/2
Ofensiva patriarcal: al rescat del capitalisme, Lola Jimenez El capitalisme en crisi necessita dels seus aliats per mantenir el cicle de reproducció ampliada del capital. Per això acudeix al rescat el seu germà siamès de l’opressió. El patriarcat va reforçant les seves estructures fonamentals, des de les relacions familiars a la resta d’institucions socials que comprèn, per apuntalar i socórrer el capitalisme. Complementaris i necessaris entre si, són perfecta simbiosi i santa aliança de l’explotació. Amb rols repartits, incrementen la seva ofensiva contra el conjunt de la classe treballadora. Quan el capitalisme està destruint forces productives per iniciar un nou cicle d’acumulació, el patriarcat, la base material del qual per a l’opressió és la divisió sexual del treball i bases ideològiques de llarga i provada eficàcia, resulta d’allò més convenient i insubstituïble per expulsar del mercat laboral a les dones. La reducció del 52,6% de la taxa d’activitat que va aconseguir la mà d’obra femenina és objectiu del sistema patriarcal, amb tota naturalitat i sense molta resistència, doncs una vegada reforçat el rol tradicional de mare-muller-i-mestressa-de-casa, i assumit que les nostres pitjors condicions laborals guarden relació amb les nostres capacitats i subsidiària posició en el sistema productiu, retornarem resignades i submisses pel que “naturalment” vam ser dotades.
Retornarem a la senda de reproduir la força de treball, recloses en la família patriarcal heterosexual. Portaveu excepcional d’aquesta ideologia, l’Església Catòlica expandeix urbi et orbi les seves crides a reforçar el paper de la dona en el si de la llar tradicional i el seu necessari retorn a ell en moments de crisi. Amb púlpits, premsa, partits polítics i organitzacions caritatives, treballa constantment per mantenir la nostra subordinació. Com a garant que la capacitat reproductiva de les dones segueixi éssent apropiada i estigui sota el control de les classes dominants, dóna cobertura ideològica al control de la reproducció de la classe treballadora segons les necessitats del capital. Aquí estan les seves manifestacions en defensa de la família, contra l’avortament, els seus intents per arrabassar a les dones el control dels seus cossos i sexualitat. S’incrementen les justificacions, amb diferents graus de vehemència, de la violència cap a nosaltres per ser unes provocadores i unes díscoles. Versió renovada de la Inquisició, en fase verbal i propagandística, no comparable a l’etapa d’acumulació originària, però ja en marxa els engranatges de dominació ideològica per disciplinar les treballadores.
/3
En el context de reculada generalitzada de drets de la classe davant l’ofensiva del capital, romandre o incorporar-se al treball productiu visible, farà les nostres condicions laborals més precàries. Davant la necessitat d’obtenció d’un salari, les treballadores som més vulnerables. Pitjor organitzades, aïllades de la resta de la nostra classe i resignades al paper subordinat i subsidiari, la patronal pregona que som menys productives i els nostres ocupadors clamen per l’absentisme (ara despectivament es diu així) que signifiquen les nostres baixes per maternitat. Així ens col•loquen en condicions favorables per incrementar l’explotació, convertint-nos en mà
d’obra molt més flexible i adaptable, obrint una escletxa en la necessària unitat de classe. Per a nosaltres, la lluita contra el patriarcat és fonamental en l’estratègia de lluita contra el capitalisme. A aquesta lluita antipatriarcal haurem d’incorporar l’altra meitat de la classe obrera. Només des de l’assumpció que a la principal contradicció, entre capital i treball, se li ha d’incorporar per superar-la la contradicció de gènere, podrem anar avançant en la unitat del conjunt de la classe per a l’eradicació de qualsevol forma d’explotació d’un ésser humà per un altre.
