oasis

HA.CAIGUT L'OASIS.' TESTlMONl DE 40 ANYS DE VIDA PONTSICANA

Ha caigut I'Oasis. Testimoni de 40 anys de vida pontsicana

A primers de I'any 1997, una vegada presentat com regaldels Reis Magsd'Orient, fou enderrocat t'emblematic local Oasis. Els piquets i I'excavadora municipals, implacables i sense contemplacions, el derruiren gairebé amb caracter d'urghncia. Ihofeiencontents ieuforics, com si fos quelcom divertlt, jaque no deixavade representar un nyap urbanístic que dificultava la urbanització de la zona on estava ubicat. I esta clar que ja sabíem que estava condemnat a desapareixer algun dia, pel fet de representar unanosa pelfuturdesenvolupament d'unazona tan chntrica i amb tantes possibilitats.

Pero, per alguns, era la pbrdua d'un edifici al que ja hi estavem acostumats, testimoni presencialde més de40 anys devidapontsicana i del desenvolupament del nostre poble al llarg d'algunes genefacions de pontsicans i pontsicanes.

Iaixb, aquestap6rduad'unedifficitanemblemAtic i controvertit, aalguns, com ami, ens deixacerta buidor, com si fos un trencament amb una serie devivhncies i records d'uns llargsanys d'historia local, que ens van marcar, als qui les varem rriure.

Fou una sensació semblant com la que vaig zxperimentar ,quan I'enderrocament del Centre d'esguerres i la desaparició de I"Administració de I'Alsina Graells de la p l a ~ aSant Cristbfol;

foren, per ami, com un trencament amb totauna serie d'anys d'historia ... molt semblant amb la sensació que s'experimenta, quan es produeix la desaparició i phrdua d'una persona molt estimada. ~ecessitavaexpressar aquesfes sensacions.

Encara queja sabem que sempre hi haura gent o persones que totes aquestes coses els deixen indiferents. Ensvan a la seva. Elsseus,egoismes i les seve$ coses. La resta no els importa gaire o gens. Sortosament hi ha de fot, i no tots som iguals.

Imatge resent de I'Oasis abans de ser

endenocat

La plGa Sant Ch'st6iol. amb

raws I

I'adrnm>Ctrwibde I'Algmna Graells

En el meu "Recull de vivencies i records", ja surten moltes de les coses que avui exposo en aquest escrit. No pretencter d'historiador, no és el meu fort. Per aixa us demano que no m'exigiu exactitud en les dades. Ni que faci política, que em rellisca una mica, ni que em decanti per aquests o per aquells. Tan sols pretenc reviure i reflectir fets, vivéncies i records, el més objectivament posible, víscuts per molts de nosaltres. l que formen part de la nostra petita historia, del no-stre poble, com a part integrant d'aquest pais que és Catalunya.

Ha caigut I'Oasis. Testhnoni de 40 anys de vida pontsicana Recordo, amb la memoria d'un nen dedeu anys, que la postguerra fou molt dura i que el poble s'anava recuperant, poc a poc, dels desastres de la recentrnent acabada guerra civil. Encara que en aquella tendra edat no fóssim massa conscients de moltes de les coses que varem viure. Pero intentaré citar les que més recordo, encaraquesigui amb una breu pinzellada, jaque I'extensió d'un treball com aquest no dóna per a més.

Es van comencar a reconstruir alguns edificis derruits pelsbombardeigihavia mancademedis economics. Famílies desintegrades, algunes havien marxat, d'altres tenien encara els fills a la "mili" (doncsalgunesquintesencoincidir amb la guerra com la del biberóvan haver de servir mes temps), alguns tenienfamiliars exiliats a Franqa, d'altres sofrien les conseqüencies de les mal recordades responsabilitats polítiques... etc.

La decada dels anys quaranta als cinquantavan ser uns anys de molta penúria. Dificultats econbmiques i amb mancancademoltes coses.

Encara recordo les primeres parades dels "moros", recent IliuFat el poble, venent xocolata, tabac i datils i d'altres Ilaminadurffi. S'obriren algunes botigues. Es comenpren a obtenir alguns jornals de paleta. Alguns es llogaren a la reconstrucciódelpontde Gualter, com el Ramon Bernaus i Madest Gibert, quefeiende Ilisters. en Salvador Ribell, com a picapedrer, en Ramon Bach, Joan Abellana iJoan Piulats i d'altres com a jornaleffi. Poc a poc el poble es va anar normalitzant Elspagesosvancomen~aracultivar i'horta i afer la primera collita de blat per obtenir el tan cobdiciat pa, com I'aliment basic i fonamental. Recordo com a cavall de la mula, el meu pqdrí i el tiet Mateu de cal Shant anavem cap a I'era. on ja hi havien transportat amb el carro les garbes per batre el blat, i a cop de "curro", anavem donant voltes per I'era, mentre eltiet Mateu amb aquel1potent "xorro" de veu de tenor entonava: "El que tenga un amor, que lo cuide, que lo cuide...". Idesprésamb lesforques es ventejava la palla per anar separant aquesta del blat, iel gra anava quedant a terra, idesprés es posaria amb sacs, per portar-lo cap a casa. I despr6s de pascar pel moli, la farina es portaria al pastisser, que et donaria un quilo de pa per un quilo de farina. Així i tot, tenint en compte el sacrifici que aquesta feina reprasentava, i la penúria en que es vivia, la gent es vela molt més contenta que no pasara.

