MOIXONS de la
reserva natural
de SEBES
MOIXONS de la
reserva natural
de SEBES
Text: Xavier Riera Il·lustracions: Pep Gavaldà
primera edició: desembre 2015 © text: Xavier Riera © il·lustracions: Pep Gavaldà Imprès a Catalunya
SUMARI: A. INTRODUCCIÓ B. MOIXONS
A. Introducci贸
Les guies d’ocells Pasdepardal neixen amb l’esperit d’acostar als més petits i també als ornitòlegs novells més grans la coneixença de les espècies més comunes a les nostres contrades, mitjançant quaderns senzills, amb dibuixos simpàtics però acurats i un text entenedor que desperti, a ser possible, l’interès i les ganes de saber més coses d’aquest grup d’animals tan present entre nosaltres. Aquestes guies estan dividides en espais geogràfics concrets del nostre país: regions naturals, serres, massissos, deltes, etc., la majoria dels quals han rebut algun tipus de mesura de protecció per preservar els seus valors naturals. A cada quadern hi hem seleccionat aproximadament una vintena d’espècies, segurament les més representatives, però ens n’hem deixat moltes. Els ocells que hem triat són, probablement, els que coneixien tots els nostres avis i les nostres àvies i són els mateixos que potser ja no han après elsnostres pares i mares i encara menys nosaltres. Identificar un ocell no sempre és fàcil i per aconseguir-ho caldrà que ens fixem en un grapat de coses: la mida —és més gros que un pardal, és com un colom o més aviat com un gavià?—; el color; la forma del bec i de les potes —tret que ens ajudarà a saber què menja—; què fa —si salta o camina, si s’està ben dret damunt d’una roca o enfilat cap per avall dalt d’un arbre— i l’hàbitat on l’observem —al bosc, en camps de conreus, en una llacuna o en un jardí dins d’un poble—. Si podem respondre totes aquestes preguntes, segur que estarem més a prop de poder posar nom a qualsevol ocell que veiem al nostre país. Les guies d’ocells Pasdepardal són només un primer pas, i com el seu nom suggereix un de petit, curtet; però si amb qualsevol d’elles aconseguim que el lector, petit o gran, s’encurioseixi a seguir-ne aprenent, l’esforç haurà valgut la pena i a més a més us garantim que el món que descobrireu a l’altra banda de la finestra de casa no deixarà mai de meravellar-vos.
ÀMBIT D’AQUESTA GUIA L’àmbit geogràfic d’aquesta guia comprèn la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix, espai gestionat d’ençà l’any 1999 per l’organització no governamental local, Grup de Natura Freixe. Aquesta zona fluvial està situada al nord de la comarca de la Ribera d’Ebre i es caracteritza per posseir un dels canyissars més extensos del país així com un bosc de ribera gairebé immaculat. En aquests tipus d’ambient destaca la presència d’alguns moixons —com s’anomena els ocells en la varietat de català nord-occidental que es parla a la comarca— lligats al medi aquàtic com l’arpella vulgar, l’agró roig, el blauet, el teixidor o el cabusset, a més a més del raríssim bitó, que té aquí a la Reserva un dels millors llocs per provar d’observar-lo durant l’hivern. En contrast amb aquests hàbitats dominats per l’aigua, són també força interessants els ambients més àrids dels voltants formats per màquies, brolles i conreus de secà, els quals són òptims per l’abellerol, la puput, el picot verd o la cadernera. En resum, la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix és un espai ideal per a l’observació d’ocells al llarg de tot l’any i les més de 240 espècies diferents que s’hi ha registrat en són el millor testimoni.
EL CICLE ANUAL DELS OCELLS De tots és sabut que alguns ocells, com ara les orenetes, emprenen cada any migracions de llarga distància per tal de trobar les fonts d’aliment més abundants i els millors hàbitats per criar. D’aquesta manera, a la R.N.F.S. de Sebes i Meandre de Flix podem veure, al llarg de l’any, ocells que són exclusivament estivals —com ja hem dit abans les orenetes però també els abellerols, per exemple—; d’altres que són principalment hivernants — hem triat el bitó, però la major part dels ànecs també ho són, d’hivernants—; d’altres, el grup més nombrós, són residents —és a dir que passen tot l’any entre nosaltres—; i per últim hi ha els ocells que només estan de pas: crien més al nord, passen l’hivern més al sud i per tant només utilitzen el nostre país com si es tractés d’una immensa autopista. Així doncs, a l’hora d’identificar un ocell que no coneguem ens caldrà tenir en compte a quina categoria de les abans descrites pertany. Si creiem que hem vist un abellerol en ple mes de gener, amb tota seguretat ens haurem confós, de la mateixa manera que si ens sembla haver vist un bitó al juliol, ja que, de moment i encara que esperem que això canviï aviat, aquesta espècie encara no s’ha establert com a reproductora a la Reserva.
estiu
tardor
hivern
primavera
B. Moixons
1.
Ă€nec collverd
Anas platyrhynchos
El senyor colverd i la senyora à dena ens mostren el cul a l’hora de dinar, per poder arribar a la teca sense haver de capbussar.
2.
Cabusset
Tachybaptus ruficollis
Entre immersió i immersió el cabusset fa un xivarri de mil dimonis. Sort en tenim que es petit com un panet perquè si fos de la mida d’un pa de quilo hauríem de passejar i tapar-nos amb els dits les orelles.
3.
Botaurus stellaris
Bit贸
Com un espia envoltat de misteri, el bitó camina lentament i s’amaga sense fer cap soroll entre les canyes. Quan se sent observat es col·loca ert i immòbil com una estaca i, de sobte, desapareix sense deixar rastre. Vist i no vist.
Disseny i continguts:
www.pasdepardal.cat
www.sebes.cat
edita:
amb el finanรงament de:
en conveni amb: