Nits de clàssica 2013 8 - Javier Perianes

Auditori

Nits de ClĂ ssica

Javier Perianes

Diumenge 14 de juliol a les 20 h. Claustre de la Catedral

Javier Perianes Javier Perianes, piano

F. Chopin: Preludi Op. 28 núm. 1 C. Debussy: Preludi núm. 1 (Llibre I) Danseuses de Delphes F. Chopin: Barcarolle . Op.60 en Fa # major C. Debussy: L’isle joyeuse

PART II F. Mompou: Música callada (nos. I, III, VI, VIII, XXII) M. de Falla: Cuatro piezas españolas (Aragonesa, Cubana, Montañesa, Andaluza) Fantasía Baetica

F. Chopin: Berceuse. Op. 57 en Re b major C. Debussy: Claire de lune (núm. 3 Suite Bergamasque) C. Debussy: Les sons et les perfumes (Preludi núm. 4) F. Chopin: Balada núm. 4 Op. 52 en fa menor

CONCERT ENREGISTRAT PER:

Dip. Legal: GI.931-2013

O B R A P O R TA D A : Gerhard Richter: Strip 919, 2011. Digital print on paper.© Gerhard Richter.

PROGRAMA PART I

Javier Perianes La connexió entre Chopin i Debussy va iniciar-se aviat, quan aquest darrer va començar als nou anys a rebre classes d’Antoinette Mauté de Fleurville, qui deia que havia estudiat amb el compositor polonès, fet que mai no s’ha pogut confirmar ni refutar. L’empremta de Chopin es va continuar projectant sobre Debussy a través del seu següent mestre al Conservatori de París, Antoine Marmontel, qui no havia estudiat amb ell però sí que l’havia escoltat tocar sovint, fet que va deixar en el músic una marca inesborrable. I la gran Marguerite Long, deixeble de Debussy, va escriure: “Chopin era per damunt de tot, un tema del qual mai no es cansava de parlar.

Estava impregnat, gairebé habitat, pel pianisme de Chopin. La seva pròpia manera de tocar era una exploració de tot el que sentia, que eren els procediments d’aquest mestre per a tots nosaltres”. Al final de la seva vida, el 1915, Debussy edita el conjunt de l’obra pianística de Chopin, impossible de trobar a França en les edicions habituals alemanyes a causa de la situació bèl·lica europea del moment. I cal suposar que no va haver d’insistir massa a Jacques Durand per convèncer-lo de realitzar aquesta tasca, declarant-li l’admiració il·limitada que professava al compositor polonès.

8CERT

·

Luís Gago

«Aquelles naturaleses que en trobar-se s’aferren ràpidament l’una amb l’altra, determinant-se mútuament, les anomenem afins o emparentades», escriu Goethe a Les afinitats electives, un intent de traslladar al món de les relacions afectives els principis que regeixen determinades reaccions químiques. Si els ho poguéssim preguntar, és segur que Fryderyk Chopin, Claude Debussy, Manuel de Falla i Frederic Mompou haurien accedit gustosos a compartir aquest programa, tan ple d’afinitats i complicitats a quatre bandes i dissenyat amb originalitat i coneixement de causa per Javier Perianes.

CON

Puresa i modernitat

Amb la incorporació de Manuel de Falla, la relació passa a ser triangular. El nostre músic va rebre l’herència chopiniana per via directa, ja que el seu professor de piano a Madrid, José Tragó, s’havia format a París amb Georges Mathias, deixeble directe del compositor polonès. L’obra de Falla és generosa en referències a Chopin, des dels seus juvenils Nocturn i Mazurka fins a la seva Balada de Mallorca, passant per l’homenatge inequívoc de Fuego fatuo, òpera còmica íntegrament basada en temes de Chopin. I en diverses ocasions va expressar amb paraules què era el que més l’atreia de la seva música: «Chopin es troba, per a mi, entre els rars compositors que, en la seva obra, ofereix d’una forma gairebé continuada un pur substrat musical». Trobem idèntica idea de puresa en un text de 1928, quatre anys anterior: «en la meva forma de veure i sentir, la música de Chopin és el més pur que ens ha llegat aquest període [el Romanticisme] […]. Per a mi és Chopin la més pura representació de la música romàntica». No pot ser casual que els quatre compositors que es troben en el programa d’avui ens deixessin un llegat musical relativament reduït, però dominat completament per aquest ideal de depuració, de despullament de qualsevol element accessori.

