Butlletí <<Rescat>> núm. 21 del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) by Direcció General del Patrimoni Cultural

Primavera 2013

ENTREVISTA

Marion Mecklenburg Senior Research Scientist Pàg. 4

CONSERVACIÓ RESTAURACIÓ

El retaule Major de Sant Andreu de Llavaneres Pàg. 6

L’estendard de la Societat Coral La Lira Pàg. 11

Ceràmiques vidriades de reflex metàl·lic del castell de Montsoriu Pàg. 12

Les pintures murals de l’església de Sant Climent de Taüll Pàg. 14

L’entrega de les claus de la ciutat de Barcelona a la Immaculada Pàg. 18

MÉS...

Innovació i recerca Opinió | A l’entorn... Actualitat

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

EL RETAULE MAJOR DE SANT ANDREU DE LLAVANERES

Centre de Restauració de Béns Mobles

OPINIÓ

Conservar i restaurar l’art Barroc Amb la Renaixença es produeix a Catalunya un procés imparable de recuperació del patrimoni arquitectònic i artístic que es va centrar principalment en l’art medieval. L’art romànic i el gòtic es van considerar els moviments artístics més característics de la nostra identitat nacional, en consonància amb el procés de recuperació de la història medieval de Catalunya, considerada a finals del segle XIX el fonament indiscutible de la nació catalana. La valoració i l’enaltiment de l’art medieval al nostre país va provocar que la conservació de l’art barroc fos gairebé menystinguda per les elits intel·lectuals i les classes dirigents, més tenint en compte que fins i tot era considerat com un art de mal gust. Durant dècades, la devoció popular cap a aquest art va ser gairebé l’únic artífex de la seva preservació. Al segle XIX, i especialment en el decurs del segle XX, historiadors com Benedetto Croce van promoure la restitució de l’art barroc dins de la història de l’art, i s’inicià un lent procés de valoració i recuperació d’aquest. En les últimes dècades del segle XX, podem afirmar que a Catalunya es manifesta una ferma voluntat de preservar l’art barroc per part de les institucions, dels conservadors i restauradors del patrimoni, arquitectes, gestors culturals i la pròpia església. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya durant els seus trenta-un anys d’existència ha dut a terme actuacions en les obres més emblemàtiques del barroc català, i actualment, conjuntament amb els bisbats i l’assessorament d’experts en art barroc, com Joaquim Garriga, Joan Bosch i Francesc Miralpeix, de la Universitat de Girona, ens estem esforçant encara més per conèixer les necessitats globals arreu del territori. Catalunya, malgrat les destruccions causades per les guerres, té un art barroc de gran interès artístic, sovint poc conegut i accessible, pendent encara de ser restaurat. Àngels Solé Directora del CRBMC

RESCAT

CRBMC: 11358 Oli sobre tela Martiri de Sant Esteve (detall). Segles XVII – XVIII Seminari Diocesà de Girona, Girona (Gironès). 195 x 145 cm

CRBMC: 11213 Retaule de Sant Bartomeu (detall) Any 1672 Capella de Sant Bartomeu, Monestir de Sant Cugat, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

A L’ENTORN DE …

A L’ENTORN DE LA NOVA ASSOCIACIÓ DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ A CATALUNYA

NEIX EL ‘CRAC’, LA NOVA ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL DE CONSERVADORSRESTAURADORS DE CATALUNYA Com és ben sabut per la majoria de conservadorsrestauradors de Catalunya, el procés de fusió de les dues associacions històriques del nostre país, ARCC i GT, va culminar satisfactòriament el dia 1 de febrer de l’any en curs, data en la qual entrava en vigor la nova associació denominada “Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya”, CRAC. Recollim ara la recompensa del repte endegat dos anys ençà, ja que els membres de l’associació professional de conservadors-restauradors del nostre país formen part, a dia d’avui, d’una associació capdavantera, que se significa tant pel seu nombre de socis —prop de 300 persones— com per la seva antiguitat. Ambdós factors confirmen la transcendència de Catalunya en el panorama associacionista de la conservació-restauració dins l’estat espanyol i subratllen l’enorme vàlua de les seves finalitats primeres: l’organització en la defensa no només del patrimoni sinó també de la figura del conservador-restaurador en el seu exercici professional. En aquest sentit, la comissió formada l’any 2011 per dur a terme el procés de fusió ha treballat, prioritàriament, en la elaboració d’uns estatuts i uns objectius capaços de definir l’àmbit d’actuació, les competències i la regulació de la nostra entitat, així com descriure les prioritats que aquesta ha de tenir, i elaborar el full de ruta imprescindible de la nova fase que tot just comencem i que esperem que tradueixi i representi la voluntat de tots nosaltres.

D’entre totes elles destaquem les següents: - la vetlla per un alt nivell de coneixements, garantits per l’ensenyament oficial; l’actualització d’aquests coneixements i la promoció de la recerca dins l’àmbit de la conservació-restauració. - la defensa del reconeixement social i laboral del nostre exercici professional, que inclou la participació en òrgans consultius de l’Administració, a través del dret a vot en l’elaboració dels dispositius que afectin l’evolució de la professió. - l’impuls de la preservació a llarg termini, i l’ús social i sostenible del nostre patrimoni cultural en benefici del conjunt de la societat. Els recursos dels quals se serveix l’associació per aconseguir les seves finalitats es concreten en: la promoció d’activitats culturals i formatives per als nostres socis, l’oferta d’assessorament en l’àmbit de la conservació-restauració als professionals i entitats que ho requereixin i l’assistència informativa i transmissió de totes aquelles notícies i publicacions que responguin a l’interès general del professional de la conservació-restauració, entre molts d’altres. En conseqüència, el nostre recorregut ha de ser a partir d’ara clar i contundent, s’ha de dreçar en reflex dels temps que vivim i ha de ser capaç de corregir la problemàtica històrica —dissortadament perpetuada en el temps— que afecta el món de la conservaciórestauració i la seva praxi, com és la falta de reconeixement, tant a nivell social com des de les administracions públiques, del tècnic de la conservació-restauració, la precarietat de les dotacions econòmiques per al desenvolupament de les nostres tasques professionals o l’intrusisme en la nostra comesa que exerceixen les grans empreses, procedents d’altres àmbits, que no es regeixen pel mateix codi deontològic, per citar-ne uns exemples. Considerem que hem de treballar tots junts amb aquesta voluntat de canvi, amb el desig que la nostra professió ocupi finalment, i sense més dilacions, el lloc que li pertoca. Agnés Gall-Ortlik, presidenta de CRAC Núria Lladó, vicepresidenta de CRAC

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

ENTREVISTA

Centre de Restauració de Béns Mobles

MARION F. MECKLENBURG Senior Research Scientist Emeritus at the Smithsonian Museum Conservation Institute

©smithsonian museum conservation institute

THE EFFORT TO INCREASE KNOWLEDGE AND TO HAVE A CONSTANT RESEARCH AFTER 45 YEARS COMMITTED TO THE RESEARCH of the behavior of cultural heritage materials, he is retiring from science and he lets others carry on.

Marion F. Mecklenburg, PhD is a senior research scientist emeritus at the Museum Conservation Institute, Smithsonian Institution, in Washington. His main contributions to the field of conservation are focused on preventive conservation of collections and mechanical properties of materials of cultural heritage. What were the main reasons that led you to investigate the mechanical properties of paintings’ materials? This is an easy question to answer. When I was a practicing paintings conservator I had a thousand questions that no one seemed to be able to answer. For example early in my career I asked one of my teachers why paintings cracked. The answer I got was that it was the result the swelling of the canvas due to fluctuating RH and its hygroscopic nature. I then asked why we do continue to use canvas to line paintings as it seemed to me that just made things worse and the response was “Tradition”. That was pretty typical in those days. Further I found that cleaning paintings was one of the greatest hazards of them all. I could not understand why some oil paints with certain pigments were extremely sensitive to solvents on some paintings but extremely resistant to solvent on others. Well it turned out the very low RH and hide glue size were real culprits in the cracking of canvas paintings where high RH and the canvas was clearly damaging due to potential canvas shrinkage. It also turned out that different pigments reacted differently with the drying oil and this had everything to do with the durability of the paint layers.

RESCAT

It also occurred to me that we had no real possibility of assessing the effectiveness of conservation treatments until we truly understood the chemical and mechanical properties of cultural materials. Last November 2012, during a conference in Valencia, our colleague Laura Fuster told us that you are thinking about retirement. At this point, what would be the assessment of you career as a researcher? As of this year I am truly retiring. I have written my last paper, I am attending my last

THE MOST DISCOURAGING THING I HAVE WITNESSED IS THE ATTITUDE IN NOTHING FURTHER TO LEARN AND IT’S GOOD ENOUGH JUST TO MAINTAIN THE STATUS QUO. conference and finishing with my last PhD student. After a 45 year career I feel it time to let others carry on. I feel that I have pretty much accomplished all of the goals I set out for myself. The reason I can say this is because I think I have answered all of the questions I asked myself when I was a conservator.

September 2011 Arts S Mònica, Bar organized b CRBMC

Maite Toneu, coordinadora d’especialitat del CRBMC

Do you believe that preventive conservation actions are in general correctly applied? Not really. If not, which are the most common misunderstandings/mistakes in this field? Until there is a complete understanding of the properties of cultural materials and construction of artifacts then there will never be a true approach to “preventive conservation”. That being said I feel that real progress is being made by those willing to make the effort to learn what is needed and apply the basic principles. I do see the most progress being made by those who are true students of the materials and practices of conservation.

