noticiarยก grafic
Aspectes del Goncwrs da sardanec celebrat a Paits el dM 14 de seternbre. v&d
noticiari
C O ~ C Ude ~S sardanes
.
1 Aspecte de la plaqa del Planell durant la celebració d'un concurs a finals dels anys seixanta Foto: Joan Salvia
2 . Els dansaires
de la colla "Fonts de Valldans" posantse les faixes al passeig, abans del concurs
plaga 'del Portalet durant el "galop", amb la cobla a orirner terme
4 . Detall de les faldilles aue Iluien les balladores de la colla "Fonts de Valldans". dissenvades Der Agnés~osi que foren estrenades amb rnotiu del concurs
Desde 1966fins1976, alanostra vilas'organitzaremconcursosde sardanes ininterrompudarnent. tot fent-los coincidir amb les festes del Ranxo. La placa del Planell s'omplia de gom a gom d'una gent desitjosa de contemplar la munió de colles que hi concursava i sobretot. oer veure les evolucions de' la colla propia de la localiat, la nostra "Fonts de Valldans" ... El món sardanístic passava una bona epoca, fonamentalment perque en aquells dies els concursos sardanístics esdevenien una manifestacióde catalanisme ja que, donades les circumstancies polítiques, no hi havia massa possibilitats d'expressar-lo. Tenien un atractiu afegit al fet de veure com els dansairess'esforcavenentreure "curts", "Ilargs" i "tresos" amb precisiómatematica.No oblidem quelasardana haajudat el país a conservar la consciencia de la sevaidentitatdurantelsperíodes en que I'existencia de la cultura catala ha estat en perill. La sardana té moltes altres vessants. Unade lesmésremarcables és la pauquesimbolitza...Itambé ése1ballsolidariperexcel.lencia, jaqueen unarotllanano hi halloc pel refús o la discriminació i com deiaJoan Maragall: "i'esperitde la sardana és I'esperit mate& de Catalunya". En una ballada de sardanes s'hi respira germanor i és unamanifestaciópopulard'un valor cultural icívic extraordinari. En I'aspecte musicalels atractius són també remarcables, des de I'airefestiu que portaimplicit,fins a I'originaliat que li donen la tenora, el flabiol i el tamborí i 6s que "musicalment, constrtueixun dels patrimonis més impoflants delanostra cultura", combé deia Pau Casals. Ique n'és de bonica la sardana!, perque una altra vessant de la nostra dansa 6s la bellesa estetica que porta implícita... Josep Pla deia: "Una dona ben feta, ballant amb els bracos enlaire, palpitant sota la
roba, és una realitat a la qual I'escultura no ha arribat encara, nothkment".
La nostraplaqaprincipali centre neuralgicde lapoblaciós'omplia del coloritamb lesvariadesvestimentes de les colles i de milers de banderoles que onejaven per damunt els caps dels dansaires.
cinador de I'acte, fou la recentment remodelada placa del Portalet, queel proppassatdia 16de setembre dona cabuda a les vuit colles que participaren en un concurs singular. Hi participaren, arné?.de lesassídues,les quinze parelles de Ponts, en formació de dues colles, les quals representaven ambdues epoques del nostre sardanisme de competició. Els actes s'iniciaren amb el tradicional "galop d'entrada" dels dansaires, que procedents del passeig, amb passos rapids i seguint la música de la cobla Riella d2Agramunt,de parella en parella i agafats de les mans, s'anaven situant als indrets de la
Feia molt de temps que a Ponts noesveiaunconcursdesardanes, concretamentdes de I'any 1982. Enguany, graciesalareviscolada colla "Fonts deValldansnse n'ha pogutveure'nun altre. Nosabem si hi haura continuitat de la colla
pero, graciesalseu ressorgiment, lavilahaestatnovamentseu d'un concurssardanístic,el XXVIIede les Terres de Ueida. El marc escollit per 17Ajuntament,patro-
placa que I'organització havia distribuit per I'emplacament de lesrotllanesquehaviend'encabir els components de cada colla.
