P.02
EDITORIAL/
C
Aquest 8 de Marc
ada 8 de març solen avaluar-se des del feminisme institucional els avanços i/o reculades respecte els drets de la dona, cada 8 de març sol oblidar-se que els seus orígens estan lligats al socialisme i als partits comunistes i, cada 8 de març solem intentar desbordar el feminisme burgès amb el feminisme de classe. Aquest 8 de març ha de ser diferent, no serà suficient amb acudir a les manifestacions i actes que des del reformisme social, polític i sindical es realitzin per repartir la nostra octaveta i exhibir les nostres pancartes. Haurem de ser molt més incisives i començar a confrontar directa i obertament, a l’ofensiva, amb aquest feminisme, denunciant el seu discurs enganyós sobre l’equitat de gènere i les seves opcions falsament alliberadores. No trobarem cap solució a la nostra condició d’oprimides si no empenyem cap a la necessària abolició del capitalisme i la derrota del patriarcat i, aquí, haurem de desemmascarar altres discursos i situar clarament la lluita pel
socialisme com a únic camí possible per a nosaltres les treballadores. Avui és una mica més fàcil, el capitalisme en descomposició deixa un balanç desolador per a les treballadores, i només amb l’articulació d’una resposta contundent, juntament amb la resta de la nostra classe, però introduint elements de la lluita contra la doble opressió que sofrim, podrem anar enfrontant les conseqüències de la crisi sistèmica i donant respostes en clau de situar a l’horitzó la necessària construcció de la societat nova. Des de l’inici de l’actual crisi capitalista, amb ajustos pressupostaris, amb la congelació de la llei de dependència, la retirada de l’ajut a la natalitat, la reducció dels salaris en la funció pública i en alguns sectors, privatitzacions de serveis públics, desmantellament de guarderies, menjadors, residències de majors i tot un etcètera, mesures que ens afecten de manera especial i que juntament amb les reformes del mercat
P.03
ha de ser diferent
POR
laboral, en el qual estem en una situació d’interinitat, amb jornades parcials, amb pitjors salaris, amb una taxa d’activitat femenina molt per sota de la masculina, amb creixents taxes d’atur i amb la pactada modificació al sistema de pensions que acaba de reduir la pensió de jubilació en una mitjana d’un 20% (quan ja partíem de pensions més baixes per les altes taxes de precarietat) i que en allargar la vida laboral i el període de cotització ens obliga a romandre al mercat laboral més temps, conciliant la vida laboral i familiar en equilibris impossibles, estem sent copejades directament. En el capitalisme senil del nostre segle, el treball assalariat que realitzem és cada vegada més un treball mal remunerat, en condicions d’explotació, i aquesta discriminació que sofrim com a assalariades està també vinculada a la nostra funció com a treballadores no assalariades en la llar, fent un treball gratuït, depreciat i invisibilitzat, en benefici de la societat patriarcal. La san-
“haurem de desemmascarar altres discursos i situar clarament la lluita pel socialisme com a unic cami possible per a nosaltres” LOLA J.
ta aliança entre capitalisme i patriarcat expressa aquest atac dràstic contra les treballadores en paraules del cap misogin del Vaticà en dir “en aquests moments de crisi les dones han de cuidar de la llar”. Si parlem del binomi dona i jove haurem d’afirmar que acaben de ser robades del seu dret a una jubilació digna, en les actuals societats capitalistes mai podran obtenir una pensió pública. Conseqüentment aquest 8 de març haurem de començar a incorporar la majoria de treballadores i guanyar-les per a la lluita contra tota explotació, començant a situar que l’única sortida és el socialisme.
