LA SENYORIA DEL CASTELL I LLOC DE PONTS AL LLARG DE LA HISTORIA SEGLES Xl-XX
La senyoria del castell i lloc de Ponts al llarg de la historia - Segles XI-XX
La senyoria del castell i lloc de Ponts al llarg de la historia Segles XI-XX Durant tot el periode compres entre els segles XI i principis del XV, el castell i el lloc de Ponts van esdevenir una possessió directa dels comtes dSUrgelli de Barcelona, els quals els tingueren infeudats a individus del llinatge Ponts com, per exemple Mir de Ponts oVidiade Ponts (segleXI), els quals desempenyoraven les funcions de vicaris castrals sobre diferents castells i de castlans sobre el de Ponts. Durant els segles XII i XIII, la infeudació d'aquests castells i llocs passa, per successió, al llinatge dels Puigverd. Amb la creixent perdua de poder de la noblesa senyorial, la vila i el castell de Ponts tornaren a ser possessiódirecta dels comtes d'Urgell (segle XIV) i al segle XV, després de I'annexió definitiva del comtat a la Corona catalano-aragonesa, van canviar molt sovint de titular. Des de mitjan segle XV, la jurisdicció pertanyé al llinatge dels Albed, que també eren senyors d3Agramunti barons de Malda. L'últim terc del segle XVI, I'anomenada Baronia de Ponts passa, per compra, als Codina i, a partir del primer ter$ del segle XVII, per successió, alsQueralt, comtesde SantaColoma.
1 Escut actual de la vila de Ponts
2 Armes dels Urgell
3. Almes dels Queralt. corntes de santa Cobrna
R. A m e s deis
Fernan-Núner
5.Armes del$ Solis, ducc de Mantellano
El Títol de Senyor o Baró de Ponts es considera de caracter "immemorial" -tot i que sabem que apareix durant el segle XI- perque rnantenia aquesta condició durant el segle XIV, quan els sobirans comengaren a atorgar privilegis nobiliaris hereditaris.
El Títol de Marques de Ponts fou creat pel rei Felip IV (III de Catalunya-Aragó), per un Reial Decret I'any 1642, en favor del llinatge dels Queralt Alagó, comtes de Santa Coloma de Queralt i passa posteriormenta una branca dels Cardona, marquesos de Castellnou; als Solís, ducsde Montellano; alsOssorio, ducs de FernanNúñez i Grans d'Espanya i, des del segle XX, als Falcó d'Alda, que també detenten el Títol de ducs de Montellano i Grans d'Espanya. Des de fa prop de tres-cents anys, per tant, el Títol de Marques de Ponts esta en possessió dels Ilinatges no catalans anteriorment alhdits i residents, generalment, a Madrid.
-
Els títols nobiliaris constítueixen, actualment, una distinció honorífica inalienable, perpetua, vinculada i imprescriptible (si no són vitalicis o personals), concedits a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert. A I'Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del Títol, i en el seu defecte hom segueix les Ileis que regulen I'anomenat ordre regular de successió. Pel fet de ser títols nobiliaris, originen noblesa per al concessionari i els seus descendents, rnascles o fernelles, per la Iínia masculina. Els Títols del Regne i les Grandeses també es poden transmetre per Iíniafemenina. Segons llur situació jurídica els títols nobiliaris poden &ser ocupats, vacants, cancel4ats, anul4ats i, fins hi tot rehabilitats. Són Títols Nobiliaris del Regne el de Duc, Marques, Comte, Vescomte i Baró. Des del regnat d'lsabel II, tots els Ducs són Grans d'Espanya. Els Gransd'Espanyasón considerats com cosins del Rei, i els Títols com parents. Els Grans d'Espanya i Ilurs fills primogenits tenen el tractament d'Excel.lenticsirn Senyor.
La senyoria del castell i lloc de Ponts al llarg de la historia - Segles XI-XX
Els seus possessors i Ilurs llinatges al llarg del temps
Llinatge dels PONTS Segles XI i XII Cronologia:
Nom i cognoms:
T铆tols i possessions:
1024-1028
Mir o Mir贸 de Ponts
Senyor i castla de Ponts. - Feudatari del comte
Ermengol II d'urgell. 1057-1061
Pere Mir de Ponts
Senyor i castla de Ponts. Feudatari del comte Ermengol III d'Urgell Vicari castral dels castells dlAgramunt, Almenara, Oliola, Puigverd d'Agramunt, Solsona i Baiona (no identificat)
1089
Joan de Ponts
Castla de Ponts.
