Butlletí <<Rescat>> núm. 23 del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC)

23

Hivern 2013

A L’ENTORN

Agència Catalana de Patrimoni Cultural (ACPC) Pàg. 4 CONSERVACIÓ RESTAURACIÓ

El sarcòfag reliquiari del bisbe sant Ermengol Pàg. 6

Restes fòssils del dinosaure de Fumanya Pàg. 10

Catúfols de Tàrrega Pàg. 12

Les pintures murals de Sant Pere de Sorpe Pàg. 16

Maleta de ausencia Pàg. 22

Adequació de la sala de reserva del Museu Diocesà de La Seu d’Urgell Pàg. 26

MÉS...

Innovació i recerca Opinió | Actualitat

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

LES PINTURES MURALS DE SANT PERE DE SORPE

2

Centre de Restauració de Béns Mobles

A L’ENTORN

UNA NOVA EINA AL SERVEI DEL PATRIMONI CULTURAL

AGÈNCIA CATALANA DE PATRIMONI CULTURAL (ACPC) CEl 25 de juliol d’enguany el govern aprovà els estatuts de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Amb aquesta decisió es comença a posar en funcionament un nou organisme que tindrà com a funció principal contribuir a la millora de l’actuació de les institucions patrimonials del país. Val la pena recordar el ric i divers patrimoni cultural de Catalunya: Catalunya disposa de 114 museus registrats i 378 col·leccions, 7 declaracions de la UNESCO que apleguen 97 elements, 2.248 béns culturals d’interès nacional i més de 13.000 jaciments integrats en la carta arqueològica de Catalunya. Aquest conjunt d’elements, a més, compta amb una distribució territorial amplíssima

RESCAT

i permet percebre nítidament el relat que ha configurat la nostra identitat.

A través de l’acció de l’Agència, es pretén donar major ús social al patrimoni incrementant el nombre de visitants per al conjunt del patrimoni, millorar la percepció pública dels recursos patrimonials del país connectant aquests recursos amb el conjunt del sistema cultural, associar el patrimoni al desenvolupament territorial i econòmic de Catalunya i fer més fort el teixit social, professional i territorial que actua a l’entorn de l’activitat de museus, monuments i jaciments.

Ho pretenem fer millorant l’eficiència dels recursos públics dedicats a aquesta tasca, innovant en gestió i generant nous recursos per invertir en el sistema patrimonial.

3

sectors de l’economia), de Comunicació i Noves Tecnologies (incorporant recursos tecnològics a la visita i fomentant la incorporació del patrimoni a les xarxes socials), d’Educació i Cultura (creant una plataforma de serveis educatius ben vinculada amb les necessitats de la comunitat educativa i vinculant el sistema patrimonial amb el conjunt del sistema cultural), de coneixement de públics i comercialització (millorant els serveis als usuaris del patrimoni a partir del coneixement de les seves expectatives i opinions) i desenvolupant producte (generant serveis que millorin l’experiència de la visita).

Pel que fa a la conservació de béns mobles, l’Agència desplegarà la seva acció mitjançant el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Amb la seva adscripció a l’Agència, el CRBMC ha de poder treballar amb major agilitat i trobarà una resposta adient a les seves necessitats específiques pel que fa al treball que du a terme. Volem que el Centre es consolidi i accentuï el seu caràcter de centre de referència en matèria de conservació i restauració a Catalunya, mitjançant la millora de les especialitats que s’ofereixen i fent créixer la seva capacitat d’actuació, sense posar en risc la qualitat de les seves actuacions.

L’Agència s’organitzarà en quatre divisions: Documentació i Protecció, Conservació, Actuacions en Museus i Monuments i Gerència, que es desplegarà en dues fases.

La present fase comprèn el desplegament de les divisions de Gerència, Actuacions en Museus i Monuments i part d’una altra, la de Conservació, que desplegarà les accions de conservació del patrimoni moble. En la següent fase, que s’executarà al cap d’un any i mig, es desplegarà la resta de la Divisió de Conservació, integrant el patrimoni immoble, i la de Documentació i Protecció.

A partir de gener, l’Agència començarà a operar amb normalitat i a desplegar la seva actuació, que comportarà prestar serveis en matèria de Turisme i Patrimoni (definint paquets i rutes turístiques i millorant la capacitat de vincular els recursos patrimonials a les necessitats d’aquests

www.centrederestauracio.gencat.cat/

El Centre oferirà serveis en quatre grans àmbits: la conservació preventiva, la conservació–restauració, la innovació i la recerca i la transferència de coneixement.

En tots aquest àmbits es voldrà prestar servei als titulars de patrimoni i especialment als museus catalans, i voldrem fer-ho contribuint a consolidar el sector professional de la conservació–restauració a Catalunya. Volem obrir més el Centre, les seves instal·lacions i els seus equips a aquest sector, de llarga trajectòria, i d’aquesta manera poder desplegar una millor actuació professional.

Així mateix, ens proposem des de l’Agència aprofundir en els programes de formació adreçats a professionals i treballar per a la difusió tant de les tècniques com de la sensibilització en favor de la conservació a Catalunya, i ho farem assegurant la participació de professionals en un consell rector del Centre que asseguri que aquest desplega la seva actuació amb coneixement de les necessitats i punts de vista dels professionals de la conservació–restauració i dels destinataris de la seva actuació.

L’Agència neix per actuar en aquests àmbits, i permetrà incorporar una nova manera de gestionar el patrimoni i potenciar uns coneixements tècnics de referència, uns professionals reconeguts i una llarga trajectòria a Catalunya.

Joan Pluma, director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural

RESCAT

4

Centre de Restauració de Béns Mobles

IN MEMORIAM

JOSEP M. XARRIÉ, UN REFERENT Fa trenta-un anys, Max Cahner, el primer conseller de Cultura de la Generalitat recentment restaurada va impulsar la creació del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

En aquell moment, el Centre es va instal·lar a Sant Cugat del Vallès, a les dependències del monestir, i vint-i-dos anys més tard es va traslladar al nou centre de Valldoreix.

La missió estratègica del Centre, conservar i restaurar el patrimoni cultural moble del país, aleshores tenia un abast, una magnitud gairebé indescriptibles, si tenim en compte les necessitats infinites del moment. El conseller va posar al capdavant d’aquest projecte a Josep M. Xarrié, restaurador i fill del restaurador Domènec Xarrié, qui juntament amb Joaquim Pradell i Manuel Grau van posar les bases de la restauració a Catalunya.

Josep Maria Xarrié era un apassionat de la seva feina i l’entenia com una via de realització personal però també com un servei al país.

Durant molts anys el seu mestratge va ser un referent per a les futures generacions de conservadors– restauradors, a través de la càtedra de restauració de l’Escola Superior de Belles Arts, que va ocupar l’any 1969, reinstaurant així l’ensenyament de la restauració a Catalunya. Durant els anys setanta va ser consultor de la UNESCO per als països llatinoamericans, tasca que ell mateix va considerar com una petita aportació catalana a la conservació del patrimoni universal.

Explica en el seu llibre Restauració d’obres d’art a Catalunya que el primer dia de treball al que més tard havia de ser el Centre de Restauració fou l’1 d’octubre de 1981 i que s’hi respirava un ambient de data històrica. I és que veritablement ho va ser. En Xarrié s’hi va abocar amb tota la seva energia, capacitat i mestratge, amb la convicció que

RESCAT

aquella era una de les tasques més nobles que es podien fer per a la preservació dels valors culturals del seu país, que tant estimava.

El passat 8 de juny, Josep M. Xarrié ens va deixar inesperadament, i encara no hem tingut prou temps d’assimilar el seu traspàs. Però el que sabem del cert és que el seu llegat perdurarà sempre en la memòria de molts catalans que han gaudit del seu esforç, vocació i compromís. Àngels Solé Directora del CRBMC

ACTUALITAT

Durant la presentació d’una de les conferències

5

Simposi Internacional sobre la portada de Ripoll 16 a 19 d’octubre de 2013. Monestir de Ripoll La portada de Ripoll ha estat sempre un objecte d’estudi, de culte i de debat. Amb característiques similars, cap altre monument a Catalunya, i a Espanya, té un nivell de preservació com aquest. Sent així, no és estrany que sigui un objecte de permanent referència dins el món del romànic i dins el món de la conservació–restauració.

Com que la custòdia d’una obra d’aquestes característiques requereix, a part de moderació i de consens, de bona praxi, és evident que requeria d’una posada al dia del coneixement que se’n té. I amb aquest objectiu el CRBMC, que des de 2008 és responsable de la seva conservació, ha promogut un simposi internacional on s’ha debatut sobre la portada des del punt de vista de la conservació i de la història de l’Art, i ha donat a conèixer les darreres investigacions al respecte.

El Simposi, desenvolupat com un banquet convival d’anàlisi comuna, escoli necessari en aquest moments per al coneixement científic, ha estat possible gràcies a la implicació de l’Ajuntament de Ripoll, el patronat del monestir, el bisbat de Vic, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat, que hi han vist un nou saber i una raó de futur, i com no una identitat com a poble.

Del 15 al 19 d’octubre, la ciutat de Ripoll, on s’ubica la portada, va acollir els especialistes vinguts sobretot de Catalunya, però també d’Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica i els Estats Units. Aquest Simposi neix de la necessitat de conèixer aquesta obra descomunal de múltiples escultures (què hem dit d’ella i què hi hem fet), de saber com és aquest monument (què és i què ha estat) i d’informar obertament a la comunitat científica i al públic en general que l’estat de conservació de la portada és correcte i estable malgrat el seu deteriorament.

