P.02
editorial
En aquesta situació de crisi que condiciona totalment les relacions socials en general i les de gènere en particular, cau la màscara dels governs progressistes (els conservadors fan el mateix sense dissimular) i les retallades del pressupost social marquen el rumb de les nostres vides. Som més pobres que fa un any. No ens detindrem a analitzar la pujada de la llum, del transport o de l’IVA, la privatització de la sanitat, de les Caixes d’Estalvis, els desnonaments quan no podem pagar la hipoteca o els cinc milions de persones aturades. Són espases de Dàmocles sobradament conegudes als barris populars. Sabem qui paga la crisi. Nosaltres, les treballadores, els nostres companys i les nostres filles i fills. Denunciem ara les conseqüències específiques de tals agressions per a les dones, com a conseqüència de l’estructura patriarcal de la societat. I denunciem també la impostura del govern en el terreny del feminisme, la seva bandera progressista durant diversos anys, perquè les primeres mesures preses per pal·liar el dèficit són
antifeministes (a més de ser antisocialistes). Congelar la llei de dependència i retirar el xec-bebé és un atac als drets de les dones, perquè nosaltres assumim les tasques de cures de les persones depenents. Així és el patriarcat. Quan congelen les pensions, són les vídues les que es col·loquen en la primera línia a la vora del precipici (amb el seu 45 per cent de la pensió en lloc de la totalitat que sí mantenen els vidus). Coses del capitalisme. Coses del patriarcat. Som les més pobres perquè guanyem més d’un trenta per cent per sota dels nostres companys. I la reforma laboral augmentarà l’eventualitat i la precarietat, reduirà els salaris, abaratirà els acomiadaments, augmentarà l’edat de jubilació i afeblirà la negociació col·lectiva, mesures totes elles més agravants per a les dones perquè tenim els contractes més precaris, poca organització sindical, la major temporalitat i la majoria dels contractes a temps parcial. Així és com ens obliguen a conciliar la vida laboral i familiar.
P.03
La violència patriarcal és immune a les lleis del govern i els seus Jutjats especials, que a més de no servir a l’objectiu perseguit, perjudiquen la imatge de la dona. Ara ens acusen a més de mentides i denúncies falses. I no és baladí mirar amb terror a l’individu que dorm al teu costat, morir d’una pallissa, sofrir humiliacions diàriament, i haver-te d’ocultar, avergonyida, com si no mereixessis el respecte i la culpa fos de la víctima. Així ho viuen les dones, al dictat de la ideologia patriarcal. I això no es pot tolerar. Nosaltres, les treballadores, sabem que la crisi ens castiga per partida doble, per ser treballadores i per ser dones en un sistema capitalista i patriarcal. I sabem també que la solució no pot venir dels governs, que estan aquí precisament per defensar els interessos de la banca i el capital. La solució és organitzar la societat de forma socialista, perquè el benestar col·lectiu sigui la prioritat política. De nosaltres mateixes depèn revertir aquesta situació. Cap injustícia desapareix de la Història sense que la
part oprimida protesti, lluiti, s’organitzi, denunciï, prengui la determinació de negar-se a suportar ni un minut més aquesta situació. Sabem que per arribar al socialisme necessitem lluitar de forma organitzada com a classe treballadora. I perquè aquest socialisme no sigui patriarcal, és imprescindible que les pròpies dones expressin i defensin els seus interessos específics conseqüència del sistema patriarcal. La vaga general és el primer pas en un camí que es fa caminant. Si deixem que sigui el capitalisme el que dirigeixi la societat, avancem vertiginosament cap a la barbàrie, les crisis periòdiques, la pobresa, la misèria i la desigualtat social, el col·lapse ecològic, les guerres imperialistes, la fam i la sequera, dones apallissades, agressions sexuals, doble jornada laboral, no arribar a fi de mes, desocupats i desocupades de llarga durada, els bancs quedant-se el pis… Però podem triar l’altre camí: el del socialisme antipatriarcal.