Mercè Moral, llienciada en Filologia Anglesa. Revisió lingüística

In your opinion, which countries have the most effective conservation programs? This is a hard question to answer since I have not seen them all. I will say that Spain, Poland and Denmark have been the most encouraging from my perspective. I have spent the most time in those countries and I am impressed and pleased with the progress I see. Conservators, scientists and educators in those countries have taken the time and made the effort to raise resources needed to pursue continued research. The most discouraging thing I have witnessed in several countries is the attitude that there is nothing further to learn and it is good enough just to maintain the status quo. However external pressures such as energy conservation and recent research on the effects of conservation treatment will probably force some changes in thinking. What research lines would you suggest to young researchers in order to continue with your lines of investigation? Continued research into the biological, chemical and mechanical properties of cultural materials is essential I think. I also think that the development of computer modeling of artifacts is going to be the real future of conservation with respect to assessing the effects of the environment, conservation treatment, etc.

13-14, Santa rcelona by ARCC,

Finally we would like to tell you that we really appreciate all your knowledge Let me say here that it has been a real pleasure working with you and Ruth, Maite. I loved that you were willing to explore new approaches to conservation treatments. Thank you Marion!

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

PROCÉS DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE PINTURA SOBRE FUSTA

El Retaule Major tardomanierista de Sant Andreu de Llavaneres ELS TREBALLS DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL RETAULE de Sant Andreu de Llavaneres han presentat unes particularitats que l’han fet una de les actuacions més complexes i destacades dels últims anys en l’especialitat d’escultura i pintura sobre fusta del CRBMC. Això es deu a diversos factors: - Les dimensions de l’obra: més de 13 m d’alçada per 7,5 m d’amplada. Un dels retaules de grans dimensions no intervinguts encara des del CRBMC. - La metodologia de treball: intervenció feta en dues fases i en dos llocs diferents. En els tallers del CRBMC s’han fet les quatre grans taules i in situ la resta del conjunt —arquitectura, imatges i dues taules petites—. - El finançament: s’ha comptat, a més de la subvenció del Departament de Cultura, amb el finançament de la Caixa Laietana, l’ajuda de la parròquia i els recursos i mitjans tècnics i de personal del CRBMC. - El treball multidisciplinari: els historiadors de l’art de la Universitat de Girona, Joan Bosch, Joaquim Garriga i Francesc Miralpeix, ens han posat en contacte amb aquesta obra i ens l’han situada històricament; l’arxiver Lluis Albertí, responsable del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, ens ha aportat imatges fotogràfiques i documents per conèixer millor la història de l’obra, i tot l’equip de professionals que han dut a terme la intervenció de conservació i restauració i els exàmens i analítica de l’obra. Ressenya històrica Per a Joan Bosch Ballbona, professor d’Art Modern, director del Departament d’Història i Història de l’Art de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, aquest

Fotografia de l’any 1913, facilitada pel Museu Arxiu de Sant Andreu LLavaneres. Detall del sagrari original desaparegut

Fotografia de l’any 1936, facilitada pel Museu Arxiu de Sant Andreu LLavaneres. Vista general del retaule abans de la Guerra Civil

CLASSIFICACIÓ GENÈRICA / OBJECTE: Pintura i escultura sobre fusta. Retaule | MATERIAL / TÈCNICA: Talla i pintura sobre fusta. Pintura a l’oli, tremp i dauradura | TEMA: Retaule de Sant Andreu | DIMENSIONS: 13,15 x 7,50 metres | AUTOR / DATA: Escultura i arquitectura: Gaspar Huguet i Joan Aragall. Pintura, dauradura i policromia: Joan Baptista Toscano. 1583-1612 | PROCEDÈNCIA - LOCALITZACIÓ: Església Parroquial de Sant Andreu, Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) | NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 6357 DIRECCIÓ i COORDINACIÓ CRBMC: Josep Paret | RESTAURACIÓ: Tallers del CRBMC: Vicky Homedes i Glòria Flinch. In situ: Jesús Zornoza (cap d’equip), Cira Castells, Pau Claramonte, Pep Miret (suport fusta), Oriol Mora, Gemma Planas, Natàlia Sánchez, Alícia Santomà, Montserrat Xirau i Miquel Ribas (alumne en pràctiques). Serveis tecnicocientífics CRBMC: Carles Aymerich, Ramon Maroto i Ricardo Suárez. Suport fusteria CRBMC: Carmelo Ortega | ANY/S DE LA RESTAURACIÓ: 2009 - 2012

RESCAT

Josep Paret, coordinador d’especialitat del CRBMC Jesús Zornoza, conservador-restaurador

Retaule major abans de la intervenció

retaule és una sòbria, solemne i elegant estructura de les darreres dècades del segle XVI, un dels pocs conjunts de la tipologia de retaules “vignolescos” (basats en la guia del tractat arquitectònic de G. Barozzi da Vignola) que ens ha arribat, després de les destruccions de l’any 1936. Consta de cinc carrers i de quatre pisos —un pedestal, la predel·la, dues andanes principals i un àtic o coronament. El pedestal no és l’original. L’artista Lluís Masriera es va encarregar de pintar-hi els quatre evangelistes. L’obra del retaule la va començar, el febrer de 1583, Gaspar Huguet. A la seva mort, l’any 1585, quan només havia fet el pedestal, el bancal i el primer pis, el substituí Joan Aragall, que el va acabar el 1594. Després es van contractar les tasques de pintura, dauradura i policromia amb el pintor llombard Joan Baptista Toscano que l’acabà el 1612. Ara, la feina de Toscano, es pot considerar un treball cimer de la pintura i la dauradura catalanes del segle XVII, i les seves originals creacions a les taules, com un dels treballs més intensos i genuïns de l’estil tardomanierista que conservem al Principat. Estudi de la tècnica i dels procediments El retaule, de fusta d’alba, s’estructura a partir de muntants verticals (retropilastres i columnes), sobre els quals s’encaixen els entaulaments. A partir d’aquesta retícula, es van adossant les fornícules i les taules. Els muntants tenen una metxa que entra dintre el trau, emplaçat a l’entaulament. Les fornícules van clavades pel revers, amb claus de forja. Les taules també anirien clavades pel revers, però a partir dels trasllats i les modificacions es van col·locar unes frontisses per poder obrir-les. Les columnes estan fetes a partir d’un sol bloc de fusta i entren amb una espiga a l’entaulament superior, i a l’entaulament inferior simplement recolzen. Les taules les formen diverses posts encadellades, reforçades pel revers amb travessers mòbils, que tenen un rebaix en cudornella, sobre el qual es desplacen els travessers. Això permet cert moviment de les posts, certes obertures entre elles, però sense presentar grans deformacions. A causa del trasllat del retaule, no es conserven els ancoratges originals a la paret. L’estructura de subjecció està travada al mur mitjançant bigues de fusta perpendiculars al retaule i ancorada a la paret i als entaulaments del retaule.

Tècnica constructiva de les taules: reforç de les posts amb travessers amb rebaix de cua d’oronella

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

A les escultures, de fusta d’alba i de xiprer, veiem dos tipus de treballs diferenciats: els que estan fets a partir d’un volum de fusta sense buidar i fets a partir d’un sol bloc de fusta, i un altre grup de figures buidades pel revers i fetes amb fragments afegits. Els motius decoratius tenen representacions manieristes inspirades en la Roma antiga, carregats de decoracions amb relleus de grotescs amb elements antropomòrfics, zoomòrfics i éssers metamorfosats. Pel que fa a la policromia i d’una manera general, s’observa la utilització generalitzada de la dauradura amb or fi brunyit sobre bol de color vermell. Les carnacions de les escultures i la policromia de les taules són fetes amb la tècnica de l’oli. Els fulls d’or tenen unes dimensions de 7,5 x 7,5 cm, i la dauradura conté una variada decoració d’estofats i esgrafiats fets amb eines metàl·liques i/o a pinzell. Estat de conservació En el revers del retaule s’observava molta brutícia, gran quantitat d’excrements de ratolins i de gavina i racons amb papers amagats. Hi havia activitat d’insectes xilòfags per tota la superfície, però només es veia activitat recent en una cornisa de l’entaulament de l’àtic. S’havien produït petites esquerdes i hi havia diferents fragments desencolats i perduts. Durant la Guerra Civil s’havien perdut les escultures de la Verge i sant Joan, del Calvari. També havien desaparegut els

Taula de la Flagel·lació de sant Andreu. Detall abans de la intervenció

Part posterior de la mateixa taula, abans i després del procés de conservaciórestauració

RESCAT

Retaule major després de la restauració

Tècnica d’examen: fotografia amb llum infraroja

Tècnica d’examen: fotografia amb llum ultraviolada

animals fantàstics del pis superior i alguna decoració menor. La taula del Calvari havia perdut el travesser inferior i les posts que el formen s’havien reforçat amb dos grans travessers clavats des del revers. Els claus reblats sobresortien per la capa pictòrica. La capa de preparació està formada per sulfat de calci dihidratat amb un aglutinant proteic. Presentava bona cohesió amb el suport de fusta, i només s’observaven pèrdues als pisos superiors del retaule. La capa pictòrica presentava acumulació de pols i brutícia i desgast generalitzat de tota la dauradura del retaule, provocat per una neteja excessiva. L’or, que no s’havia envernissat mai, es va netejar amb aigua, el que havia provocat un desgast irreversible del full d’or, que deixava a la vista tot el bol. En algunes zones, com les escultures, van fins i tot eliminar la capa pictòrica al tremp i l’erosió va arribar a la capa de preparació. En general, van erosionar les decoracions al tremp (estofats i esgrafiats) de tot el retaule i van desgastar els detalls de les carnacions que estaven fets amb veladures, com les celles i pestanyes. Per l’acció del foc, les taules i les carnacions de les escultures tenien bombolles i petits aixecaments molt forçats. www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

