Programa ampli de Lleida Treballadora

PROPOSTES ALTERNATIVES DE LLEIDA TREBALLADORA DAVANT LA CRISI

Lleida Treballadora (L.T) és una plataforma d’esquerres i anticapitalista de caràcter local que va néixer el 8 de març de 2007 amb l’objectiu de representar la veu de les classes populars de les Terres de Ponent, ja que els partits establerts als municipis sols responen als interessos de les classes dominants. Lleida Treballadora en aquestes eleccions ha ampliat els seus suports amb persones provinents de diverses lluites i experiències polítiques, socials, veïnals. Comptem amb el suport del PCPC, algunes entitats socials, d’immigrants i persones a títol individual, etc que ens hem unit per renovar el nostre compromís per la defensa dels drets bàsics de la població (salut, treball, vivenda, educació, etc).

Les eleccions del 22 de maig son una ocasió més per organitzar la lluita del poble treballador. Lleida Treballadora es presenta amb un programa de confrontació al sistema d’explotació capitalista que està portant a la misèria a àmplies capes de la població. La crisi a Lleida i província ha impactat de ple (prop de 40.000 aturats, 12.000 dels quals pertanyen a Lleida ciutat), aparició de fam creixent entre alguns col·lectius vulnerables, desnonaments de vivendes que són expropiades pels bancs, retalls i pèrdua de qualitat a la sanitat i l’educació pública, etc...

Mentre això passa, el govern municipal autoproclamant-se “d’esquerres” ha girat l’esquena a les classes populars i s’ha sotmès als interessos dels grups de poder local i de l’oligarquia financera. Davant les agressions que pateixen els sectors més dèbils de la societat (pensionistes, classe treballadora en precari, aturats/es) i altres sectors populars, cal plantar cara als culpables de la situació.

Independentment de que puguem estar d’acord amb les millores que es puguin fer puntualment en els carrers (millorar l’enllumenat on sigui deficient en algunes zones, pavimentar un carreró, etc...), per a Lleida Treballadora l’autèntic canvi passa per la construcció d’un model econòmic alternatiu i de caire socialitzant. És a dir, el socialisme. Algunes d’aquestes propostes son a nivell col·lectiu, però també apostem per animar a la ciutadania a actuar amb mesures a títol individual però que col·lectivament poden tenir ressò. Colpejar als explotadors allà on realment els fa mal, que és a la seva butxaca (campanyes de conscienciació per un consum responsable; fomentar l’ús del transport públic, fomentar l’ús del transport compartit, vaga de bancs i de consum, etc...)

Algunes de les nostres propostes A NIVELL RESUMIT són: 1. Socialització dels sòls urbanitzables, per combatre l’especulació i la corrupció urbanística.

Habitatge digne per tothom perquè l’entenem com un dret humà. Paralització de tots els processos de requalificació urbanística. Ocupació immediata dels habitatges buits en règim de lloguer amb preus no superiors al 10 % dels salaris. Per una política que fomenti i prioritzi la rehabilitació i l’ús dels milers de vivendes i locals buits que tenim a Lleida. Construcció d’habitatges en règim cooperatiu i amb preus molt inferiors als actuals. Defensa dels espais públics: Gardeny, les Basses, l’Horta, etc...

2. Retorn a la gestió pública de les empreses municipals privatitzades (parquímetres, servei de neteja, transports, etc...) que han beneficiat només a una minoria. La Paeria ha de recuperar el control i gestió d’aquests serveis conjuntament amb la participació ciutadana ja que totes aquestes empreses haurien de ser gestionades responsablement per tota la ciutadania lleidatana.

3. Per unes ordenances municipals alternatives que fomentin la participació democràtica. Les associacions de veïns han de ser instruments de poder popular amb paper decisori a la vida dels barris mitjançant una democràcia real de la majoria social. Creació dels Comitès de Barri, per organitzar el poder del poble i la seva participació en la gestió pública. Que els pressupostos municipals siguin discutits i aprovats per aquests comitès. Impulsar programes pel

desenvolupament cultural i educatiu del poble, consultes populars sobre temes d’interès social.

Foment de l’associacionisme, de la solidaritat i de la memòria històrica.

4. Política fiscal progressiva, rebaixant els impostos a sectors populars i augmentant-los als sectors adinerats de la societat. IBI cero per a habitatges populars de primera residència.