P.04
L´ sketch mes sexista de la TV PER
Resulta pràcticament impossible estar davant del televisor, llegir una revista (i em refereixo a les de contingut suposadament cultural) o fullejar el diari del matí sense trobar-nos amb el torrent d’articles, anuncis i altres espais formatius i informatius de fons insultantment masclista. El seu ús és tan habitual pels diferents mitjans de comunicació que ens inunden cada dia amb els seus missatges, que han aconseguit naturalitzar el discurs de la desigualtat. Multitud d’imatges ens recorden la nostra inferioritat en l’àmbit públic, i la nostra submissió (sexual, en el treball domèstic, en la presa de decisions…) en la vida privada, quan no ens menyspreen, invisibilitzades per un llenguatge masclista que silencia la nostra existència i participació en la història com a éssers intel·ligents i combatius. Més greus són els cada vegada més nombrosos anuncis que realitzen, amb tot coneixement de causa, apologia de la violència patriarcal mentre el govern de torn que els suporta ens parla de polítiques d’igualtat. Els mitjans de comunicació de masses, com a legítims representants que
ROSA
són (entre d’altres, és clar) de l’aparell ideològic de l’Estat, transmeten fidelment els valors de la ideologia patriarcal, complint d’allò més bé la seva missió adoctrinadora, i així a través de programes, concursos, publicitat, retransmissions esportives (sobretot masculines)... “eduquen a la societat” sobre els rols que han de complir d’una banda les dones, i de l’altra els homes, emprant la més alta tecnologia del condicionament social. En aquestes condicions sempre és molt dur trencar els falsos rols de gènere, tals com treball d’homes i dones, jocs de nens i de nenes, mentre el bombardeig mediàtic en aquest sentit se succeeix diàriament. Per confrontar els anuncis tan summament denigrants i violents per a la imatge i la integritat de la dona, les empreses anunciadores, que sostenen també a aquests predicadors, haurien de sofrir fortes sancions econòmiques i així poder aconseguir l’eliminació de tota publicitat sexista oberta o encoberta i posar unes mínimes bases per a un canvi de consciència respecte a la discriminació que patim les dones pel simple fet de ser-ho.
P.05
A
L DENUNCIA
T A T I C I L B U P
A T S I X E S
P.06
Estem fartes!
Estem fartes!
Estem fartes! Estem fartes!
Estem fartes!
Estem ! fartes
P.07
Estic farta de trobar-me en moltes botigues la talla 34, quan no la 32... P LORENA
Estic farta de les revistes de moda en les que les dones són totes “perfectes”, i dels anuncis publicitaris on semblem coses en lloc de persones. ISABEL
Estic farta que les joves es menyspreïn a si mateixes, que intentin emular a les famoses i que es passin la vida imitant la bellesa plastificada de les revistes “femenines”.
