Informe Polític del PCPC by PCPC

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui (PCPC) [Escribir el subtítulo del documento] opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011

19 de març de 2011 Home

Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011

Informe polític de conjuntura presentat pel Comitè Executiu del PCPC al Comitè Central, en data 19.03.2011 Camarades: Després de dos plenaris del Partit, es reuneix el Comitè Central a fi de poder analitzar la situació política per reforçar els elements necessaris que ens permetin avançar amb més claredat mediàtica en el combat enfront de l'ofensiva, fins ara imparable, de les forces del sistema dominant instal·lades en el neoliberalisme, contra la classe obrera i les grans masses populars. Abans d'entrar a fons en el debat polític, dir que el nostre patrimoni cultural ens assenyala la constatació de la sensibilitat sobre com conservar el record de tots i totes aquells militants amb els quals hem compartit el projecte ideològic del nostre compromís partidari. Avui ens toca rendir merescut homenatge al nostre gran camarada i amic JULI PENA GALATA, que ens va deixar el passat dia 3. El camarada Juli deixa un doble buit: el de la seva entranyable qualitat humana i el del seu lloc de responsabilitat militant en la Comissió de Garanties i Control del nostre Partit.

La crisi global De tant en tant, des que va començar aquesta crisi, 2007-2008, se'ns vol fer creure que entrem en una fase de superació d'aquesta, parany en la qual cauen molts reformistes en creure en aquest conte. Nosaltres, els comunistes del PCPC no. Mes bé el capitalisme, a partir de 2010, travessa una sobrecrisis sobre la crisi apareguda entre les dues dates assenyalades a conseqüència de l'esclat de la bombolla immobiliària. A la zona euro, els fluxos crediticis entre països membres els han portat a una cruïlla de tensió entre prestadores i deutors, en qüestionar la pròpia existència de l'euro, impossible de veure aquest risc fa tan sol uns mesos. El grup de països deutors més vulnerables ho constitueixen Grècia, Irlanda, Portugal i l’Estat espanyol, i els usurers principals Alemanya i França. La grandària del deute d'Espanya doblega a la de Portugal, Grècia i Irlanda junts. Això explica el perquè Espanya no ha estat ja intervinguda pel Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), com el van ser Grècia i Irlanda. Doncs això portaria a una onada d'actius tòxics sobre el sistema financer global i a un major agreujament de la crisi, que abastaria als estats perifèrics i al capitalisme central també. Però encara així, si l’Estat espanyol no ha estat intervinguda és per la submissió vergonyant del Govern Zapatero, amb la col·laboració de la CEOE, CCOO i UGT, escometent totes les contrareformes assenyalades pel propi Banc d'Espanya, la UE i el FMI, on no han faltat els ultimàtum de l'alemanya Merkel; el francès Sarkozy i el ianqui Obama. Primer amb una

Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011 contrareforma laboral restringint els contractes laborals a tots els nivells; després la retallada a les pensions; la reforma del sector financer, “bancaritzant” les caixes d'estalvi amb l'ajuda dels diners públics procedents del Fons de Reestructuració Ordenada Bancari (FROB), per privatitzar-les i vendre-les el millor postor estranger. El reajustament fiscal on s'eleva l'IVA del 16 al 18%; la retallada dels salaris dels funcionaris en un 5% i la congelació de les pensions en 2011. I com la reforma laboral diuen que ha quedat curta, plantegen una altra contrareforma, aquesta vegada contra la negociació col·lectiva, ja en la taula de negociació pendent de liquidar-la mitjançant un intercanvi per diners per als opípars insaciables sindicats majoritaris. Com Zapatero veu ja realitzable el tram final, declara que encara falta més i que cal seguir aprofundint en la retallada dels drets dels treballadors. Quant a l'economia americana ianqui, aquesta assenyala el camí de l'esgotament, els signes del qual més significatius estan en el retraïment del consum en les famílies durant 2010, pel pes relatiu que això suposa en la composició de la demanda americana; i així mateix en la taxa del 10% d'atur. El dèficit públic equival al 10% del PIB i l'endeutament públic ha aconseguit un 110% del PIB. Mentrestant Xina i Índia són els que avui tiren de l'economia mundial, per la creixent importància de la demanda interna i per les xifres de creixement d'aquestes dues grans potències asiàtiques emergents. Igualment Brasil i les altres repúbliques llatinoamericanes conformi es van alliberant del jou imperialista del nord. De tota manera l'escenari que apareix és el de la guerra interimperialista comercial, amb aranzels i altres mesures que limiten les importacions i, amb això, el comerç internacional; mes o menys el panorama dels anys trenta del segle passat, durant la Gran Depressió, que va desembocar en la Segona Guerra Mundial. En la mesura en què la crisi segueix instal·lada, la lluita de classes s'enerva. La burgesia central i perifèrica empra tots els seus mecanismes de poder perquè la classe obrera i els pobles en general carreguin amb el pes de la situació depauperada que els capitalistes han provocat, i això ho fan a força de contrareformes, de destrucció de forces productives, de retallades socials i de repressió sistemàtica a través de guerres, de la persecució policial i de la tortura tant física com a moral i política. La complicitat de la socialdemocràcia arriba a una connivència de reciprocitat entre aquesta i la dreta més genuïna per l'alternança bipolar del poder. Mentre Zapatero a l’Estat espanyol exerceix el seu paper, Cameron a Anglaterra es prepara per a l'assalt a tot el sector públic en la via de la privatització; a Afganistan, aquests dies l'aviació americana assassina a 50 civils, considerant-los com a danys col·laterals; a Txèquia, el govern conservador s'obstina en la il·legalització dels comunistes (Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia); a Polònia jutgen al general Wojeich Jaruzelski de 87 anys, després de 30 anys, per haver-se oposat al sindicat del Vaticà “Solidaritat” de trist record en 1981. I a França, la feixista Marine Le Pen, amenaça amb sobrepassar en vots als del partit socialista i al mateix ultra conservador Sarkozy. La UE vol frenar encara més els sous, augmentar els tipus d'interès hipotecari i suprimir les traves al que ells criden el comerç. El Comitè Central del PCPC saluda al moviment obrer i sindical de Grècia, al PAME i especialment als camarades del KKE per la lluita exemplar que des de fa temps estan 2

Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011 desenvolupant contra la involució política i sindical que el pol imperialista de la UE està exercitant. La nostra salutació a la recent vaga general dels treballadors de Bèlgica en la seva justa lluita contra els topalls salarials; i igualment als 70.000 funcionaris de Wisconsin (EUA) ocupant el parlament i els carrers contra el fre a la revisió dels salaris, conflicte que han sabut traslladar a altres escenaris d'altres estats federats del país capitalista, políticament, més brivall del món. A Islàndia, que a través de contínues i massives casserolades, han aconseguit derrocar al govern corrupte i empresonar als banquers responsables de l'empobriment de la crisi. En aquest cas, la premsa oficial no ha volgut informar d'això. Tampoc pot faltar en la nostra anàlisi, la valoració positiva i la salutació fraternal al 16 Congrés de la Federació Sindical Mundial (FSM), a celebrar a Atenes del 6 al 10 d'Abril que ve; per ser la major organització anticapitalista mundial i pel seu compromís de classe amb la defensa dels treballadors i amb el socialisme. En l'actualitat agrupa a 210 organitzacions sindicals, implantades en 120 països dels cinc continents; estem segurs que aquest esdeveniment ja té assegurat l'èxit. Les mobilitzacions als països del Magreb i de la resta de països islàmics, representen un canvi històric per a l'expansionisme imperialista i el sionisme i un fort esperó per a la rebel·lia de la joventut i dels sense treball de totes les latituds del Planeta. Han desallotjat del poder als tirans titelles de Tunísia i Egipte i estan imposant reformes urgents que fins al sàtrapa del Marroc ha hagut d'abordar, temorós al desenvolupament de la lluita popular en el marc de confrontació de classes. No obstant les mobilitzacions segueixen; però el fet que els partits comunistes en aquests països estiguin brutalment perseguits i, per això, no estiguin suficientment enfortits, fa molt difícil les càbales sobre el desenllaç final de les rebel·lions en curs, tenint en compte la influència cada vegada major de l'integrisme islàmic entre les masses desheretades d'aquests països. El cas de Líbia no pot ser valorat per nosaltres amb els mateixos rols de rebel·lió, ja que el que aquí es dóna és una revolta amb ajuda de fons reservats inconfessables provinents de potències imperialistes, amb confrontacions no solament de caràcter intern entre els quals es disputen el poder, també entre oligarquies aràbigues, representades pels estats de la Lliga Àrab, i els pols imperialistes d'Occident. Això, i l'experiència de l'Iraq i Afganistan, és el que ha frenat fins ara la intervenció de l'OTAN a Líbia, per al saqueig i rampinya dels pous de petroli. Diem “fins ara”, no obstant això en aquests precisos moments que ens trobem reunits, ens arriba la dolenta notícia que l'aviació anglesa, amb l'autorització del Consell de Seguretat de l'ONU, acaba d'iniciar bombardejos a Líbia en nom de la coalició d'estats bel·ligerants. L’Estat espanyol, per decisió de l'Executiu de Zapatero, acaba d'entrar en guerra.