/4
L’sketch més sexista de la publicitat
“Quan una dona es cuida... Què és el que veiem en l’anunci en qüestió? Una dona de pell blanca, prima, jove, rossa amb cabellera. Està vestida amb roba atapeïda i uns talons que fan agafar vertigen. Resumint, la imatge de la dona “perfecta”, l’ideal de bellesa amb el que totes hem de mesurar-nos. Porta una tassa amb una infusió a la mà. La infusió serà perquè es cuidi la dona, perquè el text de l’anunci diu. “Quan una dona es cuida…” I… què passa quan una dona es cuida? L’altra meitat de l’anunci porta la resposta. Aquí veiem a un home “perfecte”, de pell blanca, prim, jove i el text té la resposta al que passarà quan una dona es cuida: “Un home perd la son”. Tot indica que la dona ha fet un esforç per estar maca i preparada per servir l’home, a qui, segons la foto, no li haurà fet falta res més que deixar anar la corbata. Si és una dona treballadora, gairebé segur que, abans de la foto, ha treballat fora de casa, ha fet el treball domèstic, ha cuidat dels nens i nenes, igual també d’alguna persona depenent per raons d’edat o malaltia, i ha donat el seu afecte a tots els altres. I, per favor, que no vinguin amb l’exemple d’homes que fan tasques
domèstiques, com l’anunci, que també apel•la a la situació a l’inrevés, que l’home es responsabilitza de la casa i a més es cuida per servir la dona, perquè segueixen sent situacions excepcionals. Ja no hauria d’existir la figura de la mestressa de casa i de la dona submissa a l’home, però el capitalisme en treu el màxim benefici aprofitant-se del patriarcat. En la nostra lluita cap al socialisme, hem d’eradicar el patriarcat. Jo em pregunto, qui haurà preparat la infusió per a l’home…? Haurà estat ell? Sabrà preparar alguna cosa a la cuina?
/5
un home perd la son�, Anne Vernoon.
/6
La joventut del capitalisme en crisi, El patriarcat és anterior al capitalisme, però amb el canvi d’estructura econòmica, aquest ha sabut adaptarse i canviar la manera d’actuació pel que fa a les necessitats del mercat i a les característiques de la societat, i ho segueix fent. La relació que té el sistema patriarcal amb el sistema capitalista és evident i necessària per a la perpetuació d’ambdós, doncs el patriarcat aporta al sistema de producció una organització prèvia i òptima per al desenvolupament de la productivitat, per mitjà de la divisió sexual del treball i de la societat. La base d’aquesta explotació patriarcal està constituïda pel treball domèstic, les tasques reproductives, la criança dels fills i filles, les cures i assistència a les persones depenents en situacions de malaltia o discapacitat i l’intercanvi desigual en les relacions afectives i sexuals. A més, el patriarcat s’assenta sobre la servitud sexual i reproductiva de la dona, i també discrimina el dret del plaer sexual femení enfront del masculí. I el capitalisme afegeix elements mercantilistes de propietat o possessió que s’insereixen plenament en les relacions d’opressió de gènere. Encara que pugui semblar que actualment ha disminuït l’opressió que el patriarcat exerceix sobre nosaltres, no cal enganyar-se: les exigèn-
Foto de Juan F. Torres
cies del mercat han canviat, i també les relacions socials, les pautes morals i les ideològiques. El patriarcat no ha fet més que adaptar-se a aquesta nova situació. Bona part de la joventut està en contra de la discriminació de la dona en un plànol general. Però si aprofundim en la seva forma de percebre allò masculí i allò femení, observem que
/7
cada dia més patriarcal, Irene Rengel la majoria pensa que les dones i els homes som diferents per naturalesa, no per raons socials i culturals, i que aquestes diferències ens orienten a cada sexe en una direcció diferent (laboral, social, sexual). Això es té molt clar als instituts i universitats i s’aprecia enormement en les relacions socials. Moltes vegades ens discriminen, infravaloren o sobreprotegeixen. Ens infantilitzen pel simple fet de ser dona. A més, hem de demostrar la nostra vàlua en qualsevol àmbit que no sigui el que ens correspon tradicionalment, cosa que per a l’home no és necessari. Per començar, ja se sol fer distinció de tracte dins de la família, pel que fa a les tasques domèstiques, al temps i forma d’oci, als estudis... Tot això és absorbit per la joventut i es reflecteix en un tracte desigual entre els sexes, mentre que l’home ha de ser més independent, fort i protector, la dona ha de ser feble, dolça i necessitada de protecció. I els mitjans de comunicació no fan més que contribuir a assentar aquesta idea. Gairebé tots els anuncis de televisió o programes, presenten una imatge de la dona denigrant, com un ser subordinat a l’home. La seva funció es redueix a cuidar la família i com a molt portar un salari complementari, que no li ocupi tot el dia i pugui compatibilitzar amb el treball a casa.