5. Per una administració local al servei de la ciutadania. Supressió de càrrecs de confiança per ser uns autèntics paràsits que viuen dels nostres impostos. Proves transparents a l’hora de concursar a un treball als ajuntaments. Elecció de la gent més capaç i no dels que tenen més contactes amb el poder. Reducció del salari dels regidors, alcaldes i alts càrrecs.

6. Per una ciutat més ecològica i sostenible. Foment i promoció del transport col·lectiu, de gestió i titularitat pública, per lluitar contra la contaminació, per prioritzar els espais d’ús peatonal i canviar les ciutats a l’escala humana. Preservar la conservació i titularitat pública dels espais naturals i públics (Seu Vella, la Mitjana, Camps Elisis, etc) amenaçats pels interessos privats i de les constructores. Foment de les energies renovables.

7. Per una nova política dels serveis socials que lluiti fermament contra la marginació i exclusió social. Serveis socials com a instruments de promoció i de suport dels sectors més vulnerables de la societat (discapacitats, gent gran, dones, famílies humils, toxicòmans, joves, etc...). No al clientelisme derivat de l’atorgament d’ajudes socials (PIRMI). Que ningú passi fam ni perdi el seu habitatge, ni se li talli la llum o l’aigua per manca de pagament. Augmentar la contractació de personal qualificat per atendre les diverses problemàtiques socials (toxicomanies, ludopaties, etc...). Foment de la salut comunitària i de l’esport popular.

8. Per una política local de creació d’activitat econòmica estable i de foment de l’ocupació.

Economia diversificada, socialitzada i al servei de les persones. Promoció de l’agricultura i la ramaderia sense intermediaris, dels productes ecològics, del cooperativisme, etc... No als transgènics. Incentivar la compra de productes autòctons i de consum responsable per donar suport a l’economia més propera. Foment de la banca ètica i cooperatives de crèdit als pobles.

Donar prioritat a les obres més intensives en mà d’obra i per equipaments dels barris populars (biblioteques, guarderies, parcs, etc) que puguin ser realitzades per petites i mitjanes empreses.

Recolzament al cooperativisme, als treballadors autònoms, i a la petita i mitjana producció. Suport al petit comerç davant l’atac indiscriminat de les grans superfícies multinacionals. Promoció d’empreses d’economia social i solidària (cooperatives, societats laborals, etc...).

9. Càstig a la corrupció i al frau patronal. Revocar i destituir els càrrecs municipals que estiguin implicats en la corrupció i manca de transparència. Aplicació de les lleis penals Devolució de fortunes robades o adquirides de forma fraudulenta (per vincles amb el poder polític i econòmic).

Auditories dirigides pels comitès de barri per controlar i prevenir possibles casos de corrupció en la gestió municipal.

EL PROGRAMA AMPLI ÉS EL SEGÜENT: HABITATGE: 1. Consideració del dret a l’habitatge com un dret humà fonamental.

2. No a l’especulació urbanística. Habitatge digne per tothom. Paralització de tots els processos de requalificació urbanística en tant els milers d’habitatges buits que hi ha no siguin venuts o llogats a preus justos.

3. Defensa dels espais públics: Gardeny, les Basses, Ciutat Esportiva, l’Horta, etc...

4. Hipoteca 0 i lloguer 0 per la població aturada que no hagi estat recol·locada. Paralització dels embargaments de la vivenda habitual.

5. Foment de la rehabilitació. Orientació del sector de la construcció a obres de rehabilitació i infraestructures. Aturada dels projectes d'AREs. 6. Incentius als propietaris d’habitatges perquè lloguin habitatges a preus justos, expropiació o penalització de segons habitatges buits si no es compleixen els acords. Impedir l'especulació mitjançant la obligació d'uns preus justos.

7. Municipalització del sòl (que els habitatges buits siguin comprats per l'administració i els cedeixin en lloguer a persones amb baixos recursos). Foment de l'autoconstrucció.

8. Despenalització de l’ocupació d'habitatges en desús (que no siguin segones residències o residències habituals), foment de la mediació entre ocupes, propietaris i Administració per tal de donar usos a aquestos habitatges, reformar-los, pagant un lloguer just per aquestos, etc...