Estic farta del jou patriarcal, que et cridin puta, zorra o guarra quan no fas allò que espera de tu el primer mediocre reaccionari, reprimit o fins i tot progre que passa pel carrer o pel bar, com si tingués dret a decidir sense el meu consentiment. YOLI
Estic farta de la divisió sexual del treball, que a les dones ens resulti molt més complicat trobar un treball que no sigui de cures o assistència, o de caixera, i que t’exigeixin un cànon físic determinat en els treballs de cara al públic. MONTSE
PAULA
Estic farta que mai ens nomenin en discursos, pamflets, comunicats i xerrades. I que la Real “Acadèmia” (patriarcal, monàrquica i supercarca) imposi el gènere masculí com a portaveu dels dos gèneres. Si t’incomoden les @ i les X, utilitza termes neutres, que en el llenguatge català també existeixen LIDIA
Estic farta de tenir les pitjors condicions laborals i que em paguin menys pel mateix treball. I estic molt farta que els mitjans de comunicació col·laborin, ridicul·litzant els homes que guanyen menys que les seves parelles. CLARA
I tu… de què estàs farta? Explica’ns les teves experiències masclistes de tots els dies boletinfeminista@yahoo.es
P.08
Retrat d´una treballadora
Alejandra treballa per a una empresa de la neteja. Viu a uns quants quilòmetres de la gran ciutat i cada dia inverteix sis hores en el transport perquè té jornada partida. Cobra 800 euros al mes i té els canells deformats, com gairebé totes les seves companyes després d’uns quants anys en la neteja. Arriba a casa sobre les onze de la nit i només desitja sopar i fer una passejada amb els seus tres gossos. És una dona optimista i vital, tot un caràcter. La duresa de la vida no sembla minar la seva energia…
Com descriuries el teu treball? És un treball dur i poc reconegut. La gent considera a la senyora de la neteja com el més baix de la societat. Creuen que estàs aquí perquè no vals per res. Hi ha molt masclisme. Els homes manipulen les màquines de polir el terra, per exemple, són conductors, neteja-vidres, encarregats... I les dones tenim els llocs no especialitzats i pitjor pagats. Jo crec que les dones podem manipular aquestes màquines perfectament, no és tan difícil, però a l’empresa tothom actua com si fos normal aquesta diferència.
de la neteja
P.09 PPER
És una empresa subcontractada de neteja? Sí. Som 90 treballadors i treballadores, però amb prou feina ens coneixem perquè no existeix un espai compartit. Cada treballadora neteja una oficina o una nau diferent. No hi ha sindicats. Apliquen el conveni i si tens un problema ho discuteixes directament amb el cap. Les immigrants tenen els pitjors contractes, de substitució o fi d’obra, i, amb la crisi, les estan acomiadant, de manera que la resta hem d’assumir el treball que feien. Quant temps portes en la neteja? Des dels 19 anys. Sóc mare soltera, em vaig quedar embarassada als 18 i vaig haver de posar-me a treballar per tirar al meu fill endavant. Vas tenir problemes per ser mare soltera? És clar, fa 28 anys es considerava una vergonya. En el barri vaig haver de suportar els xiuxiuejos de les veïnes. El meu pare va posar el crit al cel, i això que era comunista, però molt masclista. No comprenia la seva actitud, com si fos un crim quedar-se embarassada. Vaig aprendre a amagar a la feina que era mare soltera, perquè et consideraven conflictiva i problemàtica si ho descobrien. Però vaig tenir tot el suport de la meva mare, això em va ajudar a tirar endavant. Com era el teu barri i la teva família? Vaig néixer a Vallecas, vivíem en una casa amb poques comoditats. Som
MILA
cinc germans i germanes. El meu pare treballava de fuster i la meva mare a la neteja. Així que no sobraven els diners. Teníem només roba de posar i treure, que la meva mare penjava a assecar a la cuina de carbó, i un vestit bonic per als diumenges. Però guardo un bonic record de la infància. El teu pare era comunista? Sí, del PCE. La meva mare també era roja, encara que no militant. Els meus avis van ser assassinats pel feixisme i les seves famílies van venir a Madrid per començar de nou, fugint de la repressió. Un era anarquista, català. L’altre socialista i andalús. Et consideres feminista? Sí, perquè no sóc més feble ni més ximple ni més incapacitada per a treballar que qualsevol home. En el treball et pregunten si tens nòvio, si estàs casada, et gasten bromes masclistes i has de riure’n la gràcia. Si et queixes, et consideren problemàtica i diuen que no saps “estar entre homes”. Com veus la vaga general? Jo faré vaga, per descomptat. Però en el meu treball és difícil perquè la gent té por de perdre la feina. Les ETT’s s’estenen i empitjoren les condicions laborals. Hi ha malestar, perquè veuen que ells segueixen vivint igual i nosaltres cada vegada pitjor. Jo crec que hem de defensar-nos. Almenys que es vegi que estem tots a l’una, que és el que més els fot.