I com que el pa era I'aliment basic i més imprescindible, esmentaré alguns dels forns de pa que teníern a Ponts com el de cal Ramiro (on nasqué la Candida Porta, professora de música i després monja, que se'n va anar per aquests móns de Déu ecsent fidel a la seva fe), wlXons (amb quatre filles, esperant un xicot, el Josep,

que va arribar anys m& tard), I'Estany del carrer Major (ajudat pels seus fills en Joan iel Mingo), ca la Salva (regentat pel Jaume Estany, amb I'ajuda d'en Cinto Riudelbas), e l Mas del Portalnou, cal Mariano o Petxes, i cal Sinforiano, queeraexplotatpelsgermansCarabassa (Josep i Daniel), fins que el Sinforiano el va recuperar al tornar del seu exili.

La farinera d'en Josep Farrés servia la farinaals forners, i amb el temps va arribar a tenir forqa importancia, jaque venien a moldre el blat des de molts Ilocs. I tinguem en compte que tant la farina com el blat, estigueren intervinguts i controlats pel govern, durant molts anys Als primers anys de la postguerra ja tenfem les botigues de queviures com ca I'Elisa, calPanda, cal PanxO, ca la Gracieta, cal Xocolater, cal Tambó ical Casanova. Crec que va ser més tard que es va obrir ca la vídua Wlalalta o ca la Blaudia ubicada, primer on i ha ca I'Elisa, abans de reformar-se aquest edifici.

També he de citar les pasüsseries de ca I'Eloi o Tresserra que feien unes delicioses mones, i molt especialment recordada per laquitxalla la del Carles de I'Eloi de¡ carrer Major cantonada amb la plaga del Blat, que a més també venia

2 Imatge de !a placeta del 1 1 6 , amb les botiguq de ca 1'Eloi.oal LlaunB, Farrnbm MonlanyA (&U1

cspeliadec)

1

aa !a Gracefa (avui oa ia Wavdra)

Ha caigut I'Oasis. Testirnoni de 40 anys de vida pontsicana convertiria en bar (on ara hi ha el bar Canari).

Pintorscom els Norat: en Perei el Ton Gabriel. El vell Norat, pare dels anteriorment citats feia cadires de "bova" i era un home molt 'kistós", del qui se n'explicaven moltes anecdotes. Els seus fills, IaRossitaielTon,tambése I'hi assemblaven, amb aixo deserxistosos. El Ton Gabriel, pare del conegut Manel Gabriel (avuiprofessordeI'lnstitut i historiador local), a més de pintor, era músic i tocava "el trombó de bares" i fou un destacat falangista. Una altra filla del vell Norat es casa amb el Ramiro (E. Porta). 1 I'altra, la Pilar, amb el Mingo Morera I'Espiga Mangranes, de la coneguda família Morera, que era caminer d'obres públiques i que per motius de lafeina es traslladarena Artesade Segre, localitat on encara hi resten tres fills d'aquest.

Un altre negoci a citar és el d'en Juanito Blanch, amb el seu taller de bicicletes, que després evolucionaria a les motos, i més tard amb I'ajuda del seu gendre en Narcís Llordés, ho ampliarien

amb la representació oficial de la Seat. També teníem "Ilauners" com el Josep Boqué que sempre cantava content i felic. Primer era al carrer Major i més tard es trasllada on ara hi ha l'bptica Capellades i I'ajudava el Cinto Bonet, casat amb la seva filla Ramona. Botigues de roba com cal Suau i ca la Madalena al carrer Major, i també cal Calamando, amb objectes de regal i perfumeria, on l'lsidre Formiguera va destacar per les seves dots de joglar o declamador; i ca la Salva, a la placa Planell, regentadaper 1' Agustina. Fusters com el Clotet, el Carreres, el Cubells, cal Piga i el Ramonet de la Fina. En aquest punt vull citar que el Ramon Carreres, com afuster, i en Pere Gabriel, com a pintor, havien treballat anteriorment al taller que I'AistnaGraells tenia a Ponts, pero crec que aixo era abans de la guerra. Sabateries com cal Panada, al carrer Major, en Juanito Baró o el sabater de Tiurana a la carretera i el Xavier Baró, germa de I'anterior. Aquest últim feia de sabater

"remendón", pero també va tenir una botiga de Ilaminadures pels menuts. Hi havia Ileteries com la del Villarte, ca I'Artigues, el Rebé i el Paupaulo.