En l'Estat espanyol La reacció del Govern del PSOE, al principi de la crisi, va ser la de seguir els passos recomanats pel capitalisme central de la UE i el FMI: la d'acudir al salvament de l'oligarquia bancària i d'altres sectors capdavanters de l'economia especulativa, fonamentalment al de l'automoció,

Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011 els quals van absorbir més de cent mil milions d'euros de les reserves de l'Estat i altres tant a compte del deute públic a part de la ja existent de la privada; el deute a L’Estat espanyol en termes absoluts va arribar a quantitats desorbitades i insuportables amb diversos centenars de milers de milions d'euros. Això no era el que corresponia per sortir de l’escull, sinó fer un estudi del descontrol de la gestió bancària i de la despesa pública supèrflua, armamentístic, de corrupció, d'evasió de capitals als paradisos fiscals i la no exempció fiscal a les grans fortunes protegides abusivament per la llei de l'embut creada pels poders fàctics de l'ordenament burgès distributiu. És a dir, les mesures nomes van servir per deixar les coses com estaven i continuar engreixant els patrimonis dels banquers i els altres oligarques que s'apropien de la plusvàlua de la força de treball i del conjunt de la riquesa. Una part d'aquests diners lliurats a la banca a un interès del 1% va servir perquè aquesta comprés bons de l'estat, emissió de deute públic, al 3 i 4,5%. El negoci de la crisi pels vampirs no podia ser més senzill i fructífer. La banca va continuar i contínua tancada i impertorbable als problemes crediticis de la petita i mitja empresa. La bombolla immobiliària paralitza l'activitat de la indústria de la construcció, els sectors auxiliars cauen en picat; cau dràsticament el consum i entra en recés la producció de la indústria pesada i de serveis; aprofitant els oligarques aquesta conjuntura per reciclar plantes de producció i llançant massivament als treballadors a l'atur fins a arribar, a dia d'avui, al voltant dels cinc milions de desocupats i desocupades. Espanya arriba a ser l’estat de la UE amb més taxa d'atur doblegant la seva precarietat (un 22%, afectant als joves de tots dos sexes de forma insuportable, en un 42,5%). Això sí, figurant al capdavant com a consumidora de cocaïna. Un 1,1 milions d'aturats i parades no cobren l'atur i més de 300.000 famílies perden l'habitatge per no poder pagar les hipoteques, quedant-se els bancs amb aquestes i els usuaris al carrer i entrampats, amb el deute hipotecari pendent perquè el nou valor de la taxació a la baixa del 50% no aconsegueix per a la liquidació del préstec restant contret amb l'entitat usurera bancària. Aquesta situació s'agreuja extraordinàriament amb l'augment dels impostos indirectes (18% l'IVA) i dels serveis vitals com l'aigua, el gas i l'electricitat que puja, de moment, un 10%; així com congelació de les pensions. La reforma laboral, que va provocar la vaga general del 29-S al 2010, ha portat a un augment fins a de 3.160 EROs, afectant a 38.113 treballadors. Però el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fdez. Ordóñez, no es cansa de continuar reclamant més contrareformes laborals, atribuït a l'ocupació i a la rigidesa salarial tots els mals de la crisi; sobretot, ara, atacant a la negociació col·lectiva posada aquesta en marxa per la patronal i els sindicats CCOO i UGT, com sempre, que els seus tres eixos bàsics són: la individualització de les relacions laborals, deixant els convenis en marcs mínims, el que conduirà a un major debilitament de la classe obrera; lligar els increments salarials a la productivitat, independentment dels preus, la qual cosa comportaria a un empobriment major dels treballadors; i finalment, fomentar l'anomenada solució pacífica dels conflictes, que en la pràctica suposaria una desmobilització de la classe obrera. Aquests sindicats tan negociadors, en 2010, han obtingut la regalia de 175 milions d'euros; el tema de debat se centra en convenis col·lectius i arbitratge.

Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011 El PCPC procurarà que el dia 25 de l'actual, la presència del Partit sigui una realitat en l'assemblea de quadres sindicals de tot l'Estat a Madrid, a la qual dóna suport el PCPE en la perspectiva de debatre sobre la proposta congressual respecte dels Comitès d'Unitat Obrera (CUO), entorn de la potenciació del sindicalisme de classe. En aquest debat el PCPC haurà de portar el convenciment que la militància comunista d'aquest Partit no abandona el combat dins de CCOO. El que no diu Ordóñez, tan amant del “neocon”, , és com l'IPC de febrer ha pujat el 3,60%, malgrat la congelació dels salaris i de les pensions. El que no diu el del Banc d'Espanya és com exerceix la seva vigilància per controlar un holding com la Nova Rumasa, amb la fallida de 10 empreses, ni explicar que davant la crisi hi hagi guanys fabulosos dels negocis dependents dels consumidors, com per exemple: Repsol, que en 2010 va succionar 4.693 milions d'euros, aprofitant l'alça del petroli; Telefónica, superant el 30,8% més que en 2009, amb 10.167 milions de beneficis; Endesa en 2010 amb 4.129 milions; Iberia 89 milions; Criteria CaixaCorp, 1.823 milions, incrementat els beneficis de l'any anterior en un 38,5% (aquesta entitat agrupa a les empreses participades de la Caixa). El consell d'administració d'aquesta es va repartir 5.167 milions d'euros en 2010, acontentant a l'alta direcció amb altres 1.846 milions de euros. I, què ens diu de l'increment de les fortunes personals dels 15 taurons/es espanyols inclosos en la revista “Forbes”, acumulant 45.230 milions de euros? –l'any passat eren 13-, signe evident que els rics no són els que estan carregant amb la crisi, més aviat s'estan beneficiant. El forat econòmic d'aquest Estat s'engrandeix amb un augment del 8% destinat a la indústria militar; per la línia de crèdit oberta (PROB) per cobrir les privatitzacions de les caixes d'estalvi, i l'escandalós robatori que constitueix la corrupció amb centenars de milers de milions de euros dilapidats per depredadors, on cal sumar també les 146 irregularitats en els EROs d'Andalusia, la responsabilitat política de les quals l'enfoquen a Manuel Chávez, qui va ostentar la presidència d'aquesta junta autonòmica durant 20 anys. Per això, a part dels casos ja coneguts i debatuts en el Partit, apareix la imputació per alçament de béns a Díaz Ferrán; la imputació a Jaume Matas i Fco. Camps (aquest càrrec com a model de moralitat per Rajoy per elevar-ho a la categoria de candidat a la presidència de la Generalitat del País Valencià); la mutació de nom de l’Unió Mallorquina a causa de la putrefacció... I també que a Tejero se li permeti celebrar el 30 aniversari del 23F en un luxós hotel de Canàries, mentre que Pumpido, el fiscal general de l'Estat, dóna instruccions als fiscals per no aixecar judicis sobre els nens venuts en l'època franquista, figurant com desapareguts, alhora que recolza l'enjudiciament a Tasio Erkizia per haver participat fa uns anys en l'acte recordatori d’Argala, assassinat fa 30 anys pel Batalló Basc Espanyol. I igualment el govern i el fiscal general fan tot el possible perquè no es legalitzi a “Sortu”, perquè no pugui aixecar cap l'esquerra aberzale; el mateix que a Andalusia Cañamero, del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), es veu obligat a autoexiliar-se davant la persecució que és objecte per participar aquesta organització en la vaga general del 29-S. Així mateix el règim burgès fa esforços des dels seus poderosos mitjans de comunicació per crear sospites en la direcció de relacionar la creença de connivència del Govern de la República Bolivariana de Veneçuela amb el terrorisme d'ETA.

Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011 Els nostres camarades, Juanjo, Albert i Xavi, igualment continuen a l'espera de judici posposat per segona vegada, en aquesta ocasió per a primer de Desembre de l'any en curs que, com sabeu, la fiscalia els segueix demanant 3 anys i 10 mesos de presó pel fet d'acusar-los d'haver participat en una manifestació antifeixista, i –diem nosaltres- pel delicte de ser comunistes. El retrocés accelerat de les llibertats burgeses en general a Espanya, ajuda a l'avanç del feixisme atret per la pràctica involucionista de la socialdemocràcia liberal i els seus socis del bipartidisme. Camarades, tanquem aquest capítol assenyalant la gran operació privatitzadora dels aeroports a través d'AENA i de l'organisme estatal de loteries, així com la possible privatització de RENFE (Alta Velocitat) i ADIF; la ruïna i descapitalització alarmant dels ajuntaments a causa de la retallada dels ingressos propis i a l'augment dels serveis derivats del desistiment d'altres administracions superiors; i l'encariment de l'energia procedent dels països en conflicte, subministradors de gas i petroli, per la possible agudització d'aquest problema com una conseqüència col·lateral de la inclinació de Zapatero, en posar a la disposició de l'OTAN i de la facció rebel de Líbia, els aeroports espanyols i la navegació aèria; no oblidem que aquest conflicte civil bèl·lic no està resolt, ni que Líbia és el segon proveïdor de petroli d'Espanya, després d'Iran. Ja no nomes els comunistes expressem el fervent desig de la desaparició política del convers Zapatero, els seus propis “barons” també veuen aquesta necessitat perquè entenen que el seu discurs està esgotat i es converteix en una molèstia. L'esmentat Zapatero va pujar al poder amb un discurs semblant al “Pep Consciències” contra el ninot mecànic, membre espanyol, del trio de les Açores; ara, en acabar, iguala al rècord d'Aznar en supèrbia genocida i amb guardó imperial de lesa humanitat.