La portada, centre d’atenció i d’investigació contínua, punt de visita turística obligada, ha lluït encara més durant uns dies a Ripoll, on ha estat el referent dialèctic entre historiadors de l’art i conservadors–restauradors, i ens ha revelat petits nous secrets que ja es publicaran; però sobretot ha marcat el punt de partida cap a la seva conservació coherent, fet que, en definitiva, ha estat la finalitat d’aquest Simposi.

Pere Rovira

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

6

Centre de Restauració de Béns Mobles

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

PROCÉS DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE FUSTA POLICROMADA I TEIXIT

El sarcòfag reliquiari del bisbe sant Ermengol

EL SARCÒFAG RELIQUIARI DEL BISBE SANT ERMENGOL és el més antic que es conserva entre aquells que han albergat el cos del bisbe al llarg dels segles. Fins a la segona meitat del segle XVIII conservà en el seu interior les sagrades relíquies de sant Ermengol i s’usà per treure’l en processó per venerar-lo. Es tracta d’una obra singular i interessant, no tan sols des del punt de vista pictòric, sinó perquè també és un exemple complet i força excepcional d’aquest tipus de peces, ja que conserva en el seu interior el particular folre i encoixinat tèxtil.

El sarcòfag és una caixa de fusta rectangular rematada amb una tapa trapezoïdal. Les arcuacions de mig punt en baix relleu, daurades amb or fi, ornamenten les quatre cares de la caixa i emmarquen les 16 escenes pictòriques que recorren l’hagiografia del bisbe.

L’ornamentació es completa amb un fris superior i un sòcol amb decoració fitomorfa estofada i talles aplicades de 16 putti. La tapa, totalment daurada, presenta escates en relleu. La peça conserva els agafadors metàl·lics sobredaurats que en facilitaven la manipulació, però en canvi ha perdut els elements del pany.

L’interior de la peça està totalment folrat amb un teixit de tafetà de seda, de color cru, que folra també el matalàs que hi ha al fons —de lli i farciment de llana.

El sistema de subjecció del teixit a la caixa és alhora ornamental: tatxes de llautó i cintes de seda verda.

Per altra banda, el matalàs presenta una decoració aplicada de flocs que es disposen en els punts de lligat del matalàs.

Estat de conservació Entre les diferents patologies que afectaven l’exterior del sarcòfag cal destacar l’oxidació del vernís i la presència de taques de cera generalitzades en tota la superfície, CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Fusta policromada / Teixit | OBJECTE: Sarcòfag que provocaven un enfosquiment de MATERIAL / TÈCNICA: Exterior: fusta, pintura a l’oli, dauradura, elements metàl·lics / la capa pictòrica i de la dauradura i Interior: Matalàs d’encoixinat i folre de teixit de seda. a la vegada dificultaven l’apreciació TÍTOL / TEMA: Sarcòfag reliquiari del bisbe sant Ermengol / Hagiografia de sant dels detalls i de la seva lectura.

Ermengol | AUTOR: Policromia: Gaspar Altisent | DATA / ÈPOCA: Primer quart del segle D’altra banda, en les motllures i XVII (1616–1617) | DIMENSIONS: 68,5 x 146 x 55,5 cm | PROCEDÈNCIA: Catedral de fris del basament es concentraven La Seu d’Urgell (Alt Urgell) | LOCALITZACIÓ: Museu Diocesà d’Urgell, La Seu d’Urgell les pèrdues de dauradura i les (Alt Urgell) | NÚM. INVENTARI: 167 | NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 11687 repintades de purpurina. Els COORDINACIÓ: Josep Paret | RESTAURACIÓ: Fusta policromada: Gemma Planas Teixit: Montserrat Xirau | INFORMACIÓ HISTORICOARTÍSTICA: Documentació agafadors metàl·lics es trobaven conservada a l’arxiu del Bisbat d’Urgell | ANYS DE LA RESTAURACIÓ: 2011–2012 totalment ennegrits i ocultaven la sobredauradura.

RESCAT

7

Gemma Planas i Montserrat Xirau, conservadores-restauradores

Estat de la peça abans de la intervenció. Foto: Carles Aymerich

Detall, abans de restaurar, fet amb llum rasant, d’El refetor de la canònica.

Detall de l’escena d’El refetor de la canònica, després de la intervenció

El seu interior presentava un estat molt precari, a causa de l’acumulació de brutícia i de la degradació del teixit, de manera que els principals problemes eren la fragilitat de la seda i els esquinçaments, les pèrdues i les deformacions del teixit.

Escena de la Mort accidental del bisbe a Pont de Bar, finalitzada la intervenció.

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

8

Centre de Restauració de Béns Mobles

Estat inicial del matalàs un cop extret del sarcòfag.

Foto. Montserrat Xirau.

Intervenció El bon estat de conservació del suport ligni va requerir tan sols petites intervencions de consolidació amb resina acrílica, encolada puntual amb adhesiu vinílic neutre i epoxídic i reintegració de petites pèrdues amb massilla epoxídica per a fusta. El procés d’actuació en la policromia s’inicià amb la fixació dels aixecaments puntuals amb adhesiu acrílic. En segon lloc, es va fer la neteja de la capa pictòrica i de la dauradura seguint el protocol de neteges del CRBMC. En una primera fase es va fer la neteja amb base aquosa, per tal de millorar l’efectivitat de la fase posterior d’eliminació del vernís; la purpurina i les taques de cera es van netejar amb dissolvents gelificats. Es van massillar i reintegrar cromàticament les petites llacunes amb la tècnica del tratteggio i es va aplicar un to neutre per unificar les grans llacunes de la dauradura. Per últim, es va aplicar una capa de protecció de baix pes molecular (Laropal®).

La intervenció del conjunt tèxtil interior va requerir desmuntar-lo parcialment. Es va dur a terme una neteja per aspiració, de succió controlada, i l’alineació i correcció de deformacions del teixit amb vapor d’aigua fred. La consolidació del tafetà de seda es va fer mitjançant un sistema d’encapsulament per costura, consistent a col·locar un suport tèxtil RESCAT

Imatge general del matalàs un cop finalitzat el muntatge del folre.

Foto: Montserrat Xirau

9

Preparació del procés de consolidació del teixit.

Foto: Montserrat Xirau

Detall del procés d’encapsulament de consolidació del teixit.

Foto: Gemma Planas

Procés de neteja aquosa de l’escena de la Processó de benedicció. Foto: Gemma Planas

Estat de la peça en finalitzar la intervenció

inferior resistent i un teixit superior amb molta transparència; d’aquesta manera, es va aconseguir matisar les pèrdues i els estrips i dotar el conjunt d’estabilitat. La intervenció ha permès conèixer com s’havia confeccionat el folre i retornar la unitat al teixit del matalàs, amb els fragments laterals. La rigorosa recol·locació de tots els elements tèxtils en l’interior del sarcòfag va permetre finalitzar així una intervenció completa en tots els materials.

Per altra banda, a l’interior del sarcòfag, entre la brutícia, es trobaren dos petits fragments de teixit de seda. Les anàlisis tècniques dutes a terme (anàlisi del tipus de lligament, de la densitat de fils d’ordit, de la densitat de passades de trama, de la diversitat de fils que hi intervenen, etc.) indiquen que podria tractar-se d’un teixit anomenat samit, i és probable que pertanyi al conjunt de teixits dels s.XI-XII, conservats al Museu Diocesà d’Urgell, relacionats amb el bisbe sant Ermengol. www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

10

Centre de Restauració de Béns Mobles

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

PROCÉS DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE PATRIMONI PALEONTOLÒGIC

Restes fòssils de dinosaure de Fumanya

EL PATRIMONI PALEONTOLÒGIC DEL BERGUEDÀ és de cabdal importància per a l’estudi dels darrers dinosaures d’Europa i els ambients on vivien. L’àrea del Sinclinal de Vallcebre, localitzada entre els municipis de Fígols, Saldes i Vallcebre, presenta una successió contínua de roques sedimentàries d’origen continental, que han donat lloc a jaciments de restes paleontològiques directes i indirectes de gran rellevància, i que ens han permès conèixer com era la nostra terra fa uns 65 milions d’anys.

L’emplaçament més destacat de la comarca és el complex paleontològic de Fumanya, que es troba entre els municipis de Fígols i Vallcebre. Aquest complex consta de diversos afloraments de petjades de titanosaure, un dinosaure sauròpode de finals del Cretaci que podia arribar a mesurar de 9 a 12 metres de longitud i a pesar fins a 13 tones. A més de les icnites, també s’han identificat restes fòssils d’ous i ossos de dinosaures, troncs d’arbres i fulles de diferents tipus.

Les restes fòssils intervingudes corresponen a un húmer i una vèrtebra de titanosaure, procedents del jaciment de Peguera-1, al municipi de Fígols.

Aquestes restes, excavades el 2005, ja s’havien intervingut amb anterioritat, però va ser necessari tornar a fer-ne la restauració per adequar-les als criteris de conservació i d’exhibició actuals.

La intervenció es va dur a terme amb la finalitat que aquestes peces formessin part de l’exposició permanent de fòssils procedents dels jaciments de la zona, en el Centre d’Interpretació de Dinosaures de Fumanya, de propera inauguració.

CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Material paleontològic OBJECTES: Húmer i vèrtebra de dinosaure titanosaure MATERIAL/TÈCNICA: Os fòssil | DATACIÓ: Cretaci superior, Maastrichtià (65 milions d’anys) DIMENSIONS: Húmer 110 x 50 x25 - Vèrtebra 42 x 38 x 30 cm | PROCEDÈNCIA: Jaciment de Peguera-1, Fígols (Berguedà) | LOCALITZACIÓ: Museu de les Mines de Cercs, Cercs (Berguedà) | NÚMERO DE REGISTRE DEL CRBMC: Húmer 11929 – Vèrtebra 11928 COORDINACIÓ: M. Àngels Jorba | CONSERVADOR– RESTAURADOR: Joan Escudé | PALEONTÒLOGA: Begoña Poza | FOTOGRAFIES: Ramon Maroto (CRBMC) i Joan Escudé | ANYS DE LA RESTAURACIÓ: 2012-2013

RESCAT

Estat final de l’húmer després de la intervenció.

Estat inicial de la vèrtebra abans de la intervenció

11

Joan Escudé, conservador-restaurador

Estat inicial de l’húmer abans de la intervenció

Fissura de la qual es va eliminar la reintegració amb escaiola (a) i que després es va reomplir mitjançant la injecció de resina epoxídica (b)

Estat final de la vèrtebra després de la intervenció amb el suport fet a mida per exposar-la en posició anatòmica

www.centrederestauracio.gencat.cat/

Les arrels adherides a la superfície de la vèrtebra han generat un intens biodeteriorament que ha fragmentat i debilitat el material fòssil

Procés de conformació del suport expositiu a mida per a la vèrtebra amb alginat.

Estat de conservació Les restes paleontològiques del jaciment de Peguera-1 presenten un estat de conservació molt delicat, a causa del propi procés de fossilització dels ossos. Ens trobem davant d’uns fòssils que ja van patir greus alteracions abans del seu enterrament, fet que els va fer perdre la matèria òssia del seu interior. Així, han arribat als nostres dies uns fòssils compostos per un mínim gruix d’os fossilitzat completament reomplert de sediment. També cal tenir en compte que, a més a més, gran part del material fòssil conservat està debilitat per la desmineralització causada per l’abundància d’arrels de plantes en el sediment.

Pel que fa a les intervencions anteriors, de les quals no es va poder aconseguir cap informe, aquestes donaven als fòssils un aspecte brillant gens natural, i s’havien fet unes reintegracions amb escaiola tenyida que en algunes zones ocultaven fragments de fòssil original. A més, en començar a rebaixar aquestes reintegracions, es va comprovar que les cavitats interiors del fòssil no estaven reomplertes, fet que hagués posat en perill la seva conservació a llarg termini, per un possible col·lapse en haver de suportar el seu propi pes sense cap reforç interior.

Procés d’intervenció El procediment d’actuació fou similar en totes dues peces, tot i que en el cas de la vèrtebra, pel seu estat de conservació extremament delicat, la intervenció fou mínima.

El procés s’inicià amb una neteja força profunda de totes les restes de resines aplicades de forma poc curosa en la intervenció anterior. Aquesta es va fer de forma química, amb acetona, i mecànica, amb bisturí i escalfador Leister®. També es van eliminar amb el vibroincisor restes de sediments que encara restaven unides al fòssil, així com les reintegracions d’escaiola tenyida. Un cop es va tenir el fòssil net i sense les reintegracions antigues, aquest es va consolidar intensament amb Paraloid® B-75 al 5% en dissolvents orgànics. El reompliment de fissures, esquerdes i cavitats es va fer amb resina epoxídica, que s’injectava i es deixava fluir cap a l’interior.

Finalment, es van tornar a reintegrar tots els llocs en els quals s’havia injectat resina, amb un massilla epoxídica bicomponent, i es va aplicar una darrera capa de protecció de Paraloid ® B-72.

Per al trasllat i emmagatzematge de l’húmer es va elaborar un suport inert, amb escuma de polietilè Ethafoam®, adaptat a la forma i dimensions de la peça. En el cas de la vèrtebra, per evitar al màxim la seva manipulació, es va fer una peanya expositiva completament adaptada a la peça mitjançant un motlle, que la manté en posició anatòmica i que pot ser utilitzada per a la seva exhibició en l’espai museístic.

RESCAT

12

Centre de Restauració de Béns Mobles

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

PROCÉS DE CONSERVACIÓ–RESTAURACIÓ DE FUSTA SUBMERGIDA EN AIGUA

Conservació–restauració de 10 catúfols de fusta amarats d’aigua

EN EL DECURS DE L’EXCAVACIÓ DUTA A TERME al carrer Francesc Moragas, de Tàrrega, dirigida per l’arqueòleg Pere Cots i tutelada pel Museu Comarcal de l’Urgell, de Tàrrega (MCUT), es va trobar una estructura en pedra que funcionava com a manantial i pou amb sínia, que servia per extreure l’aigua per al rec. A la part inferior del pou i submergides en aigua van aparèixer, dins d’un nivell de fangs, les restes de més de 50 catúfols —40 de ceràmica i 10 de fusta—, que haurien servit per pujar l’aigua del pou a la superfície.

L’estructura s’ha datat, de forma preliminar, a l’entorn dels segles XVII i XVIII, moment en què són habituals aquests tipus de construccions hidràuliques.

Segons l’Oriol Saula Briansó, arqueòleg i director tècnic del MCUT, estem davant d’una obra d’enginyeria hidràulica molt singular i amb unes característiques arquitectòniques notables.

Conservació in situ Dels 10 catúfols de fusta, de forma cilíndrica, amb un escanyament central (mides generals: alçada 36 cm i Ø 18 cm), 4 estan complets, 2 estan complets però fragmentats i 4 estan incomplets. Hi hem d’afegir, a més, 10 fragments indeterminats de catúfol i 4 fragments plans de fusta. Són fustes procedents de nivell freàtic i per tant es troben amarades d’aigua. La fusta es conserva gràcies a la presència d’aigua en l’interior de les seves cavitats. Per mantenir el grau d’humitat en els catúfols de fusta, durant l’excavació els més sencers s’han introduït en plàstics opacs (per aconseguir l’absència de llum) amb aigua en el seu interior, per recrear un ambient al 100% d’HR, i els més fràgils s’han posat en caixes rígides de plàstic segellades i també amb aigua al seu interior, per evitar que es deterioressin durant el transport al museu. Els catúfols de ceràmica també s’han traslladat al museu amb manteniment de la humitat, perquè l’assecatge sense dessalar podria provocar fissures en cristal·litzar les sals internes.

Primers tractaments i documentació duts a terme al MCUT L’estat de conservació dels quatre catúfols sencers era força bo i el dels sis restants era regular, a causa de les fragmentacions i deformacions que havien patit. Tant els catúfols de ceràmica com els de fusta es van netejar mecànicament del llot del sòl de l’excaRESCAT

Vista superior de l’estructura de pedra que funcionava com a font i com a pou amb sínia

Interior del pou en què es veuen catúfols de fusta i de ceràmica, tal i com es van trobar durant l’excavació

13

Cati Aguer, conservadora-restauradora col·laboradora del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) Inés Banegas, conservadora-restauradora

Neteja preliminar

vació. Després, es van dessalar amb banys periòdics d’aigua desionitzada, i es va controlar la conductivitat a cada canvi. Una vegada dessalats, els catúfols de ceràmica es van deixar assecar a l’aire. En canvi, els de fusta, com que el seu assecatge incontrolat hagués estat fatal (l’evaporació de l’aigua podria degradar les cavitats cel·lulars buides i crear deformacions, fissures i encongiments, totalment irreversibles) han de rebre un tractament especialitzat i amb un equipament adequat que, a Catalunya, només es troba al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), amb seu a Girona.

Una vegada dessalats i documentats, els catúfols de fusta es van traslladar al CASC. Es van col·locar a l’interior de caixes rígides de plàstic opac (per aconseguir l’absència de llum) amb aigua desionitzada i un biocida (2%), per mantenir una humitat relativa del 100%.

Tractaments duts a terme al CASC Al CASC, els catúfols se sotmeten a una neteja superficial amb aigua desionitzada per eliminar possibles proliferacions de fongs. Seguidament, es col·loquen dins de recipients, submergits en aigua desionitzada, amb el número de referència de l’excavació escrit en paper de polièster amb retolador permanent. El següent procés és documentar i definir el seu estat de conservació. Es fa una fitxa tècnica i a continuació es fotografien les peces, introduint una escala amb el nom del jaciment, el número d’excavació i una lletra d’identificació de laboratori del CASC, que s’inscriurà en una cinta molt fina d’acer inoxidable, la qual s’enganxarà a cadascun dels catúfols mitjançant una anella també d’acer inoxidable.

Segueix la documentació amb el càlcul de l’estat de degradació de les peces. Es fa una anàlisi de tipus global, amb la presa de dues mostres petites mullades que es pesen i es col·loquen a l’estufa d’aire forçat durant 1 dia a 100ºC de temperatura. Una vegada seques es tornen a pesar i, finalment, es calcula el percentatge d’humitat dins la fusta. Les dues mostres han donat un resultat que implica un estat de degradació molt alt, segons els paràmetres referencials. www.centrederestauracio.gencat.cat/

Procés de neteja de les restes de sediments amb aigua desionitzada i palets de fusta, llapis d’ultrasons i pinzells suaus

CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Materials diversos | OBJECTE: 10 catúfols | MATERIAL / TÈCNICA: Fusta | DESCRIPCIÓ: 10 catúfols de fusta procedents de nivell freàtic | DATA / ÈPOCA: Segles XVII–XVIII | DIMENSIONS: Mides generals aproximades: 36 cm d’alçada x Ø 18 cm | PROCEDÈNCIA: Jaciment del carrer Francesc Moragas, Tàrrega (Urgell) | LOCALITZACIÓ: Museu Comarcal de l’Urgell, Tàrrega (Urgell) | NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 10656 COORDINACIÓ: M. Àngels Jorba RESTAURACIÓ: Cati Aguer i Inés Banegas | ANYS DE LA RESTAURACIÓ: Maig de 2008 a juny de 2010

RESCAT

14

Centre de Restauració de Béns Mobles

Procés de dissolució del PEG en aigua desionitzada dins les cubetes on es van col·locar els catúfols per a la seva impregnació

Catúfols en el congelador, en el qual arriben als -30ªC, abans de la seva liofilització

S’han pres mesures de longitud, alçada, amplada, gruix, diàmetre i pes.