Gispert de Ponts
Idem. - Feudataris del comte
Ermengol IV d'urgell. Pere Arnal (o Arnau) de Ponts.
Senyor de Ponts i vicari castral dels castells anteriorment alhdits. -
1119
Bernat Pere (dit VidiA) de Ponts.
Feudatari del eomte Ermengol V d'urgell.
Senyor de Ponts i vicari castral dels castells d'Agramunt, Almenara, Barbera de la Conca, Clariana de Cardener, Oliola, Piera, Prenafeta, Puigverd d'Agramunt, Solsona, Baiona i "castellans subirans et sotirans" (no identificats)
El llinatge dels PUIGVERD -Segles XII i Xlll (per successi贸 materna): 1147-1167
1169
Vidia de Puigverd
~ e n y o de r Ponts i dels castells anteriorment al.ludits.
Pere de Puigverd (1)
Idem.
Pere de Puigverd (11)
Idem.
Guillem de Ponts
Castla de Ponts
Arnau de Laguarda
Sots-castla de Ponts.
La senyoria del castell i lloc de Ponts al llarg de la histbria - Segles XI-XX -
(continuació) 1185
Elvira de Subirats
1210 - 1243 ?
Comtessa vídua d'urgell.
Berenguer de Puigverd (1)
Senyor de Ponts i dels castells dlAgramunt, Barbera de la Conca, Figuerola, Miramas, Oliola, Prenafeta i Puigverd d'Agramunt. Castla de Ponts.
Guillem de Ponts 1228 1253 - 1291
~ l v a de r Cabrera
,
Comte d'Urgell (per possessió directa)
Berenguer de Puigverd (11)
Senyor de Ponts i dels castells alhdits anteriorment.
Ramon de Rabiat
Castla de Ponts,
Jurisdicció directa dels comtes d'Urgell i dels comtes-reis de Catalunya-Aragó S. #lll-XIV-XV:
-
1277 - 78
1314
1314-1320 1320 - 28
Roger Bernat
Comte de Foix
Alfons dlAragó
Princep hereu i Lloctinent del seu pare el rei Pere II, el Gran
Guillem Moliner
Castla, per poders del rei Pere II,el Gran
Sibil.la de Montcada
Comtessa dlUrgell
Ermengol X de Cabrera
Comte d'Urgell Vescomte d'Ager
Faidida de I'llla Jordan
Comtessa vídua dlUrgell
Alfons III dlAragó
Comte-re¡ de Catalunya-Aragó
Jaume I dlUrgell
Comte d'Urgell i Vescomte d'Ager.
Pere II dlUrgell
Gispert de Ponts
Comte d'Urgell i Vescomte d' ~ g e r Castla de Ponts.
La senyoria del castell i lloc de Ponts al llarg de la historia - Segles XI-XX
(continuació) 1408 - 1412
Jaume II dlUrgell, e l Dissortat
Comte d'Urgell i Vescomte d'Ager
Pon9 de Perellós
Senyor de Glorianes i de Rigarda. - Procurador del comte Jaume II dlUrgell, que li vengué la jurisdicció dels castells i llocs de Ponts, Plandogau, Maravella, La Canosa, Claret, Oliola i Valldans.
Senyoria jurisdiccional, per compra o successió - Segles XV i XVI: Gispert de Ponts
Castla de Ponts.
1416 - 1428
Ramon de Casaldáguila
Noble aragones, per compra de la jurisdicció a la Corona i al castla Gispert de Ponts.
1428 - 1430
Gaspar de Casaldáguila
(per successió de son pare Ramon).
Marcos Juan
Ciutada de Saragossa. (per compra als Casaldáguila)
Juan i Aldonza López de Gurrea
Nobles aragonesos (per compra a Marcos Juan)
Juan Martín de Luna
Noble aragones (per compra als López de Gurrea)
1431
Felip Galceran de Castro
Noble ribagor~ai baró de Castro (per successió dels Martín de Luna)
1442
Felip de Castro
Noble ribagorqa i baró de Castro. (per successió de son pare)
1416
1430
Martí i Aldonca de Torrelles Senyors de Torrelles de LI. i de Palleja. (per compra a Felip de Castro)
1446
1459 - 1484
Juan López de Gurrea (11)
Noble aragones. (per successió)
Bemat Albert
Noble rossellones. Baró de Pedrola, de Malda i de Maldanell (per permuta)
Felip Albert
Noble rossellones. Senyor de Ponts i d'Agramunt. (per successió dels Albert)
La senyoria del castell i lloc de Ponts al llarg de la historia - Segles XI-XX
-
-
La represa del Ilinatge A l b e r t Els Codina i els Queralt ;S. X V X V I i XVII:
Cronologia:
Nom i cognorns:
Títols o carrec:
1484 Les possessions dels Albert són confiscades pel rei Ferran II de Catalunya-Aragó. Rodrigo de Bovadilla
Cavaller i procurador del rei Ferran II.