La situació a Catalunya Segons l'Índex de Desenvolupament Humà de Nacions Unides, Catalunya baixa de la posició 14 a la 18 en el període 2000-2007, mentre la resta de l’Estat espanyol puja de la 21 a la 13; veient aquesta dada i uns altres que apareixen, Catalunya s'està enfonsant!. En el primer trimestre de 2010 Catalunya tenia un deute de 25.079 milions de €, l'equivalent al 12,9% del PIB, i ha seguit creixent. El registre d'aturats i parades en el mes de febrer estava en 602.611, 12.988 més que en el mes anterior; sent ja la segona comunitat autonòmica en atur, després d'Andalusia. A Barcelona, 1090 més que al gener (2,31%). El total de barcelonins i barcelonines sense treball en aquesta data era de 446.284; a Tarragona, 68.654; a Girona, 57.903; i el Lleida, 29.770. Què ha representat i representa la política burgesa, abans de CiU, després del Tripartit i ara una altra vegada de CiU?: La Llei de Dependència, al juliol de 2009 Catalunya havia presentat 151.692 sol·licituds d'ajuda de les quals solament van rebre resposta 54.042. Per calibrar el seu, o no, eficàcia, posem un exemple: Andalusia amb 8,1 milions d'habitants i Catalunya amb 7,3; Andalusia rep 151.036 peticions aprovades i Catalunya, les aquestes anteriorment.

Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011 L'eficàcia de les policies locals i autonòmica és d'una gran perícia per als grups d'esquerres antisistema; no obstant això, es produeixen 61 robatoris al dia en habitatges senzills. Fins ara la fiscalia no havia reaccionat reclamant 23 milions de euros als saquejadors Millet i Montull, i ni tan sols se li fa rendir comptes a CiU ni a un element implicat d'aquesta coalició com Ángel Colom, destacat membre dels quals es mouen en clau de xenofòbia i de provocador en les files del lumpen antisocial, pagat per desacreditar els règims de Cuba i Veneçuela. El Govern de la Generalitat de Catalunya recentment va cedir 60,6 milions de euros al sector de l'automoció i altres ajudes a altres gremis fins a arribar a 737 milions de euros i això no ha evitat que l'empresa Derbi, del Valls Oriental, amb 200 treballadors, traslladi la seva producció a Itàlia, imposada per la multinacional “Piaggio”; ni que Yamaha faci el seu trasllat a França; Precisió Process Technology (PPT), amb 170 obrers estigui en risc de tancament, amb l'excusa de no voler pagar el lloguer de la nau on està situada; que Sharp anunciï un ERO per a la planta de Sant Cugat, afectant a 330 treballadors; com Simón que trasllada la seva producció a un centenar de quilòmetres d'on està ara a Barcelona, malgrat la mobilització dels seus treballadors. Tot això fent que el terror patronal aconsegueixi que els treballadors de Nissan castiguin amb el seu vot a CCOO i CGT, donant-li-ho a Sigen, USCOC i UGT, per haver-los signat el pacte social en el qual se'ls exigeix més rendiment de productivitat i retallades dels salaris, perquè no els imposin acomiadaments ara, pensant que després “déu” proveirà. En aquest context, de caciquisme burgès i laxitud de l'esquerra reformista, ara apareix la necessitat del pagament de 223 milions de € per netejar 800.000 metres cúbics de llot contaminat en el riu Ebre a l'altura de Flix. Igualment els desnonaments per impagament de les hipoteques, són tants milers, que sorgeixen plataformes ciutadanes coordinades, impulsant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb la intenció d'exigir la donació als bancs dels habitatges endeutats, a canvi de liquidar les quantitats pendents d'aquestes hipoteques; encara que tant el PSC, com CiU i PPC, hagin manifestat ja el seu desacord a votar a favor d'això; com igualment el governador del Banc d'Espanya i la resta dels banquers. El Govern de CiU, com a genuí representant de la burgesia catalana, no s'ha demorat a mostrar el seu autèntic caràcter de cort neoliberal. Com tots els que li han precedit, utilitza el discurs de la crisi i marca les seves cartes del joc per sortir-ne d’aquesta, segons el seu criteri: la recepta és la retallada del 10% dels pressupostos de la Generalitat, però aquesta retallada aplicada a les economies més febles dels treballadors, especialment en els aspectes de la sanitat pública i de l'educació, fins a tal punt que els hospitals alerten de les conseqüències perquè ho retalles afectaran a les assistències. L'ajust vergonyós dels pressupostos de la Generalitat repercutirà en 20.000 llocs de treball, ja que les baixes solament es cobriran en un 50%. En les residències assistides d'ancians, solament s'invertiran 3 minuts i no es canviaran els bolquers amb la mateixa freqüència com es fa ara. Les intervencions quirúrgica nomes es faran al matí i s'allargaran les demores per a radiografies, escàners, colonoscòpies i ressonàncies. Al desembre de 2010, 50.000 persones van quedar en les llistes d'espera.

Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011

El Partit En els tres blocs anteriors hem situat algunes claus econòmiques sobre la gravetat de la crisi, actualitzant les dades de valoració a fi de tenir una visió més clara d'en quin moment i amb quins mecanismes ens trobem per combatre els efectes de repercussió en els treballadors. Hem col·locat aquest debat en els aspectes assenyalats sense una especificitat geopolítica respecte de les pràctiques d'opressió en el terreny polític i militar en relació amb les formes de dominació dels capitalismes locals i transnacional. Entenem que aquest escenari poc ha variat des de l'última discussió a la d'ara i, per tant, segueixen sent vàlides les conclusions anteriors. Si per ventura dir que quan aquí fem un registre sobre les xifres, al nostre pesar ens hem quedat curts; les estadístiques ens mostren la part visible del que expressen els papers, però hi ha una part oculta inexistent per als registradors que no és donada a conèixer i que, amb tota intencionalitat, atenua la gravetat de les dades oficials i el retret polític als gestors del desenvolupament públic. Aquesta part oculta, en aquest cas, és la que no s'anota en les oficines de l'atur, perquè la majoria de la joventut no creu en l'eficàcia d'aquesta burocràcia, i uns altres perquè no poden. El grup més nombrós dels quals no expliquen està en el col·lectiu de milions de persones desplaçades des d'altres països, que és on més copeja la desocupació i els que més pateixen els abusos i vexacions d'una patronal desaprensiva, recolzada per l'opacitat dels poders fàctics del sistema burgès. El Partit necessita elaborar la informació per armar-se políticament i per actuar en els fronts de lluita al capdavant dels moviments de masses. Aquesta discussió d'avui serà eficaç i important si els membres del Partit som conscients i conseqüents amb el que significa ser membre de l'organització del PCPC, aquestes frases les estem pronunciant fins a la sacietat encara que a l'hora de portar-les a la pràctica no tots i totes els militants del Partit sabem el que significa la coherència amb el compromís del militant comunista. Alguns camarades perquè fins ara hem estat incorregibles, uns altres perquè encara no hem digerit ni el mètode ni la responsabilitat revolucionària; el mètode de la discussió col·lectiva, del debat polític i de l'execució de les conclusions per poder adonar dels resultats del fet en la nostra activitat. No del que cadascun i una de nosaltres realitzem al lliure albir dels nostres impulsos temperamentals i dels nostres actes al marge de la disciplina militant i de la línia aprovada pel Partit; la nostra projecció pública i el nostre discurs públic, en nom del PCPC ha d'estar sotmès a les claus d'aquest i als mandats d'aquest. I això solament es pot fer amb el rigor de la militància de base, en la cèl·lula i en el comitè on ens correspongui estar situats. Hi ha una militància veterana del Partit amb una cultura de l'organització a prova de fidelitat monolítica que no coneix el descans revolucionari, però que no es pot adaptar al domini dels nous coneixements en tota la seva integritat. Hi ha una militància jove educada en una fase superior del coneixement que és producte dels temps moderns i que domina amb més destresa les eines de la informació i de la comunicació, amb avantatge per tenir a la mà amb rapidesa els elements polítics per intervenir en cadascun dels esdeveniments que es mouen en el terreny de la lluita de classes. Si aquests joves del Partit tinguessin una integració correcta

Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011 en la vida partidària, el PCPC seria un formidable referent de l'esquerra revolucionària de Catalunya. Això significa un canvi al que aspirem i que aquest Comitè Central ha d'elevar a la categoria de compromís per resoldre, com a màxim, en un termini de dos anys. Com començarem aquest procés?:  Distribuint als camarades, de manera que no hi hagi ni un que no militi en la seva cèl·lula, assistint a totes les reunions i assumint els compromisos de treball que s'acordin  Distribuint als camarades en els principals fronts de lluita oberts, que para nosaltres tenen prioritat els següents: Moviment Obrer i Sindical en la perspectiva de participar en els sindicats, crear cèl·lules en els centres de treball i treballar en la construcció dels Comitès d'Unitat Obrera (CUO). Treballar sobre l'impuls de la mobilització continuada cap a la vaga general. Integració del Partit en el moviment per la IIIª República, fent que aquest moviment no retrocedeixi ni s'estanci, sinó que s'enforteixi i avanç; participació en l'Assemblea de Barcelona, lloc on podria encaixar una part important de la política d'aliances molt necessària per a la capital de Catalunya, per ser en aquest el lloc on es troba el gruix de l'esquerra antisistema; encara que hem de ser conscients de les dificultats que això comporta per establir vincles que permetin l'avanç unitari, i més si el Partit no participa amb tot el seu potencial físic i polític, donada la nostra debilitat i la dispersió de plataformes que se situen en aquesta Assemblea de BCN+Autònoms. Aquesta distribució, en aquest sentit, s'efectuarà en la resta d'organitzacions territorials del Partit a Catalunya.  De la mateixa manera, el Comitè Central considera que una de les seves prioritats ha d'anar encaminada a la lluita emmarcada en el front ecològic. L'avís terrible donat pel tsunami de Japó, ha de posar en tensió a tots els ciutadans i ciutadanes del món, sobre els riscos d'una eclosió del sistema a través d'un desastre nuclear o una altra hecatombe de la naturalesa provocada per la irracionalitat de les multinacionals i els governs sostinguts per aquestes. No nomes en un país determinat, les irradiacions contaminants a través de l'aire, de les aigües i dels productes alimenticis moguts pel que ells entenen el lliure mercat, no respecten les fronteres.  Immediatament, bolcar-se en les eleccions municipals, en aquells llocs on el Partit ha decidit presentar-se, observant els enfocaments que ja hem discutit.  Immediatament, reprendre la campanya dels 3 camarades pendents de judici per a primer de desembre, incorporant elements nous juntament amb les iniciatives ja practicades.  Estrènyer encara més les relacions amb els CJC/JCPC. És fonamental per al Partit i per a la Joventut mantenir un diàleg fluid, de respecte i reciprocitat pel bé de la vida militant de l'organització juvenil, i perquè el Partit es pugui rejovenir en el moment 9

Informe Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de març de 2011 actual i en els canvis generacionals futurs per a la seva regeneració vencent l'envelliment. El Partit ha de conèixer i debatre els materials que els CJC/JCPC han preparat per a la seva IIIª Conferència prevista pel 9 de l'Abril vinent. El Comitè Central del PCPC crida als camarades dels CJC/JCPC al fet que facin seva la premsa del Partit com un dels seus compromisos militants.  Igualment debatre i participar en la 1ª Conferència del PCPC sobre la dona treballadora que la Comissió Feminista del Partit està preparant.  El Comitè Central considera que el C. Executiu i la Secretaria General, han de prendre nota en el sentit que els Plenaris generals del Partit no poden suplantar ni alterar el calendari de les reunions que aquest C. Central ha d'executar. Igualment el C. Central crida l'atenció dels diferents membres del C. Executiu i quadres que sense formar part d'aquest, assumeixen responsabilitats, perquè promoguin reunions amb més assiduïtat amb els camarades a fi que tot el Partit conegui i acati les tasques de les seves àrees.  Finalment engegar la Comissió de Formació del PCPC i nomenar com a responsable de la mateixa al camarada Juanjo Serrano.

Camarades, salut i bon treball. Miguel Guerrero Sánchez Secretari General

Informe PolĂtic del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 19 de marĂ§ de 2011