Els caps de colhanaven movent peces i donant instruccions La plaga oferia un aspecte magnífic i els de Ponts estaven situats estratbgicament, a Itombra del plataner i a la vora de les autoritats... Els newis comengaven a aflorar mentre s'esperava que la cobla interpretes els primers 7ompassos. El concurs s'inicia imb laEsardanade Uuhenf'i cal dir que els balladors ho feren a ple rendiment, des dels més menutsalsveterans.Desprésarnb la temuda "revessa", ja comenp n lessuorsenalguns,peque els anys no perdonen Per acabar, espuntejala "sardanade germanoi', que féu p e f i la roja plaga perqub molts espectadors s'afegiren a lagrandiosarotllana que es construiique encerclava les colles que participavenen la modalitat de "punts Iliures". Algunes formacions feren gala del seu esperit innovador.
...
...
Enfinalitzarel concursesprocedí al repartiment de premis i obsequis perpart delesautoritats locals, essent la colla "Estol" d'Agramunt la més guardonada. Respecteaaquestacolla,existe* nornés des de 1995, cal dir que els darrers tres anys ha estat la campionade lesterres de Lleida, de ladificil iinnovadorámodalitat deNpuntsIliures".
-
Els
com onents de "iedF1~" Valldans",
z&d$,amb retrobament
.
8 - 10 Aspectes del lliucament de oremis i
.
71 lnstantania durant la fbmació de les ronlanes
12.Prs Bcte durant ballada de la Bardana de ixwttTmd i
%unbIüures", amb la coila Estol a primer terme
ResultatsS. Revesa: -GrupA (tnfantils) la- "Petits Gorriols'" 2a- "Dolc infern" -Grup 6 (Grans) 1a- "Estol" 2a- 'Forp barres"
.
t 3 lmatge que eferia la plap d u r a el conans. amb els trofeus a pnmer
terme
durant. 81 repaniment de premis
3a- "Remembranp" 4a- "Aqualata" En la sardana de Ilulment i en Punts Iliurestamb6 fou "Estol"la guanyadora dels grans i "Dolc infern" i "Pefifs corriols" obüngueren la primera placa en
lluhent i punts Ilíures, respectivament. Si bé les dues colles de Ponts no entraven al concurs, la seva actuació no desmereké en absolut, i deixaren ben palesa la seva experiencia sardanística. Demostmrenquedarrereelsseus passosbentrenatshihaviamokes hores drassaig. Ni les panxes prominents d'alguns, ben dicsimulades per les "miraculoses" faixes, impediren que els dansaires loeals deixessinformaltel pavell0 pontsic&...
les nostres entRats
BI
L'agrupació sardanista Fonts de Valldans Si la sardana és la dama m6s bella de totes les danses que es fan i es desfan, tamb6 6s cert que les fonts de Valldans, foren durant alguns anys, un delsparatgesmés bonics de la nostra geografia local i sobretot, esdevingueren un punt de referencia comú per a molts pontsicans. Fins i tot, als anys trenta del segle XX, hom li dedica una sardana al4usiva. Amb elpas delsanys, aquestes fonts -actualment malmeses i oblidades-donaren noma una de les entitats culturals i de Ileureméssingularsientranyables que ha tingut la nostra vila durant la segona meitat del segle passat: I'agrupació sardanista Fonts de Valldans. La significació social del moviment sardanistadurant els anys seixanta: La sardana ha estat una de les manifestacions rnés públiques i col.lectives de catalanitat al llarg del segle XX i, el rnoviment sardanista que ha generat, ha tingut, sens dubte, un valor especial en les epoques més diffcils, sobretot durant el llarg periode de la postguerra espanyola, quan calia refugiar-se en la música i en la dansa per tal
de defugir la resta de formes de repress6culturalinstauradespel regimfranquista.Enaquestsentit, el redrecament cultural i general del país només es podiaaconseguir, o intentar, amb manifestacions culturals populars
col.lectives, i la sardana ho era, grhcies al paper merament "folkloric" i, per tant, innocu que li atribuyen els que aleshores tenien la paella pel manec. Pera molta gent del nostre país, la sardana ha estat un instrument de solidaritat i un mitja inconscient d'adquirir consciencia (excuseu I'aparent joc de paraules). Actualment, lasardanaja no té -sortosament- la significació reivindicativa d'anys enrere i la seva practica ens permet sentir-nos catalans amb naturalitat, sense haver-nos de sotmetre a cap obligada norma estetica de caire patribtic o personal. Trenta-set anys després de la fundaciódel'agnipaciósardanista Font de Valldans i quan ja en fa int-i-set des de la seva dis1 .Vrtageneral de la plavdel Planell durant undels
les nosires entitats solució, durant la festa maior d'enguany hi ha hagut un &u retmbament (ia se'n feu un I'anv 1988) de laco¡la local, per laquál cosa hem creaut adient fer-ne aquesta breu r k e n y a histbrica oer tal de retre rnerescut home natge ais saus integra.