Falla va veure en Debussy un Chopin rediviu, un músic cridat a agafar el testimoni i a introduir en el seu llenguatge les transformacions necessàries (harmòniques, tímbriques, rítmiques) que li permetessin traspassar el llindar de la modernitat. Durant els seus anys a París, Falla va visitar amb freqüència Debussy, a qui va tocar les seves obres, molt especialment La vida breve. Després de la seva mort va compondre el 1920 l’Homenaje Pour “Le tombeau de Claude Debussy”, una peça per a guitarra que més tard trobaria arranjament orquestral a la suite Homenajes. En el seu article “Claude Debussy et l’Espagne”, publicat en el mateix número especial de La Revue Musicale consagrat a l’autor de Pelléas et Mélisande, i en el qual apareix també imprès el seu Homenaje, Falla va escriure: «impregnat de llenguatge musical espanyol, Debussy creava espontàniament, jo diria que fins i tot de forma inconscient, música espanyola capaç de fer envejar –ell que no coneixia realment Espanya- tants altres que la coneixien massa...». En la correspondència, Falla es dirigia sempre al seu col·lega amb la veneració del deixeble, anomenant-lo «Maître», una paraula que reapareix en el telegrama de condol a Emma Debussy des de Madrid el 29 de març de 1918: «PLEURE AVEC VOUS NOTRE MAÎTRE À TOUS LE GLORIEUX CRÉATEUR DE LA MUSIQUE NOUVELLE». Així doncs, Chopin com el paradigma de la «música pura» i Debussy com a gloriós creador de la «nova música».

Frederic Mompou va ser un altre músic pur, tal i com es posa de manifest en un catàleg exquisit que té el piano com a protagonista gairebé exclusiu i en el qual escoltem les veus dels ecos dels tres compositors anteriors, i molt especialment de Chopin, el focus inicial que il·lumina aquest quadrat imaginari de correlacions, influències i afinitats electives que avui prenen vida sonora en el lúcid i inusual programa de Javier Perianes.

Javier Perianes Javier Perianes és un dels artistes espanyols més destacats del panorama concertístic internacional i l’avalen tant la crítica com el públic. El seu nom és ja habitual als festivals espanyols més importants i exitosos de l’actualitat, com els de Santander, Granada, Canàries, Peralada i San Sebastià. El 2012 va ser artista en residència en el Festival de Música i Danza de Granada i la temporada 2012-2013 també ho ha estat del Teatro de la Maestranza i de la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla.

El pianista ha trepitjat els escenaris més prestigiosos del món, com ara el Carnegie Hall de Nova York, Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, New Wolrd Center de Miami, Barbican Hall de Londres, Teatre dels Camps Elisis de París, Auditorio Nacional de Madrid, Palau de la Música de Barcelona o Palau de les Arts Reina Sofía.

Perianes ha col·laborat amb prestigiosos directors com ara Daniel Barenboim, Rafael Frühbeck de Burgos, Zubin Mehta o Daniel Harding, entre altres. Amb actuacions contínues en formacions nacionals i internacionals com ara l’Orquestra del Capitoli de Toulouse, la BBC de Gales o la Filarmònica de Sant Petersburg sota la direcció de Yury Temirkanov, Javier Persianes és aclamat per totes les audiències i ha aconseguit un prestigi excepcional gràcies a les seves interpretacions apassionades i fresques.

Els seus projectes discogràfics amb Harmonia Mundi han estat rebuts de manera entusiasta per la crítica internacional. Els seus enregistraments més destacats inclouen els Impromptus i Klavierstücke de Schubert, Sonates per a teclat de Manuel Blasco de Nebra i Música Callada de Mompou. El seu últim treball està dedicat a la música per a piano de Manuel de Falla i inclou un enregistrament en directe de Noches en los Jardines de España amb l’Orquestra Simfònica de la BBC i Josep Pons.

L’any passat va rebre el Premi Nacional de Música atorgat pel Ministeri d’Educació Cultura i Esports pel seu compromís en la difusió de la música espanyola, pels seus projectes internacionals amb presència als festivals més importants i sales de concerts de tot el món, juntament amb orquestres i directors de gran prestigi, així com també pels seus valors solidaris.