Taula de la Flagel·lació de sant Esteve, abans i després de restaurar

Les taules i les escultures estaven totalment envernissades. Les anàlisis van revelar la presència de resines naturals diterpèniques (colofònia, copal, etc.) i triterpèniques (dammar, màstic, etc.). Aquestes resines estaven molt esgrogueïdes i aplicades de manera desigual, amb regalims, i directament a sobre de la brutícia. La predel·la estava totalment repintada amb purpurina per amagar les zones desgastades. Procés de restauració Restauració revers: neteja superficial de pols i brutícia i amb aigua i alcohol de la superfície del retaule; desinsectació de les superfícies no policromades (entaulaments, revers retaule, bigues i entarimats del revers) per impregnació d’un producte industrial curatiu i preventiu; consolidació de la fusta sense policromia, amb una resina acrílica a baixa concentració, per impregnació; eliminació de la totalitat de material elèctric de cada pis (cablejat, grapes, bombetes, etc.); eliminació de material aliè, com claus moderns sense utilitat, i protecció final del suport de fusta dels entarimats dels pisos del revers, amb impregnació d’un protector industrial que deixa els porus oberts. S’han mantingut elements metàl·lics més vells perquè donen informació, segurament, del cobriment parcial del retaule per a antics actes religiosos. Restauració anvers: eliminació de la pols amb paletines i aspiradors, desinsectació amb xeringa —les taules treballades al CRBMC s’han desinsectat RESCAT

per anòxia; fixació de la policromia en perill de despreniment amb un adhesiu neutre; neteja partint de diferents proves, i seguint el protocol de neteges del CRBMC, basat en el sistema proposat per Paolo Cremonesi. Primerament, es fa una neteja aquosa i superficial de la policromia, i després, en un segon moment, es fa una neteja química per a l’eliminació de vernissos de les escultures i purpurines de la predel·la. S’obtenen bons resultats amb la gelificació dels dissolvents. Per a la neteja de totes les superfícies daurades s’utilitza una emulsió water in oil i la neteja de les decoracions esgrafiades al tremp es fa amb goma d’esborrar tova; la reintegració volumètrica d’esquerdes es fa amb pasta de fusta estable i reversible i es tapen els forats d’antics claus. La totalitat de la reintegració cromàtica de les llacunes del retaule s’ha fet amb aquarel·les, i com a protecció final de tot el conjunt s’ha aplicat una capa d’un vernís de baix pes molecular, Laropal® en Shellsol® al 20 % a les taules (20 gr de resina x 80 cl de dissolvents) i al 10 % en les escultures.

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

Montserrat Xirau, conservadora-restauradora

PROCÉS DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE MATERIAL TÈXTIL

L’estendard de la Societat Coral La Lira L’ESTENDARD DE LA SOCIETAT CORAL LA LIRA SEGUEIX AVUI ESSENT emblema d’una de les entitats amb més història de Sant Cugat del Vallès. És un estendard rectangular, amb el perímetre inferior curvilini, amb serrell, i pensat per ser penjat d’una asta en creu mitjançant les bagues superiors. Aquesta és una peça tèxtil en què destaquen les decoracions brodades en relleu amb una gran diversitat de fils amb làmina metàl·lica entorxada. Malgrat les modificacions que ha patit, l’estendard conserva el seu disseny amb el brodat original. L’estendard ha estat una peça d’ús, i la seva degradació, en part per l’envelliment dels materials constituents, feia perillar la seva estabilitat i havia alterat la seva estètica. Les bagues presentaven zones esfilagarsades i pèrdues que en minvaven la resistència. La fragilitat de l’ànima de seda dels fils entorxats havia comportat trencaments, fils solts i pèrdues puntuals, de manera que deixava a la vista el cartró de farcit dels brodats. L’ennegriment de les làmines metàl·liques

CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Material tèxtil | OBJECTE: Estendard i cordó d’estendard | MATERIAL/TÈCNICA: Teixits i fils (fibres artificials cel·lulòsiques, seda, làmines metàl·liques) / Confecció per costura i brodats | TÍTOL / TEMA: Anvers: Senyera amb el motiu distintiu de l’entitat (lira) i el text “SOCIETAT CORAL LA LIRA DE S.CUGAT DEL VALLÈS”. Revers: text “FUNDADA L’ANY 1882” AUTOR: Desconegut | DATA / ÈPOCA: Finals s. XIX (brodats anvers) i mitjans s. XX (teixits de suport). DIMENSIONS: Estendard: 121x 66,5 cm / Cordó: 122,5 cm PROCEDÈNCIA: Societat Coral La Lira, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) | NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 11920 NÚM. INVENTARI: s/n | COORDINACIÓ: Maite Toneu RESTAURACIÓ: Montserrat Xirau | ANY DE RESTAURACIÓ: 2012

per corrosió afectava les bagues, els galons aplicats i els brodats. A més, diverses tensions a causa de la confecció provocaven arrugues, bosses i plecs en els teixits. El procés de conservació-restauració s’inicia amb la neteja general per microaspiració i humitat controlada, i es continua amb la neteja mecànica de les làmines metàl·liques de les bagues, el galó perimètric i el serrell. S’estabilitzen els brodats: en primer lloc, es fixen els fils solts amb punts de costura i, en segon lloc, es restitueixen els fils d’ànima perduts dels entorxats. D’altra banda, es reintegren les pèrdues que deixaven a la vista el cartró de farcit amb fils de polièster, per millorar la unitat estètica del text. Es consoliden i reforcen les bagues amb la disposició d’un teixit nou a la part interior, s’alineen els fils solts i es fixen amb punts de restauració. També es fan altres petites intervencions de consolidació al serrell, al galó i al cordó. Per últim, es redueixen plecs i deformacions dels teixits amb l’aplicació de vapor fred. La intervenció es duu a terme amb la finalitat de conservar aquesta peça de patrimoni tèxtil en les millors condicions possibles, respectar tots els seus elements i allargar la seva perdurabilitat.

Estat de la peça finalitzada la seva intervenció

www.centrederestauracio.gencat.cat/

Detall de l’estendard durant el procés d’intervenció en què s’observa la neteja duta a terme en la part dreta del serrell

Detall del procés d’estabilització dels brodats

RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

PROCÉS DE CONSERVACIÓ DE CERÀMIQUES ARQUEOLÒGIQUES

Ceràmiques vidriades de reflex metàl·lic al castell de Montsoriu LES EXCAVACIONS AL CASTELL DE MONTSORIU SITUAT al massís del Montseny, iniciades el 1993, i continuades de forma sistemàtica pel Museu Etnològic del Montseny, la Gabella (MEMGA), han pogut evidenciar l’evolució des del castell roquer dels segles X-XI, a la fortalesa inexpugnable del segle XIII, fins al castell palau del segle XIV i la seva decadència i abandonament als segles XV-XVII. Al final de la campanya d’excavació de 2007, es va fer una troballa que l’ha convertit en un dels millors testimonis arqueològics de la forma de vida en una fortalesa del segle XVI. En el context tancat d’una cisterna, es va localitzar un conjunt format per les restes d’uns 400 objectes que havien format part de la vaixella de taula de la fortificació, utensilis de cuina, objectes d’emmagatzematge, d’ús quotidià i objectes metàl·lics, així com unes 10.000 restes de fauna. El procés de restauració del conjunt ceràmic dut a terme pel CRBMC ha consistit sempre en el desmuntatge de les peces que venien adherides, en el dessalatge combinat amb la neteja mecànica i química per eliminar les concrecions terroses i en l’adhesió de fragments i reintegració volumètrica i cromàtica de les llacunes matèriques. Aviat es va fer palès el problema de neteja que presentaven les ceràmiques vidriades de reflex metàl·lic. Aquestes ceràmiques es caracteritzen per tenir una decoració d’aspecte metàl·lic d’una tonalitat que va del groc al vermell, aconseguida pintant sobre el vidriat ceràmic amb una barreja de components, entre els quals hi ha coure i plata, i aplicant una cuita Plat d’ala vidriat amb Concreció terrosa reductora a baixa temperatura. decoració de reflexos i brutícia que metàl·lics abans del procés perfila la decoració Quan s’extreien de la cisterna, presentaven una de neteja i fotografiat de reflex metàl·lic gruixuda i dura capa de concreció terrosa barrejada amb llum ultraviolada desapareguda amb brutícia. Aquesta concreció de tonalitat fosca perfila els motius decoratius i permet intuir parcialment la decoració subjacent. En submergir aquestes peces CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Arqueologia | OBJECTES: Plats de parets altes, plats en aigua desionitzada, la terra d’ala i escudelles d’orelletes | MATERIAL ARQUEOLÒGIC: Ceràmica vidriada de reflex començava a estovar-se i apareixia metàl·lic | AUTOR: Desconegut | DATA / ÈPOCA: S. XV - XVI | DIMENSIONS: Diverses una capa superficial heterogènia PROCEDÈNCIA: Castell de Montsoriu, Arbúcies (Selva) d’un color que anava del groc pàl·lid NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 10714, 10715, 10825, 10828, 10829,11159 i 11382 a un beix ataronjat, que en alguns COORDINACIÓ: Ma. Àngels Jorba | RESTAURACIÓ: Carolina Jorcano casos tenia certa iridescència. La ANALÍTICA: Trinitat Pradell (Departament de Física i Enginyeria Nuclear, Universitat decoració subjacent de motius en Politècnica de Catalunya) | DOCUMENTACIÓ ARQUEOLÒGICA: Gemma Font, J.M. reflex metàl·lic no semblava existir. Llorens, Joaquim Mateu, Sandra Pujadas i Jordi Tura (Museu Etnològic del Montseny Es va aturar el dessalatge i es La Gabella, Arbúcies (Selva) | FOTOGRAFIA: Ramon Maroto (CRBMC) i Carolina Jorcano | ANYS DE LA RESTAURACIÓ: 2008-2012 RESCAT

