UN MUNT DE POLLS
UN MUNT DE POLLS
Text de Mònica Ester Graciano Almagro Il·lustracions d’ Andrea Lara Graciano Amb la col.laboració de Cap Poll
La Júlia és la millor amiga de l’Esther i fa uns dies va tenir polls. La mare de la Júlia li va fer un tractament que va comprar a la farmàcia per matar els polls, però no li va poder treure tots els ous, així és que la Júlia, toooorna a tenir polls. En té tants, que el Senyor i la Senyora Poll busquen un nou cap on pondre els seus ous.
Al cap d’uns dies, a l’escola, la Júlia i l’Esther jugaven a perruqueres. Primer l’Esther va estar pentinant i fent cues a la Júlia, i després, la Júlia va pentinar l’Esther. El Senyor i la Senyora Poll van aprofitar per amagar-se al raspall i viatjar fins al cap de l’Esther.
A la Senyora Poll no li acaba d’agradar el cap de l’Esther, no fa l’olor que més li agrada. —I si viatgem a un altre cap? —diu el Senyor Poll. —Sí, sí!! Anem a un altre cap! —li contesta la Senyora Poll
Com cada dia, la germana gran de l’Esther, l’Aina, la va a buscar a la sortida de l’escola. Es fan una gran abraçada i… mmm —Quina olor més bona!!!— diu la Senyora Poll… —Corre, ràpid! Anem al cap d’aquesta nena!— diu el Senyor Poll… I sí! Tots dos al cap de l’Aina!!
L’Aina és una nena molt esportista i s’esforça tant que li sua molt el cap, o sigui que la Senyora Poll està molt contenta. Li encanta l’olor del seu cap, i a més, té l’escalfor i la humitat que necessita per pondre els seus ous.
Després de menjar, xuclant un xic de sang, la Senyora Poll comença a posar llémenes al cap de l’Aina. Cada dia n’hi posa de 6 a 10. Al cap de 7 dies l’Aina ja té un munt de llémenes al cap, i caques! … sí… caques…, ja ho heu sentit bé!. És que el Senyor i la Senyora Poll, després de menjar, li deixen al cap les seves caques.
—Corre, vine!, ja han sortit de les llémenes els nostres primers fills. —diu el Senyor Poll — Que petits i macos que són! fins que no es facin grans els posarem el nom de Nimfes. —diu la Senyora Poll. Cada dia surten més Nimfes de les llémenes. Aquestes no posen ous encara, però sí que xuclen sang i fan caques