tiren, famM, en un motiu d'lntercanvi d1inqui&ud8 ide coneixements entre jovesde diferenrs comarques, viles i clutats del nostre país.
c.-
Ternpseratempsquel'Agupaci6 Sardanista Fon% de Valldans esdevingud un esplai distintiu i distinait d'un nombre imwrtant
que van del 1~66 al 1075, lb activitats i eis despla@ments
arreudeGatalunyaquewnwlitrar aquesta agrupaci6 es conver-
-
L'origen d'aquest rnovimentsardanista cal cercar-lo, concretament,enladeeadadelsseb<anta del segle passat, a partir de ta oreaci6 de I'anamenacta Penya Swdanística Pontsicana, inspi. ra& i &irnulada pelsvicarís de IéiparrbquiadePonts-enespe@ialperMn. UuísBaMSi Peiróamb I'avinentesa de disposar d'unaseu social al CentreParmquial d'AcoióCatblica. Lesseves acthritatscomlsfen,sobmtot en i'orgahització de ballades de wdqnesambgrambfonalaplaqa del Passeig, elsdfumengesd'esfki. al capvespre. Arnb tot akb, quan ungrupdejovesafeccionats locals decidirenformarunacolla sardanista, el presídent de la Penya Sardanística, que Ilavots eraen Dombnec ~ a r c hremlzi , la iniciativa i facilita la fusi6 de la colla i de la penya. Desprésaun estiu de prepara& i d'assaigs a lasaladebaildei'a!eshoresincautat Centre d'Esquerres de Ponts -I"actual rnagattem adossat a I'hotel Boncompfe-B- els fom que integraven aquesta primera collasardanistaesco~lllren ladfada de!14desetembrede 1965,festa major de Ponts, c m a data més adequadapera la presentad6en públicdelanovacollasardanicta. Es debuta amb un abillament m&~v~úiformal per&empesos
les nostres entitats
PONTS perunagranil4usió.Ambaquesta primera exhibició a la placa Planell es veieren acomplertes totes les expectatives i, acte seguit, es parla de dotar de continuitataquellincipientprojectede creació d'una colla sardanista preparada per assistir als concursos i d'altres exhibicions. Al mateixtemps, durantdsdeu anys subsegüents, la placa Planellesdevindria el marc genuí i incomparable per a I'espectacle colorista de les competicions sardanistes i d'altres manifestacions decairefolklbricque s'hi celebraren. En aquest sentit, durant els mesos posteriors a I'esmentat debut, ja es planejala realització del primer dels deu concursos de colles sardanistes que, com s'ha dit, se celebraren de forma consecutiva a Ponts durant aquells anys. Aquest primer concurs -valid peral Campionat de Colles Sardanistes de IesTerresUeidatanesiorganitzat per la secció sardanista del CE Huracans, de Lleida- va tenir lloc el diumenge de les Festes del Ranxode I'any 1966, icompta amb la participaciód'unatrentena de colles de les comarques de Ponent. Desd'aleshores, elsconcursos que se celebraven el diumenge de Carnaval al matí, es
Tradlcionols Festes "l"inrn.rr I
id
Ranxo
* ,Un. iIr ,m,
PlauUnu*.lerUdenu(l-Su
VI EOWCUAS Atíi10~111 b.l&i#glkM~l#glbhlai 0q.w
Fla d b
m,
«FONTS DE VALLDANSIfi~rnYalmmu~RIi
-
l