Carolina Jorcano, conservadora-restauradora Maria Àngels Jorba, coordinadora d’especialitat del CRBMC

Eliminació de la capa groguenca de vidriat alterat, feta a punta de bisturí Restes originals de la decoració de reflex metàl·lic

Detall de la vora del plat en què la terra i la brutícia mostren la decoració de reflexos metàl·lics perduda i com, un cop neta, només es conserven unes petites restes de la decoració de reflex metàl·lic. On aquesta s’ha perdut, només resta la seva empremta visible amb llum rasant

www.centrederestauracio.gencat.cat/

va eliminar la concreció terrosa a punta de bisturí, un mètode que permet un control absolut de la neteja de la peça. Es va retirar curosament la capa superficial i es va evidenciar el que ja s’intuïa en un inici: la decoració que es veia a la concreció terrosa desapareixia i a sota s’observava aquesta capa groga que cobria la ceràmica; el vidriat estava alterat de tal manera que falsejava l’aspecte original de la peça. L’examen de les peces amb llum ultraviolada va permetre veure clarament les zones en què encara es conservava l’empremta del reflex metàl·lic perdut i les zones en les quals fins i tot ja havia desaparegut. En consens amb els arqueòlegs i conservadors del MEMGA, dipositari de les peces, es va decidir eliminar aquesta capa a punta de bisturí per tal que es veiés la decoració subjacent que cobria les decoracions en blau Capa d’alteració cobalt d’alguna peça. del vidriat de color groguenc El resultat va ser l’aparició de només les decoracions en blau cobalt si la peça les tenia. No hi havia cap resta de la decoració en reflex metàl·lic; només quedaven les restes que ja s’observaven abans de l’inici de la intervenció. La superfície resultant era la del blanc d’estany amb una aparença sense la lluentor pròpia dels vidriats i, en alguns casos, es podia veure l’empremta allà on havia existit aquesta decoració de reflex metàl·lic, quan la llum hi incidia rasant. Què havia passat, per què havia desaparegut la decoració? Vam analitzar-ho. Es pot veure a l’article de Trinitat Pradell en aquesta mateixa publicació. Els resultats deixen clar que la capa groguenca és un compost, producte de l’alteració del vidriat, donades unes característiques concretes d’enterrament (ambient humit i àcid, i presència de restes òssies) i que aquesta alteració no és perjudicial per a la ceràmica. Es presentaven nous dilemes: quin és el criteri de presentació de les peces? S’ha d’eliminar la capa groga perquè no és pròpia de la ceràmica, igual com s’elimina l’oxidació d’un ferro? Es conserva com a testimoni del seu estat actual d’alteració? Què s’ha de fer quan la peça conserva restes de terra concrecionada i brutícia, i és aquesta la que permet observar la decoració de l’objecte, ja que quan es neteja desapareix? Es va optar per una solució de neteja que consisteix a eliminar les restes terroses concrecionades i conservar la pàtina groguenca, sobretot quan aquesta pot destacar les empremtes de la decoració de reflex metàl·lic desapareguda. Per poder conservar aquesta capa d’alteració, la neteja de les restes terroses es va fer mitjançant apòsits de polpa de cel·lulosa amb polifosfat sòdic al 10% en aigua destil·lada, i la neutralització, mitjançant l’aplicació repetida dels mateixos apòsits de polpa de cel·lulosa amb aigua destil·lada. Per acabar, cal dir que aquesta mateixa problemàtica, apareix en ceràmiques de reflex metàl·lic d’altres jaciments. RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

PROCÉS DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE PINTURA MURAL

Les pintures murals de l’absis de l’església de Sant Climent de Taüll (Vall de Boí) EL PROJECTE D’INTERVENCIÓ SOBRE L’ABSIS DE SANT CLIMENT té com a finalitat recuperar, conservar i posar en valor i en consonància els diversos espais de pintura mural romànica original que encara queda a l’església, que per circumstàncies diverses no existeix a cap altra església de la vall. L’objectiu científic és el de visualitzar i mantenir els vestigis originals in situ, determinants per a l’estudi i l’anàlisi de l’art romànic català i de les seves característiques tècniques i matèriques, que han de corroborar les etapes constructives i històriques de l’església. Com que el vessant turístic i la dinamització cultural del territori s’han de sustentar també en els monuments, sobretot en els de la vall de Boí, declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, és important mantenir la imatge internacional del Crist en Majestat, arrencat i col·locat al MNAC. Altrament, des del punt de vista museogràfic, pretén simular una arquitectura que en origen no era despullada de decoració, amb l’ absis com un espai escenogràfic central i on el visitant podrà visualitzar i interpretar, mitjançant la projecció virtual, les autèntiques pintures murals, ara al MNAC, sense que això representi un problema per a la conservació dels frescos o per al manteniment del culte que encara manté l’església. Les pintures originals de Sant Climent foren arrencades el 1920 per mitjà de la Junta de Museus de Barcelona, sota la direcció de Folch i Torras, i un cop traspassades i restaurades es presentaren al públic l’any 1924 al Museu d’Art de Barcelona, l’actual MNAC, en la seva localització al parc de la Ciutadella. D’aquells arrencaments, duts a terme pels mestres italians mitjançant el sistema de strappo (estirar), en varen quedar als murs les empremtes o estrats interiors, derivats de la tècnica a la calç executada com un fresc. Aquestes empremtes, ocultades darrere del retaule fins a la seva retirada, varen ser tapades amb una capa de calç, a fi de sanejar i uniformar l’espai litúrgic. A finals dels anys 50 es decideix refer la famosa imatge pictòrica, alhora que símbol d’una època i d’un país, i un reclam turístic que s’acoblava a la RESCAT

Procés d’extracció de la còpia pintada. Retall dels plafons de guix pel seu perímetre original

Pere Rovira, coordinador d’especialitat del CRBMC

bonica i tardana arquitectura llombarda de la vall. La còpia la va fer l’artista Ramon Millet entre el 1959 i el 1961, amb la suficient delicadesa per preservar aquells vestigis pictòrics que encara s’entreveien sota la capa de calç. La prova evident de la seva existència, i d’una certa i suficient presència estètica, la tenim en els frescos similars, també arrencats, a l’església de Santa Maria, els quals tingueren un segon arrencament l’any 1960, promogut per l’historiador de l’Art Joan Ainaud, director aleshores del museu del Palau Nacional. En aquest segon arrencament de les pintures romàniques de l’absis de Santa Maria, conservat a la reserva del MNAC, podem veure comparativament el que pot donar de si la recuperació i conservació de les restes pictòriques de Sant Climent, amb la prudència necessària que requereix la incertesa. La còpia de Ramon Millet és una obra artística que reprodueix pictòricament els frescos romànics de Sant Climent. No és una obra fidedigna a l’original, sinó una reproducció similar i de menors dimensions (pel fet d’encabir-se en un espai més petit) i que té

Moment de la retirada del plafó retallat. La còpia de guix es manté a una distància d’entre 10 i 50 cm de la paret original

La retirada dels plafons posa al descobert la paret original amb les capes profundes de pintura mural original encara conservades sota la capa blava de calç

CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Pintura mural | TÈCNICA: Fresc TÍTOL/TEMA: Crist en Majestat, tetramorf i apostolat | ÈPOCA: Segle XII DIMENSIONS: 2 m2 aproximadament | LOCALITZACIÓ: Absis de l’església de Sant Climent, Taüll (Alta Ribagorça) NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 10767 | COORDINACIÓ: Pere Rovira RESTAURACIÓ: Descobriment de les pintures enterrades: Judit Birosta, Iria Reigosa, Carolina Jorcano, Ma Magdalena Escalas, Anna Bertral. Retirada de l’absis: Mercè Marquès, Oriol Bonjoch i Ares Pérez ANYS DE LA RESTAURACIÓ: 2008-2012 | FOTOGRAFIA: Ramon Maroto (CRBMC)

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

les deficiències pròpies d’un dibuix. L’obra consta de 22 plafons de guix i estopa ancorats al mur, i pintats amb pintura al tremp de cola, cromàticament afí al fresc. Els diversos plafons, fets al taller de l’artista, es varen anar muntant de baix a dalt, i es fixaren a la paret i volta de l’absis amb una estructura de canyes adherides amb guix (com el sistema tradicional dels guixaires), deixant un espai entre el plafó i la paret. El projecte de retirada i recuperació dels frescos localitzats a l’absis i de la nova presentació de la imatge dels frescos de Sant Climent és producte de diversos factors: - L’evidència: Ens els estudis històrics ja apareixen indicis clars de la possible presència de restes de pintura a la zona de l’absis, tal i com es constata a Santa Maria. Aquest fet es va corroborar amb els estudis duts a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic i les prospeccions fetes pel CRBMC. - La constància: D’ençà la declaració de patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 2000, i a partir de l’interès de la Direcció General del Patrimoni Cultural, ja s’havien anat descobrint i recuperant la resta de frescos existents a l’església, que pel seu estat ocult i deteriorat no varen ser arrencats en el seu moment. Només quedava incidir a la zona de l’absis, tapada per la còpia. - La casualitat: Les prospeccions arqueològiques a la capçalera de l’absis porten a la llum les capes baixes dels frescos dels arcs triomfals, que arriben fins al terra original. - L’alteració: La reproducció, que no s’ha mogut ni intervingut des de la seva instal·lació ara fa uns 50 anys, presenta símptomes de degradació fins al punt de requerir una intervenció. Aquest fet fa plantejar als tècnics de la Direcció General un nou sistema de reproducció que permeti visualitzar la imatge característica i alhora conservar les restes de pintura original de l’absis. - El consens: El Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Vall de Boí i el bisbat d’Urgell, per mitjà del Consorci del Patrimoni de la Vall de Boí, aposten per la recuperació i conservació dels frescos i per l’adequació de l’espai, amb una triple finalitat: preservació del bé, gestió cultural i activitat religiosa. - La pluridisiciplinarietat: L’interès per a la conservació i la difusió de les pintures romàniques és l’essència bàsica d’aquest projecte, que ha portat a un treball conjunt entre els diversos especialistes: conservadors-restauradors, historiadors de l’art, arqueòlegs, arquitectes, aparelladors, científics, gestors culturals i especialistes d’imatge. - Les noves tecnologies: La imatge del Crist en Majestat és el segell de la Vall i s’ha de mantenir, fet que demanava una nova reproducció. Si inicialment es pensava en una reproducció física acoblada a RESCAT