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA: 1. Retorn a la gestió pública de les empreses municipals privatitzades: parquímetres, servei de neteja, transports, etc... que han servit només per beneficiar una minoria. Participació responsable dels ciutadans en el control d’aquests serveis, amb forta participació del sector públic juntament amb l'anomenat "tercer sector" (economia social, cooperatives, societats laborals, etc...). Que certs serveis com el pàrquing de l'Arnau o la Llotja es paguin a preus justos (o no es paguin en funció del poder adquisitiu d’una persona i que aquestos reverteixin en millores socials per la gent de la ciutat i no per pagar a empreses concessionàries. Gestió pública de la Llotja.

2. Per una administració local al servei de la ciutadania. Supressió de càrrecs de confiança per ser uns autèntics paràsits que viuen dels impostos de la ciutadania.

3. Austeritat en l’Administració Pública sense que tot plegat signifiqui una reducció en la qualitat del servei a la ciutadania. Prohibició de la realització d’informes per part d’empreses externes i obligada realització dels mateixos per part del propi personal funcionari. Reducció dràstica de despeses protocolàries 4. Càstig a la corrupció i al frau patronal. Revocar i destituir els càrrecs municipals que estiguin implicats en la corrupció i manca de transparència. Aplicació de les lleis penals Devolució de fortunes robades o adquirides de forma fraudulenta (per vincles amb el poder polític i econòmic).

5. Establiment d’auditories comptables a tots els càrrecs polítics per controlar el seu patrimoni i la manera com l’han adquirit. Les mateixes han de ser dirigides pels comitès de barri per controlar i prevenir possibles casos de corrupció en la gestió municipal.

6. Proves transparents a l’hora de concursar a un treball als ajuntaments. Elecció de la gent més capaç i no dels que tenen més contactes amb el poder. Reducció del salari dels regidors, alcaldes i alts càrrecs.

7. Reducció de nombre i salaris d’alts càrrecs de l’Estat, executius i consellers d’empreses.

8. Promoció del català des de l’àmbit municipal evitant que la llengua sigui mal utilitzada per uns i altres per al seu propi benefici.

9. Foment del consum responsable i potenciació de les associacions de consumidors per fer valer millor els seus drets. Atacar els abusos de les multinacionals i especuladors allà on els hi fa més mal: la seva butxaca.

10. Impulsar associacions que promoguin l'economia social alternativa i la democràcia econòmica i empresarial (participació dels treballadors en la gestió empresarial).

11. Establiment d’un nou organigrama de treball: remodelació, reassignació de funcions i fusió de cossos, escales i nivells en l’Administració Pública. (possible opció: Nivell A per a cossos superiors, universitaris; Nivell B per tècnics superiors; Nivell C per a administratius i tècnics mitjans; i Nivell D per a personal amb el graduat en ESO fusionant el cos vell de subalterns amb el d’Auxiliars Administratius; apart de llocs de treball específics laborals). Participació d’empreses socials (d’ajuda a discapacitats, a persones en risc d’exclusió social, etc...) en segons quins tipus de treballs a l’Administració Pública local.

12. Impuls major de la e-Administració (administració electrònica), supressió de tràmits burocràtics i una major interrelació entre les diferents administracions per agilitzar tràmits civils i reduir despeses.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA: 1. Per unes ordenances municipals alternatives que fomentin la participació democràtica. Creació d’un nou reglament de participació ciutadana per impedir que els polítics desmobilitzin .

2. Per la instauració de la democràcia directa i participativa. Que governi qui hagi estat escollit majoritàriament pel poble i no mitjançant pactes ni elecció indirecta per part dels regidors i membres d’altres partits.

3. Les associacions de veïns com a instruments de poder popular de la majoria social amb paper decisori a la vida dels barris: aprovació i discussió dels pressupostos municipals, programació de la vida cultural, etc... Al servei de les classes populars i no dels interessos d’una minoria privilegiada.

4. Instal·lació de plafons perquè la ciutadania pugui penjar cartells per donar a conèixer millor les seves activitats com a persones o com a partits o associacions sense risc d’exposar-se a multes.

5. Promoció de la instauració de les llistes obertes. Que les persones més capaces i de reconeguda experiència en associacions de barris, moviments socials i de bons gestors i honrats en general pesin més a l’hora d’escollir als candidats que els endollismes o els partits politics als que pertanyin.