I la Ramona dels Trulls, al carrer Major, casada amb el Sos, exguardia civil. Mecanics com el Simón, el Moles i el Marina. I tractants de vi com cal Llibori i el Migé el Notar;, i que després continuarien els germans Serra, en Lluís i el Bep. També hi havia porgaterscom el Marcel.líVila,el Sileto, en Miquel Serra, elSegú i el Farreny, més conegut com el sanador. 1 molt més tard s'incorporarien els germans Bernaus. Marxants de robacom la família Puigpinós,junt amb la de I'AntoniSolanes.Tractantsd'aviramcomelTorres que arremassava junt arnb d'altres de forasters que venien als mercats del dimecres per recollir lesperdius i conillsdecaca,juntamb lesmunteres d'ous, que transportarien el divendres al mercat de Barcelona. Els mercats de Ponts havientingut sempre molta importancia, al tenir la possibilitat d'enlla~aramb el cap de setmana dels mercats barcelonins. Hi havia gallinaires com cala Pasquala, itendes de gorres com calPalou i lade Montse Fenés, que la teniaon hi haavui la porta deferro, per entrar al'ajuntament. Espardenyeries com cal Roure, cal Panda, cal Maso i cal Ton de la Gran ... Paletes com cal Gibal, e l Martípaleta, el Ramonet del Sot, el Masses i el Fernando Vidal. I el Cames (Darbra) que més tard es dedicaria a obres del municipi i al manteniment del setvei de I'aigua. Barbers com el Cisco Forn, el Jacob, e l Sopé i els germans Torra. Estancs com el de cal Tebé i el de la Conxita Astudillo o vídua Sánchez, que també regentava la central de "teléfonos". I els empleats de ia Central Electrica de FECSA com I'Emili Esteve, i els difunts Antoni Ros,elPasqua1i en Jaume Llaudet, que durant un temps seria alcalde. I el Ventura de Gualter.

I no puc deixar de citar a una famíliacom la de ~ ' ~ n gNovell, el que com a sacrificat carter ens portava les cartes cada dia, porta per porta, i pis per pis, durant molts anys, i que junt amb la papereria i la impremta familiar, amb I'ajuda de la seva muller na Rossita Sala i els seus fills el Josep i la Maria, han estat i són encara tota una institució,al nostre poble. I els molins d'oli de cal Gravat i ca I'Oliaire, aquest últim encara en Viera parcial de la funcionament i modernitzat. I els filadors que carretera de Lieida diversos foren també tota una institució com el Giberf, el amb carnerqos. A Roure, en Miquei i F. Lloret i els germans Ribó. I resquerra. cal botigues de ceramica com la de cal Gracio i ca Cssamaj6. A la dreta, el taller de la Rifa. També hem de recordar la família de hicicletes "Ciclos Miquel Llaudet que arribat de I'Argentina, amb Juanito" i Vassartidoi i fonda de cal Manel. dona i quatre fills, s3instal.larena casa de ca Anys 40.

I'Astó i que méstard obririen lafabricadefilatures Coi.iecci6 Antoni deteixitsdelona,donantfeinaaalgunespersones Sorribes. del poble. I també hede citar la presenciade les oficines de la Caixa de Pensions i la bancaArnús (que més tard seriael Banc Central). Abansde la guerra hi havia el Banc Audet.

I la fabrica de Carboniques Bernaus, que elaborava gasoses I sifons, al mando de Rafel

Ha caigut I'Oasis. Testimoni de 40 anys de vida pontsicana Bernaus i sa filla, i que ens proporcionava les barres de gel per les neveres, quan encara no existien les electriques, i que han continuat els seus successors, representant i distribuint les begudes refrescants més importants i més de moda.

I com a professions lliberals hi havia els metges: en Joan Gili i en Josep Mwontanya. Els farmaceutics en Xavier Montanya, que durant molt de temps seria alcalde, i en Joan Salvia, molt vinculat amb I'Acció Catolica i un gran afeccionatalafotografia.ElveterinariPere Poch, que era una eminencia en el coneixernent de les herbes medicinals.Tenia unafórmula "magistral" que era com un "cura lo todo", i que va ser molt sol.licitada. Molt més tard seria substitult pel veterinari n'Apolinar Figueres, que va ocupar el carrec fins a la seva jubilació. Els Secretaris d'ajuntament~~m el Sr.Tebéde Ponts,en Ramon Brescó (el Buera) d901iola,en Jaume Sordé de Tiuranai en Lluís Solans (el meu .pare). de Baronia de Rialb, i més tard també de Tiurana, quan I'agrupació dels dos municipis. Ila "comadrona" Sra. Patrícia que va exercir fins als 70 anys, quan la va relievar la meva cosina Lola Tapies. I com a mestres quejo més record0 puc citar als Srs. Pasques (marit i muller), el Sr. Gasset, el Sr. Badia, el Sr. Juan Aguilar, el Sr. Enric, el Sr. Marcos, el Sr. Ros, el Sr. Granollers, el Sr. Tarrés, i el professor en Valeri Fenés, fill de Ponts, de cal Clareto. ~ e r oaue exerci principalment a arcel lona, i que ha demostrat en diverses ocasions el seu pontsicanisme nostalgic. I les mestres Isabel i Carme Aleu. I el Sr. Miquel Poch

queanavaper lliure iquevamuntar unaacademia privada. Les monges de la Sagrada Família vingueren més tard i mereixerien un capítol a part.Vull citar pero els noms de la rnaresuperiora na Montserrat, les germanes Lídia, Emília, Maria i Merce, coma noms que mésem sonen. D'altres que potser alguns recordareu per mi són posteriors o anteriors a aquesta epoca. I també he de citar el jutge comarcal en Valeria Segarra, casatamb Assumpció Civit, i el secretari del jutjat el senyor Donet.