El plafó en què es mostra la imatge més significativa de l’absis de Sant Climent

Moment d’embalatge dels plafons pintats. El plafons es conserven adequadament per poder muntar la còpia en un altre lloc

l’absis, les noves tecnologies ens permeten apostar per una projecció virtual sobre l’absis que permet visualitzar la imatge sense afectació de les pintures originals, alhora que permet diverses recreacions i sistemes interactius amb el visitant. - El finançament: la possibilitat de dur a terme el projecte mitjançant els fons provinents del programa Romànic Obert de La Caixa. - La realitat: la presència important de pintura romànica original i la seva localització en l’indret original li atorguen unes característiques úniques respecte de la resta d’esglésies de la Vall i converteixen el conjunt en un pol d’atracció científica i cultural. La nova configuració de l’absis de sant Climent és un projecte molt atractiu i innovador del Departament de Cultura, amb la implicació directe del Servei de Patrimoni Arquitectònic, el Servei de Suport Tècnic i Inventari, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Concretament, el projecte de conservació-restauració de les pintures murals ocultes de l’absis és una intervenció dirigida des del CRBMC i executada per l’empresa KROM. Malgrat la incertesa, i en base als indicis ja valorats, la previsió de durada es de tres mesos des de l’inici de la retirada de l’absis. Posteriorment, es faran les feines d’adequació del terra arqueològic de l’espai, així com la col·locació dels dispositius de projecció d’imatges. Paral·lelament, es faran estudis científics en els laboratoris del CRBMC i amb col·laboració de l’Àrea de Medieval i de l’Àrea de Conservació i Restauració del MNAC. Aspecte general del presbiteri durant la retirada dels plafons

Procés de neteja i fixació puntual de la pintura de la còpia abans de guardar-la

www.centrederestauracio.gencat.cat/

Dins el treball de conservació-restauració les intervencions a fer són les següents: 1. Es tallaran, per les juntes d’unió originals, els diferents plafons de guix i canya que conformen el mural i se separaran de la paret. 2. Es fixaran puntualment els possibles aixecaments que s’hagin causat en la seva retirada i s’embalaran per separat. 3. Amb la paret a la vista es retiraran les diferents capes de calç i guix que tapen les empremtes i restes de pintura al fresc i es restauraran. 4. Paral·lelament, també es faran aquestes tasques de restauració en les pintures murals de la zona inferior de l’absis, descobertes el 2010, en la zona perimètrica. 5. Durant la descoberta es faran un seguit d’anàlisis i investigacions sobre els frescos, els morters i els arrebossats originals, així com l’estudi històric i artístic de les possibles noves descobertes. RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

PROCÉS DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE PINTURA SOBRE TELA

L’entrega de les claus de la ciutat de Barcelona a la Immaculada: un cas particular de consolidació LA INTERVENCIÓ SOBRE LA TELA DE LA CATEDRAL DE BARCELONA dedicada a la Immaculada Concepció, presenta un cas particular de consolidació del suport. Característiques i estat de conservació El suport i la preparació: el suport del quadre està format per una sola peça de tela, de trama molt oberta, les fibres de la qual són liberianes (lli o cànem) i el lligat és de tafetà senzill. La tela va muntada a un bastidor de fusta, amb els quatre angles reforçats: aquest no és l’original i presenta el llistó superior trencat. Un gran estrip vertical, d’uns 290 cm de llargada, afecta tota l’alçada de la tela. Cal sumar-hi diversos forats, en els quals, en antigues restauracions, s’ havien aplicat pedaços de mides i teles diferents. La capa de preparació té un gruix aproximat d’1,4 mm, és feta a base d’un oli assecant i cola animal, com a aglutinant, i carbonat de calci i argila, com a càrrega. A través de la trama oberta de la tela, la matèria de la capa de preparació va traspassar cap al revers i va crear acumulacions en forma de petits monticles. Aquestes acumulacions fan que la tela quedi integrada en la capa de preparació i que en resulti una estructura de suport-preparació molt més rígida i pesada que les habituals. Aquestes particularitats són els condicionants principals del sistema de consolidació seguit per tal d’aconseguir estabilitzar l’obra. Pel que fa la capa pictòrica, es tracta d’una pintura a l’oli feta amb pinzell, amb més gruix matèric a les zones de llum. S’observa que a les zones del fons la pinzellada és més solta. Quant a l’estat de conservació, el de la capa és bo, com també és bona l’adhesió amb la capa subjacent. Les pèrdues de capa corresponen

RESCAT

Anvers del quadre abans de la intervenció estructural del suport

Ana Ordoñez, conservadora-restauradora Maite Toneu, coordinadora d’especialitat del CRBMC

Revers del quadre abans de la intervenció

a les manques de suport i als voltants de les zones d’estrips i forats. És destacable la gran quantitat de brutícia formada per pols i sutja, a la qual se suma una capa de vernís molt envellit. Aquestes són les causes que han impossibilitat fer una bona lectura de l’obra durant molts anys.

Procés de conservació i restauració A la catedral es va haver d’habilitar un espai per començar la intervenció de l’obra en posició vertical. Dues fases del procés, la de neteja i la de consolidació del suport, s’han fet de manera intercalada. L’operació de neteja, després de la retirada de la brutícia acumulada per aspiració, tant del revers com de l’anvers, s’ha iniciat amb una fase aquosa feta amb buffer pH 8,5-3, seguida d’una segona fase amb

Dos detalls de les acumulacions de la preparació traspassada a través de la trama de la tela

Detall en què s’aprecia el gruix de la preparació

CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Pintura sobre tela | OBJECTE: Quadre MATERIAL / TÈCNICA: Pintura a l’oli sobre tela | TÍTOL / TEMA: Entrega de les claus de la ciutat de Barcelona a la Immaculada | AUTOR: actualment en estudi DATA / ÈPOCA: segles XVII- XVIII DIMENSIONS: 296 x 340 cm PROCEDÈNCIA: Catedral de Barcelona, Barcelona (Barcelonès) LOCALITZACIÓ: Trifori de la catedral de Barcelona NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 11877 COORDINACIÓ: Maite Toneu RESTAURACIÓ: Ana Ordoñez i Mariana Kahlo, amb la col·laboració de David Silvestre i Ruth Bagan | ANÀLISIS FISICOQUÍMIQUES: Ricardo Suárez (CRBMC) FOTOGRAFIES: Carles Aymerich, Ramon Maroto (CRBMC) i Ana Ordóñez ANYS DE LA RESTAURACIÓ: 2012-2013

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

dissolvents, per retirar la capa gruixuda del vernís envellit. Una vegada retirat els vernís s’ha comprovat que s’havia aconseguit alleugerir un cert grau la rigidesa. Paral·lelament, s’ha treballat en el suport per reduir la gran deformació de la part inferior de la tela. Per això, s’ha ideat un sistema de subjecció del quadre en posició vertical, aixecat del terra, sense recolzar la part inferior. Així, la vora inferior de tela s’ha desclavat del llistó inferior del bastidor i s’hi ha col·locat una banda provisional a través de la qual es va tensant la tela, de forma controlada, per mitjà de pesos que pengen. Un cop reduïda la gran deformació del suport, el quadre s’ha col·locat en posició horitzontal i s’han retirat tots els pedaços i els reforços laterals d’antigues antigues restauracions, i s’ha eliminat d’altres deformacions, a base d’aplicarhi pes a través de plafons d’espuma que s’adapten a la textura de la superfície, per evitar aixafar els gruixos de preparació. El sistema de consolidació del suport ha estat el següent: s’ha fet el reforç perimètric amb bandes de tensió de tela de lli. Els estrips s’han consolidat amb tiretes de Tetex®TR, preparat prèviament amb adhesiu, i seguidament s’han reforçat amb pedaços de tela de vela de barco de polièster (polyester sailcloth1) que fan la funció de dominar l’aixecament persistent de la zona d’unió de les dues cares de tela de l’estrip. L’adhesiu de consolidació que s’ha utilitzat és el Beva® 371 (2:1 amb ciclohexà), activat amb espàtula calenta i planxa. Per finalitzar el tractament del suport, la pintura s’ha muntat a un nou bastidor fet d’alumini i fusta amb sistema de tensió regulable. Per acabar la intervenció, com a sistema de presentació, s’ha aplicat un vernís a base d’una resina de baix pes molecular, s’han anivellat les llacunes i s’ha fet la reintegració cromàtica. El quadre es torna a emmarcar amb el mateix marc, un cop restaurat.