6. Per una societat de persones lliures i iguals. No al racisme ni a la xenofòbia. Prohibició de campanyes a la ciutat que incitin a l’odi racial, de gènere, d’origen social, etc...Pel reconeixement al dret a la ciutadania universal del immigrants. No a les directives de retorn que situen a l’immigrant que ha contribuït al creixement econòmic com a culpable de la crisi que altres han ocasionat.

7. Impuls de les noves tecnologies per fer més àgil i efectiva aquesta participació.

SEGURETAT CIUTADANA: 1. Aplicació de la llei per igual a totes les persones que cometin actes vandàlics o criminals independentment del país d’origen i de la seva condició social.

2. Persecució de la petita i gran delinqüència. Enduriment de les penes per robatori a l’erari públic, l’especulació (sobretot amb els béns i serveis bàsics) i les estafes bancàries independentment del poder adquisitiu dels responsables.

3. No a la imposició de costums si aquestos suposen discriminació per les persones per raó de gènere, país d’origen, condició social, etc... o si no s’adopten per voluntat pròpia (ex. el vel islàmic).

4. Cap mena de finançament públic a cap confessió religiosa de la ciutat. Que cadascuna d’elles es financi amb els diners dels particulars per fer els seus projectes (mesquites, temples budistes, etc...).

5. Preferència de la imposició de treballs comunitaris (apart de les multes corresponents) per sobre de la presó en casos de delictes lleus (infraccions de tràfic, actes vandàlics, bretolades, etc...).

Retirada dels ajuts socials per persones que hagin comès segons quins delictes i segons l’origen dels mateixos.

6. Mesures de seguretat i control als barris més conflictius de la ciutat sense que això suposi no anar a l’arrel dels problemes que hi puguin haver als mateixos (augment de la misèria, drododependències, etc...). Facilitació de mesures per la mediació entre cossos de seguretat, ciutadania per solucionar conflictes.

ECONOMIA: 1. Política d’impostos justa. No als impostos abusius. Que pagui més qui més tingui.

2. Expropiació de fortunes adquirides de forma fraudulenta (per vincles amb el poder polític i econòmic).

3. Aplicació de l’Impost de Béns Immobles (IBI) per als propietaris de més d’un habitatge i eliminació del mateix per als titulars d’un sol habitatge on visquin. IBI 0 per a habitatges populars de primera residència (màxim aproximadament d’uns 200m2).

4. Augment lineal dels impostos sobres les grans fortunes i beneficis empresarials.

5. Per una política local de creació d’activitat econòmica estable, sostenible, de gran valor afegit (noves tecnologies, energies renovables, logística, etc...).

6. Primacia de l’economia més local. Economia diversificada i al servei de les persones. Incentivar la compra de productes autòctons i de consum responsable per donar suport a l’economia més propera.

7- Foment de la democratització i la socialització de l’economia. Ajudes i beneficis fiscals per a la creació i promoció d’empreses d’economia social i solidària (cooperatives, etc...). Progressiva desmonetització d'aspectes de l'economia (mercats d'intercanvi, bancs de temps, altres alternatives col·lectives, etc...). Foment de les xarxes i mercats d’intercanvi. Foment dels diners socials mitjançant xarxes amb empreses locals.

8- Facilitats per la implantació de banca ètica i/o cooperatives de crèdit a la ciutat, així com preferència de les empreses d'economia social (cooperatives, societats laborals, etc...), petits comerços i treballadors autònoms per sobre les altres. Incentius fiscals per aquestes mesures.

Impulsar associacions que promoguin l'economia social alternativa, fer certàmens periòdics per informar a la gent, cursos subvencionats d'economia social, etc...

9- IBI 0 per a ciutadans amb pocs recursos (que guanyin menys de 1000 euros al mes aprox.) i IBI progressiu per a qui cobri més en funció de factors com els m 2 o els mateixos recursos de què es disposi. Que el que es deixés de percebre per l'IBI que es trauria als ciutadans amb menys recursos, proposar una taxa a nivell local pels bancs. Penalització dels mateixos bancs si es detecten abusos.

10. Implantació d’un impost o taxa a la banca, en funció dels guanys de cada sucursal hagi obtingut a la ciutat. Possibilitat de l’aplicació d’aquesta mesura a nivell municipal 11. Que les obres d’infraestructures a Lleida les realitzin les Petites i Mitjanes Empreses (PIMEs) enlloc de les multinacionals que subcontracten i cometen nombrosos fraus a la classe treballadora i a la ciutadania en general.