P.04
L sketch mes sexista de la TV POR
La innocència infantil semblava l’única fortalesa inexpugnable de la maçoneria publicitària, o almenys això és el que la religió burgesa ens ha anat venent, aquestes ments càndides potencialment permeables, són la tova de la societat de consum futura, i encara que a l’ortodòxia marxista li encanti arrelar-se en els corrents econòmics macro i microestructurals, el capital té en la Psicologia social un magnífic comodí on amagar-se quan la l’inevitable error del sistema ens explota a la cara, un refinat treball d’alienació i fidelitat a l’imperi és la garantia perquè els i les comunistes ens seguim preguntant on se n’han anat les condicions subjectives davant aquesta hecatombe social i econòmica. L’anunci de promoció de la revista ‘Vogue’, ens reafirma, i per què no, cronifica l’anteriorment exposat. Exhibides amb el mateix jou de l’‘ideal’ de bellesa que les adultes venen, se’ns presenten preadolescents arrencades de la
llibertat que afavoreix el procés de construcció de la personalitat, en situacions, que a risc de semblar una feminista trastornada, a mi només em suggereixen pura violència. Violència contra la identitat, contra la construcció del gènere, contra el desenvolupament físic individual, contra la sexualitat, un exercici d’absoluta subjugació i culte al valor suprem de l’honrosa feminitat burgesa: la bellesa, però la Bellesa sotmesa al consum desaforat. I després de quatre fotos, un parell de talons, unes quantes bosses penjades al tísic colze i maquillatge per tapar qualsevol imperfecció de la naturalesa humana, tenim una interminable fila de futures Madames Bovary, dones insatisfetes, tristes, sense autoestima, compta calories, dependents fins la medul·la, consumidores militants, i que es reafirmen a través de la mirada d’aprovació masculina; la perfecta mare, la perfecta treballadora, la perfecta dona, la perfecta consumidora,
SHAILA F.
protegida institucionalment de qualsevol agressió física, però exposada vulgarment i sense criteri a les agressions culturals i estètiques que demanda el mercat. Magnífica promoció d’ esclaves, el cos de les quals ni tan sols desenvolupat, ha començat a ser modelat segons el valor cultural postmodern, del qual l’home ja tampoc és lliure; i és que ja ningú espera un Ulisses pelut i envellit, potser perquè la paciència de Penèlope té un preu tan elevat com el mercat de la bellesa masculina. Aquest escenari “valleinclanesc” ens situa a la joventut combativa i al conjunt de la classe treballadora ja no només davant la crítica ferotge contra les tendències culturals que defineixen els criteris estètics, sinó davant la pràctica de models alternatius i alliberadors que afavoreixin que la joventut pugui desenvolupar-se sense la pressió social d’ajustarse a determinat model patriarcal.
P.05
DENUNCIA
LA
T
PUBLICITA
SEXISTA
P.06
Estem fartes!
Estem fartes!
Estem fartes! Estem fartes!
Estem fartes!
Estem ! fartes
P.07
SHAILA/ Estic farta que qüestionin les meves aptituds intel·lectuals quan haig de sintonitzar la tele, formatejar l’ordinador o fer un forat a la paret, i no obstant això m’atribueixin qualitats innates per rentar els plats, planxar camises o passar l’aspiradora.
AMANDA/ Estic farta que una cosa “collonuda” sigui per definició alguna cosa positiva, divertida, interessant, valuosa…, mentre que un “conyàs” sempre és sinònim d’avorrit, insuportable i fastidiós.
PEPA/ Estic farta que tanta gent pensi que estar soltera i sense fills o filles és una cosa antinatural, una desgràcia que cau sobre dones que no aconsegueixen un home. Doncs no. És una decisió individual, basada en la reflexió i en el desig personal de centrar la teva vida en altres qüestions que no siguin la criança o el matrimoni.
MARISA/ Estic farta de sentir que quan una dona té dificultats per arribar a l’orgasme o gaudir de la seva sexualitat, és anorgàsmica o pateix vaginisme, frigidesa o qualsevol patologia, en lloc de qüestionar la cultura sexista, ignorant de la sexualitat i el cos femenins. I estic farta que tota l’educació sexual vigent estigui enfocada fonamentalment als homes.
MONTSE/ Estic farta de la joiosa frase “dona havia de ser” quan hi ha un accident o problema a la carretera. Sobretot ara que s’ha demostrat empíricament que les dones són les que menys accidents de trànsit tenen o provoquen.