Tambévull esmentar un altre negoci que hi havia als baixos de ca I'Aleu, avui can Fulleraca, com eren els magatzems d'ultramarins a I'engros, de can Mangraner, que distribuien queviures per totes les botigues de lazona, que estaven dirigits pel Ramón Suñé, iquetenien com aadministratiu a en Sepria Montserrat, que encara me'l trobo moltes vegades per Lleida, i que es recorda molt del seu poble. El seu germa Olagué i el seu pare treballaven de serradors.

També m'agrada recordar el pontsica Domenec Cardeñes (conegut com el "Panxonet", com un bon músic, que per motius de feina s'hagué de traslladaraTremp, on regenta I'escolamunicipal de música i crea I'orquestra "Domingo y su Orquesta". Iquetambévacol.laborar en algunes ocasions amb els músics de Ponts, com el Reig, el Clotet, el Rabé, el Masa, el Codineta, i IaMercé Poch, bona pianista local.

Icrec que no cal dir que en Josep Graellssempre sera recordat entre nosaltres com un pontsica que sabé triomfar en el móndeles finances i que

Ha caigut I'Oasis. Testirnoni de 40 anys de vida pontsicana

crea una empresa de la importancia de I'Alsina Graells.

També vull citar les cases senyorials dels antics rics, que vivien de renda i formaven part de la nostra comunitat com els Aleus, els Caselles i el Civit.

Pero com no ho puc descriuretot en un sol escrit, demano disculpes de les possibles omissions.

Molt especialment vull recalcar en aquesta decada dels quaranta la reapertura de la fabrica de mitjons "Abella i Ginesta, que va ser una important ajuda per algunes famílies en aquells anys tan difícils i de penúria economica. Hi treballaven el Pepe Gibert, com a encarregat i en Pere Jou (conegut com el Marceldí) i la resta de personal eren dones. Alguna epoca hi va haver en Massip, de Barcelona. I crec que també cal recalcar i ressaltar el prestigi obtingut pel senyor Amado, un dels amos d'aquestafabrica, que va demostrar el seu pontsicanisme,ajudanttothom qui lidemanavaalgunfavor. Comquanvaarreglar alguns papers perque fossin reconeguts els serveis prestats, de caraa lafuturajubilació, iaixí varen poder cobrar de la Seguretat Social persones que d'altra manera no ho haurien aconseguit.Arnés, quan van veure que lafabrica no anava prou bé, que els ocasionava perdues i que haurien de tancar es van preocupar de cercar un altre industrial que amortís la perdua de llocs de treball, i fou quan ho van recomanar als Conte, que al principi es van instaklar a la mateixa nau de I'Abella i Ginesta i després es construirien amb el temps laseva propiafabrica, historia queja tots coneixem.

I vull remarcar aquest reconeixement pontsica en vers el Sr. Amado per conhadir el que a vegades es diu "por ahí" referint-se a que els pontsicants no som agraits.

activitats culturals al si del centre catolic. En el darrer, s'hi feien cercles d'estudis, reunions trimestrals i destacades actuacions teatrals, que es mereixerien un comentari a wart. Aaueixa tasca lava iniciar, recentmentacabada laguerra, el vicari mossen Joseo Sala, pero a I'entrar com a rector de la parroquia el Dr. Creus en morir mossen NicolauAuger, totes aquestes activitats inicials es varen renovar i reactivar amb molta forqa, ja que el Dr. Creus tenia dots de suggestió i d'organitzador, donant un nou impulsa la yida parroquia1 i a les activitats d3AccióCatolica que vanconfigurartotaunaepoca,i quines influencies s'han notat a la nostra parroquia al llarg dels temps. Cosa a destacar, ja que tan sols hi va ser uns quatre anys i la seva obra va marcar la parroquia de Ponts, durant molt de temps. En una altraocasió, procurarédesenvolupar aquest tema amb tots els detalls i la deguda extensió.

També es va tornar a implantar la tradició del Ranxo, encara que aleshores se'n deia carnaval

i molt frequentment s'organitzaven caramelles per Pasqua, que en aquells primers temps les dirigia el Sr. Sordé pare, que era professor de música i havia estat de mestre a Ponts, abans de la guerra. Aleshores, a més de fer de secretari d'algun poble de la comarca, dirigia I'Obra de "Educacióny Descanso" quedurantalgun temps va estar al local de la Dalia, i que després es traslladariaa I'anticcentre d'esquerres. Més tard les caramelles les va dirigir en Lluís Maig, fins que va entrar d'alcalde. Resumint, diré que a temporades es ballaven sardanes i en algun temps les ballavemdavant del bar Canarial sortir de mlssa, i a plena carretera. Iaquest detall el dic perque ens adonem del transit que hi devia haver en aquel1temps que ens permetés ballar en plena carretera.