Raquel Piqué, professora de la Universitat de Barcelona, determina l’espècie, amb microscopi electrònic, a partir d’una mostra. Les característiques anatòmiques observades permeten atribuir les restes de fusta al taxó Pinus, del tipus sylvestris-nigra (pi roig - pinassa).

Després es fa una neteja en profunditat de les restes de sediment, amb aigua desionitzada, pinzells suaus, eines punxants d’inoxidable, palets de fusta, pinces i el llapis d’ultrasons.

Pretractament amb PEG Per tal de consolidar les estructures cel·lulars malmeses i posteriorment fer-ne una deshidratació per liofilització, es fa un tractament, per immersió, amb una cera sintètica hidrosoluble, el polietilenglicol (PEG). El pretractament per immersió de les peces es fa a 50ºC, per afavorir la penetració del PEG en les estructures vegetals i evitar la proliferació de microorganismes. S’han introduït en una solució de PEG 400, a una concentració del 20% amb aigua desmineralitzada, durant un període aproximat de tres mesos.

A continuació, aquest s’ha substituït per PEG 4000 al 20% durant tres mesos més. Posteriorment, per PEG 4000 al 30% durant tres mesos més. Passats aquests tres mesos se substitueix per PEG 4000 al 45% durant tres mesos més i, finalment, s’acaba el procés d’impregnació i s’extreuen els catúfols.

Congelació i liofilització Les fustes impregnades de PEG es preparen per a la congelació. Se’ls neteja l’excés de PEG en superfície i s’emboliquen amb plàstics, abans de posar-les al congelador, a 30ºC, procés en el qual estan uns dies.

Una vegada congelades es liofilitzen.

La liofilització consisteix a aplicar el principi físic de la sublimació, que consisteix en el pas d’una substànRESCAT

cia en estat sòlid a l’estat de vapor sense passar per la fase líquida. En aquest cas, l’aigua continguda en les fustes es congela i s’elimina per liofilització. D’aquesta manera, s’evita l’expulsió de l’aigua en la fase líquida, que provoca la ruptura de les estructures cel·lulars per fenòmens de tensió superficial. En la cambra del liofilitzador en què es col·loquen els objectes, es genera un buit de l’ordre dels 10-3 Torr, que fa que els materials dins de la cambra mantinguin la temperatura de congelació i que, al mateix temps, s’iniciï la sublimació de l’aigua en forma de gel. Es fixen les condicions de treball de

15

Liofilitzador del CASC: consta d’una bomba de buit, un compressor frigorífic i un condensador associats a una cambra on es fa el tractament

Introducció dels catúfols congelats dins del liofilitzador amb l’ajuda d’una estructura metàl·lica feta a mida per a aquesta funció

Procés de consolidació de la fusta després de la neteja de l’excés de PEG Reintegració de les parts mancants amb una resina epoxídica de dos components (Araldit® HV 427 i Araldit® SV 427)

l’equip en funció de les fustes a tractar. Es controla la seva temperatura amb sondes termomètriques i s’acaba el procés quan la temperatura ha assolit uns 12 ºC (en les condicions del Lio 60 de què disposa el CASC). Les fustes així tractades són més lleugeres que quan es van trobar, mantenen la forma i el color, es poden manipular i són objectes museables.

Un cop les peces surten del liofilitzador es fa una comprovació de les possibles retraccions i esquerdes que poden haver sofert en el seu assecatge dins del recinte del liofilitzador, i es comparen aquestes amb els dibuixos que es van fer abans del tractament.

Restauració Es neteja l’excés de PEG amb un pinzell suau i raspallets, i a vegades amb l’ajuda d’un aparell que emet aire calent. Es consolida la fusta amb resina acrílica Mowilith® 60 al 30%, diluïda en una barreja al 50% d’aigua i alcohol. S’enganxen les peces que es trobaven fragmentades amb un adhesiu nitrocel·lulòsic (Imedio®); es fa la reintegració volumètrica en els casos que ha calgut, amb una resina epoxídica de dos components (Araldit® HV 427 i Araldit® SV 427), que posteriorment s’ha reintegrat cromàticament.

El fet d’haver introduït el PEG com a consolidant fa que les condicions ambientals de permanència s’hagin de controlar: es recomana una temperatura entre 18-20ºC i una humitat relativa entre el 45-55%; cal evitar l’acumulació de pols; la font de llum no ha de passar en cap cas dels 200 lux, s’han d’eliminar les emissions de rajos infrarojos (IR) i limitar les de rajos ultraviolats (UV) a 75 µW/1m, com a màxim.

Tenint en compte les condicions de manteniment, una vegada restaurats, s’introdueix cadascun dels catúfols en contenidors de polietilè d’alta densitat, amb un bon tancament, per facilitar l’aïllament amb l’ambient exterior, juntament amb Art Sorb® condicionat al 50% d’humitat relativa, per garantir l’estabilitat ambiental dins del recipient.

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

16

Centre de Restauració de Béns Mobles

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

PROCÉS DE CONSERVACIÓ–RESTAURACIÓ DE PINTURES MURALS

Pintures murals romàniques de l’església de Sant Pere de Sorpe

LES PINTURES MURALS ROMÀNIQUES DE SANT PERE DE SORPE, pintades per tres mestres a mitjan segle XII, van ser arrencades en dues campanyes (el 1929 i el 1964)1, en el marc de l’operació de redescoberta, revalorització i salvament del patrimoni pirinenc català, que va tenir lloc a principis del segle XX. Es van dipositar al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell2, fet que va deixar l’església desproveïda del seu principal contingut artístic i va desvincular les pintures del seu context original. En el seu lloc, fruit del procediment tècnic dels arrencaments a strappo, hi va quedar el morter lliscat amb restes de policromia prou significatives, tal i com ha passat a Santa Maria de Mur i a Sant Climent de Taüll.

Les pintures s’ubicaven a la zona més pròxima a l’antic presbiteri de l’església romànica, construcció de tradició llombarda bastida durant el primer quart o primer terç del segle XII. Cal pensar, però, que originalment devien decorar pràcticament la totalitat de l’interior de l’edifici de tres naus, en un cicle iconogràfic complet que tan sols ens ha arribat parcialment3.

Actualment els vestigis dels arrencaments es localitzen a la zona d’entrada, a causa del capgirament del sentit de la nau que va tenir lloc als segles XVII-XVIII, després que, al segle XV, un terratrèmol esfondrés l’absis i l’absidiola sud de la capçalera romànica. De fet, l’edifici va patir importants modificacions arquitectòniques i decoratives, les més importants de les quals es van produir entre els segles XVI i XVIII. Aquestes transformacions van conferir a l’espai interior de l’església una morfologia més pròpia de l’època barroca; la capçalera plana presidida per un retaule renaixentista, l’afegiment de voltes d’aresta, la divisió de les naus laterals en capelles, el cegament d’obertures, la instal·lació d’altars i d’un cor de fusta, diversos blanqueigs dels paraments i l’afegiment de pintures murals d’èpoques posteriors (segles XVI-XIX)4. Totes aquestes reformes van transfigurar l’espai romànic primigeni, i dificultaven en gran mesura la comprensió del conjunt;

CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Pintura mural | OBJECTE: Pintures murals i vestigis fruit dels arrencaments MATERIAL / TÈCNICA: Pintura al fresc amb acabats de pintura a la calç | TEMA: Pintura figurativa de temàtica religiosa AUTOR: Mestre de Sorpe | DATA / ÈPOCA: Mitjan segle XII DIMENSIONS: 120 m2 aprox. | LOCALITZACIÓ: Església de Sant Pere, Sorpe (Pallars Sobirà) | NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 10014 | DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Pere Rovira RESTAURACIÓ: ARTTEC Conservació i Restauració SL, Isabel Balaguer, Maria Cardenal, Neus Casal, Ana Guillén, José Latorre, Caridad de la Peña i Carles Ribó | ANY DE LA RESTAURACIÓ: 2012 FINANÇAMENT DE LA RESTAURACIÓ: Programa Romànic Obert, en conveni entre l’Obra Social La Caixa, la Generalitat de Catalunya i el Bisbat d’Urgell

Les dues campanyes van anar a càrrec de Mossèn Josep Gudiol, qui el 1927 donava la primera referència escrita sobre l’existència de les pintures de Sorpe (Els primitius. Els pintors: La pintura mural. 1ª part. Barcelona, 1927. Pàg. 493). El 1929 es van arrencar les escenes més conegudes del cicle mural, mentre que en la segona expedició (1964) es van arrencar altres fragments, entre els quals hi consten alguns segons arrencaments.