P.010
L´ ideal de bellesa i la industria de la imatge:
Per que tantes joves se sotmeten a operacions d´ augment de pit PER
SHAILA
La ideologia patriarcal afavoreix l’arrelament dels valors culturals capitalistes en la psicologia col·lectiva, la cultura té un caràcter històric que evoluciona i canvia en funció de les inquietuds i necessitats de la societat, o per ser més exactes, del sistema de dominació hegemònic. En aquesta línia, el poder de la cultura sobre les conductes, comportaments i pensaments humans està infravalorat respecte a la seva importància com a eina de condicionament i dominació, i encara que en aquestes línies no ens centrarem abstractament en el concepte de cultura, sí que ens detindrem en els elements patriarcals que es desprenen d’ella associats a la bellesa i al què estèticament és esperable d’una dona, a més de quina finalitat compleixen aquests valors estètics en la societat capitalista.
Com es desprèn d’allò citat anteriorment, els cànons de bellesa també han evolucionat històricament, fent-se cada vegada més dependents del capitalisme i per tant de la indústria que s’erigeix entorn del culte a la imatge. En el comunisme primitiu, els cànons de bellesa tenien funcions adaptatives de conservació de l’espècie, per tant estaven associats a la voluptuositat de les regions del cos relacionades amb la fertilitat, com els pits i els malucs, l’art és un bon exemple d’aquestes expressions estètiques, les escultures de la Venus de Willendorf, o la Venus de Lausell amb més de 22.000 anys d’antiguitat mostren amb claredat les formes femenines més perfectes d’aquell període històric, que són qualitativament diferents a allò que entenem avui dia per una dona bonica.
P.011
Però de què depèn que els cànons moderns s’allunyin tant de les nostres necessitats evolutives? L’aparició de la propietat privada i la construcció del capitalisme, fins a l’arribada de la seva fase superior, ens han embolicat en una espiral de satisfacció de necessitats creades, com és el culte a la perfecció de la nostra imatge o l’eterna carrera de les dones per assolir una meta inviable, malaltissa però tremendament rendible per a la indústria de l’estètica. No conformar-se mai amb la nostra naturalesa i voler retardar tots els trets que ens fan humanes a través de cremes, dietes i intervencions quirúrgiques ha generat en el 2009 una facturació superior als 7.400 milions d’euros, convertint a l’estat espanyol en el cinquè productor de cosmètica a nivell europeu i en el quart país del món on més intervencions quirúrgiques es practiquen. Les dones joves i les adolescents són les més vulnerables a les exigències estètiques de la societat capitalista, la pressió social i mediàtica per no adaptar-te a una figura o morfologia concretes són devastadores, provocant trastorns alimentaris greus, i importants problemes d’autoestima que repercuteixen de manera visible en la construcció de la personalitat; cedir als interessos sexuals del sexe masculí, com no usar preservatiu, posant en perill la teva salut, sotmetre’s a edats primerenques a intervencions quirúrgiques com l’augment de pit, una liposucció o rinoplàstia, deixar-se exhibir en festes com a premi, com va ocórrer en una discoteca per a menors de Granada, on se subhastaven literalment les noies, renunciar a les teves inquie-
tuds personals per sentir l’acceptació d’altres, assumir valors anacrònics i ocultar la teva identitat sexual per por al rebuig, (perquè les dones lesbianes continuen patint més discriminació que els barons homosexuals), són petites pinzellades dels trastorns i de la complexitat del desenvolupament maduratiu en l’adolescència.
“Les dones joves i les
adolescents son les mes vulnerables a les exigencies estetiques de la societat capitalista, la pressio social i mediatica per no adaptar-te a una figura o morfologia concretes son devastadores ...”
En aquest escenari, la indústria estètica, un altre tentacle més del capitalisme contemporani, s’aprofita de la conjuntura donant una resposta a través del consum a totes les insatisfaccions generades pel capitalisme. El factor psicològic és determinant en aquesta transacció de Cosmètica per Autoestima, les persones al·lienades i insegures són sotmeses a un bombardeig publicitari que aguditza les seves imperfeccions, però a les que dóna resposta només a través del consum. Per això la fermesa, l’autoestima i la intel·ligència són els valors aliats de la combativitat i la resistència.