TREBALL: 1. Per una política local i de foment de l’ocupació digna.

2. Participació conjunta de l’Administració local (Ajuntament), instituts, Universitat, OTGs i la ciutadania en aquestos objectius per facilitar el trànsit per part de l’alumnat del món acadèmic al món laboral.

3. Persecució de la discriminació empresarial cap a col·lectius vulnerables (dones, gent amb risc d’exclusió social o discapacitada) i ajuts a empreses socialment responsables.

4. Foment dels treballs socials i comunitaris (atenció a la gent gran, neteja de barris i camps dels voltants, entre la gent aturada alhora que cobren els ajuts de desocupació i van cotitzant a la seguretat social i també per als presos i preses en tercer grau sense delictes greus. S’haurà d’analitzar les capacitats de cadascú per tot això. Participació de l’Administració local amb entitats no lucratives i socials i ciutadans particulars.

5. No al tancament de les escoles taller ni dels instituts de treball, que garanteixen un major grau d’inserció social. Gestió conjunta dels mateixos per part de l’Administració local amb les associacions populars de barris.

ECOLOGIA I MEDI AMBIENT: 1. Per una ciutat sostenible. En defensa de l’ecologia.

2. Que la pagesia sigui un altre agent ecologista, en col·laboració amb l’Administració Pública.

Gestió conjunta de les ZEPA entre entitats del tercer sector (empreses socials), Administració Pública (local i nacional) i pagesia.

3. Foment i promoció del transport públic.

4. Protecció de l’Horta de Lleida.

5. Impuls per anar convertint la ciutat en un model de desenvolupament ecològic (una ciutat verda). Potenciació de les energies renovables per tal de dotar de més autosuficiència energètica a la ciutat. Foment de llocs de treball "verds", que també són una altra font d'ocupació.

6. No al sacrifici de gossos a les gosseres per considerar-ho una barbàrie. Ús de teràpies amb aquestos gossos i d’altres animals per contribuir a l’estalvi sanitari. Treball de voluntariat conjunt entre els propis voluntaris, persones en situació d’atur i risc d’exclusió social (alhora que cobren l’ajuda de l’atur), amb el recolzament de l’Administració local i les associacions de defensa dels animals (les protectores) i d’ajuda a les persones (arrels, càritas, aspros, etc...).

7. Prohibició de qualsevol festa o espectacle en la que es maltractin animals.

8. Foment de la implantació de carregadors elèctrics per anar implantant els vehicles elèctrics (inclosa la rehabilitació d’antigues cabines de telèfon en desús que hi pugui haver a la ciutat per convertir-les en carregadors de bateria).

9. Increment del reciclatge a la ciutat. Campanyes de conscienciació ciutadana sobre el tema.

CULTURA I MEMÒRIA HISTÒRICA: 1. Per una política de preservació i promoció del patrimoni cultural. No al projecte del Parador Nacional del Roser.

2. Evitar que els museus venguin propietats culturals de la ciutat amb finalitats especulatives per part de particulars. Devolució del patrimoni cultural de la ciutat expropiat.

3. Defensa del caràcter republicà i laic de la ciutat de Lleida i els municipis de Ponent. Recuperació de la memòria històrica.

4. Que els edificis abandonats prop de l’estació de trens siguin convertits en museus.

5. Que Internet sigui considerat un servei bàsic per la comunicació entre les persones. No al cànon digital. Preus més assequibles i aconseguir més velocitat per la informació via xarxa telemàtica.

SERVEIS SOCIALS: 1. Per una nova política dels serveis socials. Serveis socials com a instruments de promoció i de suport dels sectors més vulnerables de la societat, els més colpejats per les crisis del capitalisme (discapacitats, gent gran, dones, famílies humils, toxicòmans, joves, etc...).

2. No al clientelisme derivat de l’atorgament d’ajudes socials (PIRMI).

3. Promoció del treball digne, dels autèntics valors democràtics, la cultura, etc... com a autèntiques polítiques de serveis socials.

4. Foment dels treballs de serveis a la comunitat entre la gent aturada mentre cobren el subsidi (ajuda als ancians, nadons, malalts, protectores d’animals, serveis de neteja als carrers, etc...)