I tu… de què estàs farta? Explica’ns les teves experiències masclistes de tots els dies boletinfeminista@yahoo.es
P.08
Retrat d una treballadora
Reny va arribar a Espanya el 1995. Era professora d’educació infantil a Bulgària. Domina diversos idiomes, francès, armeni, turc, rus, espanyol i búlgar. La crisi dels noranta l’hi va portar tot, els diners i l’esperança. Ara treballa per hores en el servei domèstic. Mentre preparem un cafè comenta, amb la seva veu potent i ferma, que no li afecta al son. De totes maneres, diu, gairebé no dorm des que està aquí, per l’estrès.
Què va ser el més difícil quan vas venir a Espanya? La solitud, l’aïllament, la barrera de l’idioma. Una amiga em va ajudar a buscar treball per hores. I quan per fi vaig aconseguir un contracte, vaig poder arreglar els papers, però jo mateixa havia de pagar-me la Seguretat Social. Tens una bona formació acadèmica. Com no vas aconseguir un treball millor? Sobretot per l’idioma. Mai vaig tenir temps d’estudiar gramàtica. Els diners que vaig portar volaven. Calia
inmigrant
P.09 PPOR
MILA
treballar moltes hores per pagar el lloguer, les despeses… Jo tenia dos fills i una sola idea: tirar endavant. Després vaig treballar en un magatzem, en una bugaderia. Esperava estalviar alguna cosa amb el temps. Muntar el meu propi negoci. I al final ho vaig aconseguir. Però no va tirar endavant. Calia treballar quinze hores diàries, set dies a la setmana, sense vacances… I no donava per contractar a algú. Així que vaig haver de tornar al servei domèstic. Has pensat tornar a Bulgària? No. La meva vida està aquí. Amistats, fills, néts (ja en tinc dos), el pis… I a Bulgària les coses estan molt malament. Molts búlgars han tornat i se n’han penedit. Munten una tenda amb els estalvis, però fracassen i ho perden tot. El sou allí és de 250 euros i la vida és tan cara com aquí. Quan va tornar el capitalisme va venir només per a alguns. Venien les fàbriques per un dòlar i les compraven els fills dels directors. Els que més havien presumit de comunistes, es van fer partidaris del capitalisme de la nit al dia. Els “pintats”, els dèiem. Com vivia la gent durant l’etapa comunista? L’ensenyament era bo. Hi havia un nivell cultural alt. Quan vaig venir a Espanya em va sorprendre la mala preparació de la gent. Allí tenies treball, habitatge, però els sous eren molt baixos i hi havia pobresa. La sanitat era bona. Ara has de pagar-
ho tot. Hi ha gent que fins i tot ven la seva casa per pagar les despeses d’hospital. Tot s’ha privatitzat. I cada vegada hi ha més pobresa. Has sofert discriminació a Espanya per ser immigrant o per ser dona? Com a estrangera no… …suposo que ajuda ser alta, rossa i d’una cultura similar (riu) … situacions d’assetjament sexual en el treball, sí. De seguida et pregunten pel teu marit, per veure si estàs disponible, et fan insinuacions…I has de fer-te respectar. A Bulgària hi havia més igualtat entre homes i dones. La dona búlgara és més activa, té més caràcter. Allí no hi havia mestresses de casa. La natalitat estava molt protegida, ajuts, guarderies i permisos de fins a dos anys pagats i un mes de reserva del lloc de treball. Quins plans tens per al futur? No faig plans. Jo no tinc la meva pròpia vida. Només treballar. I després els nois creixen i et quedes sola. Però tinc el cap molt dur i em guanyaré la vida fins que pugui. Encara que ja no tinc la mateixa força que abans per sortir a treballar a les 7 del matí i tornar a les 11 de la nit. De totes maneres, ara no hi ha feina. La crisi és molt dura i no crec que millori en els propers deu anys.
