Llibret complet [C]Screen Primavera - Dansa 2017

#CScreen17 #CScreenPrimavera

EL FESTIVAL [C]SCREEN [C]SCREEN és un festival organitzat al municipi de Cerdanyola del Vallès per la iniciativa cultural [PLAT ARTÍSTIC] en col·laboració especial amb el Museu d’Art de Cerdanyola.

A primavera, el seu objectiu principal és donar a conèixer el gènere de cinema de dansa, mostrant les últimes tendències cinematogràfiques i coreogràfiques a través de les produccions audiovisuals de tot el món, de tot tipus de pressupost i de bona qualitat. A més, pretén sensibilitzar aquells que desconeixen aquest gènere o estan menys informats de les noves maneres de crear.

Per aquesta segona edició de primavera, hem comptat de nou amb la coreògrafa Marta Kosieradzka com a jutge:

Marta Kosieradzka Coreògrafa i ballarina

Creadora conjunta amb l’Eva Campos Suárez de [Plat Artístic] des de Varsòvia.

La seva última de creació “The doubts and reflections of Eve” va ser gravada al febrer al jardí del MAC.

https://www.facebook.com/MartaKosieradzkaDance/

ril, a b a ’ d 28

uè

-Q h 0 3 : es 17

l

?

nsa a d e ad

m

ine c l e s é

re

sob s ) s ó l cule r inc

ena em pel·lí els r e b mb trar ns d

a (a sa. Mos c algu i é m b à n n m i a da d ma de d s.XX i ta a r r e el 16! ne d ax i 0 t i c 2 t s i l l e e p e i P ats d icis d de princ n n i o i s l c e ues elec s q i s s l s e clà rts d

rs millo

cu

Move Away - The last breath of love Ch. Martínez (Espanya) 5 min

Hers

Rafah M. Nakib (Líban) 8 min

Honeymoon

Marta Renzi (Estats Units) 6 min

Here, Now and Then Anji Crain (Estats Units) 9 min

al

eci p s e ssió e S 0h

9:0 1 s e l ril a

b 28 d’a

The Cuckoo’s cry

Inbal Oshman & Yannets Levi Israel/Japó | 33 min

Migmetratge de dansa inspirat a partir d’un Haiku japonés:

Even in Kyōto / hearing the cuckoo’s cry / I long for Kyōto Una dona que treballa en una monòtona oficina a Kyoto és continuament humillada per la seva superior fins que se n’adona que pot escapar d’aquest assatjament a través d’un petit armari del seu despatx. Però què passaria si la seva superior descobrís que s’escapa en horari laboral?

1

ió # s s e S h-

:30 7 1 s e il a l r b a ’ 29 d

Move on

Yasuaki Fujinami Japó | 4 min

Moving Southwark

Jevan Chowdhury Gran Bretanya | 5 min

Flamenco

Anjelica Scannura Canadà | 12 min

Aquarius

Timo Zhalnin Rússia | 9 min

al n o i c a n nt e r i a i d ç i Fe l n sa ! a D a l de

0

8:3 1 s e l ril a

b 29 d’a

Epilogue to the death of Faun J. Alberto Andrés Lacasta Espanya | 14 min

Laundry

Hannah Weber Estats Units | 4 min

NIGRA

Marta Arjona (DansPXL) Espanya | 9 min

Trussed

Dylan Wilbur Estats Units | 10 min

2

ió # s s e S h-

sa

r

lle a T 12h s e l a ril

an d o e de víd

ent? m i v o r el m a? a v a r e a g ideodans r d n e apr av Voleu oleu fer un V

b 30 d’a

En aquest petit taller, l’Eva us explicarà unes senzilles bases que podeu aplicar per gravar tant una escena en moviment com una coreografia. L’únic que heu de fer és venir amb ganes i amb una càmera (pot ser el mòvil, una càmera compacte, una senzilla de vídeo, etc.)

Si hi esteu interessats, inscripcions a:

platartistic@gmail.com

(Límit de 10 persones)

sta Laca aun) s é r fF nd rto A death o e b l J. A e to the gu (Epilo

r

illo m l a ista v e r t En

na

cio a n t r cu

ió

dic e ’ l e ld

“L’origen del projecte i les fonts naixien de la dansa, així que el llenguatges des del que sempre vaig imaginar la pel.lícula era inexorablement el de la dansa.”