Una altra forma d’anul•lar-nos és la invisibilització històrica. Se’ns nega el dret a saber que nosaltres hem fet grans coses i que som capaces de seguir-ho fent. Com veiem, hi ha mil formes en les quals el patriarcat, de la mà del capitalisme, segueix oprimint-nos com a gènere i retenint-nos en un plànol inferior i menys valorat en la societat.
/9
ple Segle XXI se“Senyoreta” per si només pogués diminutiu casant-
Estic farta de les comèdies romàntiques i les pel•lícules de Walt Disney. “Trobar l’amor” no és el fi últim de les dones. Una dona sencera, no necessita mitja taronja. Lena
Estic farta que les més que freqüents agressions contra Lesbianes, no es considerin violència de ‘’gènere’’ o masclista. (No tenien poc amb ser dones, també són lesbianes…pensaran alguns…). Pepa
Estic farta de l’exèrcit de Barbies, que es creuen lliures per gaudir de la seva feminitat. Són unes reprimides que han oblidat que bona està la xocolata, que còmode que és anar amb xancletes, i del gust que és dormir quan no has d’aixecar-te una hora i mitja abans per ‘preparar-te’. Pilar
Estic farta que en gueixin dient-me estar soltera, com desprendre’m del me amb un home. Patricia
Estic farta, no, fartíssima! d’aquesta llei meravellosa de Violència de Gènere, que caracteritza la violència contra les prostitutes o treballadores sexuals com a violència domèstica, com si el propi exercici de la prostitució no fos l’expressió més decadent de la violència contra les dones. A veure si Aído s’assabenta que les agressions masclistes no només les practiquen els nuvis o exnuvis, sinó tot el sistema patriarcal. Shaila Estic farta que els meus pèls a les cames et molestin, però les pues de la teva cara sense afaitar, m’hagin de semblar atractives. Isa
Estic farta que l’experiència de parir sigui similar a la que et llevin l’apèndix. Les embarassades no estan malaltes, i si poguessin triar no anirien a una freda sala d’hospital a donar a llum, en una postura que només resulta còmoda per al metge. Beatriz
/10
Retrat d’una treballadora de telemàrketing, Inés Martín Irene és una jove educadora social que als cinc anys d’acabar la carrera ha aconseguit trobar una ocupació d’obra i servei de la seva professió. Als seus 27 anys ha suportat una sèrie de feines temporals al telemarketing, després de provar sort a un altre país. Ens explicarà la seva experiència com a teleoperadora a tres empreses… Encara que el lloc de treball s’ha modernitzat, recorda les teleoperadores dels 50… Irene, com és el treball actual d’una teleoperadora? Bé, he treballat en tres empreses i en cadascuna ha estat diferent. A Vodafone et formaven durant 15 dies per poder treballar a qualsevol lloc. Treballava 8 hores diàries i arribava a cobrar uns 1000 . A Jazztel la formació era d’un dia i mig, solament per vendre. Treballava 4 hores i no arribava als 500 . I a l’última, Yoigo, vaig tenir tres dies de formació, 6 hores de jornada laboral i cobrava gairebé 700 . En tots ells m’he sentit una mica malament, atabalant a les persones. Alguns dels programes utilitzats no estan actualitzats, les dades ni funcionen correctament i hi havia trucades que es repetien durant cinc minuts al mateix client, i clar, els molestava. Quin tipus de gent treballa al telemàrketing? En la seva majoria dones d’entre 20 i 50 anys, teleoperadores i coordina-