EL MÓN DE LA CULTURA 1 FESTES

En I'ambit de la cultura es van anar recuperant algunes tradicions com la de Sant Antoni, Sant Sebastia, el Roser... Quasi totes a través de la parroquia', com la del Corpus, així com també

Iel món delfutbol també hi era present, també a temporades, dequeia i ressorgia, i es jugava al

4

Vehicle de 1 &poca perianyent a la Cia Alsina.Graelln FundadaperJosep G'aells

lmatge de la plKa Pianetl durant la celebractáde la festtv~tatde Sant

n ,n ,t,

Ha caigut I'Oasis. Testimoni de 40 anys de vida pontsicana I

~ q u de ~ pfutbol de pOn's~I'any 1943

Panorarnicade'a vila en aquella epoca

camp de la carretera de Lleida, terreny de ca I'Aleu on avui hi ha I'edifici de I'Alsina i part del carrer Diputació. Ja sé que aquest és un tema que necessitariaper lasevaextensióun comentari exclusiu, pero tan sols vull deixar constancia de la seva presencia, citant alguns noms mítics en els nostres records de la nostrajoventut, com el Lluís de I'Agustinet (porter), en Jaume Morera (porter), I'Olivari, el Carnes, el Pepe Castella, en Joan Fontanet, elsgermans Enric i Joan Blanch, en Joan Morera, el Carner, el Mingo Estany, Miquel Caubet, Francesc Subarroca, Andreu Invernon, Modesto Areny i Modesto Gibert com aportersubstitut, i molt méstardvindria unaaltra generació com en Josep Serra i els germans Llaudet, en Misserachs, el Freixes de Biosca, el Narcís Llordés i d'altres. lgualment necessitarien un capitol a part. Com per parlar de les diverses festes Majors i tot el seu historial, que aquest treball no m'ho perrnet.

L'IGNASI GARRIGA I EL FANTASIO Mentrestant va venir de Calaf I'lgnasi Garriga, conegut posteriorment com el fideuer, que va instal4ar una fabrica de pastes de sopa, llogant I'edifici del Villarte, -anomenat "cal Xocolater", ubicat al principi del carrer Major cantonadaamb el carrer Guardiola, i des d'aquest racóvafer els diners suficients per poder construir-se lafabrica nova i definitiva, juntament amb el cinema Fantasio, que encara perdura i que vasubstituir I'antic cine Catalunya, propietat d'en Modesto Oliva i dirigit pel Pe de calMontraba i que esfava situat als baixos de ca I'Aleu, avui casa Fulleraca o Mascó. Alla la joventut del meu temps vam poder fruir de les primeres pel4cules de I'oest, amb "cowboys del Far West" i escoltar aquella melodlaintroductoriai alsdescansos,diadarrera dia, de la "Cavalleria rusticana".

La substitució de I'antic cine Catalunya. pel modern cine Fantasio, fou també un autentic esdeveniment. Encara record0 I'impacte que ens produí a la ioventut del meu temps la ipauguració d3aquestlocaltan majestuós i luxós.

Es cosa que els pontsicans també hem d'agrair al senyor ~ a r r i ~ ja a , que aquesta m k a d'inversions no es fan si no és per patrioticme.

També hem decitar el cinemade I'Acció Catblica, que va funcionar algun temps, pero que estava destinat principalment per a la jovenalla, i que mai va poder competir amb el Fantasio.

L'EPOCA D'ANTONIO LUCIO

Pero tornant al tema que avui tractem, i que m'han motivat tots aquests records, tot va

Ha caigut I'Oasis. Testimoni de 40 anys de vida pontsicana comenqaramb I'arribadad'Antoni Lucio, capatas d'Obres Públiques, i persona protegida per I'enginyer de la "Jefatura provincial" d80bres Públiques el senyor en Joan Reguart, que molt més tard arribaria a enginyer cap de la Confederació Hidrografica de I'Ebre, no aleshores, ho aclareixo perque vaig llegir aquest error en un escrii del Portaveu , i fou qui li munta una petita indústria de fabricació de mosaics, posant al davant de la mateixa al senyor Lucio.

En aquesta petita indústria batejada com "REGMO",de Reguarti Monreal hi treballaven, el nostre bon amic en Joan Fontanet, que fa poc ens ha deixat, amb bon record, ja que havíem viscut molt de temps com a veins del carrer Major, amistat queva perdurar al llarg dels anys, encara quefóssim de diferent generació i edat; el Mingo Codina, en Francesc Subarroca, I'Ambrosio Vila, el Pepe Llaudet i el Travesset.

Quan I'Antoni Lucio va muntar I'Oasis es feren carrec del negoci alguns d'aquests treballadors, fins que el Codina i el Subarroca s'independitzaren obrint un altretaller pelseucompte als baixosdecaI'Aleu on hivatreballar també en Nasi Baró.

Mentrestant el Sr. Reguart feia gestions a I'Ajuntament per instal4ar un Bar Restaurantsobre el Torrent. I quan obtingué el permís municipal es va procedir acobrir el Torrent devalldans, per primera vegada, essent el principi del futur cobriment d'aquest torrent, que creuava tota la població. La principal dificultat era obtenir el permís de la Confederació, pero com el Sr. Reguart hi estava ben introduit, no hi va haver cap problema.

CONSTRUCCIÓ DE L' OASIS L'Oasis es va edificar sobre el Torrent, a la placa de Sant Cristbfol, un lloc estrategicament ben situat, a prop de la cruilla de les carreteres de Lleida a Puigcerda i la de Calaf, a la vora de I'Administració de I'Alsina Graells, on paraven els cotxes de línia. Recordo que fins aleshores els vellets s'asseien a les baranes del pont que atravessavael torrent, contemplantcom passava algun cotxe, de tant en tant, jaque en passaven ben pocs. Més tard arribaria I'augment de la circulació fins al boom turístic.