PAGESIA: 1- Ajuts i major impuls als mercats "de l'hort a la taula".

2. Disminució de preus al consum de productes bàsics. Eliminació de les empreses intermitges.

3. No a l’especulació amb els aliments.

3- Implantació d'horts socials i urbans com a mètode per donar feina a la població urbana i com a manera per assolir la sobirania alimentària. Ajuda a la pagesia de la zones urbanes, com la de l’Horta de Lleida per poder mantenir els seus conreus salvats de l’urbanisme desenfrenat.

4- Ajuts a la pagesia bé mitjançant la diversificació de les seves activitats (apart de la rural, turisme, medi ambient, per coparticipar amb la gestió de les ZEPA).

5. No als transgènics per suposar una imposició per part de les multinacionals que comercialitzen les llavors transgèniques d’unes condicions d’esclavatge dels petits agricultors (com passa a la Índia) i de riscos per la salut de les persones/consumidors.

6. Promoció de l’agricultura i la ramaderia sense intermediaris, dels productes ecològics, del cooperativisme, etc...

SANITAT: 1. Per estalviar despesa sanitària, ús de teràpies amb animals per persones discapacitades, amb risc d'exclusió social, malaltes, reclusos sense delictes greus, etc...Una bona font d'ocupació i evitar alhora el sacrifici de gossos a les gosseres.

2. Foment de la medecina preventiva i campanyes de conscienciació ciutadana al respecte.

3. Foment de la salut comunitària (que els metges de capçalera actuïn en barris i que siguin ells els qui acudeixin als domicilis dels malalts).

TRANSPORTS I MOBILITAT: 1. Fomentar l’ús del transport públic.

2. Fomentar l’ús del transport compartit.

3. Gestió pública conjunta dels transports ferroviaris incloent l’administració local, i amb participació popular en el control del mateix.

4. Millorar algunes parades de bus que presenten un estat lamentable.

5. Accelerar les obres de la nova estació d’autobusos prop de l’estació de trens, apostar per la multimodalitat dels transports públics per facilitar la mobilitat de les persones. Creació d’una gran xarxa de transport públic (una mena de “ciutat” del transport) als voltants de l’estació de trens que englobi tot el transport públic existent i ademés els serveis públics de Correus Postals. Financiació

de la mateixa mitjançant pactes amb els comerços locals associats que hi treballin allà i inversions públiques.

6. Incentivar el transport de mercaderies ferroviari per sobre del de carretera (les empreses s’estalviarien temps i diners invertits en gasolina i llargues cues d’espera a les carreteres). Insistir sobre el tema a l’Administració estatal i autonòmica.

EDUCACIÓ: 1. Promoció de cursos gratuïts destinats a la gestió empresarial i a l’autoocupació, especialment sobre el tercer sector (economia social).

2. Cursos sobre municipalisme i participació ciutadana a les institucions per fer de la ciutadania unes millors persones i que aquesta s’animi a participar més de la política 3. Que aquestos cursos, estudis, etc... no siguin objecte de negociació de les acadèmies privades

COOPERACIÓ INTERNACIONAL: Des de LLT no estem per la caritat sinó per la solidaritat, la justícia i pel que per dret pertany a les classes populars. Reduir la ciutadania necessitada a objecte de caritat és rebaixar-los a nivells inferiors. I la millor manera d'ajudar a la gent és el treball digne com a millor política social.

Si bé algunes matèries i apartats poden estar barrejats amb el tema del serveis socials, una cosa no treu l’altra perquè fins i tot estan relacionades.

Les ajudes s'han de donar en el sentit que serveixin perquè la gent no sigui esclava perpètua del sistema capitalista, que sempre la obligarà a demanar més almoina a canvi de comprar ls seus favors i que no lluitin per canviar les coses. La caritat no va a l'arrel del problema, tot i que nosaltres considerem la tasca que fan els voluntaris de "Càritas" o la fundació "Arrels" com a digna d'admiració. Les ajudes d'aliments i la caritat en general les defensem de manera puntual però de cap manera perquè serveixin per perpetuar el model actual que és portador de misèria per uns i excessiva riquesa per uns altres.

No obstant, a pesar de la feina que es faci actualment des de l’Ajuntament de Lleida, no hem de caure en l’autocomplaença i pensem que tot és millorable.