-.-. .. ---.C:onvertiren en un dels esdeveniments festius més esperats de dites festes. ..h*<~**iWlul*Ch*Ch*Ch*~hd.1.1.4
La bona acollida que aquesta manifestació va tenir entre el públic de Ponts, constituí I'encoratjamentnecessari per tal de prosseguir amb I'esforc i intentar consolidar I'agrupació
sardanistaFonts devalldanscom a una entitatvilatana de ple dret. Per tal de refermar aquesta projecciósocial, durantlafestamajor del mateixany 1966,es presenta en públic una colla infantil la qual, tot iser un projectedecurta durada en el temps, es convertiria, més tard, en el planter de joves dansaires que, d'alguna manera, hauria de donar continuitat a I'agrupació. Les temporades de competició sardanistadelsanys 1966-67van ser, perdir hod'algunaforma, de rodatge i d'afiancament estilístic. Malgrat les modestes classificacions que la colla aconseguia, tenien I'atracció d'un món per descobrir. Van ser anys d'actuacions arreu de Catalunya: Font Romeu,a I'AltaCerdanya, Roses, Calella de la Costa, Reus, Manresa, Lleida i un llarg etc. El fetsardanistaelsposaencontacte amb una Catalunya que desconeixíen.L'assistenciaalsconcursos i exhibicions els convertí en sardanistes cent per cent, en un equip disciplinat i harmhnic que ,peCtedsla ballava la sardana amb respec- ,m-,u~,~,u tUOSa i conscient devoció.Al llarg ambmmdel de la temporada 1968, la colla ~ ~ d e ' ' n y assolí una maduresa i una esta- Fdo:AniuManuel bilitat que li permeteren acon- G*rreI
,
les nostres entitats seguir un lloc destacat dins del conjunt de colles sardanistes de lecterreslleidatanes.Aquellany, s'arribii al tercer lloc de la classificació general del campionat provincial. La colla Fonts de Valldans, va procurar mantenir sempre un nivel1de qualitatde dansadigne, através d'un estll depurat id'una actitud competitiva noble i
oberta. La temporada 1969, per dierents motius. lacollainiciales
renova i n'entraren aformar pari nois inolesd'unaaltrageneració. Vaserun puntd'inflexiónecescari per donar pas a una nova embranzida al projecte associatiu. Amb I'entrada de nous elements, moltjovesperb, alhora, plens dWusió, cal& iniciar novament tot el procés de p r e paració tecnica i depuració d'estil, abans de la inwrporació
10-H.DUes
ñrmacionsdala WllaFontsde Valldans FnoS:AmiuManuel Gabriel
. al la. lmaigedurant I'enrsgislramentdd programamRaices'a linterbrdel'esgl6sia UeSant Pere l'any 1975 Fata:AniuManUel
Gabriel
món de la competició sarinista. Van aprendre a mjuntar-se, a coneixer els rmpassos d'espera, a puntejar i comptar en sllencl 1, ben avfat>el nom de la colla Fonts de Valldans ja figurava novarnent en els llocs d'honor de les classiiicacions dels campionats sardanistes de les terres Ileidatanes de les temporades 1970 i 1971. La seva constancia i disciplina es vei6 premiada, I'any 1972, amb la consecució del títol de sots-campiona.
