DOSSIER
Quartet Casals EL MILLOR SCHUBERT PER SER VIST I ESCOLTAT
per Pere Andreu Jariod Ja han passat molts anys des de la seva creació, l’any 1997. Durant tot aquest temps el Quartet Casals no ha deixat d’experimentar un creixement constant, tant pel que fa al nombre de concerts com a la qualitat d’aquests. No ha estat un camí fàcil. Ja fa temps, però, que recullen els fruits. Els anys d’esforços i dedicació els han convertit en un referent per als quartets que han vingut darrere, i en ambaixadors de la música de cambra del nostre país arreu del món. Després de portar la integral dels Quartets de Schubert per diverses ciutats europees, el Quartet Casals va interpretar-los a Barcelona, dividits en cinc concerts, que es van fer els dies 12 i 13 d’octubre, i 5, 7 i 9 de novembre a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori. Concerts plens d’un públic fidel, desitjós de tornar-los a sentir una vegada més.
També vam veure que ja estava rodada. Ho vam proposar als nostres agents i de seguida va funcionar. Potser perquè d’integrals de Schubert no se’n fan tan sovint. Per a nosaltres és un llenguatge que hem treballat
per als Casals. “Él més difícil és saber que estàs fent una gravació i alhora un concert. Pot crear una certa ambigüitat en la interpretació. Però al final és un concert. Un concert gravat. El millor és oblidar que ens estan filmant”, comenta Abel Tomàs, un dels violinistes del quartet. Per a l’altra violinista, la Vera Martínez-Mehner, tenir l’equip d’enregistrament tan a prop no va ser un inconvenient. “Sentíem que hi havia més gent sobre l’escenari, no només nosaltres quatre, això sí. Però en cap moment molestaven, ni feien soroll. A més, transmetien molt bones vibracions, molt bona energia”, explica.
Els Casals estan encantats amb el públic que tenen a Barcelona, especialment de la gent jove, que tampoc no es va voler perdre aquests concerts. “Sempre són concerts especials aquí a Barcelona, perquè tenim molts amics i els alumnes. El que expliquem a les classes després hem de posar-ho en pràctica en públic Els concerts van tenir un i no és fàcil”, comenta Jonathan atractiu afegit: s’enregistraven Brown, viola del quartet. Per als en directe per fer-ne una edició Casals, fer de mestres és molt imposterior. La iniciativa –de priportant. Ja fa anys que ho són a mer promoguda pel segell Hel’ESMUC. “Ens enriqueix. Veus la liox, però que posteriorment es música més de lluny. Tens l’oporva fer enrere– es va poder matunitat de sentir el quartet des terialitzar gràcies a l’interès de de fora. Per tant, desenvolupes L’Auditori i del mateix Quartet una capacitat més abstracta soCasals. Finalment, va ser el segell bre la música. Has de transmetre Abel Tomàs, Jonathan Brown, Arnau Tomàs i Vera Martínez-Mehner català Neu Records qui gravà els conceptes i has de sintetitzar les concerts. Però, per què la integral teves idees. És un aprenentatge de Schubert? Arnau Tomàs, el molt interessant i que complevioloncel·lista del quartet, ho tenia clar: “És bastant.” La de Barcelona va ser l’última in- menta molt bé el tocar. Si només toques, una suma de factors. Ja l’havíem fet just co- tegral programada. perds una mica una certa capacitat d’objecmençar el quartet, l’any 98. Va ser el primer tivació sobre el que sents”, ens diu l’Arnau. encàrrec del doctor Jordi Roch. Vam fer-la Oferir cinc concerts que s’enregistraven “El treball amb alumnes ens ha fet millorar a l’Auditori Winterthur de L’illa Diagonal. amb càmeres suposava tota una experiència com a quartet”, afegeix l’Abel. 46 · RMC 337
Reportatge gràfic: May Zircusa
“Estem força orgullosos, la veritat. Ja no només per nosaltres, sinó per tot el camí obert a tota aquella gent que ha volgut fer música de cambra”, diu Vera MartínezMehner. Un nivell, el de la música de cambra, que cada cop creix més i més. Els quartets que han nascut després dels Casals segueixen la seva línia: “Molts han passat per les nostres mans i han continuat pels que van ser els nostres professors. Han anat seguint en certa manera les mateixes influències que nosaltres”, recorda Arnau Tomàs. Després de setze anys, el Quartet Casals viu un moment dolç. “Som en una etapa de maduresa. Estem recollint els fruits de tots aquests anys de barallar-nos, d’autosuperar-nos. Tota aquella informació que adquireixes quan ets jove, amb l’experiència i amb el temps ens ha permès aconseguir un llenguatge Casals, també per a les classes. El nostre segell cada vegada és més personal”, ens diu l’Abel. La integral dels Quartets de Schubert ja és passat. Han estat mesos durs de feina i de concerts. “El futur ens portarà a aprendre noves obres, completar les integrals de
Beethoven i de Mozart. Viatges al Japó i als Estats Units. Anar aprofundint en repertori nou i també en l’antic. I també les classes. Continuar millorant.” És el desig de la Vera i de la resta del quartet. Ja treballen en programacions per al 2016 i 2017. Precisament aquell any faran vint anys. Potser aleshores serà el moment d’afrontar el cicle de tots els Quartets de Beethoven. Temps al temps. ♦
El Quartet Casals a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona en un dels concerts de la integral de Schubert la tardor passada, que va enregistrar Neu Records
Per als Casals, fer de mestres és molt important. Ja fa anys que ho són a l’ESMUC. “Ens enriqueix. Veus la música més de lluny. Tens l’oportunitat de sentir el quartet des de fora. Per tant, desenvolupes una capacitat més abstracta sobre la música. Has de transmetre conceptes i has de sintetitzar les teves idees.” RMC 337 · 47