P.010
La nit y el carrer tambe son nostres: L orientacio sexual i el patriarcat POR
La problemàtica dels rols de gènere no és un tema que afecti solament al fet que una persona sigui dona o home. També afecta a l’orientació sexual de cada persona. De la mateixa forma que el patriarcat imposa rols socials diferenciats a la dona i a l’home, també imposa rols diferenciats a les persones homosexuals o bisexuals de tots dos sexes, oblidantse en aquest punt, per començar, d’un altre tipus de realitats com la de les i els transexuals. Igual que passa amb la dona, des de la societat es promouen determinades lleis i campanyes que suposadament beneficien la llibertat i la igualtat per a qualsevol orientació sexual, sent aquestes totalment insuficients i en absolut vàlides per a la realitat del col·lectiu LGTB. Els diferents partits polítics del sistema utilitzen una cosa que hauria de resultar lògica, com la llibertat de cada persona per decidir amb qui es fica al llit en cada moment, de forma electoralista cap a un costat o cap a un altre.
YUDITH E.
El patriarcat, a més d’imposar rols per a cada gènere i per a cada orientació sexual, també imposa un tipus determinat de relació que és la “normal”, des d’un punt de vista totalment heterocentrista, atorgant de per si mateix el qualificatiu de “no normal” a qualsevol altre tipus de relació que se surti de les característiques imposades pel patriarcat. El col·lectiu LGTB es troba en la realitat amb molts problemes a l’hora de relacionar-se, de mostrar-se en públic, de decidir lliurement els seus gustos, el tipus de relació desitjada, fins i tot les seves relacions sexuals, ja que igual que passa en les relacionis heterosexuals, també el patriarcat imposa relacions sexuals “normalitzades” a cada orientació sexual. Igual que ocorre amb la igualtat efectiva entre dones i homes, la llibertat efectiva per a les diferents orientacions sexuals només s’aconseguirà amb la destrucció del sistema capitalista, i mitjançant la lluita efectiva contra el patriarcat.
P.011
Genere i classe. Ideologia per a un 8 de marc de les treballadores.
El 8 de març representa una data clau en el Feminisme. Un dia que històricament ha estat igualat al 1º de maig però amb la peculiaritat de ser el dia de la dona treballadora. Però ara bé, què ha estat i en què s’ha convertit? Des de la seva llarga trajectòria històrica, de més d’un segle, aquesta data ha estat manipulada hàbilment des de la socialdemocràcia per ocultar el seu caràcter de classe i la seva història comunista i socialista. A partir dels anys 90, amb el joc de la socialdemocràcia de desmobilitzar les lluites feministes que es van donar en els 80, els governs socialdemòcrates comencen a desenvolupar una sèrie de lleis que no compleixen les reivindicacions feministes. És quan comença a agafar força el feminisme institucional, on les associacions de dones es tanquen en activitats aïllades, perden la perspectiva de classe i abandonen el seu caràcter combatiu. Aquesta trajectòria històrica, limitada
PPOR
INÉS M.
a unes línies, ens porta a la situació actual en la qual ens trobem les dones. La nostra organització política i sindical és minoritària pel que fa al gènere masculí, i molt més encara en organitzacions d’esquerres. El 8 de març s’ha convertit per a totes aquestes associacions i organitzacions institucionals en una data de festivitat del mal anomenat “dia de la dona”, eliminant d’aquesta data el caràcter de classe. Realitzant activitats que fora de la lluita contra el patriarcat es converteixen en menjars, berenars, balls i fins i tot l’assistència a les mobilitzacions rebutjant el caràcter de lluita. En aquesta crisi actual del sistema capitalista, la dona treballadora continua doblement oprimida, com a classe i com a gènere. Però encara més, amb la Reforma laboral i les retallades socials, no arribarem ni a cobrar la pensió. La discriminació laboral es representa en una diferència salarial de 31,7%, un altre any més tornarem a cridar a les mobilitzacions del 8 de març “A igual
P.012
treball, igual salari” (des del costat combatiu, és clar). I com a conseqüència directa d’aquesta crisi capitalista veiem el seu costat més agressiu, la violència patriarcal. El 2010 va haver-hi més de 70 assassinades, una xifra que supera la d’anys anteriors, i és que percebem com la violència de gènere s’intensifica durant aquesta crisi capitalista. Però aquesta realitat es marca també en les edats més joves, on els rols patriarcals s’aprofundeixen en les relacions sentimentals entre adolescents, aguditzats per la cultura sexista de capitalisme en les sèries de televisió, la publicitat, els mitjans de comunicació i l’ensenyament, entre d’altres.