dores. Els caps són homes. Jo ho entenc com una feina de pas, i la majoria també ho veu així, estudiants que preparen oposicions, que els queden un parell d’assignatures de la carrera o que estan a l’espera de trobar feines del que han estudiat. Però a Vodafone em va sorprendre que hi havia persones amb dues carreres i estaven còmodes així, perquè entre comissions i tal es ficaven al mes uns mil i escaig euros, gent que pensava que federaria l’empresa… Alguna anècdota de les relacions laborals…? La que més em va xocar, sens dubte, va ser una de Jazztel. Les comissions per vendes solen pagar-se en diners, però en aquest cas hi havia regals materials, coixins, fundes de matalassos… i és que els caps de la subcontracta tenien una empresa de matalassos, i se n’aprofitaven així. Al•lucinant, de veritat! A les altres, podies emportar-te un xec regal d’El Corte Inglés de 50 . Has aconseguit independitzar-te? Vaig estar un any vivint a Irlanda, però allí no vaig trobar feina. Quan va tornar la meva parella a Espanya jo vaig tornar també, però a casa dels meus pares. Podria independitzarme, però tampoc guanyo una glòria com per estalviar alguna cosa. No sé
/11
el que em durarà la feina actual, així que prefereixo estalviar, per si haig de desplaçar-me a una altra ciutat. Ara per fi has aconseguit un treball d’Educadora Social…. Sí, després de cinc anys ho he aconseguit. És una carrera molt bonica, però de treball gens… Tinc un contracte fins al desembre, després no sé si continuaré, depèn de la subvenció. Espero que aquest any surti el Màster de Mediador Familiar a Valladolid per poder continuar amb la formació. Així viuen milers de joves universitàries de la crisi capitalista. Les feines de teleoperadora li van servir a l’Irene per sortir del pas. Amb el que va guanyar a Vodafone va poder anar-se’n a Irlanda un any, amb el de Jazztel va
sobreviure un estiu i amb el de Yoigo es va treure el permís de conduir. “Són feines per anar a treballar i a casa”.
/12
v, Telva Mieres L’hem vist activa en la solidaritat amb la Revolució Cubana, l’hem vist implicada en la defensa de la Revolució Bolivariana, l’hem vist compromesa amb la causa Palestina, l’hem vist desfilant contra la guerra de l’Iraq i contra la guerra a Líbia, l’hem vist manifestar-se a favor de la sobirania dels pobles, l’hem sentit parlar de persecucions i assassinats a Colòmbia, de drets humans conculcats a la seva terra, de sindicalistes colombians assassinats, l’hem vist propera, solidària, compromesa, valenta, l’hem sentit companya, l’hem vist com a una de les nostres i per això li hem mostrat la nostra solidaritat quan va ser detinguda i conduïda a declarar a l’Audiència Nacional, hem sortit al carrer exigint respecte a la seva condició de refugiada política, hem reclamat el seu dret a romandre entre nosaltres, hem unit les nostres veus a la seva per denunciar els atropellaments constants i les violacions contra els drets humans que es produeixen tots els dies a Colòmbia, i com ella proclamem que de complir-se l’ordre d’extradició que cursa el govern colombià, el govern espanyol estaria lliurant la nostra companya Leyla a la tortura i la mort. Ella com nosaltres acusa el capitalisme de sistema generador de misèria i pobresa, ella com nosaltres lluita tots els dies per una societat socialista en la qual els pobles siguin amos del seu propi destí, per una societat comunista
en la qual la igualtat sigui llei, ella com nosaltres ha manifestat que el capitalisme és responsable de la precarietat que pateixen avui milions de treballadors i treballadores, ella com nosaltres ha denunciat el caràcter feixista del govern colombià. Per les lluites que compartim, per totes les causes que al costat d’ella defensem, perquè és una dona treballadora compromesa en la defensa dels drets humans, perquè lluita tots els dies i perquè les dones que lluiten tots els dies són imprescindibles, per totes aquestes coses, a través d’aquestes línies volem mostrar la nostra solidaritat amb la nostra companya LEYLA.