Alfrontd'aquest establimentd'hostaleriahi havia I'Antoni Lucio, com a propietari i I'Antoni Llaudet de cal Havanero, com a cambrer, que hi va romandre sempreal llarg delsanys, fins a laseva mort, sobrevivintelsdiferentscanvisdepropietari i de personal. I encara que tenia un impediment en una cama pel mal de "pot" fou sempre un treballador molt eficient i moltfidel amb I'empresa.

Durant molt de temps va ser I'anima i el cap visible d'aquell local... I record0 que també hi va treballar com a cambrer el Mingo de I'Estany.

CUINER MAJOR DEL RANXO Lucio, quan va abrir 180asis, estat anomenat cuiner majar o cap de cuina del Ranxo, pel seu caracter senzill i afable, ja que era un bonjan, imoltdesinteressat,sempredisposat a fer favors i ajudar a persones necessitades, i aquest conjunt de bones qualitats li van fer guanyar la popular de malta gent.

La tradició del Ranxo s'havia recuDeratfeia oocs anys, com un dels actes més importants'dels antics carnavals. Pero com no se'n podia dir "Carnaval", per la por que encara tenien els governants del moment per imaginariespossibles represalies provinents dels passats odis partidistes que motivaren larecentmentacabada guerra civil, els periodistes locals com en Joan Poch i un servidor que comencavem a escriure croniques d'informació local als diaris, vam comenqar adir-ne lesfestes del Ranxo. Iaixícrec que es va anar imposant aquest terme que hem conegut des d'aleshores com les Tradicionals i populars festes del Ranxo de Ponts. Abans tan sols es parlava del Carnaval.

En aquesta epoca, el Poch i jo comenchrem els nostres "pinitos" com a periodistes afeccionats, rivalitzant mútuament a veure qui podia escriure 1 lnstantha de la preparació del "ranxo", quan es feia al costat del Centre d'Esquerres amb Antonio Luoio en Dnmer terme Probablement. la imatge éc de k n y 1944 Ami" Manuel Gabriel

2 Imatge de les caramelles de I'any 1943 al portal nou

Ha caiout I'Oasis. Testirnoni de 40 anvs de vida pontsicana a un diari més important. Jo ho feia a "La Vanguardia" i al "Correu Catala", el1 a la "Solidaridad Nacional", etc. La qüestió és que jo vaig continuar com "amateur", com un "hobby" que vaig anar cultivant més de 40 anys, col4aborant a "La Mañana" i "El Diari de Lleida", i el1 finalment es decidí pel que més li atreia, dedicant-s'hi més tard professionalment. Més endavant entraré en més detalls sobre aquest tema.

Al costat de I'Oasis hi havia I'antic centre d'Esquerres, que al ser incautat pels Sindicats, com a patrimoni afectat per responsabilitats polítiques, desprésde laguerra, s'hi vatraslladar I'Obra de "Educación y Descanso", que era a la Dalia, dirigida pel Sr. Sordé (pare), des d'on es desenvolupaven diverses activitats formatives o culturals, segons lesepoques.Cursosdesolfeig, assaig de sardanes, cararnelles, i d'altres. Més tard la Delegació comarcal de Sindicats, hi va instal4ar les oficines i la sevaseu, sota ladirecció d'en Joan Sordé, i també hi havia la Germandat de Pagesos, i des d'aquestes oficines es tramitaventots els assumptes relacionats amb el món laboral, empresarial i de la pagesia.

Ia la sala de ball s'hi celebraven les festes, amb balls perla Fira de cap d'Any, pels carnavals, la festa major (quan no hi havia envelat), i en dies assenyalats, i segons les epoques s'hi feia ball quasi cadadiumenge.Aquellasalavapresenciar sens dubte, moltes aventures sentimentals i enamoraments de futures parelles i de futurs matrimonis pontsicans.

El 21 de desembre de I'any 1957 fou quan la loteria de Nadal va premiar al poble de Ponts amb sis milions del número 46.770, en petites participacionsque va repartir en Vicenq Closa, i com eren les sis series, va estar molt repartit, podent afirmar que va tocar quasi a totes les cases. I aixo va ocasionar una gran alegria col.lectiva, ja que en aquells temps eren molts diners, que van arreglar I'economia de moltes famílies.

teressades d'afeccionats locals i de fora. Va ser la primera publicació local des de feia molt de temps, quan abans de la guerra un tal Borrull, va editar una publicació que se'n deia "L'Autonomista", pero d'aquesta no he tingut la sort de poder veure'n cap exemplar. El "Pons" va tenir una curta durada, crec que ni tan SOISva arribar als dos anys.

Durant el mandatde I'alcaldesenyor Montañaes crea el Patronat del Monestir de Sta. M V e Gualter, integrat com a president I'alcalde de Ponts, i com avocals el notari en Josep MWuig Salellas, i'alcaldedeGualtersenyorBoncompte, el rector de Gualter mossen Celestino i de Secretari, el subscrit, en Francesc Pubill. Es feren algunes gestions davant el Bisbat de la Seu, persi es podiafer quelcom en pro d'aquest malaurat monument, pero la manca de mitjans economics no va permetre tirar-ho endavant.