P.012
Les tretze roses: recuperant la memoria i la dignit
at
PPER
INÉS
5 d’agost de 1939, es produeix en el Cementiri de l’Est un afusellament de 56 persones, 13 d’elles dones, i de les quals 7 menors d’edat. Primer van ser els homes i després elles, les 13 dones que havien sortit de las Ventas, més conegudes com les Tretze Roses. Blanca Brisac, Martina Barroso, Carmen Barrero, Pilar Bueno, Elena Gil, Virtudes González, Avelina García, Joaquina López, Julia Conesa, Victoria Muñoz, Ana López, Luisa Rodríguez i Dionisia Manzanero. Cap de les afusellades superava els 30 anys, la majoria d’elles pertanyien a la JSU i van ser detingudes entre els mesos de maig i juny de 1939. Van ser condemnades a pena de mort per “adhesió a la rebel·lió”. La sentència de les Tretze Roses va ser aprovada el 3 d’agost per l’Audiència de la Guerra, però constava que l’execució hauria de romandre en suspens fins que es rebés l’assabentat de Franco. L’execució es
va produir el 5 d’agost sense haver rebut l’assabentat del generalísimo. Van ser traslladades al Cementiri Est, on es produirien els afusellaments. Les Tretze Roses van ser assassinades a les 8 del matí, després d’haver afusellat els homes. En la primera descàrrega sobreviu Blanca Brisac, que entre crits d’auxili és rematada pels franquistes en una segona descàrrega. En realitat haurien d’haver estat 14 les afusellades aquell 5 d’agost, però per un “error burocràtic”, Antonia Torres Llera no va ser afusellada en aquesta data, al costat de les seves 13 companyes, sinó un 19 de febrer de 1940. El passat 5 d’agost es van complir 71 anys d’aquests fets, aquelles tretze dones han d’estar presents en la nostra lluita, com a resistència al franquisme i per la lluita contra el feixisme i pel socialisme. Formen part de la construcció i recuperació de la nostra Història.
P.013
Com paguem les crisis capitalistes les treballadores? PER
En la present legislatura el govern ZP està tenint seriosos problemes per disfressar les seves polítiques neoliberals. El nostre “benvolgut” president “socialista” es va atrevir per fi a anunciar al maig d’aquest any 2010 el conegut “Pla d’ajust”, el qual va ser aprovat pel Congrés dels Diputats el dia 20 de maig com a Reial decret-llei “pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic”(1). Bàsicament conegut per la famosa reducció salarial del 5% anual del funcionariat públic, aquest paquet de mesures suposa una reculada respecte a la legislatura anterior en matèria d’inversió social del pressupost públic. El “Pla d’ajust”, tan felicitat per certs economistes liberals i fins i tot per Obama (encara que més per animar a Zapatero a seguir la lògica capitalista que per la seva satisfacció), inclou les anomenades mesures en 6 capítols, dels quals 2 afecten majoritàriament
GLORIA
a les dones treballadores en el seu paper d’assumir les tasques de cures a les persones dependents. Així, el govern ZP s’ha vist obligat a eliminar la “cortina de fum” dels avenços socials que tant havia proclamat a l’anterior legislatura, suprimint la prestació única o “xec-bebè” i les deduccions fiscals per naixement o adopció, a més de reduir les condicions de les pensions per dependència. Però tranquil, senyor Zapatero, no tingui por de mostrar el seu veritable rostre. Que nosaltres no ens venem tan fàcilment conformant-nos amb un simple xec o un descompte fiscal. Nosaltres aspirem a la socialització de la cura de les nostres filles i fills i de les persones grans, a la transformació radical de la societat, en la qual la producció econòmica respongui a les necessitats socials i no al revés. I per a això no el necessitem, ho aconseguirem lluitant.