Pots explicar-me d’on va venir aquesta idea i per què seria un epíleg? (...) el que pretenia era precisament això, reflexar al Faune (en aquest cas, Fauna perquè és dona) en l’actualitat, i el resultat és un personatge, l’esgotament i l’estat moribund del qual va concorde amb la inexorable sequedat del planeta i el que jo anomeno gradualment invasió de les escombraries, que és el que el curt pretén posar en evidència i denunciar (...)

Com vas trobar la localització?

(...) en l’origen, sempre vaig imaginar la pel·lícula en un abocador, i no en un qualsevol, sinó en un molt concret que està molt a prop del meu barri d’Osca on em vaig criar i que amb la resta de nens del carrer visitàvem amb freqüència (...)

El teu curt es pot incloure perfectament en el gènere de dansa per a la pantalla, què significa això per a tu?

Per a mi és un àmbit que m’atrau molt i amb uns registres de comunicació que tinc moltes ganes de seguir explorant i en els que he de continuar creixent i aprenent. Per dir-ho d’alguna manera, el meu ofici tradicional en el cinema i el vídeo (amb el que més gaudeixo i per al que estic preparat) és el de guionista, i el fet d’explicar històries sense utilitzar la paraula, amb l’”ortodoxia” del llenguatge audiovisual, i amb les possibilitats expressives que la dansa posa a disposició, és un repte tremendament atractiu (...).

a

nin o g a r tar a s e rom

XL

sP Dan a on a Arj IGRA) Mart (N

ista v e r t En

a

p e v o j una

“Per a mi, el screendance (dansa per a la pantalla) es basa en explicar històries unint dos llenguatges, el de la dansa i l’audiovisual.”

En comparació amb altres treballs teus, “NIGRA” crida especialment l’atenció: sembla un treball profund, molt emocional i cinematogràfic.

Sí, “NIGRA” cuenta una historia y, además, tiene mucho sentimiento y mucha realidad ya que para construirla nos basamos mucho en lo que estábamos viviendo tanto la coreógrafa como yo en aquel momento.

D’on ve el nom de NIGRA? Quina relació té amb la història?

El origen de “NIGRA” està en el “Sambucus Nigra”, que és el nom científic del saüc, i Saüc és el nom del petit protagonista de la història. El seu nom està basat en la planta del saüc que té unes qualitats medicinals molt bones i, tant el nom com la planta, tenen molta relació amb el pas del temps, que és un dels tòpics que es mostren en la peça. Així doncs, després de molta recerca, ens va semblar un títol molt simbòlic.

Com has dit, en aquest curtmetratge participa un petit actor, en Saüc Bonet.

Gravar amb nens sempre és difícil, com va anar el rodatge?

Doncs la veritat és que el rodatge va anar molt bé i, en aquell moment, ell gairebé tenia un any i mig. Cal tenir en compte que en Saüc està acostumat a la meva càmera des que va néixer i això va facilitar molt les coses.

re anse L a ) Olg arius (Aqu

a

igu a ’ l e tat d s o c l sa e l b í e r

c

s in e g t a Pais

“(...) La dansa és un llenguatge del cos que existeix des de que l’humà existeix. És el llenguatge universal que ens fa entendre’ns els uns als altres. Estic segura que és una bona manera de connectar entre la gent (...)”

En Aquarius, podem veure paisatges preciosos, com vau trobar aquests impressionants llocs per gravar?

El rodatge va ser a Cotlin Island, en el Mar Bàltic. És realment un lloc molt especial amb una atmosfera inusual.

Volíem expressar que la naturalesa no és només una localització sinó una companya i una de les principals protagonistes de la pel·lícula. (...) Anna Rozhetskaya és la directora de fotografia de casi totes les pel·lícules de Timo Zhalnin, després del seu èxit amb el curt F5. (...)

En les dues pel·lícules Black Square i Aquarius sou el mateix equip de treball, teniu una companyia de dansa o producció junts?