“com a consequencia d aquest crisi capitalista el 2010 va haver-hi mes de 70 dones assassinades” Aquest 8 de març el nostre missatge és ferm, sent un dia de lluita contra el sistema capitalista i patriarcal. Continuant amb el seu caràcter històric de classe, mobilitzant a les dones treballadores perquè obrin els seus ulls cap a la realitat que viuen dia rere dia. I comencin a desenvolupar la seva consciència com a dones treballadores doblement oprimides que lluiten per la seva emancipació com a dones i com a treballadores. La nostra lluita ha d’enfocar-se cap a la Vaga General, que és el marc actual en el qual ens situem i el que ens anirà obrint les portes cap a un futur socialista.
P.013
La vaga de treballadores d Attendo Calidade
La reforma del sistema de pensions, la reforma laboral i el paquet de retallades aprovat el 2010 pel Govern són mesures que fan més profundes les desigualtats socials i de gènere, a més de seguir encoratjant un sistema socioeconòmic depredador de la vida i del planeta, en nom dels bancs i dels mercats. Un sistema que se sustenta en el treball domèstic, reproductiu i de cures, però en el qual aquest treball no es visibiliza, no és valorat socialment i en la seva major part ni tan sols està remunerat. En incorporar-se al mercat laboral, les dones hem d’optar per retardar la maternitat (o renunciar a ella), viure ritmes de vida insostenibles o transferir les tasques domèstiques, reproductives i de cures a altres dones (la majoria, immigrants) que treballen en condicions irregulars, precàries i, en molts casos, de sobreexplotació. I si les dones que exerceixen aquestes tasques de forma remunerada, ho fan a través d’empreses, les seves condicions laborals tampoc és que gaudeixin de moltes millores, doncs com que les polítiques públiques tendeixen a retallar en
POR
GLORIA M.
serveis i prestacions socials, l’àmbit de les cures a les persones com a sector econòmic, ha estat lliurat a l’empresa privada directament. Aquest és el cas de les companyes de l’empresa Attendo Calidade, que presta el servei d’ajut a domicili del Concello de Lugo des de setembre de 2010, quan va deixar de fer-ho Creu Roja. Com en molts altres casos, el propi trasllat de la concessió d’una empresa a l’altra, va suposar la pèrdua de condicions com l’antiguitat per a les treballadores, les quals no han deixat de patir reduccions salarials, canvis d’horaris injustificats, sancions i amenaces. A més de veure el seu cas silenciat en els mitjans de comunicació. Treballadores: podran callar la nostra veu però no eliminar els nostres actes ni esborrar les nostres paraules. La vostra lluita és el nostre exemple.
P.014
Les dones, doblement victimes de la guerra i les catastrofes
PPOR
Davant una situació de guerra o catàstrofe, els exèrcits imperialistes en les seves tasques humanitàries d’invasió i ocupació de pobles cometen sistemàticament contra la part més oprimida i explotada dels mateixos, continus actes de violació de dones. La relació de casos, testimoniatges i denúncies no té fi, i el brutal silenci amb el qual és tractat aquest tema en general és còmplice d’aquesta situació, doncs com bé diu el patriarcat, la vida d’una dona val poc, sempre menys, aquí i allà, i a més és habitual que els exèrcits reaccionin a aquestes denúncies dient que es tracta d’una cosa esporàdica i que és responsabilitat de descontrolats, com si la pròpia estructura i cultura militar no fos determinant. La mateixa lògica s’aplica a la violència sexual dels homes contra les dones en termes generals, i la realitat objectiva és que no són uns quants “dolents”, no són casos puntuals de l’àmbit domèstic, és la resposta a una estructura ideològica i econòmica
ROSA G.