Durant el procés de tractament dels estrips. Es veu la deformació persistent a les zones de l’estrip, a mitja fase del procés de consolidació. Empelts i Tetex®TR

Durant el tractament de la zona de l’estrip, un cop eliminada la deformació amb l’aplicació d’empelts, tireta de Tetex®TR i reforç final amb tela de vela de barco de polièster

Christina Young ha estudiat i testat el comportament de diferents teixits, entre els quals hi ha la tela de vela de barco de polièster, (polyester sailcloth), amb l’adhesiu Beva 371. Veure: http://www.courtauld.ac.uk/people/young-christina/PDF%2010%20C21st%20Canvas.pdf 1

RESCAT

Estat de la pe莽a finalitzada la seva intervenci贸.

Muntatge de la tela al nou bastidor

El quadre un cop estabilitzat el suport i muntat al nou bastidor

Revers del quadre un cop finalitzada la consolidaci贸 del suport

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

INNOVACIÓ I RECERCA

ESTUDI SOBRE LA CAPACITAT DE FILTRATGE DE DIVERSOS MATERIALS TÈXTILS EMPRATS EN LA PROTECCIÓ DEL REVERS DELS QUADRES La millora en la preservació de les pintures sobre tela passa per la protecció del seu revers, sobretot en aquelles circumstàncies en què es fa pràcticament impossible garantir l’estabilitat dels factors ambientals. Aquesta protecció esdevé una mesura positiva per evitar l’acumulació de brutícia en el revers de les obres exposades, per amortir els efectes de les fluctuacions ambientals i dels contaminants atmosfèrics, i per reduir les vibracions durant el transport i el risc de possibles xocs mecànics durant la manipulació. La recerca que s’ha dut a terme en aquest camp durant les últimes dècades i el testimoni de l’estat de conservació de pintures sobre tela protegides d’origen ens donen prou informació sobre els efectes preventius de les proteccions dels reversos. A aquest fet cal sumar la creixent aposta per prioritzar la conservació preventiva i, d’acord amb aquesta premissa, els tractaments de mínima intervenció del suport tèxtil. Això comporta que la protecció dels reversos dels quadres sigui una fase que

es va incorporant cada cop més en els processos de conservació i restauració. Estem davant la necessitat de desenvolupar sistemes de protecció adaptables a diferents especificitats de les obres. Per aquest motiu s’ha iniciat aquest estudi, que té com a objectiu conèixer les propietats d’alguns dels materials de conservació que estan al nostre abast. Per a l’avaluació dels materials, la primera propietat que s’ha testat és el filtratge de partícules sòlides, és a dir, de la pols. Aquest és un dels factors que més influeixen en la degradació de les obres exposades en edificis històrics, especialment en obres de gran format, en què el desmuntatge per al control i la neteja del revers no és sempre possible.

PER QUÈ CAL PROTEGIR ELS REVERSOS? Tradicionalment, els suports tèxtils de les pintures s’han fet amb fibres vegetals de naturalesa cel·lulòsica. Cal esperar al segle XX per començar a trobar llenços fets a partir de fibres artificials —també cel·lulòsiques— i Estat del revers sintètiques, molt sovint barrejades amb del quadre fibres naturals. El Naixement El fet que la majoria dels suports de l’església de Sant Lluc, de les pintures tradicionals siguin d’Ulldecona. de naturalesa cel·lulòsica és el que Hi havia un fa que siguin altament vulnerables, esquelet de colom encastat entre per a la seva estructura i composició. els travessers La degradació de la cel·lulosa és un fenomen molt complex en el qual

Detall de l’acumulació de pols i brutícia que presentava el revers del quadre, El camí del Calvari, de l’església de la Mare de Déu dels Dolors, de Girona

RESCAT

intervenen nombrosos factors (interns i externs). El que tots ells tenen en comú és que provoquen un trencament de les cadenes polimèriques i, com a conseqüència, una pèrdua de resistència i flexibilitat del teixit. L’envelliment dels suports cel·lulòsics és un procés inevitable, ja que en part es produeix per causes endògenes del propi material. Però hi ha agents externs involucrats en aquest procés que esdevenen protagonistes de la degradació, catalitzant i accelerant les reaccions químiques de degradació. Es tracta principalment de la humitat, l’oxigen i els contaminants, la temperatura, la llum, els microorganismes i la pols. Aquest últim factor és d’especial rellevància en el cas de pintures sobre tela localitzades en edificis històrics; és per això que l’estudi s’ha centrat, en una primera fase, a determinar la capacitat de filtratge de la pols dels materials testats. La pols és altament higroscòpica, absorbeix la humitat i també la pol·lució de l’aire, pot estimular els processos d’hidròlisi de la cel·lulosa i és una font de nutrients per als microorganismes. Alhora pot contenir petites partícules afilades que, en introduir-se entre les fibres del suport, també poden causar danys. Els reversos dels quadres solen ser zones relativament tancades —espai entre suport i paret— on s’acumula la brutícia, hi ha manca de ventilació i sovint s’hi donen unes condicions ambientals específiques que creen un microclima especial. Si en aquest espai amb aquestes característiques hi ha una humitat elevada mantinguda durant més de 24 hores, és molt probable que hi creixin colònies de microorganismes; no oblidem que la cel·lulosa és una font de nutrients per a ells. Si mitjançant la protecció de l’obra evitem l’acumulació de pols, podrem alentir la degradació del suport i prolongar la vida de la pintura. La pols és un nom genèric per denominar les partícules sòlides provinents de diverses fonts, amb una mida inferior a 500 µ. En l’aire hi trobem nombroses partícules sòlides en suspensió, de mides diverses, que es poden classificar en 3 grans grups1. 1) Partícules grans (més de 100 µ): 2) Partícules mitjanes (1-100 µ): 3) Partícules petites (menys de 1 µ):

www.centrederestauracio.gencat.cat/

Procés de protecció del revers amb Tyvek® 14443R del quadre El camí del calvari, de l’església de la Mare de Déu dels Dolors, de Girona

Protecció del revers amb Tyvek® 14443R del quadre de Sant Miquel, de Església Parroquial de Santa Maria, Balsareny (Bages)

D’aquesta classificació, les partícules sòlides que afecten habitualment les pintures sobre tela es trobarien dins els grups 2 i 3, però bàsicament són més habituals les partícules mitjanes. PLANTEJAMENT DE L’ESTUDI L’estudi està centrat a seleccionar materials de conservació que podrien ser aptes per utilitzar-los com a protectors dels reversos dels quadres de gran format localitzats en edificis històrics.

RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

Tyvek® 1443R, fotomacrografia amb lupa binocular a 10x i 50x

Tyvek ® 1622 EL, fotomacrografia amb lupa binocular a 10x i 50x

Prèviament, es van determinar les característiques que haurien de complir aquests materials, que són les següents: • Capacitat d’actuar com a barrera en front de les partícules sòlides de l’aire • Capacitat de minimitzar el pas dels contaminants i de l’oxigen • Capacitat de reduir les fluctuacions d’HR i, per tant, el pas de la humitat • No crear un microclima advers a l’interior de la protecció, que afavoreixi el desenvolupament de microorganismes • Tenir una bona estabilitat i resistència mecànica • Baix cost i facilitat d’aplicació (especialment pel que fa a pintures de gran format) Entre els diferents materials de conservació de què es disposa, es van triar els que, a priori, semblava que reunien més requisits per a la funció protectora. Aquests són els següents: els dos tipus de Tyvek® i la tela de vela de barco de polièster (polyester sailcloth). Per a l’avaluació, a partir de les premisses establertes, es va treballar amb la col·laboració de dos laboratoris: el de l’Smithsonian Museum Conservation Institute, de Washington, a través de l’assessorament del Dr. Marion F. Mecklenburg (conservador científic amb una àmplia experiència en l’estudi de les propietats mecàniques de les pintures sobre tela, i impulsor de nombrosos estudis sobre els efectes dels canvis mediambientals en els diferents estrats de les pintures), i el Centre d’Innovació Tecnològica (CTF), de la Universitat Politècnica de Catalunya. PROCEDIMENT Els materials que inicialment es pretenien avaluar en aquest treball eren la tela de vela de barco de polièster (polyester sailcloth) i el Tyvek® (1443R i 1622EL). Tanmateix, un cop iniciats els experiments es va decidir que seria interessant per a l’estudi que es testessin altres materials també utilitzats en conservació i restauració, per poder establir comparacions. Aquests materials són: Sefar CARBOTEX® 03-82CF, Reemay® 2033 (100g/m2), Reemay® 2024 (71g/m2) i Bacterarte®. El test té com a objectiu determinar la capacitat de filtratge de la pols d’aquests materials, és a dir, conèixer quina és la mida mínima de les partícules que s’hi poden filtrar. Això depèn, bàsicament, de la porositat dels materials, tot i que alguns no tenen porus en el sentit estricte de la paraula. En aquest cas, s’ha optat per comparar la capacitat de filtratge dels materials testats amb els papers de filtre Whatman®. Aquests són papers de filtre estàndard, i la seva capacitat de filtratge és coneguda. Per aquest

http://www.engineeringtoolbox.com/particles-sizes-d_934.html

RESCAT

motiu són molt útils per traçar una corba calibrada que relacioni porositat i capacitat de filtratge de partícules sòlides. Coneixem la porositat dels diferents tipus de papers Whatman®, és a dir, el temps que triga un fluid o un gas a travessar-los i la seva capacitat de filtratge de partícules sòlides. Si els comparem amb el temps que triga el mateix fluid a travessar els materials que volem testar, podem establir una correspondència entre aquests i els papers Whatman®, i d’aquesta manera obtenir dades sobre el filtratge de partícules sòlides. A la taula següent podem veure les mitjanes per a cadascun dels materials, expressades en segons. Si traslladem aquests resultats a la corba de calibratge feta a partir dels papers de filtre Whatman®, podem traduir aquestes dades i obtenir la capacitat de retenció de partícules sòlides de cadascun dels materials, excepte del Tyvek® 1622EL, que ni tan sols apareix a la gràfica de la corba de calibratge, ja que té uns porus bastant grans, els quals s’han pogut mesurar a través del microscopi.