1. La solidaritat política, moral o humana és tan important com l'econòmica o més. Per això cal que des de l'Ajuntament és facin campanyes, o activitats de denúncia, de crítica o d'informació-contrainformació, quan succeeixen fets internacionals totalment injustos: guerres, invasions, atemptats, cops d'estat, imposicions, etc. Cal denunciar les injustícies internacionals, sense que això vulgui dir protagonitzar les mogudes, al contrari, donar-les suport, i iniciar-les quan ningú ho fa.

2. Augmentar el pressupost de cooperació fins al 1% de tots els ingressos (no només del propis), el que suposaria passar de 800.000 euros a 1.300.000 euros a l'any (que, seguint la nostra proposta de suprimir alts càrrecs, aquestos diners servirien de sobres per pdoer finançar el pressupost de cooperació.

3. Aconseguir que els mitjans de comunicació cedeixin més espais als seus mitjans, per permetre la publicació d'activitats, campanyes i projectes de cooperació de les ONGDs de Lleida.

4. Incentius perquè hi hagi més cooperants internacionals a Lleida, que vulguin treballar als països del Tercer Món, en els àmbits més prioritaris: salut, educació, alimentació,...

5. Crear la setmana dedicada a la cooperació internacional dins de la UdL i dels instituts. També aconseguir que els escolars de primària es cartegin amb nens de països del TM, a través de correu normal o electrònic.

6. Establir relacions a nivell municipal (agermanaments) amb preferència amb els països agredits per l'imperialisme (Cuba, Sahara, Palestina, etc...) i incentivar les cooperacions en matèria de solidaritat.

7. Fomentar els productes de comerç just, fent-los presents a tots els supermercats de Lleida.

8. Treballar i fer les transaccions bancàries a través de la Banca Ètica i/o cooperatives de crèdit. Que l'Ajuntament faciliti la implantació dels mateixos.

9. Promoure el voluntariat, especialment el juvenil i de la gent gran, en col·laboració amb les ONGDs de Lleida.

10. Fomentar una economia solidària i treballs comunitaris: atenció a malalts, horts socials, atenció a la infància, neteja del patrimoni urbà, manteniment de les gosseres juntament amb els voluntaris de les protectores, etc... contractant a persones sense recursos, persones amb risc d'exclusió social (toxicòmans, dones grans, etc...).

11. Incentivar la implantació d'empreses (especialment cooperatives o d'altres del tercer sector) compromeses socialment (contractació de gent disminuïda, aturats de llarga durada, respecte al medi ambient, etc...).

12. Reduir el temps de gestió de les sol·licituds de subvencions per projectes: 2 mesos per informació, 2 mesos per presentar sol·licituds, 3 mesos per resoldre-les, 2 mesos per fer els pagaments.

13. Crear dipòsits de materials de 2na mà donats per ser enviats als diferents països i a través de les ONGDs que ho demanin, donant suport al tema del transport.

14. Exigir als bancs i empreses financeres d'inversió, una taxa petita a nivell local (substituint l'IBI que l'Ajuntament deixaria de recaptar per les vivendes populars de primera residència en atenció a les nostres propostes) dels seus actius i inversions per dedicar-la a projectes de cooperació local, i internacional.

15. Facilitar l'intercanvi de dades entre la OTG de Lleida i diverses ONGs per tal de poder facilitar la col·locació de persones amb risc d'exclusió social, etc...

16. Començar a fomentar el co-desenvolupament, consistent en què la mateixa població immigrant vinguda aquí col·labori en projectes de desenvolupament dels seus respectius països mitjançant enllaços amb les ONGs, les persones immigrades, l’Administració Pública i el país d’origen en qüestió.

b) A nivell nacional i internacional: COOPERACIÓ I SOLIDARITAT: 1. Fomentar i demanar que es legalitzi l'objecció fiscal a les despeses armamentístiques, perquè cada cop vagin més diners a les necessitats socials i menys als exèrcits i armaments.

2. Establir relacions preferencials amb països com Cuba, Sàhara Occidental o Palestina, per la seva situació de països agredits per l'Imperi.

3. Fomentar la cooperació en el marc de l'ALBA, amb els països llatinoamericans que hi pertanyen, fomentant els intercanvis comercials respectuosos amb el medi ambient i amb els drets laborals i socials.