2 La major part de les pintures de Sorpe (adquirides pel MAC el 1946 i 1964) es troben exposades al MNAC en un muntatge del 1973 que evoca l’arquitectura original (àmbit 9 de les sales d’art romànic), i s’agrupen sota el número d’inventari MNAC/MAC 113144; altres 10 fragments es 1

RESCAT

17

Neus Casal, Caridad de la Peña i Pere Rovira, conservadors-restauradors

Cartografies del mur nord de la nau central (Caridad de la Peña ©)

Procés de neteja de les restes de sediments amb aigua desionitzada i palets de fusta, llapis d’ultrasons i pinzells suaus

A l’antiga capçalera romànica, reconvertida en la zona d’accés, encara s’hi pot veure el traçat dels arcs triomfals, d’on arrencaven les conques absidals desaparegudes Vista general i detall dels vestigis murals de l’escena de l’Anunciació, situada al primer tram del mur nord de la nau central

calia, doncs, acotar i distingir les decoracions corresponents a diferents èpoques, i crear un ordre en la presentació dels paraments per afavorir-ne la lectura.

Des del primer contacte que des del CRBMC vam fer amb les restes de pintures romàniques ja han passat uns 15 anys. Ja en aquell inici, molt abans de la conservació de les restes de Santa Maria de Mur, ja es veia necessària la conservació d’aquests estrats inferiors, vestigis dels arrencaments, que encara que algunes vegades molt incipients, donaven una infor-

conserven a les sales de reserva d’aquest museu. Al MDU tan sols s’hi conserven dos fragments de pintura (un dels quals és un segon arrencament), que van entrar en dipòsit el 1967 i el 1969.

3 Als paraments de la nau central s’hi representaven, contraposades, la Caiguda i la Salvació de Crist (escenes de l’Antic i el Nou Testament). Als arcs triomfals hi havia escenes al·legòriques de passatges de l’Evangeli, figures de sants, l’Esperit Sant i la Creu amb els emblemas de la Passió.

Els antics arcs formers es trobaven decorats amb figures de sants i arcàngels i amb els símbols zodiacals. Consideració a part mereixen, pel que

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

18

Centre de Restauració de Béns Mobles

Vestigi mural de La Creu amb els emblemes de La Passió, situada a la clau de l’arc triomfal

mació primordial i necessària en el coneixement de la tècnica mural medieval i de la ubicació correcta de les pintures.

La tècnica al fresc que es dugué a terme a les esglésies romàniques dels Pirineus comportava que els arrencaments a strappo deixessin aquestes restes murals, que han acabat sent una font primera d’informació per als investigadors. Per altra banda, acaba sent un punt més d’atractiu cultural, perquè deixa entreveure com seria la decoració de tot el conjunt mural de l’església en època romànica.

Els estudis previs inicials deixaven entreveure la possibilitat de recuperar les restes d’un conjunt arrencat i exposat a dos museus diferents, així com conservar i documentar les parts no arrencades que restaven ocultes a les golfes de l’església després de la reforma barroca. Tot això va ser possible gràcies al programa de mecenatge “Romànic obert” promogut per la Caixa, en el qual va figurar la conservació i restauració de les pintures murals de Sant Pere de Sorpe, així com l’adequació de les cobertes i el drenatge de l’església, tant necessari per a la conservació de les pintures.

La restauració es proposava, d’una banda, la recuperació dels vestigis murals que havien quedat als paraments després de l’arrencament de les pintures. De l’altra, es van descobrir també diversos fragments de

Els vestigis murals dels arcs triomfals, actualment a la zona del cor Detall del vestigi mural de La Marededéu entre l’Església i la Sinagoga, situada a l’intradó de l’arc triomfal

pintura romànica no arrencada, que havien restat ocultes per emblanquinaments i addicions posteriors, com els altars de les capelles i les voltes d’aresta barroques que cobreixen els espais. Aquestes pintures s’ubiquen al mur meridional de la capella sud-est (escena força ben conservada i pendent d’estudi iconogràfic), al sòcol del pilar nord-est (continuació del cortinatge que al MNAC trobem sota els peus del Crist de l’escena de la Crucifixió), i als paraments romànics, per damunt de les voltes d’aresta (continuació del programa iconogràfic de la nau central i dels arcs triomfals)5.

fa a la iconografía, les pintures que decoraven el campanar, de les que tan sols es coneix un fragment, identificat com El Banquet d’Epuló.

4 S’han localitzat unes de pintures murals de caire renaixentista (carreuat situat a l’espai de sotateulada i sanefes geomètriques i florals a la capella sud-est), pintures barroques (motius florals, volutes i florons que decoren els arcs i les voltes d’aresta) i pintures del segle XIX (fris arquitectònic que recorre la nau central i repintades de les pintures barroques).

RESCAT

19

Cartografies de les pintures descobertes a la capella sudest. (Caridad de la Peña©)

Detall de l’escena descoberta al mur meridional de la capella sud-est, que es trobava oculta per un altar i una encalcinada d’època barroca

Tant els vestigis murals com la descoberta de nous fragments de pintura tenen una importància rellevant per a l’estudi de les pintures de Sant Pere i del conjunt del romànic català. Les pintures conservades aporten dades interessants sobre aspectes tècnics (tècnica pictòrica, capes de preparació del mur, metodologia i procediments de treball) i sobre aspectes iconogràfics i estilístics, que poden conduir, per exemple, a revisar qüestions relatives a les filiacions iconogràfiques o a l’autoria de les pintures6. En aquest sentit, cal esmentar que a través de la interpretació de les troballes es pretén ampliar la recerca i aprofundir en l’anàlisi del cicle mural. Cada cop més, els vestigis conservats in situ ajuden a la interpretació i al coneixement del romànic, que aporta nous elements de judici i d’interpretació als historiadors de l’art.

Estat de conservació És sobretot a partir de l’arrencament de les pintures que l’església va caure en un progressiu estat d’abandonament. Aquesta deixadesa afectava sobretot els espais interiors de l’edifici, greument deteriorats a causa de les humitats procedents de les filtracions

A les pintures conservades per damunt de les voltes d’aresta només s’hi ha fet una tasca conservativa (consolidació de morters i pintura en perill de despreniment), a l’espera d’una actuació que permeti la recuperació d’aquest espai.

6 Les pintures de Sorpe s’han atribuït a tres mestres amb estils clarament diferenciats que, suposadament, van treballar de manera simultània. PAGÈS, M; La pintura mural romànica de les Valls d’Àneu. Biblioteca Serra d’Or núm.390. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2008. Pàg.214.

5

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

20

Centre de Restauració de Béns Mobles

Vista general de l’escena descoberta al mur meridional de la capella sud-est, que es trobava oculta per un altar i una encalcinada d’època barroca.

La pintura, pendent d’estudi iconogràfic, presenta dos registres compositius; al registre inferior hi trobem una figura d’un sant (no identificat), un animal i una estructura arquitectònica. Al registre superior, molt més perdut, s’hi observa una cama que trepitja una serp, segurament en representació de l’Arcàngel sant Miquel matant el drac

d’aigua de les cobertes i per capil·laritat del terreny del cementiri adjacent.

Els revestiments murals es trobaven inestables estructuralment i amb perill de despreniment, a causa de la disgregació dels morters, per la seva descohesió respecte al suport mural, i per la presència d’una gran quantitat de forats, fissures i esquerdes.

La capa pictòrica presentava un estat pulverulent generalitzat i aixecaments puntuals. A aquestes alteracions s’hi sumaven nombroses capes de superfície en forma de pols, sediments, concrecions i restes d’òxid causades per la corrosió d’elements metàl·lics encastats als murs.

També constituïen un factor d’alteració important els materials afegits en intervencions anteriors, que

distorsionaven notablement la percepció de l’original.

Els fragments de pintura no arrencada es trobaven generalment ocults per una encalcinada, mentre que els lliscats de les pintures arrencades havien quedat envoltats per múltiples reparacions dels murs (diversos morters de calç i sorra i pegats de ciment), i parcialment ocults per una enguixada i/o una pintura plàstica posteriors.

Tot plegat proporcionava un aspecte ruïnós generalitzat que desmereixia tant el propi edifici com les decoracions murals i altres béns mobles que es conserven en el seu interior7. En aquest sentit, la recuperació de les pintures s’ha acompanyat d’una actuació de rehabilitació integral, adreçada a solucionar els problemes d’humitats i a la reordenació i arranjament dels espais8.

Destaquen tres piques de pedra romàniques i el retaule renaixentista que presideix el presbiteri (restaurat pel CRBMC el 1994-95).

Obra a càrrec de BR 29 Arquitectes SLP. 9 La major part de les pintures d’èpoques posteriors es troben ocultes per diverses encalcinades. A l’espera d’una intervenció que en permeti 7 8

RESCAT

21

En l’espai sotateulada, per damunt de les voltes d’aresta, s’hi ha descobert la continuació de les pintures que es troben exposades al MNAC. Per exemple, destaquen un fris superior amb una sanefa en forma de greca, animals fantàstics i una triple franja amb inscripcions (mur nord, entre L’Anunicació i La Visitació)

Uns peus nus (mur sud), que en relació a l’escena inferior (el Pecat Original conservat al MNAC), podria tractar-se de l’Expulsió del Paradís

Procés de conservació-restauració En primer lloc, es van a dur a terme diverses proves de prospecció per acotar les pintures de diferents èpoques i estudiar la superposició d’estrats9. Un cop definides les zones d’intervenció, es van fer els treballs específics de conservació–restauració dels vestigis i pintures romàniques, que van consistir en el següent: L’eliminació dels revestiments i materials afegits, així com dels diversos dipòsits que envoltaven i cobrien la major part de les superfícies a recuperar. Aquesta operació es va fer mitjançant mètodes mecànics (amb l’ús de pinzells, escarpa, martell, raspalls i bisturís) i eventualment amb l’aplicació d’una solució hidroalcohòlica per a l’estovament previ dels estrats més adherits.