que marca les relacions entre homes i dones i el valor de cadascú, col·locant a la dona en eterna posició de subordinació. Una vegada més les dones treballadores són perdedores per partida doble en la catàstrofe, en la guerra, en la crisi econòmica, en la família, en el treball, en les relacions “humanes”… i una vegada més no es farà res per evitar-ho. Aquest és el cas de les dones haitianes, que actualment experimenten una segona catàstrofe. Així ocorre a Haití on les dones i nenes que viuen en els campaments improvisats per a la supervivència, pateixen cada dia la violència sexual, gairebé un any després del terratrèmol que va causar la mort de 230.000 persones i ferides a 300.000, més d’un milió de persones segueix vivint en “ciutats” aixecades amb tendes de campanya tant a la capital, Port-au-Prince, com al sud del país, on les dones són víctimes de constants agressions sexuals.es inferiores para una mujer según su situación sentimental, si tiene hijos o quie-
P.015
MEMÒRIA HISTÒRICA/
El movimient comunista, la revolucio sovietica i el 8 de Marc
PPOR
EMMA E.
Moltes versions hem sentit sobre l’origen del 8 de Març, cap d’elles pot ocultar la seva vinculació amb el moviment obrer, però el que sí disfressen, és la seva relació directa amb la revolució bolxevic. Una de la més conegudes, és la de l’incendi de la fàbrica “Triangle Shirtwaist Company” de Cotton New York, on després de les protestes de les treballadores el patró les tanca i 129 obreres són cremades vives, entre elles la majoria immigrants entre 17 i 24 anys. Però alguns dels darrers estudis, asseguren que aquest terrible esdeveniment no va ocórrer el 8 de Març de 1908, sinó el 25 de Març de 1911. Una altra de les versions més difoses, ha estat que l’origen del 8 de Març es troba en les manifestacions multitudinàries produïdes a New York, després de l’exemplar mobilització, com a conseqüència de tretze setmanes de vaga, de les treballadores del sector tèxtil. Però també les fonts consultades semblen demostrar, que això no va ocórrer ni el 8 de Març de 1857, ni el 8 de Març de 1908, sinó el 27 de setembre de 1909. També se sol simplificar l’explicació històrica del 8 de Març, al·ludint que va ser la II Conferència Internacional de Dones a Copenhaguen el 1910, la que va establir la data, però això tampoc va anar exactament així. La veritat és que en aquesta Conferència es va acordar que havia de fixar-se un dia de lluita específic de la dona treballadora, diferenciat del 1º de Maig, però el dia en el
P.016
calendari va quedar sense concretar. Se celebrava en dates molt diferents segons els països. Mentre el partit socialista a Prússia ho va començar a celebrar el 19 de Març, a Suècia i Itàlia va ser el 1º de Març de 1911, i a EUA l’últim diumenge de Febrer durant els anys de 1911 al 1914. Només a l’Alemanya de Clara Zetkin el 1914 va començar a celebrar-se el dia de la dona treballadora el 8 de Març, a la qual li van seguir països com Suècia i Dinamarca. Però l’esdeveniment que va determinar internacionalment la data del 8 de Març, va ser l’aixecament de les teixidores i modistes de Petrograd, doncs van iniciar una important vaga que va ser l’espurna per a la primera fase de la Revolució de Febrer de 1917. Això va ocórrer precisament el 23 de Febrer segons el calendari rus, és a dir 8 de Març del calendari occidental. Ja el 1921 la Conferència de Dones Socialista de la URSS va establir com a data definitiva el 8 de Març. Quedant palesa en un aspecte més, la influència de la Revolució d’Octubre en la lluita per la llibertat del gènere humà.
“...l esdeveniment que va determinar internacionalment la data del 8 de Marc, va ser l aixecament de les teixidores i modistes de Petrograd” El sistema de dominació, a través de la socialdemocràcia, ha intentat tergiversar la memòria col·lectiva, manipulant la historiografia per eliminar el caràcter
comunista que va adquirir, “oblidant” la vinculació entre la tradició socialista, fonamental impulsora de la lluita per la igualtat de les dones durant aquests anys, i l’origen del 8 de Març. Fins i tot hem oblidat que el color de les banderes amb les quals les treballadores sortien al carrer a lluitar, era el vermell i no el lila com després es va establir, doncs eren les militants dels partits socialistes, molt aviat comunistes, les que estaven a l’avantguarda d’aquestes lluites. L’ONU el 1975, en la seva Assemblea General va establir la data del 8 de Març “Dia internacional de la Dona” (o sigui sense fer referència a les classes), jugant un paper fonamental en aquesta manipulació de la memòria històrica, d’aquí les versions que se citaven a l’inici d’aquest article i l’hegemonia que va adquirir la historiografia nord-americana. La lluita feminista des del seu origen té un marcat caràcter de classe que avui hem de recuperar.
Contes feministes
P.017 PPOR
MARICHARCOS
"A 1000 kilometres per hora” Una de les millors coses que he fet en aquesta vida, a més de ser mare, ha estat la de treure’m el permís de conduir als quaranta. Tots els dies abans de les vuit del matí, porto els nens a l’institut, criaturetes recentment aixecades amb caretes lleganyoses com de pocs amics, i me’n vaig disparada a treballar a la fàbrica que no m’agrada arribar tard, estan les coses molt malament, abans d’ahir van acomiadar dues embarassades. A la meva feina, envaso espàrrecs durant nou hores, abans no em donava temps a res més, però ara amb l’invent del cotxe amb ordinador a bord i llandes de 16”, em permet apuntar els nens a totes les activitats extraescolars que veig, has de veure les seves cares: vermelles, suoses, pletòriques com les botifarres de Burgos, vull que els meus fills siguin una mica més que jo a la vida, majorettes, futbolistes, nedadors, balladors, informàtics o patinadors. En aquestes hores d’espera, fico primera, accelero i me’n vaig a fer la compra, que ho tinc al costat. Allí em relaxo veient el preu dels desodorants o buscant el pinso per a la meva gata que vomita molt, hauré de portar-la al veterinari. Apa que amb el meu marit estaria així de tranquil·la comprant! Amb ell tot són presses, clar, com que té claustrofòbia a les grans superfícies, es mig desmaia i no ve mai, millor, prefereixo anar sola. Els caps de setmana que descanso de la feina, gairebé sempre em toca partit o alguna exhibició i amb el got de llet en una mà i les claus del cotxe
a l’altra, sortim pitant. És quan aprofito per visitar els meus pares. No sé com me les apanyo que sempre acabo a urgències amb algun d’ells, són tan grans que sembla que m’esperen per posarse malalts, però total, no em costa gens, em poso el cinturó, gir a la dreta, fico segona, tercera, quarta, virolla en el canvi de sentit i mocador blanc per la finestreta. Allí em donen les tantes, però així faig temps fins la nit per portar les criatures al cinema amb els seus amics, angelets, tot el dia estudiant, no m’explico, la veritat, com pot haver-hi tant fracàs escolar, els meus no paren. No entenc, encara que és respectable, a aquestes dones que no condueixen i no poden fer res soles com comprar, portar els fills al metge, anar a les tutories, a les reunions, a les rebaixes... lo típic! Cal ser més modernes i independents, buscar aquest alè de llibertat que només dóna el conduir el teu propi vehicle amb seients posteriors lliscants i màxim confort. Es fa tard, haig de recollir al meu marit a casa d’uns companys de feina, celebren que l’empresa no n’acomiadarà cap, només els pendran el 15 % del salari i els reduiran la jornada; entre tots hem d’estrènyer-nos el cinturó. L’esperaré al cotxe, total… què em costa.