4. Crear un grup d'ajuntaments contraris a les accions imperials dels Estats Units, i a l'existència de l'OTAN, i contra el militarisme en general, així com demanar el fi del bloqueig, i l'alliberament dels 5 cubans presos als EUA. 5. Fomentar que altres ajuntaments, ens i empreses, donin el 0,7 % dels seus pressupostos per finançar projectes de cooperació.

No obstant, cal insistir en què primer hem de tocar temes municipals i actuar en les matèries (en aquest cas, solidaritat internacional i cooperació) des de l'àmbit municipal, perquè algunes mesures ja requereixen canvis a nivell estatal (ex. nosaltres estem per la dissolució d’organismes imperialistes i militars com la OTAN, per l’antimilitarisme, etc...). Quan estem amb el programa ampli, farem una espècie de declaració d'intencions en la que podem expressar el què volem a nivell regional, nacional i fins i tot internacional.

Però de moment, ens centrem en el tema municipal. Una altra cosa és que estem en contra de les agressions imperialistes i una altra és el que podem fer a nivell municipal. Ara bé, si ens pregunten, cal ser clars i declarar que estem contra el bloqueig a Cuba i les agressions al Sahara, per exemple.

Sobre el tema de la objecció fiscal podem estar d'acord, però a nivell municipal no ho podem fer (una altra cosa és que estem contra les despeses armamentístiques).

6. Reinversió en la producció dels beneficis que obtingui l’empresa. Expropiació de les empreses que proposen ERES tenint beneficis i rebent subvencions públiques. Retorn de les subvencions que algunes empreses han cobrat sense complir amb els seus compromisos.

7. Disminució dràstica de pressupostos militars. No a la guerra imperialista.

8. No a les despeses de la Casa Reial. Proclamació de la 3ª República.

9. Control directe de l’estat sobre les activitats de la banca privada. Nacionalització de tot el sistema de crèdit. Socialització dels beneficis bancaris.

11. Pujada lineal dels salaris als treballadors/es. Abonament de la prestació per acomiadament mentre duri el mateix.

2. Promoció de la instauració de les llistes obertes. Que les persones més capaces i de reconeguda experiència en associacions de barris, moviments socials i de bons gestors i honrats en general pesin més a l’hora d’escollir als candidats que els endollismes o els partits politics als que pertanyin.

3. No a l’especulació amb els aliments 3. Per una societat de persones lliures i iguals. No al racisme ni a la xenofòbia. Pel reconeixement al dret a la ciutadania universal del immigrants. No a les directives de retorn que situen a l’immigrant que ha contribuït al creixement econòmic com a culpable de la crisi que altres han ocasionat.

ECONOMIA: 1. No als impostos abusius. Que pagui més qui més tingui. Expropiació de fortunes adquirides de forma fraudulenta (per vincles amb el poder polític i econòmic). Aplicació de l’Impost de Béns Immobles per als propietaris de més d’un habitatge i eliminació del mateix per als titulars d’un sol habitatge on visquin. Augment lineal dels impostos sobres les grans fortunes i beneficis empresarials.

2. Per una política local de creació d’activitat econòmica estable, sostenible, i de foment de l’ocupació. Primacia de l’economia més local. Economia diversificada i al servei de les persones.

Promoció de l’agricultura i la ramaderia sense intermediaris, dels productes ecològics, del

cooperativisme, etc... No als transgènics. Ajudes i beneficis fiscals per a la creació i promoció d’empreses d’economia social i solidària (cooperatives, etc...). Incentivar la compra de productes autòctons i de consum responsable per donar suport a l’economia més propera. Facilitats per la implantació de banca ètica als pobles.

3- Foment d'alternatives d'economia local, solidària i progressiva desmonetització d'aspectes de l'economia (mercats d'intercanvi, bancs de temps, altres alternatives col·lectives, etc...). Comença a desmonetitzar aspectes de l’economia. Foment de les xarxes i mercats d’intercanvi. Foment dels diners socials mitjançant xarxes amb empreses locals.

4- Implantació de banca ètica i cooperatives de crèdit a la ciutat, així com primacia de les empreses d'economia social (cooperatives, societats laborals, etc...), petits comerços i treballadors autònoms per sobre les altres. Incentius fiscals per aquestes mesures. Impulsar associacions que promoguin l'economia social alternativa, fer certàmens periòdics per informar a la gent, cursos subvencionats d'economia social, etc...