/13
La prostitució, el segon negoci més rendible del món, Rosa G. Una institució que va ser defensada com a “natural” des de fa segles i com a força de treball necessària per mantenir l’economia, encara subsisteix en diferents formes d’esclavitud laboral. És el cas de la pràctica de la prostitució. Un gran negoci per els qui dirigeixen i participen del tràfic de dones i per les institucions polítiques i patriarcals que ho sustenten. Conduïdes des de països de l’Est d’Europa, des d’Àfrica, des de Llatinoamèrica, enganyades, sota preteses ofertes de treball, les dones són obligades a exercir com a prostitutes en condicions de terrible coacció i violència. Almenys 12,3 milions de persones al món -sobretot dones i nenes i nens- són sotmeses a treballs forçats i esclavitud sexual. Però la falta de llibertat no es redueix a aquestes situacions extremes de coacció, engany i violència. Una font de la prostitució és la misèria. Gran nombre de dones, partint de la pobresa extrema, es prostitueixen davant la impossibilitat de trobar una feina i havent d’ocupar-se del sosteniment de la família i de la cura dels fills i les filles. En aquesta situació de crisi capitalista on les condicions de vida empitjoren per a la classe treballadora, les dones pateixen amb major gravetat aquestes conseqüències, ja
que compten amb una major taxa de desocupació, de precarietat, de temporalitat. L’explotació sexual és una dramàtica opció que el capitalisme i la societat patriarcal emparen i defensen, ja que la “cosificació” i mercantilització del cos de la dona són claus per a la seva perpetuació. En aquests casos les dones aconsegueixen quotes majors encara, si cap, d’indefensió en el que es diu el mercat laboral. Marx considerava la prostitució com a exponent màxim del sistema capitalista i com a signe inequívoc de la submissió i degradació que pateix la dona per part de l’home. En una societat que hagi posat fi al sistema patriarcal i capitalista, en la qual homes i dones fossin iguals, no hi hauria espai possible per a la prostitució.
/14
II República, les dones que van estremir el món, por Gloria M.
“Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la” En aquests temps que corren, fa falta recordar. Recordar que a Espanya les dones comencem a poder viure sense la tutela d’un home fa amb prou feines 80 anys. 80 anys de la proclamació de la II República, que va començar per incloure el sufragi universal i va continuar aprovant lleis d’igualtat en el treball, en la família, i socialment, lluitant contra l’analfabetisme (un 57% de les nostres àvies eren analfabetes) i començant a reconèixer el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos (amb lleis sobre la prostitució i l’avortament).
Fa falta recordar que fa molt poc que les dones ens incorporem al treball, al costat dels nostres companys homes, en les lluites sindicals i antifeixistes. I per davant d’ells, liderant les lluites pels drets socials, com per l’existència de guarderies o menjadors populars. Hem d’invertir l’esforç que sigui necessari per no oblidar totes aquestes dones que amb la seva veu, la seva lluita, la seva sang i la seva vida sencera, van ser fetes callar violentament, juntament amb el projecte que anava a alliberar-les, a alliberar-nos a les treballadores i treballadors i als pobles, del pes de més de tres segles d’estat monàrquic-burgès espanyol.