I a les darreries del Sr. Lucio, es produí una crisi al si de I'ajuntament, on hi havia d'alcalde el senyor Xavier Montanya, que feia temps que el presidia, i tenint en contra alguns consellers dissidents com Alfonso Poch, en Vicenc Closa i en Miquel Llaudet,aquestsvan aprofitar uns dies de vacances de I'alcalde per aprovar i executar d'urgencia el projecte de la construcció de la placeta del Cadí (Antoni Castella), al que s'hi oposava I'alcalde, i que avui tots la coneixeu.

Encara no existia el Cadí.

Arrel delacitadacrisi, el senyor Montañadeixaria aviat I'alcaldia, ialeshoresalquedar I'ajuntament sense alcalde va actuar com alcalde accidental el tinent d'alcalde en Miquel Llaudet, mentre es cercavaunsubstitut. DesplaqataPontsel"subjefe provincial del Movimiento"Sr. Gías, a aquestafi, per tal de fer els sondejos pertinents, i en veure que no es posaven d'acord "las fuerzas vivas locales" vaanomenar alcalde de Pontsa I'alcalde de Gualter en Francesc Boncompte, que es va haver de domiciliar a Ponts, i renunciar a I'alcaldia de Baronia de Rialb. Vaactuarfins lavinguda d'en Liuís Maig.

L'EPOCA D'EN JOAN POCH

1 Joan Poch (al centre de la imatge) durant la interpretaiiód'una obrade teme al Centre Catoltc

Els últims temps de regentar I'Oasis I'Antoni Lucio, com que de lletrat no ho era gaire, ja tenia

2 Aspecte de

I'interior d'un cafd duiant el tradicional vermut dels dlumenge~Any 1954 Col lecci6 Fit6

En aquesta epoca en Joan Poch ja editava la revista denominada "PONS" que era portaveu local del "Frente de Juventudes", i que rebia algunes col~laboracionsespontanies i desin-

Ha caigut I'Oasis. Testimoni de 40 anys de vida pontsicana com a home de confian~aa en Joan Poch, que li portava el paperam o "papeleo". I com que el Poch es volia casar, ja que festejava amb la Lourdes Reig, I'Antoni li va arrendar el negoci, i en Joan Poch es va establir com a restaurador.

Era alla cap a 1' any 1960, quan es comencaren a fabricar els primers "600, i el nostre país es va comencar a motoritzar. Fins aleshores tothom anava amb moto, ijo, acabada la carrera de Dret em vaig fer gestor i ja havia comencat a treure carnets de conduir motos i des d'aquell moment es comencaren a treure carnets per cotxe. En un altra ocasió us parlaré sobre les mil anecdotes que tinc recollides sobre aquest tema.

Com que encara no existia la televisió va ser I'epoca de les grans terrasses als bars, especialment les del Ventureta i I'Oasis a I'estiu.

Era digne de veure aquell ambient i animació.

Tot el poble sortia a prendre la fresca. I el Poch ací a I'Oasis muntava espectacles d'animació i conjunts musicals que animaven I'ambient.

Va ser I'epoca dels "dancons", i els "oranges", i els "soldats" (cafe amb gasosa), I de la llet amb crema (que ens servien al cafe Ventureta), i la "rosella2'ambgasosa. Aquestes begudesc'om el "danzón" iI"'orangeV.méstard les multinacionals americanes les van fer desapareixer amb la Cocacolai IaSchweepss. Isempreem recordaré d'aquells vermuts que prenien al sortir de missa, amb aquelles "cloisses" tan enormes, especialment les de cala "Margarida". Avui aquelles clolsses son quasi prohibitives pel seu elevat preu.

temps intentant resoldre els problemes de la televisió, ja que estavem enclavats en un clot, col,laborant-hi en aquesta tasca, amb forca interes I'lgnasi Regada i en Pere Conte.

I referent al negoci del bar, ja es veia que aquella feina no era pel Joan Poch. I quan es produi aquell succés que la Montserrat del Puig, fou assassinada pel "mosso" que tenien hospedata casa, de la que n'estava enamorat, en Joan Poch es va posar en contacte amb I'Enrique Rubio, que dirigiael setmanaride successos "El Porque", al qui li facilita un extens reportatged'aquell cas, ialeshores es decidícontinuaramb allo i vaviure del periodisme, de manera professional, jaque era el que més li agradava.

Després del "Porqué",treballariaa "El Noticiero" i després i definitivament a el "Periódico", on ha realitzat infinitat d'entrevistes i reportatges.

Quant el Pochvadeixar I'Oasis, vaestar uns dies parat, cercant qui se'n faria carrec. L'havien comprat les famílies Jaume Alseda i els Boncompte. Es va parlar de si el volien arrendar en Josep Nosas i Angel Bravo, que estaven de cambrers al barventureta. Pero al noarribara un acord. aquests dos s'establiren pel seu compte, muntant IaFonda "El Cadí", el primer i el Bar "Els Bravos", el segon.

Aleshares va ser quan el va arrendar en Joan Lloret, un pontsicaqueviviaaAndorra. I el primer que va fer fou canviar-li el nom i dir-ne Bar Restaurant "Joanet".

