OCELLS del PIRINEU (fàcilment identificables)
QUADERNET per PINTAR Xavier Riera Pep Gavaldà
OCELLS del PIRINEU quadernet per pintar
Text: Xavier Riera Il·lustracions: Pep Gavaldà
primera edició: abril 2015 © text: Xavier Riera © il·lustracions: Pep Gavaldà © Edicions Pasdepardal www.pasdepardal.cat Imprès a Catalunya
SUMARI: A. INTRODUCCIÓ B. OCELLS DEL PIRINEU 1. Perdiu blanca 2. Gall fer 3. Trencalòs 4. Voltor comú 5. Picot negre 6. Cuereta torrentera 7. Merla d’aigua 8. Cercavores 9. Còlit gris 10. Merla roquera 11. Mallerenga emplomallada 12. Mallerenga petita 13. Pica-soques blau 14. Pela-roques 15. Gralla de bec groc 16. Trencapinyes 17. Llucareta 18. Verderola
A. Introducci贸
Les guies d’ocells Pasdepardal neixen amb l’esperit d’acostar als més petits i també als ornitòlegs novells més grans la coneixença de les espècies més comunes a les nostres contrades, mitjançant quaderns senzills, amb dibuixos simpàtics però acurats i un text entenedor que desperti, a ser possible, l’interès i les ganes de saber més coses d’aquest grup d’animals tan present entre nosaltres. Aquestes guies estan dividides en espais geogràfics concrets del nostre país: regions naturals, serres, massissos, deltes, etc, la majoria dels quals han rebut algun tipus de mesura de protecció per preservar els seus valors naturals. A cada quadern hi hem seleccionat aproximadament una vintena d’espècies, segurament les més representatives, però ens n’hem deixat moltes. Els ocells que hem triat són, probablement, els que coneixien tots els nostres avis i les nostres àvies i són els mateixos que potser ja no han après els nostres pares i mares i encara menys nosaltres. Identificar un ocell no sempre és fàcil i per aconseguir-ho caldrà que ens fixem en un grapat de coses: la mida —és més gros que un pardal, és com un colom o més aviat com un gavià?—; el color; la forma del bec i de les potes —tret ens ajudarà a saber què menja—; què fa —si salta o camina, si s’està ben dret damunt d’una roca o enfilat cap per avall dalt d’un arbre—; i l’hàbitat on l’observem —al bosc, en camps de conreus, en una llacuna o en un jardí dins d’un poble—. Si podem respondre totes aquestes preguntes, segur que estarem més a prop de poder posar nom a qualsevol ocell que veiem al nostre país. Les guies d’ocells Pasdepardal són només un primer pas, i com el seu nom suggereix un de petit, curtet; però si amb qualsevol d’elles aconseguim que el lector, petit o gran, s’encurioseixi a seguir-ne aprenent, l’esforç haurà valgut la pena i a més a més us garantim que el món que descobrireu a l’altra banda de la finestra de casa no deixarà mai de meravellar-vos. Esperem que us divertiu alhora que apreneu pintant el quadernet!
ÀMBIT D’AQUESTA GUIA L’àmbit geogràfic d’aquesta guia comprèn les serralades del Pirineu i Prepirineu. El conjunt de serres que conformen aquest espai geogràfic posseeixen un impressionant patrimoni natural i és per això, que bona part de la seva geografia compta amb algun tipus de mesura de protecció. Només a la part catalana, administrativament parlant, hi ha tres parcs naturals i un de nacional. Pel que fa a la tria de les divuit espècies que hem descrit a continuació, aquestes es poden agrupar en tres categories: la primera d’elles inclou alguns ocells —com ara el voltor, la cuereta torrentera, les dues mallerengues o el pica-soques blau— que tot i que poden ser força comuns en altres indrets dels nostre país, hem cregut que són prou representatius de l’àrea pirinenca. La segona categoria està formada per espècies que, a casa nostra, nidifiquen exclusivament dins l’àmbit que ens ocupa, però que fora d’aquest període poden ser observades en altres zones més meridionals —el pela-roques, el cercavores o la verderola per exemple—. Finalment, trobem un tercer grup d’ocells els quals és molt improbable veure lluny del Pirineu, com la perdiu blanca, el gall fer, el trencalòs o la llucareta. Òbviament, i de la mateixa manera que va passar amb la Guia dels Ocells del Delta, ens hem deixat moltes espècies al tinter, tantes que donaria per fer-ne un segon i potser fins i tot un tercer quadern. Esperem poder oferir-vos-els en un futur no gaire llunyà.
B. Ocells del Pirineu
4. Voltor comĂş Gros com un paracaigudes, de segur que ens farĂ aixecar el cap, quan la seva ombra immensa, ens amagui el solet durant un instant.
Gyps fulvus
5. Picot negre El picot Ês com un timbaler, que pica i repica per fer-se el recer i quan xiscla, tot el bosc s’atura, i els animalons alcen el cap per escoltar.
Dryocopus martius
7. Merla d’aigua Com un bombó de xocolata amb pitet blanc ben lligat s’aferra a les roques del fons per no sortir disparat. Quan el corrent de l’aigua és massa fort es pregunta: voleu dir que no faré cap al mar?
Cinclus cinclus
11. Mallerenga emplomallada Hi ha pocs ocells tan elegants com la mallerenga emplomallada. No té colors cridaners ni una cua exagerada. Té, això sí, una cresta ben bonica, que la fa semblar molt refinada.
Lophophanes cristatus
16. Trencapinyes Sort en té el trencapinyes, que no ha de fer cap discurs, perquè amb el bec arremangat d’aquesta manera s’embarbussaria tot sovint...això sí, a l’hora d’esberlar pinyes, amb aquest estri, no té mai aturador.
Loxia curvirostra
Edita: www.pasdepardal.cat