/15
Tenim una història pròpia
Recordar a totes les dones que van lluitar en les milícies populars i que van treballar dur en la rereguarda per defensar amb la vida la República enfront del franquisme durant la guerra. I encara que aquests breus moments de la història d’Espanya van ser interromputs i exterminats de la consciència de moltes persones pels llargs anys de franquisme, no hem d’oblidar que les dones mestresses de casa, treballadores i camperoles espanyoles vam ser pioneres al món en la lluita pels nostres drets. Drets aconseguits fa 80 anys i arrabassats de les nostres mans. Recordar i adonar-nos que alguns encara no hem tornat a recuperar-los i uns altres encara lluitem perquè assoleixin el nivell de desenvolupament que no han tingut des de la II República. Adonar-nos que, encara que Franco va morir, l’estat espanyol segueix sent la mateixa monarquia retrògrada i explotadora reformada pel capitalisme,
que ni tan sols aconsegueix avançar en els drets democratitzadors del propi sistema. Adonar-nos que hem oblidat les lluites per l’alliberament com a dones treballadores que van liderar les nostres dones republicanes i que aquestes només podran avançar amb una transformació radical d’aquest estat en un que socialitzi els mitjans de producció i afavoreixi la generació d’un altre tipus de relacions econòmiques i socials. I adonar-nos que aquestes noves relacions socials ja podem començar a teixir-les, juntament amb els nostres companys de lluita, per la República i pel Socialisme, donant forma mitjançant el nostre comportament i les nostres accions a la dona nova i a l’home nou. Per això hem de tenir ben presents les dones en la nostra memòria històrica; elles van marcar els passos, van obrir el camí. I van ser detingudes. Ara ens toca avançar. Quin millor homenatge els podem rendir?
/16
Notícies del món, Mila Frutos LA FDIM DENUNCIA L’ATAC IMPERIALISTA CONTRA LÍBIA La Federació Democràtica de Dones, a la seva declaració del passat mes de maig, ha denunciat l’atac de les potències capitalistes contra Líbia per considerar que el veritable objectiu és la invasió militar del país per privatitzar la Companyia Nacional de Petroli i els jaciments de gas natural. La declaració de la presidenta de la FDIM, Marcia Campos, assenyala també al Front Nacional de Salvació de Líbia, que dirigeix un exèrcit de mercenaris finançat per la CIA des de 1981 i amb seu a Washington. Els grans mitjans de comunicació, aliniats amb els interessos de les grans corporacions petrolíferes i financeres, oculten deliberadament aspectes importants de la realitat. En paraules de Marcia Campos, Líbia compta amb l’Índex de Desenvolupament Social més alt d’Àfrica, amb una sanitat i educació gratuïtes; l’habitatge, els aliments i combustibles estan a la disposició de la població, i les dones líbies estudien i ocupen llocs de treball que abans els eren negats.
“EMANCIPACIONS FEMINISTES DEL SEGLE XXI”, UN DELS TEXTOS MÉS DIFOSOS EN LA FIRA INTERNACIONAL DEL LLIBRE DE CUBA Emancipacions Feministes del Segle XXI conté diverses reflexions sobre la necessitat d’incloure l’enfocament de gènere en l’agenda dels governs progressistes d’Amèrica Llatina i El Carib, perquè el gènere, afirma la compiladora d’aquesta obra, és una categoria relacional transversal que permet establir fins i tot els nexes històrics entre l’opressió colonial i l’opressió androcèntrica.
/17
ment articulada amb la lluita de les classes populars pel seu alliberament del jou imperialista, capitalista i patriarcal.
Aquesta compilació d’estudis de diverses autores denuncia el patriarcat en les seves múltiples expressions. Analitza el problema de la il•legalitat de l’avortament, la violència contra la dona, la colonització cultural, la discriminació femenina, l’exercici del poder patriarcal en la religió o el dret de les dones a decidir sobre les seves vides i els seus cossos. L’enorme difusió que va tenir en la passada Fira Internacional del Llibre de Cuba, posa de manifest la situació d’opressió i explotació que pateixen les dones, així com la vigència d’una teoria i una praxi feminista correcta-
LES DONES SAHRAHUÍS CELEBREN EL VI CONGRÉS DE LA UNMS El passat mes d’abril, la Unió Nacional de Dones Sahrauís, que aquest any compleix 38 anys d’existència, va celebrar el Sisè Congrés de la seva organització amb l’objectiu d’analitzar el context actual de la dona sahrauí en una realitat que transcorre entre l’ocupació i l’exili. Afirmava la seva Secretària General, Fatma Medhi, que la UNMS seguirà lluitant per la sobirania del seu poble i per l’emancipació de les dones sahrauís, presents en els nivells polítics, culturals i productius de la societat, i presents també en la lluita d’alliberament nacional. El PCPE, que va ser convidat a aquest Sisè Congrés de la UNMS i no va poder assistir-hi per motius d’agenda, va saludar a les companyes sahrauís a través de la seva Comissió Feminista del Comitè Central, transmetent la solidaritat*internacionalista de les comunistes espanyoles amb la lluita del poble sahrauí i amb l’emancipació de les dones, que són un exemple de resistència i tenacitat com a lluitadores d’avantguarda en els campaments de refugiats de Tindouf i als territoris ocupats.