Per tal d’estabilitzar l’assentament dels morters i de

restablir la seva cohesió interna es van farcir les bosses d’aire i es van readherir els estrats d’intonaco al mur, mitjançant la injecció de morters hidràulics lliures de sals solubles eflorescents (línia PLM®). Per consolidar les zones disgregades es va utilitzar el preparat a base d’èsters de sílice (Estel® 1000), aplicat per impregnació fins a la saturació de les superfícies arenacies.

La capa pictòrica en estat pulverulent es va fixar mitjançant empaperats puntuals amb paper japonès (Bib Tengujo®, 11 g/cm2) i l’adhesiu metilcel·lulòsic Thylose MH®-3000 al 3% en aigua desionitzada. Els aixecaments es van assentar amb la resina acrílica Primal® AC-33 al 3% en aigua desionitzada, aplicada per injecció, i la posterior aplicació de pressió controlada mitjançant una monyeca de polièster (Melinex®).

Per al sistema de presentació es va seguir un criteri arqueològic basat en la mínima reintegració, restringint estrictament l’addició de material necessari per afavorir la lectura del conjunt. Pel que fa a la reintegració matèrica, es van tancar les superfícies del lliscat mitjançant bisells perimètrics i el segellament d’esquerdes i fissures. En les llacunes i pèrdues del perímetre es va optar per la no reintegració: es van deixar a la vista els paraments romànics de pedra i es van conservar els encintats originals, duent a terme la corresponent rejuntada de carreus. Només en la zona d’intradós dels arcs triomfals es va incorporar un morter de presentació de tonalitat neutra, aplicat sota nivell, per tal d’afavorir l’estabilitat estructural de les restes i d’unificar visualment els fragments conservats en aquesta zona. Totes aquestes reintegracions matèriques es van fer amb diferents morters de calç i sorra, amb una proporció genèrica d’1:3 (1 volum de calç —hidràulica i/o aèria— per 3 volums d’àrids — sorres rentades i pols de marbres de diferents coloracions i granulometries—), variant-ne la composició i les proporcions específiques per adequar els morters als diferents usos i a les característiques estètiques apropiades per a cada zona.

Queda pendent el sistema de presentació de les pintures ubicades a les golfes, que no són visibles pel públic, en general. Podria haver-hi l’agosarada possibilitat d’eliminar el tram de volta barroca (que no manté cap factor estructural) i que coincideix amb el cor, a fi de veure en una totalitat arquitectònica les restes de pintura mural. Per altra costat, aquesta reforma i ampliació barroca de la nau ens deixa per més endavant el descobriment de la decoració d’aquesta època, que afecta la meitat de l’església (que encara resta oculta), i que complementa el magnífic retaule renaixentista que a hores d’ara presideix l’església.

la completa recuperació, tan sols s’hi han fet algunes consolidacions d’urgència i l’obertura i restauració d’unes “finestres” que, a manera de testimonis, mostren les diferents decoracions existents a l’interior de l’edifici.

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

22

Centre de Restauració de Béns Mobles

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

INTERVENCIÓ EN UNA OBRA D’ART CONTEMPORANI

Conservació–restauració de la instal·lació Maleta de ausencia, de Chema Alvargonzález

LA INTERVENCIÓ D’OBRES CONCEPTUALS pot situar el conservador–restaurador en la tensió entre conservar la idea i/o el mitjà que expressa aquesta idea. Vinculats, com estem per formació i tradició, a l’objecte únic com a dipositari de valors artístics, culturals, etc., l’art conceptual ens posa a prova constantment, perquè desafia els nostres criteris més arrelats, ens trenca esquemes i ens obliga a buscar fórmules imaginatives que facin compatibles els criteris professionals, sense comprometre, però, el significat de l’obra o la intencionalitat de l’artista.

Tenint en compte els criteris de reversibilitat i mínima intervenció, a continuació es presenta un treball que intenta resoldre aquesta tensió mitjançant el sistema de presentació final de la peça.

L’obra Maleta de ausencia va formar part de l’exposició “Chema Alvargonzález. Mehr Licht (Més Llum)”, antològica de l’artista, que va tenir lloc a la sala del Claustre del Centre Arts Santa Mònica, del 15 novembre al 22 de gener de 2012.

Aquesta instal·lació consta de diversos elements: la peça afectada és la maleta en la qual s’allotgen els transformadors dels neons de la instal·lació.

En el moment del desmuntatge de la instal·lació es va detectar la presència d’una matèria o substància de color marró fosc en estat semilíquid, al fons de la maleta. Després de l’examen amb tècnics electricistes, s’arriba a la conclusió que, a causa Fotografies de d’un problema de sobrecàrrega, un la maleta quan arriba al CRBMC dels transformadors col·locats a la maleta s’hauria anat fonent, i hauria deixat anar la resina que recobreix (com a protecció) les bobines interiors del transformador i que fa de protecció contra curtcircuits.

Així, ens trobem davant d’una maleta antiga, folrada a l’exterior amb roba i a l’interior amb paper decorat, dins de la qual hi ha un transformador mig cremat, que ha deixat anar tota la resina que contenia i ha tacat l’interior de l’objecte. A més, però, ha provocat l’adhesió de la presa de terra del transformador amb la base de la maleta.

RESCAT

23

Esther Gual, conservadora-restauradora

CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Art contemporani OBJECTE: Instal·lació: Maleta de ausencia MATERIAL / TÈCNICA: Maleta, neó, foto B/N, vidre i llum halògena | AUTOR: Chema Alvargonzález | DATA/ÈPOCA: Any 2009 | DIMENSIONS: 183 x 290 x 65 cm PROPIETAT: Col·lecció Carles Taché | NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 11789 | COORDINACIÓ: Esther Gual RESTAURACIÓ: Carme Balliu i Esther Gual ANYS DE LA RESTAURACIÓ: 2012–2013

Instal·lació “Maleta de ausencia”. ©Galeria Carles Taché

Intervenció La intervenció comença per l’anàlisi de la composició de la resina dipositada al fons de la maleta.

Aquesta anàlisi la duu a terme el químic del CRBMC, Ricardo Suárez. Mitjançant cromatografia de gasos i detector de masses, els resultats indiquen que les mostres de resina contenen una elevada presència de ftalats, additius utilitzats en la indústria per augmentar la flexibilitat dels polímers sintètics.

A partir dels resultats de les anàlisis, es trien els dissolvents més adients per retirar la resina i desenganxar el transformador del paper que folra la maleta, tenint en compte, sobretot, que volem conservar, íntegre, el paper que decora el seu interior, i, per altra banda, evitar utilitzar substàncies que puguin deixar cèrcols en el paper o que traspassin a l’exterior i taquin la roba que folra l’exterior de la maleta.

Aquesta intervenció la duu a terme la restauradora especialista en conservació d’obra gràfica i documents, Carme Balliu, que, seguint els protocols de neteja del CRBMC, basats en els estudis i publicacions dels químics P. Cremonesi i R. Wolbers,

La regleta metàl·lica que fa de presa de terra del transformador ha quedat enganxada al fons de la maleta perquè la resina vessada ha fet d’adhesiu

Interior de la maleta quan arriba al CRBMC

www.centrederestauracio.gencat.cat/

RESCAT

24

Centre de Restauració de Béns Mobles

i d’acord amb els resultats obtinguts al laboratori, utilitza les fórmules gelificades d’IE3 i AE1, depenent de la zona a tractar.

Test de solubilitat Amb l’operació de neteja, s’aconsegueix desenganxar el transformador cremat de la maleta que, recordem, estava adherit al fons per la presa de terra; aquesta es dóna per finalitzada quan es detecta que perilla la integritat física del paper.

Arribats a aquest punt, se’ns planteja el tema de la presentació final: En la recopilació de documentació sobre l’obra, duta a terme abans de la intervenció, ja constatem que no podrem consultar amb l’artista cap aspecte de la intervenció, perquè Chema Alvargonzález va morir a Berlín l’any 2009 (aquest era el motiu de la retrospectiva de Santa Mònica).

En conservació d’art contemporani, l’entrevista a l’artista resulta fonamental perquè ofereix, de primera mà, la possibilitat de deixar constància de la voluntat de l’autor sobre els criteris d’intervenció de les seves obres. Atès que aquest no és, malauradament, el cas que ens ocupa, s’opta per deixar la peça original en un estat, diguem-ne, arqueològic, alhora que s’ofereix la possibilitat d’exhibir-la amb una presentació totalment il·lusionista.

Com ja s’ha esmentat, s’atura la neteja en el punt que es compromet la integritat material de l’obra (en aquest cas el folre de paper decorat de la maleta).

Així, el fons de la maleta queda tacat i no s’hi fa cap intervenció de retoc ni empelt.

La maleta es presenta de la següent manera: 1. Sobre el fons tacat original, es diposita un paper siliconat que fa de barrera amb la capa superior.

2. Sobre el paper siliconat es diposita, també sense adherir, una reproducció fotogràfica del fons de la maleta abans de patir l’accident.

RESCAT

S’atura la neteja quan es comença a observar un incipient borrissol que indica que el paper es comença a disgregar

Acabat final: reproducció fotogràfica que tapa el paper siliconat que protegeix el fons tacat de la maleta

25

Cromatograma i espectres resultants de l’anàlisi

El fons de la maleta queda tacat i no s’hi fa cap intervenció de retoc ni empelt

Acabat final: policarbonat d’alta densitat, amb un petit orifici lateral per poder-lo posar i treure amb facilitat

www.centrederestauracio.gencat.cat/

Acabat final: vista del conjunt acabat

3. Sobre aquesta reproducció, i com a mesura de conservació preventiva, es diposita, també sense adherir, un policarbonat transparent, sense retícula (no hi ha, per tant, distorsió visual) d’alta resistència tèrmica (+120ºC) i amb una gran capacitat d’absorció d’impactes (per si s’hi tornen a allotjar transformadors i neons).