...
les nostres enti€@& Malgmt que I'agrupaeió sardanistanovaarribwadispesarmai d'unestatgesocial estableipropi - d e la saia de ball de I'antic Centre d4Esquerreses p a d a
M. Bresffi6, Rntoni Cortina, Manuel Gabrrel ISebaotiBLlore Tal com passa soWnten moltes enüt9asadtwalsmode&esesvingu8
undlaenau8~ts~moonentsde de-dkfalliment, perqu6 'alguns d'eltslas'havíen enfilat per alhes
3@5% ,/& - --
-
-
-
ut(li&ar unadeiesaulesdel'aotic col+s@gidals "Hemanosodura& els deu ianys antetiorment essenyats, un g m nombrede nois inoies va pascar per I'agnipació sardanista, ja sigui com a dansaires o b6 com a simpatiñants,totparücipantde I'alegria prbpia de la joventut. affernada amb un seri& i ordenat treball d'equip. A banda de I'acfívltat purament folkldrica, I'agrcrpació va saber dur a tcsrme altres activitafs en el camp de la dinamikació cultural com, per exempte, l ' o r g a n ~ d ' u ncurset noctum de Uengua catalana, impartit per ia senyora Maria Solansalacala~pewrdelCentre Parroquial. Itarnbéen altrmveesan% del folklore, com és ara e!s ballets populars catalans, que també formaren part del seu repertai gairebédesdelafuhdaoid oom a entitet, L'especialitracid en dansapopulprrculminariaamb una adllauó per al prcigrama "Raims", ddeTV,l'any1975,amb mom del qual execut%el Ballet de Déui unasardana, en el mafc de i'esgJ$sia de SahT Pere & Ponte, que aleshoresestrobava en les primeresfases del pro& de restauració. billargde lad~4adaaiifefiorrnent esmentade., I'Agtupaci6 SardanistaFontedeValld~eswrmem' en una instifució pontsicana de primer ordre, avaladapelfet que més@unaseiWnadejovesda totes les edats hi estigueren adscrits, de maneram& o rnenys acüwa, enmig d'un caliu de sana ekpansiciideconvivdncia. Dumnt eldenirsdelaseugexis~ncfafou dirigida peffi capdansws Josgp
viaranys i perque la continuitat generacional de I'entitat arnb prou feines tenia recanvi... Després d'un periple de rnés de deu anys d'actuacions ininterrornpudes, caliatrobar-hi alternativa italveaadano esvasabercercar, oer l a aual cosa I'aaruoació ~ardaniskesdissolgu~mateixManuel G~~~~~~ Forn,Jordi any 1975. Vidal i Sordé
16 La WllaFontde Valldansl'any 1966 Foto JoanSalvia
17. LacollaFonlde Valldans l'any 1966. ambsbballadors 'granSi'lnfantil~' Foto.JoanSalvia
18. lacollaFontde Valldans l'any 1973 Foto: Joa" VIfadOt
Relació dels dansaires que han format part de I'Agruoació Sardanista «Fonts de Valldanw: Abelló, Pepita Armengol, Ramon Bajona, Josep Maria Balagué, Salvador Barrera, Jordi Blanch,!mmaculada Bravo, Angels Brescó, Josep Maria Cardenyes, Joan Cardenyes, Dolors Casals, Francesc Castella, Jordi Castella, Josep Manuel Castella,Teresa Cercós, Pere Cirera, Teresa Closa, M. Carme Comelles, Ramona Cortina, Antoni Descarrega, Rafael (+) Esteve, Lurdes Fusté, Joan Gabriel, Francesc Gabriel, Manuel García, Cristbfor Jové, Narcís López, Alexandre Lloret, Sebastia Martl, Mercb Martínez, Josep Mases, Pilar Moreno, Francesc Moreno, Josep Maria Moreno, MariaTeresa Pala, Ferran Palou, Maria Poch, Marta Porta, Maria Porta, Ramon Puig, Antonieta Puig, Rosita Puigpinós, Joan Pujol, Rosa Ros, Agnbs Ros, Enriqueta Rovira, Maribel Sala, Teresa Tapies, Teresa Tebé, Anton Maria (+) Tebé, Elvira Vila, Jordi Vila, Maria Carme Viladot, Mercb Vilella, Maria ~ n g e l s Vilella, Josep Damia Vilella, Miquel Vilella, Roser