/18
Cuites d’una dona desesperada, Maricharcos El dilluns al matí vaig patir un infart al cor i el meu marit va trucar una ambulància, quina no seria la meva sorpresa quan en aparèixer els “camilleros” de 65 i 66 anys i problemes d’artrosi a les mans els va ser impossible baixar-me d’un cinquè pis sense ascensor i van haver de cridar la comunitat veïnal perquè ens donés un cop de mà, ja comprendreu l’angoixa que tenia, creia que em moria. En pujar a l’ambulància el conductor d’avançada edat i, per descomptat, sense haver cotitzat els 38 anys i mig, doncs aquí seguia, conduint amb despreniment de retina, va xocar contra un autobús escolar replet de tendresa infantil. La meva llitera i jo juntament amb les dues còrnies del conductor, vam sortir disparats cap al cel i durant uns instants vaig creure estar veient la llum que guiava a l’altre món, no obstant això, eren els reflectors dels bombers que encegaven els meus ulls. Vénen a salvar-me per fi!, vaig pensar, però en enfocar bé la mirada, em vaig trobar amb un grup d’ancians
amb mànegues, pantalons cenyits, samarretes arremangades i cascs polsegosos. Entre els set superaven els 800 anys, els faltava alguna dent i tenien problemes de memòria, doncs en comptes de rescatar l’alumnat escampat, es van asseure a explicar-los la seva preocupació per ser acomiadats abans d’acabar el seu contracte en pràctiques. El cor em sortia per la boca! No arribo, no arribo! Vaig haver de perdre el coneixement perquè, no sé molt bé com, em vaig trobar miraculosament a l’hospital atesa per una amable infermera de 73 anys a punt de prejubilarse. La pobra dona plorava i plorava en veure tanta criatura amb bonys recordantse dels seus propis néts als quals cuidaria una vegada acabat el seu torn. Em van portar al quiròfan i la doctora amb mig segle d’experiència va decidir operar a cor obert. Em van tremolar fins les orelles, en veure que a ella també li tremolava la mà amb el bisturí! No va fer falta anestèsia de cap mena. En despertar, em van explicar que a la venerable doc-
/19
Contes feministes
tora li havia caigut la dentadura postissa dins el meu pulmó, i per sempre, portaria incorporada una mica de tos nerviosa amb raspera. Sóc una dona jove, de quaranta anys, dos fills i estic a l’atur. L’INEM diu que no troba res per a mi, encara que pertanyi a la Generació millor preparada, no m’ajusto al perfil adequat. Des d’aquestes línies, m’atreveixo a suggerir que si algú vol que tregui els seus gossos a passejar dues vegades al dia, podi els geranis, canviï la terra dels tests o faci les seves compres més difícils, no ho dubtin: Poden trucar-me al 901252625 de dilluns a divendres les 24 hores del dia o bé enviar un SMS amb la paraula sensepensió al 5555. Cost de la trucada 6,40 /min (impostos no inclosos). Aquella persona que realitzi més trucades obtindrà dos exemplars completament gratuïts del Butlletí i el lliure accés a l’associació feminista més propera del seu barri.