4. Les tres capes d’intervenció tenen la forma del fons de la maleta. El policarbonat té un petit orifici semicircular al lateral, per tal de poder-lo agafar amb facilitat.

D’aquesta manera, s’aconsegueix preservar l’original, que evidencia les vicissituds que ha patit la peça, però amb l’aportació, alhora, d’una solució de presentació totalment il·lusionista. Queda així, a criteri del propietari o expositor, la manera d’exhibir l’obra, a l’espera que algun dia puguin trobar-se testimonis (orals o escrits) de quina era la voluntat de l’artista en matèria de conservació o de trobar tècniques i productes que puguin netejar totalment el fons de la maleta sense afectar la integritat del paper.

En tot cas, s’ofereix un tractament totalment reversible (res no està adherit) i s’incorpora la protecció del policarbonat per evitar danys futurs, protecció que es pot col·locar tant sobre la reproducció fotogràfica, com sobre el fons original.

RESCAT

26

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

Centre de Restauració de Béns Mobles

CONSERVACIÓ PREVENTIVA EN MUSEUS I COL·LECCIONS DE CATALUNYA

Adequació de la sala de reserva del Museu Diocesà d'Urgell

DURANT L'ESTIU DELS ANYS 2012 I 2013 ES VA FER L'ADEQUACIÓ de la sala de reserva del Museu Diocesà d'Urgell. El fons emmagatzemat comprèn objectes de molt diversa naturalesa: pintures sobre taula, escultures de fusta policromada, indumentària litúrgica i peces d’orfebreria, entre d’altres.

El principal repte era implementar una sèrie de millores per adequar la reserva als estàndards mínims de conservació, sense que això suposés una gran despesa, ja que s'està fent un projecte d'ampliació i renovació del museu. En un primer moment, es van identificar les necessitats curatives d’urgència de les obres, per poder estabilitzar les que ho requerien abans de ser emmagatzemades correctament. Posteriorment, es va plantejar una reorganització de la sala de reserva, que implicava l’adquisició de més mobiliari i la redistribució dels objectes.

La millora en l’emmagatzematge del material tèxtil va consistir a col·locar suports rígids que permetin la correcta manipulació dels teixits —si aquests s’han de treure dels calaixos— i a aplicar un embalatge que eviti l’acumulació de pols. Els suports es van fer amb cartró ploma Fome-Cor® lliure d’àcid i les obres es van cobrir amb un no teixit de fibres de polietilè d’alta densitat, amb etiquetatge exterior per facilitar la localització de les obres. En alguns casos va ser necessari afegir material de reompliment per evitar plecs. També es va modificar la distribució de les obres dins els calaixos per evitar amuntegaments, tenint en compte l’espai disponible.

(1) (2)

(3)

RESCAT

27

Ruth Bagan, conservadora-restauradora

1-2: Alguns dels teixits ja embalats i col·locats als calaixos dels mobles planers 3-4: Detall de l’interior de les caixes amb els objectes de metall

5-6: Interior dels armaris on es conserven els objectes metàl·lics de gran format 7: Taula penjada a la graella amb el suport metàl·lic

(4)

(7)

(5) (6)

www.centrederestauracio.gencat.cat/

L’orfebreria i altres objectes de metall eren els que presentaven més problemes d’emmagatzematge per la manca d’espai. En aquest cas, inicialment es va fer un buidatge dels armaris metàl·lics on es trobaven emmagatzemats, per poder fer una neteja a fons de l’interior. Les obres inventariades que per les seves dimensions no es podien col·locar en caixes, es van tornar a posar a les safates metàl·liques extraïbles dels armaris, dipositades sobre una escuma de polietilè. Les obres més pesants, que estaven situades a la part baixa de l’armari, reposen ara sobre uns palets de polietilè coberts d’escuma de polietilè, per evitar el contacte amb el terra.

Els objectes metàl·lics de dimensions més reduïdes, que s’havien de dipositar a les noves prestatgeries obertes a la part central de la sala, es van col·locar en caixes de polipropilè. Per evitar el contacte entre elles es va utilitzar escuma de polietilè; i les peces més petites es van posar dins de bosses de polipropilè, també a l’interior de les caixes.

La sala no disposa de control ambiental, per la qual cosa s’ha previst afegir a l’interior de les caixes petites bosses de material dessecant per garantir nivells baixos d’humitat relativa. El marcatge exterior de les caixes es va fer amb un diagrama que facilita la ràpida localització de les obres.

RESCAT

28

Centre de Restauració de Béns Mobles

Quan es van iniciar les tasques d’adequació de la reserva, les obres sobre fusta (talles policromades i pintures sobre taula) estaven agrupades en una sala interior que hi ha a la sala, perquè havien estat sotmeses recentment a un tractament de desinsectació.

Abans de penjar algunes pintures sobre taula a les pintes ja existents, gran part d’aquestes requeria un tractament de fixació i/o consolidació. Aquesta intervenció la va dur a terme la conservadora– restauradora Mireia Garcia. Paral·lelament, les obres que ja estaven penjades a les graelles (de diversa tipologia) es van redistribuir per poder-hi col·locar més pintures sobre taula, un cop fixades.

Per tal de penjar les pintures sobre taula més pesants, es van col·locar uns suports metàl·lics addicionals que permeten que l’obra recolzi també a la part baixa, a banda d’estar penjada de forma tradicional. En el cas de les obres que no disposaven de sistema d’ancoratge pel revers, aquestes es van lligar amb una cinta de cotó a la meitat superior, a la vegada que recolzaven sobre els nous suports.

La majoria d’escultures de fusta policromada es van col·locar a l’interior d’armaris. Les de petit format, a les prestatgeries, cobertes amb escuma de polietilè, i les de gran format, a la part baixa, recolzant sobre palets de polietilè folrats amb escuma de polietilè, per aïllar-les de terra.

La resta de talles i pintures sobre taula es van dipositar a les noves 8-9: Interior prestatgeries metàl·liques que d’un armari en ocupen la part central de la sala, què es conserven algunes talles sempre sobre escuma de polietilè. policromades A l’interior de la reserva també hi havia obres de gran format que no es podien col·locar en cap mòdul de mobiliari. En aquest cas, es van deixar recolzades sobre una paret interior de la sala damunt de palets de polietilè.

Les tasques d’adequació de la sala de reserva s’han contemplat sempre com una primera fase d’actuació, que s’ha centrat en les accions més urgents. Està previst que el projecte del futur nou museu disposi d'una sala de reserva amb tot l'equipament necessari per a la correcta conservació de les obres.

CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Conservació preventiva OBJECTE: Sala de reserva MATERIAL / TÈCNICA: Materials diversos: pintura sobre fusta, escultura de fusta policromada, indumentària litúrgica, objectes d'orfebreria, etc.

LOCALITZACIÓ: Museu Diocesà d'Urgell, La Seu d'Urgell (Alt Urgell) | NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 11901 DIRECCIÓ i COORDINACIÓ: Maite Toneu CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ: Ruth Bagan i Mireia Garcia ANYS DE LA ACTUACIÓ: 2012–2013

RESCAT

(8) (9)

INNOVACIÓ I RECERCA

29

LA STATIC HEADSPACE GAS CROMATOGRAPHY. UNA TÈCNICA AL SERVEI DE L’ART EN EL CRBMC La Static HeadSpace Gas Cromatography és una senzilla tècnica emprada per a la preconcentració de components orgànics volàtils i la seva posterior anàlisi mitjançant cromatografia de gasos i un analitzador. Aquesta tècnica, que últimament ha trobat molta acceptació en camps com la indústria farmacèutica, alimentària i del perfum, també es pot utilitzar dins del nostre àmbit d’estudi de béns patrimonials. Actualment, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya disposa d’aquest tipus d’instrumental i té diversos estudis en procés.

Aquesta tècnica simplifica diversos processos de la preparació de mostra per a extraure i concentrar els diversos analits objectes d’anàlisi d’una mostra. L’únic prerequisit és que els analits siguin volàtils (facilitat d’una substància per passar a la seva fase vapor), ja sigui perquè ho són de partida o perquè els hem modificat físicament i/o químicament per augmentar aquest paràmetre. Una vegada explicats aquests principis, detallem en què consisteix bàsicament la Static HeadSpace Gas Cromatography.

Dins d’un vial s’introdueix la mostra per analitzar i aquesta se segella hermèticament. Un cop dins, se succeeixen una sèrie de processos físics fins a assolir un equilibri de repartició entre la fase gas i la mostra, normalment en fase líquida.

En aquest procés d’equilibri intervé un factor important que és el coeficient de repartició, que s’expressa de la manera següent:

K=

Cmostra C gas

i, per tant, a menor coeficient de repartició (K) que tingui l’analit, aquest tendirà més fàcilment a trobar-se en la fase gas i obtindrem una millor resposta. Aquest coeficient de repartició es pot modificar a base d’augmentar la temperatura del sistema.

Així doncs, un cop assolit l’equilibri a un temps i temperatura determinats, es pren una alíquota (porció) de la fase gas mitjançant una xeringa connectada a una mànega (transfer line) que transporta els components orgànics volàtils (COV’s) del vial al capçal d’injecció del cromatògraf de gasos, on s’opera de la mateixa manera

www.centrederestauracio.gencat.cat/ www.centrederestauracio.gencat.cat/

que una mostra líquida, amb el mètode i paràmetres desitjats. Tot el sistema està controlat per termòstat, per tal d’evitar condensacions.