P.018
Notícies del món Noticies del món Noticies del mon
Italia: manifestacions de dones contra el govern Berlusconi.
PPOR
El dissabte 29 de gener es van dur a terme a diferents ciutats d’Itàlia nombroses manifestacions, en protesta particular pel “cas Ruby”, en el qual s’acusa a Berlusconi d’abús de poder i prostitució de menors i en general per la degradació moral ocasionada pels diferents escàndols de prostitució protagonitzats pel premier
italià. La protesta, que ha pres cos tant arran d’un editorial-manifest del diari d’esquerres L’Unità, com de l’activitat a la Xarxa de moviments alternatius, ha estat organitzada per diferents col·lectius de dones, amb l’adhesió de la Confederació General Italiana del Treball (CGIL) i de les forces polítiques progressistes, i pre-
HELENA M.
cedeix a nombrosos actes previstos per a les properes setmanes en contra de Berlusconi i a favor de la dignitat de la dona, inclosa una manifestació nacional el 13 de febrer.
Les dones palestines pateixen repressio sionista perque son el sustent de la societat. En la Palestina ocupada, la dona pateix la repressió selectiva i continuada del sionisme israelià, a causa de la seva condició de sustent essencial de la societat. Les dades d’aquesta realitat: Des de 1967, 15 mil palestines han estat detingudes; en la primera Intifada ho van ser 3 mil, en la segona 900; actualment 36 preses polítiques palestines sobreviuen a les presons israelianes en condicions infrahumanes. Entre els seus principals
patiments, diferents formes d’aïllament social (impossibilitat de comunicar-se amb familiars i companyes de presó) i físic (fins als més radicals); denegació sistemàtica d’atenció mèdica, fins i tot en càncers avançats i l’aplicació de tortures sistemàtiques, inclosos diferents tipus de violacions. Per a més informació, veure Les preses polítiques palestines i la lluita per la llibertat, de Reham Alhelsi.
Noticies del mon Noticies del món Notícies del món
P.019
Seminari internacional de la FDIM: La crisi economica i els seus efects sobre les dones. El próximo 4 de marzo se realizará en Nueva York el seminario internacional Mujer, la Crisis económica y sus efectos sobre las mujeres - Cooperación Internacional como factor de integración, que se realizará en simultáneo a la 55º Sesión de la Comisión de la Mujer de la ONU. El evento, que ha sido organizado por la histórica y combativa Federación Democrática Inter-
nacional de Mujeres (FDIM) fundada tras la II Guerra Mundial, junto a otras organizaciones internacionales como el Taller Regional Américas, la Federación Mundial de la Juventud Democrática (FMJD) y la Federación Sindical Mundial (FSM), forma parte de las actividades preparatorias del XV Congreso de la FDIM, que se celebrará en Brasil del 25 al 30 de noviembre de 2011.
Colombia: la lluita politica de les dones, considerada delicte comu. Les dones compromeses amb la lluita política a Colòmbia, el país més perillós del món per als defensors dels drets laborals, ha capturat a dues dones sindicalistes: Aracely Canyar Vélez, amb més de 20 anys d’activisme en sindicats de la poderosa indústria tèxtil colombiana, detinguda el 17 de gener i acusada del “delicte
de concert per delinquir agreujat i tràfic de drogues”, per la qual cosa serà sotmesa a judici. Vélez és una líder social compromesa amb l’educació i formació dels sectors socials, populars i sindicals. També Angye Gaona, poetisa i promotora cultural que defensa els treballadors informals, va ser capturada sota la mateixa
acusació el 13/01. En tots dos casos, en acusarles de delictes comuns s’impedeix considerar-les preses polítiques, la qual cosa deixaria en evidència el terrorisme d’Estat que practica l’oligarquia d’aquest país.
Partit Comuniste del Poble de Catalunya boletinfeminista@ yahoo.es
Joves Comunistes del Poble CatalĂ