(1) http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/leyes_espa/rdl_008_2010.pdf
P.014
Per l´ emancipacio de la dona: Prenguem el carrer! PPER
En el sistema capitalista tot és un producte que es compra i es ven. Així com les treballadores i els treballadors som un producte que hem de vendre la nostra força de treball a qui ens la compra, les dones som un producte més, un producte que hem de vendre al millor postor i agradar constantment perquè algú ens compri, i això seguirà sent així mentre el capitalisme i el patriarcat segueixin existint. La dona producte en la societat actual, la més demandada, és aquella que s’ofereix sempre servil, un producte reproductiu, que ofereix cures i que es mostra atractiva segons les demandes actuals. Aquesta demanda es fa visible de diferents maneres, i per diferents mitjans. Les dones en el capitalisme patriarcal, en aquest sistema que tanta suposada llibertat ens dóna, hem de seguir una sèrie de normes per ser una bona oferta. Se’ns imposa, per exemple, una forma de vestir i un aspecte que ens fa desitjables per als homes, que ens infantilitza (en el cas de la depilació, per exemple) o que ens erotitza (per exemple, mitjançant el maquillatge).
JUDITH
A través de tots els mitjans, les dones seguim rebent una educació sexual lligada al sistema patriarcal i als ensenyaments religiosos, que ens converteix en simples productes reproductius i ens fan seguir els desitjos sexuals de l’home i les seves regles. Se’ns ven una sexualitat estàndard i heterocentrada, que regeix la “normalitat” segons les normes establertes, que impedeix que gaudim sexualment i que ens culpa de qualsevol problema que pugui sorgir en una relació sexual. Això condueix al fet que moltes dones tinguin problemes d’índole sexual, que no gaudeixin de la seva sexualitat o se sentin culpables gaudint d’ella, que estiguin exposades a Malalties de Transmissió Sexual o a embarassos no desitjats. En la suposada incorporació de la dona al món laboral també es donen problemes relacionats amb el producte que estem destinades a ser. A l’hora d’estudiar una carrera, o buscar un treball, existeixen professions “per a dones” que no fan sinó reflectir el sistema patriarcal i allò que la dona simbolitza en ell. D’altra banda, existeixen dificultats labo-
P.015
rals, assetjament sexual en el treball, condicions inferiors per a una dona segons la seva situació sentimental, si té fills o vol tenir-los (preguntes que es realitzen a les dones en les seves entrevistes laborals), dificultats en la conciliació de la seva vida familiar i laboral, o exposició a ser acomiadades si es queden embarassades. A més, totes aquestes situacions es frivolitzen i normalitzen en els mitjans de comunicació, pel·lícules o sèries de televisió. Aquesta és la situació de la dona en l’actual societat, una situació implantada des de la infància, a través de les cuinetes, els cotxets de bebè, i que es reprodueix en l’adolescència i la joventut, on un toc per part del nòvio és normal, on una minifaldilla et converteix en una fresca i si no et deixes assetjar per un borratxo et converteix en una estreta. Les dones volem deixar de ser un producte. Volem que el carrer i la nit siguin nostres, tenir llibertat per decidir sobre el nostre cos, la nostra sexualitat, les nostres relacions sentimentals i familiars. Lluitarem per un feminisme de classe, per la destrucció del sistema capitalista i patriarcal.
P.016
Contes feministes: "Els 3 porquets” PPER
MARICHARCOS
anoHi havia una vegada, uns nens costat al en vivi que menats Joan i Simó en ja, Tru la de yor del seu pare, el sen més de a cas a llos una enorme i merave de s bre cam tres , de vuit habitacions (i bany, piscina coberta, descoberta sala a d’un més a això sense exagerar), cade es, atg de massatges, de tatu por t. rruatges, mil metres de jardí i heli de yora sen la a vivi A la casa també hi la Truja. zar, Tots els matins a l’hora d’esmor baixaja Tru la de yor sen el i Joan, Simó int, ven com sempre demanant i exig la , -Mamà, mamà, vinga, afanya’t al llet, les torrades! Que arribem tard col·legi. -Dona, dona, de pressa, vinga el cafè, que arribo tard a la feina! yora Quan tots havien marxat, la sen ava freg zar, mor l’es ollia de la Truja rec ava pos a, cuin la rava els gots, escomb i se jar men el ava par pre , una rentadora ir ten man per cs don r, alla n’anava a treb el en itav ess nec vida de aquesta forma salari dels dos.