Material Polyester sailcloth Tyvek® 1443R Tyvek® 1622EL

Capacitat de retenció de partícules (µ) 12,8 (filtra partícules de fins a 12,8 µ) 7,4 (filtra partícules de fins a 7,4 µ) 300 (filtra partícules de fins a 300 µ)

Veiem que el Tyvek®1443R és el que presenta una millor capacitat de filtratge de partícules sòlides, seguit de la polyester sailcloth. Això vol dir que el Tyvek® 1443R i la polyester sailcloth són uns bons candidats per protegir l’obra de la majoria de partícules sòlides, especialment de les petites restes que es puguin despendre de la paret, d’una part de la pols atmosfèrica i de la majoria d’espores fúngiques. Tanmateix, segons informacions del director del Smithsonian Museum Conservation Institute, el Dr. Robert Koestler, especialista en fongs, en realitat les espores fúngiques tenen una mida que pot anar de les 0,5 µ fins a les 160 µ. Per tant, amb aquests proteccions (Tyvek® 1443R i polyester sailcloth) estaríem evitant el pas de gran part d’aquestes espècies. CONCLUSIONS D’aquest estudi es desprèn que els materials que

www.centrederestauracio.gencat.cat/

Tela de vela de barco de polièster (polyester sailcloth). Fotomacrografia amb lupa binocular a 10x i 50x

presenten una millor capacitat de filtratge de partícules sòlides són el Tyvek®1443R i la polyester sailcloth (tela de vela de barco de polièster), tot i que en cap cas podem dir que aquesta capacitat de filtratge eviti el pas de contaminants atmosfèrics i de l’oxigen. Tanmateix, el fet d’aplicar una protecció disminueix el flux d’aire al revers i, per tant, minimitza l’acció d’aquests agents de degradació, tot i que no s’ha pogut quantificar aquest efecte. Si es requereix una protecció a llarg termini per evitar l’acumulació de pols i fer barrera a les espores fúngiques més comunes, la millor opció és el Tyvek®1443R. A més, en comparació amb la polyester sailcloth, aquest és relativament barat, lleuger, flexible i de fàcil manipulació, i està disponible en amplades de 1,5 m i 3 m, la qual cosa el fa molt útil per protegir pintures sobre tela de gran format. També és lliure d’àcid, d’electricitat estàtica, és de fàcil manipulació i subjecció (es pot cosir i unir amb ultrasons i permet la col·locació de cintes adhesives). A partir de l’estudi de les propietats dels materials com a barrera contra la pols i alguns microorganismes, s’ha continuat l’avaluació per obtenir les dades fefaents quant a la seva efectivitat per retardar el pas de la humitat relativa i quantificar aquest efecte en temps. Aquesta segona fase de l’estudi que es du a terme ens permetrà obtenir les dades sobre les propietats quant a la capacitat de difusió de l’HR dels materials testats.

Ruth Bagan, conservadora-restauradora Maite Toneu, coordinadora d’especialitat del CRBMC

RESCAT

INNOVACIÓ I RECERCA

Centre de Restauració de Béns Mobles

ESTUDI TÈCNIC SOBRE EL COMPORTAMENT FÍSIC I MECÀNIC DE MOSTRES DE FUSTA TRACTADES AMB RESINES D’ÚS COMÚ L’any 2010, des de l’àrea de conservació de fusta policromada del CRBMC, i davant la necessitat de saber quin és l’efecte real de les resines d’ús comú, com a consolidants de fusta greument atacada pels xilòfags, es va iniciar un projecte d’estudi amb l’objectiu de caracteritzar i valorar el comportament d’aquestes fustes tractades amb resines sintètiques en els processos de consolidació. Aquest projecte, coordinat per Josep Paret, responsable de l’àrea de fusta policromada del CRBMC, compta amb la col·laboració de l’Incafust (Institut Català de la Fusta) i amb la direcció i el finançament del CRBMC. La primera fase de l’estudi, corresponent a l’any 2010, es va presentar al Symposium 2011: Adhesives and Consolidants for Conservation: Research and Applications, organitzat pel Canadian Institute Conservation d’Ottawa, la tardor de 2011. Els resultats que van sortir d’aquesta primera fase1 no van ser prou satisfactoris. Els valors obtinguts van resultar poc o gens concloents, bàsicament perquè els resultats presentaven un espectre de variabilitat massa ampli, ja que les provetes emprades eren molt heterogènies i el seu comportament com a fusta degradada conduïa a valors poc fiables. Per tant, ens vam trobar amb la necessitat de fer novament unes altres proves i assajos de laboratori, amb noves mostres. Així, durant el 2011, té lloc la segona fase, en la qual es repeteix, en major part, la metodologia emprada el 2010, però amb la substitució de les mostres de fusta antiga, amb degradacions, per provetes de fusta de Populus sana i nova, i amb la variació de l’aplicació i concentració fins arribar a la saturació. El procediment de taller va consistir a mesurar prèviament, tant el pes com el volum de totes i cadascuna de les provetes, tallades de forma regular —2 x 2 x 4 cm—, abans de procedir a aplicar les resines. A diferència de la primera fase, ens vam limitar a aplicar Paraloid® B72 i Regalrez® 1126, per separat, atès que l’objectiu final era obtenir uns paràmetres de base de comparació per, posteriorment i en diferents fases successives, dur a terme un estudi avaluador de diferents tractaments, combinant les resines entre elles, així com les concentracions. La metodologia emprada va consistir a submergir les mostres durant 48 hores i fins a la seva saturació. Aquestes es van dividir en tres grups, dels quals un es

va deixar sense tractar i es va prendre com a patró de referència, mentre que els altres dos grups es van tractar amb Paraloid® B72 dissolt en xilè, i l’altre amb Regalrez ®1126 dissolt en white spirit D40, ambdues resines en una concentració del 5%. Un cop s’extreuen, es tornen a pesar i es fa un seguiment d’aquest paràmetre durant 5 dies, i es comprova que els dissolvents han aportat un considerable augment respecte del pes inicial després del tractament, i que, gradualment, va disminuint al llarg dels dies, fins a la total evaporació del solvent. D’altra banda, en l’aspecte cromàtic els canvis en superfície són més notables en les mostres tractades amb Regalrez® 1126, ja que s’observa un lleuger enfosquiment generalitzat respecte de les tractades amb Paraloid® B72. Les mostres tractades passen al laboratori, en el qual se sotmeten als següents assajos físics: • Increment de pes específic • Contracció volumètrica • Duresa • Resistència a la compressió axial A grans trets, la conclusió general d’aquesta segona fase —a l’espera que es pugui complementar amb altres fases posteriors—, és que les fustes tractades amb resina Paraloid® B72 obtenen uns millors resultats quant a la contracció volumètrica i a la duresa, ja que aquesta atorga més resistència superficial a la penetració en aquestes mostres. En canvi, cap dels dos grups obté millora enfront de la resistència a la compressió axial, i l’increment del pes específic és força escàs, essent tan sols d’un 0,35-0,37% del pes de la fusta.

Voravit Roonthiva, conservador–restaurador.

Els tres grups després de l’aplicació de les resines: el grup A està sense tractar. El grup B, està tractat amb Paraloid ®B72, i el grup C, s’ha tractat amb Regalrez ®1126

ROONTHIVA, Voravit. “Avaluació del comportament físic o mecànic de mostres de fustes tractades amb les resines de consolidació Paraloid® B72 i Regalrez® 1126. Cap a la definició d’un protocol d’actuació”, Unicum, núm. 11, Barcelona: ESCRBCC, 2012, p. 123 a 132. 1

RESCAT

(fig. 1)

(fig. 2)

(fig. 3)

ESTUDI DE DEGRADACIÓ DELS VIDRIATS DE LES CERÀMIQUES DE REFLEX METÀL·LIC DEL JACIMENT DEL CASTELL DE MONTSORIU Les ceràmiques de reflex metàl·lic trobades al castell de Montsoriu presentaven una intensa degradació que afectava principalment el vidriat i, en particular, la decoració de reflex metàl·lic (fig. 1). El vidriat era mat, sense la brillantor inicial, i la decoració de reflex metàl·lic havia desaparegut completament en molts casos, i se n’observava tan sols l‘empremta. Alteracions de caire similar s’observaven en altres ceràmiques que havien estat enterrades. Donada la serietat de l’alteració observada, la neteja i restauració de la peça no ha permès la recuperació de la decoració. Per aquesta raó, hem estudiat la naturalesa d’aquesta degradació, per tal d’aportar la informació que ens permeti proposar criteris per a la restauració de peces amb degradacions similars. Un cop netejades les peces de les restes de terra es va observar que la superfície del vidriat presentava, de forma més o menys extensa, taques grogues/ taronges, (fig. 2). Aquestes taques estaven formades per fosfats mixtes de calci i plom, amb la estructura de la hidroxiapatita, CaxPb10-x(PO4)6(OH)2-y, així com fosfats i carbonats de calci (brushita, CaHPO4 ·2H2O i calcita, CaCO3). De la decoració daurada que originalment estava formada per petits cristallets metàl·lics de plata i coure metàl·lics no en quedaven més que restes, en molts casos transformats en sulfur de plata i coure (AgCuS). A les imatges de microscòpia electrònica de rastreig (SEM) de seccions polides de les mostres, (fig. 3), podíem observar que l’alteració (lixiviació del plom del vidriat) afectava principalment la superfície més exterior del vidriat (franja fosca paral·lela a la superfície), la interfície entre el vidriat i la pasta ceràmica, el voltant dels cristallets de quars o de les bombolles i les esquerdes. La lixiviació del plom del vidriat es produeix en ambients humits i una mica àcids. Si, a més, no hi ha