Joan Ramon Folc (IV) de Cardona
Primer duc de Cardona i marques de Pallars.
Ferran Albert
Baró de Ponts, de Malda i de Maldanell. (per cessió dels Cardona)
Joan, Felip i Miquel Albert
Barons de Ponts i de Malda (per successió paterna)
1572 - 73
Bernat Codina
Tresorer del Principat de Catalunya. (per compra als Albert)
1606-1627
Maria Codina
Baronessa de Ponts (per successió paterna)
1491 - 1513
1513
fins a 1572
Comtessa vídua de Santa Coloma de Queralt. 1627 - 1640
Dalmau de Queralt i Codina
Baró'de Ponts i Senyor d'Oliola, Claret, la Canosa, Maravella, les Mollerigues, el Gos i Plandogau (per successió materna) J
Segon comte de Santa Coloma de Queralt. i virrei de Catalunya (1638)
La senyoria del castell i lloc de Ponts al llarg de la historia - Segles XI-XX
EL MARQUESAT DE PONTS SEGLES XVll ALXX. Va ser creat pel comte-rei Felip III (IV @Espanya)per Reial Decret del 9 d'abril de 1642 i ratificat per Reial despatx del dia 27 de setembre de 1648, en favor de Lluís Dalmau de Queralt i dlAlagó, baró de Ponts i comte de Santa Coloma de Queralt, fill del difunt virrei de Catalunya Dalmau de Queralt i Codina (t 1640) Cronologia:
Nom i cognoms:
Títols i possessions:
1648-1689
Lluis Dalmau de Queralt i d'Alagó
Primer marques de Ponts, comte de Santa Coloma i marques @Albolote. (morí cense descendencia)
Branca dels Cardona- Alagó -segles XVll i XVIII:
+ 1694
Antoni de Cardona Alagó-Borja
Teresa de ~ i i a
1704 - 1765
Segon marques de Ponts i marques de Castellnou. Marquesa vídua de Ponts i de Castellnou. Baronessa de Massalaves.
Vicent Felip de Cardona i Mila
Tercer marques de Ponts, marques de Castellnou i baró de Massalavés.
Josepa de Cardona i Bellvís
Quarta marquesa de Ponts marquesa de Castellnou i baronessa de Massalavés. Casada amb José de Solís, duc de Montellano i comte de Saldueña.
Branca dels Solís -segles XVlll i XIX: Cronologia:
Nom i cognoms:
Títols i possessions:
1765 - 1780
Alonso de Solís y de Cardona
Cinque marques de Ponts Duc de Montellano Comte de Saldueña
Alonso Alejo de Solís y de Wignacourt
Sise marques de Ponts Duc de Montellano Comte de Saldueña
La senvoria del castell i lloc de Ponts al llara de la historia - Seales XI-XX
(continuació)
- Abolici6 dels senyorius jurisdiccionals per les Corts de Cadis (1811). - Els títols nobiliaris passen a ser solament honorífics. 1806 - 1840
M* Vicenta de Solís y Lasso de la Vega
Setena marquesa de Ponts Duquessa de Montellano Duquessa vídua de Fernán Núñez
-
1840-48
Marques regent de Ponts per minoria d'edat de la seva filla M" del Pilar, duquessa de Fernán Núñez Comte de C e ~ e l l ói duc vidu de Montellano
Felipe Ossorio de la Cueva
Branca dels Ossorio-Falcó -segles XIX i XX: M@del Pilar Ossorio y Gutiérrez de los Rios
Vuitena marquesa de Ponts per successió de la seva avia materna MWicenta de Soiís y Lasso de la Vega Duquessa de Fernán Núñez Tres vegades Gran @Espanya.
Manuel Falcó y Escandón
Nove marques de Ponts. per successió de la seva dvia paterna M V e l Pilar Ossorio, duquessa de Fernán Núñez.
Felipe Fabó y Fdez. de Córdoba
Dese marques de Ponts Duc de Montellano Gran dlEspanya.
Carla Falcó y Medina
Onzena marquesa de Ponts. Duquessa de Montellano: Gran @Espanya.
-
1951 - 1963
MANUEL GABRIEL I FORN