no hi ha flora, ja no hi ha fauna, només quedes tu, tu i una llauna, i en un món desert, pensaràs ser lliure, però serà per a tu, una gran gàbia. Seré poeta, bé, poetastre, i descriuré el nostre desastre.
. . 20