De les múltiples aplicacions en el camp de la conservació–restauració de béns culturals, podríem destacar, d’una banda, les anàlisis que impliquen l’obra i les actuacions fetes sobre elles. Així doncs, es poden controlar els productes de neteja que puguin quedar en superfície al llarg d’una restauració i, aprofundint una mica més, es pot estudiar el temps de retenció dels diversos dissolvents emprats. Atès que l’evaporació d’aquests es produeix en dues fases diferenciades, la superficial i la interna, segons el tipus de dissolvent, el temps de retenció en aquestes capes més internes pot produir-se en minuts, hores, dies i, fins i tot, setmanes. És per això, que l’estudi de la presència d’aquests tipus de dissolvents al llarg del temps pot ser interessant per assegurar-nos d’aplicar la nova capa de protecció un cop evaporat tot el dissolvent, i evitar així processos d’alteració en les capes subjacents.

D’altra banda, també es poden dur a terme anàlisis de tots aquells materials que intervenen indirectament en el procés de conservació–restauració i que poden posar en perill la integritat d’una peça (fins i tot es pot analitzar el lloc de destí: expositor, magatzem, etc.). Per posar un exemple, el d’un museu que canvia els seus antics expositors de cristall per materials polimèrics, el procés de fabricació dels quals implica l’emissió de COV’s, com el formaldehid, que pot saturar l’interior de la vitrina i alterar aglutinants i pigments, deteriorar metalls, fer cristal·litzacions superficials, etc. És per això, que un control de qualitat dels materials que s’utilitzen habitualment i, sobretot, d’aquells productes miraculosos que un proveïdor ens vulgui vendre sense els corresponents certificats, és imprescindible per assegurar-nos de no accelerar el procés natural d’envelliment d’una obra o, fins i tot, de no malmetre-la.

Ricardo Suárez, químic del CRBMC

RESCAT

30

Centre de Restauració de Béns Mobles

ACTUALITAT

ACTIVITAT EDUCATIVA PER A LES ESCOLES AL CRBMC Visita dels alumnes de cinquè de Primària de l’escola J. Ferran i Clua, de Valldoreix

Els alumnes a la Sala de raigs X veient les radiografies de diverses obres, observant mostres amb la lupa binocular i al Plató fotogràfic mirant fotografies fetes amb tècniques UV i IR

“Increïble, emocionant, interessant, sorprenent, divertida, fantàstica, entretinguda...”

El passat 8 de novembre, el Centre va estrenar el programa educatiu amb la visita al Centre del curs de cinquè de Primària de l’escola J. Ferran i Clua, de Valldoreix. Va ser un èxit absolut. L’interès i la participació dels nens va ser altíssima, fins al punt que no volien que s’acabés la visita. Quan se’ls va preguntar què els havia semblat, els adjectius que van utilitzar els nens per qualificar l’activitat van ser: increïble, interessant, emocionant, sorprenent, divertit, fantàstic, entretingut, i entre els verbs, el més recurrent va ser “cuidar”, paraula que sintetitza perfectament l’objectiu de la visita.

El CRBMC ofereix als alumnes de cicle superior

RESCAT

de Primària de tot Catalunya una visita dinamitzada al Centre, amb la visita de les àrees dedicades a la intervenció de béns culturals, el laboratori i els equipaments científics i tècnics, tot observant els restauradors treballant en viu. L’objectiu de la visita és que els més joves comprenguin què constitueix el patrimoni cultural, la complexitat tècnica i científica que comporta la seva conservació i implicar-los en la seva salvaguarda i protecció. Es pretén, principalment, promoure en els infants i joves una actitud de respecte i estima vers el patrimoni i donar-los a conèixer una disciplina i uns professionals que fan una feina estratègica dins de l’àmbit cultural. Aquest any hem començat amb cinquè de Primària i la intenció és ampliar el programa a Batxillerat i a altres cicles formatius.

UN LLIBRE PER LLEGIR

31

Paleontologia i evolució I Conservation Workshop: finding global solutions for natural history collections.

From the site to the storage

Carolina Cancelo, Sandra Val, Judit Marigó i Laura Celià (Editors) Institut Català de Paleontologia (ICP)–Servei de Publicacions UAB Paleontologia i Evolució. Memòria especial, 4 Sabadell, 2010, 273 p.

Aproximación al estudio de los procesos de limpieza en obra pictórica contemporánea

Maria Teresa Doménech, Laura Fuster i Laura Osete. Universitat Politècnica de València.

València, 2012, 153 p.

Aquesta monografia és el resultat d’un estudi multitècnic sobre el comportament de les pintures acríliques i de l’acetat de polivinil, després de ser sotmesos a neteges amb diversos agents químics (aigua, dissolvents orgànics, gels i emulsions).

S’anomena “estudi multitècnic” per la gran quantitat de tècniques analítiques emprades, algunes força conegudes com l’FTIR, l’HPLC-MS, el SEM, etc., i d’altres d’avançades i menys emprades en el camp de la conservació–restauració, com la Microscòpia de Força Atòmica (AFM), la Voltamperometria de Micropartícules (VMP) i la Piròlisi-Siliciació-Cromatografia de GasosEspectrometria de Masses (Py-Sy-GC-MS).

L’objectiu d’aquest gran nombre d’anàlisis és poder dur a terme l’estudi i la caracterització simultània de tots els canvis que pateix l’obra en la fase de neteja. Això és, canvis pel que fa a les propietats mecàniques, a la morfologia i a l’estructura química de les pintures acríliques i de l’acetat de polivinil.

La primera fase d’aquest estudi ja fou presentada en el Cleaning 2010, de València.

En aquesta publicació, però, es mostren els resultats més rellevants obtinguts entre el 2010 i el 2012.

A l’espera que, un cop finalitzats tots els estudis que conformen els tres subgrups de recerca en què s’ha dividit el projecte, es reuneixin totes les dades obtingudes en un sol volum, aquest exemplar ens ofereix una gran quantitat d’anàlisis practicades sobre una extensa varietat de pintures comercials, amb conclusions de les proves practicades i una extensa bibliografia sobre el tema.

Esther Gual. Conservadora–restauradora de béns culturals

www.centrederestauracio.gencat.cat/

És aquest el recull d’actes del primer workshop celebrat a l’Institut Català de Paleontologia del 20 al 23 d’abril de 2010. La realització d’aquest workshop la va motivar la necessitat de crear un fòrum, un punt de trobada per aprendre, intercanviar i debatre coneixements sobre la conservació, preparació i restauració de les col·leccions de Ciències Naturals.

El workshop girà al voltant d’una sèrie de lectures plenàries i contribucions que conformen la gairebé trentena de comunicacions editades, en anglès, en aquest volum. Els temes tractats van ser molt diversos: Problemes de control ambiental en col· leccions de museus, Convergències entre museus de ciències naturals i museus d’art, Col·leccions museístiques de ciències naturals, Conservació de material arqueològic, Problemes de conservació d’herbaris, Processos de conservació i preparació de fòssils, Tècniques analítiques aplicades a l’estudi de material fòssil i Tècniques de taxidèrmia i naturalització de corporis. Totes les comunicacions tenen la voluntat de tenir una utilitat pràctica per als diferents especialistes implicats en la conservació, així com de compartir nous coneixements i tècniques aplicables en l’exercici de la professió.

La procedència de les gairebé 30 comunicacions és també diversa, principalment de Catalunya i Espanya, però també hi ha col·laboracions internacionals, concretament del Museu de Londres i del Museu Nacional d’Història Natural de París.

Pel que fa a l’àmbit nacional, hi hagueren comunicacions de professionals autònoms i de membres d’institucions com l’Institut Català de Paleontologia, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, el Museo Geominero, de Madrid, el Museo Nacional de Ciencias Naturales, el Jardín Botánico de Córdoba, l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals i el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana. En resum, tal i com es pretenia, es demostra que el workshop fou un punt d’intercanvi entre els diferents professionals dedicats a la conservació d’objectes d’història natural, un àmbit en el qual la conservació–restauració destaca com a disciplina imprescindible.

Joan Escudé Conservador–restaurador de béns culturals

RESCAT

CRBMC. CENTRE DE RESTAURACIÓ DE BÉNS MOBLES DE CATALUNYA C. Arnau Cadell, 30 - 08197 Valldoreix Tel. 935 902 970 - Fax 935 902 971 crbmc.cultura@gencat.cat www.centrederestauracio.gencat.cat

EDITA Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya DIRECCIÓ Àngels Solé CONSELL DE REDACCIÓ Esther Gual, M. Àngels Jorba, Josep Paret, Àngels Planell,

Pere Rovira, Àngels Solé i Maite Toneu COORDINACIÓ DEL BUTLLETÍ Àngels Planell TEXTOS Els seus autors FOTOGRAFIES Carles Aymerich (CRBMC), Ramon Maroto (CRBMC) i els seus autors DOCUMENTACIÓ Àngels Planell i Mònica Salas DISSENY GRÀFIC ORIGINAL ciklic. www.ciklic.com FOTO PORTADA Restauració de les pintures murals de Sant Pere de Sorpe.

Foto: CRBMC. Carles Aymerich DIPÒSIT LEGAL B-13.856-2012 ISSN EDICIÓ INTERNET 2013-3251

Títol Clau: Rescat (Barcelona, Internet) Títol abreviat: Rescat (Barc., Internet)