Recomanacions Pere Andreu Jariod WEB DE JAVIER PERIANES www.javierperianes.com WEB DE LA FUNDACIÓ MOMPOU www.fundaciomompou.cat LUDWIG VAN BEETHOVEN Moto Perpetuo (Sonates núms. 12, 17, 22 i 27) Javier Perianes, piano CD HARMONIA MUNDI (2012)

AGRAÏMENT ESPECIAL A:

MANUEL DE FALLA De Falla. Noches en los jardines de España Javier Perianes, piano CD HARMONIA MUNDI (2011) FREDERIC MOMPOU Música callada Javier Perianes, piano CD HARMONIA MUNDI (2006)

Sabies que...? ... París i el piano són elements comuns en els compositors del concert d’avui?

Chopin, Debussy, Falla i Mompou foren pianistes i van interpretar les seves pròpies obres al piano. A més, tot i ser d’èpoques i estils diferents tots van tenir una estreta relació amb París, que marcaria la seva carrera com a artistes. París, cosmopolita i moderna, va ser la capital cultural del món durant el segle XIX i les primeres dècades del segle XX. ... Chopin va viure uns mesos a Mallorca?

A la Serra de Tramontana, a la Cartoixa de Valldemossa. Va ser a finals de 1838 i començaments de 1839. Pocs mesos abans el músic polonès havia començat una relació amb l’escriptora George Sand (pseudònim d’Aurore Dupin). Van anar-hi plegats, juntament amb Maurice i Solange, fills d’una relació anterior de Dupin. Allà, Chopin escriuria bona part dels seus preludis i també algun nocturn. Ella publicaria posteriorment la novel·la Un hivern a Mallorca, on no deixaria gaire ben parats als illencs. ... el Clar de Lluna és probablement la peça més coneguda de Debussy?

Si més no, per a piano. Tot i que va ser composta conjuntament amb altres tres peces per formar un sol recull, la Suite Bergamasque, posteriorment s’ha interpretat sovint per separat i en arranjaments per a tot tipus d’instruments. També s’han fet moltes orquestracions -cap per part de Debussy-, entre les quals destaca especialment la que Leopold Stokowski va preparar l’any 1940 per a la pel·lícula Fantasia. Per cert, no confondre aquest Clar de Lluna amb la Sonata Clar de Lluna de Beethoven. ... el títol de l’obra Música Callada’ de Mompou té l’origen en uns versos de Sant Joan de la Creu?

Diuen així: “(...) la noche sosegada en par de los levantes de la aurora, la música callada, la soledad sonora, la cena que recrea i enamora.” Pertany al Cántico Espiritual. Mompou va compondre quatre reculls de peces sota el nom de Música Callada, i els va anar publicant en quaderns, entre el 1959 i el 1967. ... entre Mompou i Chopin hi ha molts punts en comú?

Més enllà del nom de pila, hi ha altres paral·lelismes en les vides i les carreres d’un i altre músic. Van dedicar gairebé tota l’obra al piano, que els donava tot el que necessitaven per poder expressar-se. Els dos van ser tímids i insegurs. I tots dos van mirar enrere per trobar un llenguatge propi: Chopin a Bach i Mozart; Mompou al gregorià, les primeres polifonies, i al so de les campanes. Tant l’un com l’altre van ser extremadament perfeccionistes i van preferir les peces breus a les grans obres. Cercaven l’essència en la seva música, evitant notes superficials i sobrants. Això els fa únics i irrepetibles. ... tot i la importància del piano per a Falla, no hi ha molta producció seva per a aquest instrument?

Tota la música del compositor gadità naixia en el piano, encara que després l’adaptés per a altres instruments o l’orquestrés.

D’aquesta producció destaca especialment la Fantasia Baetica, una obra que va dedicar al gran pianista Arthur Rubinstein i que aquest va estrenar a Nova York l’any 1920. Potser per l’evocació que l’obra fa del so de la guitarra flamenca, el cante jondo o la dansa, Rubinstein no la tocaria gaire sovint. El temps l’ha convertit, però, en una de les obres de referència del catàleg pianístic de Falla.

Pere Andreu Jariod, divulgador musical

INSTITUCIONS

PAT R O N S

MECENES

COL路LABORADORS

MITJANS