Black Square és la primera cinedansa que va ser creada en cooperació amb el director Timo Zhalnin i la coreògrafa Elena Kuzmina - primera directora de l’Eifman Ballet. Després de rebre bones reaccions dels festivals i de les audiències, vam decidir continuar el nostre experiment creatiu en comú i Aquarius va aparèixer. (...) L’actor principal en les dues pel·lícules, Mikalai Radziush, és un ballarí de ballet experimentat, solista de l’Òpera de l’Estat Húngar (...). Va ser llavors que vam organitzar una pròpia companyia de producció juntament amb Timo Zhalnin. Tenim moltes idees i anem a fer pel·lícules experimentals i de diferents tipus de contingut coreogràfic.

eber W h na Han undry) (La

loc

La

nl u n e dansa

ia

ad a i d l de

“El cinema de dansa és per a mi una sòlida relació entre coreografía i cinema.

Tots els elements han de tenir un igual balanç i estil que es complementin un a l’altre.”

Per què vas escollir una bogaderia? Què t’interessava?

(...) Fer la bogada és una tasca esgotadora que ningú vol fer, així doncs, per què no fer-la interessant? (...) Les vegades que manipules la teva roba bruta a neta, el teu cos treballa ràpid com una màquina. Mentre que en contrast, el temps d’espera per a què la roba acabi de netejar-se o assecar-se, se sent com si fos tota la vida i el teu cervell comença a tornar-se boig perquè sents que estàs perdent el temps mentre estàs atrapada en aquesta rara localització envoltada de repetitiu so blanc. (...) Crec que hi ha sempre un element còmic en fer la bogada.

Sempre que la gent està doblegant la seves mudes, s’avergonyeixen o la dobleguen ràpid per tal que la resta no vegi la seva ximpleta calça o sostenidor que està apartada en el seu guardaroba. Però és difícil amargar aquestes coses perquè estàs en un lloc públic, així que t’has d’aguantar.

Per què vas escollir fer una screendance (dansa per a la pantalla)?

Laundry Day anava a ser una screendance sense importar el què. Quan vaig anar a aquella mateixa bogaderia, vaig estar mirant una de les secadores i atentament veient com la roba es movia per dintre. Quan vaig començar a esbossar la idea, la vaig expandir des de la roba i llavors vaig pensar com el cervell se sent durant el temps d’espera… i qué es veuria en forma de moviment. Després, com el cos es mou durant el procés de doblegat, i com això pot ser exagerat en un flux específic. En total, veuria més una screendance sobre fer la bogada que no pas a algú fent-la en una pel·lícula de narrativa bàsica.

an Murr c M e Kaile russed) (T

t

i n fi n i ucle

nb u s é a òri t s i h a

rl Potse

“Mai m’he imaginat creant dansa per a cinema abans. (...) Després de fer un acte de fe i trobar gent per ajudar-me a crear la pel·lícula, vull continuar-ne fent. M’encanta la màgia del cinema mitjançant l’edició, o el colorejat, o les expressions facials, o els petits moviments del dit, o el decorat, o els canvis de vestuari que no es poden fer en una actuació en directe. (...)”

Què és per tu “be trussed” (estar lligada)?

“Trussed” és sobre sentir-se sola al mateix temps que sempre connectada. Físicament, “Trussed” representa el suport o la manca de suport d’aquell a prop teu. És també un joc de paraules en anglès amb trust (confiança). Les armadures o les bigues (truss en anglès) d’un pont o un edifici l’aguanten i el suporten i, en aquest cas amb el nostre cabell, estem físicament lligades i sent suportades una per l’altre.

Per una altra banda, un edifici o un pont no poden anar a cap lloc o créixer perquè els seus bastiments els mantenen en el lloc. (...)

Aquest curtmetratge forma part d’una pel·lícula més llarga: LIVING THE ROOM. Em pots explicar una miqueta més?

Living the Room és una col·lecció d’històries humanes personals i inherents. Va començar amb una casa buida de 103 anys. Sis ordenades habitacions estan clarament buides excepte pels seus ecos de vida. Quan la càmera s’instal·la en la sala d’estar on el primer capítol es desenvolupa; un sextet, un quartet, un trio, dos duets i dos solos tenen lloc en la sala d’estar, l’habitació, la cuina, el menjador, el bany i el vestíbul, algunes de les històries d’aquesta casa i la seva gent. (...)

Fins aquĂ­ ha estat tot!

Ens veiem a la TARDOR amb mĂŠs curtmetratges!

Shortfilm Festival

[C]Screen Un projecte de...

http://platartistic.wix.com/cerdanyola-screen platartistic@gmail.com