Eckart Runge © Molina Visuals
NOus eNFOcameNts en la música clàssica Per Pere Andreu Jariod
S
ón tres dels fotògrafs més destacats del nostre país que es dediquen a la música clàssica. De generacions diferents i amb el seu estil propi i característic, ens expliquen alguns aspectes de la seva feina, i com veuen (i miren) la música i els músics clàssics. Són els responsables de la imatge visual de solistes i conjunts com l’OBC, la JONC, l’Orfeó Català, el Quartet Casals o Jordi Savall, entre d’altres. José María Rodríguez (Sevilla, 1967) és el més veterà. Tot i que va néixer a Sevilla, ja de petit va venir a viure a Barcelona. Artísticament se’l coneix com a May/Zircus. La temporada passada va seguir de prop l’OBC, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Col·labora habitualment amb L’Auditori. També ha treballat amb la 56 · RMC 336
Mahler Chamber Orchestra i ha retratat músics com Alberto García Demestres, Elisabeth Leonskaia o Albert Guinovart, entre d’altres. Igor Cortadellas (Barcelona, 1976) és fill del flautista Jaume Cortadellas. Oboista i cofundador del conjunt Murtra Ensemble, col·labora habitualment amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), de la qual ha realitzat reportatges gràfics dels seus Encontres. També ha treballat per al Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Nacional d’Espanya i l’Orquestra Camera Musicae. A més, ha dirigit diversos documentals i reportatges sobre música clàssica, alguns dels quals s’han emès per televisió. Josep Molina (Valls, 1984) és violinista i la seva passió són els quartets de corda. Fins ara n’ha treballat amb catorze, alguns dels
més destacats del panorama internacional. També ha realitzat projectes per a músics com Jordi Savall, René Jacobs, Paul Lewis, Andreas Staier o Bejun Mehta, entre molts d’altres, i diversos cors (Orfeó Català, Lieder Càmera). El seu interès s’adreça actualment cap a la direcció artística i la creació visual en música clàssica.
No només fotògrafs Cap dels tres es defineix obertament com a fotògraf. En el cas de May/Zircus, es considera “retratista, perquè faig fotos a persones. A mi, de la fotografia sempre m’ha interessat el factor humà. Poder-me posar a fotografiar persones normals, de carn i ossos, que toquen un instrument, juntes, m’entusiasma.” Igor Cortadellas, especialment pel seu
El cas de Josep Molina és diferent. Ell va començar com a fotògraf, de la fotografia va passar al vídeo, després a internet i ara es troba explorant noves experiències multimèdia: “És un obrir portes i possibilitats.” Per això fa un parell d’anys va fundar la seva pròpia empresa. “M’he anat desvinculant cada vegada més de la càmera, per convertir-me en un director artístic per a la creació visual en la música clàssica, que és com m’agrada definir-me. És aquí on em sento més còmode, creant conceptes comuns per treballar. Ara la gent ja no em trobarà com a nom, Josep Molina, sinó com a director artístic d’una empresa, Molina Visuals.”
El músic, una relació especial Els tres fotògrafs tenen en comú que gaudeixen molt amb la seva feina. Per a Cortadellas, “és una sort i un privilegi poder compartir aquests moments dels músics, des d’una altra mirada. Establir ponts entre aquests dos mons (el musical i el visual) és una de les parts que més m’agraden. Intento acompanyar molt el músic perquè es trobi a
Anna Gómez (JONC) © Igor Cortadellas
treball a través del món del documental, es defineix més com “algú que intenta explicar històries. Sóc una persona molt curiosa, que és músic i que, de mica en mica, vol portar la seva mirada musical a un entorn més plàstic, a través del vídeo i la fotografia. Intento posar els ingredients de la creativitat i la imaginació en camins nous, que ajudin els músics a explicar i reforçar les seves històries”.
gust i destil·lar d’aquesta manera el màxim de veritat possible”. La relació que s’estableix entre el fotògraf i el músic és el que més valora May/Zircus: “És un treball de relació amb la gent i no hi ha falsedat. Tot el que surt és veritat. A més, és una relació desinteressada.” Josep Molina, que ha pogut treballar amb grans noms del panorama internacional, explica que en el seu cas “convius dos o tres dies amb ells, entre la preparació, la producció i el comiat. Són grans figures però molt normals. És molt bonic poder estar amb ells i compartir aquests moments que tenen entre concerts”. Tant ell com Cortadellas són músics i, per tant, “saps què és ser dalt d’un escenari, què representa preparar un concert, les tensions que això comporta, la preparació prèvia”, diu Molina. I afegeix que “es crea un vincle immediat amb el músic, que deixa de veure’t com un fotògraf o una persona externa que porta un instrument estrany, i passes a ser un músic més, que el vols acompanyar a l’hora d’explicar aquesta història que ell està convençut de transmetre a l’audiència”. May/Zircus, tot i no ser músic, reconeix que hi ha molts actors, i sobretot actrius, que no pot retratar: “Tenen un posat del qual no surten. Els músics són una altra història: no són actors, no són models i són més persones.”
Alberto García Demestres © May/Zircus
Preferències A l’hora de preguntar on es troben més còmodes, cadascú té les seves preferències. En el cas de May/Zircus, tot i fer reportatges de grans conjunts com l’OBC o la Banda Municipal, quan ha de fer retrats d’estudi “prefereixo més fotografiar una persona sola que dues o cinc. Perquè és un diàleg. En un concert no hi ha un diàleg, hi ha una complicitat. Jo tan sols sóc un observador, ells parlen i jo observo, i escolto”. També aposta clarament pel blanc i negre: “Cada època té
el seu color. El blanc i negre és intemporal. Hi ha fotos fetes als anys quaranta que podrien ser fetes d’ara.” Per a Josep Molina, en canvi, és amb un quartet de corda quan es troba més a gust, segurament per haver-ne format part d’algun. “Em resulta molt fàcil. A part, com a caràcter, un músic de cambra és normalment gent poc complicada, agradable i proactiva. Per a mi, els quartets de corda o els músics de cambra són els emprenedors de la música clàssica. Són conscients que el que tenen entre mans és una petita empresa. És una filosofia de vida”, conclou. Igor Cortadellas és potser més tot terreny: “Em trobo molt còmode en tot el que faig. En els projectes, a vegades puc fer un piano, un quartet o una orquestra. No hi veig gaire diferència, la veritat. El més difícil és no perdre’t i trobar les tres fotos del reportatge. Són allà. Només les has de trobar.”
A la recerca de la imatge màgica Però, què converteix una imatge en única? Per a Molina, “una bona imatge la reconeixes quan és icònica, quan és fàcil de recordar perquè no hi ha gaires elements. I et toca. Ha d’haver-hi un xoc emocional. En una imatge, si no hi ha emoció i simplicitat, no és sublim. Quan ho aconsegueixes, dius: «és ‘la foto’» i no necessites gaire cosa més, l’arregles una mica i ja està.” Cortadellas reconeix que és “la part més emocionant”. I afegeix: “Tries potser aquella imatge en què s’ha pogut aïllar tot el soroll que hi ha en l’ambient. És molt de veritat, com el moment del concert, que és únic, que ja ha passat i que no es podrà repetir mai més”. Per a May/Zircus, en la selecció d’una bona imatge “hi molta intuïció. Perquè una imatge sigui bona ha de tenir ànima, i tenir ànima és ser un mateix. Davant d’uns focus és complicat. En una instantània és més fàcil perquè és un moment espontani”, reconeix. ♦
RMC 336 ·
57