i el A l’hora del berenar, Joan, Simó semsenyor de la Truja arribaven com pre protestant: -Mamà, mamà, vinga els sucs, les de galetes! que estem molt cansats tant estudiar. e-Dona, dona, vinga, afanya’t el ber de sat can t mol c esti nar de les sis! que tant treballar. Després del berenar i mentre ells nt la descansaven tombats al sofà veie recollia televisió, la senyora de la Truja la nia este a, cuin la ava els plats, freg el ava reg i ises cam les a roba, planxav que jardí. I així un dia rere l’altre, fins qual, el en dies ts ues d’aq va arribar un ói quan van arribar a casa Joan, Sim com el Senyor de la Truja rondinant La van e. mar la ar trob van sempre, no vuit hales per a, cas la tota buscar per y, la bitacions, les tres cambres de ban sala de piscina coberta, descoberta, la ruatges, massatges, la de tatuatges, car rt, els mil metres de piscina i l’helipo e orm l’en a bar arri van n només qua van ia ene xem la de alta t saló, a la par : deia que a not veure una
P.017
nevera havien fregat, quan van obrir la havien ns aba mai , clar estava buida; és ven ME’N VAIG PERQUÈ SOU esta ises cam les s comprat res; tote van i INAGUANTABLES tat; ren ien hav ns brutes, mai aba ia començar a grunyir-se entre ells Mamà. terra al r tira van es que enfadar-se, fins rosee astr poll de tros a la recerca d’un çols llen re la ent i que a, ant cad ent cor gat, una poma Ells van riure com a coò van per ts a, sua cios ons gra t amb llànties i mitj seva mare era mol aquest yora mençar a barallar-se. Va ser en l’hora de sopar, i com que la sen n la er qua e hav altr van un at, en torn no i ia precís moment de la Truja no hav e mar i la es de hor eta ar silu trig la i van ir por ta es va obr de fer-se el sopar, no ò per e ribl hor dar va aparèixer. hores, els va que se’l. A van tenir més remei que menjar-Mamà, mamà, torna per favor! la Truja els l’hora d’esmorzar la senyora de La senyora de la Truja els mirà, er de el encara no havia tornat i van hav nt ame seus ulls van recórrer lent es i els ra, preparar-se’l ells. Van trigar hor regirat saló, la butaca de pell neg tenir les va quedar hor rible però no van de ro ger la llibreria amb artifici, el més remei que menjar-se’l. vols cèr noces, el famós quadre dels se L’endemà i a la nit següent de abeurant i amb determinació i sen sen la ts, üen seg a dies poc a més t de l’endemà dir adéu tancà la por ta mol a. cas a era hi poc . tam ja pre Tru sem yora de la poc i decidí marxar per però Ells van intentar fer-ho tot sols, cor t molt ràpid la casa semblava una i més de porcs i es van anar fent més . rondinaires un Una nit quan van anar a agafar ns aba mai plat tots estaven bruts; ells
Segons un conte d´ Anthony Browne
P.018
Noticias del mundo Noticias del mundo Noticias del mundo
Dones de l´ ALBA És un programa de ràdio que informa sobre els avenços de les dones veneçolanes i els projectes del Ministeri del Poder Popular per a la Dona i la Igualtat de Gènere, sobre crèdits agrícoles, planificació de projectes comunitaris i ajuda legal i psicosocial a les dones. Es gestionen a través del Banc de la dona (BanMujer), la Missió Mares del Barri i l’Institut Nacional de la Dona (InaMujer). Elles diuen que la revolució també té rostre de dona.