www.centrederestauracio.gencat.cat/ www.centrederestauracio.gencat.cat/

bon drenatge i la humitat s’estanca, el plom torna a cristal·litzar i forma habitualment carbonats de plom i calci. En les ceràmiques de Montsoriu, al contrari, observem la formació de fosfats mixtes de plom i calci. Això indica que el medi en què estaven enterrades les ceràmiques contenia àcid fosfòric. Aquest àcid no és inhabitual, ja que apareix en els fertilitzants, en els orins, etc. Nogensmenys, la formació de compostos amb la estructura d’hidroxiapatita i recordant que la hidroxiapatita càlcica és un dels components principals dels ossos, suggereix que molt probablement les ceràmiques s’havien enterrat conjuntament amb ossos. La hidroxiapatita càlcica dels ossos es dissol en ambients humits, i en contacte amb el plom lixiviat del vidriat dóna lloc a hidroxiapatita mixta de calci i plom. La hidroxiapatita i altres fosfats i carbonats precipiten a l’interior de les bombolles, interfície i superfície del vidriat formen els regalims i rebliments com podem observar a la (fig. 3). Aquests compostos són de color blanc-groguenc, però els regalims també incorporen terra i restes dels components de les decoracions, per la qual cosa la superfície presenta taques de color groc-taronja. En conseqüència, la superfície exterior del vidriat està totalment alterada i, en molts casos, ha desaparegut completament. Les decoracions de reflex metàl·lic estan aplicades a la superfície exterior de la peça i formen una capa de tan sols mil·lèsimes de mil·límetre de gruix. La conseqüència és la pèrdua total o parcial d’aquestes. No passa així, amb en decoracions blaves, en les quals, el cobalt està dissolt a tot el vidriat. L’eliminació de la capa groga implica l’eliminació d’aquests compostos en què es troben alterades restes de la decoració de reflex metàl·lic. Trinitat Pradell, física UPC Glòria Molina, becària UPC

RESCAT

Centre de Restauració de Béns Mobles

ACTUALITAT

La Mare de Déu romànica del Castell, restaurada pel CRBMC, torna a l’església de Santa Maria d’Agramunt després de 65 anys La Mare de Déu del Castell d’Agramunt, conservada pel Museu de Lleida Diocesà i Comarcal des de la Guerra Civil, torna a la parròquia d’aquesta població. El poble d’Agramunt ho va celebrar amb un acte solemne, que el van presidir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el delegat de Patrimoni del bisbat d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; l’alcalde, Bernat Solé, i el director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma.

Curs organitzat pel CRBMC durant la primavera de 2013 El moble històric II: Intervencions en superfície (Diagnòstic, neteja i acabats)

Presentació de la lauda sepulcral de Mataró

OBJECTIUS: Aquest curs té com a objectius: -Adquirir hàbit en l’estudi detallat del moble, en l’examen i en l’avaluació de les degradacions, i en l’elecció dels mètodes i tècniques d’intervenció adequades. -Aprenentatge de la metodologia i de les tècniques de neteja i regeneració d’acabats no destructives. -Aprofundir en els diferents tipus d’acabats que presenta el moble històric, i donar pautes per elegir el tipus de vernís o acabat segons la tipologia, l’estil i la procedència dels mobles. -Adquirir destresa en l’execució dels diferents acabats antics.

Dissabte 2 de febrer es va presentar a la Basílica de Santa Maria de Mataró la lauda sepulcral paleocristiana restaurada pel CRBMC. A partir d’ara es pot veure col·locada en un espai en un espai adequat expressament, d’acord amb els criteris del Centre i del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, que ha promogut la seva restauració. El símbol del crismó que apareix representat a la lauda sepulcral és un dels més antics de Catalunya.

ADREÇAT A: Conservadors de col·leccions de moble, professionals de la conservaciórestauració historiadors de l’art i alumnes de 3er i 4rt grau de Conservació i Restauració. És requisit haver cursat amb aprofitament el curs: El moble històric en el segle XXI: Claus per a l’estudi, la conservació i la restauració o algun altre curs sobre introducció a la història del moble i la seva conservació i restauració. Més informació a: www.centrederestauracio.gencat.cat

Catalonia Sacra Catalonia Sacra és una iniciativa dels bisbats amb seu a Catalunya. El seu propòsit és donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’Església Catòlica, i ajudar a la seva visita. Visiteu la seva web! www.cataloniasacra.cat

RESCAT

UN LLIBRE PER LLEGIR

La tecnología láser y otros métodos de limpieza y restauración de materiales pétreos

Documentos para la caracterización y restauración del patrimonio histórico. Ed Libros Pórtico, Zaragoza, 2010. 119 p

La tècnica de la pintura mural a Catalunya i les fonts artístiques medievals Rosa M. Gasol Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2012, 189 p

La idea fonamental i l’objectiu d’aquest llibre és donar a conèixer la tècnica de la pintura mural catalana i difondre les fonts del coneixement tècnic i artístic de l’època medieval. S’hi estudien el retaule mural de Sant Pere de Terrassa, les pintures romàniques de Sant Serni de Baiasca i els fragments conservats in situ a Sant Climent de Taüll, establint paral·lelismes amb pintures murals aragoneses de finals del romànic, com les de Santa Maria de Sixena i altres conjunts d’àmbit europeu. S’han revisat diversos tractats sobre la tecnologia artística, que contenen receptes i recomanacions tècniques per conèixer els pigments, els colorants i els aglutinants que utilitzaven els pintors. Encara avui dia cap dels tractats medievals més importants, com els de Teòfil, Eraclius o el Mappae Clavicula, s’han traduït al català. En canvi, en altres països, els conservadors, restauradors, historiadors de l’art i científics de les matèries afins disposen d’aquest valuós recurs per fonamentar les seves investigacions sobre les tècniques pictòriques. La publicació d’aquest estudi pretén omplir aquest buit i posar a la disposició dels professionals i dels estudiosos de la pintura mural catalana medieval una eina que millori la comprensió dels aspectes tècnics que la constitueixen. Rosa M. Gasol, conservadora-restauradora

La finalitat d’aquesta publicació és la de donar als especialistes conservadors-restauradors una eina per conèixer més a fons la neteja amb la tecnologia làser, entre d’altres mètodes de neteja i restauració de materials petris, des de les seves diverses disciplines, mitjançant l’experiència compartida de diferents professionals. Les nombroses investigacions i bagatge professional han permès conèixer millor les tècniques i disciplines que abasta la restauració de monuments i ha facilitat la difusió de tot allò après mitjançant publicacions tècniques, conferències, congressos, jornades, trobades, és a dir, tot un compendi actualitzat d’àmbit laboral. Consol Marcó, conservadora-restauradora

La conservación y restauración del mosaico Begoña Carrascosa i Trinidad Pasíes Universidad Politécnica de Valencia. Valencia, 2004. 218 p.

Aquest llibre és un manual molt complert destinat a professionals de la conservaciórestauració, i pensat per emplenar la manca de bibliografia existent sobre conservació-restauració de mosaics al nostre país i per sensibilitzar als professionals davant la carència d’especialistes en el camp musiu. La obra es divideix en sis capítols, en els quals es tracten temes ben diversos: l’evolució històrica; les tècniques d’execució d’un mosaic; les eines i materials usats al llarg del temps; la problemàtica específica de cada tipus de mosaic (opus signinum, opus tessellatum i opus sectile); els inconvenients que han pogut sorgir per intervencions anteriors, juntament amb els derivats d’antics suports o mètodes expositius; els sistemes actuals d’arrencament de mosaics i les tècniques anteriors; l’evolució de la tècnica de trasllat de mosaics de paviment a un nou suport i el que s’hagi pogut derivar d’aquest trasllat. Per acabar, s’analitzen els sistemes d’exposició de mosaics de paviment, i es fa una reflexió sobre la importància de mostrar els mosaics en la seva orientació original, per tal d’evitar una mala interpretació, fent també referència a aquells mosaics que s’han vist mutilats per manca d’espai i per al seu emmagatzematge, fins a ser restaurats o exposats. L’obra es completa amb una extensa bibliografia sobre el tema. Laia Contreras, conservadora-restauradora

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

CRBMC. CENTRE DE RESTAURACIÓ DE BÉNS MOBLES DE CATALUNYA C. Arnau Cadell, 30 - 08197 Valldoreix Tel. 935 902 970 - Fax 935 902 971 crbmc.cultura@gencat.cat www.centrederestauracio.gencat.cat

EDITA Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya DIRECCIÓ Àngels Solé CONSELL DE REDACCIÓ Maria Àngels Jorba, Àngels Planell, Àngels Solé i Maite Toneu COORDINACIÓ DEL BUTLLETÍ Àngels Planell i Mònica Salas TEXTOS Els seus autors FOTOGRAFIES Carles Aymerich (CRBMC), Ramon Maroto (CRBMC) i els seus autors DOCUMENTACIÓ Àngels Planell, Mònica Salas i Joana Vendrell DISSENY GRÀFIC ORIGINAL ciklic. www.ciklic.com FOTO PORTADA Restauració del retaule major de Sant Andreu de Llavaneres

Foto: CRBMC. Carles Aymerich DIPÒSIT LEGAL B-13.856-2012 ISSN EDICIÓ INTERNET 2013-3251

Títol Clau: Rescat (Barcelona, Internet) Títol abreviat: Rescat (Barc., Internet)