Presentació

“res del que és pirinenc ens ha de ser estrany...”

Aquesta frase tan senzilla i alhora compromesa amb els Pirineus, pronunciada fa més de cent anys, és un dels leitmotiv que ens han portat a dedicar el present número del Portarró al moviment filosòfic, científic, cultural i esportiu batejat a finals del segle XIX com a Pirineisme. Després de 16 anys de difusió dels valors naturals i culturals més representatius i genuïns de les muntanyes d’Aigüestortes i Sant Maurici ens mancava escriure sobre valors històrics. Uns valors poc coneguts però de gran transcendència en l’evolució del territori Parc. Mentre que en valls pirinenques veïnes, l’audàcia dels primers pirineistes havia estat documentada, escrita i divulgada amb escreix, les referències d’aquests a la vall de Boí, a la vall d’Espot, a la vall Fosca, a la val d’Aran,a la vall d’Àssua o a la vall de Barravés eren rares, inconnexes i sovint testimonials. La dedicatòria d’aquest número 32 del Portarró al Pirineisme pretén, doncs, apropar-nos a les aventures i desventures dels primers viatges, exploracions i conquestes d’unes muntanyes que hagueren de fer un llarg camí des de l’horribilis fins a la bellesa, des de l’oblit fins a l’admiració. Un camí que durà segles i que no va ser fàcil. Hem escollit un seguit d’articles i entrevistes que intenten, més enllà de la informació que ens aporten, fer aflorar aquest sentiment pirinenc que va emergir de les gestes inoblidables d’homes i de dones arribats majoritàriament del nord de la gran serralada. La tràgica mort d’en Mallafré, que avui és recordat involuntàriament per milers de visitants quan pronuncien el nom del refugi que porta el seu nom; la importància de la cartografia com a disciplina científica que dibuixa i ens apropa valls i muntanyes desconegudes; una càlida entrevista amb els creadors del PyrenMuseu a Salardú, que sabedors de la importància del Pirineisme van afegir-lo al seu establiment com un clam turístic innovador i exclusiu d’un país com l’Aran que, per motius geogràfics evidents, va acollir els primers viatgers arribats de França endins; els epítets específics d’algunes espècies vegetals que ens assenyalen la seva pertinença a la serralada així com una descripció acurada de la simpàtica llucareta, hoste fidel dels boscos subalpins; un viatge personal per l’essència del Pirineisme analitzat des dels dos vessants pirinencs, l’atlàntic i el mediterrani; un itinerari recomanat per la val d’Arrius, des de la vall de Barravés; i les darreres novetats i consells bibliogràfics, són les branques de l’arbre pirinenc que us presentem. No volíem acabar aquesta presentació sense informarvos que, inicialment, aquest número 32 del Portarró, estarà disponible solament en format digital. Esperem però recuperar la seva publicació també en el format tradicional ben aviat com a mostra de respecte, admiració i fidelitat cap als centenars de lectors i lectores que durant tots aquests anys han escollit la proximitat i la calidesa del format en paper per gaudir, com a bons pirineistes, dels valors naturals, culturals i històrics del Parc Nacional.