La Marxa Mundial de les dones
Sota l’eslògan “Dones en marxa fins que totes siguem lliures”, la marxa mundial de les dones (MMM) recorre 51 països des del passat 8 de març i acaba a la República Democràtica del Congo el mes d’octubre. Aglutina més de 6.000 associacions feministes de tot el món. Actua contra el capitalisme global, a qui responsabilitza del creixement de les desigualtats socials i estructurals que pateixen milions de dones, i contra les violacions i morts que comporta la militarització imperialista del planeta.
Noticias del mundo Noticias del mundo Noticias del mundo
P.019
50 anys de la Federacio de Dones Cubanes La FMC va néixer el 1960, un any després del triomf revolucionari. Perseguia elevar el nivell cultural, tècnic, polític i ideològic de les dones (històricament postrades) i la seva incorporació al treball assalariat i a totes les esferes de la vida. En l’actualitat compta amb quatre milions de dones federades i combat per aconseguir la promoció femenina als càrrecs d’alta responsabilitat. Revisa les lleis per evitar el biaix de gènere. Vigila el contingut sexista en els mitjans de comunicació i organitza cursos de capacitació política. Com digués Fidel Castro, les dones són una revolució dins d’una altra revolució.
Dones i pobles de les Ameriques contra la militaritzacio LOLA J. PPER
La militarització dels territoris posa en risc la sobirania dels pobles, té arrels antigues i una relació directa amb la despossessió, l’explotació de recursos naturals, les violacions de drets humans i la imposició d’un model econòmic. continúa en la contraportada>>>
P.020
Dones i pobles de les Ameriques contra la militaritzacio >> Com a instruments d’intervenció militar les bases dels EUA serveixen de control polític, social i suposen una amenaça per als processos antiimperialista i d’emancipació. Per a les dones, a més, aquesta militarització té efectes diferenciats i l’existència de bases militars és sinònim d’augment de la prostitució, representen esclavitud sexual i altres tipus de violència com els feminicidis. Aquest ha estat un dels eixos d’anàlisis de la 1ª Trobada Internacional de Dones i Pobles de les Amèriques contra la Militarització que, sota els lemes “ El meu cos és casa meva, casa meva és el meu territori. No en lliuro les claus” i “Que callin les armes perquè puguin parlar les dones i els pobles “, s’ha celebrat a Colòmbia entre els dies 16 i 23 del passat mes d’Agost. Amb aquesta trobada es pretenia aconseguir una mobilització per la vida, l’autonomia, la reivindicació de la sobirania del propi cos i dels territoris i fer una crida a aixecar les veus contra les bases militars d’EUA a Colòmbia, a Amèrica Llatina i el Carib, finalitzant amb una declaració on,
juntament amb altres pronunciaments, s’acull el 10 de desembre com a dia de lluita continental contra les bases militars estrangeres. També a la trobada i a l’empar de l’organització Dones contra la Guerra i per la Pau, organització colombiana nascuda el 1996, es van analitzar els estralls de la guerra sobre les dones, els qui reben l’impacte directe de la violència, la pobresa, l’exclusió i discriminació, l’explotació i la violació a la seva llibertat sexual. L’heterogeneïtat de l’esdeveniment, on van participar més de 2000 dones i 80 organitzacions s’ha deixat notar a la Marxa per la Memòria, celebrada a Barrancabermeja la vigília per la vida del dia 23 i en les salutacions de la trobada. Algunes apreciacions sobre el conflicte a Colòmbia, el propi caràcter de l’activitat i les nombroses referències a elements idealitzats de cultures ancestrals posen de manifest la convivència en aquest tipus de trobades de diferents corrents feministes, on a dia d’avui el feminisme socialista està en ampli desavantatge.
BUTLLETI FEMINISTA Editen: Partit Comuniste del Poble de Catalunya Joves Comunistes del Poble Català boletinfem inis ta@ yahoo.es