En aquesta epoca es produí I'autentic "boom turístic", passant a milers els cotxes que es dirigien a les platges tarragonines. Essent la nostra vila via de pas i lloc idoni per fer "parada ifonda", esvacomen~araviured'aquestturisme de pas, que no tan sols donava vida als establiments de I'hostaleria, sinó que creava molts llocs de treball i donava vida al comer$ de queviures, a les pastisseries i carnisseries, etc.

Ifou I'epocaen que comencavena entrarturistes francesas cap a la costa Daurada, ja que al no haver-hi encara el túnel del Cadí, tot el sud de Franca passava per aquí, a I'anar a les platges tarragonines. Pero el veritable "boom turístic", es produiria uns anys més tard. També es feren les primeres proves amb la televisió. Recordo que el mednic Marinavaestendre un cable des de la Pedra Negra fins les cases del carrer Carrerada, crec que era a cal Cortina, pero tants metres de cable tenien moltes perdues itant SOIS es veia molta neu, i cap imatge Fins més tard que es va provar intercalant-hi un repetidor, no va tenir cap exit. I akí i tot varem passar molt de

EIs Conte s'havien afincat al nostre poble; instal.lant la seva fabrica de generes de punt, van crear molts Ilocs de treball, i col.laboraven amb les diverses tasques ciutadanes.

En Pere Conte va ésser president de la recent creada Assemblea local de la "Creu Roja", integrada, com a vocals, per en Pere Mogues (delegatde la Caixade Pensions),en Josep Rúa, en ModestoGibert, en Joan Fontanet, en Ramon Tugues i el que subscriu.

En Josep Rúa (q.e.p.d.), a més deformar partde I'ajuntament, va ser membre de la Comissió de Festes que varem constituir un grup d'amics alla pels anys 1966, integrada pel Rúa, en Joanet, el Fontanet, el Modesto Gibert, en Ramon Tugues i un servidor. CO~ISSIÓ que es va cuidar durant

Grup de pantsicans entre els que hi havla part de la junta de I'AsSernblea local de la Creu Roja Col lecob H Fontanet

Ha caigut I'Oasis. Testirnoni de 40 anys de vida pontsicana Recordo amb gran "carinyo" a tots els membres de la nostrafamosacolla"Fontde Valldans", que ens va donar tant de prestigi i que va enaltir la nostra vila per tantes contrades. Lamento no poder-los enumera6 tots, perque serien molts, i en definitiva crec que hi era integrada tota la joventut d'aquells anys, penso que entre 196673.

També m'agradaria parlar de la coral "Santa Cecilia" de mossen Jaume Jordana, que també ens ha representat en moltes ocasions, i que encara perviu, i continua renovada. I també de les actuacions de les danses regionals de la Secció Femenina. I del grup de teatre d'Acció Catblica Es faria inacabable. Ja ho faré a la propera ocasió. Deixeu-me acabar.

...

En Joanet va romandre a I'Oasis, fins a la seva jubilació. tres anys de I'organitració de les festes, especialment la FestaMajor i ladel Ranxo. On es va implantar per primeravegadaI'Envelat, ja que es vaconsiderar queel localdel ball era inadequat perabsorbirla quantifat de pdblic queacudia. Es van llogar uns envelats ben luxosos, tipus "salón", i es feren unes festes moR Iluides. Van venir orquestres com en Janio Martí, La Maravella, la Principal de la Bisbal, i artistes com la Mari Santpere ila PalomaSantBasilio,queencaraera una promesa, pero a la que ja se li intuSen els seus futurs bits.

1 Components de la primera oalh "Fmt Oe Valldans" Elvira Te% CaIvaílar Balagué, M Cerrne Clom, Mtquel Vile8a.

R e r Vilella NarcS JovB, M Carme Vila.

Antonl Cortina Marta Poch, Manuel Oabriel, Teresa C8sIei(BI &sep M Brescb La imatge ~orrespona la primera actuad de la colla I'anv $865

No cal dir que abans i despr6s de nosalires hi hagueren d'altres comissions. A vegades se'n cuidavalajoventut d'organitzar lesfestes, d'altres el propi ajuntament detorn. Ilesfestes Majorses solien fer al local de I'Audet, on s'hi muntava I'envelat. Un sol any es va haver de muntar al local de la Seat, per problemes de permisos oficials. Crec que hi havia al front de la comissió una persona molt recordadaque era el Rarnonet Santamaria (e.p.d.).

Mentrestant la nostra joventut es va dedicar al sardanisme, i van passar alguns anys, assajant sardanes, iparticipant en concursos provincials i regionals, essent autentics ambaixadors de la no&a vila. lgualment es celebraren molts d'aquests concursos a la nostra localitat, aconseguint-se amb els mateixos una major brillantor de les nostres festes i uns grans kits.

Hem pogut veure al llarg d'aquestes pagines la quantitat de records que potfer evocar la perdua d'un local emblematic, que va presenciar I'evolució d'un poble i lasevatransforrnació, des d'un Ponts inicial amb pocs recursos,a un poble més rnodern i transformat, després d'haver acollit gent nova i enriquidora. Pero cense perdre la seva fidelitat a les seves arrels de poble airnant dels seus costums i tradicions.

FRANCESC PUBlLL